306. EL MIRALL DE LÓPEZ GUIX

Fitxa 372. Portada

La col·lecció Austral intrépida és un segell de Planeta especialitzat en novel·les clàssiques juvenils.  N’haviem vist la primera Alícia, també traduida per Juan Gabriel López Guix  [+] .

López Guix és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB. A més de l’Alícia citada, n’haviem vist altres traduccions: Alicia en Westminster [+] , i una altra versió del Wonderland [+].  És expert en Carroll, i a les jornades  “Delícies d’Alícia” ens ha presentat novedoses ponències sobre  el problema de la seva traducció [+] .

Fitxa 372. Poema de la Reina Alícia. Fes clic per ampliar.

Alguns exemples demostren la seva ortodòxia i precisió en la traducció. El títol de l’obra és el complet. No “Alícia a través del espejo” o coses així, sinó “A través del espejo. Y lo que Alicia encontró allí“. En el poema Jabberwocky distingeix el nom del monstre (Jabberwock) del nom del poema (Jabberwocky), que tradueix per Jerigón i Jerigónsico, respectivament. No tots els traductors ho fan.  Usa una solució similar a la de Francisco Torres Oliver [+]  . Tórres ho tradueix com a Jerigóndor, sense donar-ne explicacions. I per què jerigón?. Jo suposo que és pel sentit que té en anglès to jabber, que vol dir parlotear o farfullar, i com a substantiu algarabía. Torres i López Guix hi posen noms clarament derivats de jerigonza. Aquest terme en espanyol és molt antic. Surt al diccionari el 1787 amb el sentit de llenguatge groller, o llenguatge incomprensible. Jo recordava el terme jerigonza de les diatribes que Quevedo propinava a Góngora -fins i tot mort-, en la quasi cruenta guerra de conceptistes contra culteranistes, per exemple en aquest fragment de Quevedo:

Éste a la jerigonza quitó el nombre,
pues después que escribió cíclopemente,
la llama jerigóngora la gente.

Ara jerigonza vol dir, a més de llenguatge incomprensible, el llenguatge fruit de l’afegitó de síl·labes addicionals als termes. segons una regla determinada. Així,  el que n’hi diuen parlar amb la p (o amb la lletra que sigui) seria una determinada jerigonza. Per exemple, “hola qué tal” será en aquesta jerigonza  “hopolapa, quepe talpa“. Jabber-jerigon, no és una mala traducció.

Delícies d’Alícia-2. López Guix i la seva classificació semàntica de termes del Jabberwocky. Fes clic per ampliar.

A la segona de les jornades sobre l’Alícia  López Guix va presentar una ponència sobre “Jabberwocky: modelo para armar“, amb una anàlisi semàntica de cada terme no anglès, que es pot veure a la il·lustració. Malauradament la col·lecció Austral no posa notes als seus llibres. Però estic segur que en algun article o en alguna ponència en JGLG ens explicarà les seves solucions.

Fitxa 372
Títol:  A través del espejo y lo que Alicia encontró allí. Contingut:  Through the Looking-Glass traduit i il·lustrat.  Autor:  Lewis Carroll. Il·lustracions:  Sir John Tenniel . Idioma: espanyol. Traductor: Juan Gabriel López Guix. Editorial: Austral (Australintrépida, Planeta  Barcelona 2018). Mida: 18*13,5 cm. Cartoné. 221 pàgines. Preu: 11,95 € (2018). 978-84-08-18230-6

Fitxa 372. Poema Jerigónsico

299. SHERLOCK HOLMES A WONDERLAND

Portada fitxa 365

Sempre m’han agradat les novel•les i pel•lícules que barregen personatges d’altres, sigui fent-hi alusions, sigui fent sortir directament els personatges. Per exemple, Jules Verne, a la novel•la La illa misteriosa fa sortir el capità Nemo, de Vint mil llegües de viatge submarí. El mateix Verne, a L’esfinx dels gels, segueix les passes de l’aventurer Arthur Gordon Pym, tret d’una novel•la d’Edgar Allan Poe. I en trobariem mil exemples més. La novel•la comentada a aquesta entrada n’és un exemple, en que barreja personatges de les dues Alícies amb Sherlock Holmes.

