420. TRUMPTY DUMPTY 2

Fitxa 482. Portada (Per ampliar les imatges fer clic amb el botó dret del ratolí i obrir en una pàgina nova)

La facilitat que tenen els anglosaxons per fer llibres satírics de política, usant els contes i els personatges infantils, és envejable. A aquest blog n’hem vist ja uns quants exemples, alguns de molt antics. Per exemple, sàtires contra el parlament de Westminster [+], sàtires contre Hitler [+] o sobre el brexit [+] , [+]. Els dos darrers llibres sobre el brexit són de 2017, i hi surt Donald Trump a tots dos. A un li diuen Dumpty Trumpty i a l’altre Trumpty Dumpty.

El llibre comentat a aquesta entrada és dedicat només a Donald Trump, i és el segon que escriu Michael S.Luzzi. És de 2020. El primer (de 2018) es va dir Trumpty Dumpty, i després Trumpty Dumpty Invades Mother Goose. El d’ara es diu Trumpty Dumpty 2. From Mother Goose to Wonderland.  La Mother Goose -la Mare Oca– és una figura, un personatge literari que recull contes i cançons infantils anglesos, i que ja ve del segle 18. Deriva potser de Charles Perrault i els seus Contes de ma Mère l’Oye, que es van traduir aviat a l’anglès.

Algunes estrofes sobre Trump i el COVID

Tots dos llibres de Luzzi tenen la mateixa estructura. Agafen antics contes i poemes o cançons, i l’autor els canvia la lletra i els noms, mantenint l’estructura. És un típic treball carrollià, que feia això en les seves paròdies dels poemes que llegia a les nenes Liddell.  Hi van sortint tots els personatges que són al voltant de Trump, tant els del seu gabinet i del seu partit com polítics dels Estats Units i de la resta del món.  L’autor diu que els seus llibres no són sarcasmes ni crítiques ferotges, i realment és així: la sàtira és fina, i el que mostra és per quines vies el govern de Trump ha prostituït els hàbits democràtics del país, sense que hagi trobat oposició en les seves files, ni per part dels republicans moderats.

Proposta de completar el poema IF de Kipling

Al llibre hi ha diferents gèneres literaris: Trumpderland, que són rimes satíriques;  paròdies de poemes clàssics de diversos poetes, entre ells Poe; paròdies de cançons, de Billy Joel i altres; un apartat de molts  limericks, versos sense sentit; un altre d’haikus, i un apartat de DIY, Do-It-Yourself: l’autor proposa un començament de paròdia, i deixa que el lector la segueixi i l’acabi. Fa això, per exemple, amb la conegudíssima If de Kipling, que es mostra aquí,

Confesso que no sé prou anglès ni conec prou la política i els costums americans per poder entendre bona part del text d’aquest llibre, però la part que sí que puc entendre m’agrada…

L’autor Michael S. Luzzi [+] és professor d’anglès a Connecticut i col·labora en diferents diaris i revistes.  La portada és de Jon Alderfer [+] , artista especialitzat en caricatura política. S’hi mostra en Trump muntat a la paret, i al seu voltant molts personatges de la família -la Melanie (la Reina Vermella) i la Ivanka Trump (l’Alice)-, molts polítics americans i algun d’estranger, com Putin l’Eruga. Hi ha al final del llibre un esquema amb els noms dels representats a la portada, i que es reprodueix al final d’aquesta entrada.

L’editorial és Boggs Hill Boys Press, de la que no he trobat cap informació ni web. Té pinta de ser del mateix autor, perquè és a un ranch solitari al mig del camp…

Fitxa 482

Títol: Trumpty Dumpty 2. From Mother Goose to Wonderland. Contingut: poemes satírics sobre Donald Trump. Autor: Michael S.Luzzi.  Idioma: anglès. Portada:  Jon Alderfer. Editorial: Boggs Hill Boys Press (Newtown,2020). Preu: $16 € (Amazon 2020). 86 pàgines. Mida: 15*23 cm. Rústica. ISBN: 978-1-732183-1-6

Fitxa 482. Llegenda de la il·lustració de portada

419. LA CACERA DEL SAURÓ

(Per ampliar les imatges fes clic amb el botó dret i clica “Obre en una nova finestra”)

Fitxa 480. Portada

Al  barri del Mas Sauró, a Barcelona, no hi ha saurons. Aquest barri és un dels més amagats, a l’altra banda de Collserola, a prop de l’embassament de Vallvidrera. Hi ha senglars, massa i tot, però no saurons.  Malgrat que els sauròpodes hagin existit, i eren rèptils fòssils que tenen com a representants més coneguts els diplodocus, el sauró no queda clar quina espècie és. Carroll afirmava que es deia Snark, i se’l ha traduït -quan se l’ha traduït- en castellà com a carualo [+]  o carabón [+] , i en català com a merma [+] . De quin animal estem parlant?

