245. ALÍCIA VALLS: LA COMPLICITAT ERUDITA

Fitxa 301. Portada

Si jo no sabés res de les Alícies i anés a una llibreria on per curiositat llegís una de les cobertes posteriors dels llibres que presentem aquí, dubto que em cridessin l’atenció. A la coberta de l’Alícia en el País de las Maravillas trobem un text de Gilles Deleuze on ens parla de que amb Lewis Carroll tot comença amb un combat terrible, aliments tòxics, entranyes que s’expandeixen, canibalisme… I el text de J.G.A Pocock -a qui no conec- per a A través del espejo parla de que ens sentim esclaus, amb amos visibles o invisibles… I estem parlant de les Alícies, contes infantils, en principi.

Fitxa301. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar.

Però tots nosaltres ja sabem qui és l’Alícia, i quan en veiem una nova edició ens interessa trobar-hi unes noves il•lustracions, una nova traducció, un idioma desconegut, o una introducció i notes interessants. En les edicions per a adults és això el que busquem, des de la complicitat. I aquest és el cas d’aquestes dues obres. Les traduccions són, pel meu gust, bones, però les llargues introduccions són memorables. No ens comenten el text, ni les notes expliquen cada detall del text. Això ho deixa per a Martin Gardner, a qui remet directament [+]. Aquí es va al fons de les qüestions, a la relació entre Carroll i el seu entorn personal, social i fins i tot econòmic de l’autor. Només per posar alguns exemples: just al començament de la introducció a la primera Alícia, comenta l’escena del judici, fa veure que es tracta d’una lògica de petició de principi -l’escrit que es presenta contra la Sota no està signat i no és la seva lletra, i precisament per això el Rei està segur de que és de la Sota, que pretén enganyar-los-. Hi surt una cita de Nietzsche, i en acabar la pàgina ja arriba a la conclusió de que l’Alícia és “un dels llibres que millor han sabut incorporar el llegat revolucionari del pensament de Darwin“.

Desmitifica les tendències que afirmen que Carroll era una imatge de com era realment Dodgson, i intenta superar la dicotomia entre els que segueixen la línia “freudiana” –Dodgson, pederasta reprimit sublimant el seu amor per Alice via la literatura- i els de la tendència “neovictoriana” –Dodgson, un innocent genuï malinterpretat pels comentaristes, que escriu contes innocents. I destaca el fet que Dodgson-Carroll afirmava que era cada lector el que havia de decidir quin significat tenia cada un dels contes: renunciava a donar pistes sobre qui “mana” en els textos, idea inaudita a aquell temps.

Fitxa 302. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar

Fins i tot desmitifica la idea de que el conte es va explicar en una sola tarda durant el passeig en barca, i explica documentadament que allà devia iniciar-se la narració, però que va seguir en dies successius.

I, pel que fa al segon llibre, a la introducció Valls -l’autor de les introduccions i traductor- explica el que ell pensa que és el motiu decisiu per a escriure el llibre: les limitacions econòmiques de Dodgson, que havia de mantenir amb els seus diners a sis germanes solteres. i aquest fet el lliga amb la transformació social i econòmica de la societat anglesa, i enmarca el llibre de Carroll en el conjunt d’obres crítiques i satíriques sobre el poder polític de l’Anglaterra victoriana.

Una mostra de la cura amb que s’ha fet l’edició és la traducció del Jabberwocky. Al final del llibre hi ha un glosari de cadascun dels termes traduits, i el per què de les solucions aplicades.

Aquests paràgrafs anteriors només són lleus pinzellades sobre les introduccions, molt més denses, prolixes i documentades, i que animo a llegir i estudiar. L’autor és Eduardo Valls Oyarzun [+], professor contractat del departament de Filologia Anglesa II de la Universidad Complutense de Madrid. on va acabar el doctorat el 2006. És traductor i assagista, i investiga en autors com T.D.Eliot, Fitzgerald , Poe , Conrad o la influència de Nietzsche sobre molts autors anglesos. També li interessa molt la literatura de viatges.