De la mateixa manera que hi ha aliciòfils i tintinòlegs, hi ha els sherlockans o holmesians, els fans de Sherlock Holmes. Tenen clubs (Sherlock Fandom [+]), trobades i una editorial on es publiquen, entre altres textos, aventures de Sherlock Holmes no escrites per Sir Arthur Conan Doyle sinó posteriors. Aquesta editorial és MX Publishing, de Londres [+] que contacta amb una vintena de blogs especialitzats, una dotzena de llibreries de misteri dels EUA, i les novetats de llibres. Ara anuncia en portada el The Vatican Cameos, on Holmes va al Vaticà a resoldre crims. I al blog hi ha algun centenar de llibres d’aventures escrites en l’actualitat.

“Sherlock Holmes and the Adventure of the Grinning Cat” fa que Holmes, paradigma de la lògica i la racionalitat, entri -físicament- en un món de fantasia com el de Wonderland. El dia xxxxxx el Conill, el Barreter i el Gat de Cheshire van a visitar a Holmes per exposar-li el problema de que a Wonderland van desapareixent-ne personatges. Watson , que és qui explica la història, va descrivint els arguments de Holmes, i amb sorpresa veu que el detectiu entra en l’aventura des de la seva lògica implacable, però en la que accepta arguments fantàstics perquè objectivament els tres personatges de Wonderland l’han anat a visitar, i això és un fet. I comença una aventura boja en la que se’ls ajunta el Jabberwocky (sic, no Jabberwock), el drac volador que va tota l’estona buscant entrepans, i l’Unicorn, amb el seu corn que té propietats màgiques.

Tots junts van a visitar a Lewis Carroll, que resulta que havia mort tres setmanes abans, i els havia deixat una nota d’instruccions anticipant-se a la seva arribada. I els envia a visitar a H.G.Wells, que té una màquina del temps amb la que fan diversos viatges, i arriben a anar a Wonderland i ¡a Mart!. Allà es troben una colla de marcians hostils, que després Wells va fer sortir a la seva novel•la “La guerra dels móns“, famosa per la seva transcripció per a la ràdio d’Orson Welles. Tornen a la Terra amb la màquina, que queda destruida.

Finalment, i després de moltes anades i vingudes que s’acaben fer una mica avorrides, però que l’autor posa per poder fer sortir molts dels personatges -el Bandersnatch, l’ocell JubJub, la Reina de Cors– es troben amb els Guardians del Temps, que sotmeten a Holmes a diverses preguntes de lògica de l’estil de les que Carroll va dissenyar en els seus llibres. Holmes els resol amb facilitat, i això permet a Wonderland ser alliberada del malefici, que apareguin tots els personatges desapareguts, i que el país sigui novament estable. Al final, un cop tot resolt, truca a la porta de la vivenda d’Holmes el capità Nemo, que afirma que Jules Verne ha desaparegut… i això donarà peu a un nou llibre de l’autor.

Al llarg de tot el llibre Watson va citant documents, manuals i llibres de títols rebuscats, escrits per Holmes, que van demostrant que Holmes és expert en tot. Per exemple, Malfunctions, Breakdowns and Misdirections in the Feline Homing Instinct. I així, un centenar, més menys relacionats amb el que està passant a la novel·la.

El llibre està escrit amb molt sentit de l’humor, per part d’un bon coneixedor de Carroll i de Conan Doyle. Els capítols són curts i àgils, i la única pega és la relativa repetició indicada abans.

El llibre no té imatges. L’autor té una variada trajectòria professional, que es pot llegir a la imatge de la contraportada, reproduida aquí a sota.

Fitxa 365
Títol: Sherlock Holmes and the Adventure of the Grinning Cat. Contingut: novel•la. Autor: Joseph W.Svec III. Portada: http://www.staunch.com . Idioma: anglès. Editorial: MX Publishing(Londres 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 140 pàgines. Preu: $9,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78092-885-2

Fitxa 365. Contracoberta

292. CINC MIRALLS ESPANYOLS

Fitxa 352. Portada. Fes clic per ampliar.