The Hunting of the Snark és un poema èpic  de Lewis Carroll, probablement la seva obra més valorada després de les Alícies. N’hem parlat en diverses ocasions a aquest blog, i Martin Gardner en va fer una edició anotada  [+]  que és la canònica i inspiradora de totes les altres edicions i traduccions, incloent la que es comenta a aquesta entrada, traduïda per Miquel Àngel Llauger. La cacera del Sauró acaba de sortir, i Màrius Serra li ha dedicat una elogiosa columna a La Vanguàrdia de 8/11/20, fa quatre dies.

Miquel Àngel Llauger (Palma 1963) [+] és un poeta mallorquí  i professor i traductor d’anglès, que amb aquesta traducció ha fet un bon treball. Els seus versos alexandrins  es poden llegir molt bé com si fos una narració en prosa. però molt més musical.  Si comparem -cosa que no s’ha de fer- la traducció de Llauger amb la ja citada d’Amadeu Viana [+] veurem que són incomparables.  En poemes gairebé sense sentit, cada traductor tria les seves pròpies opcions, i en reinventa el poema; Viana, en un pròleg molt pintoresc,  diu que fa un poema nou i que n’imita el text, no que el tradueixi.  Llauger és més explícit quan explica les seves solucions:  combina dos versos masculins (primer i quart de cada estrofa) que rimen entre ells, amb dos versos femenins sense rima (el segon i el tercer). Per si no ho sabies -jo no ho sabia- els versos masculins són aquells en els que la rima es fa sobre paraules agudes, i els femenins sobre paraules planes o esdrúixoles. No sé si aquesta atribució de gènere s’ha qüestionat…

Miquel Àngel Llauger. Font: Internet

Llauger explica que ha arribat a inventar Sauró como a barreja de saur-, de sauri, i -auró, de tauró: una típica paraula combinada, que tant agradaven a en Carroll. De fet, ja Snark és barreja de snail i de sharkLlauger sap que aquest Sauró té ressonàncies de The Lord of the Rings, de Tolkien. Allà hi surt un Sauron [+] , pronunciat en català Sàuron. És un dels personatges principals de la saga, i el seu nom vol dir l’horripilant, en idioma quenya, inventat per Tolkien. A la traducció de Llauger el Sauró és horripilant, i encara ho és més si sabem que, realment, el Sauró era un Bójum, qui ho havia de dir, com diu el vers final del poema. Gallina de piel!

Llauger té diverses obres poètiques i altres traduccions. Destaco de les primeres el poemari “Volen quan volen“, per a infants. Jo li completaria la frase així: “Els aviadors volen quan volen, i els jardiners poden quan poden” , o qualsevol altra permutació de volen i poden. De les traduccions que ha fet, destaquem el llibre de limericks -petits poemes absurds o nonsense– d’Edward LearEl llibre dels disbarats“, publicat a la mateixa editorial que el Sauró. Carroll, que coneixia l’obra de Lear,  jugava també a fer limericks i versos absurds, com és ben sabut.

Les il·lustracions d’aquesta edició són, com a quasi totes, les clàssiques d’Henry Holiday ja comentades en altres entrades. Ha editat el llibre l’editorial Adesiara [+] . És una editorial petita, de Martorell,  especialitzada en llibres en català o traduïts al català. Són llibres molt ben fets, distribuïts en cinc col·leccions, i molt variats, de narrativa o de poesia. A la Setmana del Llibre en Català sempre fan un estand conjunt amb Edicions de la Universitat de Barcelona, i aprofito per fullejar-ne i comprar llibres. Tinc per llegir-ne uns Viatges de Gulliver que, durant aquesta pandèmia, caurà…

