433. ALÍCIA TRADUCTOLÒGICA

Fitxa 495. Portada

Aquest assaig, força interessant,  pot agradar als estudiosos de la lingüística i la traducció. Es tracta d’un llibre amb tres parts: un estudi breu sobre la literatura del nonsense; un estudi comparatiu de l’Alice Adventures in Wonderland i The Nursery Alice; i, finalment, una traducció de The Nursery Alice, amb detallats comentaris del perquè tria les solucions que tria.  Tot plegat, interessant per espiar el món dels traductors, i  per comprendre la minuciositat i el detall amb que treballen, en general, els textos. Per exemple, els paràgrafs que dedica a la traducció de la figura del barreter, i el preu del barret, que en la figura de Tenniel diu 10/6, i que al  Nursery Carroll detalla (a diferència de la novel·la original, que no en fa esment). Però quin és aquest preu? 10 xílings i 6 penics? 10 pessetes i 6 cèntims, o alguna altra solució? (recordem que el llibre és d’abans dels euros)

 Isabel Pascua Febles [+] és professora de traducció de la universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Té mosts llibres publicats. Vegeu-ne detalls a la contraportada del llibre, reproduït al final.

Sonia Bravo Utrera [+] és també professora i col·lega de l’autora del llibre. Fa un pròleg ben escrit, on cita Borges, i això sempre és encomiable…

Fitxa 495. Processament de textos manual

No és el primer llibre d’assaig que es fa a les Canàries sobre l’Alícia. José Antoni García Deniz [+] és diputat pel grup socialista canari al parlament  de Canàries. Va publicar, el 1981, la seva tesi doctoral amb el títol “El estilo de Alice’s Adventures i Wonderland y las traducciones españols“,  Va fer la tesi a la universitat de La Laguna, única en aquell moment a les Canàries.  No em consta qui va ser el seu director de tesi, però ja era un començament de l’interés del departament de Filologia anglesa en Carroll.

El llibre descrit a aquesta entrada és editat pel  Servei de Publicacions de la Universidad de las Palmas de Gra Canaria. Aquests serveis fan una gran feina editorial, publicant textos erudits del professorat que, d’altra manera, potser no tindrien sortida. O bé publicant textos que segur que tenen sortida i, d’aquesta manera, compensar les pèrdues d’uns amb els beneficis d’altres.  No sóc imparcial, he publicat amb la UB tres llibres, que estic segur que han donat beneficis…

Hi ha algunes il·lustracions encartades, com la que s’adjunta, que no havia vist mai, sobre com va presentar Carroll el poema del ratolí. No hi havia processadors de textos, sembla.

Fitxa 495

Títol: Los mundos de Alicia de Lewis Carroll: estudio comparativo y traductológico. Contingut: Assaig sobre traduccions de l’Alícia.  Autor: Isabel Pascua Febles, amb pròleg  de Sonia Bravo Utrera.  Idioma: espanyol.  Il·lustració:  diversos autors. Editorial: Universidad de las Palmas de Gran Canaria (2000). Preu:  10 € (TodoColección, 2021). Mida: 17*24 cm. 152 pàgines. Rústica. ISBN: 978-84-95286-58-0

Fitxa 495. Contraportada

215. TRES ALÍCIES PENGUIN

Fitxa 273. Portada

Fitxa 273. Portada

Una nova edició barata conmemorativa del 150è aniversari feta per l’editorial Penguin Random House. Com a originalitat conté les tres Alícies: Alice’s Adventures in Wonderland, Alice’s Adventures under Ground i The Nursery Alice, traduïdes a l’espanyol. Les il•lustracions de la primera són les classiques de Tenniel. Per a la segona obra hi ha només algunes de les de Lewis Carroll. Les il•lustracions de colors de Tenniel de la darrera edició no les han reproduit aquí.

La traducció d’Alice Adventures in Wonderland és la clàssica de Luís Maristany, ja comentada i elogiada [+]. Alice’s Adventures under Ground ha estat traduida per Laura Rins [+]. És una traductora del col•lectiu Anuvela i també independent, amb una varietat considerable de temes de traducció. La seva traducció és comparable a l’anterior comentada aquí, de Fernando Carbonell [+]. La principal diferència és la traducció de la poesia de la cua del ratolí, que per cert és ben diferent de la del Wonderland, com es pot veure a la traducció reproduïda a aquesta entrada.

Fitxa 273. La poesia del ratolí. Fes clic per ampliar.

Fitxa 273. La poesia del ratolí. Fes clic per ampliar.


