310. L’ALÍCIA MÉS LÒGICA

Fitxa 378. Portada, amb il·lustracions d’Arthur Rackam

No és el primer ni serà l’últim dels llibres de filosofia relacionats amb les Alícies o amb Carroll. Però és el que més m’ha agradat, per ara. A aquest mateix blog n’hem vist ja, per exemple, els llibres de lògica de Lewis CarrollUn conte embolicat[+] /, i “El juego de la lógica[+] a més d’un llibre amb exercicis de filosofia sobre l’Alícia [+].

Aquest és un bon libre de lògica per a principiants. Té la mateixa estructura de capítols que Alice in Wonderland, amb els mateixos títols. I a cada capítol hi ha un desenvolupament d’algun aspecte de lògica, amb abundor de cites i exemples de llibres, pel•lícules, obres teatrals antigues i modernes, plenes d’erudició, coneixement i humor. Per exemple, el capítol 1 “Down the Rabbit Hole” està dedicat a la cerca de la veritat, i a discutir el concepte de llibertat: Era Alícia lliure de ficar-se al cau del conill?. La tècnica literària usada és d’una pila de subcapítols que gairebé es poden llegir independentment, com si fos un llibre d’aforismes llargs. Les preguntes són atractives i provocadores: per exemple. on va una flama quan s’apaga?, i d’aquí en surt una llarga perorata on hi participen els presocràtics, el concepte d’existència, què vol dir apagar-se des del punt de vista físic i lingüístic, Shakespeare i la curiositat humana i moltes idees més.

El capítol 2 “The Pool of Tears” es dedica a la relació entre emoció i racionalitat, la identitat personal… i així tot el llibre. No té il•lustracions, tot és text, El llibre de lògica de Carroll citat abans és força complicat, amb diagrames lògics sistemàtics i poc intuitius. En canvi aquest llibre és molt més amable. A la figura del final hi ha la reproducció d’una pàgina, gairebé treta a l’atzar, per veure l’estil de l’autor.

La llargària dels capítols és molt diferent. Al capítol 4 “The Rabbit Sends in a Little Bill“, per exemple, no li dedica més que una pàgina i mitja perquè considera que és el pitjor capítol del llibre, sense temes d’interés per a la lògica, i el contraposa al següent capítol on l’Eruga pregunta qui ets tu, i allà s’esplaia a cor què vols.

L’autor és Bernard M.Patten, que és un metge neuròleg jubilat dels EUA (Houston, Texas), que ara es dedica bàsicament a donar classes i fer llibres sobre la relació entre neurociència i pensament lògic, a la Rice University i al Women’s Institute de Houston. Entre altres coses, va ser un dels co-descobridors de l’efecte de la L-dopamina (la levodopa) als malalts de Parkinson. Com a autor, té diversos llibres, la major part dedicats a ajudar a “pensar clarament”.

Ha editat el llibre Prometheus Books [+]. És una editorial nordamericana, d’Amherst, prop de Buffalo (NY), fundada el 1969, que inicialment es va dedicar a llibres acadèmics i ara és una editorial general.

Quina ràbia no saber més anglès per poder comprendre tot el que el llibre diu…

Fitxa 378
Títol: The logic of Alice. Clear thinking i Wonderland. Contingut: Assaig. Autor: Bernard M.Pattenl. Idioma: anglès. Editorial: Prometheus Books (Amherst, New York, USA, 2009). Mida: 21*13,5 cm. Rústica. 336 pàgines. Preu: $14,07 (Amazon 2014). ISBN: 978-1-59102-675-4

Fitxa 378. Un tros de text

309 ALÍCIA ADAMS ANÒNIMA

Fitxa 377. Portada i interior

Aquesta edició d’Alice in Wonderland conté el text original de Carroll en facsímil i és il•lustrada per Frank Adams (1871-1944), Fou un il•lustrador anglès de llibres infantils, i el seu treball de l’Alícia fou el més famós. Forma part dels conjunt dels Golden Age of Illustration Artists. El seu estil és realista historicista, amb reminiscències de l’estil de Rackham [+] i dels dibuixos de Tenniel acolorits per Theaker [+]. Les seves il·lustracions surten a les antologies de llibres de l’Alícia, com aquesta [+].

Fitxa 377. L’eruga. Fes clic per ampliar.


