226. EL MIRALL DE FERNANDO VICENTE

Fitxa  284. Portada

Fitxa 284. Portada

Una altra Alícia luxosa, conmemorativa dels 150 anys, o millor, dels 151 anys, perquè ha estat editada el 2016, precisament el 4 de maig, aniversari d’Alice Liddell. Malgrat els esforços de Humpty Dumpty -aquí traduit per Humpe Dante, en brillant joc de paraules- , ningú vol conmemorar els no-aniversaris. La traducció, per cert, és d’Andrés Ehrenhaus, la mateixa traducció que haviem elogiat a l’edició de l’editorial Media Vaca [+] .
Fitxa 284. Fes clic per ampliar

Fitxa 284. Fes clic per ampliar


L’originalitat d’aquesta edició són les il•lustracions de Fernando Vicente. (Madrid 1963) [+], dibuixant autodidacta i publicista, amb una pila d’obra gràfica, especialment llibres il•lustrats que van del Manifest Comunista de Karl Marx a llibres infantils. El primer que va fer va ser Peter Pan, i el darrer, per ara, l’Alícia del Mirall. Dibuixa per a Alfaguara, Nordica, Galaxia Gutenberg i moltes altres editorials.
Fitxa 284. Tweedledee i Tweedledum com a mims acròbates.. Fes clic per ampliar

Fitxa 284. Twedledee i Twedlidum com a mims acròbates..
Fes clic per ampliar


El seu treball a aquesta Alícia és summament sofisticat. Pinta un univers i uns personatges elegants, rics, de l’alta societat de començament del segle XX, o d’ara mateix, perquè naturalment estem parlant de reines i de la seva cort. Els vestits que porten són moda treballada, escotats, la gent va maquillada, fins i tot el Jabberwock -el Jabierloqui, que per cert “echa espurnas por los ojos“- porta una levita.

Nórdica Libros [+] -que en el seu logotip es firma Nørdicalibros– va ser fundada el 2006 amb l’objectiu de publicar en castellà obres d’autors dels paísos nòrdics. Després s’ha anat diversificant i ara publica tota mena de llibres, sempre editats amb molta qualitat. També tenen venda d’objectes, com una tassa-mug amb la cara de Lewis Carroll dibuixada per Vicente, per 13,95 €. O la tassa de Shakespeare o de Jack London. I cistelles, fundes d’iPhones, un vi nòrdic –Odín– davantals, sempre amb alguna referència més o menys literària, això que ara fan les llibreries, que ja venen també menjars. Estarà bé quan a les botigues de menjar hi venguin també llibres.

Fitxa 284
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Novel•la traduida il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Fernando Vicente. Idioma: espanyol. Traductor: Andrés Ehrenhaus. Editorial: Nórdicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 31*22,5 cm. 137 pàg. Preu: 29,50 € (2016). ISBN: 978-84-16440-89-4

(La propera entrada del blog serà al setembre)

Fitxa 284. Les flors vives

Fitxa 284. Les flors vives


Fitza 284. El sopar de reines.

Fitza 284. El sopar de reines.

225. ALÍCIA EDELVIVES-2

Fitxa 283. Portada

Fitxa 283. Portada

Deu ser negoci editar Alícies, perquè totes les editorials importants han publicat, al llarg de 2015 i 2016, edicions “per a adults” -vull dir cares- de l’Alice Adventures in Wonderland, amb tapes dures, annexos, dibuixos sofisticats, normalment publicats prèviament per editorials estrangeres. Està bé, si no fos que per als col•leccionistes és un dispendi continu.

Aquesta edició té com a punt d’interés els dibuixos de Benjamin Lacombe. Hi ha pàgines desplegables, algunes en vertical (és a dir, que es desplega “cap amunt”), quàdruples en amplada, textos amb cal•ligrames a més de la poesia, dibuixos de colors, dibuixos intercalats a dues tintes, monocroms… El tractament gràfic global és molt luxós i cuidat.

