258. ALÍCIA ORIGAMI

Fitxa 315. Portada. Il·lustracions de Lá Studio

No sé quina va ser la primera paraula que vaig saber del japonès. Probablement va ser sayonara -adéu- , de la pel•lícula del mateix nom de 1957 sobre la guerra de Corea. Hi sortia en Marlon Brando fent d’oficial japonès, i l’any anterior sortia ell mateix fent de japonès a La casa de te de la luna de agosto, una sàtira de l’ocupació del Japó pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Vaig menjar el primer sushi el 1987, any d’inauguració de la factoria de Kao a Barberà del Vallès. En JR, jardiner, em va explicar què eren els ikebana. I després vaig sentir a parlar de l’origami, que tota la vida se’n havia dit papiroflèxia.. I després la influència de la cultura japonesa ha estat imparable, amb els Shin-chan, els manga [+], els Bola de Drac i mil coses més.

Fitxa 315. Il·lustració de la Reina. Fes doble clic per ampliar.

Tenim aquí un llibre de l’Alícia on hi ha resumida la història, i material per fer tretze personatges amb papiroflèxia. Al llibre hi ha fulls de paper adequats, les instruccions per fer cada model, la possibilitat d’imprimir-te més fulls amb les figures, i codis QR per veure els videos que et faciliten l’execució de les figures.. A la portada s’afirma que són origami fàcils per als nens. I un be negre.

Origami ve del japonès “doblegar paper“, i la norma és que totes les figures s’han de fer amb una sol full de paper, només doblegant, sense tallar ni estripar. Diuen que segons la filosofia oriental, l’origami aporta calma i paciència a qui el pràctica, característica comuna de bastants teràpies basades en l’exercici manual. Però, potser em falta flexibilitat mental, potser és que ja no sóc un nen, però a mi no em surten. Ni amb els videos. M’hi hauré de fixar més. Em sento com aquell dibuix d’en Perich per dibuixar la Gioconda que… (ho sento, no l’he trobat a Internet i no es pot explicar). I més que calma, em posa nerviós el fracàs.

Fitxa 315. Part de les instruccions de l’origami de la Reina. Fes doble clic per ampliar.

El llibre és una edició suïssa -zona francesa- imprès a Ucraina. Hi ha un resum de l’Alice in Wonderland, adaptat per Alberto Bertolazzi. Les il•lustracions són de Lá Studio, un col•lectiu de grafisme i il•lustració especialitzat en llibre infantil situat a Saigon, Vietnam [+], que treballa per a diferents editorials. A l’enllaç adjunt es veuen il•lustracions del llibre [+].

Els models d’origami i els videos són de Pasquale d’Auria. És un origamista professional [+] molt conegut als circuits internacionals d’aquesta especialitat, que ha fet dotzenes de projectes per a diverses editorials. A la seva web hi ha molts projectes desenvolupats i copiables, fins i tot una harmònica de paper que sona.

L’editorial Nuinui [+] està especialitzada en llibres infantils, pop-up i origami. Té un ample catàleg, i hi ha incorporat llibres pel muntatge de les màquines de Leonardo da Vinci. A veure si em surten millor que els origami de l’Alícia…

Fitxa 315
Títol: Alice au Pays des Merveilles et ses personnages en origami facile pour les enfants. Contingut: Resum del conte, propostes de papiroflèxia i fulls de paper per fer els personatges. Adaptació del text: Alberto Bertolazzi. Idioma: francès. Il•lustracions: Là Studio. Origami: Pasquale D’Auria. Editorial: NuiNui (de Snake SA, Chermignon CH, 2016). Cartoné, amb butxaca per fulls de paper. Mida: 29*22,5 cm. 129 pàg. Preu: 18,63 € (Amazon França). ISBN: 978-2-88935-575-4

Fitxa 315. Part de les instruccions per fer l’Alícia en papiroflèxia. Fes doble clic per ampliar

253. ALÍCIA A CURSILAND

Portada. Fitxa 310

Amb la família varem fer un viatge a Escòcia, amb la metodologia del bed and breakfast. Encara recordo amb esgarrifança la cursileria de les decoracions de moltes cases, plenes de tota mena d’objectes soi-disant decoratius: puntes, brodats i tapetes infinits, moquetes superpeludes i electrificants en les que quasi hi desapareixies, també al lavabo, on calia afinar la punteria… Cursilàndia en estat pur. Aquest llibre que comentem m’hi ha fet pensar.