Aquesta edició és deplorable. Comença per no dir enlloc -ni a la portada ni a l’interior- que l’autor és Lewis Carroll. Per això he titllat l’edició d’anònima. El títol a la portada és Alice in Wonderland, però a dins posa Alice Adventures in Wonderland. La numeració de les pàgines no correspon a la numeració de les il•lustracions, que estan intercalades fora de lloc. Tot fa pensar que el text és d’un facsímil, i les il•lustracions d’un altre, el de l’edició original de l’editorial Blackie de 1912. Però en l’edició que comentem la portada no correspon a l’edició original, i s’han limitat a usar com a portada una de les il•lustracions interiors. N’hi ha quatre en total, i no he vist que n’hi hagi més d’aquest autor.

L’editorial és Pook Press, [+] especialitzada en llibres de contes antics il•lustrats. Té una dotzena d’Alícies diferents, aparentment totes en facsímils tan defectuosos com l’actual. I altres llibres clàssics, que deuen ser del mateix estil. Aprofitaran edicions descatalogades, il•lustracions de domini públic i altres estratagemes similars per veure si alguns col•leccionistes piquem. I piquem. El llibre és imprès amb la modalitat de Print on Demand, via per la qual es poden colar tota mena d’engendros. I aquest llibre s’hi acosta molt.

Fitxa 377
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Original il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Frank Adams . Idioma: anglès. Editorial: Pook Press (Middletown, DE, 2018, POD). Mida: 26*18 cm. Rústica. 126 pàgines. Preu: $17,99 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-4733-0704-9

Fitxa 377. Jardí

308. ALÍCIA MATATA

Fitxa 376. Portada

Aquesta entrada s’assemblarà, i no serà casualitat, a l’Alícia ídix [+] . Allà l’idioma no es deia jiddish sinó ídix. Doncs a aquesta entrada l’idioma no es diu swahili sinó suahili. Però en suahili, suahili no es diu suahili sinó kiswahili.

Tothom sap alguna paraula de suahili, si més no l’expressió hakuna matata, que cantaven en Timon -el suricat-, en Pumba -el porc senglar- i en Simba, el lleó, a la pel•lícula de Disney El Rei Lleó. Quan jo era petit tenia alguns contes d’animals africans i un es deia Simba el león. I resulta que, efectivament, simba és suahili i vol dir lleó. Doncs l’expressió hakuna matata, en suahili, vol dir carpe diem, o cap problema, o no t’hi encaparris, o qualsevol expressió equivalent per tirar-te els problemes a l’esquena sense preocupar-te massa: és el mateix missatge de l’ós Baloo del Llibre de la Selva (en castellà cantava “busca lo más vital no más… y olvídate de la preocupación“. No deu ser casualitat que els que canten aquestes cançons són sobre tot gent més aviat obesa, afable i bon vivants.

Fitxa 376. Poesia del ratolí en suahili. Fes clic per ampliar.

A la pel•lícula de Disney hi ha també algunes cançons en zulú, però aquest idioma avui no toca. Sí, també hi ha l’Alícia en zulú.
El terme suahili, ve de l’àrab i significa costaner, per referir-se als habitants de l’Àfrica Oriental. L’idioma s’escrivia primer amb caràcters àrabs, però des del segle XVIII s’escriu en alfabet llatí. Des de 1978 hi ha alguna tentativa d’escriure’l en la grafia mandombe [+], inventada per un visionari congoleny. El suahili és la llengua oficial d’Uganda, Tanzània i Kenya, així com de la Unió Africana, junt amb l’anglès, el francès, l’àrab, l’espanyol i el portuguès. A la República del Congo té la consideració de “llengua nacional”. És utilitzada per uns 80 milions de persones a l’Àfrica Oriental i en la pràctica és una llengua franca i base del panafricanisme, però molt poca gent afirma que la té com a llengua materna. La seva ortografia fa correspondre els grafemes i els fonemes més que en la major part de llengues europees, i per això es diu que és d’aprenentatge fàcil.

