240. ALÍCIA CARRUSEL

Fitxa 296. Portada

Fitxa 296. Portada

Haviem vist fa temps una Alícia feta amb diorames [+]. El llibre d’aquesta entrada és del mateix estil, però molt més elaborat i ben treballat. Fa servir els dibuixos de Tenniel com a base dels diorames. A cada escena hi ha més d’un episodi del conte. Això obliga a que a cada escena hi hagi a vegades dues o tres figures d’Alicia, cosa que el fa un llibre no apte per explicar la història, sinó només per a col•leccionistes.

El resultat no és gaire atractiu. No s’exploten les possibilitats tridimensionals del disseny. Els creadors de llibres en pop-up són molt més creatius. Ho haurien fet molt millor els Hermanos Salvador, del taller d’escenografia que feien els decorats de paper per al teatre d’aficionats entre els anys 1949 i 1983. Tenien centenars, si no milers, d’escenografies en paper de tot tipus, adaptades a tota mena d’amplades i fondàries d’escenaris. Els Pastorets de Folch i Torras eren un dels seus muntatge estrella, del que en devien tenir dotzenes perquè, durant les festes de Nadal, es muntaven -i es munten- en infinitat de llocs.

El títol del llibre en anglès és Alice Carousel. Què és un carrusel? En general el terme carrusel es refereix a les evolucions d’un cos uniformat que van creuant els seus moviments Per exemple, el carrusel de la secció muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona. En castellà, carrusel és sinònim de tiovivo, el que en català en diem cavallets -tot i que jo n’hi diré tota la vida cavallitos– . En anglès carousel o carrousel és sinònim de merry-go-round, en francès és sinònim de manège. Quan les diapositives eren un mitjà habitual de fer presentacions de fotos, siguin familiars o de feina, es muntaven totes en un dispositiu que s’anomenava també carrusel. Segons l’Enciclopèdia Catalana, el terme carusel deriva del francès carrousel, i aquest, del napolità carusiello (der. de caruso‘calb’), joc de cavallers on es llançaven carusielli, boles semblants a caps calbs. Sorprenent. Al meu petit diccionari de napolità -en tinc un- hi ha deu maneres de dir penis, però no hi surt calb

Fitxa 296. Diorama 3. Fes clic per ampliar.

Fitxa 296. Diorama 3. Fes clic per ampliar.


Per analogia a uns cavallitos, aquest muntatge en paper es denomina carousel. L’invent en aquesta ocasió correspon a l’editorial Macmillan, mil vegades comentada [+] , i aquí l’ha editat Edelvives, mil vegades vista també [+]. Com es pot veure, la portada és gairebé idèntica a l’Alícia completa comentada a l’entrada 197. Pel que sembla, l’Alícia segueix donant. Deuen tenir un cens de col•leccionistes d’Alícies, i saben que una certa quantitat de la tirada la tenen venuda segur, perquè, la veritat, aquesta edició aporta molt poc… Però els fanàtics i captius ho comprem tot. També hi ha l’edició en català, en la que consta la traductora, Marta Salvadó. En català és publicat per Baula, una marca d’Edelvives.

Fitxa 296. Diorama 4. Fes clic per ampliar.

Fitxa 296. Diorama 4. Fes clic per ampliar.


Fitxa 296
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Libro carrusel. Contingut: Llibre carrusel amb sis il•lustracions tridimensionals i breus textos. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor: Editorial Edelvives. Editorial: Edelvives (2016) traduit de l’original d’editorial Macmillan (2014). Cartoné. Mida: 31*24 cm. 12 pàg que formen 6 escenes. Preu: 22 € (2016). ISBN: 978-84-7140-0401-2

Fitxa 297
Títol: Alícia en el país de les meravelles. Llibre carrusel. Contingut: Llibre carrusel amb sis il•lustracions tridimensionals i breus textos. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: català. Traductor: Marta Salvadó. Editorial: Baula, d’Edelvives (2016) traduit de l’original d’editorial Macmillan (2014). Cartoné. Mida: 31*24 cm. 12 pàg que formen 6 escenes. Preu: 22 € (2016). ISBN: 978-84-479-3269-6

Fitxa 297. Portada

Fitxa 297. Portada

Fitxa 296. Diorama 5

Fitxa 296. Diorama 6. Fes clic per ampliar.