Fitxa 480

Títol: La cacera del Sauró. Contingut: Poema The Hunting of the Snark traduït i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idiomes: anglès i català.  Il·lustracions:  Henry Holiday. Traducció i introducció:  Miquel Àngel Llauger. Editorial: Adesiara (Martorell 2020). Preu: 12 € (La Central del Raval 2020). 105 pàgines. Mida: 14*20,5 cm. Rústica. ISBN: 978-84-16948-54-3

Fitxa 480. Doble pàgina en anglès i català, amb les clàssiques il·lustracions d’Henry Holiday

418. ALÍCIA GARCIA GÒTICA

Fitxa 479. Portada

Per veure millor les imatges, cal obrir posar-s’hi a sobre, obrir amb el botó del ratolí dret el menú, i clicar a “Obre la imatge en una pestanya nova”.

Camille Rose Garcia és l’autora de les il·lustracions d’aquesta versió [+]. Va néixer a Los Angeles el 1970  Ella mateixa es descriu com que “visited Disneyland and went to punk shows with the other disinchantes youth of that era“.

Les seves obres són això, desencantades, negres, liles… Segueixen el moviment gòtic [+], popularitzat al Regne Unit a partir dels anys 70, i que segueix existint amb més o menys empenta.  El terme “gòtic” aplicat a aquesta subcultura deriva del rock gòtic, nom que es van inventar Jim Morrison i un amic cap a finals dels 60.

Fitxa 478. La barca pel Tàmesi, i la dansa dels llamàntols

Haviem vist ja algunes il·lustracions gòtiques com aquestes, per exemple algunes de Pat Andrea: [+]. També té components surrealistes derivats de Dalí i col·legues [+]    .  Morts, contes infantils combinats amb terror, especialment la Blancaneu i la Reina malvada, tot plegat mal rotlle, que diuen.

Aquesta Alícia segueix la mateixa pauta. Es poden veure moltes il·lustracions d’aquest llibre a la web de l’autora aquí [+], totes de la mateixa tònica. El llibre conté pàgines senceres, dobles pàgines i imatges petites, totes del mateix estil. Té una estranya obsessió pels colls llargs i deformes, com el de l’episodi d’Alícia i el Colom. Però Camille posa colls llargs a tothom, a més d’aquest episodi. I les llàgrimes, rius de llàgrimes enormes en moltes ocasions , no només quan ploren l’Alícia i la Tortuga. I si no són llàgrimes són gotes de sang o esquitxos de melmelada, tot viscós i pringós.

Fitxa 479. Alícia a casa del Conill Blanc. Sorprenentment, és quasi a fora de la casa.

És  un estil propi, que diversos comentaris de la premsa elogien. El llibre, que no té notes, introducció ni comentaris, és publicat per CollinsDesign, un segell de HarperCollins Publishers, de la que ja haviem comentat un llibre [+].

Fitxa 479

Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: Novel·la original, il·lustrada. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: anglès.  Il·lustracions:  Camille Rose Garcia. Editorial: Collins Design (HarperCollins, New York 2010). Preu: S 16,99 (Urban Outfitters San Francisco  2014). 159 pàgines. Mida: 15,5*21,5 cm. Cartoné i guardes. ISBN: 978-0-06-188657-7

417. ALÍCIA LORNIE DECEBEDORA

Fitxa 478. Portada

Decebedora, en una paraula. Vaig comprar el llibre fa anys a cegues confiant en el prestigi de l’editorial Evertype, que té una pestanya pròpia al blog:  [+] . I no.

El text és el clàssic, sense notes ni comentaris, i l’interés del llibre era només en les il·lustracions. L’autora és June Lornie, que confessa la seva fascinació per l’Alice. En alguna entrevista indica que li va agafar la passió quan va tenir una llarga malaltia de nena -tuberculosi- que la va obligar a estar a un hospital durant molt de temps, amb molt poques visites, i sense moure’s del llit. Per poder veure alguna cosa del voltant ho feia ajudada d’un mirall. I quan va llegir l’Alícia del Mirall la va fascinar. En sortir havia de portar una cotilla que li impedia fer vida de nena normal. 

Fitxa 478. El judici

Després es va dedicar a l’art, i va acabar, amb els anys, com a directora de la Liverpool Academy of Arts [+] . Allà hi ha fet exposicions, especialment de les seves il·lustracions de l’Alice. I anuncia que té la intenció de fer les il·lustracions del Mirall. Aquesta institució no té activitat des de 2014, i van abandonar els locals, sense que hagi tingut continuïtat. La June Lornie en va ser la darrera directora..