The Nursery Alice ha estat traduida per Agustín Gervás Sánchez. Li ha donat el títol d'”Alicia para los pequeños” com a aquí [+], a diferència de la traducció de Mauro Armiño [+]. Gervás està especialitzat en traduccions de llibres per a infants, i també n’ha escrit algun. La seva traducció té el handicap de que en aquest volum no hi ha les il•lustracions. Per tant totes les referències que Carroll fa integrant de forma molt notable il•lustracions i text, aquí s’han perdut, i és una llàstima. Per exemple, no pot posar res sobre la planta didalera que vaig comentar en detall a [+].

L’editorial Penguin Random House [+] és la integració de Plaza y Janés, Grijalbo, Mondadori (Itàlia) i Random House (Alemanya) . El conglomerat es va unir a Penguin (Regne Unit) el 2013. I tot plegat és propietat del grup alemany Bertelsmann. La seva divisió espanyola és Penguin Random House Grupo Editorial, que té quasi trenta segells editorials, alguns en català.

Fitxa 273
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland, Alice’s Adventures Under Ground i The Nursery Alice traduïdes, i les dues primeres il•lustrades. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel i Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Luís Maristany, Laura Rins, Agustín Gervás. Editorial: Penguin Random House Grupo Editorial (Barcelona, 2016). Cartoné. Mida: 20*13 cm. 216 pàg. Preu: 8,95 €. ISBN: 978-84-9105-074-2

Fitxa 273. Una de les il·lustracions de Lewis Carroll.

Fitxa 273. Una de les il·lustracions de Lewis Carroll.

211. TRES ALICIETES VINTAGE

Fitxa 266. Portada.

Fitxa 266. Portada.



Ampliat 22-11-2017

S’agafa The Nursery “Alice” [+] i se’n van extractant frases senceres de forma literal, fins que quedi la sisena part del llibre original. S’escapcen molt les poesies. S’aprofiten les il•lustracions acolorides de John Tenniel que havia fet per a l’edició inicial, lleument modificades. Es posa el text seguit, sense capítols separadors. Es treuen la introducció, el pròleg, i tots els textos que Carroll va afegir-hi com a complement, i el resultat és The little Folks’edition de les Alice’s Adventures in Wonderland. Qui va resumir i adaptar el llibre? No he sabut trobar-ho, ni se’n fa menció en els llibres reeditats. Tot això ho van fer el 1903.

Alexander Macmillan era un editor de la confiança de Carroll, que va publicar les primeres edicions de les Alícies. Carroll va morir el 1898, i el mateix any Macmillan ja treia una nova edició de l’Alícia, a la col•lecció “The Sixpenny Series”. El 1903 va fer una primera edició d’aquest The little Folks’ Edition, amb el text abreviat i il•lustracions de Tenniel refetes, amb l’Alícia amb faldilla blava. El 1904 va editar la “Illustrated Pocket Classics”. El 1907 va fer una segona edició de The little Folks’ Edition – amb faldilla vermella- , i a més una “Miniature Edition”. El 1911 una edició amb dibuixos de Tenniel i de Harry Theaker [+]. El 1927 publica “The Children’s Edition”, amb més il•lustracions acolorides, i encara el 1995 i 1996 es publiquen les Alícies completes amb totes les il•lustracions acolorides per Diz Wallis. L’any 2015 amb motiu del 150è aniversari, Macmillan [+] ha publicat tota mena d’edicions en facsímil i noves edicions. I l’octubre de 2016 té prevista l’edició de Through the Looking-glass en l’edició de The little Folks’s Edition. Es pot fer ja la reserva a Amazon.

Fitxa 267 Interior. Alícia amb faldilla vermella. Fes clic per ampliar.

Fitxa 267 Interior. Alícia amb faldilla vermella. Fes clic per ampliar.


Les edicions en català i espanyol han estat editades per Lata de Sal [+]. És una editorial de Madrid, molt petita, que edita àlbums il•lustrats, que té només dues col•leccions: Gats, i Vintage. Té un catàleg curt. La col•lecció Vintage publica només llibres que tinguin més de trenta anys. I el més antic és, amb diferència, aquesta Alícia.

Sílvia Negre Mascaró ha fet la traducció al català, força fluida, i Susana Collazo Rodríguez al castellà, una mica més encarcarada. No tinc més dades de les traductores. L’edició ha seguit força l’edició en anglès, però hi han posat llom daurat i han tret el daurat de cada full. A l’edició en anglès hi ha una frase que suposo que deu ser de 1907: “Moral rights asserted“. En canvi, en català i castellà hi han afegit la frase “I al país de les meravelles hi pot entrar tothom. Sense passaport“. Això de posar frases deuen ser manies dels editors.