Les edicions dels llibres de Carroll són infinites. Bé, infinites no, però sí molts centenars. Els experts van treballant per tal de veure com les editorials i els traductors es segueixen, es plagien i es copien. En aquest sentit, Juan Gabriel López Guix està fent una exhaustiva mineria de dades per tal de veure com el capítol espuri del Cavall que Rafael Ballester va inventar-se per al primer llibre de l’Alícia s’ha anat copiant i recopiant d’unes a altres edicions, i n’ha trobat ja dotzenes… Quan acabi la recerca en parlarem [+].

En aquesta entrada posarem cinc edicions de Through the Looking Glass traduit a l’espanyol, algunes amb altres obres incloses. Interessa especialment la traducció del Jabberwocky, que reproduim en tots els casos en que és original.

Jabberwocky, fitxa 351. Plagi del de Luís Maristany. Fes clic per ampliar

La fitxa 352 correspon a una edició mexicana que inclou el Mirall, il•lustrat per Tenniel, i l’Snark, sense il•lustracions. El traductor és Roberto Mares, escriptor mexicà amb diverses traduccions i biografies de figures històriques variades, de Rasputín a Joan Pau II. A la seva traducció del Mirall hi inclou el capítol “La avispa con peluca“, al final del capítol VIII “De mi propia invención“, sense cap discontinuitat ni capítol propi. La seva traducció del Jabberwocky és un plagi del de Luís Maristany [+], perquè les tres primeres estrofes i les dues darreres són idèntiques, canvia algunes paraules de les dues següents. Per la resta, una traducció correcta, sense peculiaritats

Fitxa 353. Fes clic per ampliar

Fitxa 353. Plagi de Jaime de Ojeda

La fitxa 353 conté les dues Alícies, de l’editorial Plutón {+]. L’editorial es dedica a llibres de construcció i altres tècniques, però té alguna col•lecció de literatura i d’obres bilingües. Atribueix la traducció a un tal Benjamin Briggent, de qui no he trobat cap informació, ni consta en les fitxes dels llibres de l’editorial. Buscant per la xarxa he vist indicis de que, en altres llibres, l’editorial plagia o segueix fidelment -per dir-ho fi- altres traduccions anteriors, i les atribueix a un traductor propi. Qui es va inventar el nom del traductor -si és que és inventat- devia ser fanàtic de la música de Benjamin Britten… El Jabberwocky, en tot cas, està molt inspirat en la traducció de Jaime de Ojeda [+]. Una mostra: el primer vers és traduit per de Ojeda com “Brillaba, brumeando negro, el sol“, i a la traducció de Briggent “Brumeaba, brillando el negro sol“. Però no n’hi diu Galimatazo.

Qui sí que copia lletra per lletra la traducció dede Ojeda és el llibre de la fitxa 354. ës una edició molt modesta, amb lletra molt petita i dibuixos originals molt petits. L’editorial és Agebe, de Buenos Aires [+]. Té llibres de literatura de tota mena, de política (algun del mateix general Perón), d’història, de filosofia… Tots els seus llibres semblen en format econòmic, però no es pot saber de la web perquè no hi ha els preus indicats.

Fitxa 354. Portada. Fes clic per ampliar.

Fitxa 355. Portada. Fes clic per ampliar

Fitxa 355. Jabberwpcky. Fes clic per ampliar.

Aparentment més modesta encara és l’edició d’Edicomunicación, dins de la colección Fontana. (fitxa 355). Però s’hi aprecia una voluntat de servei al lector, amb les il•lustracions més grans, i un annex amb les poesies originals en anglès i unes quantes notes. El traductor és Jorge A.Sánchez, que fa una bona traducció. El seu Jabberwocky i els altres poemes tenen originalitat, hi ha notes explicatives i es poden llegir els originals dels poemes en anglès a les notes finals. Sánchez té una altra traducció de 1996, denominada Fablistanón, com la de Ramón Buckley[+], que és de 1984. A la traducció Sánchez afirma que molts dels termes impossibles del Jabberwocky van ser explicats per Humpty Dumpty, però que en un escrit posterior Carroll va donar-hi altres sentits més clàssics; i que ell, com a traductor, prefereix la versió més boja de Humpty Dumpty, “morador del otro lado“. Per cert, hi ha almenys tres traductors que es diuen Jorge A.Sánchez, i no he pogut discernir quin d’ells és el d’aquesta traducció. No veig que l’editorial Edicomunicación estigui activa: els seus llibres es venen només en llibreries de segona mà o d’ocasió.