El tenebrós Gat de Cheshire. Fitxa 283. Fes clic per ampliar

El tenebrós Gat de Cheshire. Fitxa 283.
Fes clic per ampliar


Benjamin Lacombe [+] és un il•lustrador relativament jove (Paris 1982) i d’una gran productivitat. El seu estil és melancòlic, ulls grossos i pupil•les petites envoltades de blanc dels ulls molt grans. L’estil és en certa manera similar al de Rébecca Dautremer [+] i altres il•lustradores “tristes” que hem anat veient en aquest blog. És un estil coherent amb el de Tim Burton. Ha publicat llibres per a joves i per a adults: des de la Caputxeta fins a Nôtre-Dame de Paris, de Víctor Hugo.

Ramón Buckley és l’autor de la traducció. De les diverses versions que n’ha fet, han usat per a aquesta edició la de l’edició d’El Barco de Papel de 2002, fitxa 127 ja comentada aquí [+]. Una de les notes és també de Buckley: té per títol “Traducir lo intraducible“, amb interessants comentaris sobre els problemes de traducció, no només del Wonderland, sinó del Mirall, cosa que fa pensar que era un annex escrit per a un altre llibre amb les dues Alícies, i que han aprofitat aquí. Cap problema, perquè el contingut del text és molt interessant, si bé incorrecte des del punt de vista editorial. Buckley es recrea en les seves solucions, com quan parla del conte de les tres germanes que estaven al fons d’un pou de melassa, perquè agradava a totes tres, i fa que el Liró digui: “¿Y por qué crees que estaban dentro? ¡Pues porque su gozo estaba en un pozo!“. Els comentaris a les Alícies són imprescindibles, en la meva opinió. Van ser les notes de Jaime de Ojeda a la seva traducció per a Alianza [+] el factor principal que em va portar a interessar-me per l’Alícia.

Foto de Carroll als germans Kitchin representant la llegenda de Sant Jordi (1875). Fes clic per ampliar.

Foto de Carroll als germans Kitchin representant la llegenda de Sant Jordi (1875).
Fes clic per ampliar.

El prefaci és de Benjamin Lacombe, i l’ha fet a partir de notes d’Henri Parisot (1908-1979), que havia estat traductor de les Alícies. És una bona introducció centrada en les relacions entre Alice Liddell i Charles Dodgson. Hi ha també a aquesta edició la reproducció d’unes quantes cartes de Dodgson a Alice, totes posteriors a 1883; i diverses cartes destinades a altres quatre amigues. unes referències cronològiques molt completes, una biografia més formal i un munt de referències bibliogràfiques, tant dels llibres de Carroll com dels llibres de l’il•lustrador Benjamin Lacombe.

Hem parlat ja de l’editorial Edelvives [+], [+] i no cal repetir-ho aquí.

Fitxa 283
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Novel•la traduida i il•lustrada, amb pròlegs, cartes i annexos. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Benjamin Lacombe. Idioma: espanyol. Traductors: Ramón Buckley (text, pròleg i cartes); Isabel Soto (annexos). Editorial: Grupo Editorial Luís Vives (Saragossa 2016). Cartoné. Mida: 28*20 cm. 287 pàg. Preu: 29,90 € (2016). ISBN: 978-84-140-0216-2

Interior. Fitxa 283

Interior. Fitxa 283

224. ALICE VISUAL GUIDE

Portada. Fitxa 278. Fes clic per ampliar.

Portada. Fitxa 278. Fes clic per ampliar.

S’acaba d’estrenar (juny de 2016) la segona pel•lícula de l’Alícia adulta, que molta gent atribueix també a Tim Burton com la primera [+], però el seu director real és James Bobin, desconegut per a mi. La nova pel•lícula explota els personatges de la primera, tant els de ficció com els actors, i hi afegeix un personatge ben curiós: en Temps, convertit aquí en una persona de físic inquietant. Em recorda un actor molt estripat, en Sacha Baron Cohen (1971), histriònic actor anglès que va fer una inqualificable pel•lícula denominada Borat, on feia de periodista del Kazakhstan i vestia un mankini. Aquest actor, oh my God, va estudiar al Christ’s College de Cambridge, on havien estudiat Darwin i Milton. No el confonguem amb el college del mateix nom d’Oxford, on donava classes en Charles L. Dodgson.

