259. ALÍCIA BURTON BURTON

Coberta del DVD. Els Burton com a Alícia i el Cavaller Blanc


Aquests Burtons no tenen res a veure amb Tim Burton, director de cinema [+]. El DVD que es mostra aquí recull la interpretació d’una obra de teatre de 1983, que ha estat remasteritzada [+].
El guió original és de 1932, fet per Eva Gallienne [+] i Florida Friebus [+]. Aquesta versió es va presentar el 1982 a Broadway, amb la mateixa protagonista, però amb la resta d’actors diferents de la versió filmada. No s’ha filmat a un teatre sinó a un estudi de televisió. Pot veure’s completa a YouTube [+].

Donald O’Connor fent ganyotes com a Falsa Tortuga. Aquí deia “uglification”. Fes clic per ampliar.


Al guió hi ha una barreja de les dues Alícies. Comença travessant el mirall, però a l’altra banda es troba amb el Conill Blanc, i al llarg de tota la trama va veient personatges barrejats d’ambdues obres. Per exemple, al dinar de commemoració de la reina Alícia hi van convidats els personatges d’ambdues parts. I, en un final una mica arbitrari, hi surt l’actriu que fa d’Alícia, al seu camerino, sense caracteritzar i fumant una cigarreta. I després recita el poema Jabberwocky, que al llarg de l’obra no havia sortit.

L’obra conté elements de teatre musical. Hi ha cançons, música i alguns ballets, com la dansa entre Alícia i el Ratolí. Els personatges van disfressats amb trajos fets de paper maché, que imiten les il•lustracions de Tenniel. Per parlar es treuen el cap de cartró i se’ls veu la cara. Fa d’Alícia l’actriu Kate Burton [+] (Ginebra, CH, 1959). És molt més gran que l’edat que representa tenir l’Alícia, perquè tenia 26 anys quan va fer el paper, però ho fa bé. Aquest és el seu paper més relevant en cinema, on ha tingut sempre intervencions secundàries. S’ha dedicat més al teatre i a papers complementaris en sèries televisives (Llei i Ordre, Numb3rs, Anatomia de Grey, entre altres). És filla de Richard Burton [+] i de la seva primera dona Sybil Williams.

Richard Burton actua també a aquesta Alícia: hi fa de Cavaller Blanc, on fins i tot canta. Un altre actor conegut és Donald O’Connor, el que feia de Cosmo Brown, l’amic de les ganyotes de Don Lockwood (Gene Kelly) a Singing in the Rain. Aquí fa de Falsa Tortuga, i hi canta i balla, fins on pot ballar una tortuga… James Coco hi actua com a Rei de Cors. Va ser Sancho Panza a la curiosa obra “Man of La Mancha” amb Peter o’Toole i Sofia Loren. La Reina Blanca (Maureen Stapleton) té una notable retirada amb Margaret Thatcher

La música és de Richard Addinsell (1904-1977) i Jonathan Tunick (1938), premiats compositors de música per al cinema. Kirk Browning (1921-2008) va ser un productor de televisió especialitzar en musicals i òperes.

És una bona versió: m’ha agradat.

Fitxa 316
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: filmació de l’obra teatral original de 1932, amb alguns continguts extra. Guió: textos de Lewis Carroll, Eva Gallienne i Florida Friebus. Idioma: anglès. Director: Kirk Browning. Principals intèrprets: Kate Burton, Richard Burton, James Coco, Donald O’Connor. Música: Richard Addinsell i Jonathan Tunick. Edició: Image entertainment, 1983. 87 min. Producció: Ann Blumenthal. em>Format: NTSC. Preu: $28 (Amazon 2017, usat).

Dors de l’estoig. Fes doble clic per ampliar.