Per què m’ha decebut el llibre? Trobo que les il·lustracions són simples modificacions sense gràcia de les de Tenniel, acolorides amb poca traça. Sembla que segueixin una línia naïve, però sense originalitat. Hi ha museus dedicats a l’art naif, com el de Zagreb [+] que es pot veure.  Però les il·lustracions de Lornie em recorden alguns quadres que al final de la seva vida va pintar la Lola Flores

Només em queda el dubte de per què l’editorial Evertype ha publicat aquest llibre…

Fitxa 478

Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: Novel·la original, il·lustrada. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: anglès.  Il·lustracions: June Lornie. Editorial: Evertype (2013). Preu: S 14,36 (Amazon  2014). 92 pàgines. Mida: 21,5*21,5 cm. Rústica. ISBN: 978-1-78201-037-1

Fitxa 478. El berenar de bojos

416. EL MIRALL D’OXENBURY

Fitxa 475. Portada: l’Alícia pentina la Reina Blanca

Havíem comentat ja l’Alícia d’Helen Oxenbury [+]. L’il·lustradora va ser entrevistada per Danielle Games Cruz pel suplement de Cultura de La Vanguardia el 9/12/17 amb el títol “Els nens d’avui no saben res de gripaus“. La darrera pregunta va ser “I com ha estat dibuixar “Alícia al país de les meravelles”?. En transcric tota la resposta: “Molt difícil. Tenia molta por, i moltes vegades vaig arribar a dir-me: no, no, no ho faré. Però vaig haver de deixar de pensar en Tenniel i en tots aquests il·lustradors meravellosos, simplement oblidar-me’n i fer-ho. Així que al final m’hi vaig posar i en va encantar. Vaig trigar uns tres anys. Molta investigació, molts intents. És un llibre gran. Vaig veure que l’Alícia original tenia molt poques il·lustracions, la qual cosa està bé, però vaig pensar que per fer-ho interessant per als nens avui n’hauria de tenir moltes més. Hi ha molts personatges al llibre que Tenniel no els fa. Jo els faig prominents, així és com es diferencia el meu. Faig l’Alícia com una noia d’avui, relaxada, que no tindria mai por d’una Reina…

Fitxa 475. El Jabberwock. Fes clic per ampliar

Les il·lustracions del Mirall són del mateix estil que els del Wonderland: una Alícia infantil, personatges amables i fins i tot quotidians -vegem la portada, on Alícia pentina a la Reina Blanca- o Humpty Dumpty, molts cops pintat com un superbiós impertinent i que aquí és un bon jan una mica ximplet. I el mateix passa amb tots els personatges. M’agrada especialment l’escena final, en la que Alícia tira enlaire tota la taula del dinar, en el que té més d’entremaliadura que d’enrabiada.

Fitxa 475. La botiga de l’Ovella. Fes clic per ampliar.

Helen Oxenbury [+] té moltes entrades a Google, i s’hi pot seguir tota l’obra per diferents canals. L’edició del Mirall va ser il·lustrada el 2005 i editada en el format rústica el 2009, per l’editorial Candlewick Press [+]. És una editorial dels EUA, amb tota mena de llibres, i una web molt moderna.

Fitxa 475. Humpty Dumpty cau de la paret. Fes clic per ampliar.

Fitxa 475
Títol: Alice Through the Looking-Glass. Contingut: Novel·la original, il·lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il·lustracions: Helen Oxenbury. Editorial: Candlewick Press (USA 2005). Preu: S11,16 (Amazon 2014). 228 pàgines. Mida: 19,5*23 cm. Rústica. ISBN: 978-0-7636-4262-4

Fitxa 475. Alícia esbotza la taula del dinar. I com disfruta…

415. ALICIETA MORENETA

Fitxa 476. Portada

Recordo perfectament la primera vegada que vaig veure en persona a un noi negre amb qui podia parlar, no una persona del carrer. Venia de la Guinea Equatorial, i l’havien portat els padres carmelites de Badalona, no sé si de vacances o perquè estudiés al seu seminari. Jugava amb nosaltres, i participava de les activitats. Parlava castellà. Això passava cap a l’any 1960. Eren temps en què a un negre se li podia dir negre i no passava res, ni s’ofenia ni era despectiu, era simplement descriptiu.