Fitx 302. El barbullón. Fes doble clic per ampliar

La interessant editorial Escolar y Mayo Editores [+] va ser fundada el 2007 per Guillermo Escolar i Alejandro García Mayo, amb l’objectiu de publicar llibres de filosofia i humanitats amb exquisita edició i traducció. Té una bona llista d’autors, que comencen amb Plató… L’editorial, que gestiona tres llibreries a la Complutense, té per misió “contribuir –en la justa medida de sus facultades– a un mejoramiento cierto de la discusión intelectual que haga más fértil, y menos estorbada de obstáculos espurios, la esfera de lo público” Doncs ànims, que feina n’hi ha.

Fitxa 301
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sit John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor i introducció: Eduardo Valls Oyarzun. Editorial: Escolar y Mayo editores (Madrid 2015). Rústica . Mida: 20*13 cm. 249 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-16020-36-2

Fitxa 302
Títol: Al otro lado del espejo. Contingut: Through the Looking Glass traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sit John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor i introducció: Eduardo Valls Oyarzun. Editorial: Escolar y Mayo editores (Madrid 2016). Rústica . Mida: 20*13 cm. 254 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-16020-37-9

Fitxa 302. Portada

226. EL MIRALL DE FERNANDO VICENTE

Fitxa 284. Portada

Una altra Alícia luxosa, conmemorativa dels 150 anys, o millor, dels 151 anys, perquè ha estat editada el 2016, precisament el 4 de maig, aniversari d’Alice Liddell. Malgrat els esforços de Humpty Dumpty -aquí traduit per Humpe Dante, en brillant joc de paraules- , ningú vol conmemorar els no-aniversaris. La traducció, per cert, és d’Andrés Ehrenhaus, la mateixa traducció que haviem elogiat a l’edició de l’editorial Media Vaca [+] .

Fitxa 284. Fes clic per ampliar

L’originalitat d’aquesta edició són les il•lustracions de Fernando Vicente. (Madrid 1963) [+], dibuixant autodidacta i publicista, amb una pila d’obra gràfica, especialment llibres il•lustrats que van del Manifest Comunista de Karl Marx a llibres infantils. El primer que va fer va ser Peter Pan, i el darrer, per ara, l’Alícia del Mirall. Dibuixa per a Alfaguara, Nordica, Galaxia Gutenberg i moltes altres editorials.

Fitxa 284. Twedledee i Twedlidum com a mims acròbates..
Fes clic per ampliar

El seu treball a aquesta Alícia és summament sofisticat. Pinta un univers i uns personatges elegants, rics, de l’alta societat de començament del segle XX, o d’ara mateix, perquè naturalment estem parlant de reines i de la seva cort. Els vestits que porten són moda treballada, escotats, la gent va maquillada, fins i tot el Jabberwock -el Jabierloqui, que per cert “echa espurnas por los ojos“- porta una levita.

Nórdica Libros [+] -que en el seu logotip es firma Nørdicalibros– va ser fundada el 2006 amb l’objectiu de publicar en castellà obres d’autors dels paísos nòrdics. Després s’ha anat diversificant i ara publica tota mena de llibres, sempre editats amb molta qualitat. També tenen venda d’objectes, com una tassa-mug amb la cara de Lewis Carroll dibuixada per Vicente, per 13,95 €. O la tassa de Shakespeare o de Jack London. I cistelles, fundes d’iPhones, un vi nòrdic –Odín– davantals, sempre amb alguna referència més o menys literària, això que ara fan les llibreries, que ja venen també menjars. Estarà bé quan a les botigues de menjar hi venguin també llibres.

Fitxa 284
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Novel•la traduida il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Fernando Vicente. Idioma: espanyol. Traductor: Andrés Ehrenhaus. Editorial: Nórdicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 31*22,5 cm. 137 pàg. Preu: 29,50 € (2016). ISBN: 978-84-16440-89-4

(La propera entrada del blog serà al setembre)

Fitxa 284. Les flors vives

Fitza 284. El sopar de reines.

