
Fitxa 549. Portada
A l’entrada 491 [+] vam citar Thomas Fensch, que havia escrit alguna cosa sobre Alícia al País de l’Àcid, en un llibre que no tenia. Doncs ja el tinc.
El terme hippie deriva de hip, que vol dir nou, o de moda. D’aquest hip se’n deriva hipster i hippie. Tothom coneix i té una visió de què va ser, i què en queda, del moviment hippie. He estat on va néixer, al districte de Haigh-Ashbury de San Francisco, per on encara deambulen alguns dels octogenaris fundadors del moviment, molts d’ells amb símptomes derivats dels excessos de tota mena que han practicat. I una de les pràctiques habituals en la comunitat hippie era el compartir diferents tipus d’alucinògens, i molt especialment el LSD, l'”àcid” , que químicament és la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic i sintetitzada per primer cop el 1938 per Albert Hoffmann, químic suís.
Què més normal cap als anys 70 que rellegir l’Alícia amb perspectiva hippie, especialment pel que fa al consum de droga. I això és el que fa Thomas Fensch [+] que va néixer el 1943 a Ohio. És periodista i professor d’universitat. Té llibres sobre John Steinbeck, Hemingway, Orwell i molts altres autors de la literatura anglesa. Té editada la correspondència Kennedy-Kruixev dels anys 70, i diversos llibres sobre política i història contemporània.
Alice in Acidland és una Alice in Wonderland anotada, en la línia de Martin Gardner [+] però centrant-se només en els aspectes relacionats amb la psicodèlia, induïda per l’ingestió de tots els líquids i sòlids, especialment els bolets que va mossegant diverses vegades al llarg de la narració. Va ser escrita el 1970, i es va reimprimint. Hi ha un total de 153 notes, la major part força curtes, i intercalades en el text. Comenta especialment la Carrera del Caucus, que posa com a exemple de festa sense regles ni ordre; evidentment, el Berenar, on el Liró és l’exemple del flipat perenne; les aparicions i desaparicions del Gat de Cheshire, atribuides al’estat de l’Alícia en diferents moments; els canvi s de dimensions -reals o percebuts com a tals- de l’Alícia; i, naturalment, tot l’episodi de l’Eruga, que explícitament fuma un narguilé i podem imaginar què hi deu haver dins. Hi ha un parell d’introduccions curtes molt interessants i et quedes amb ganes de que fossin més llargues. A la primera imagina que l’Alícia es publiqués ara -el 1970- i pensa quins serien els comentaris dels crítics dels diaris de llavors…
Hi ha també una anàlisi de les tres principals substàncies psicotròpiques d’aleshores: LSD, psilocibina i marihuana. La psilocibina surt de determinats bolets centreamericans, l’Alícia menja en diverses ocasions bolets, etc etc. A les Alícies anotades de Gardner no he trobat referències explícites als psicotrops, més enllà d’una nota copiada del jardiner Robert Hornback en que descarta que el bolet dibuixat per Tenniel amb l’Eruga sigui una Amanita muscaria, alucinògena, sinó una Amanita fulva, innocua… Comentarem això del jardiner en una entrada de més endavant.
Al final hi ha un glossari de termes relatius a drogues psicodèliques. Una aportació molt útil…
Amb el nom de New Century hi ha diferents editorials actuals, totes esotèriques, místiques i de religions orientals. Penso que cap d’aquestes va editar el llibre del que parlem, i que l’editorial devia desaparèixer fa temps… amb els hippies, potser.
Fitxa 549
Títol: Alice in Acidland. Lewis Carroll Revisited. Contingut: Novel·la original amb anotacions intercalades dues introduccions i un glossari. Autor: Lewis Carroll i Thomas Fensch. Idioma: anglès. Il·lustracions: portada de John Tenniel i algunes fotos de Lewis Carroll. Editorial: New Century Books (1970, reimpressió actual). Preu: 19,47 € (IberLibro-The Book Depository 2022). Mida: 15*22,5 cm. 146 pàgines. Rústica. ISBN: 0-930751-26-4

Fitxa 549. Contracoberta. El preu que indica és molt més baix que el que cobren