258. ALÍCIA ORIGAMI

Fitxa 315. Portada. Il·lustracions de Lá Studio

No sé quina va ser la primera paraula que vaig saber del japonès. Probablement va ser sayonara -adéu- , de la pel•lícula del mateix nom de 1957 sobre la guerra de Corea. Hi sortia en Marlon Brando fent d’oficial japonès, i l’any anterior sortia ell mateix fent de japonès a La casa de te de la luna de agosto, una sàtira de l’ocupació del Japó pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Vaig menjar el primer sushi el 1987, any d’inauguració de la factoria de Kao a Barberà del Vallès. En JR, jardiner, em va explicar què eren els ikebana. I després vaig sentir a parlar de l’origami, que tota la vida se’n havia dit papiroflèxia.. I després la influència de la cultura japonesa ha estat imparable, amb els Shin-chan, els manga [+], els Bola de Drac i mil coses més.

Fitxa 315. Il·lustració de la Reina. Fes doble clic per ampliar.


Tenim aquí un llibre de l’Alícia on hi ha resumida la història, i material per fer tretze personatges amb papiroflèxia. Al llibre hi ha fulls de paper adequats, les instruccions per fer cada model, la possibilitat d’imprimir-te més fulls amb les figures, i codis QR per veure els videos que et faciliten l’execució de les figures.. A la portada s’afirma que són origami fàcils per als nens. I un be negre.

Origami ve del japonès “doblegar paper“, i la norma és que totes les figures s’han de fer amb una sol full de paper, només doblegant, sense tallar ni estripar. Diuen que segons la filosofia oriental, l’origami aporta calma i paciència a qui el pràctica, característica comuna de bastants teràpies basades en l’exercici manual. Però, potser em falta flexibilitat mental, potser és que ja no sóc un nen, però a mi no em surten. Ni amb els videos. M’hi hauré de fixar més. Em sento com aquell dibuix d’en Perich per dibuixar la Gioconda que… (ho sento, no l’he trobat a Internet i no es pot explicar). I més que calma, em posa nerviós el fracàs.

Fitxa 315. Part de les instruccions de l’origami de la Reina. Fes doble clic per ampliar.


El llibre és una edició suïssa -zona francesa- imprès a Ucraina. Hi ha un resum de l’Alice in Wonderland, adaptat per Alberto Bertolazzi. Les il•lustracions són de Lá Studio, un col•lectiu de grafisme i il•lustració especialitzat en llibre infantil situat a Saigon, Vietnam [+], que treballa per a diferents editorials. A l’enllaç adjunt es veuen il•lustracions del llibre [+].

Els models d’origami i els videos són de Pasquale d’Auria. És un origamista professional [+] molt conegut als circuits internacionals d’aquesta especialitat, que ha fet dotzenes de projectes per a diverses editorials. A la seva web hi ha molts projectes desenvolupats i copiables, fins i tot una harmònica de paper que sona.

L’editorial Nuinui [+] està especialitzada en llibres infantils, pop-up i origami. Té un ample catàleg, i hi ha incorporat llibres pel muntatge de les màquines de Leonardo da Vinci. A veure si em surten millor que els origami de l’Alícia

Fitxa 315
Títol: Alice au Pays des Merveilles et ses personnages en origami facile pour les enfants. Contingut: Resum del conte, propostes de papiroflèxia i fulls de paper per fer els personatges. Adaptació del text: Alberto Bertolazzi. Idioma: francès. Il•lustracions: Là Studio. Origami: Pasquale D’Auria. Editorial: NuiNui (de Snake SA, Chermignon CH, 2016). Cartoné, amb butxaca per fulls de paper. Mida: 29*22,5 cm. 129 pàg. Preu: 18,63 € (Amazon França). ISBN: 978-2-88935-575-4

Fitxa 315. Part de les instruccions per fer l’Alícia en papiroflèxia. Fes doble clic per ampliar

257. ACOLORINT ALÍCIES

Fitxa 313. Portada

La moda d’acolorir llibres no s’atura, per ara. Als tres que ja haviem vist –de dibuixos [+] i de pseudomandales [+] s’hi han sumat el 2016 dos quaderns més d’estils ben diferents. El primer (fitxa 313) és de la clàssica línia blanca derivada dels dibuixos de Disney. No té un interés especial, i té la pega de que hi ha superfícies del dibuix força grosses que s’han d’acolorir, i això és avorrit i queda malament, si ho fas amb llàpis. El llibre té adjunt un póster gran per acolorir, amb les mateixes pegues…

Fabiana Attanasio (Roma 1985) [+] és l’autora dels dibuixos del llibre. És una il•lustradora de llibres per a acolorir i també de contes per a nens. Estil ja vist en altres obres: caps molt grans, ulls enormes,…

Fitxa 313. Dibuix interior. Fes doble clic per ampliar.