Té com a títol original anglès “Everything Alice: The Wonderland Book of Makes and Bakes”, i és força més explícit que el títol en espanyol. “Las maravillas de Alicia” és un títol tan obert que hi cap tot. En canvi en anglès es veu clarament que es tracta de manualitats (makes) i cuina (bakes). I d’això es tracta: proposa un conjunt d’activitats a fer, relacionades directa o indirectament amb el món de l’Alícia. A Cursiland.

Una de les manualitats proposades. Fes doble clic per ampliar.

De l’índex (vegeu el final de l’entrada) ja es pot ensumar per on va la cosa: joies per a l’hora del te, coixí-invitació, lirons d’espígol, bossetes per les sabatilles de Tweedledee i Tweedledum, corones de comensal… El menjar sona a més normal: galetes, confits, xarops, sanvitxos… però l’execució no s’escapa de la cursileria. Vegeu, sense anar més lluny, unes utilíssimes cobreixtapadores per a pots de vidre, o les bossetes-lirons per posar-hi espígol. Si jo fos la Reina de Cors, diria que a les dissenyadores, “les hi tallin el cap”.

I ja que ha sortit el terme cursi, que té un origen incert, val la pena comentar que quan al govern hi havia el departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), el seu conseller era Andreu Mas-Colell, i ell mateix deia que era el CURSI (Conseller d’Universitats, etc. etc.).

Hannah Lee-Baldrey [+] és una estilista coneguda per les seves idees extravagants . Ha treballat en dirección artística de televisió i de cinema, i ara és estilista de fotografía, escriu llibres i treballa amb diverses revistes de moda. Christine Leech [+] té quinze anys d’experiència en disseny i art de revistes femenines, com Marie Claire Runway. Fa també llibres de manualitats.

Una altra manualitat. Fitxa 310. Fes doble clic per ampliar.

De l’editorial Juventud ja n’hem parlat [+]. Va editar la primera Alícia en català.

Fitxa 310
Títol: Las maravillas de Alicia. Contingut: Llibre de manualitats i cuina “Everything Alice: The Wonderland Book of Makes and Cakes”, traduït. Autores: Hannah Read-Baldrey i Christine Leech. Idioma: espanyol. Traducció: Núria Caminero. Editorial: Juventud, Barcelona 2016. Rústica. Mida: 25*20 cm. 143 pàg. Preu: 18,75 €. ISBN: 978-84-261-4390-7

Índex. Fitxa 310

228. ELS JOCS DE CARROLL QUE AGRADAVEN A GARDNER

Fitxa 286. Portada. Caricatura de Carroll feta per Harry Furniss.

Les edicions anotades de Gardner a les Alícies i a l’Snark han estat reiteradament citades i elogiades a aquest blog [+],[+]. Però Martin Gardner té també una edició, ja una mica antiga, on recopila jocs, cartes, divertimentos i tota mena de material escrit i dibuixat per Carroll. Alguns d’aquests materials han estat comentats en altres llibres també citats al blog: Mischmasch [+], els llibres de Gallant [+] i Sheppard [+] o el llibre inèdit de Carroll compilat per Wakeling [+].

El títol de Gardner vol dir “L’univers en un mocador“i s’assembla al de Stephen Hawking “L’univers en una closca de nou“, per referir-se a que a partir d’exemples independents pots agafar una idea global resumida de tot el tema que pretén explicar. Però el de Gardner s’entén, el de Hawking no.