Fitxa 476. L’eruga

Ara no es pot dir negre a ningú. Abans hi havia paraules per descriure condicions físiques o mentals diverses, com impossibilitat, ximplet, i termes així. Quan devia començar la tendència del que s’ha vingut a dir “políticament correcte”? Els negres ja no són negres, ni gent de color. Als EUA són afroamericans, i a molts llocs de Sud-amèrica són els morenos , però i els d’aquí? El Negre de Banyoles era clarament el negre, però als treballadors del Maresme o del Segrià els solen dir en molts casos els morenos també. La Mare de Déu de Montserrat és clarament negra (“Nigra sum“, diu un dels primers himnes que li van dedicar) però tothom la coneix com la Moreneta.
El DRAE accepta el terme moreno com a forma col•loquial de persona de raça negra, però el DIEC2 no en diu res. Per altra banda, els moros ja no són moros, sinó àrabs o magrebins. Els abans titllats de retrassats mentals ja no ho són, ni subnormals, ni downs. Abans els tolits es deien impeditsimpossibilitats, després minusvàlids o discapacitats, i ara formen part de la nova categoria de la diversitat funcional, o simplement de les persones amb diversitat, que ens engloba a tots (i a totes, i als/les persones no binàries…). De tanta por a ferir susceptibilitats, les paraules han deixat de voler dir res. No ens emboliquem més, que ja ho està prou.

Fitxa 476. L’Alícia segueix el Conill. Fes clic per ampliar

Aquesta és una Alicieta amb trets negroides (categoria científicament no acceptada per antiquada). L’autora s’hi refereix com a “she“, o sigui que la classifica en el gènere femení. Fins aquí està clar. Es tracta d’un conte per als més petits, amb molt poca lletra, poques pàgines i fet de cartró. És similar a alguns contes que ja hem vist, com el d’Alison Oliver [+], el d’Alison Jay [+] o el de Colonel Moutarde [+].

Carly Gledhill [+] és una il•lustradora de contes infantils i dissenyadora anglesa. Publica a diverses editorials de prestigi. El llibre és editat per Penguin , editorial de la que haviem vist alguns llibres, per exemple aquests [+] , a la col•lecció Bedtime.

Fitxa 476
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: Conte infantil il·lustrat. Autora i il·lustradora: Carly Gledhill. Idioma: anglès. Editorial: Bedtime Classics (Penguin 2019). Preu: S 7,89 (Amazon 2020). 18 pàgines. Mida: 18*18 cm. Cartró. ISBN: 978-0-593-11325-7

Fitxa 476. La Reina de Cors

414. ALICE CURIOUSER: EL CATÀLEG D’UNA EXPOSICIÓ MAI VISTA

5243 Portada

Fitxa 477. Portada. Per ampliar obre la imatge en una pestanya nova

(El format del blog ha canviat per imperatiu de l’empresa WordPress. Lamento les disfuncions que s’hi puguin trobar, mentres ens hi familiaritzem) Aquest llibre és el monumental catàleg d’una exposició sobre l’Alícia que s’havia d’inaugurar el 27 de juny de 2020 al Victoria and Albert Museum de Londres [+] i havia d’estar oberta fins el 10 de gener de 2021. Però el COVID-19 ho ha impedit, i la inauguració s’ha ajornat fins el 27 de març de 2021  [+]. Per ara, perquè no hi ha res segur.  Com que l’exposició estava ja completament dissenyada, hi havia el catàleg a punt, que s’ha començat a vendre el setembre de 2020, i l’he adquirit via Amazon. Es pot comprar a la botiga virtual del museu, però surt més car en sumar-hi les despeses d’enviament.  No he visitat mai el V&A Museum, probablement perquè la primera guia de Londres que vaig tenir el descrivia com a molt gran i ple d’objectes d’arts aplicades i decoratives, però no d’obres d’art conegudes. I ho varem deixar estar. El catàleg de l’exposició és monumental, de mida i de continguts.  Després d’una introducció, les primeres cinquanta pàgines són un resum del Wonderland, amb il·lustracions monumentals a doble pàgina, barroques, amb referències a Dalí, el Bosco, quadres victorians, retrofutur, i dotzenes de detalls impossibles de seguir de tants que n’hi ha, amb un petit joc per passar de pàgina a pàgina. Només per aquesta part del catàleg ja valdria la pena comprar-lo.  En podeu veure alguns exemples a aquesta entrada, i a la web de l’artista, que citem més endavant.
5243 int 1

Fitxa 477. Caient pel forat. Per ampliar obre la imatge en una pestanya nova.