El segon llibre (fitxa 314) és, per a mi, més interessant i atractiu. Els seus dibuixos són molt més diguem-ne barrocs, tot i que hi ha semblances amb els escenaris de les pel•lícules de Harry Potter, o la capella Rosslyn que surt al Codi da Vinci, o alguns mosaics normands del Duomo de Monreale, a Sicília. O fins i tot certs tapissos anglesos… Tot és ple, sense espais buits, ni grans superfícies llises, amb marges, frisos i decoracions. Horror vacui.

Ho ha dibuixat Rachel Cloyne [+]. És una il•lustradora anglesa de Brighton, i ha treballat per a moltíssimes editorials en molts projectes, i molt variats: tipografies, tapes de llibres, llibres pop-up, llibres d’activitats infantils, contes, … Sempre amb el seu estil ple de coses. Deu ser aproximadament de la mateixa edat que Fabiana Attanasio, o una mica més gran, però d’estils oposats.

Fitxa 314. Dibuix interior. Fes doble clic per ampliar

Buster Books és un segell editorial de Michael O’Mara Books, de Londres [+]. És una editorial independent fundada el 1985 “al dormitori de casa” per la parella O’Mara, segons afirma el seu fundador i director. Ara publica de tot.

Fitxa 313
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Resum del conte, 66 pàgines amb dibuixos per acolorir i un póster de 96*64 cm per acolorir. Adaptació del text: Valeria Manferto de Fabiani. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Fabiana Attanasio. Editorial: Elipse (d’Edhasa, 2016). Original italià de WhiteStar Kids (de DeAgostini, Novara 2016). Rústica amb solapes. Mida: 26*21,5 cm. 75 pàg no numerades. Preu: 12 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-938565-3-3

Fitxa 314
Títol: Colorea Alicia en el País de las Maravillas Contingut: 33 pàgines de dibuixos per acolorir, amb frases del conte. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Rachel Cloyne. Editorial: Grupo Anaya (Madrid 2016) de l’original anglès de Buster Books (Londres 2015). Rústica. Mida: 29,5*21 cm. 33 pàg. no numerades. Preu: 4,95 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-698-0908-2

Fitxa 314. Portada

256. ALÍCIA CENT POSTALS

Fitxa 312. Tapa superior de la capsa

L’editorial Macmillan, reiteradament vista en aquest blog [+], exprem com una llimona tot el que pot les Alícies, Carroll i tot allò que s’hi pugui remotament relacionar. Vegem aquí un material que va editar durant 2015, per a l’any del 150è aniversari: una capsa amb cent postals de l’Alícia.

La major part d’il•lustracions són les clàssiques de sir John Tenniel. Algunes són en blanc i negre original, altres són acolorides per diferents il•lustradors, i finalment n’hi ha algunes de dissenyades recentment per la mateixa editorial. Totes són de llibres editats per Macmillan.

Quatre postals de disseny recent. Fes clic per ampliar.


Vegem-ho amb més detalL.

a) Hi ha 9 postals alegòriques, dissenyades per l’equip de l’editorial, de les que aquí se’n reprodueixen quatre.
b) Hi ha 4 postals dels dibuixos en blanc i negre que Lewis Carroll va fer per a l’Alice’s Adventures Underground de 1864.
c) Hi ha 37 postals relatives a l’Alice’s Adventures in Wonderland, totes de Tenniel (1865). 13 són en el blanc i negre original, i les altres són acolorides: 12 per Harry Theaker [+] el 1911; 4 per John Macfarlane el 1927, i 8 per Diz Wallis [+] el 1995.
d) Hi ha 35 il.lustracions de Through the Looking-Glass (1871), totes de Tenniel. En el blanc i negre original 7, i la resta acolorides per Harry Theaker (8, de 1911), John Macfarlane (5, de1927) i Diz Wallis (15 de 1995)
e) Hi ha 10 postals d’il•lustracions de The Nursery Alice (1890). La portada és d’Emily Gertrude Thomson [+] i les altres 9 de Tenniel , acolorides per ell mateix.
f) Finalment, hi ha 5 postals de dibuixos corresponents a l’edició de The Little Folks Alice’s Adventures in Wonderland, de 1907, totes de Tenniel i acolorides per ell mateix.