219. JABBER – GAUDÍ

El drac de la porta dels pavellons Güell. Gaudí, 1887

Els pavellons Güell són situats al barri de Pedralbes, de Barcelona, i formaven part de la finca Güell, una enorme possessió (1862, 30000 m2). Una part de la finca fou cedida per Eusebi Güell a la corona d’Espanya el 1918 i és l’actual Palau Reial. La finca va quedar partida per la Diagonal i altres vies cap als anys 1920. Els anys 50 bona part de la finca va ser adquirida per la Universitat de Barcelona -amb el rector Francisco Buscarons, un antic professor meu) per a la construcció de diverses facultats, i els pavellons Güell van quedar a un dels extrems de la finca assignada a la Facultat de Dret.

Els pavellons van ser dissenyats i construits per Gaudí el 1887, com a primer encàrrec que li va fer el magnat i fabricant comte Eusebi Güell, i a la porta hi ha un magnífic drac de ferro molt estilitzat, construit pels ferrers Vallet i Piqué, del carrer Llúria de Barcelona. Tenniel havia dibuixat el seu Jabberwock el 1871, 16 anys abans. Es va inspirar Gaudí en Tenniel? No és fàcil de saber-ho, però crec que deu ser improbable: els llibres de Tenniel no van ser traduits al català o al castellà fins al segle XX, i no sé si en anglès havien arribat aquí. Potser Gaudí en va veure algun?

Un drac del dibuixant romàntic Gustavo Doré. Fes clic per ampliar

Les representacions de dracs (drac deriva d’un terme grec que significa serp o escurçó) són de totes les cultures, i solen tenir forma de serp, sense potes o amb dues potes, i a vegades amb un parell d’ales. La representació en cada moment històric és un reflex dels coneixements del moment. Els fòssils de pterodàctils i de pterosaures s’havien descobert cap al 1812. El 1854 va haver-hi a Londres una important exposició de paleontologia i geologia, que va ser molt visitada: en l’ambient cultural de la Gran Bretanya de mig segle XIX eren ben coneguts els fòssils de dinosaures. Hem de suposar que Tenniel, i el mateix Carroll, estarien al corrent d’aquestes troballes. Una altra qüestió era l’acceptació de les teories de Darwin de l’evolució, tema molt més discutit, i sobre el que Carroll va anar a algunes reunions. Per part d’alguns pensadors, que volien compaginar la Bíblia i els descobriments científics, suposaven que els fòssils d’animals com els dinosaures, corresponien a espècies que es van extingir durant el Diluvi Universal. No explicaven com era que Noè no se’n va emportar una parella de cada espècie de dinosaures a l’Arca, però això era una objecció menor…

Al seu torn, Gaudí estava també interessat en la naturalesa i la ciència, no només la botànica i la fauna properes, sinó també la ciència universal. Quan estaven construint el Park Güell, a partir de 1900, van aparèixer fòssils a les excavacions, i els va fer recollir i ordenar, d’acord amb els Drs. Jaume Almera i Norbert Font i Sagué, capellans i geòlegs del Museu Geològic del Seminari Conciliar, que en el fons acceptaven la teoria de l’evolució de Darwin.

Recreació actual d’un pterodàctil. Fes clic per ampliar.

El Jabberwock i el drac dels pavellons Güell tenen força similituds. Tots dos monstres tenen ales membranoses, i de fet simulen les d’un pterodàctil. El de Tenniel té el coll i la cua com les d’un saure no volador. El de Gaudí té la cua molt més fina i no s’assembla a cap cua d’animal fòssil. Tant el Jabberwock com el drac de Gaudí semblen molt més grossos que els pterodàctils reals, que solien tenir envergadures inferiors a 3 metres.

Una diferència important entre els dos monstres és que el Jabberwock és un animal dolent i temible, que ataca la gent dels pobles i viles. En canvi el drac dels pavellons Güell és allà per vigilar que ningú no entri a violentar les Hespèrides que són al seu jardí: es tracta d’un drac guardià i utilitari. Alguna interpretació suggereix que la forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel•lació del Drac, que representa Ladó, el drac que feia de vigilant de les pomes daurades del jardí, que no va ser capaç de defensar-les d’Hèrcules, que les va robar: va ser l’onzè dels seus treballs.

Si algú té més informació sobre d’on va treure Gaudí la inspiració per al seu drac, estarem encantats de posar-la aquí.

