311. EL MISTERI DE CARROLL

Fitxa 379. Portada

La vida de Charles L. Dodgson ha merescut tanta aproximació literària d’assaigs, biografies, anàlisis i psicoanàlisis com la mateixa Alícia. Aquest llibre és un dels més complets, al meu entendre, i el recomano. En 326 pàgines passa per tota la vida de Dodgson, des de la infància a la mort, amb detalls i precisions que altres llibres passen per alt. La posició de l’autora és eclèctica. Sembla que s’hagi llegit tots els llibres haguts i per haver, en treu idees i les planteja al seu llibre, amb sentit comú i amb tranquil•litat. Passa per sobre dels problemes peliaguts -hipotètica pederàstia, hipotètica homosexualitat, hipotètica impotència, hipotètica misantropia…- sense defugir-los, però relativitzant-los documentadament, o al menys això em sembla a mi. Presenta, al final, un breu resum fet per la Dra. Yvonne Hart sobre símptomes neurològics, que diagnostica amb fonaments que tenia migranya retinal i, per algun indici, sospita d’algun episodi d’epilèpsia molt esporàdic.

Al llibre hi ha tantes dades que em sembla que el millor en aquesta ressenya és espigolar algunes curiositats que jo no coneixia, amb el desig d’induir al lector a aprofUndir-hi més. El subtítol del llibre ja indica per on va: “Discovering the Whimsical, Thoughtful and Sometimes Lonely Man Who Created Alice in Wonderland“. Per cert que l’autora decideix que en tot el llibre parlarà de Carroll i no de Dodgson, sense justificar el perquè.

Algunes curiositats que jo no coneixia:
• Les pors i penalitats de les novatades i les nits de la Rugby School a la que va assistir dels 14 als 17 anys.
• L’admiració que tenia per l’oncle Skeffington, solter i amant dels llibres i de la fotografia
• El tancament del Christ Church, college on ensenyava, a les noves idees matemàtiques procedents d’Europa, i que feien que l’ensenyament fos antiquat.
• La diferència entre la poca disposició dels nois a aprendre matemàtiques i la bona disposició de les noies a la Oxford High School for Girls.
• La fascinació que tenia Carroll pel número 42, que feia sortir a diversos jocs numèrics.
• El fet que era un tiquismiquis en les coses de la llar i en les exigències a les serventes que hi havia al college.
• Que tenia el cap força assimètric…
• Que va estudiar homeopatia
• Que anava a classes de logopèdia per curar-se de la quequesa que patia

i tot això només en els tres primers capítols, d’un conjunt de 9. El darrer capítol és una conclusió personal de l’autora, que presenta un Carroll dramàtic, creatiu, emocional i ple de sentit de l’humor, característiques poc apreciades a la seva societat. Ultra-moral, minuciós, depressiu, interessat en el sobrenatural… individualista… Però no pederasta, esquizofrènic ni malalt mental.

Hi ha diferents fotografies de l’època de Carroll. Algunes són d’ell mateix, altres són fetes per ell: fotos familiars, de les nenes i altres. No es cita l’autor en algunes.

Fitxa 379. Foto de Lewis Carroll abans de fer-se clergue. Autor no conegut. Fes clic per ampliar.

L’autora del llibre és Jenny Woolf periodista de Londres, que deu tenir uns 50 anys. Ha treballat per a la BBC i diverses revistes. La seva pàgina web es diu Jabberwock [+], amb enllaços al seu blog, i a diverses societats carrollianes. Té un altre llibre denominat “Lewis Carroll in His Own Account“, amb la transcripció de tota la comptabilitat de Carroll, i documents relacionats amb ingressos i despeses, fins i tot els més petits, com entrades de teatre. I tot explicat i anotat.

El pròleg és d’Edward Wakeling (1946), un antic president de la Lewis Carroll Society del Regne Unit. És un expert en Carroll i ha editat molts llibres de lògica carrolliana, de les fotografies fetes per Carroll i textos diversos. També ha fet documentals dels mateixos temes. L’hem citat al blog en diferents ocasions [+].