Fitxa 286. Una de les cartes que Carroll va enviar a una nena amiga, feta en espiral. Fes clic per ampliar.

Com a un dels màxims conreadors de jocs matemàtics i divulgador, Gardner usa tota mena d’exemples dispersos de les obres de Carroll: tant les de ficció, com les Alícies, l’Snark, o Silvia and Bruno, com també les de matemàtiques recreatives. L’ordre dels capítols és al servei del que vol explicar. No planteja només problemes o jocs lògics, sinó que comenta tots els aspectes científics, matemàtics o lògics que es van trobant a les obres de Carroll, classificats més o menys per temes i orígens: les cartes, els diaris, els llibres, els versos, els articles… Sobre els jocs de paraules, hi ha tot un capítol dedicat als doublets, on es reprodueix en facsimil un fulletó de Carroll sobre aquest joc de paraules, que consisteix a passar de una paraula-wheat– a una altra –bread-, per exemple-per una seqüència de paraules vàlides a les que s’hi canvia una lletra cada cop. La minuciositat de Carroll li fa escriure una llista de més de 4000 paraules vàlides per jugar-hi, en la línia dels diccionaris de Scrabble actualment existents.

També hi ha una recopilació de jocs lingüística o matemàtics inventats per Carroll: Lanrick, MischMasch, Syzygies -que també vol dir marees altes-, i fins i tot un joc de billar circular.

Hi ha moltíssimes reproduccions dels originals de Carroll. En conjunt és un llibre que recopila les notes més físiques i matemàtiques de les Alícies i les ajunta amb una recopilació de totes les altres obres de Carroll. Un llibre molt convenient de tenir, i de jugar-hi.

Al cap de seixanta anys veig que molts dels passatemps matemàtics i alguns de físics del llibre de Josep Estalella “Ciencia Recreativa“, de 1918 amb una darrera edició de 2007 comentada, i del llibre de Manuel Vallvé de 1944 “Pasatiempos Curiosos e Instructivos“, la meva bíblia dels 10 a 14 anys, eren inventats o divulgats per Lewis Carroll. Vès que ens ho havia de dir. Sembla que aquestes coses no les hagi inventat ningú, com els acudits…

Fitxa 286
Títol: The Universe in a Handkerchief. Contingut: Jocs matemàtics, trencaclosques i altres materials de Carroll comentades. Autor: Martin Gardner. Il•lustracions: Lewis Carroll i altres. Idioma: anglès. Editorial: Copernicus (segell de Springer-Verlag, New York, 1996). Cartoné. Mida: 24*16 cm. 158 pàg. Preu: $20,95 (Amazon 2016). ISBN: 0-387-94673-X

Fitxa 286. Una manualitat de Carroll: com fer un ratolinet mòbil amb un tovalló.

219. JABBER – GAUDÍ

El drac de la porta dels pavellons Güell. Gaudí, 1887

Els pavellons Güell són situats al barri de Pedralbes, de Barcelona, i formaven part de la finca Güell, una enorme possessió (1862, 30000 m2). Una part de la finca fou cedida per Eusebi Güell a la corona d’Espanya el 1918 i és l’actual Palau Reial. La finca va quedar partida per la Diagonal i altres vies cap als anys 1920. Els anys 50 bona part de la finca va ser adquirida per la Universitat de Barcelona -amb el rector Francisco Buscarons, un antic professor meu) per a la construcció de diverses facultats, i els pavellons Güell van quedar a un dels extrems de la finca assignada a la Facultat de Dret.

Els pavellons van ser dissenyats i construits per Gaudí el 1887, com a primer encàrrec que li va fer el magnat i fabricant comte Eusebi Güell, i a la porta hi ha un magnífic drac de ferro molt estilitzat, construit pels ferrers Vallet i Piqué, del carrer Llúria de Barcelona. Tenniel havia dibuixat el seu Jabberwock el 1871, 16 anys abans. Es va inspirar Gaudí en Tenniel? No és fàcil de saber-ho, però crec que deu ser improbable: els llibres de Tenniel no van ser traduits al català o al castellà fins al segle XX, i no sé si en anglès havien arribat aquí. Potser Gaudí en va veure algun?

