4. ALÍCIA EN TERRA DE MERAVELLES : L’ALÍCIA DEL MARESME

Alícia en Terra de Meravelles. Fitxa 7

Alícia en Terra de Meravelles. Fitxa 7

Carner va ser el poeta essencial del Noucentisme català, el príncep dels poetes catalans. Llegim la Viquipèdia, “les obres noucentistes busquen la bellesa, l’harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores. La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat.” Els poetes i escriptors noucentistes cerquen el classicisme, “l’obra ben feta“, fugir de la rauxa per anar al seny… On veieu en l’Alícia l’harmonia, la raó la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat? Què hi devia veure Carner per posar-se a traduir una obra aparentment caòtica, improvisada, amb personatges impossibles, sense cap referent cultural amb la terra?

Carner és més conegut com a poeta culte, però el fet és que havia escrit contes i rondalles infantils, com “Deu rondalles de Jesús infant” de 1904. També va traduir obres de la literatura universal com Robinson Crusoe de Daniel DeFoe, o diverses obres de Dickens. L’Editorial Juventud s’havia creat el 1923, i va fundar el 1926 l’Editorial Mentora , que tenia com a objectius la publicació en català de grans obres de literatura universal, i obres dedicades “al jovent i als nois i noies“. L’Alícia va ser traduïda en aquest context, com a obra infantil-juvenil. Va sortir publicada el 1927, i reeditada el 1930. Va ser la segona traducció de l’Alícia a Espanya: la primera edició fou en castellà el 1914 i la feu l’editorial Los Muchachos. La portada que es mostra aquí és la de l’edició de 1971, que és una mica diferent de les de 1927 i 1930. Es pot veure on line l’edició de 1927 de la Biblioteca de Catalunya aquí.

Cal·ligrama del Ratolí, cap. III

Cal·ligrama del Ratolí, cap. III

A Carner li agradaven els jocs de paraules i els poemes paròdics, com a molts dels seus col·legues. A la traducció d’Alícia, a la que li falta el poema inicial, els poemes són molt musicals i adaptats a la sensibilitat infantil catalana, tal com ell l’entenia. El cal·ligrama del capítol 3, reproduït aquí, és especialment inspirat. En la traducció va preferir adaptar diverses referències al món català. Posem-ne alguns exemples:
• “…tan sorpresa estava que en aquell moment s’oblidà de parlar català fi“.
• ” Com és que fa el gat aquesta ganyota? És que és un gat castellà” Notable adaptació: gat castellà per gat de Cheshire
• “Digueu un vers de Maragall… de Guimerà…” quan al text original no cita cap poeta anglès, i hi posa només el primer vers de dos poemes morals victorians.
• “Provaré de dir “Què li donarem a la pastoreta?” tradueix Carner, en lloc del poema moral “How doth the little busy bee“, que Alícia recorda com “How doth the little crocodile“.

(Ampliació 30-11-13 Les edicions de després de la Guerra Civil foren corregides per Albert Manent, fill de Marià Manent, director de l’editorial Joventut. Aquí [+] es pot llegir una entrevista d’Alexis Llobet a Albert Manent on explica detalls de la traducció.)

Lola Anglada (Barcelona 1893 – Tiana 1984) va fer les il•lustracions, lletres capitals i marges de cada pàgina. Les il•lustracions no segueixen les que Tenniel va fer, i mostren un món menys monstruós, molt mediterrani, amb masies del Maresme, la mar al fons… En això seguia el criteri d’aproximar al màxim el llibre a la visió dels nois i noies d’aquí. Un detall interessant és que en lloc de les cartes internacionals de diamants, piques, cors i trèbols, va posar-hi cartes espanyoles, amb oros, bastos, espases i copes,. seguint el patró català, on els oros no són monedes sinó sols. El text es correspon amb els dibuixos, i així “the King and the Queen of Hearts” passen a ser “el rei i la reina d’Espases“, que fins i tot és més coherent amb el fet de que tota l’estona van cridant que li tallin el cap a tothom. Que l’escapcin, com tradueix Carner. Lola Anglada va fer també una portada diferent per a una edició en castellà de l’Alícia, també per a Editorial Joventut.

Lola Anglada: la masia on Alícia és atrapada.

Lola Anglada: la masia on Alícia és atrapada.

Hi ha una altra edició en català de la mateixa editorial, la mateixa traducció de Carner i els dibuixos de Lola Anglada (fitxa 8), de mida més petita, sense orles a les pàgines, i amb portada i contraportada amb dibuixos d’autor desconegut molt més infantils.