Fitxa 266
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: resum de The Nursery “Alice”. Autor: original de Lewis Carroll, adaptador no consta. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Editorial: Macmillan Children’s Books (Londres, 2015, reproduit de l’edició de 1907). Cartoné. Mida: 13*10 cm. 128 pàg. Preu: $14,99 (2016). ISBN: 978-1-4472-7778-1

Fitxa 267
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland (fitxa 266) traduit. Autor: original de Lewis Carroll, adaptador no consta. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: català. Traducció: Silvia Negre Mascaró. Editorial: Lata de Sal col•lecció Vintage (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 13*10 cm. 128 pàg. Preu: 12,00 € (2016). ISBN: 978-84-944343-6-5.

Fitxa 268
Títol: Las Aventuras de Alícia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland (fitxa 266) traduit. Autor: original de Lewis Carroll, adaptador no consta. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Susana Collazo Rodríguez. Editorial: Lata de Sal col•lecció Vintage (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 13*10 cm. 128 pàg. Preu: 12,00 € (2016). ISBN: 978-84-944343-4-1.

Fitxes  267 i 268. Portades

Fitxes 267 i 268. Portades



Ampliació 22-11-16

Macmillan ha editat també el 2016 la versió reduida de Through the Looking-Glass, molt extractada i amb 32 il·lustracions acolorides de Tenniel. Segueix els mateixos criteris que l’extracte que van fer d’Alice in Wonderland descrit en aquesta entrada. Per ara no ha estat traduït.
Fitxa 294
Títol: Through the Looking-Glass. The Little Folks Edition Contingut: resum de Through the Looking-Glass Autor: original de Lewis Carroll, adaptador no consta. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Editorial: Macmillan Children’s Books (Londres, 2016, reproduit de l’edició de 1903). Cartoné. Mida: 13*10 cm. 128 pàg. Preu: $12,05 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-5098-2049-8

Fitxa 294. Portada

Fitxa 294. Portada

193. ALÍCIA PER A INFANTS I INFANTES

Fitxa 244. Portada d'Emily Gertrude Thomson

Fitxa 244. Portada d’Emily Gertrude Thomson

Hi ha diverses traduccions al castellà del darrer llibre de Carroll dedicat a les Alícies, el The Nursery “Alice”, de 1890. Al blog n’hem comentat algunes, de 2008 i 1982 respectivament: [+] o [+] .

Per conmemorar el 150è aniversari de l’Alíce’s Adventures in Wonderland, l’editorial Edelvives i el seu segell català Baula han publicat noves edicions de The Nursery “Alice”, amb els títols “Alicia para los pequeños” i “Alícia per a infants”. Ambdues edicions són iguals en format, en els dibuixos de Tenniel acolorits, i en la portada d’Emily Gertrude Thomson. Llàstima del color del text, un marró força clar que el fa una mica pesat de llegir. La compaginació i distribució de les il•lustracions és la que va proposar Carroll per a l’edició original. Contenen el text del llibre, el pròleg original, el poema “A Nursery Darling”, la Felicitació de Nadal de 1871 i la Felicitació de Pasqua de 1872.

L’edició en català és, que jo sàpiga, la primera que es fa en aquest idioma. El traductor ha estat Salvador Oliva (Banyoles 1942), veterà traductor de les dues Alícies clàssiques, que ja s’han comentat a aquest blog (vegeu la pàgina Traductors). Les seves traduccions són molt planeres i poc recargolades, i aquesta no n’és una excepció. Salvador Oliva [+] ha traduit tot Shakespeare, a més de Dylan Thomas, Oscar Wilde i R.L.Stevenson, entre molts altres.

Fitxa 244 Dibuix de Tenniel on, al peu de l'arbre, es pot veure la didalera. Fes clic per ampliar.

Fitxa 244 Dibuix de Tenniel on, al peu de l’arbre, es pot veure la didalera. Fes clic per ampliar.

La traductora de l’edició en castellà ha estat Catalina Martínez Muñoz (Madrid, 1961). És traductora literària d’autors importants, com Joseph Conrad, Doris Lessing, Rudyard Kipling, H. G. Wells, Oscar Wilde o Virginia Woolf. Ha treballat per a diverses editorials i entre elles Alianza Editorial.