Però, naturalment, el catàleg conté molt més, perquè l’exposició pretén ser una visió global del món de les dues Alícies, de Carroll i de l’Alice Liddell. Mostra  el camí des de les primeres idees del conte, la primera redacció d’Alice’s Adventures Under Ground, moltes vegades comentat aquí -la primera aquesta-  [+], seguint les il·lustracions de Tenniel, les edicions diverses… El  món de l’entorn inclou les representacions teatrals, les pel·lícules, òperes i ballets relacionats (un dels ballets és la foto principal de la publicitat de l’exposició), objectes  i referències en els diferents mitjans, etc. Moltes d’aquestes referències han estat ja comentades a aquest blog, però algunes no, perquè no n’hi ha documentació o perquè són recents: devia ser interessant, per exemple,  una representació a Londres d’Alice in Weegieland durant les festes de Nadal de 2017-2018.
5243 int 3 foto

Fitxa 477. Les tres germanes Liddell. Lorina, Edith i Alice el 1872. Foto de Julie Margaret Cameron. Per ampliar, obre la imatge en una pestanya nova

Hi ha documentació que jo no havia vist mai, molts manuscrits de Carroll, moltes proves d’impremta, molts esbossos d’il·lustracions, molta documentació,… En fi, no acabaríem mai.  La il·lustradora principal és Kristjana S.Williams, islandesa,, que és decoradora, il·lustradora i pintora, amb diferents premis internacionals. Es pot veure el seu treball il·lustrant l’Alice aquí:  [+] Kate Bailey i Simon Sladen són els editors del catàleg. Ambdós treballen al museu Victoria & Albert com a Senior Curator of Design and Scenography in the Theatre and Performance i com a   Senior Curator of Modern and Contemporary Performance, respectivament.  Deixo els càrrecs en anglès perquè no trobo la manera de traduir-ho sense perdre matisos. V&A Publishing  [+]  és l’editorial del museu per a totes les seves obres i exposicions. Esperem que la COVID ens deixi anar a visitar l’exposició l’estiu que ve. Mentrestant, anirem llegint el catàleg… Fitxa 477 Títol: Alice Curiouser and Curiouser. Contingut: Catàleg de l’exposició del Victoria and Albert Museum, prevista pel març de 2021. Editors: Kate Bailey i Simon Sladen. Il·lustracions: Kristjana S. Williams i fotos de l’exposició. Idioma: anglès.  Editorial: V&A Publishing (Londres 2020). Preu: S 58 (Amazon 2020). 224 pàgines. Mida: 24,5*30 cm. Cartoné. ISBN: 9781 83851 007 0
5243 int 2

Fitxa 477. Escena del judici. Per ampliar obre en una pestanya nova

413. INTERESSANTS ALÍCIES HAUGHTON

Fitxa 474. Portada


Aquesta edició de les Alícies no semblava que tingués un atractiu especial. La vaig comprar per comprar alguna cosa al museu Walt Disney de San Francisco, interessant per a grans i petits però per motius diferents: les pel·lícules històriques en blanc i negre coexisteixen amb les recents produccions, i cadascú hi troba alguna cosa atractiva. A la botiga, a més de comprar alguna cosa pels néts, vaig veure aquest llibre i vaig pensar que si era de la Penguin alguna cosa d’interessant havia de tenir. I efectivament ha estat així.

Hugh Haughton [+] és un acadèmic i editor, especialista en literatura irlandesa i en la literatura del nonsense. El llibre que comentem és el que Penguin va editar el 1998 en ocasió del centenari de la defunció de Carroll. El llibre conté les dues Alícies, il·lustrades per Tenniel, però el que el fa interessant és la introducció, de 70 pàgines, i les notes finals, de 60 pàgines més. A mi m’ha seduït la introducció, en la que presenta el dilema habitual de tot lector davant d’una introducció que no forma part del text estricte del llibre que ha comprat. La llegim primer, perquè és al començament, seguint l’ordre del Rei de CorsComença pel començament… i en arribar al final t’atures“? O fem cas del Grifó? “No, no, les aventures primer. Les explicacions són terriblement llargues”? .