Finalment, la fitxa 356 és d’un “nou” llibre d’Alícies d’Editorial Bruguera, de qui n’hem vist ja moltes edicions en tots els formats i dimensions [+]. En aquesta edició, no il•lustrada, presenta les dues Alícies, traduides per Julio C. Acerete, traductor i escriptor argentí, que hi ha posat unes notes introductòries apreciables. Acerete és també autor d’obres sobre refranys mundials i, amb Ana Mª Calera, d’un assaig denominat “La mujer de hoy“, de 1974. Seria curiós llegir-lo. La traducció de les Alícies és clàssica, sense arriscar. El Jabberwocky és un plagi de la primera versió d’Elías Gallo, de 1968, que és un pseudònim d’Eduardo Stilman, fonamental traductor de les Alícies [+].

Fitxa 352
Títol: Alicia a Través del Espejo. La Caza del Snark. Contingut: Novel•les traduïdes al castellà, la primera amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il:lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Roberto Mares. Editorial: Grupo Editorial Tomo (México 2007 3ª edició). Mida: 18,5*12 cm. Rústica. 299 pàgines. ISBN: 970-666-499-8

Fitxa 353
Títol: Alicia en el País de las Maravillas & A Través del Espejo. Contingut: Novel•les traduïdes al castellà, amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il:lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Benjamín Briggent. Editorial: Plutón Ediciones (Barberà del Vallès 2011 2ª edició). Mida: 23*15 cm. Rústica. 188 pàgines. Preu: 4,75 € (Outlet Book, Barcelona) ISBN: 978-84-15089-06-3

Fitxa 354
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Novel•la traduïda al castellà, amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Ricardo Healy. Editorial: Agebe (Buenos Aires, Argentina 2009 1ª edició). Mida: 20*14 cm. Rústica. 94 pàgines. Preu: 21 pesos argentins (Edipo Libros, Buenos Aires, 2011) ISBN: 978-987-1165-88-9

Fitxa 355
Títol: A través del espejo. Contingut: Novel•la traduïda al castellà, amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Jorge A. Sánchez. Editorial: Fontana-Edicomunicación (Barcelona 1998). Mida: 18*11 cm. Rústica. 155 pàgines. Preu: 1,5 € (Fira del Llibre d’Ocasió 2005) ISBN: 84-7672-857-3

Fitxa 356
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Detrás del espejo. Contingut: Novel•les traduïdes al castellà, no il•lustrades. Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Julio A. Acerete. Editorial: Bruguera, col•lecció Libro Amigo (Barcelona 1972). Mida: 17.5*10.5 cm. Rústica. 332 pàgines. Preu: nominal 40 Pta. En llibreria de vell, 10 €.(2015) Sense ISBN.

Fitxa 356. Portada

286. SNARK I JABBERWOCKY

Fitxa 346. Portada. Il·lustracions de David Elliott. L’utensili de sobre coberta és l’olla per coure els snarks que atrapessin.

Colossal. Aquesta monumental obra és una atractiva novel•la fantàstica, magníficament il•lustrada. És la recreació novelada de “The Hunting of Snark“, comentada diverses vegades a aquest blog [+] , [+] , [+] . L’argument es basa en un manuscrit trobat dins d’una cartera que subhastaven. El manuscrit resulta ser escrit per un dels expedicionaris que van anar a la caça de l’Snark, precisament el membre del que no n’hi ha cap imatge en la primera edició de l’obra il•lustrada per Henry Holiday. Aquest personatge és el Boots, el grum.

