377. LA POLÈMICA VIDA DE CARROLL

Fitxa 441. Portada.

El títol del llibre és In the Shadow of the Dreamchild, i té per subtítol The Myth and Reality of Lewis Carroll. L’autora és conscient de que hi ha foscor al voltant de la figura de Lewis Carroll, pensa que hi ha mites, i busca veure què hi ha de veritat i què de falsedat. I la veritat és que fa un treball exhaustiu de cerca de documents, anant a fonts que jo no havia vist explorades, i arriba a conclusions coïncidents amb altres autors, però radicalment oposades a altres: les anàlisis documentades que fa ens presenten un Carroll -un Dodgson– molt menys misàntrop que el que el mite diu, en absolut pederasta, interessat per les dones, no només per les nenes. Però és una visió molt diferent de la d’altres, i ha creat polèmica, i l’han titllat de revisionista.

Fitxa 441. Lorina Liddell. Autor desconegut.
Fes clic per ampliar


Intentar resumir el contingut del voluminós llibre -358 pàgines de lletra atapeïda- és impossible. Només posaré el nom d’alguns capítols, suggeridors del contingut. La part I es diu Painting the Roses: The Making of a Mith, i un dels capítols que conté és The Freudians and the Apologists. I la part II és Restoration: Aspects of a Lost Reality, amb capítols com Photographing Angels, Mistery of Pain, The Unreal Alice o A Prisoner in His Cell. En resum, en opinió de l’autora, es construeix un mite basant-se en algunes realitats agafades com a úniques evidències, i en surt un Carroll-Dodgson amb les característiques psicològiques que s’han difós a bastament. Per donar-hi la volta, cal buscar noves evidències en la documentació disponible –The Lost Reality– que permetin donar una visió més comprensiva i global de la persona. I això és el que fa l’autora en aquest llibre, que a molts dels experts en Carroll no ha agradat. No va agradar, per exemple, a Martin Gardner en la seva primera edició.

Algunes d’aquestes noves evidències són curioses i significatives. Per exemple, al llibre es reprodueixen les pàgines tallades del diari per primer cop, que eren disponibles a la documentació disponible però que ningú havia cregut interessant ensenyar; o es veuen algunes fotos i dibuixos propietat de Dodgson, amb imatges de nus ja no infantils, cosa que permet pensar en una sexualitat lluny de la pederàstia; o un apèndix amb poesia amorosa inequívocament adulta, publicada entre 1859 i 1868, quan tenia entre 27 i 36 anys; o els textos d’Anne Tackeray [+], novel•lista anglesa que Dodgson va conèixer., i germana de William Thackeray, autor de Vanity Fair. Ella va fer aparèixer Dodgson de manera dissimilada, amb el nom de Hexman, en la novel•la semi-autobiogràfica From the Island. Allà Hexman era un jove fotògraf, que vivia al Christ’s College de Cambridge, i que es relacionava amb la gent jove de l’illa de Wright, on passava l’acció.

El llibre té centenars de notes i de referències bibliogràfiques. L’autora, Karoline Leach [+] és escriptora i comentarista, i aquesta és la seva principal obra. Vegeu-ne la seva publicitat a la web: [+].

L’ha publicat Peter Owen Publisher [+] una editorial independent fundada el 1951 que es dedica a llibres molt seleccionats, de ficció o no ficció, literatures poc habituals i un centenar d’autors minoritaris moderns o clàssics dels segles XIX i XX, en general. Entre ells hi ha Salvador Dalí i Quim Monzó, però d’aquest darrer no té actualment cap llibre a la venda.

Fitxa 441
Títol: In the Shadow of the Dreamchild. Contingut: completa biografia i interpretació de Charles Dodgson, amb fotos antigues. Autor: Karoline Leach. Idioma: anglès. Editorial: Peter Owen (Londres i Chicago 1999, 2009). 358 pàg. Mida: 13,5*21,5 cm. Rústica. Preu: $23,95 (Amazon 2019). ISBN: 978-0-7206-1859-4

Fitxa 441. Il·lustracions diverses.: Dalt esq. Louey Webb, admirada per Dodgson. Dalt centre: Wilfred Dodgson, germà de LC. Dalt dreta: Stuard Collingwood, nebot
Baix esq. Nu propietat de Dodgson. Baix centre: pàgines tallades del diari de Dodgson.
Fes doble clic per ampliar.