El Jabberwock de Sir John Tenniel, 1871

218. JABBERWOCKY PYTHON

Quan aquí ens referim a l’humor anglès, tenim al cap les sèries còmiques de TV3. El Sí ministre (Yes, Minister 1980-87): subtileses, rèpliques curtes però enginyoses, personatges ben educats i intel•ligents. O potser els Roper (George and Mildred, 1976-79), parella madura que continuament s’anava clavant ironies o sarcasmes, molts relacionats amb el sexe, sempre amb acudits orals. O el N’hi ha que neixen estrellats (Some Mothers Do’ Ave ‘Em 1973-78, a TV3 els anys 80), amb un desditxat Frank Spencer (Michael Crawfort) al que tot li sortia malament i una parella, la Betsy, intentant-lo socórrer. Tot força finet. Però Els Joves (The Young Ones, 1982-84) ja era més destraler, amb aquells quatre sonats que vivien junts amb personalitats boges boges. O Mr.Bean (1990-95), que només de veure’l fa angúnia d’imaginar on es ficarà i com se’n sortirà. Tots són humor anglès, però quina diferència… També era humor anglès en Benny Hill (a la TV anglesa entre 1955 i 1991), un obsès pel sexe.

Els Monthy Python [+] i Terry Gillian com a paradigma són iconoclastes més radicals que tots els anteriors, tant pel que fa a la temàtica dels seus treballs com pel llenguatge audio i visual que practiquen. Van començar el 1969 com a grup humorístic per a televisió, amb episodis curts d’humor absurd i molta crítica social. El seu èxit va ser tal que el terme phytonesque forma part de l’argot anglès per referir-se a absurditats. I el terme spam, el correu no desitjat, deriva també d’un dels seus episodis.

Després van fer diversos llargmetratges, els més coneguts dels quals van ser aquí La vida de Brian (Monty Python’s Life of Brian, 1979) i Els cavallers de la Taula Quadrada (Monty Python and the quest for the Holy Grail, 1976). Els components del grup van treballar separadament en moltes ocasions. Per exemple John Cleese era l’ànima de Hotel Fawlty (Fawlty Towers, 1975-79, a TV3 1986), i Michael Palin va ser protagonista de diverses pel•lícules. En moltes de les pel•lícules de Monthy Phyton i dels seus components l’humor escatològic, els vòmits, les mutilacions, les tortures, i altres bogeries són habituals. I tot el públic rient de les bogeries, això sí. Han actuat com a grup en diferents ocasions fins a 2013. Probablement l’ànima principal dels Monthy Python era Terry Gilliam.

Jabberwocky és una pel•lícula seva de 1977, basada en el poema del mateix nom que Carroll va incloure al començament de Through the Looking-glass, sense cap contextualització. Aquí se’n explica una història possible, que té algun punt de similitud amb la llegenda de Sant Jordi. La pel•lícula és ambientada a l’Edat Mitjana, on un monstre té atemorida la població, però el rei Bru el Contestable i el bisbe consideren que això els va bé pels seus interessos. Finalment el rei promet que el cavaller que mati el monstre es casarà amb la seva filla. I un pagès que se’n havia anat a fer fortuna i que passava per allà (Dennis Cooper, interpretat per Michael Palin), després d’un grapat de circumstàncies casuals, acaba matant-lo per casualitat després que un altre cavaller hagués fet tota la feina. Finalment, es casa amb la princesa, abandonant la Griselda, la seva promesa de tota la vida.

Però l’argument és gairebé el de menys. Torneigs medievals, reis, comtes, espases… El fonamental de la pel•lícula és la recreació de l’Edat Mitjana amb tota la seva brutícia i misèria, cares lletges, entorn pobre, arbitrarietat dels poderosos… Per l’ambient i l’escenografia m’ha recordat les pel•lícules de Pasolini El Decameró, i Els Contes de Canterbury, filmats set i sis anys abans que el Jabberwocky. I, Déu me perdó, hi ha moments d’El setè segell, d’Ingmar Bergman, de 1957. O és potser perquè a totes dues pel·lícules canten el Dies Irae…

Hi ha algunes escenes sagnants, moltes de molt estripades, gags visuals i jocs de paraules mil, impossibles de seguir per a mi, i que els subtítols no arriben a captar. La crítica de quan es va estrenar va estar dividida. Alguns la van considerar genial i altres deien que no estava a l’alçada del que Monthy Phyton els tenia acostumats. Ara sembla que li donen més valor que a l’estrena.