De la pel•lícula de Burton n’haviem comentat ja dos llibres [+]. Eren la novel•la gràfica de la pel•lícula; i un llibre sobre el seu making off. De la nova pel•lícula en parlarem en una altra entrada. Abans de que sortís la pel•lícula ja havia aparegut el llibre que es presenta aquí, i que és un resum de les dues pel•lícules, la de Burton i la de Bobin.. Aquest tipus de llibre és una espècie de programa resumit, que descriu els personatges, els vestits, els principals espais d’acció, les situacions i una mica de l’argument. Podriem considerar-lo un trailer literari extens de les pel•lícules. El llibre és oficial, en el sentit de que és propietat de la mateixa empresa que ha fet les pel•lícules, i que és Disney. L’editor del llibre és Dorling Kindersley Ltd, una marca del grup Penguin Randon House, i que té com a marca distintiva les lletres DK.

Elizabeth Dowsett, autora principal del llibre, és una autora de llibres similars al comentat aquí, i relacionats amb l’univers del LEGO orientat a Star Wars, Harry Potter i altres protagonistes mediàtics. Les altres dues autores Jo Casey i Laura Gilbert em són desconegudes.
Sense voler desvetllar cap secret -el que ara en diu tothom fer un spoiler– és oportú comentar que en Temps és etern, inmortal i infinit, viu al Castell de l’Eternitat, i custodia la Cronosfera, que és una petita boleta que ordena els esdeveniments i pot créixer fins a convertir-se en una gran màquina, i així es manté la marxa de l’univers. L’Alícia va a Underland, i es troba intentant que el temps vagi enrera, per tal que el seu pare no mori jove, es troba amb el Barreter quan era un nen…

Viatges en el temps, per tant. Quan vegi la pel•lícula podré opinar amb més coneixement de causa. Einstein a Wonderland? O Alícia a Einsteinland?

Fitxa 282
Títol: Alice’s adventures. The complete visual guide. Contingut: Llibre molt il·lustrat amb descripció de personatges i escenes de les pel•lícules Alice in Wonderland (Tim Burton) i Alice through the Looking Glass (James Bobin). Autors: Elizabeth Dowsett, Jo Casey i Laura Gilbert. Il•lustracions: de les pel•lícules. Idioma: anglès. Editorial: Disney i Dorling Kindersley (Penguin Random House, Londres 2016). Cartoné. Mida: 29*21 cm. 96 pàg. Preu: 13,50 € (Come In, Barcelona). ISBN: 978-0-2412-5628-2

Fitxa 278. En Temps i la cronosfera

Fitxa 278. En Temps i la cronosfera

223. ALÍCIA A PASTALAND

Fitxa 281. Portada, amb ravioli de números, i una spoa de lletres.

Fitxa 281. Portada, amb ravioli de números, i una spoa de lletres.

Aquest llibre, “Alice in Pastaland. A Math Adventure“, és un pretext per ajudar a que l’aritmètica elemental li entri a un nen més fàcilment. L’Alícia fa un viatge a Pastaland, i ajuda el Conill Blanc a resoldre alguns problemes matemàtics elementals. El Conill va dient en veu alta: “Ja són les quatre!. Tinc només una hora i mitja per fer pasta per a quaranta convidats. Necessito un quart de lliura de pasta per a cadascun. No m’imagino quant de temps necessito per comprar-la, faig tard, faig tard, faig tard…!” L’Alícia el segueix i li comença a explicar: “Has de multiplicar…” i cau pel forat.

Els diversos episodis del conte estan relacionats amb la pasta. S’ha de menjar un plat de spaghetti i es fa petita, menja 6 lletres de pasta (T A L L E R) i creix, fa una carrera de pasta, … La Morsa i el Pescador (que substitueix el Fuster) li posen un problema d’ostres, les flors parlants li fan calcular a quin ritme creix. El Gat de Cheshire és aquí the Quantum Cat, però no té res a veure amb la Física Quàntica, al menys explícitament. Hi ha diverses operacions aritmètiques elementals a la vora de cada il•lustració, i estan d’alguna manera relacionades amb el text de cada pàgina.

El Barreter Boig (en anglès the Mad Hatter) és aquí the Math Hatter, I el berenar és un dinar de pasta: es pot veure a la il•lustració annexa. I també hi ha un quadrat màgic fet amb ravioli numerats (reproduit a la portada del llibre). Els soldats de la Reina són plaques de lassanya, que pinten espirals amb salsa de tomàquet. I al dinar de la Reina hi ha els quaranta plats dels convidats, amb deu classes diferents de pasta. Però havien robat la corona de la Reina, feta de pasta, naturalment!. Acusen a l’Alícia, que fuig… i es desperta. La criden a sopar, i demana pasta…

Fitxa  281. El barreter boig mesurant la mida del cap de l'Alícia amb un spaghetto.  Fes clic per ampliar

Fitxa 281. El barreter boig mesurant la mida del cap de l’Alícia amb un spaghetto. Fes clic per ampliar


Menjaven pasta a Oxford quan Lewis Carroll hi vivia?