Un drac del dibuixant romàntic Gustavo Doré. Fes clic per ampliar

Les representacions de dracs (drac deriva d’un terme grec que significa serp o escurçó) són de totes les cultures, i solen tenir forma de serp, sense potes o amb dues potes, i a vegades amb un parell d’ales. La representació en cada moment històric és un reflex dels coneixements del moment. Els fòssils de pterodàctils i de pterosaures s’havien descobert cap al 1812. El 1854 va haver-hi a Londres una important exposició de paleontologia i geologia, que va ser molt visitada: en l’ambient cultural de la Gran Bretanya de mig segle XIX eren ben coneguts els fòssils de dinosaures. Hem de suposar que Tenniel, i el mateix Carroll, estarien al corrent d’aquestes troballes. Una altra qüestió era l’acceptació de les teories de Darwin de l’evolució, tema molt més discutit, i sobre el que Carroll va anar a algunes reunions. Per part d’alguns pensadors, que volien compaginar la Bíblia i els descobriments científics, suposaven que els fòssils d’animals com els dinosaures, corresponien a espècies que es van extingir durant el Diluvi Universal. No explicaven com era que Noè no se’n va emportar una parella de cada espècie de dinosaures a l’Arca, però això era una objecció menor…

Al seu torn, Gaudí estava també interessat en la naturalesa i la ciència, no només la botànica i la fauna properes, sinó també la ciència universal. Quan estaven construint el Park Güell, a partir de 1900, van aparèixer fòssils a les excavacions, i els va fer recollir i ordenar, d’acord amb els Drs. Jaume Almera i Norbert Font i Sagué, capellans i geòlegs del Museu Geològic del Seminari Conciliar, que en el fons acceptaven la teoria de l’evolució de Darwin.

Recreació actual d’un pterodàctil. Fes clic per ampliar.

El Jabberwock i el drac dels pavellons Güell tenen força similituds. Tots dos monstres tenen ales membranoses, i de fet simulen les d’un pterodàctil. El de Tenniel té el coll i la cua com les d’un saure no volador. El de Gaudí té la cua molt més fina i no s’assembla a cap cua d’animal fòssil. Tant el Jabberwock com el drac de Gaudí semblen molt més grossos que els pterodàctils reals, que solien tenir envergadures inferiors a 3 metres.

Una diferència important entre els dos monstres és que el Jabberwock és un animal dolent i temible, que ataca la gent dels pobles i viles. En canvi el drac dels pavellons Güell és allà per vigilar que ningú no entri a violentar les Hespèrides que són al seu jardí: es tracta d’un drac guardià i utilitari. Alguna interpretació suggereix que la forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel•lació del Drac, que representa Ladó, el drac que feia de vigilant de les pomes daurades del jardí, que no va ser capaç de defensar-les d’Hèrcules, que les va robar: va ser l’onzè dels seus treballs.

Si algú té més informació sobre d’on va treure Gaudí la inspiració per al seu drac, estarem encantats de posar-la aquí.

El Jabberwock de Sir John Tenniel, 1871

216. ALÍCIES BLUME PER PINTAR

Fitxa 274. Portada

Aquest any és el dels llibres per acolorir per a adults. N’hi ha de tots formats, de tots els temes i amb tots els enfocaments. Els quaderns per a pintar eren típics a la meva infància. Les tietes els regalaven, junt amb un joc de llàpis de colors Alpino, que feien a Girona des de 1935. Eren de sis, dotze o vint-i-quatre colors. Els rics tenien llàpis Caran d’Ache, suïssos, que a la capsa tenien el Matterhorn dibuixat. Els Alpino tenien uns paisatges anònims dibuixats de forma molt pobra, un isard saltant per allà, … L’empresa Alpino segueix fabricant una àmplia gamma de productes [+].

Fitxa 274 interior. Fes clic per ampliar.

