Encara un altre llibre de Bruguera, probablement l’editorial que més vegades ha editat l’Alícia en format infantil: unes 10 vegades, la darrera aquesta [+] . El llibre és de la col·lecció Heidi, en que a cada volum hi havia sis o set contes; hi ha el conte principal, que dona nom al llibre, i els altres, alguns de coneguts i altres que no. La col·lecció devia tenir èxit perquè el que tenim entre mans és el volum 20, i n’hi va arribar a haver 25; els contes acompanyants d’aquest volum són “El lenguaje de los animales”, “Epaminondas”, “La granada”, “El leño de Navidad”, “El pez de cristal” i “El caballero de Blackfield“. Només me’n sona un.
El format del llibre que comentem ara és similar a l’Alícia de la col·lecció Historias, que va ser el primer post d’aquest blog [+]. La diferència bàsica és que al llibre de la col·lecció Historias la novel·la és més o menys completa i aqui és abreujada a la quarta part. Però s’assemblen en que ambdós intercalen text i dibuixos en format tebeo, que és el que li va donar l’èxit a Bruguera..
La narració abreujada no té cap interés, o sí, per veure fins on es pot estrafer un text. Falten episodis, no hi ha el Gat ni l’Eruga. Naturalment, no hi ha poemes ni jocs de paraules, i s’inventa personatges. Per exemple, els jardiners que pinten roses no són cartes sinó nans i gnoms, i l’Alícia els ajuda amb un llevataques. Hi fa sortir una fada que perd la vareta màgica i un exèrcit d’erugues li troben. Hi surten quatre gats lladres que roben a un cinquè gat… disbarats. Ha fet l’adaptació Montserrat Gallarda Garós, que n’havia fet d’altres per a Bruguera [+].
Pel que fa a les il·lustracions, sembla que tinguin vida pròpia: hi surten situacions que no són al text, i viceversa. Talment sembla que hagin decidit per separat els dos continguts… No podem saber qui és l’autor perquè als crèdits n’hi consten set. Si fossin per ordre, les il·lustracions de l’Alícia serien d’una tal Helenita…
Com a curiositat, a altres volums de la col·lecció hi ha contes i llegendes catalans: “El pino de san Baldiri”, “El conde Arnau”, “Leyenda de san Lorenzo Savall”, “Las hormigas del Canigó”, “La mulassa de Berga“. Sorprenent.
I també és curiós el text de la solapa on es presenta la col·lecció. i que és també a la contracoberta reproduida: “ …Las representaciones del bien y del mal personalizadas por la fantasía de los maestros del género, aparecen como hadas, duendes, animales o niños, que sus ingeuas aventuras divierten, pero enseñan además algunas verdades, que es bueno que los pequeñuelos vayan conociendo“.
Això tan adoctrinador va dirigit als adults que comprin el llibre, adults que gairebé segur que no es llegiran la solapa.
El llibre el vaig trobar a una paraada de metro, de les que s’anuncien com a “Llibre Solidari”, amb preus d’1, 2 i 3 €.
Fitxa 555
Títol: Alicia en el país de las maravillas, y otros cuentos. Contingut: Set contes infantils adaptats, resumits i i il·lustrats. Autor: Diversos. Adaptació Montserrat Gallarda Garós. Idioma: espanyol. Il·lustracions: Diversos autors. Editorial: Bruguera, col·lecció Heidi (Barcelona 1972) Preu:2 € (Llibre Solidari metro Sagrera, 2017). Mida: 13*19,5 cm. 255 pàgines. Del conte d’Alícia 63 pàgines .Cartoné i guardes. ISBN: no hi consta
ALÍCIA, NATURALMENT 