Ha editat el llibre St.Martin’s Griffin [+], un segell editorial de Macmillan, de qui hem vist ja molts llibres, per exemple aquests: [+].

Fitxa 379
Títol: The Mystery of Lewis Carroll. Contingut: Assaig biogràfic de Lewis Carroll. Autor: Jenny Woolf. Introducció: Edward Wakeling. Idioma: anglès. Il•lustracions: fotografies de diversos autors. Editorial: St.Martins Griffin (New York, USA, 2010). Mida: 21,8*14 cm. Rústica. 326 pàgines. Preu: $14,55 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-312-67371-0

Fitxa 379. Contracoberta

310. L’ALÍCIA MÉS LÒGICA

Fitxa 378. Portada, amb il·lustracions d’Arthur Rackam

No és el primer ni serà l’últim dels llibres de filosofia relacionats amb les Alícies o amb Carroll. Però és el que més m’ha agradat, per ara. A aquest mateix blog n’hem vist ja, per exemple, els llibres de lògica de Lewis Carroll “Un conte embolicat” [+] /, i “El juego de la lógica” [+] a més d’un llibre amb exercicis de filosofia sobre l’Alícia [+].

Aquest és un bon libre de lògica per a principiants. Té la mateixa estructura de capítols que Alice in Wonderland, amb els mateixos títols. I a cada capítol hi ha un desenvolupament d’algun aspecte de lògica, amb abundor de cites i exemples de llibres, pel•lícules, obres teatrals antigues i modernes, plenes d’erudició, coneixement i humor. Per exemple, el capítol 1 “Down the Rabbit Hole” està dedicat a la cerca de la veritat, i a discutir el concepte de llibertat: Era Alícia lliure de ficar-se al cau del conill?. La tècnica literària usada és d’una pila de subcapítols que gairebé es poden llegir independentment, com si fos un llibre d’aforismes llargs. Les preguntes són atractives i provocadores: per exemple. on va una flama quan s’apaga?, i d’aquí en surt una llarga perorata on hi participen els presocràtics, el concepte d’existència, què vol dir apagar-se des del punt de vista físic i lingüístic, Shakespeare i la curiositat humana i moltes idees més.

El capítol 2 “The Pool of Tears” es dedica a la relació entre emoció i racionalitat, la identitat personal… i així tot el llibre. No té il•lustracions, tot és text, El llibre de lògica de Carroll citat abans és força complicat, amb diagrames lògics sistemàtics i poc intuitius. En canvi aquest llibre és molt més amable. A la figura del final hi ha la reproducció d’una pàgina, gairebé treta a l’atzar, per veure l’estil de l’autor.

La llargària dels capítols és molt diferent. Al capítol 4 “The Rabbit Sends in a Little Bill“, per exemple, no li dedica més que una pàgina i mitja perquè considera que és el pitjor capítol del llibre, sense temes d’interés per a la lògica, i el contraposa al següent capítol on l’Eruga pregunta qui ets tu, i allà s’esplaia a cor què vols.

L’autor és Bernard M.Patten, que és un metge neuròleg jubilat dels EUA (Houston, Texas), que ara es dedica bàsicament a donar classes i fer llibres sobre la relació entre neurociència i pensament lògic, a la Rice University i al Women’s Institute de Houston. Entre altres coses, va ser un dels co-descobridors de l’efecte de la L-dopamina (la levodopa) als malalts de Parkinson. Com a autor, té diversos llibres, la major part dedicats a ajudar a “pensar clarament”.

Ha editat el llibre Prometheus Books [+]. És una editorial nordamericana, d’Amherst, prop de Buffalo (NY), fundada el 1969, que inicialment es va dedicar a llibres acadèmics i ara és una editorial general.

Quina ràbia no saber més anglès per poder comprendre tot el que el llibre diu…

Fitxa 378
Títol: The logic of Alice. Clear thinking i Wonderland. Contingut: Assaig. Autor: Bernard M.Pattenl. Idioma: anglès. Editorial: Prometheus Books (Amherst, New York, USA, 2009). Mida: 21*13,5 cm. Rústica. 336 pàgines. Preu: $14,07 (Amazon 2014). ISBN: 978-1-59102-675-4

Fitxa 378. Un tros de text

272. ALÍCIA MONUMENTAL DECODIFICADA

Fitxa 330. Portada

Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+].