Aquesta Alícia ha estat editada per Evertype en la seva sèrie de traduccions a idiomes poc habituals a occident. No és la primera traducció, perquè el 1940 havia aparegut una Alícia en suahili, en un llibre de traduccions d’obres famoses que tenia per objectiu difondre la nova versió del suahili estàndar. Però en aquella primera traducció l’Alícia era una jove d’una tribu africana, amb il•lustracions també d’ambient africà, per evitar el rebuig cultural. Al pròleg de la present traducció, en canvi, la traductora explica les dificultats de trobar referències culturals africanes per descriure les situacions típicament britàniques de l’obra original, perquè diu que no ha volgut suahilitzar l’Alícia… Als jocs de paraules diu que ha fet el que ha pogut, com tots els traductors. Ida Hadjivayanis, nascuda a Zanzibar, és professora de llengües i cultures africanes a la SOAS University of London, especialitzada en temes d’Àsia i Àfrica. És autora del capítol relatiu al suahili al monumental llibre Alice in a World of Wonderlands, al que un dia haurem de dedicar-li un post.

Fitxa 376
Títol: Alisi Ndani ya Nchi ya Ajabu. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: suahili. Traductora: Ida Hadjivayanis. Editorial: Evertype (Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 135 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-122-4

Hakuna matata. Disney, “The Lion King”, de 1994. Una història inspirada en Hamlet.

307. POP-UPS VINTAGE

Fitxa 374. Portada

Presento aquí dos llibrets infantils antics, amb pop-ups, adquirits en llibreries de vell virtual (fitxa 374) i real (fitxa 375). Els textos no tenen cap més valor que l’històric: en tan poques pàgines només s’hi poden destacar tres o quatre situacions absurdes sense contextualitzar. Un nen que es llegís els textos pensaria que quines tonteries, però dubto que cap nen s’ho hagi llegit. La única gràcia -poca gràcia- d’aquestes dues edicions són els pop-ups, molt simples i elementals.

Fitxa 374. Interior. Fes clic per ampliar.


Fitxa 374. Interior. Fes clic per ampliar.


Les edicions són molt pobres, no consten els autors dels textos i pel que fa als dibuixos només consten els del primer llibre. És una antiga edició de l’antiga Txecoslovàquia, editat aquí per Susaeta, editorial de la que haviem vist ja dos llibres, que haviem qualificat de “deplorable” i de “pobres nens“, respectivament. Els dibuixos tenen aquell estil dels dibuixos de l’antic bloc soviètic. [+] i [+].

Fitxa 375. Interior. Fes clic per ampliar.


Fitxa 375. Interior. Fes clic per ampliar.


El segon llibre és d’Ediciones A.Saldaña, de la que haviem vist un llibre (que varem qualificar d’Alicieta irreconeixible) i de la que ha desaparegut la web. [+]. Tampoc val la pena dedicar-li gaire atenció, al menys pel meu gust.

Al blog s’hi ha de comentar tota mena de llibres…

Fitxa 374
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Llibre infantil amb sis pop-ups elementals. Autor: no consta; basat en Lewis Carroll. Il•lustracions: J.Pavlin i G.Seda . Idioma: espanyol. Traductor: no consta. Editorial: Susaeta colección Panorama nº1 (1989) a partir de l’edició d’Artis (Praga, 1978). Mida: 21*21 cm. Cartoné. 12 pàgines. Preu: 2 € (llibreria de vell virtual AbeBooks-Uniliber, 2014). Número de Registre 4/09/01/55-01

Fitxa 375
Títol: Alicia en el país de las maravllas. Contingut: Llibre infantil amb 3 pop-ups elementals. Autor: no consta; basat en Lewis Carroll. Il•lustracions: no consta. Idioma: espanyol. Traductor: no consta, si és que és traduit. Editorial: A. Saldaña (San Sebastián 1984). Mida: 23,5*16 cm. Rústica. 6 pàgines. Preu: 10 € (llibreria de vell Barcelona, 2014). ISBN 84-7297-081-7

Fitxa 375. Portada

306. EL MIRALL DE LÓPEZ GUIX

4728 Portada

Fitxa 372. Portada

La col·lecció Austral intrépida és un segell de Planeta especialitzat en novel·les clàssiques juvenils.  N’haviem vist la primera Alícia, també traduida per Juan Gabriel López Guix  [+] .

López Guix és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB. A més de l’Alícia citada, n’haviem vist altres traduccions: Alicia en Westminster [+] , i una altra versió del Wonderland [+].  És expert en Carroll, i a les jornades  “Delícies d’Alícia” ens ha presentat novedoses ponències sobre  el problema de la seva traducció [+] .

Fitxa 372. Poema de la Reina Alícia. Fes clic per ampliar.