239. ALÍCIA ISLANDESA

Fitxa 295. Portada

Fitxa 295. Portada

Quan varem presentar l’Alícia en danès [+] varem comentar que l’islandès era del grup de llengües escandinaves similars a l’antic escandinau, juntament amb el feroès i el noruec. El fet que Islàndia estés deshabitada i fos colonitzada per noruecs el segle X explica la similitud de l’islandès i el noruec, que es van anar diferenciant al llarg dels anys, més degut a l’evolució del noruec que la de l’islandès, que ha sofert relativament pocs canvis. A la Viquipèdia podem trobar força detallades les característiques de l’islandès i la seva història [+]. És una llengua parlada només a Islàndia, amb una població molt baixa: només 300000 habitants, encara menys que el maltès, que és la llengua menys parlada de les oficials de la UE.

Té lletres pròpies no usades en altres llengües: la Ð (majúscula) i la ð (Minúscula) són la lletra eth, equivalent en so al dígraf th de l’anglès de this; i la Þ majúscula) i þ (minúscula) (o thorn, equivalent a la z castellana o al dígraf th anglès de thing), així com Æ/æ, Œ/œ, Ø/ø, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ. Escriure amb el nostre teclat en Word algun text en islandès o, en general, amb lletres o símbols poc habituals, no és gaire ràpid: s’ha de buscar la lletra als comanaments “insertar” I “símbol” i anar-se movent per la llista de símbols, més de tres mil.

Com de diferent és del noruec? Comparem el primer paràgraf de l’Alícia en islandès i en noruec [+]. Semblen més diferents que el català i el castellà, realment… La comprensió del noruec per part dels islandesos és, en una escala normalitzada, de 3,4 sobre 10: és un valor força baix, malgrat que es considera en general que les llengües escandinaves són força comprensibles entre elles.

La traducció a l’islandès va ser feta el 1996 per Ƥórarinn Eldjárn i ha estat recuperada per Michael Everton, propietari de l’editorial Evertype [+]. Afirma en el pròleg que sempre ha estat interessat en l’islandès per les seves característiques ortogràfiques i per la seva admiració per J.R.R.Tolkien, que parlava islandès, entre molts altres idiomes cèltics i escandinaus. De fet Tolkien va agafar d’antics poemes en islandès els noms dels nans de la novel•la El Hobbit [+]. No he pogut entrar mai en aquestes noves mitologies. Em vaig quedar amb la de grecs i romans, i una mica de nibelungs per poder entendre els arguments de les òperes de Wagner.

Jo sempre havia cregut que sabia dues paraules en islandès: a la novel•la de Verne “Viatge al centre de la terra” el guia islandès Hans saluda els expedicionaris dient “God dag“. Però repassant la novel•la veig que Hans i el professor Lidenbrock, alemany, parlen entre ells en danès! O sigui que aquest god dag, que vol dir bon dia, és danès; en islandès es diu góður dagur… Un preconcepte que he tingut durant cinquanta anys, superat gràcies a l’Alícia.

Fitxa 295
Títol: Ævintýri Lísu í Undralandi. Contingut: Novel•la original traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: islandès. Traductor: Ƥórarinn Eldjárn. Editorial: Evertype (Mghaih Eo, Irlanda 2013). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. 128 pàg. Preu: $15,95 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-78201-025-8

Comparació entre l'islandès (dalt) i el noruec (baix)

Comparació entre l’islandès (dalt) i el noruec (baix)

238. L’ALÍCIA I EL CAVALL PERFECTE

El Perfecte Cavall dibuixat per Fariñas per a la Colección Cadete de Mateu. Fitxa 17.

El Perfecte Cavall dibuixat per Fariñas per a la Colección Cadete de Mateu. Fitxa 17.

El professor i traductor Juan Gabriel López Guix ens ho va explicar bé en un dels seus articles sobre les traduccions de les Alícies [+]: l’edició en espanyol de l’Alícia en el País de las Maravillas d’Editorial Mateu, col•lecció Cadete, té un capítol més, que mai no va escriure Carroll i que es va inventar el traductor.