Fitxa 330. Pintura de George Soper, 1911. Cal notar l’error de pintar l’Alícia sense tenir en compte la refracció de la llum de la part submergida.
Fes doble clic per ampliar.

Aquest és un llibre monumental, per la mida –DIN A4- , per la riquesa d’il•lustracions i per la qualitat del paper. Conté tot el Wonderland, però a diferència de les obres citades abans , que contenien les il•lustracions només referides a l’obra de Carroll, en aquest llibre les il•lustracions són geogràfiques, arquitectòniques, les obres d’art relacionades, fotos de totes les persones citades, i moltes coses més. Algunes il•lustracions són a doble pàgina, i moltes altres a pàgina completa. Les notes no són anotacions numerades a peu de pàgina, sinó glosses en paral•lel de grans dimensions, veritables temes enciclopèdics de tota temàtica, literària, històrica o fins i tot matemàtica o física.

Hi ha una introducció en 21 pàgines; la primera part, que és el text de l’obra amb les notes; i finalment una segona part de 30 pàgines amb quatre capítols:
• Sentence First-Verdict Afterwards! tracta l’enutjós tema de la inclinació de Carroll per les nenes preadolescents, i con és jutjat avui per això sense tenir prou present el context.
• From Alice to Malice explica amb detall les intrigues que es desenvolupaven a l’interior del Christ Church College, els diferents grups d’opinió polítics i religiosos, el paper de Dodgson alineant-se amb els sectors conservadors, i els enfrontaments i reconciliacions amb el degà Liddell.
• Through the Looking-Glass and Beyond explica les darreres obres de Dodgson i la seva activitat com a fotògraf.
• Last Years comenta el casament d’Alice Liddell, al que Dodgson no va ser invitat, i la decadència de les seves activitats acadèmiques simultània al seu èxit com a autor famós. També es citen en aquest capítol alguns esdeveniments posteriors a la mort de Dodgson, com la subhasta del manuscrit original, o la vida d’Alice, Hargreaves un cop casada.

Les notes de David Day no comenten punts específics i detalls de les Alícies de Carroll. Més aviat són reflexions extenses en el moment que l’obra li fa venir bé. Així, hi ha llargues notes dedicades a la maçoneria, a comparar l’Alice amb Sant Agustí (!), a Heràclit i el flux de l’aigua, a les paradoxes de Zenó, a reflexions matemàtiques diverses, al moviment dels Rosacreus, als artistes prerafaelites, a Darwin, al nombre pi, a Pitàgores, i a mil temes més.

Fitxa 330. Joc de paraules entre la corba catenària i el gat (Cat). “What kind of cat can grin? A Catenary”
Fes clic per ampliar.

David Day [+] (Victoria, BC Canadà 1947) és autor de llibres molt diversos, i entre els quals hi ha comentaris de les obres de Tolkien, obres de divulgació científica, història, mitologia, poesia i obres per a públic infantil i juvenil. Des de 1990 es dedica a l’estudi de Carroll i les seves obres.

L’editorial Doubleday es va fundar el 1897, i cap als anys 50 era l’editorial més importants dels EUA. Tenia un catàleg de tota mena d’obres, incloses les científiques, de ciència ficció i tècniques: Asimov i Ray Bradbury publicaven amb ells. Amb el temps va ser adquirida per Bertelsmann, i finalment per Penguin Random House.

Gran obra.

Fitxa 330
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland decoded. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland molt anotada i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. De les notes i altres textos, David Day. Il•lustracions: autors molt variats. Idioma: anglès. Editorial: Doubleday Canada (de Penguin Random House, 2015). Cartoné. Mida: 29,8*21,5 cm. 296 pàg. Preu: $40. ISBN: 978-0-385-68226-8

Fitxa 330. Tom Tower, principal entrada al Christ Church College. Pintura d’Arthur Garratt 1911.