D’acord amb el que ens explica, els Snarks són una espècie de cargols –snails– força grans, i l’expedició pretén capturar-ne uns quants per comercialitzar-los com a delicatessen per a gurmets. Al llibre se’ns expliquen detalls previs de l’expedició, i , a continuació, s’intercala al llibre tot el text de The Hunting of the Snark.

Després de la frase final “For the Snark was a Boojum, you see“, segueix la narració del Boots. Van a una illa on hi ha the tulgey wood i the TumTum tree, ambdós citats en el poema Jabberwocky, del text de Carroll “Through the Looking-Glass“. I en mig del bosc se’ls apareix el Jabberwock, que persegueix al Boots i a la resta de l’expedició. Es refugien al vaixell i fugen. Comencen a trobar-se cargols -petits snarks– al vaixell, i la tripulació va morint de formes variades i misterioses. Finalment, un cargol gegant engoleix el vaixell. Aquest cargol gegant és un Boojum, que ve a ser la metamorfosi d’un snark. Quan el Boojum amb el vaixell és prop d’Anglaterra el Boots es pot escapolir amb el seu manuscrit, i no queda clar si sobreviu. En tot cas, el manuscrit arriba a la subhasta.

El Boojum ingerint el vaixell. Fes doble clic per ampliar.

El llibre conté un voluminós annex amb múltiples notes, algunes documentals certes, com la biografia de Carroll. Altres notes són fabulades i autoalusives perquè expliquen detalls del mateix manuscrit, com estava il•lustrat, el material de les tapes, i detalls així. Les notes són molt seductores de llegir, intel·ligents i en la línia de la literatura fantàstica derivada de Borges.

El mapa de l’illa, que té forma de Snark o de Boojum. Fes doble clic per ampliar.

Aquest llibre està molt il•lustrat. Conté els dibuixos que representa que el Boots havia fet al manuscrit, i moltes altres il•lustracions que segueixen el mateix estil artístic.

A mi m’ha agradat molt. I és que en plauen les novel•les que recreen una novel•la anterior. Recordo amb especial i anguniós plaer la novel•la de Jules Verne La esfinge de los hielos, on descriu una expedició que va anar a la cerca d’Arthur Gordon Pym, el personatge d’Edgar Allan Poe. I, per cert, aquesta novel•la de Poe queda també oberta, amb un personatge gegantí al final del que no se’n aclaria la identitat… Poe va escriure aquest relat el 1838, molt abans que Carroll i l’Snark, que és de 1874. Segur que Carroll el devia haver llegit. I, com a curiositat -o coïncidència- Jack London va comprar el 1906 un vaixell al que va denominar Snark en honor a Carroll, i va anar a navegar durant set anys pels mars del Sud… com Pym [+].

Novel·la biogràfica sobre el creuer als mars del Sud de Jack London a bord de l’Snark. Fes clic per ampliar.

L’autor de text i les il•lustracions és David Elliott [+]. Escriu i dibuixa textos per a infants i joves a Dunedin, Nova Zelanda. L’editorial Otago és la més llunyana que hem comentat. Otago és una regió de Nova Zelanda, que té per capital Dunedin, on es va fundar la seva primera universitat. La seva editorial és Otago University Press [+] que publica una àmplia varietat de llibres acadèmics, especialitzats en temes del Pacífic, i altres de narrativa variada.

Fitxa 346
Títol: Snark. Contingut: Novel•la-reportatge il•lustrada sobre les obres Snark i Jabberwocky. Autor: David Elliott sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: David Elliott. Editorial: Otago University Press (Dunedin, Nova Zelanda 2016). Mida: 29*25,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. 219 pàg. Preu: £26,95. (Amazon 2017). ISBN: 978-1-877578-94-6

“The Tumtum tree” il·lustració a doble pàgina. Fitxa 346. Fes clic per ampliar.