Parlant de traduccions, m’he fixat en un detall nimi, que surt a l’Alícia per a infants però no a la del País de les Meravelles, i que Martin Gardner comenta en les seves notes [+]. En el capítol IX on hi surt el Gat de Cheshire, Carroll, en l’estil autoalusiu que segueix al llarg de tots els capítols de la versió per a nens, comenta el dibuix de Tenniel on hi surt una planta al costat de l’arbre del Gat. La planta és del gènere Digitalis (que té dotzenes d’espècies), i, referint-s’hi, pregunta “And do you know why it’s called a Fox-Glove? Perhaps you think it’s a got something to do with a Fox? No indeed! Foxes never wear Gloves!. The right Word is “Folk’s-Gloves.” Did you ever heard that Fairies used to be called “the good Folk”?

Aquí Carroll no fa un joc de paraules, encara que ho sembla, sinó que segueix la teoría etimológica de William Henry Fox Talbot [+], conegut botànic, inventor i fotògraf, que devia ser amic de Carroll i havia estudiat també al Trinity College.

Doncs aquest paràgraf ha estat traduit de maneres ben diferents. Oliva considera que fox i folks és un joc de paraules de Carroll, i parla de la didalera, de la didalera de Sant Jeroni –noms comuns de la planta Digitalis en català- i del didal de les fades “perquè les fades cosien”.

En castellà cada traductor troba una solució diferent. A l’edició de 1982 José Emilio Pacheco ho tradueix per Guante de Zorro, un dels seixanta noms diferents d’aquestes plantes en castellà. Però com que “los zorros no usan guantes, en realidad esta planta debería llamarse guante de hada porque a las hadas se les decía las buenas personas, the good folk, y como en su pronunciación folk se parece a fox…”. La traducció de Mauro Armiño de 2008 parla de la dedalera, i afirma –de forma per a mi incomprensible- que “¿Quizá pienses que tiene algo que ver con un dedal? ¡Pues no! ¡Los dedales nunca han tenido que ver con los pedales! La expresión real es “Dedo de Hada”.¿No has oído que las Hadas suelen tener en sus manos una varita mágica?”. La traducció de 2015 de Catalina Martínez Muñoz tira al dret. “Se llama dedalera porque tiene forma de dedal. Y ¿sabes que en algunas partes también se llama “gorro de hada”? Porque las hadas viven en el bosque”. I tan panxa…

Una altra il·lustració amb Alícia i la didalera. És lúnic dibuix de Tenniel en que l'Alícia està en posició frontal.

Una altra il·lustració amb Alícia i la didalera. És l’únic dibuix de Tenniel en que l’Alícia està en posició frontal.


En el que están d’acord tots els traductors és en evitar el doble gènere, que seria “Alicia para niños y niñas”, o “Alicia para los pequeños y las pequeñas” En català seria més pompós: “Alícia per a infants i infantes”. I no.

Les edicions tenen a la portada la i•lustració original d’Emily Gertrude Thomson, i a l’interior les il•lustracions de John Tenniel acolorides.
Han editat els llibres dues editorials del Grupo Luís Vives [+]: Edelvives el de castellà i Baula el de català. Són idèntics, i amb disseny original de Macmillan, que té els drets del format de l’edició.

Edelvives és una editorial de tota la vida, en sentit estricte per a mi: des de que vaig anar a l’escola vaig usar llibres d’Edelvives, tant a la meva primera acadèmia com després als maristes de Badalona i Barcelona, i és que l’editorial és d’aquest orde religiós. Recordo a la segona pàgina aquell Nihil Obstat. Imprimatur Casimirus, que era el bisbe de Saragossa –Casimiro Morcillo– d’aquells moments… Era ja un misteri a la primera pàgina. L’editorial es va fundar el 1889 i es deia llavors FTD, sigles que figuraven encara a alguns llibres. Nosaltres ho traduiem per “Fumar Tabaco Dolent”… als 9 anys. La meva mare ja havia seguit abans de la guerra “El Libro de España” de FTD, que jo vaig seguir també després. Eren les aventures de dos nens orfes que amb diferents pretextos anaven passant per tota l’Espanya peninsular. La diferència entre les dues edicions, la d’abans de la guerra i la de després, és que van canviar la causa de la mort del pare. Abans de la guerra havia mort en un accident de treball, i després de la guerra era falangista i havia mort defensant el cuartel de la Montaña de Madrid de les tropes populars. A mi el llibre m’agradava…