Alguns exemples demostren la seva ortodòxia i precisió en la traducció. El títol de l’obra és el complet. No “Alícia a través del espejo” o coses així, sinó “A través del espejo. Y lo que Alicia encontró allí“. En el poema Jabberwocky distingeix el nom del monstre (Jabberwock) del nom del poema (Jabberwocky), que tradueix per Jerigón i Jerigónsico, respectivament. No tots els traductors ho fan.  Usa una solució similar a la de Francisco Torres Oliver [+]  . Tórres ho tradueix com a Jerigóndor, sense donar-ne explicacions. I per què jerigón?. Jo suposo que és pel sentit que té en anglès to jabber, que vol dir parlotear o farfullar, i com a substantiu algarabía. Torres i López Guix hi posen noms clarament derivats de jerigonza. Aquest terme en espanyol és molt antic. Surt al diccionari el 1787 amb el sentit de llenguatge groller, o llenguatge incomprensible. Jo recordava el terme jerigonza de les diatribes que Quevedo propinava a Góngora -fins i tot mort-, en la quasi cruenta guerra de conceptistes contra culteranistes, per exemple en aquest fragment de Quevedo:

Éste a la jerigonza quitó el nombre,
pues después que escribió cíclopemente,
la llama jerigóngora la gente.

Ara jerigonza vol dir, a més de llenguatge incomprensible, el llenguatge fruit de l’afegitó de síl·labes addicionals als termes. segons una regla determinada. Així,  el que n’hi diuen parlar amb la p (o amb la lletra que sigui) seria una determinada jerigonza. Per exemple, “hola qué tal” será en aquesta jerigonza  hopolapa, quepe talpa“. Jabber-jerigon, no és una mala traducció.

Delícies d’Alícia-2. López Guix i la seva classificació semàntica de termes del Jabberwocky. Fes clic per ampliar.

A la segona de les jornades sobre l’Alícia  López Guix va presentar una ponència sobre “Jabberwocky: modelo para armar“, amb una anàlisi semàntica de cada terme no anglès, que es pot veure a la il·lustració. Malauradament la col·lecció Austral no posa notes als seus llibres. Però estic segur que en algun article o en alguna ponència en JGLG ens explicarà les seves solucions.

Fitxa 372
Títol:  A través del espejo y lo que Alicia encontró allí. Contingut:  Through the Looking-Glass traduit i il·lustrat.  Autor:  Lewis Carroll. Il·lustracions:  Sir John Tenniel . Idioma: espanyol. Traductor: Juan Gabriel López Guix. Editorial: Austral (Australintrépida, Planeta  Barcelona 2018). Mida: 18*13,5 cm. Cartoné. 221 pàgines. Preu: 11,95 € (2018). 978-84-08-18230-6

4728 Jerigónsico

Fitxa 372. Poema Jerigónsico

305. ALÍCIA ÍDIX

Fitxa 371. Portada

Jo no sabia que existís la llengua ídix, però resulta que aquesta és la forma, segons l’IEC (DLC2), de denominar la llengua que habitualment n’hi deiem jiddisch. El terme ídix no sortia al DLC1 de l’IEC de 2007, ni a diccionaris anteriors. Jiddisch sí que hi sortia, i en la variant valenciana del català segueixen preferint-la. Jiddisch o ídix són, sembla, variants fonètiques de l’adjectiu alemany jüdische, jueu. La llengua és derivada de l’alt alemany de l’edat mitjana escrit en caràcters hebreus, i és una llengua germànica. En castellà solen dir-ne llengua judeoalemanya.

Actualment és la llengua dels jueus asquenazites (en hebreu, jueus alemanys) que representen actualment el 80% dels jueus mundials, uns 3 milions a l’estat d’Israel i uns 6 només a la ciutat de Nova York. Van ser la comunitat més afectada per l’Holocaust, amb 6 milions d’asquenazites assassinats. Degut a l’extraordinària diversificació geogràfica dels jueus, no hi ha estadístiques sobre l’ús de la llengua. Hi ha estimacions que diuen que el parlen vuit milions de persones, però altres consideren que és una llengua extingida en el sentit de que no la parla ningú com a llengua habitual, en certa manera com el llatí. Un dels seus escriptors, Isaac Bashevis Singer (1904-1991) [+], nascut a Polònia però emigrat als EUA per evitar el nazisme de Varsòvia, va escriure tota la seva obra en ídix, guardonada amb el Nobel de literatura el 1978.