La pasta té origens diversos simultàniament: la Xina, i els pobles àrabs, d’on sembla que va passar al sur d’Itàlia. Cap al segle XII es consolida a la península itàlica, d’on es difón cap a altres terres mediterrànies, incloses Castella i la corona catalano-aragonesa. Però no trobo referències de que s’hagi estès cap a les illes britàniques. Va arribar al continent americà nord cap a finals del segle XVIII i es va estendre amb facilitat, i especialment amb les onades d’immigrants italians d’abans i després de la Primera Guerra Mundial.

El terme pasta era habitual al Regne Unit des de l’edat Moderna, i fins i tot al segle XVIII s’usava el terme macaroni com a despectiu per referir-se a dandis britànics amb aficions per l’Europa continental. Per tant, la pasta devia ser coneguda, però no sé si a les cuines d’Oxford en servien, probablement no. De tots els menjars que es descriuen a les Alícies, cap fa cap referència a menjars no britànics. O sigui que l’Alícia no devia tenir com a univers culinari el món de la pasta. A la llista de plats tradicionals anglesos, per descomptat la pasta no hi sortia en cap variant [+]. En canvi aquí hi ha plats tradicionals amb pasta, com els fideus a la cassola -des del segle XIII-, l’escudella o, més recentment, els canelons.

L’editorial americana Charlesbridge [+] té altres llibres relacionats amb l’educació, en algun cas a través de la pasta, com Pasta Math (fora de catàleg), i moltes publicacions infantils i juvenils de tot tipus. De l’autora, Alexandra Wright, no n’he sabut trobar cap referència. L’il•lustrador, Reagan Word [+] és molt actiu en diferents àrees del món artístic. Ha il•lustrat quatre llibres infantils i juvenils, i fa servir la tècnica de l’aquarel•la de forma creativa, fent il•lustracions relacionades amb el puntillisme, com es pot apreciar.

Fitxa 281
Títol: Alice in Pastaland. A Math Adventure. Contingut: Variant d’Alice’s adventures in Wonderland, amb contingut aritmètic elemental i entorn de pasta italiana. Autor: Alexandra Wright. Il•lustracions: Reagan Word. Idioma: anglès. Editorial: Charlesbridge (Watertown, MA, 1977). Rústica. Mida: 24*21 cm. 32 pàg. Preu: $7,95 (2016). ISBN: 978-1-57091-151-4

Fitxa 280. El dinar de la Reina, amb deu tipus de pasta diferents.

Fitxa 280. El dinar de la Reina, amb deu tipus de pasta diferents.

222. ALICIETA IRRECONEIXIBLE

4570 portada 1Aquest volum és la unió de quatre contes que també es venen independentment: Pinotxo, Alícia, Peter Pan i Blancaneu. És de grans il•lustracions a doble plana i poc text. El títol general és “Contes clàssics“, malgrat que no ho són tant com això: l’Alícia té 151 anys, Peter Pan de J.M. Barrie 112, i Pinotxo de Carlo Collodi 133. La Blancaneu és més antiga, un conte popular recollit pels germans Grimm el 1812. Podem dir-ne clàssics, malgrat que de quatre, tres són creacions de zero per part d’escriptors coneguts. Tots menys l’Alícia segueixen aproximadament el text estàndar, amb més o menys exactitud.

Però l’Alícia ha sofert un procés de transformació que la fa irreconeixible. S’hi manté una nena que s’adorm, i segueix un conill. Però a partir d’aquí cau per un forat lluminós, hi surt un lloro pirata amb un canó que pretén disparar-la, el te és compartit per dotzenes d’animals variats, inclòs un elefant que celebra el no-aniversari, i acaba amb el joc de criquet i el judici, però a qui jutgen és a l’Alícia perquè l’acusen de que ha pegat a la Reina amb el flamenc.. I acaba despertant-se…

Fitxa 280. El lloro pirata que persegueix l'Alícia. Fes clic per ampliar.