Varem comentar l’Alícia d’Editorial Mateu ja fa temps, a l’entrada 17 [+]. El traductor i historiador Rafael Ballester Escalas (Girona 1916-Les Borges del Camp 1993) [+] era fill de l’historiador Rafael Ballester i Castell. Era una persona erudita, de gran cultura, que va ser professor d’institut i, molt més endavant, de la llavors delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, on es va jubilar (1985). Seguint el model del seu pare, va escriure moltes obres d’alta divulgació, com
El historiador William Shakespeare, Historia de Roma, obres històriques de la guerra civil espanyola, i moltes altres. Va participar en edició d’enciclopèdies com Dolça Catalunya, i va ser traductor per a diferents editorials, amb obres de Zweig, Rousseau, Papini, o Shakespeare.
Com a curiositat biogràfica, Ballester Escalas va ser nebot de Fèlix Escalas Chamení (Mallorca 1880-Barcelona 1972), polític de la Lliga Regionalista i home de negocis, que va ser per un curt període de temps president de la Generalitat de Catalunya intervinguda, de desembre de 1935 a febrer de 1936, episodi molt poc conegut i oc comentat de la història de Catalunya.

El cavall d'Ediciones Toray. Fes clic per ampliar.

El cavall d’Ediciones Toray. Fes clic per ampliar.


Doncs en Rafael Ballester, en la seva traducció de l’Alícia per a editorial Mateu, que és de 1952, es va inventar tot un capítol, que en la seva traducció és el capítol VI, després del capítol V “La oruga da un consejo” i abans del capítol VII “Lechón y pimienta“. El capítol VI espuri va ser titulat “Historia de un Perfecto Caballo“, i és inventat de cap a peus.

L’Alícia es troba amb un cavall, que el que fa primer és preguntar-li qui era, com tothom fa amb Alícia. Després li explica que és un perfecte cavall, que ha estudiat a Eton i que porta signes distintius de la seva noble condició. Explica que a Eton els ensenyaven bàsicament bones maneres. I això es nota en tots els diàlegs que manté amb l’Alícia. Dels diàlegs la part més interessant és el moment que el cavall li explica a Alícia els estudis de fonètica superior que tenen a Eton. En reprodueixo un tros a la figura adjunta. I, després que el cavall explica que també estudien música afònica, és a dir música sense so i només amb ritme, li fa una demostració dirigint com a director d’orquestra a a diferents animals del bosc, que sí que generen sons.

El capítol sembla realment traduit d’un original anglès, especialment pel fet que hi fa sortir paraules en anglès traduides i altres originals, en una forma molt versemblant i assimilable als capítols que realment sí que va traduir.

Fragment del capítol "La historia del Perfecto Caballo" de Rafael Ballester. Fes clic per ampliar.

Fragment del capítol “La historia del Perfecto Caballo” de Rafael Ballester. Fes clic per ampliar.

Per què va inventar un capítol?. Imagino en Ballester parlant amb el seu editor, en Francisco Mateu, proposant-li insertar un capítol més, en Mateu dient-li que no seria capaç i en Ballester dient “Que no? Aquí el tens“. O potser en Ballester va presentar a en Mateu tota l’obra ja traduïda i amb el capítol intercalat. I en Ballester preguntant-li “No has trobat res d’estrany?” i explicant-li que havia inventat tot un capítol, i reptant-lo a publicar l’obra amb aquest capítol addicional, a veure qui ho notaria… Coneixent els dos personatges -els he conegut personalment tots dos- eren capaços d’això i de més. O potser no, potser va ser tota una altra situació que no sabem. No sé si entre la documentació que Montse Mateu, filla de Francesc, va cedir a la biblioteca de la UB, hi figuren cartes o documents, a més de llibres, i potser allà hi trobaríem la solució a l’enigma.