349. ALÍCIA ELUCIDADA

Fitxa 414. Portada

Elucidar i dilucidar, tant en català com en castellà, són sinònims. Volen dir posar en clar un afer o una qüestió. El títol complet del llibre indica que és un comentari textual del Wonderland, i, efectivament, va resseguint-lo línia per línia i fent-hi comentaris breus. Breus, però molt nombrosos: n’hi posa 635. A diferència d’altres Alícies anotades, com les diverses de Martin Gardner [+] o d’Eduardo Stilman [+] aquí els comentaris són més breus i normalment no fa notes erudites de grans dimensions.

Podriem dir que és una anàlisi microscòpica, gairebé -o sense el gairebé- paraula per paraula. En molts cops el comentari és per indicar quina altra versió del terme hauria pogut usar Carroll. En altres casos són puntualitzacions gramaticals. Dona el significat alternatiu de paraules, i es fica en pronúncies. Com a exemple, agafem el comentari del misteriós terme Hjckrrh, que diu el Grifó a l’episodi de la Falsa Tortuga. Doncs cita que la j en anglès antic es pronunciava i, , i que el conjunt rrh és gairebé silent, com a catarrh. El resultat és que el que diu el Grifó s’escoltaria com a hic, i seria un hiccoug, un singlot…

Selwyn Goodacre.


Selwyn Goodacre [+] (Regne Unit 1940) és un estudiós de les Alícies i de l’obra de Carroll. Va ser president de la Lewis Carroll Society, i editor de la seva revista. També és col•leccionista, i té més de 2000 edicions de les Alícies (si ara aquest blog té 414 fitxes, vol dir que em falten gairebé sis vides per atrapar-lo). Goodacre ha mirat paraula per paraula i lletra per lletra les diferents edicions que va fer Carroll de les Alícies, detectant-ne modificacions, per petites que siguin, que ha anat publicant a la revista Jabberwocky des de 1970. Ha escrit prefacis, pròlegs i articles erudits, sempre sobre el mateix tema, i avui és una de les autoritats mundials, reconegut per tots els experts.

El llibre és editat per Evertype [+]. La tenim ben coneguda. Només destaco que les portades que posen als llibres són poc variades, però una mica sí que canvien. Les portades de Wonderland en idiomes són vermelles, les del Mirall són verdes, les fetes en grafies i símbols no habituals en gris, i altres edicions, com aquesta, en colors diversos.

Fitxa 414
Títol: Elucidating Alice. Contingut: text d’Alice in Wonderland amb pròleg i 635 notes. Autor: Lewis Carroll. Autor de pròleg i notes: Selwyn Goodacre. I•lustracions: John Tenniel. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, Eire 2015). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 184 pàg. Preu: $15,95 € (Amazon 2015). ISBN 978-1-78201-105-7

Fitxa 414. Contraportada

326. ALÍCIA I LA MÀQUINA DEL TEMPS

Fitxa 391. Portada, amb una alusió a l’Snark

Pots imaginar una reunió, el 1866, entre Alice Liddell, Charles Dodgson, Charles Darwin, H.G.Wells i John Dalton? Impossible, perquè en Dalton -creador de la teoria atòmica moderna- va morir el 1844, l’Alice va néixer el 1852 i H.G.Wells el 1866. Però, segons la novel•la, va ser possible perquè H.G.Wells va viatjar amb la seva màquina del temps fins el 1866. Alice tenia 14 anys, i rebia la visita de Charles Darwin, que en aquell moment tenia 57 anys i ja havia escrit el llibre On the Origin of Species, que és de 1859. Dodgson havia escrit també l’Alícia primera, l’any anterior, i tenia 34 anys. I, mitjançant la mateixa màquina del temps Wells va anar a buscar Dalton i el va portar al present (1866).

La novel•la consisteix en la descripció de la reunió, on Alice i Dodgson els revelen el secret millor guardat: que Alice li va dictar a Dodgson la primera versió d’Alice’s Adventures Underground, i els capítols addicionals fins fer l’Alice’s Adventures in Wonderland. I per què Alice va poder dictar-li? Perquè actuava com una medium d’un missatge del futur (i no segueixo amb l’spoiler…).