Fitxa 474. Hugh Haugton. Font: Internet.


A partir d’aquest dilema, Haughton presenta el segon dilema, tan profund com el primer: cal buscar significat a allò que aparentment no en té? I ho visualitza amb el poema Jabberwocky, i la petició que fa Alícia a Humpty Dumpty de que li expliqui el significat de les paraules sense sentit.

Després de la introducció de la introducció segueixen notes biogràfiques de la vida de Dodgson, la gènesi del conte, i sobretot la cerca d’identitat d’Alícia. En això es nota que Haughton està molt interessat en la psicologia i la psicoanàlisi… No cal que digui que la introducció m’ha semblat molt interessant i recomanable. Les notes són molt abundoses, erudites, i moltes tenen anàlisis lingüístiques sempre interessants. Haughton agraeix explícitament Gardner, repetidament citat [+], Donald Gray [+] (al llibre el cita com a Douglas) i R.L. Green, de la que no tinc informació.

De l’editorial Penguin en vàrem donar-ne detalls aquí: [+] i no cal repetir.
Atès que aquest llibre el vaig comprar al Walt Disney Museum, i encara que no té res a veure amb el llibre comentat, no he resistit la temptació de posar com a il·lustració final un cartell històric de 1951 de la pel·lícula Alice in Wonderland [+]. Curiosament el protagonista principal del cartell és la Morsa a punt de menjar-se les pobres Ostres, probablement el moment més escabrós dels llibres, si exceptuem els xiscles de la Reina quan vol tallar caps…

Fitxa 474
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland and Through the Looking-Glass. Contingut: Novel·les originals, il·lustrades i amb introducció i notes. Autor: Lewis Carroll. Introducció i notes: Hugh Haughton. Idioma: anglès. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Penguin Classics (2009). Preu: S 22,00 (The Walt Disney Family Museum, San Francisco 2015).357 pàgines. Mida: 13,5*20,5 cm. Tela. ISBN: 978-0-141-19246-8

Fitxa 474. Cartell de la pel·lícula Alice in Wonderland, de Walt Disney, 1951. Fes clic per ampliar.

412. ALÍCIA MAGIC GARDEN

Fitxa 473. Portada. Fes clic per ampliar

Hi ha algunes seqüeles de l’Alícia, que la fan anar en altres ambients, com aquesta: [+] i moltes altres: n’hi ha prou amb passejar pel blog. Però no em sona que hi haguessin preqüeles. Aquest terme no és acceptat en català, però sí en castellà, amb el sentit d’obra que narra fets precedents als d’una altra obra ja existent. Ara està de moda fer preqüeles de pel•lícules, com els episodis de Star Wars que expliquen històries precedents a les dels episodis que es van presentar primer, i que no devien estar escrits encara. O alguna pel·lícula de la sèrie Star Trek, o històries prèvies d’El Planeta dels Simis, i tantes altres. A aquesta entrada [+] van ser comentats diversos textos derivats del Wonderland, i que, en sentit estricte, no són seqüeles perquè no desenvolupen fets posteriors amb els mateixos personatges, però són inspirats per l’obra original i se’n deriva.

Fitxa 473. L’Alícia a l’escola victoriana, una mica acolorida perquè té el Conill aprop. Fes doble clic per ampliar.


Però, de preqüeles de l’Alícia, no me’n sonen com a text literari. Hi ha una pel·lícula, “Come Away“, de Brenda Chapman, on Alice és la germana de Peter Pan i viuen algunes aventures a una terra que és una barreja de Wonderland i Neverland [+] . Hi surt Angelica Jolie com a mare d’Alice. La pel·lícula es va presentar al festival de Sundance el 24 de gener de 2020, però no he vist que s’hagi distribuït encara, probablement com a conseqüència de la situació mundial per la Covid, i perquè és fet per una productora independent, com quasi tot allò que es presenta al festival de Sundance.

Alice’s Magic Garden és un conte curt on es presenta Alícia abans de Wonderland. Viu una existència gris, en una escola victoriana amb una mestra que amenaça les nenes -“Finish all your food. or it’s off with yer head!“, les crida. Les il·lustracions d’aquest període són en blanc, negre, gris i una mica de rosat- i només agafen color quan es va trobant amb personatges com les flors, l’eruga, el conill i altres. Acaba fent-se amiga de tots aquests personatges, i l’amistat dura tota la vida de l’Alice. El darrer dibuix és de l’Alice molt vella, en una butaca, envoltada del Conill, l’Eruga i el Grifó.