Fitxa 280. El lloro pirata que persegueix l’Alícia. Fes clic per ampliar.


Fins a quin punt es pot modificar tant un conte i seguir-li posant el mateix títol? Des de fa uns quants anys que els contes es reescriuen, per treure’ls connotacions masclistes, cruels, racistes, de tortura animal… Aquells pares de Hansel i Gretel abandonant-los en el bosc, aquell llop que es menja la iaia i després li omplen la panxa de pedre i s’ofega al riu, aquell altre llop que es menja cabretes, aquella bruixa que fa ensenyar el dit al nen per veure si ja està prou gras… O el Gegant de la Ciutat, un gegant moro que no surt gaire ben parat de les cançons.

Haviem comentat [+] els contes políticament correctes de James Finn Garner traduïts per Quim Monzó Però aquí no es tracta d’això, perquè no és una variant com els guions de les pel•lícules. Aquí s’inventen molts personatges que tenen un paper a la història, i en canvi bona part del contingut original és eliminat del conte. L’Alícia es fa gran o petita, però sense menjar o beure. No hi ha el gat ni l’eruga. En fi, un desastre…

Fitxa 280. L'Alícia ballant amb l'elefant que celebra el no-aniversari. Fes clic per ampliar.

Fitxa 280. L’Alícia ballant amb l’elefant que celebra el no-aniversari. Fes clic per ampliar.


El nen al que li comprin aquesta versió agafarà una idea totalment falsa del conte. I si de gran llegeix el text original i recorda el que havia vist de petit, no entendrà res. Jo de petit llegia els resums de novel•les i grans obres universals de l’Enciclopedia Pulga. Eren resums sense la màgia ni la literatura, només amb els arguments resumits. Però a la Ilíada que jo vaig llegir l’Ajax era l’Ajax, l’Ulisses, l’Hector, l’Agamemnon… feien el que havien de fer, i Zeus, Hermes, Atenea i els altres déus també. En canvi, qui només ha vist la pel•lícula Troia -tot i que la trobo força acceptable- ha deixat de veure la influència dels déus en les accions humanes i viceversa. És una mancança. Doncs qui llegeixi aquest conte sobre l’Alícia, sense voler comparar, té també una mancança…

Les Ediciones Saldaña [+] són una editorial basca en castellà dedicada al llibre infantil i a tota mena de material per a nens. Puzzles, quaderns per a pintar, llibres de primera comunió, contes, pop-ups i mil productes més, tots clàssics de dibuix i de plantejament.

Laura García Corella és una autora i traductora de llibre infantil i juvenil, i -si és la mateixa- també fa novel•la romàntica i llibres d’autoajuda. Carlos Busquets Busquets és un il•lustrador habitual d’Ediciones Saldaña i d’Editorial Susaeta.

Fitxa 280
Títol: Contes clàssics. Nº2. Alícia. Contingut: quatre contes clàssics molt il•lustrats. Autora dels textos: Laura García Corella. Il•lustracions: Carlos Busquets Busquets. Idioma: català (hi ha també edició en castellà). Editorial: Ediciones Saldaña (Oiartzun, Guipúscoa 1999). Cartoné acolxat. Mida: 30*22 cm. 128 pàg. Preu: 8 € (e-books Sant Andreu, 2015). ISBN: 978-84-7297-454-5

Fitxa 280. Portada interior de l'Alícia

Fitxa 280. Portada interior de l’Alícia

221. LEWIS KAFKA, FRANZ CARROLL

Portada. Fitxa 282

Portada. Fitxa 282

Aquest llibre m’ha cridat molt l’atenció i me l’he empassat amb celeritat. “Lewis Carroll y Franz Kafka. Dos poéticas de la sinrazón” és un estudi literari comparatiu entre la vida i les obres dels dos escriptors, centrant-se especialment en el paralel•lisme entre el procés judicial que té lloc a l’Alice Adventures in Wonderland, i en el procés que té lloc a la novel•la El procés.