Aquí [+] es pot veure el trailer oficial, gens representatiu de la pel•lícula. Per YouTube n’hi ha altres fragments.
El monstre [+] s’assembla força al dibuix de Tenniel. i va ser rodat sense efectes digitals (era 1977). Era un actor disfressat amb additaments.

En català la pel·lícula va ser estrenada a TV3 el 8 d’abril de 1985 amb el títol de “La béstia del regne”

Al llarg de la pel•lícula es van recitant fragments del poema original. En els subtítols en espanyol el tradueixen per “El Guirigay“, i sona així:

El Guirigay (fragments)

Era la asadura
y los flexicosos telatirzones
girosquijaban
y agujemechitaban en el praban
Muy endeblerables
estaban los zarrapastrojones
y los perdirrutados chanvertres
bufisilbondaban

*****

Tomó su espada vorpal
Durante mucho tiempo
al enemigo buscó
y descansó
junto al árbol tumtumgano
y pasó largo rato meditando
Y mientras pensaba fulente
el Guirigay, con ojos fulgurantes
surgió bafeando del túlgido bosque
rugitando al acercarse

*****

¿Has dado muerte al Guirigay?
Ven a mis brazos, hijo querido
– ¡Oh, promifortunoso día!
-¡El monstruo está muerto!

Fitxa 277
DVD, regió 1, format NTSC.Títol: Jabberwocky. Contingut: Pel•lícula en color. Idioma: anglès. Subtítols: anglès, espanyol i francès. Director: Terry Gilliam. Guió: Charles Alverson I Terry Gilliam. Principal intèrpret: Dennis Cooper és Michael. Música: Diversos fragments de música clàssica. Producció: Columbia TriStar Home Enterteinment, 1977. Durada: 105 minuts. Format: pantalla completa i pantalla ampla. Preu: $40 (Amazon 2016). ISBN: 0-7678-2786-4

Índex d’escenes

197. MÉS DE DOS QUILOS D’ALÍCIES

Fitxa 251. Portada

Tapes dures gravades, paper de gran gramatge, lletra de cos 14 com a mínim, més de 450 pàgines, les vores de les pàgines daurades, enquadernació solidíssima… i pesat (2056 g). Un exemplar de luxe. Ha estat l’editorial Macmillan qui ha dissenyat aquesta edició commemorativa, amb el nom de The complete Alice [+] . Edelvives en castellà i la seva filial Baula en català l’han editat aquí. Em consta que aquestes festes de Nadal s’ha venut bé.

Una de les figures de Carroll no redibuixadses per Tenniel. Fes clic per ampliar.

El contingut és el de les dues Alícies, amb pròleg de Philip Pullman; hi ha també el capítol “The Wisp on a Wig“, poemes i prefacis de Carroll, i una interessant història de la creació i la primera publicació de l’Alícia, escrit a partir de fonts de primera mà, perquè ho ha fet la mateixa editorial Macmillan, la primera editora. Hi ha inclòs algun dibuix de Carroll que després Tenniel no va posar, i la reproducció d’algun document de l’editorial. Les il•lustracions són les clàssiques, acolorides per Harry Theaker el 1911 i per Diz Wallis el 1995. No hi ha gairebé notes aclaridores del text.

Philip Pullman (Norwick 1946) [+] és un conegut escriptor anglès, autor d’una famosa trilogia juvenil: “His Dark Materials“, traduit a molts idiomes i entre ells el català (Empúries 2001-2002) i el castellà (Ediciones B). És un conjunt de llibres amb abundoses referències científiques i filosòfiques, criticades per certs grups cristians fonamentalistes perquè hi pesa més el racionalisme que la fe. Pullman escriu un pròleg curt i força convencional. En canvi, té molt més interés la història escrita per l’editorial.