L’autor del text és Henry Herz [+] . Malgrat la seva formació d’enginyer, s’ha dedicat a la literatura, donant la volta a molts contes i narracions tradicionals. Les il·lustracions són de Natalie Hoopes [+], una il·lustradora independent que actualment viu a Arizona, i que col·labora en diferents revistes.

L’editorial és Familius [+], creada el 2012 per Christopher i Michelle Robbins, amb l’objectiu de donar a les famílies eines “per a la felicitat“. A la seva web no diuen si hi ha algun moviment o orientació religiosa al darrera. Les úniques dades són que tenen nou fills en comú i que viuen a Utah. Alguna pista?

Fitxa 473
Títol: Alice’s Màgic Garden. Contingut: Conte il•lustrat. Autor: Henry Herz. Idioma: anglès. Il·lustracions: Natalie Hoopes. Editorial: Familius LLC. Preu: S 16,90 (Amazon 2020).32 pàgines. Mida: 28,5*24 cm. Cartoné i sobrecoberta. ISBN: 978-1-64170-032-0

Fitxa 473. L’Alícia i els seus amics. Fes doble clic per ampliar.

411. ALÍCIA TAN LIN

Fitxa 472. Portada.

L’interés relatiu d’aquesta edició és en la introducció i les notes de Tan Lin, perquè per la resta és un llibre d’edició modesta, amb les il·lustracions clàssiques de Tenniel. Tan Lin `[+] (Seattle, WA 1957) és escriptor, artista i crític. Actualment és professor de la Columbia University. És fill d’immigrants xinesos als EUA, però de nivell: el seu pare, ceramista, va ser degà de la facultat de Belles Arts de la Ohio University, i la seva mare era poeta i professora de la mateixa universitat. Tan Lin era nebot de la primera dona que va rebre el títol d’arquitecta a la Xina, o sigui que tenia un entorn familiar artístic i literari.

La introducció del llibre és força abstracta i teòrica. A part d’algunes dades bio-i bibliogràfiques, s’introdueix en qüestions filosòfiques, psicològiques i fins i tot psicoanalítiques sobre el text, l’Alícia i els lectors: quan i per què s’avorreix l’Alícia? I els lectors, quan i per què es poden avorrir? I qüestions així. M’ha costat de llegir-ho, i m’ha costat d’entendre-ho, si és que ho he entès. Per entremig, Freud, Walter Benjamin, The Hunting of Snark, Jacques Lacan i una apologia dels textos sense sentit.

Al final del llibre el comentarista hi posa unes quantes -poques- notes finals, uns comentaris a pel·lícules fetes de l’Alícia, el text de CarrollEl que la Tortuga li va dir a Aquil•les“, uns quants comentaris de la premsa sobre les Alícies, i cinc qüestions per tal que el lector reflexioni. Per exemple, la qüestió 3: “Hi ha sàtira en els llibres de l’Alícia? Si n’hi ha, quin és el destinatari?” Semblen qüestions dirigides a clubs de lectura o a estudiants de secundària…

Les il·lustracions són les clàssiques de Tenniel, excepte la portada, que és de Milo Winter (1888-1956) [+], il·lustrador de llibres d’infants com contes o fàbules. N’haviem vist una il·lustració a l’entrada 389 [+]..

L’editorial Barnes & Noble [+] és una de les editorials gegants clàssiques dels EUA. Té moltes edicions de les Alícies en diversos formats. I tenia una xarxa de llibreries per tot el país, xarxa que va reduint amb els anys. Ha tancat la llibreria de San Francisco -la meva predilecta allà- però manté la de Nova York…

Fitxa 472
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland and Through the Looking-Class. Contingut: les novel·les originals il·lustrades, amb introducció i notes. Autor: Lewis Carroll; introducció i notes de Tan Lin . Idioma: anglès. Il·lustracions: John Tenniel; portada de Milo Winter. Editorial: Barnes & Noble Classics (New York 2004). Preu: S 16 (AbeBooks 2013). 286 pàgines. Mida: 13*20 cm. Rústica. ISBN: 978-1-59308-015-0

Fitxa 472. Contraportada. Fes doble clic per ampliar