La novel•la és sensacional, escrita per un erudit en les Alícies, en la història de la ciència i en la biologia. Pel camí hi surten Mendel, Galton, Ada Lovelace… i tots tenen alguna cosa a dir a la història que l’Alice explica.

Fitxa 391. John Dalton, afectat de daltonisme. Fes clic per ampliar.

L’autor és Victor Fet (Novosibirsk 1955), un biòleg (aracnòleg!) d’origen rus emigrat als EUA que té una important tasca de recerca en escorpins i n’ha donat nom a cinc. A més, és també un erudit en temes de Carroll i Alícies. Ha traduit moltes obres al rus, ha escrit articles, i ha fet novel•la com la que estem comentant. A aquest enllaç hi ha la seva producció no relacionada amb la biologia [+]. Al llibre hi ha notes erudites, en la línia de Gardner i altres, per justificar episodis històrics, etimologies, o referències a revistes i llibres.

L’il•lustrador és Byron W.Sewell, a qui ja haviem vist a aquest blog. [+] [+]. El llibre és editat per Evertype, mil vegades comentada [+]

Un llibre estimulant, científicament impecable, enginyós i de lectura apassionant, al menys per a mi.

Fitxa 391
Títol: Alice and the Time Machine. Contingut: novel•la de ciència i ficció. Autor: Victor Fet. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, IRE 2016). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 134 pàg. Preu: 10,24 £ (Amazon UK, 2018). ISBN: 978-1-78201-156-9

Fitxa 391. Contraportada amb H.G.Wells i la màquina del temps

318. LA LLARGA HISTÒRIA D’ALÍCIA

Fitxa 388. Portada de Frances Broomfield

Robert Douglas-Fairhurst és professor de literatura anglesa al Magdalen College d’Oxford [+], i un important biògraf. Ha redactat una aclamada biografia de Charles Dickens (Harvard University Press) [+]. A aquesta entrada presenta un voluminós treball sobre Lewis Carroll i l’Alícia, que té per títol “The Story of Alice. Lewis Carroll and the secret history of Wonderland“. Són 488 pàgines, amb -només- 42 pàgines de referències.

Portada del diari Daily Sketch sobre l’arribada d’Alice Hargreaves als Estats Units. Fes clic per ampliar


El llibre cobreix la biografia de Carroll, començant pel començament més inicial, el naixement de Dodgson, com era la casa on va néixer -“an island farm” com la va descriure el mateix Carroll sentint-se Robinson Crusoe-, quins objectes es guarden d’aquell temps,.. Segueix amb el mateix detalla amb la vida d’Alice, com es van conèixer, quines relacions tenia Carroll amb la família i amb altres famílies d’Oxford; la vida detallada de Carroll, per què va modificar la primera versió del Wonderland, con gestionava els llibres amb l’editorial… Tot sobre Carroll, del naixement a la mort, sense estalviar les polèmiques, la fotografia, la seva peculiar psicologia…

I tot sobre Alice també, del naixement a la mort: com va gestionar el ser l’heroina de les novel•les, el seu viatge de gran als Estats Units, com es va relacionar amb Carroll. I tot escrit amb abundor de dades i dates, però amb opinions fonamentades, no només descriptives sinó interpretatives. Un gran text.

A la portada hi ha un curiós quadre de 2001 de Carroll fet per la pintora Frances Broomfield (1951 Warrington UK) [+] [+]. Carroll hi munta una bicicleta de joguina en forma de cavall, tot carregant un paraigües i la càmera de fotografiar. Una il•lustració una mica onírica, amb cartes voleiant, amb núvols i un poble a la llunyania que, pel que he pogut veure, és Oxford. A l’interior del text hi ha moltes fotografies, algunes de Carroll, altres sobre Carroll, i moltes altres sobre objectes, llocs, personatges relacionats…

Edita el llibre The Belknap Press of Harvard University Press, de Massachusetts [+]. És una de les línies editorials d’aquesta importantíssima editorial universitària, amb tota mena de textos, assaigs.

Un gran text… que no he tingut temps de llegir complet, i que m’he deixat per a les vacances d’estiu.