245. ALÍCIA VALLS: LA COMPLICITAT ERUDITA

Fitxa 301. Portada

Si jo no sabés res de les Alícies i anés a una llibreria on per curiositat llegís una de les cobertes posteriors dels llibres que presentem aquí, dubto que em cridessin l’atenció. A la coberta de l’Alícia en el País de las Maravillas trobem un text de Gilles Deleuze on ens parla de que amb Lewis Carroll tot comença amb un combat terrible, aliments tòxics, entranyes que s’expandeixen, canibalisme… I el text de J.G.A Pocock -a qui no conec- per a A través del espejo parla de que ens sentim esclaus, amb amos visibles o invisibles… I estem parlant de les Alícies, contes infantils, en principi.

Fitxa301. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar.

Però tots nosaltres ja sabem qui és l’Alícia, i quan en veiem una nova edició ens interessa trobar-hi unes noves il•lustracions, una nova traducció, un idioma desconegut, o una introducció i notes interessants. En les edicions per a adults és això el que busquem, des de la complicitat. I aquest és el cas d’aquestes dues obres. Les traduccions són, pel meu gust, bones, però les llargues introduccions són memorables. No ens comenten el text, ni les notes expliquen cada detall del text. Això ho deixa per a Martin Gardner, a qui remet directament [+]. Aquí es va al fons de les qüestions, a la relació entre Carroll i el seu entorn personal, social i fins i tot econòmic de l’autor. Només per posar alguns exemples: just al començament de la introducció a la primera Alícia, comenta l’escena del judici, fa veure que es tracta d’una lògica de petició de principi -l’escrit que es presenta contra la Sota no està signat i no és la seva lletra, i precisament per això el Rei està segur de que és de la Sota, que pretén enganyar-los-. Hi surt una cita de Nietzsche, i en acabar la pàgina ja arriba a la conclusió de que l’Alícia és “un dels llibres que millor han sabut incorporar el llegat revolucionari del pensament de Darwin“.

Desmitifica les tendències que afirmen que Carroll era una imatge de com era realment Dodgson, i intenta superar la dicotomia entre els que segueixen la línia “freudiana” –Dodgson, pederasta reprimit sublimant el seu amor per Alice via la literatura- i els de la tendència “neovictoriana” –Dodgson, un innocent genuï malinterpretat pels comentaristes, que escriu contes innocents. I destaca el fet que Dodgson-Carroll afirmava que era cada lector el que havia de decidir quin significat tenia cada un dels contes: renunciava a donar pistes sobre qui “mana” en els textos, idea inaudita a aquell temps.

Fitxa 302. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar

Fins i tot desmitifica la idea de que el conte es va explicar en una sola tarda durant el passeig en barca, i explica documentadament que allà devia iniciar-se la narració, però que va seguir en dies successius.

I, pel que fa al segon llibre, a la introducció Valls -l’autor de les introduccions i traductor- explica el que ell pensa que és el motiu decisiu per a escriure el llibre: les limitacions econòmiques de Dodgson, que havia de mantenir amb els seus diners a sis germanes solteres. i aquest fet el lliga amb la transformació social i econòmica de la societat anglesa, i enmarca el llibre de Carroll en el conjunt d’obres crítiques i satíriques sobre el poder polític de l’Anglaterra victoriana.

Una mostra de la cura amb que s’ha fet l’edició és la traducció del Jabberwocky. Al final del llibre hi ha un glosari de cadascun dels termes traduits, i el per què de les solucions aplicades.

Aquests paràgrafs anteriors només són lleus pinzellades sobre les introduccions, molt més denses, prolixes i documentades, i que animo a llegir i estudiar. L’autor és Eduardo Valls Oyarzun [+], professor contractat del departament de Filologia Anglesa II de la Universidad Complutense de Madrid. on va acabar el doctorat el 2006. És traductor i assagista, i investiga en autors com T.D.Eliot, Fitzgerald , Poe , Conrad o la influència de Nietzsche sobre molts autors anglesos. També li interessa molt la literatura de viatges.