La idea dels paral•lelismes entre escriptors és molt vella. Plutarc (segle I) ja va fer els seus llibres de Vides paral•leles on comparava vides i fets de 44 grecs i romans com Demòstenes i Ciceró, o Alexandre i Juli Cèsar, per exemple. Aquí l’autor fa un exercici similar. El llibre té dues grans parts: per una banda, la comparació de les biografies de Carroll i Kafka; i després, la comparació entre l’Alícia i Josef K., el protagonista del Procés. Entra en detalls de la vida de Carroll que altres biografies obvien. En cap moment parla de les ben conegudes acusacions de conductes desviades sense les que ara una biografia de Carroll sembla massa edulcorada. Jo no coneixia la biografia de Franz Kafka, també ben detallada al llibre, i veig la dificultat de relació de Kafka amb el seu entorn, la seva família i la que va estar a punt de ser la seva esposa, Felice Bauer. S’ha titllat a Carroll de neuròtic o paranoic, però les seves rutines obsessives no són res comparades amb les de Kafka

És temptador imaginar que Kafka va conèixer l’obra de Carroll, i que va escriure El Procés (1925) havent llegit l’Alícia, però no hi ha cap dada que permeti imaginar-ho. L’autor compara Carroll i Kafka amb el yin i el yang orientals. Carroll seria el yang, el blanc, una personalitat més oberta, sense dificultats de relació, amb molts amics i amigues, escriptor de més de cent mil cartes, viatger i interessat en el teatre i la fotografia, i només amb el punt negre de la violència verbal de molts dels seus personatges. Kafka seria el yin, el negre, introvertit, enigmàtic, de relació difícil… personalitat que es trasllueix a les seves obres, només matisades pel puntet blanc de l’humor negre dels seus textos.

Edició recent d'El Procés, traduida per Gabriel Ferrater.  Fes clic per ampliar.

Edició recent d’El Procés, traduida per Gabriel Ferrater. Fes clic per ampliar.

Hi ha al llibre un detallat estudi de la literatura de l’absurd i del nonsense, les seves diferències i similituds, la seva relació amb la literatura grotesca, dadaista i surrealista, i fins i tot la literatura utòpica i de ciència ficció. I hi ha també moltes idees hipotètiques, imaginatives, subjectives que el mateix autor reconeix. Compara els somnis, els laberints físics i mentals, la identitat variable que els protagonistes senten que tenen en cada moment al llarg de les narracions, i estudia les distorsions de la realitat percebudes pels protagonistes, tant les d’espai i temps com les sonores. Finalment, analitza les relacions de poder, la rebel•lia d’Alícia i el conformisme relatiu de Josef K., i el poder del llenguatge a l’hora de generar atmosferes oníriques i opressives.

El llibre l’ha escrit Rafael Ventura Galiano (València 1976), que signa només amb els cognoms. Va estudiar medicina i música, sense acabar els estudis, i s’ha dedicat a la crítica literària. Té alguns relats curts premiats. Publica a Facebook [+] Al llarg de l’obra va citant l’Alícia, en una de les traduccions que va fer-ne Ramón Buckley per a Cátedra el 1992, i que es va citar al blog com a fitxa 126 [+]. Les cites d’El Procés venen d’una edició en castellà feta per Cátedra el 1989 a càrrec d’Isabel Hernández

Les EdicionesEvohé [+] publiquen algunes obres d’autors clàssics (Galdós, Valle Inclán, Mary Shelley) i un gran nombre d’autors nous, de novel•la o d’assaig. L’editorial es va fundar el 2008 fruit d’una activitat cultural anterior a la xarxa. Té diferents col•leccions, una de les quals és Intravagantes, on s’ha publicat el llibre comentat aquí.

Jo el recomano.

Fitxa 279
Títol: Lewis Carroll y Franz Kafka. Dos poéticas de la sinrazón. Contingut: Assaig biogràfic i literari. Autor: Ventura Galiano. Portada: Juan Pedro de Gaspar. Idioma: espanyol. Editorial: Ediciones Evohé (Madrid 2014). Rústica amb solapes. Mida: 23*15 cm. 204 pàg. Preu: 12,50 € (Casa del Llibre Internet, 2015). ISBN: 978-84-15415-80-0

Contracoberta. Fitxa 282.

Contracoberta. Fitxa 282.