Aquest capítol addicional del cavall ha estat copiat en altres traduccions que han plagiat la traducció de Ballester sense dir-ho, pràctica habitual abans i ara. Per exemple, a una adaptació que va fer Editorial Toray el 1980 en que un tal Eugenio Sotillos fa l’adaptació. O l’edició d’Editorial Bruguera de 1956, la meva primera Alícia [+], adaptada per Maria Martí, o la de la fitxa 27, també de Bruguera [+], idèntica a l’anterior amb mínimes variants, però que afirma estar “traduida” per Maricel Lagresa Colom. Molta més informació ens la dona López Guix: [+]

En Mateu devia estava molest amb Bruguera

Il·lustracions del Perfecte Cavall de l'Alícia de Colección Historias, d'editorial Bruguera. Fitxa 1

Il·lustracions del Perfecte Cavall de l’Alícia de Colección Historias, d’editorial Bruguera. Fitxa 1

237. LA CAÇA DEL CARUALO

Portada. Fitxa 293

Portada. Fitxa 293

Hi ha algunes traduccions de l’Snark a l’espanyol. Hem vist al blog la de Marta Olmos [+], Luís Maristany [+], Eduardo Stilman [+], i la darrerament comentada d’Adolfo Sarabia [+]. Hi ha a més la traducció al català d’Amadeu Viana [+]. Aquesta nova edició bilingüe que es presenta a aquesta entrada acaba de ser publicada per l’editorial Nordicalibros.

Ha estat traduit per Jordi Doce (Gijón 1967) [+]. És poeta, autor i traductor, que va rebre un doctorat de la universitat de Sheffield. A la nota del traductor final dóna algunes pistes de la seva traducció. Afirma que entre una traducció literal i recrear el poema ha triat aquesta darrera opció, com fan pràcticament tots els traductors. Els diferents cants del poema, els fits de Carroll, els tradueix com a prontos, és a dir rampells.

Ha triat traduir Snark per Carualo com a paraula maleta entre caracol i escualo, perquè Snark prové de snail i shark. És la mateixa solució vista a la traducció d’Adolfo Sarabia, però ell va preferir carabón com a barreja de caracol i tiburón. Les referències al Jabberwocky són tretes de les traduccions de Ramón Buckley.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: "La desaparició".  Fes clic per ampliar.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: “La desaparició”. Fes clic per ampliar.


És molt menys clara la solució per traduir Boojum. El vers final el tradueix per
…que era un Boblo el Carualo, sin más cuento“.
Per què Boblo? Segons explica Martin Gardner [+] a Boojum el boo deriva de bogyman que vol dir l’home del sac o el diable, i el jum deriva de mumbo jumbo, expressió per designar la xerrameca. Si Gardner ho diu… De bobada i diablo surt el Boblo. Stilman, Maristany i Olmos mantenen Snark i Boojum (Bujum en el cas de Maristany). En català, Viana ha preferit Merma i Empor, sense justificació, que jo sàpiga.

Les il•lustracions d’aquesta edició és Tove Jansson, la peculiar dissenyadora gràfica, il•lustradora i guionista de la que ja haviem vist alguna obra: [+].
L’editorial Nordicalibros ha fet una cuidada edició, com sol fer i ja hem vist [+], [+].

Fitxa 293
Títol: La Caza del Carualo. Contingut: Poema original en anglès i traducció, i•lustrat, amb pròleg i nota del traductor. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Tove Jansson. Idioma: espanyol i anglès. Traductor i pròleg: Jordi Doce. Editorial: Nordicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 22*15,5 cm. 93 pàg. Preu: 16,50 € (2016). ISBN: 978-84-16830-01-5

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

236. L’ALÍCIA VOL ARRIBAR A TEMPS AL TEMPS

Portada del DVD. Existeix també amb blue-ray. És molt similar a la de l'entrada 52. Fes doble clic per ampliar.

Portada del DVD. Existeix també amb blue-ray. És molt similar a la de l’entrada 52. Fes clic per ampliar.

La pel•lícula Alice through the looking-glass s’ha titulat aquí Alicia a través del espejo, i és la continuació lògica, estètica i argumental de l’Alícia en el País de las Maravillas dirigida per Tim Burton. En aquesta ocasió l’ha dirigit James Bobin [+], director anglès amb poca filmografia, però que ha treballat per televisió amb la sèrie infantil The Muppets.

Al blog ja haviem fet un brevíssim comentari de la pel•lícula, a partir d’un llibre que la descrivia [+]. L’argument es basa en una frase de tantes de l’Alícia, quan són al berenar, i l’Alícia diu als tres personatges d’allà que podrien trobar millors maneres de matar el temps. El Barreter li comenta que el Temps,-amb majúscula- és tot un personatge, i que la Reina de Cors va cridar que li talléssin el cap; com a conseqüència, el Temps va voler castigar-los i sempre són les sis de la tarda, l’hora del te.