Revers d’una postal. Fes clic per ampliar

Tota l’edició és molt cuidada i ben editada, a la Xina. Al dors de les postals hi ha textos selectes de les novel•les relacionades amb la il•lustració, i algunes dades com origen, autor i any. La mida de les postals és la clàssica de DIN A6 i són fetes amb cartolina de qualitat.

És un bonic objecte de regal. De fet, a mi m’ho van regalar…

Fitxa 312
Títol: 100 postcards from Wonderland. Contingut: capsa amb 100 postals DIN A6 sobre les Alícies. Autor dels textos: Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: Sir John Tenniel, Lewis Carroll, acolorides per John Tenniel, Harry Theaker, John Macfarlane i Diz Wallis. Editorial: Macmillan Children’s Books (Londres 2015). Mida: 16,5*11,5 cm i 6,5 cm de gruix. 100 postals de cartolina. Preu: £14,99. Sense ISBN.

Fitxa 312. Revers de la capsa de postals amb les 100 miniatures. Fes doble clic per ampliar.

255. ANYA NABÓKOV

Portada. Fitxa 311

Аня ВЪ странѢ чудесъ (Anya v Stranye Chudes) és la segona traducció al rus que posem a aquest blog [+] , si bé va ser abans aquesta. A l’enllaç indicat hi ha dades de les traduccions al rus. La de Nabókov és de 1923, i el traductor que hi constava era V. Sirin. Va ser publicada a Berlin. Però V.Sirin era un pseudònim de Vladimir Nabókov (Sant Petersburg 1899 – Montreux 1977) [+]. Era d’una família aristocràtica russa, que va fugir durant la revolució a Europa (Anglaterra, Berlín, París), posteriorment els Estats Units (1940) on adopta la nacionalitat estatunidenca, i finalment vva anar a Suïssa (1960), on va morir. Nabókov és ben conegut per la famosa Lolita, de 1955, portada al cinema el 1962 per Stanley Kubrik i després per Adrian Line el 1997, però té moltes més obres en rus i anglès, teatre, contes i poesia. Era un lepidopteròleg, i un mestre dels escacs, i té llibres d’ambdós temes.

Fitxa 311. El berenar. Fes clic per ampliar.


Per cert que, anecdòticament, vaig conèixer un d’aquests aristòcrates russos exiliats: es deia Nicolás, havia conegut en Rasputín, i a l’exili, després de mil voltes, va acabar treballant de comptable a l’empresa “La Preparación Textil“, a les oficines de Barcelona, on també treballaven la meva mare i el meu pare, i que dirigia un jueu suïs anomenat Grebler. En una ocasió, cap al 1955, el van convidar a tallar raïms a la casa de pagès dels meus avis, i va venir tot atildat, amb trajo, corbata i un pintoresc barret de palla, i la seva dona -la “Nicolasa”– amb collarets… Els van posar davantals i cap a la vinya, on van fer un bon paper i van beure vi amb porró. Eren uns senyors.

Nabókov tenia, quan va fer la traducció, 24 anys, i va cobrar l’equivalent a cinc dòlars. Els experts consideren que és de les traduccions més reeixides que s’han fet en qualsevol idioma, però també n’hi ha d’altres que consideren que és dolenta, i així ho vaig posar a l’altra entrada del blog. No puc donar la meva opinió sobre la traducció perquè no sé rus. A l’edició que es comenta aquí hi ha una nota on explica detalls de la traducció, i hi diu que va introduir diversos canvis i jocs de paraules en rus. Per exemple, va substituir la parrafada de Guillem el Conqueridor que el ratolí fa per assecar-se, per una altra sobre Napoleó. Va decidir canviar el nom d’Alícia i en lloc de dir-li Алиса li va dir Аня, Anya. No en conec la causa. Aquí [+] se’n poden trobar alguns detalls.