Fitxa 384
Títol: The story of Alice. Lewis Carroll and the Secret History of Wonderland. Contingut: Assaig biogràfic. Autor: Robert Douglas-Fairhurst. Idioma: anglès. Il·lustracions: portada, FrancesBroomfield. Fotografies de diversos autors. Editorial: The Belknap Press of Harvard University Press (Cambridge, MA USA, 2015). Mida: 24*17 cm. Cartoné amb sobrecoberta. 488 pàgines. Preu: $29,95 (Amazon 2015). ISBN: 978-0-674-96779-3

Foto d’Alice Liddell feta per Carroll el 25 de juny de 1870. Alice tenia 18 anys.

311. EL MISTERI DE CARROLL

Fitxa 379. Portada

La vida de Charles L. Dodgson ha merescut tanta aproximació literària d’assaigs, biografies, anàlisis i psicoanàlisis com la mateixa Alícia. Aquest llibre és un dels més complets, al meu entendre, i el recomano. En 326 pàgines passa per tota la vida de Dodgson, des de la infància a la mort, amb detalls i precisions que altres llibres passen per alt. La posició de l’autora és eclèctica. Sembla que s’hagi llegit tots els llibres haguts i per haver, en treu idees i les planteja al seu llibre, amb sentit comú i amb tranquil•litat. Passa per sobre dels problemes peliaguts -hipotètica pederàstia, hipotètica homosexualitat, hipotètica impotència, hipotètica misantropia…- sense defugir-los, però relativitzant-los documentadament, o al menys això em sembla a mi. Presenta, al final, un breu resum fet per la Dra. Yvonne Hart sobre símptomes neurològics, que diagnostica amb fonaments que tenia migranya retinal i, per algun indici, sospita d’algun episodi d’epilèpsia molt esporàdic.

Al llibre hi ha tantes dades que em sembla que el millor en aquesta ressenya és espigolar algunes curiositats que jo no coneixia, amb el desig d’induir al lector a aprofUndir-hi més. El subtítol del llibre ja indica per on va: “Discovering the Whimsical, Thoughtful and Sometimes Lonely Man Who Created Alice in Wonderland“. Per cert que l’autora decideix que en tot el llibre parlarà de Carroll i no de Dodgson, sense justificar el perquè.

Algunes curiositats que jo no coneixia:
• Les pors i penalitats de les novatades i les nits de la Rugby School a la que va assistir dels 14 als 17 anys.
• L’admiració que tenia per l’oncle Skeffington, solter i amant dels llibres i de la fotografia
• El tancament del Christ Church, college on ensenyava, a les noves idees matemàtiques procedents d’Europa, i que feien que l’ensenyament fos antiquat.
• La diferència entre la poca disposició dels nois a aprendre matemàtiques i la bona disposició de les noies a la Oxford High School for Girls.
• La fascinació que tenia Carroll pel número 42, que feia sortir a diversos jocs numèrics.
• El fet que era un tiquismiquis en les coses de la llar i en les exigències a les serventes que hi havia al college.
• Que tenia el cap força assimètric…
• Que va estudiar homeopatia
• Que anava a classes de logopèdia per curar-se de la quequesa que patia

i tot això només en els tres primers capítols, d’un conjunt de 9. El darrer capítol és una conclusió personal de l’autora, que presenta un Carroll dramàtic, creatiu, emocional i ple de sentit de l’humor, característiques poc apreciades a la seva societat. Ultra-moral, minuciós, depressiu, interessat en el sobrenatural… individualista… Però no pederasta, esquizofrènic ni malalt mental.

Hi ha diferents fotografies de l’època de Carroll. Algunes són d’ell mateix, altres són fetes per ell: fotos familiars, de les nenes i altres. No es cita l’autor en algunes.

Fitxa 379. Foto de Lewis Carroll abans de fer-se clergue. Autor no conegut. Fes clic per ampliar.


L’autora del llibre és Jenny Woolf periodista de Londres, que deu tenir uns 50 anys. Ha treballat per a la BBC i diverses revistes. La seva pàgina web es diu Jabberwock [+], amb enllaços al seu blog, i a diverses societats carrollianes. Té un altre llibre denominat “Lewis Carroll in His Own Account“, amb la transcripció de tota la comptabilitat de Carroll, i documents relacionats amb ingressos i despeses, fins i tot els més petits, com entrades de teatre. I tot explicat i anotat.