El Temps és un personatge a la pel•lícula, no només un concepte. Té un gran rellotge amb una cronosfera, que és una boleta que marca el pas del temps i que pot convertir-se en un vehicle per viatjar en el temps. I d’això es tracta: l’Alícia ha tornat al submón a través del mirall, i allà es troba amb el Barreter a punt de morir de depressió perquè creu que tota la seva família és morta. L’Alícia aconsegueix robar la cronosfera i viatja en el temps cap enrere, on es troba amb el Barreter de nen amb el seu pare, i les dues germanes, les Reines Blanca i Vermella quan eren nenes. Allà veu que l’odi que sent la Reina Vermella per la Reina Blanca -que era la base de la pel•lícula anterior- té el seu origen en que la Reina Blanca va mentir en una ocasió que va fer una trapelleria, els grans li van atribuir la malifeta a la Reina Vermella, aquesta es va enfadar i va fugir, es va donar un cop i va quedar amb el cap deformat i plena de rancúnia.

Alícia vol modificar el passat per evitar que el pare del Barreter mori, però no ho aconsegueix. El que passa és que no és mort, sinó que el té presoner la Reina Vermella. Etc etc etc. No explico més de l’argument.

Pràcticament tota la pel•lícula és feta amb tècniques digitals, potser més que l’anterior. Tota l’estona amunt i avall, volant, grans castells, un rellotge enorme per on Alícia avança cap a la cronosfera. El rellotge m’ha recordat alguna de les seqüències de la pel•lícula Inside Out, aquella on la Tristesa, l’Odi, la Joia i la Por es discuteixen a la ment d’una noia, que és una pel·lícula per a mi genial. Aquí hi ha un dels trailers oficials. Per YouTube hi ha molts fragments de la pel·lícula, seqüències descartades, procés de rodatge (makig-off, que n’hi diuen), i més.

A la pel•lícula hi surten també anecdòticament el Jabberwock, el Bandersnatch, el Conill i la Llebre, Tweedledee i Tweedledum, i fins i tot Humpty Dumpty només com a complements momentanis. Hi ha uns robotets petits -els Segons– que poden reagrupar-se com un transformer formant robots més grans, els Minuts. I hi surten també uns soldats fets de verdures, inspirats directament en Arcimboldo.

Els actors principals són els mateixos de l’anterior pel•lícula [+] : Johnny Depp com a Barreter – aquí més trist i apagat, si fos possible-, Mia Wasikowska com Alícia, que representa que a la vida real és capitana de vaixell, i així comença i acaba la pel•lícula; Anne Hathaway és la Reina Blanca, i Helena Bonham Carter la Reina Vermella. El personatge del Temps és interpretat per Sacha Baron Cohen, un còmic anglès conegut a la televisió i pel seu patètic personatge Borat.

La productora és Disney, com l’anterior, i ja hem comentat en altres ocasions la llarguíssima relació Disney-Alícia [+].

Segons els productors, la pel•lícula és recomanada per a “la infància”. La infància dura fins a l’adolescència, però un nen d’educació infantil i els més petits de primària no comprendran res i encara tindran por.

Com l’altra pel·lícula, es pot veure, però no és l’Alícia sinó una pel·lícula d’aventures i ciència-ficció amb els personatges de les Alícies.

FITXA 293
DVD, regió 9. Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Pel·lícula Alice through the Looking-Glass, traduida i subtitulada. Idiomes: espanyol, anglès, hongarès i portuguès. Subtítols en els mateixos idiomes. Director: James Bobin. Principals intèrprets: Alícia, Mia Wasikowska; Barreter Boig, Johnny Depp; Reina Vermella, Helena Bonham Carter; Reina Blanca, Anne Hathaway; el Temps, Sacha Baron Cohen. Producció: Walt Disney Studios, 2016. Durada: 108 minuts. Inclou alguns videos extra. Preu: 16 € (FNAC, 2016)

Contraportada. Fes doble clic per ampliar.

Contraportada. Fes doble clic per ampliar.