La dansa dels llamàntols i la tortuga. Fes clic per ampliar.


Nabókov va traduir l’Alícia amb el pseudònim de V.Sirin, que vol dir òliba, i també ocell profètic. Conté dotze il•lustracions en blanc i negre de S.Zalshupin, del que no tinc referències. Són, podriem dir-ne, expressionistes, del temps que es va publicar el llibre, 1923. No es va publicar a Rússia sinó a Berlin per l’editorial Izdatel’stvo Gamayun, i amb una portada diferent de la d’aquesta edició, feta el 1976 per Dover Publ., de New York i amb el mateix contingut. L’edició´que he comprat té tota la pinta de ser un llibre POD, imprès a petició d’un en un. Està clar que el públic a qui es dirigeix l’edició de Dover no és el rus, atès que les notes sobre la traducció són en anglès i el títol també. Dover [+] és una clàssica editorial amb tota mena de llibres dirigits a tots els públics.

Fitxa 311
Títol: Аня ВЪ странѢ чудесъ (Anya v Stranye Chudes). Contingut: Novel•la Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: rus. Traductor: V. Sirin, pseudònim de Vladimir Nabokov. Il•lustracions: S. Zalshupin. Editorial: Dover Publications Inc, New York (1976). Cartoné. Mida: 22*14,5 cm. 114 pàg. Preu: $21,95 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-486-78488-5

Portada de l’edició de 1923

254 ALENKY EGEA AMB VIOLA DE RODA

Portada. Fitxa 310. Il·lustracions de Lali Pantone

Diversos músics han compost temes relacionats amb Alícia, i a aquest blog n’hem vist alguns, com Irving Berlin i Dimitri Tiomkin [+] , la compositora d’òpera Unsuk Chin [+], John Lennon [+] o Joly Talbot, autora de la música per a un ballet [+]. Tot això a part de les músiques de les diverses pel•lícules amb l’Alícia com a personatge principal [+].

Però hi ha hagut molts més compositors no comentats aquí -encara- que s’han inspirat en les Alícies. Molt recentment (inicis de 2017) un músic català, Marc Egea, ha tret un àlbum editat via micromecenatge per Verkami. Té per títol Alenky “Through the Looking-Glass”, i és un conjunt de quinze peces, cadascuna de les quals es diu com algun personatge o episodi de les Alícies. Tot són peces instrumentals, sense lletra, i interpretades per un quartet de violoncel (Joan Antoni Pich), bateria (Arnau Obiols), gralla i clarinet baix (Manu Sabaté) i el solista i compositor Marc Egea, que hi fa sonar el que en anglès es diu hurdy gurdy, en castellà zampoña i en català viola de roda o samfoina. A l’àlbum hi ha també el poema final “Who Was That Dreamed it All“. Total 50 minuts.

La viola de roda [+] és un instrument poc habitual que ara té un cert ressorgiment. Consisteix en unes cordes tensades, com un violí o viola, que en lloc de ser fregades per un arquet ho són per una roda que es fa girar manualment en continu. Per això fa un so en certa manera similar a un sac de gemecs. I, potser no per casualitat, la viola de roda, amb el nom de viola de ciego, era usada per captaires professionalitzats de músics a Galícia, on la gaita és també molt popular.

L’àlbum Alenky té una sonoritat celta, però també mediterrània i amb reminiscències de música medieval de Jordi Savall i el seu entorn, tot i les intervencions de la bateria i la gralla. Jo l’he trobat força monòton en conjunt, i no sabria diferenciar entre una peça i l’altra. Esclar que això també em passa amb les sis suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (BWV 1007-1012) redescobertes el 1890 per Pau Casals el 1890 als 14 anys. En tot cas, podria ser una bona banda sonora de un audiovisual o pel•lícula.

Marc Egea [+] (Barcelona 1973) és llicenciat en filosofia per la UB, i músic professional. S’ha dedicat especialment a la música tradicional, i ha gravat discos amb El Pont d’Arcalís, conjunt vinculat directament amb el moviment Tradicionàrius. Ha compost música contemporània i ha actuat també de rapsode. La seva web personal és molt completa [+], tot i que hi falta precisament l’àlbum que es comenta aquí.