Ja haviem parlat d’un llibre de pintar relacionat amb les Alícies i era de pseudo-mandales, de 2015: [+]. Els dos llibres d’aquesta entrada són de 2016, traduits i adaptats per l’editorial Blume, i no semblen tenir tantes pretensions.

El denominat “Alicia en el país de las maravillas. Un libro para colorear“, de gran format, té tres tipus d’il•lustracions: trossos de les originals de Tenniel a gran format; variants de les de Tenniel, i altres dibuixos de tipus caleidoscopi. Gens original, publicat inicialment per Macmillan, que està treient un gran profit dels 150 anys de l’Alícia. Les modificacions de les il·lustracions les ha fet Eliz Hüseyin. És il·lustradora i fotògrafa freelance, decantada cap als llibres infantils.

Fitxa 274, interior 2. Fes clic per ampliar.

El segon llibre és “Viaje al País de las Maravillas“. És de format molt més petit, obra del col•lectiu de dissenyadors Good Wives and Warriors (quin nom!) [+], i editat per Puffin Books, de Penguin, el 2015. Els dissenys del llibre són molt més originals que els de l’anterior obra comentada. Alguns s’inspiren en Tenniel, naturalment, però amb variants molt significatives. A més dels dibuixos d’aquí, es pot veure part del llibre a la web dels autors [+].

Fitxa 275 interior. Fes clic per ampliar.

L’editorial Blume ha editat aquests darrers anys moltes Alícies, algunes de les millors de la col•lecció: [+], [+]. També ha tret suc dels 150 anys…

Aquests llibres estan classificats per la llibreria on els vaig comprar en l’àrea d’autoajuda i espiritualitat. Quan la meva tieta em regalava una capseta de llàpis de colors, no crec que pretengués objectius tan elevats, sinó entretenir-me durant els llargs moments d’avorriment enorme d’aquells anys. Potser ara els adults s’avorreixen també de forma supina. Val més que pintin quaderns de colors que no que practiquin segons quins esports.

Fitxa 275 interior. Fes clic per ampliar.

Fitxa 274
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Un libro para colorear. Contingut: làmines en blanc-i-negre amb breus textos. Autor: textos de Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel modificades per Eliz Hüsseyin. Idioma: espanyol. Traducció: Cristina Rodríguez Fischer. Editorial: Art Blume (Barcelona, 2016). Cartoné. Mida: 29*21 cm. 96 pàg. Preu: 6,00 €. ISBN: 978-84-9801-898-1

Fitxa 275
Títol: Viaje al País de las Maravillas para colorear. Contingut: làmines en blanc-i-negre amb breus textos. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Good Wives and Warriors. Idioma: espanyol. Traducció: Cristina Rodríguez Fischer. Editorial: Art Blume (Barcelona, 2016) de l’original de Puffin Books (2015). Cartoné. Mida: 18,5*18,5 cm. 96 pàg. Preu: 5,90 €. ISBN: 978-84-9801-910-0

Fitxa 275 Portada

A.Word.A.Day

A.Word.a.Day és una web que cada dia presenta una paraula en anglès i la comenta. Aquesta és una iniciativa comuna a moltes llengües: en català hi ha la web Rodamots, per exemple [+].

A.Word.a.Day ha dedicat la setmana del 18 al 22 d’abril del 16 a cinc termes inventats de Carroll: galumph [+], slithy [+], chortle [+], bandersnatch [+] i frabjous [+].

Gràcies, Alícia O-R., per la informació. Ens hi haurem de suscriure.

TOTS ELS VIDEOS DE LA JORNADA “DELÍCIES D’ALÍCIA”

A l’enllaç que segueix es poden trobar tots els vídeos de les intervencions de la jornada “Delicies d’Alícia” del passat 14 de gener, junt amb un diàleg entre la vicerectora de la UB Dra. Lourdes Cirlot i un servidor sobre les Alícies, Carroll i la jornada.

L’enllaç aquí: [+]