Harry Theaker (1873-1954) és un famós il•lustrador anglès, especialment relacionat amb temàtica juvenil –el Rei Artur, Gulliver, les Mil i una Nits… Va acolorir moltes il•lustracions de les Alícies el 1911. Va acabar la tasca Diz Wallis [+].

Una pàgina de la història de la primera edició d’Alícia. Fes clic per ampliar.

Les traduccions al català son les de Salvador Oliva, ja comentades [+] i [+]. La traducció del Wonderland va ser discutida, però va obtenir el Premi Internacional de Traducció per a Joves IBBY.

Pel que fa a l’edició en espanyol, la traducció és una de les de Ramón Buckley, també citades aquí [+] amb assiduitat. . Les edicions catalana i espanyola són pràctivament idèntiques, salvant l’accent a la primera i d’Alícia en català -un diamant del joc de cartes, a diferència d’un trèbol en espanyol- i alguna informació diferent a la portada. Per la resta, idèntiques. Les editorials Edelvives i Baula van ser glossades a l’entrada 193, fa poc [+] . Han fet negoci amb l’any Alícia…

En resum, edicions de luju que han estat un bon regalu d’aquests nadals…

Fitxa 251
Títol: Alícia. Edició completa. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduides, il•lustracions i annexos. Autor: Lewis Carroll. Pròleg: Philip Pullman. Il•lustracions: John Tenniel, acolorides. Idioma: català. Traducció: Salvador Oliva. Editorial: Baula – Edelvives (Barcelona 2015), original de Macmillan 2015. Cartoné. Mida: 28*22 cm. 467 pàg. Preu: 28,40 €. ISBN: 978-84-479-2958-0

Fitxa 252
Títol: Alicia. Edición completa. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduides, il•lustracions i annexos. Autor: Lewis Carroll. Pròleg: Philip Pullman. Il•lustracions: John Tenniel, acolorides. Idioma: espanyol. Traducció: Ramón Buckley. Editorial: Edelvives (Saragossa 2015), original de Macmillan 2015. Cartoné. Mida: 28*22 cm. 467 pàg. Preu: 28,40 €. ISBN: 978-84-263-9855-0

196. EL PETIT JABBERWOCKY

Fitxa 250. Portada

Naturalment els nens no poden entendre res del poema Jabberwocky. Però, és que els grans n’entenem res? Aquest deu haver estat el raonament de Jennifer Adams i Alison Oliver, un equip que han fet una pila de llibres destinats als nens més petits, i de qui haviem vist el llibre de l’Alícia, en edicions en anglès i en català [+] i una edició amb figuretes retallades [+].

Com s’han plantejat aquesta edició? Simplement, a la pàgina de l’esquerra hi posen fragments del poema, amb les paraules sense sentit, i a la pàgina de la dreta, dibuixos il•lustratius que no corresponen a animals ni a plantes reals, com és natural. A la portada destaquen que és “a nonsense primer“, un llibre inicial sense sentit. El millor és posar els textos, i a sota les il•lustracions. Pots jutjar tu mateix el resultat.

TWAS BRILLIG, AND THE SLITHY TOVES

DID GYRE AND GIMBLE IN THE WABE

ALL MIMSY WERE THE BOROGOVES

AND THE MOME RATHS OUTGRABE

“BEWARE THE JABBERWOCK, MY SON! THE JAWS THAT BITE, THE CLAWS THAT CATCH!”

“BEWARE THE JUBJUB BIRD, AND SHUN”

“THE FRUMIOUS BANDERSNATCH”

SO RESTED HE BY THE TUMTUM TREE, AND STOOD AWHILE IN THOUGHT.

“COME TO MY ARMS, MY BEAMISH BOY!

“O FRABJOUS DAY! CALLOOH! CALLAY!” HE CHORTLED IN HIS JOY.

Han suavitzat el poema, en la línia no sanguinària. El noi no talla el cap del Jabberwock, de la mateixa manera que ara en molts contes Sant Jordi no mata el drac: no a la violència contra els animals. Suposo que els guionistes esperen que els pares expliquin al nen la història, però no la volen dibuixar.