Fitxa 244
Títol: Alícia per a infants. Contingut: The Nursery “Alice” traduit. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Emily Gertrude Thomson. Idioma: català. Traductor: Salvador Oliva. Editorial: Baula, Barcelona (2015). Mida: 21*17 cm. 61 pàg. Cartoné. Preu: 12,50 €. ISBN: 978-84-479-2959-7

Fitxa 245
Títol: Alicia para los pequeños. Contingut: The Nursery “Alice” traduit. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Emily Gertrude Thomson. Idioma: espanyol. Traductor: Catalina Martínez Muñoz. Editorial: Edelvives, Madrid i Saragossa (2015). Mida: 21*17 cm. 61 pàg. Cartoné. Preu: 12,50 €. ISBN: 978-84-263-9856-7

Fitxa 245. Portada d'Emily Gertrude Thomson

Fitxa 245. Portada d’Emily Gertrude Thomson

157. ALÍCIA ACADÈMICA

Portada fitxa 204. Foto d'una representació d'Alice in Wonderland a Londres. Fotògraf desconegut.

Portada fitxa 204. Foto d’una representació d’Alice in Wonderland a Londres. Fotògraf desconegut.

Pel seu títol podriem pensar que aquest llibre és una Alícia més. La foto de la portada ja ens intriga una mica: correspon a una representació de l’obra Alice in Wonderland a l’Opera Comique Theatre de Londres el 1898. I és que l’edició del professor Richard Kelly és molt diferent de la majoria de textos de i sobre l’Alícia. És alhora un estudi acadèmic, i amb molta documentació per poder fer estudis sobre l’Alícia. Del llibre n’hi ha dues edicions, de 2000 i de 2011. Aquí comento la primera. La segona edició és fonamentalment idèntica, amb una mica més de material als annexos.

Conté íntegres les tres versions que Carroll va fer de l’Alice in Wonderland: la primera amb dibuixos del mateix Carroll Alice Adventures Under Ground [+], la segona i més coneguda Alice’s Adventures in Wonderland, amb les 42 il•lustracions de Tenniel, i la tercera i més infantil The Nursery Alice [+]. Aquesta no és il•lustrada perquè l’original era amb vint il•lustracions de Tenniel acolorides, i aquesta edició es en blanc-i-negre.

La introducció, del mateix Kelly, és un documentat assaig sobre les diferents visions que els estudiosos han fet de l’Alícia. M’ha cridat especialment l’atenció el detall amb que s’ha interpretat el text com a descripció amagada del pas de la infància a la pubertat, amb interpretacions psicoanalítiques, psicològiques, socials… També es detallen les crítiques polítiques de Carroll contra els polítics de Londres, i contra l’església a la que pertanyia. I, més evdents i ja comentades abastament, la sàtira sobre la pedagoria victoriana basada en textos amb conclusions morals i l’aprenentatge memorístic de poesies també morals. Aquesta interessant introducció pot llegir-se quasi tota aquí [+].

A més de les Alícies citades, hi ha 11 apèndixs d’extensió variable. Els primers, un comentari del mateix Carroll sobre la representació teatral de la foto de portada, i el text Symbolic Logic, ja comentat [+]. Segueixen dotze pàgines extretes dels seus diaris i cartes, seleccionades com a representatives dels milers que en va escriure. Un text escrit per Caryl Hargraves, fill d’Alice Liddell, sobre els records que la seva mare tenia dels dies que va passar en l’entorn on Carroll es movia. I un altre de molt personal, escrit per Isa Bowmann, sobre la impressió que li va fer conèixer a Carroll quan ella tenia 13 anys, i ell 55. La descripció que en fa dels seus trets físics, la manera d’anar vestit, la manera de parlar i les coses que deia, la devien fascinar i el text ho explica amb detall.

Hi ha després una llarga sèrie de 19 comentaris de mitjans de comunicació sobre l’Alice quan es va publicar. Majoritàriament són elogiosos, especialment els de The Times i The Guardian. Però n’hi ha també de crítics, amb arguments que es podrien subscriure avui mateix per part de molta gent. També hi ha els nou poemes autèntics que va parodiar Carroll. I quatre extractes de contes infantils contemporanis, per tal de podem comparar estils, temàtiques, morals i llenguatges. I, per acabar, una bibliografia amb 79 títols de Carroll, sobre les Alícies i sobre Carroll-Dodgson. Els dos primers textos de Martin Gardner [+] i [+], únics publicats en sortir la primera edició del llibre de Kelly, hi són especialment destacats.