El pròleg és d’Edward Wakeling (1946), un antic president de la Lewis Carroll Society del Regne Unit. És un expert en Carroll i ha editat molts llibres de lògica carrolliana, de les fotografies fetes per Carroll i textos diversos. També ha fet documentals dels mateixos temes. L’hem citat al blog en diferents ocasions [+].

Ha editat el llibre St.Martin’s Griffin [+], un segell editorial de Macmillan, de qui hem vist ja molts llibres, per exemple aquests: [+].

Fitxa 379
Títol: The Mystery of Lewis Carroll. Contingut: Assaig biogràfic de Lewis Carroll. Autor: Jenny Woolf. Introducció: Edward Wakeling. Idioma: anglès. Il•lustracions: fotografies de diversos autors. Editorial: St.Martins Griffin (New York, USA, 2010). Mida: 21,8*14 cm. Rústica. 326 pàgines. Preu: $14,55 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-312-67371-0

Fitxa 379. Contracoberta

310. L’ALÍCIA MÉS LÒGICA

Fitxa 378. Portada, amb il·lustracions d’Arthur Rackam

No és el primer ni serà l’últim dels llibres de filosofia relacionats amb les Alícies o amb Carroll. Però és el que més m’ha agradat, per ara. A aquest mateix blog n’hem vist ja, per exemple, els llibres de lògica de Lewis CarrollUn conte embolicat[+] /, i “El juego de la lógica[+] a més d’un llibre amb exercicis de filosofia sobre l’Alícia [+].

Aquest és un bon libre de lògica per a principiants. Té la mateixa estructura de capítols que Alice in Wonderland, amb els mateixos títols. I a cada capítol hi ha un desenvolupament d’algun aspecte de lògica, amb abundor de cites i exemples de llibres, pel•lícules, obres teatrals antigues i modernes, plenes d’erudició, coneixement i humor. Per exemple, el capítol 1 “Down the Rabbit Hole” està dedicat a la cerca de la veritat, i a discutir el concepte de llibertat: Era Alícia lliure de ficar-se al cau del conill?. La tècnica literària usada és d’una pila de subcapítols que gairebé es poden llegir independentment, com si fos un llibre d’aforismes llargs. Les preguntes són atractives i provocadores: per exemple. on va una flama quan s’apaga?, i d’aquí en surt una llarga perorata on hi participen els presocràtics, el concepte d’existència, què vol dir apagar-se des del punt de vista físic i lingüístic, Shakespeare i la curiositat humana i moltes idees més.

El capítol 2 “The Pool of Tears” es dedica a la relació entre emoció i racionalitat, la identitat personal… i així tot el llibre. No té il•lustracions, tot és text, El llibre de lògica de Carroll citat abans és força complicat, amb diagrames lògics sistemàtics i poc intuitius. En canvi aquest llibre és molt més amable. A la figura del final hi ha la reproducció d’una pàgina, gairebé treta a l’atzar, per veure l’estil de l’autor.

La llargària dels capítols és molt diferent. Al capítol 4 “The Rabbit Sends in a Little Bill“, per exemple, no li dedica més que una pàgina i mitja perquè considera que és el pitjor capítol del llibre, sense temes d’interés per a la lògica, i el contraposa al següent capítol on l’Eruga pregunta qui ets tu, i allà s’esplaia a cor què vols.

L’autor és Bernard M.Patten, que és un metge neuròleg jubilat dels EUA (Houston, Texas), que ara es dedica bàsicament a donar classes i fer llibres sobre la relació entre neurociència i pensament lògic, a la Rice University i al Women’s Institute de Houston. Entre altres coses, va ser un dels co-descobridors de l’efecte de la L-dopamina (la levodopa) als malalts de Parkinson. Com a autor, té diversos llibres, la major part dedicats a ajudar a “pensar clarament”.

Ha editat el llibre Prometheus Books [+]. És una editorial nordamericana, d’Amherst, prop de Buffalo (NY), fundada el 1969, que inicialment es va dedicar a llibres acadèmics i ara és una editorial general.