A mi no m’agrada el conte tal com l’han fet. Ni els dibuixos ni els colors foscos usats en algunes il·lustracions. Devien fer-lo per divertir-se pensant només en elles, però dubto que els nens li trobin cap gràcia, com sí que la troben en l’anterior conte que havien versionat.

Fitxa 250
Títol: Little Master Carroll Jabberwocky. Contingut: il•lustracions de trossos del poema Jabberwocky. Autor del text: Lewis Carroll. Il•lustracions: Jennifer Adams i Alison Oliver. Idioma: anglès. Editorial: BabyLit- Gibbs Smith Publ. 2014. Tot en cartoné. Mida: 17,5*17,5 cm. 22 pàg. Preu: $9,99 (Amazon 2015). ISBN: 978-1-4236-3408-9

195. EL MIRALL DE ROBERT INGPEN

Fitxa 248 . Portada. Il·lustracions de Robert Ingpen

Jabberwocky, traducció d’Anton Anton. Fes clic per ampliar.

Haviem comentat les il•lustracions de Robert Ingpen per a Alice’s Adventures in Wonderland [+], [+] . En una breu nota final al llibre que ara comentem, l’il•lustrador confessa que la seva interpretació del món de Wonderland de 2009, li va representar un cert patiment perquè va seguir massa literalment el conte, i que en aquesta ocasió s’ha sentit més lliure, ha seguit el seu propi camí pel bosc, i s’ho ha passat millor.

Molts dels dibuixos d’aquesta edició són espectaculars, minuciosos i detallistes. N’hi ha uns quants a doble pàgina -els del començament de cada capítol, i altres- , i fins i tot un a doble-doble pàgina, panoràmic, que he intentat reconstruir aquí. M’agraden, i la reproducció no fa justícia a l’espectacularitat de les il•lustracions. Com a detall curiós, la portada del Mirall i la del Wonderland mostren ambdues l’Alícia corrent d’esquerra a dreta, amb la Reina Vermella i amb el Conill Blanc, respectivament. Sempre corrent, quin personatge tan modern.

La cambra de l’Alícia, a doble pàgina. Fes doble clic per ampliar

Panorama del País del Mirall. Fes doble clic per ampliar.

L’edició en espanyol és feta per editorial Blume, que ja va editar el Wonderland d’Ingpen. La traducció ha estat feta per Antøn Antøn. Suposo que aquest nom no correspon a cap traductor, sinó a una parella de corrector/a i traductor/a que han instal•lat una botiga de joguines a Badajoz amb aquest nom. La traducció és correcta i eficaç, i han fet el que han pogut amb els jocs de paraules. El Jabberwocky ha estat denominat aquí Parlotropello. Han procurat evitar paraules massa exòtiques a l’espanyol. No és, pel meu gust, la millor traducció.

L’edició en anglès i l’edició en espanyol són quasi idèntiques, i totes dues modifiquen el títol original de Carroll, que era Through the Looking-Glass and What Alice Found There. A l’edició en castellà l’editorial hi destaca els aspectes ecològics (paper procedent de boscos de gestió responsable, sense ús de clor o de metalls pesats, i detalls així. En anglès hi han posat sobrecoberta, i ambdues edicions són fetes a la Xina, no precisament de quilòmetre zero.
.
Fitxa 248
Títol: Alice through the Looking-Glass. Contingut: text original il•lustrat, amb breu pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg i il•lustracions: Robert Ingpen. Idioma: anglès. Editorial: Palazzo (Bath, UK 2015). Cartoné i sobrecoberta. Mida: 24*20 cm. 192 pàg. Preu: $19,95 (Amazon 2015). ISBN: 978-0-9571483-9-0

Fitxa 249
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: text original traduit i il•lustrat, amb breu pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg: Robert Ingpen. Traducció: Antøn Antøn. Il•lustracions: Robert Ingpen. Idioma: espanyol. Editorial: Art Blume (Barcelona 2015). Cartoné. Mida: 24*20 cm. 192 pàg. Preu: 23,65 €. ISBN: 978-84-9801-841-7

Fitxa 249. Portada