235. ÉS UN PLAGI LA CAÇA DE L’SNARK?

Fitxa 292.  Il.lustració del Campaner de Henry Holiday

Fitxa 292. Il.lustració del Campaner de Henry Holiday

Acaba de sortir una traducció a l’espanyol de The Hunting of the Snark a Nordica, i m’adono que no havia comentat una edició anterior molt atractiva. Per tant, anem quinze anys enrere en el temps. Novament ens trobem amb l’editorial Lumen. Hi van publicar el 2001 “La Caza del Carabón“. Adolfo Sarabia, el traductor i prologuista, imagina que un tal Pedro de la Cavada y Liérganes, nascut a Ramales de la Victoria el 1828 -tots noms càntabres-, va escriure el poema original, en espanyol. Imagina que aquest de la Cavada estudia a la Universitat de Valladolid -ja existia, és de 1241-, va a París i després a Londres. Allà coneix a Charles Dodgson i es fan amics. Al cap d’un temps Pedro de la Cavada envia una carta a Dodgson amb la redacció de diversos problemes matemàtics i el poema del Carabón, amb l’anotació de que “también el castellano se presta a cubrir lecciones morales con el lenguaje del absurdo“. I Cavada se’n va a Cuba a treballar.

El 1876 Dodgson publica en anglès The Hunting of the Snark, que hauria estat traduit del castellà a l’anglès per ell mateix… Després d’un parell d’episodis amb dones pel mig, i enfadat amb Dodgson i el món, Pedro de la Cavada es suicida a l’Alto de las Alisas, no molt lluny de Santander. El poema hauria estat guardat a una carpeta que arriba a les mans d’Adolfo Sarabia, i que ara publica junt amb la “traducció” de Lewis Carroll, “per restituir la justa paternitat a Pedro de la Cavada“.

Il·lustració de la "tiritona quinta" El castor aprende. Fes clic per ampliar.

Il·lustració de la “tiritona quinta” El castor aprende.
Fes clic per ampliar.


El text que presenta Sarabia consta de l’autèntic original de Lewis Carroll, del fals original en espanyol de Pedro de la Cavada i de la nova traducció en espanyol de Sarabia. Aquest joc li permet fer una traducció força literal, i una traducció lliure, amb més concessions literàries. I tot a la mateixa pàgina, en un joc de miralls que hauria agradat a Lewis Carroll.

Sarabia dóna detalls de la redacció del fals manuscrit, escrit en “saravillas, estrofas de nueve versos mezcla de tercetos encadenados y un pareado final, (…) no utilizados desde el Cancionero de Jafet de Santa María, coetáneo de don Sem Tob“. Tot és una ensarronada: ni existeixen les saravillas, ni aquest tal Jafet ni el seu Cancionero. Don Sem Tob sí que va existir. Per què Carabón? Si Snark va de snail i shark, Carabón és la combinació de caracol i tiburón: una paraula portmanteau, o almagacén, com li agrada dir a Sarabia. Tradueix els fits o fragments del poema com a tiritonas.

Les dues traduccions paral•leles són una delícia. La literal sense rima no està malament, però és molt més divertida l’obra “original” de Pedro de la Cavada, en rima consonant i molt més prolixa, que a més és plena de notes també imaginàries, en la línia de la literatura erudito-màgica de Borges, Cortázar o tants altres. Per exemple, l’ocell Jubjub de Carroll el fa derivar dels noms d’uns ocells de Venezuela denominats yubar. Tot inventat. I molt recomanable de llegir.

Adolfo Sarabia Santander era, al moment de fer la traducció, professor emèrit de la Universitat de Valladolid. Era traductor d’autors anglesos com Colerigde, Hugh Thomas o Brennan, entre altres. Aquesta Caza del Carabón va ser un exercici d’un curs que impartia, La Traducción como actividad creadora. Va col•laborar amb Editorial Bruguera i va ser també escriptor i pintor. Com a crític i comentarista d’art va estar molt interessat en el moviment prerrafaelita, com Carroll.

El llibre va ser editat per Lumen, editorial reiteradament comentada en aquest blog [+].