I per què Alenky? És el nom de l’Alícia en txec, en homenatge al director Jan Svankmajer, la pel•lícula del qual ja va ser comentada aquí [+].

Es poden veure els teasers oficials del disc aquí a sota. Un teaser és com un trailer, però més curt encara.


FITXA 310
Títol: Alenky “Through the Looking-Glass” Contingut: Quinze temes de música instrumental inspirats en les Alícies, i un poema. Amb llibret il•lustrat. Idioma de la caràtula i del poema: anglès. Compositor: Marc Egea. Intèrprets: Marc Egea (viola de roda), Manu Sabaté (gralla i clarinet baix), Joan Antoni Pich (violoncel), Arnau Obiols (bateria). Recitador del poema: Peter Skuce. Il.lustracions: Lali Pantone. Format: CD d’audio, 50 min. Edició: Francisco Macías (Barcelona 2016). Preu: 20 € (Verkami)

Il·lustració del llibret annex.

253. ALÍCIA A CURSILAND

Portada. Fitxa 310

Portada. Fitxa 310

Amb la família varem fer un viatge a Escòcia, amb la metodologia del bed and breakfast. Encara recordo amb esgarrifança la cursileria de les decoracions de moltes cases, plenes de tota mena d’objectes soi-disant decoratius: puntes, brodats i tapetes infinits, moquetes superpeludes i electrificants en les que quasi hi desapareixies, també al lavabo, on calia afinar la punteria… Cursilàndia en estat pur. Aquest llibre que comentem m’hi ha fet pensar.

Té com a títol original anglès “Everything Alice: The Wonderland Book of Makes and Bakes”, i és força més explícit que el títol en espanyol. “Las maravillas de Alicia” és un títol tan obert que hi cap tot. En canvi en anglès es veu clarament que es tracta de manualitats (makes) i cuina (cakes). I d’això es tracta: proposa un conjunt d’activitats a fer, relacionades directa o indirectament amb el món de l’Alícia. A Cursiland.

Una de les manualitats proposades. Fes dobleclic per ampliar.

Una de les manualitats proposades. Fes doble clic per ampliar.


De l’índex ja es pot ensumar per on va la cosa: joies per a l’hora del te, coixí-invitació, lirons d’espígol, bossetes per les sabatilles de Tweedledee i Tweedledum, corones de comensal… El menjar sona a més normal: galetes, confits, xarops, sanvitxos… però l’execució no s’escapa de la cursileria. Vegeu, sense anar més lluny, unes utilíssimes cobreixtapadores per a pots de vidre, o les bolsetes-lirons per posar-hi espígol. Si jo fos la Reina de Cors, diria que a les dissenyadores, “les hi tallin el cap”.

I ja que ha sortit el terme cursi, que té un origen incert, val la pena comentar que quan al govern hi havia el departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), el seu conseller era Andreu Mas-Collell, i ell mateix deia que era el CURSI (Conseller d’Universitats, etc. etc.).

Hannah Lee-Baldrey [+] és una estilista coneguda per les seves idees extravagants . Ha treballat en dirección artística de televisió i de cinema, i ara és estilista de fotografía, escriu llibres i treballa amb diverses revistes de moda. Christine Leech [+] té quinze anys d’experiència en disseny i art de revistes femenines, com Marie Claire Runway. Fa també llibres de manualitats.

Una altra manualitat. Fitxa 310. Fes doble clic per ampliar.

Una altra manualitat. Fitxa 310. Fes doble clic per ampliar.


De l’editorial Juventud ja n’hem parlat [+]. Va editar la primera Alícia en català.

Fitxa 310
Títol: Las maravillas de Alicia. Contingut: Llibre de manualitats i cuina “Everything Alice: The Wonderland Book of Makes and Cakes”, traduït. Autores: Hannah Read-Baldrey i Christine Leech. Idioma: espanyol. Traducció: Núria Caminero. Editorial: Juventud, Barcelona 2016. Rústica. Mida: 25*20 cm. 143 pàg. Preu: 18,75 €. ISBN: 978-84-261-4390-7

Índex. Fitxa 310

Índex. Fitxa 310