Quina ràbia no saber més anglès per poder comprendre tot el que el llibre diu…

Fitxa 378
Títol: The logic of Alice. Clear thinking i Wonderland. Contingut: Assaig. Autor: Bernard M.Pattenl. Idioma: anglès. Editorial: Prometheus Books (Amherst, New York, USA, 2009). Mida: 21*13,5 cm. Rústica. 336 pàgines. Preu: $14,07 (Amazon 2014). ISBN: 978-1-59102-675-4

Fitxa 378. Un tros de text

272. ALÍCIA MONUMENTAL DECODIFICADA

Fitxa 330. Portada

Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+].

Fitxa 330. Pintura de George Soper, 1911. Cal notar l’error de pintar l’Alícia sense tenir en compte la refracció de la llum de la part submergida.
Fes doble clic per ampliar.

Aquest és un llibre monumental, per la mida –DIN A4- , per la riquesa d’il•lustracions i per la qualitat del paper. Conté tot el Wonderland, però a diferència de les obres citades abans , que contenien les il•lustracions només referides a l’obra de Carroll, en aquest llibre les il•lustracions són geogràfiques, arquitectòniques, les obres d’art relacionades, fotos de totes les persones citades, i moltes coses més. Algunes il•lustracions són a doble pàgina, i moltes altres a pàgina completa. Les notes no són anotacions numerades a peu de pàgina, sinó glosses en paral•lel de grans dimensions, veritables temes enciclopèdics de tota temàtica, literària, històrica o fins i tot matemàtica o física.

Hi ha una introducció en 21 pàgines; la primera part, que és el text de l’obra amb les notes; i finalment una segona part de 30 pàgines amb quatre capítols:
Sentence First-Verdict Afterwards! tracta l’enutjós tema de la inclinació de Carroll per les nenes preadolescents, i con és jutjat avui per això sense tenir prou present el context.
From Alice to Malice explica amb detall les intrigues que es desenvolupaven a l’interior del Christ Church College, els diferents grups d’opinió polítics i religiosos, el paper de Dodgson alineant-se amb els sectors conservadors, i els enfrontaments i reconciliacions amb el degà Liddell.
Through the Looking-Glass and Beyond explica les darreres obres de Dodgson i la seva activitat com a fotògraf.
Last Years comenta el casament d’Alice Liddell, al que Dodgson no va ser invitat, i la decadència de les seves activitats acadèmiques simultània al seu èxit com a autor famós. També es citen en aquest capítol alguns esdeveniments posteriors a la mort de Dodgson, com la subhasta del manuscrit original, o la vida d’Alice, Hargreaves un cop casada.

Les notes de David Day no comenten punts específics i detalls de les Alícies de Carroll. Més aviat són reflexions extenses en el moment que l’obra li fa venir bé. Així, hi ha llargues notes dedicades a la maçoneria, a comparar l’Alice amb Sant Agustí (!), a Heràclit i el flux de l’aigua, a les paradoxes de Zenó, a reflexions matemàtiques diverses, al moviment dels Rosacreus, als artistes prerafaelites, a Darwin, al nombre pi, a Pitàgores, i a mil temes més.

Fitxa 330. Joc de paraules entre la corba catenària i el gat (Cat). “What kind of cat can grin? A Catenary”
Fes clic per ampliar.

David Day [+] (Victoria, BC Canadà 1947) és autor de llibres molt diversos, i entre els quals hi ha comentaris de les obres de Tolkien, obres de divulgació científica, història, mitologia, poesia i obres per a públic infantil i juvenil. Des de 1990 es dedica a l’estudi de Carroll i les seves obres.

L’editorial Doubleday es va fundar el 1897, i cap als anys 50 era l’editorial més importants dels EUA. Tenia un catàleg de tota mena d’obres, incloses les científiques, de ciència ficció i tècniques: Asimov i Ray Bradbury publicaven amb ells. Amb el temps va ser adquirida per Bertelsmann, i finalment per Penguin Random House.

Gran obra.

Fitxa 330
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland decoded. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland molt anotada i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. De les notes i altres textos, David Day. Il•lustracions: autors molt variats. Idioma: anglès. Editorial: Doubleday Canada (de Penguin Random House, 2015). Cartoné. Mida: 29,8*21,5 cm. 296 pàg. Preu: $40. ISBN: 978-0-385-68226-8

Fitxa 330. Tom Tower, principal entrada al Christ Church College. Pintura d’Arthur Garratt 1911.