L’autor, el professor Richard Kelly, és professor d’Anglès a la universitat de Tennessee, Knoxville. S’ha dedicat a la literatura de ficció del segle XIX, i a biografies d’autors com Carroll o Graham Greene. L’editorial Broadview Press Ltd [+] és una editorial del Canadà fundada el 1985. Està especialitzada en estudis literaris, filosòfics i històrics, amb centenars de títols molt variats, des de Robinson Crusoe a L’Origen de les Espècies. Sempre amb l’estudi acadèmic corresponent. Els seus llibres són usats com llibres de text en moltes universitats, i subministren còpies electròniques als professors que ho demanen.

FITXA 204
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland anotada i il•lustrada. Alice’s Adventures under Ground il•lustrada. The Nursery Alice. Introducció, cartes, notes, poemes parodiats, crítiques als mitjans i altre material. Autors: Lewis Carroll, Richard Kelly, diversos. Il•lustracions: Sir John Tenniel, Lewis Carroll.
Idioma: anglès. Editorial: Broadview Press Ltd (Peterborough, Ontario, Canadà), 2000. Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. Preu: $7,50 (segona mà, San Francisco, EUA) ISBN: 978-155111-223-7

139. L’ALÍCIA AUTOAL·LUSIVA PER A NENS

Portada de E. Gertrud Thomson. Fitxa  187

Portada de E. Gertrud Thomson. Fitxa 187

Hem parlat ja de la darrera obra sobre l’Alícia que va escriure Carroll: The Nursery “Alice”, l’Alícia per a nens, de 1890. N’hem vist la versió en anglès [+] que pot trobar-se, en l’edició original, aquí: [+]. També hem vist la versió espanyola traduida el 2008 per Mauro Armiño [+]. La versió del llibre d’aquesta entrada és anterior, de 1980. El traductor va ser José Emilio Pacheco (Ciudad de México, 1939 -2014). Va ser un important poeta, assagista, traductor d’Elliott, Beckett i Wilde, novel•lista i contista de la Generación de los cincuenta mexicana. Va ser Premio Cervantes 2009. La traducció ja era -el 1980- políticament correcta, perquè, malgrat que el títol de la portada del llibre és “Alicia” para niños, a la primera plana se’ns diu que és “Alicia” para los niños, però després se’ns informa de que és un text adaptat per a nens i nenes. En anglès es dirigeix a “nursery readers“, en genèric. La traducció és molt correcta, diferent de la d’Armiño, que també era excel•lent, i respecta l’abundós ús de les paraules en cursiva que Carroll aplicava per donar èmfasi a les situacions, cosa que Armiño no fa.

S’havia comentat breument ja l’estil literari d’aquesta versió, que es dirigia al nen-lector, o millor, al nen-oient, perquè Carroll considerava que aquesta versió era per a nens de fins a cinc anys. Però, rellegint-la, m’ha tornat a sorprendre el plantejament avançat de les relacions autor-lector del llibre.

La referència creuada entre llibres és una estratègia literària que vaig descobrir als llibres de Verne. A “L’illa misteriosa” hi ha al·lusions al capità Nemo, personatge que és de les “20000 llegües de viatge submarí“, i de Tom Ayrton, criminal de “Els fills del Capità Grant“. Són magistrals les autoreferències del Quixot, on al capítol II de la segona part els personatges de ficció expliquen que s’han llegit la primera part del llibre. L’autoal·lusió és un procediment literari una mica diferent, pel qual una frase o text es refereix a la mateixa frase o al mateix text. Per exemple, la frase “Aquesta frase és autoal·lusiva” és realment autoal·lusiva, perquè parla d’ella mateixa. Vaig veure-ho per primer cop el març de 1981 en un article d’Investigación y Ciencia de Douglas R. Hofstandter, l’autor del monumental Gödel, Escher, Bach. Finalment, una tercera tècnica relacionada és que l’autor del llibre es dirigeixi en segona persona del singular al lector, anticipar-se als seus pensaments i donar-li resposta a les preguntes que se suposa que s’està fent mentres llegeix el llibre. Aquesta tècnica l’he usat i l’uso habitualment en els meus llibres i articles de divulgació científica, i faig que els articles siguin diàlegs on el lector m’interpel•la, em pregunta i em critica.