Fitx 302. El barbullón. Fes doble clic per ampliar

La interessant editorial Escolar y Mayo Editores [+] va ser fundada el 2007 per Guillermo Escolar i Alejandro García Mayo, amb l’objectiu de publicar llibres de filosofia i humanitats amb exquisita edició i traducció. Té una bona llista d’autors, que comencen amb Plató… L’editorial, que gestiona tres llibreries a la Complutense, té per misió “contribuir –en la justa medida de sus facultades– a un mejoramiento cierto de la discusión intelectual que haga más fértil, y menos estorbada de obstáculos espurios, la esfera de lo público” Doncs ànims, que feina n’hi ha.

Fitxa 301
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sit John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor i introducció: Eduardo Valls Oyarzun. Editorial: Escolar y Mayo editores (Madrid 2015). Rústica . Mida: 20*13 cm. 249 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-16020-36-2

Fitxa 302
Títol: Al otro lado del espejo. Contingut: Through the Looking Glass traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sit John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor i introducció: Eduardo Valls Oyarzun. Editorial: Escolar y Mayo editores (Madrid 2016). Rústica . Mida: 20*13 cm. 254 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-16020-37-9

Fitxa 302. Portada

226. EL MIRALL DE FERNANDO VICENTE

Fitxa 284. Portada

Una altra Alícia luxosa, conmemorativa dels 150 anys, o millor, dels 151 anys, perquè ha estat editada el 2016, precisament el 4 de maig, aniversari d’Alice Liddell. Malgrat els esforços de Humpty Dumpty -aquí traduit per Humpe Dante, en brillant joc de paraules- , ningú vol conmemorar els no-aniversaris. La traducció, per cert, és d’Andrés Ehrenhaus, la mateixa traducció que haviem elogiat a l’edició de l’editorial Media Vaca [+] .

Fitxa 284. Fes clic per ampliar

L’originalitat d’aquesta edició són les il•lustracions de Fernando Vicente. (Madrid 1963) [+], dibuixant autodidacta i publicista, amb una pila d’obra gràfica, especialment llibres il•lustrats que van del Manifest Comunista de Karl Marx a llibres infantils. El primer que va fer va ser Peter Pan, i el darrer, per ara, l’Alícia del Mirall. Dibuixa per a Alfaguara, Nordica, Galaxia Gutenberg i moltes altres editorials.

Fitxa 284. Twedledee i Twedlidum com a mims acròbates..
Fes clic per ampliar

El seu treball a aquesta Alícia és summament sofisticat. Pinta un univers i uns personatges elegants, rics, de l’alta societat de començament del segle XX, o d’ara mateix, perquè naturalment estem parlant de reines i de la seva cort. Els vestits que porten són moda treballada, escotats, la gent va maquillada, fins i tot el Jabberwock -el Jabierloqui, que per cert “echa espurnas por los ojos“- porta una levita.

Nórdica Libros [+] -que en el seu logotip es firma Nørdicalibros– va ser fundada el 2006 amb l’objectiu de publicar en castellà obres d’autors dels paísos nòrdics. Després s’ha anat diversificant i ara publica tota mena de llibres, sempre editats amb molta qualitat. També tenen venda d’objectes, com una tassa-mug amb la cara de Lewis Carroll dibuixada per Vicente, per 13,95 €. O la tassa de Shakespeare o de Jack London. I cistelles, fundes d’iPhones, un vi nòrdic –Odín– davantals, sempre amb alguna referència més o menys literària, això que ara fan les llibreries, que ja venen també menjars. Estarà bé quan a les botigues de menjar hi venguin també llibres.

Fitxa 284
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Novel•la traduida il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Fernando Vicente. Idioma: espanyol. Traductor: Andrés Ehrenhaus. Editorial: Nórdicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 31*22,5 cm. 137 pàg. Preu: 29,50 € (2016). ISBN: 978-84-16440-89-4

(La propera entrada del blog serà al setembre)

Fitxa 284. Les flors vives

Fitza 284. El sopar de reines.