220. ALICE, OH LÀ LÀ

Fitxa 278. Portada

Fitxa 278. Portada

L’any 1869 van aparèixer les primeres traduccions de l’Alice Adventures in Wonderland. Van ser l’edició alemanya, feta a Leipzig, i l’edició francesa, feta al mateix Londres i per Macmillan, la mateixa editorial que havia editat el text en anglès el 1865. El traductor fou Henri Bué, i té la peculiaritat de que al començament del text hi ha una nota del mateix Lewis Carroll agraïnt al traductor l’encert en la substitució de cançons i jocs de paraules en anglès pels equivalents en francès, per tal de fer la lectura més comprensible.

Henri Bué (1843-1929) fou el fill de Jules T.T. Bué, professor de francès a l’Oxford University, i conegut de Carroll des de 1857. Aquest li va regalar un exemplar de l’Alice i li va demanar si li podria fer la traducció al francès. J. Bué va recomanar al seu fill Henri per la feina, i Carroll li va fer confiança, perquè havia estudiat francès, però no prou com per poder fer ell mateix la traducció.

Alguns dels punts de la traducció mereixen un comentari:

1. Quan Alícia cau pel forat, pensa que quan arribi a baix haurà de preguntar a algun habitant de l’altre costat si és a Nova Zelanda o Austràlia. A la traducció de Bué li fa preguntar si és a Nova Zembla, territori de l’Àrtic pertanyents a Rússia. És un error evident.
2. La poesia que pretén recordar al capítol II per si s’ha canviat a la seva amiga Mabel, a l’original parodiat és “How doth the little crocodile“. Al francès fan una paròdia de la poesia “Le Corbeau et le Renard” de La Fontaine.
3. Al mateix capítol, quan es troba amb el ratolí, al text original dubta de quin idioma parla i prova amb el francès: li pregunta “Ou est ma chatte?“. Al text francès li pregunta en itailà “Dov’è il mio gatto?“.
4. Després de la boja carrera, quan Alícia ha de donar premis, mira què té a la butxaca, i només hi troba un didal. Al text francès hi troba un dau (error: vegeu comentari d’Allau).
6. L’endevinalla del Barreter Why is a Raven like a writing-desk?” (En què s’assembla un corb a un escriptori? és traduida al francès com “Pourquoi une pie resemble-t-elle à un pupitre?“, on aquí l’ocell és une pie, nom genèric d’ocells com les garses.
7. La Falsa Tortuga, que en anglès rep el malnom de Tortoise, en francès la fan dir Chélonée. És un joc de paraules entre el gènere Chelonia de les tortugues marines, i Chélonée, perquè quan la veien deien “Quel long nez !“, “Quin nas tan llarg !“.
8. Les diferents matèries que estudiaven les tortugues a l’escola eren, en francès, Luire, Médire, les parts de l’aritmètica com Ambition, Distraction, Enjolification et la Dérision, le Grimoire, la Mérographie, le Dédain
9. Al Gat de Cheshire l’anomena simplement Chat, i en algun lloc Grimaçon, en el sentit de que fa carotes. Aquest sentit no ha prosperat en altres traduccions.

Poema del ratolí en la traducció de Bué. Fes clic per ampliar.

Poema del ratolí en la traducció de Bué. Fes clic per ampliar.

.

El llibre és editat per Éditions du Chêne, que és una marca de l’editorial Hachette [+]. Va ser fundada el 1826 per Louis Hachette. Actualment és del grup Lagardère, Edita tota mena de llibres, a més de molts altres media.

No és aquesta la única edició moderna del text de Bué. L’editorial Evertype n’ha fer una el 2010, on hi ha introduit diversos canvis respecte de l’original, que la fan més moderna i més adaptada a l’original anglès, al que Bué hi havia afegit algunes estrofes en poemes, validats per Carroll. Vegeu-ne el comentari a la traducció: [+]. I un altre comentari, d’una traductora al francès [+].

Es pot trobar tot el text en capítols a la Wikisource: [+].

Altres traduccions al francès comentades a aquest blog: [+], [+].

Fitxa 278
Títol: ALICE au pays des merveilles. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel acolorides per Ulric Maes. Idioma: francès. Traducció: Henri Bué, 1869. Editorial: Éditions du Chêne-Hachette Livre (Vanves, F, 2015). Cartoné acolxat. Mida: 27*19 cm. 222 pàg. Preu: 28 € (Jaimes). ISBN: 978-2-81231-338-7

Fitxa  278. Dibuix final acolorit

Fitxa 278. Dibuix final acolorit per Ulric Maes