El llibre que es comenta aquí és un bon exemple d’aquesta tercera tècnica, com es pot veure del fragment reproduit, i al fragment reproduit a la traducció d’Armiño. No només es dirigeix al lector, sinó que li explica els dibuixos que posa al text, l’interpel•la i fins i tot el tracta -carinyosament- d’ignorant. Per exemple, en un fragment diu “… Entonces, ¿qué crees que pasó?. No, nunca lo sabrás. Tendré que decírtelo de nuevo” o encara “tendrían que organizar una Carrera Loca. ¿En qué crees que consistía? ¿No sabes? Eres una criaturita ignorante. Ahora pon mucha atención y te libraré de tu ignorancia.” No sé si avui la tècnica seria molt pedagògica -dir que un nen s’equivoca és, en certes teories, impropi- però el que és segur és que un llibre amb aquestes expressions no seria editat.

Les il•lustracions del llibre són les originals. Són les de Tenniel acolorides per E.Gertrude Thomson, i que varem comentar en parlar del llibre de l’entrada 23. Thomson va fer-ne també la portada, que no reprodueixen cap de les dues versions citades, però sí aquesta, i és la primera il•lustració d’aquest post.

El llibre és el volum 9 de la col•lecció Clásicos Infantiles Ilustrados Asuri. Asuri de Ediciones va ser una editorial, ja extingida, que es va fundar el 1957 i va publicar molts tipus de llibres, incloent enciclopèdies. Va tancar cap als anys 90. L’edició és, de fet, la que havia fet a Mèxic l’editorial Promexa, d’on José Emilio Pacheco era director de la col•lecció de contes infantils. Es poden trobar ambdues edicions a les llibreries de vell virtuals.

FITXA 187
Títol: “Alicia” para niños. Contingut: The Nursery Alice traduit amb les il·lustracions originals.
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada i acoloriment de les il•lustracions: E.Gertrude Thomson Traducció: José Emilio Pacheco
Editorial: Asuri de Ediciones SA, Bilbao (1982). Mida: 30,5*23,5 cm, tapa dura. 39 pàg. Preu: 15 € (Fira del Llibre d’Ocasió 2014). ISBN: 84-7539-054-4

Fitxa  187, pàgina interior. Il·lustració de Tenniel i acoloriment de Thomson.

Fitxa 187, pàgina interior. Il·lustració de Tenniel i acoloriment de Thomson.

116. THE NURSERY “ALICE”

Portada fitxa 163.

Portada fitxa 163.

Una de les primeres entrades d’aquest blog, la número 13, va dedicar-se a l’Alícia del parvulari [+] . Com es deia allà, l’Alícia dedicada als nens és la darrera de les quatre que va escriure, tan tard com 1890, vint-i-cinc anys després de la primera. A l’entrada nº 13 s’exhibia la versió traduida al castellà per Mauro Armiño.

El contingut d’aquesta Alícia de parvulari segueix els episodis de l’original, però molt abreujada. En aquest enllaç es pot llegir tot el llibre original en anglès [+]

L’edició que es comenta aquí ha estat publicada per la benemèrita Editorial Evertype [+] el 2010. La coberta és una de les tres cobertes genèriques d’aquesta editorial, totes tres amb dibuixos de Tenniel: la de Wonderland (de to vermell, amb el Conill Blanc com a herald), la de Through the Looking-Glass (de to verd i el Cavaller Blanc), i altres edicions d’Alícia (de to verdós, també amb el Conill Blanc). S’hi ha inclòs el prefaci “Addressed to any mother“.

Fitxa 163. Dibuix interior. Fes clic per ampliar.

Fitxa 163. Dibuix interior. Fes clic per ampliar.


Hi ha també vint dibuixos de Tenniel, acolorits per la pintora Emily Gertrude Thomson (1850-1929), que també en va dissenyar les dues tapes. Era amiga de Lewis Carroll. Són també de Thomson la coberta original i una Llebre de Març.

FITXA 163
Títol: The Nursery “Alice”. Contingut: The Nursery “Alice” il•lustrat”.
Idioma: anglès. Il•lustracions: John Tenniel i Emily Gertrude Thomson.
Editorial: Evertype, Cathair na Mart, Mhaigh Eo. (2010) Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 69 pàg. Preu: $15,95 (2013). ISBN: 978-1-904808-42-8

Portada clàssica d'Emily Gertrude Thomson. Fitxa 163,

Portada clàssica d’Emily Gertrude Thomson. Fitxa 163,

13. L’ALÍCIA DEL PARVULARI

Alicia para niños. Fitxa 23

Alicia para niños. Fitxa 23

L’èxit d’Alice in Wonderland va fer que Lewis Carroll n’escrivís una versió simplificada per a nens més petits.  Ho va publicar el 1890, vint-i-cinc anys després de la primera, o sigui que va deixar passar temps entre una i l’altra. Va ser la quarta versió d’aventures d’Alícia: Les aventures subterrànies el 1864 , l’Alícia al país de les meravelles el 1865, A través del mirall el 1872, i aquesta darrera, que té per títol original The Nursery “Alice” el 1890.