243. TOTA L’ALÍCIA DE DISNEY

Fitxa 301. Portada

Mark Salisbury és un periodista que varem veure redactant un llibre sobre l’Alícia de Tim Burton, com comentarem després. A la present obra recopila totes les relacions de Walt Disney i el seu imperi amb les Alícies. En ordre cronològic, primer va ser un curt de dotze minuts, “Alice’s Wonderland” on l’Alice -interpretada per la nena de quatre anys Virginia Davis– anava a l’estudi d’animació i a la nit somia que va a Cartoonland i allà la reben amb música i desfilada. Al zoo s’escapen uns lleons que la persegueixen, es fica pel cau d’un conill i es desperta al seu llit. Pot veure’s la pel·lícula completa al YouTube [+].

Fotogrames d’una de les Alice’s Comedies. Fes doble clic per ampliar.

Cartell de Alice’s day at Sea, la primera de les comèdies d’Alice. Fes doble clic per ampliar.

D’aquest primer curt van derivar-se una llarga sèrie de pel•lícules amb el personatge d’Alice, “The Alice Comedies“. La primera va ser Alice’s Day at Sea, del 1924. I fins el 1927 Walt Disney en va produir 56, les primeres amb el seu germà Davis. Després ja va venir Mickey Mouse, al que va fer travessar el mirall: Thru the Mirror, ja de colors, de 1936. La Blancaneu, Pinocchio, Fantasia i Bambi van ser enormes èxits, i el 1951 va produir la seva Alice in Wonderland, que ja s’ha comentat detalladament en aquest blog [+]. Recordem només l’extraordinari treball de la principal animadora Mary Blair.

Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.

Al llibre que estem comentant es dedica força pàgines als espais Carroll dels parcs temàtics de la factoria Disney: a Eurodisney -actualment Disneyland Paris-, i als altres parcs Disney del món hi ha laberints, jardins màgics, o el berenar del barreter. Però no són les atraccions més potents ni les més visitades.

Una pel•lícula derivada de les Alícies de Disney és la genial Donald in Mathmagic Land, per divulgar les matemàtiques. Donald creix i es fa petit con l’Alice, i fins i tot es transforma en ella. Diverses seqüències són inspirades en paisatges de Dalí i en conceptes surrealistes; i hi ha arbres que tenen les arrels quadrades (!). La pel•lícula, de 28 minuts, pot trobar-se per Amazon i veure’s per YouTube: [+] .

La darrera part del llibre és dedicada a les dues pel•lícules de la factoria Disney, i que ja s’han comentat al blog: Alice in Wonderland, de Tim Burton [+] i Alice Through the Looking Glass, de James Bobin [+], que escriu un breu pròleg.

El llibre és de gran format, totalment il•lustrat amb centenars de fotogrames, dibuixos i fotografies de les pel•lícules. És editat per Disney Enterprises [+]. Mark Salisbury és autor de diferents llibres sobre cine, especialment sobre l’obra de Tim Burton. N’hem vist ja el seu llibre sobre l’Alice de Burton [+] Havia estat l’editor de la revista de cinema Empire.

Fitxa 301
Títol: Alice in Wonderland. An Illustrated Journey Through Time. Contingut: Assaig il•lustrat sobre les pel•lícules de Disney inspirades en les Alícies. Autor: Mark Salisbury. Introducció: James Bobin. Il•lustracions: Disney Enterprises. Idioma: anglès. Editorial: Welcome Enterprises Book, Disney Editions (Los Angeles-New York 2016). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 176 pàg. Preu: $21,63 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-4847-3769-9

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.

221. LEWIS KAFKA, FRANZ CARROLL

Portada. Fitxa 282

Aquest llibre m’ha cridat molt l’atenció i me l’he empassat amb celeritat. “Lewis Carroll y Franz Kafka. Dos poéticas de la sinrazón” és un estudi literari comparatiu entre la vida i les obres dels dos escriptors, centrant-se especialment en el paralel•lisme entre el procés judicial que té lloc a l’Alice Adventures in Wonderland, i en el procés que té lloc a la novel•la El procés.