A tot això, trobo que Màrius Serra ja havia comentat alguna cosa d’aquest llibre en dues ocasions. Primer en el suplement del diari Avui de 19 de setembre de 2001 [+] i després en el seu comentari de la Vanguàrdia, previ a la jornada “Delícies d’Alícia” que vaig tenir el gust de coorganitzar el gener de 2016 [+]. Pel que veig fa tot l’efecte que Màrius Serra es va creure el tema de les saravillas i tota la resta d’ensarronades…

Fitxa 292
Títol: La Caza del Carabón. Contingut: Poema original i dues traduccions, il•lustrat i pròleg. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Idioma: espanyol i anglès. Traducció i pròleg: Adolfo Sarabia. Editorial: Lumen (Barcelona 2001). Rústica. Mida: 21*14 cm. 215 pàg. Preu: 15 € (2015 Internet Iberlibro). ISBN: 84-264-2837-1

Fitxa 292. Doble pàgina del llibre. A l'esquerra, original anglès i traducció literal. A la dreta, traducció fictícia de Pedro de la Cavada. Fes clic per ampliar.

Fitxa 292. Doble pàgina del llibre. A l’esquerra, original anglès i traducció literal. A la dreta, traducció fictícia de Pedro de la Cavada.
Fes clic per ampliar.

234. ALÍCIA TUSQUETS

Portada. Fitxa 291

Portada. Fitxa 291

Esther Tusquets (Barcelona 1936-2012) [+] fou una editora, traductora i escriptora catalana en castellà,, germana de l’arquitecte i pintor Òscar Tusquets. Tenia una notable col•lecció d’Alícies, inclosa una primera edició, que va vendre quan va haver de canviar de pis de la Bonanova a un més petit de l’Eixample. Jesús Ferrero ho explica en un article [+] on té una conversa amb la Tusquets i parlen de si Lewis Carroll va ser Jack l’Esbudellador

Als anys cinquanta Tusquets va comprar Editorial Lumen, que era una petita editorial religiosa, i va començar a publicar-hi obres de qualitat, d’assaig, novel•les, obres d’humor… Varem parlar ja de Lumen a aquesta entrada [+]. D’aquesta editorial recordo el famós Izas, rabizas y colipoterras, de Camilo José Cela i fotografies de Joan Colom, sobre la prostitució al barri xino de Barcelona, o El nom de la rosa, d’Umberto Eco, amic de la Tusquets, o el pessimista conte Los tambores. Pel que conta a les seves memòries “Confesiones de una vieja dama indigna” i comenta Allau [+] qui realment aguantava l’editorial era el seu pare Magí Tusquets, perquè Esther formava part de la Gauche Divine, esquerra rica antifranquista que vivien al Bocaccio, a Cadaqués, als bars del carrer Tuset, amb les promiscuitats de totes menes -polítiques, lingüístiques, sexuals, literàries, d’hàbits- que ens puguem imaginar.

Esther Tusquets va traduir l’Alícia en aquest llibre. Hi va suprimir quasi tots els poemes i només hi ha el de la Cua del ratolí, la Sopa de Tortuga i la Carta Delatora del final. Aquesta traducció no va agradar als crítics i a altres traductors. Potser per això Tusquets va prendre com a traductora el pseudònim de Humpty Dumpty. L’hem vist en dues edicions en aquest blog, una de la mateixa editorial Lumen [+] i l’altra de Nordica [+] . Aquestes dues darreres edicions són quasi iguals, però força diferents de l’edició que es comenta a aquesta entrada.

Els dibuixos són els clàssics de Tenniel, i el de la portada és acolorit. No hi ha notes ni introduccions. Hi ha una breu biografia de Carroll al començament. El llibre forma part de la col•lecció Grandes autores de Lumen.

Fitxa 291
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Novel•la traduida (lleument abreujada) i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor: Esther Tusquets. Editorial: Lumen, col•lecció Grandes autores nº42 (Barcelona 1985). Cartoné. Mida: 18*17 cm. 127 pàg. Preu: 24,00 € (llibreria d’ocasió, 2016). ISBN: 84-264-3042-2

Fitxa 291. Poema de la Cua del Ratolí. Comparar-lo amb el de l'entrada anterior.

Fitxa 291. Poema de la Cua del Ratolí. Compareu-lo amb el de l’entrada anterior.