El contingut d’aquesta Alícia de parvulari segueix els episodis de l’original, però molt abreujada. Hi ha també vint  dibuixos de Tenniel, acolorits per la pintora Emily Gertrude Thomson (1850-1929), que també en va dissenyar les dues tapes, no reproduides a l’edició que es presenta aquí. Era amiga de Lewis Carroll.

En aquest enllaç es pot llegir tot el llibre original en anglès.

Portada de The Nursery "Alice" d'Emily Gertrude Thomson

Portada de The Nursery “Alice” d’Emily Gertrude Thomson

No sé que hi hagi edició en català de The Nursery “Alice”. En castellà tinc l’Alicia para niños, d’EDAF (2008). N’ha fet la traducció i algunes breus notes Mauro Armiño.  El seu nom complet és Mauro Fernández Alonso  de Armiño (Cereceda, Burgos 1944). És un premiat traductor, especialment de literatura francesa (Proust, Camus, Voltaire, Sade, Molière…). També ha traduït alguns autors de llengua anglesa, com Edgar Allan Poe o Oscar Wilde. O Lewis Carroll, de qui ha traduït les dues Alícies, com ja veurem en el seu moment.  Hi ha altres edicions del llibre en espanyol, totes sudamericanes, traduïdes per José Emilio Pacheco, Olga Drennen, i altres.

En un prefaci dirigit “A totes les mares”  Carroll afirma que el llibre és per a que sigui llegit per nens de zero a cinc anys. El mateix Carroll diu a continuació que llegit no, que vol que sigui fullejat, arrugat, besat pels nens. El text té un estil molt diferent de les Alícies “normals”. L’autor es dirigeix a l’hipotètic lector, fent-li contínuament preguntes per mantenir el seu interès: “Hi havia una vegada una nena que es deia Alícia, i va tenir un somni molt curiós. T’agradaria saber què va somiar?”  I tot el llibre així. Fa referència a les figures intercalades en el text:  “Si passes aquesta pàgina veuras a Alícia mirant el Somriure sense Gat“.

Dialogar amb el lector és un recurs força eficaç, que jo aplico sovint als meus llibres i articles. Jo li afegeixo intervencions del “lector”, cosa que Carroll no fa. A la pàgina que il·lustra aquesta entrada es pot veure un tast del seu estil col·loquial.

Una reflexió final. Carroll va dirigir el text de les Alícies clàssiques a nens i nenes com Alice Liddell, que tenia en aquell moment 10 anys. No sé si ara el llenguatge de les Alícies és massa elevat o massa complex. El que sí que és segur és que els nens de cinc anys no poden llegir l’Alicia para niños, perquè la majoria no saben llegir. I no l’entendrien, de fet: tot el capítol del judici no és a l’abast dels nens, ni en els termes ni en els conceptes.  En canvi, sí que són adequats tots els episodis en que passen coses màgiques o fantàstiques, com créixer o reduïr-se.

Molts llibres escrits per a adults se’ls han apropiat els nens, per diversos factors. Charlie Brown, Mafalda, Garfield, els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, fins i tot el Petit Príncep de Saint-Exupéry, i en el seu moment Robinson Crusoe de Daniel DeFöe van ser llibres d’adults, que van passar a llibres juvenils, i ara, en molts casos, són considerats llibres infantils, amb tot el seu merchandising infantil.  En canvi altres llibres, com el Màgic d’Oz o les Alícies, escrites inicialment com a llibres infantils, han passat a ser valorades pel públic adult, i aquest blog n’és una mostra.

Pàg. 20 de l'Alicia para niños. Mostra del llenguatge de Carroll per a parvulari.

Pàg. 20 de l’Alicia para niños. Mostra del llenguatge de Carroll per a parvulari.

FITXA 23

Títol: Alicia para niños.  Contingut:  The Nursery “Alice” traduit

Idioma: espanyol.   Il·lustracions: Tenniel. Acolorides per Emily Gertrude Thomson.  Traducció i notes: Mauro Armiño

Editorial: EDAF, Madrid (2008). Mida: 25*17,5 cm, tapa dura. 63 pàg. Preu: 4,95 € (2009)  ISBN 978-84-414-2102-8