219. JABBER – GAUDÍ

El drac de la porta dels pavellons Güell. Gaudí, 1887

Els pavellons Güell són situats al barri de Pedralbes, de Barcelona, i formaven part de la finca Güell, una enorme possessió (1862, 30000 m2). Una part de la finca fou cedida per Eusebi Güell a la corona d’Espanya el 1918 i és l’actual Palau Reial. La finca va quedar partida per la Diagonal i altres vies cap als anys 1920. Els anys 50 bona part de la finca va ser adquirida per la Universitat de Barcelona -amb el rector Francisco Buscarons, un antic professor meu) per a la construcció de diverses facultats, i els pavellons Güell van quedar a un dels extrems de la finca assignada a la Facultat de Dret.

Els pavellons van ser dissenyats i construits per Gaudí el 1887, com a primer encàrrec que li va fer el magnat i fabricant comte Eusebi Güell, i a la porta hi ha un magnífic drac de ferro molt estilitzat, construit pels ferrers Vallet i Piqué, del carrer Llúria de Barcelona. Tenniel havia dibuixat el seu Jabberwock el 1871, 16 anys abans. Es va inspirar Gaudí en Tenniel? No és fàcil de saber-ho, però crec que deu ser improbable: els llibres de Tenniel no van ser traduits al català o al castellà fins al segle XX, i no sé si en anglès havien arribat aquí. Potser Gaudí en va veure algun?

Un drac del dibuixant romàntic Gustavo Doré. Fes clic per ampliar

Les representacions de dracs (drac deriva d’un terme grec que significa serp o escurçó) són de totes les cultures, i solen tenir forma de serp, sense potes o amb dues potes, i a vegades amb un parell d’ales. La representació en cada moment històric és un reflex dels coneixements del moment. Els fòssils de pterodàctils i de pterosaures s’havien descobert cap al 1812. El 1854 va haver-hi a Londres una important exposició de paleontologia i geologia, que va ser molt visitada: en l’ambient cultural de la Gran Bretanya de mig segle XIX eren ben coneguts els fòssils de dinosaures. Hem de suposar que Tenniel, i el mateix Carroll, estarien al corrent d’aquestes troballes. Una altra qüestió era l’acceptació de les teories de Darwin de l’evolució, tema molt més discutit, i sobre el que Carroll va anar a algunes reunions. Per part d’alguns pensadors, que volien compaginar la Bíblia i els descobriments científics, suposaven que els fòssils d’animals com els dinosaures, corresponien a espècies que es van extingir durant el Diluvi Universal. No explicaven com era que Noè no se’n va emportar una parella de cada espècie de dinosaures a l’Arca, però això era una objecció menor…

Al seu torn, Gaudí estava també interessat en la naturalesa i la ciència, no només la botànica i la fauna properes, sinó també la ciència universal. Quan estaven construint el Park Güell, a partir de 1900, van aparèixer fòssils a les excavacions, i els va fer recollir i ordenar, d’acord amb els Drs. Jaume Almera i Norbert Font i Sagué, capellans i geòlegs del Museu Geològic del Seminari Conciliar, que en el fons acceptaven la teoria de l’evolució de Darwin.

Recreació actual d’un pterodàctil. Fes clic per ampliar.

El Jabberwock i el drac dels pavellons Güell tenen força similituds. Tots dos monstres tenen ales membranoses, i de fet simulen les d’un pterodàctil. El de Tenniel té el coll i la cua com les d’un saure no volador. El de Gaudí té la cua molt més fina i no s’assembla a cap cua d’animal fòssil. Tant el Jabberwock com el drac de Gaudí semblen molt més grossos que els pterodàctils reals, que solien tenir envergadures inferiors a 3 metres.

Una diferència important entre els dos monstres és que el Jabberwock és un animal dolent i temible, que ataca la gent dels pobles i viles. En canvi el drac dels pavellons Güell és allà per vigilar que ningú no entri a violentar les Hespèrides que són al seu jardí: es tracta d’un drac guardià i utilitari. Alguna interpretació suggereix que la forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel•lació del Drac, que representa Ladó, el drac que feia de vigilant de les pomes daurades del jardí, que no va ser capaç de defensar-les d’Hèrcules, que les va robar: va ser l’onzè dels seus treballs.

Si algú té més informació sobre d’on va treure Gaudí la inspiració per al seu drac, estarem encantats de posar-la aquí.

El Jabberwock de Sir John Tenniel, 1871