Fitxa 371. El poema de la Sopa, en ídix transliterat a alfabet llatí. Fes clic per ampliar


La gramàtica de l’ídix és similar a la de l’alemany, amb afegitons lèxics de llengües eslaves, i romàniques, tot submergit en l’hebreu. S’escriu en l’alfabet hebreu o àlefbet, de 22 lletres, i que és fet servir per diferents llengües emparentades: l’hebreu, el sefardita, l’ídix, el judeoprovençal i altres. No té vocals, només consonants, i s’escriu de dreta a esquerra, com l’àrab. El nom àlefbet deriva de les dues primeres lletres, àlef i bet. El signe àlef es fa servir en matemàtiques per indicar els conjunts transfinits, cosa que aquí no ens incumbeix. El Aleph és també un complicat conte de Jorge Luís Borges, tan difícil d’entendre -si és que s’ha d’entendre- com els números transfinits.

Ha editat aquesta Alícia l’editorial Evertype, mil vegades citada [+].La traductora és Joan Braman, una free lance traductora de l’ídix educada a la Columbia University. La traducció a l’ídix està transliterada a l’alfabet llatí, seguint la normativa adoptada el 1936 per l’Institut per la Recerca Jueva. La transliteració s’ha saltat una regla de l’ídix: en alfabet hebreu no hi ha majúscules, però a en alfabet llatí les hi han posat. Diu en el pròleg que ha evitat idizitzar el conte, evitant fer referències a tradicions o menjars jueus, mantenint l’ambient anglès victorià, i procurant només mantenir el to del text, amb frases llargues com les de Carroll.

Els meus modestos coneixements d’alemany em fan captar que sí, que l’ídix té l’estructura i la sintaxi de l’alemany però mal escrit, Déu me perdó.

Fitxa 371
Títol: Di Avantures fun Alis in Vunderland. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: idix. Traductor: Joan Braman. Editorial: Evertype (Portlaoise, Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 137 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-063-0

Fitxa 371. La primera pàgina en alefat.

304. EL MIRALL AMB FINESTRETES

Fitxa 370. Portada

Aquest és el tercer llibre d’una sèrie produida per la mateixa editorial, Carlton, amb el mateix format. Els altres dos llibres són el de l’entrada 293 [+] sobre l’Alícia al país de les meravelles, i el de l’entrada 296, The Alice in Wonderland Creativity Book [+]. El text és un resum de l’obra de Carroll, bastant complet, amb poemes i Jabberwocky inclosos, reescrit per Kay Woodward [+]http://www.kaywoodward.co.uk/. És una escriptora anglesa que té més de 80 llibres, audiollibres o guions de cine i televisió, amb aquest nom o el nom de soltera Barnham. Ha publicat per editorials molt diverses, sempre per a nens o nois.

Fitxa 370. Doble pàgina amb el Cavaller Blanc i el Cavaller Roig. Fes doble clic per ampliar.


L’autora de les il•lustracions és Patricia Moffett [+] que va agafar el projecte d’il•lustració perquè l’il•lustrador del Wonderland, Zdenko Basic, no podia realitzar l’encàrrec. L’estil dels dibuixos és relativament similar en els dos llibres. Per la seva part, Moffett és una prolífica il•lustradora de llibres per a joves, i dissenyadora de llibres d’activitats i per fer treballs manuals.

Al llibre hi ha una dotzena de finestretes petites, que realment no són gaire atractives i no donen cap sorpresa divertida, malgrat el que a la portada del llibre diu que dins del llibre hi ha topsy-turvy novelty surprises, que ve a ser novetats i sorpreses de cap per avall. Efectivament, la major part de finestretes són de dibuixos que abans d’obrir mostren una situació i en obrir-la és la situació de cap per avall, com en les caigudes del Cavaller Blanc. Però en general, tenen poca gràcia. També hi ha un pop-up gran, com a l’entrada 293, que imita els de Robert Sabuda [+].

Fitxa 370. La eina Roja, l’Alícia i el jardí. Fes doble clic per ampliar.


No m’ha semblat un llibre molt atractiu, la veritat.

Fitxa 370
Títol: Alice Through the Looking Glass. Contingut: Llibre pop-up de gran format amb finestretes. Autora: Kay Woodward. Il•lustracions: Patricia Moffett . Idioma: anglès. Editorial: Carlton Books Ltd (Londres 2016). Mida: 29*25 cm. Cartoné. 24 pàgines. Preu: $13,96 (Amazon 2017). ISBN 978-1-78312-183-0

Fitxa 370. El pop-up final