Més informació:
Estudis sobre les obres de traducció de Josep Carner:
Iribarren, Teresa . «Carner i la seva Alícia». El Pou de Lletres , 11-12 (1998-1999), 84-88.
Mallafrè, Joaquim . «Carner en terra de meravelles: una traducció de l’anglès». Serra d’Or , 298-299 (1984), 58-60.
* Torner, Anna. Detallat blog sobre Lola Anglada [+]

FITXA 7
Títol: Alícia en Terra de Meravelles Contingut: Alice in Wonderland
Idioma: català. Il•lustracions: Lola Anglada (amb 6 làmines en color). Traducció: Josep Carner
Editorial: Joventut, Barcelona (1971, 2ª ed. 1992). Mida: 25X19 cm, tapa dura i sobrecoberta. 143 pàg. El 2002 valia 11,42 €. ISBN 84-261-5664-9

FITXA 8
Títol: Alícia en terra de meravelles Contingut: Alice in Wonderland
Idioma: català. Il•lustracions: Lola Anglada (excepte portada i contraportada). Traducció: Josep Carner
Editorial: Joventut, Barcelona (1971). Mida: 19,5X13,5 cm, tapa dura. 144 pàg.

Alícia en terra de meravelles. Fitxa 8.

Alícia en terra de meravelles. Fitxa 8.

15 comments on “4. ALÍCIA EN TERRA DE MERAVELLES : L’ALÍCIA DEL MARESME

  1. Rosa ha dit:

    Hola, jo tinc un exemplar de “Alícia en terra de meravelles” editorial Juventud, del setembre 1971. El traduit per Josep Carner i il·lustrat per Lola Anglada amb llàmines a color, i realment, quan el tens entre les mans tens la sensació de tenir una joia única.

  2. […] Els gravats són típics de Dalí. A tots hi surt l’Alícia saltant a corda, encara que a vegades costa de trobar (On és l’Ali…”?). Descharnes suposa que és un record de la seva germana quan era nena. També hi ha papallones i erugues, un rellotge tou, i a diverses il•lustracions, com a la portada, hi ha la silueta del mateix Dalí amb bastó. Per l’estil i els colors, em fa la impressió de que Dalí havia vist la pel•lícula de Walt Disney, amb qui Dalí havia col•laborat en diverses ocasions. Els títols de les il·lustracions els he agafat de la traducció de Josep Carner. […]

  3. […] universal dirigits al jovent.  Havíem parlat breument d’aquesta editorial en parlar de la primera traducció al català de l’Alícia per Josep Carner. Aquesta editorial a vegades es signa Editorial Joventut, quan […]

  4. […] és massa col•loquial, a anys llum de l’estil cerimoniós i culte de la traducció de Carner [+]. Una curiositat notable: la Mock Turtle, que es sol traduir en català o castellà per Falsa […]

  5. […] Adaptació: Josep Carner […]

  6. […] i en català “Ostres!“, molt lluny del “Ave Maria! Ave Maria!” de Carner [+], o el “¡Ay, ay! ¡Dios mío!” de Jaime de Ojeda [+]. Els temps canvien, sens dubte. […]

  7. […] … i l’Alícia es va arriscar a tastar-ne el contingut, i el va trobar molt bo (de fet, tenia una mena de gust barrejat de pastís de cireres, crema, pinya americana, gall dindi rostit, toffee i torrades amb mantega). S’ho va beure i es va començar a arronsar… Això diu el capítol 1 de l’Alicia en el País de les Meravelles segons Salvador Oliva [+]. En Josep Carner diu que era sucre candi i no toffee, probablement per no haver d’usar termes no catalans [+]. […]

  8. […] … i l’Alícia es va arriscar a tastar-ne el contingut, i el va trobar molt bo (de fet, tenia una mena de gust barrejat de pastís de cireres, crema, pinya americana, gall dindi rostit, toffee i torrades amb mantega). S’ho va beure i es va començar a arronsar… Això diu el capítol 1 de l’Alicia en el País de les Meravelles segons Salvador Oliva [+]. En Josep Carner diu que era sucre candi i no toffee, probablement per no haver d’usar termes no catalans [+]. […]

  9. […] de l’Alícia són les il•lustracions de Lola Anglada per a Editorial Joventut, en català [+] i castellà [+]. En ambdós llibres traduits per Josep Carner i per Juan Gutiérrez Gili, la Reina […]

  10. […] li diuen Gat de Ceshire, no de Cheshire. Clar que no és tan estranya com la traducció de Carner [+], que li deia gat […]

  11. […] El per què un editor es posa d’acord amb un il•lustrador en un estil concret és, per a mi, un misteri. Si l’artista ja està consagrat, posem un Tenniel en el seu moment, o Dalí [+], s’entén fàcilment. Si es tracta de l’il•lustrador genèric de l’editorial, també s’entén, posem la Maria Barrera de Bruguera [+]. Però, què va portar a Carner a preferir Lola Anglada per a la seva edició? [+] […]

  12. […] de Carner, del mateix any. Casualitat o corrent de fons dels traductors d’aquell temps? [+] […]

  13. […] va dient “Oh dear, oh dear”. En espanyol molts cops li fan dir “Ay, Dios mío”. En Carner [+] tradueix per “Ave Maria, Ave Maria”. López Guix opta per “!Qué […]

  14. […] al català, la cinquena de les que hem inclòs al blog: la primera, la de Josep Carner [+], Salvador Oliva [+], Pau-Joan Hernández i Jordi Vidal [+], Jordi Vidal tot sol [+] i aquesta […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s