La idea dels paral•lelismes entre escriptors és molt vella. Plutarc (segle I) ja va fer els seus llibres de Vides paral•leles on comparava vides i fets de 44 grecs i romans com Demòstenes i Ciceró, o Alexandre i Juli Cèsar, per exemple. Aquí l’autor fa un exercici similar. El llibre té dues grans parts: per una banda, la comparació de les biografies de Carroll i Kafka; i després, la comparació entre l’Alícia i Josef K., el protagonista del Procés. Entra en detalls de la vida de Carroll que altres biografies obvien. En cap moment parla de les ben conegudes acusacions de conductes desviades sense les que ara una biografia de Carroll sembla massa edulcorada. Jo no coneixia la biografia de Franz Kafka, també ben detallada al llibre, i veig la dificultat de relació de Kafka amb el seu entorn, la seva família i la que va estar a punt de ser la seva esposa, Felice Bauer. S’ha titllat a Carroll de neuròtic o paranoic, però les seves rutines obsessives no són res comparades amb les de Kafka…

És temptador imaginar que Kafka va conèixer l’obra de Carroll, i que va escriure El Procés (1925) havent llegit l’Alícia, però no hi ha cap dada que permeti imaginar-ho. L’autor compara Carroll i Kafka amb el yin i el yang orientals. Carroll seria el yang, el blanc, una personalitat més oberta, sense dificultats de relació, amb molts amics i amigues, escriptor de més de cent mil cartes, viatger i interessat en el teatre i la fotografia, i només amb el punt negre de la violència verbal de molts dels seus personatges. Kafka seria el yin, el negre, introvertit, enigmàtic, de relació difícil… personalitat que es trasllueix a les seves obres, només matisades pel puntet blanc de l’humor negre dels seus textos.

Edició recent d’El Procés, traduida per Gabriel Ferrater. Fes clic per ampliar.

Hi ha al llibre un detallat estudi de la literatura de l’absurd i del nonsense, les seves diferències i similituds, la seva relació amb la literatura grotesca, dadaista i surrealista, i fins i tot la literatura utòpica i de ciència ficció. I hi ha també moltes idees hipotètiques, imaginatives, subjectives que el mateix autor reconeix. Compara els somnis, els laberints físics i mentals, la identitat variable que els protagonistes senten que tenen en cada moment al llarg de les narracions, i estudia les distorsions de la realitat percebudes pels protagonistes, tant les d’espai i temps com les sonores. Finalment, analitza les relacions de poder, la rebel•lia d’Alícia i el conformisme relatiu de Josef K., i el poder del llenguatge a l’hora de generar atmosferes oníriques i opressives.

El llibre l’ha escrit Rafael Ventura Galiano (València 1976), que signa només amb els cognoms. Va estudiar medicina i música, sense acabar els estudis, i s’ha dedicat a la crítica literària. Té alguns relats curts premiats. Publica a Facebook [+] Al llarg de l’obra va citant l’Alícia, en una de les traduccions que va fer-ne Ramón Buckley per a Cátedra el 1992, i que es va citar al blog com a fitxa 126 [+]. Les cites d’El Procés venen d’una edició en castellà feta per Cátedra el 1989 a càrrec d’Isabel Hernández

Les EdicionesEvohé [+] publiquen algunes obres d’autors clàssics (Galdós, Valle Inclán, Mary Shelley) i un gran nombre d’autors nous, de novel•la o d’assaig. L’editorial es va fundar el 2008 fruit d’una activitat cultural anterior a la xarxa. Té diferents col•leccions, una de les quals és Intravagantes, on s’ha publicat el llibre comentat aquí.

Jo el recomano.

Fitxa 279
Títol: Lewis Carroll y Franz Kafka. Dos poéticas de la sinrazón. Contingut: Assaig biogràfic i literari. Autor: Ventura Galiano. Portada: Juan Pedro de Gaspar. Idioma: espanyol. Editorial: Ediciones Evohé (Madrid 2014). Rústica amb solapes. Mida: 23*15 cm. 204 pàg. Preu: 12,50 € (Casa del Llibre Internet, 2015). ISBN: 978-84-15415-80-0

Contracoberta. Fitxa 282.