291. ALÍCIA PUZLE O PUZZLE

Fitxa 351. Portada

Puzle i puzzle són ambdues paraules normatives que en el nostre entorn signifiquen un trencaclosques bidimensional format per diverses peces que encaixen i que determinen una figura en superfície . Ara hi ha també puzles 3D, amb la idea de fer un objecte tridimensional mitjançant la tècnica d’anar construint totes les seves cares amb puzles bidimensionals.

Però en el món anglosaxó un puzzle és qualsevol problema, joc o joguina que es presenta a algú per a la seva resolució, com a exercici intel•lectual. Uns mots encreuats, un cub de Rubik o el joc de les vuit reines a un tauler d’escacs serien exemples de puzzle. Els trencaclosques formats per petites peces encastrables es diuen en anglès jigsaw puzzle, terme que deriva de l’eina –jigsaw, serra de calar- que es feia servir per construir els jocs que es van fer inicialment. Ara molts puzles són de cartró troquelat en lloc de fusta. Llegeixo que el puzle troquelat que té el record Guinness el van fer al Vietnam el 2011 i té -tenia- 551232 peces, subdividides en 3132 seccions, que feien la tasca de resoldre’l moltíssim més fàcil. El puzle més gran que he vist que es ven per aquí és de 42000 peces, és de la marca Educa i fa més de 7 m de llarg i 1,5 m d’ample. Es titula “La volta al món” i hi ha centenars de reproduccions de monuments i paisatges de tot arreu. Només costa 317 € a La Casa del Puzzle [+]. Jo he arribat a resoldre puzles de 3000 peces, màxima mida que em cabia sobre la taula que tenia.

Fitxa 351. Fes clic per ampliar.


El conjunt de cinc puzles d’aquest llibre són més fàcils de resoldre que els anteriors: cadascun té només 48 peces. Per fer-ho més fàcil encara, cada puzle té el dibuix a sota. Es tracta, obviament, d’un llibre per a un públic infantil. Hi ha també un text resumit de l’obra de Carroll, que no diu qui ha escrit.

Les il•lustracions, molt clàssiques, són de Fabiana Attanasio (Roma 1985) [+] , jove il•lustradora italiana de llibres infantils, de contes clàssics i amb abundant obra gràfica aplicada a objectes, puzles, àlbums per acolorir i productes similars. Usa materials tradicionals, però també eines digitals. N’haviem vist ja un llibre d’acolorir: [+].

Més fàcils encara eren els puzles del llibre que ja s’havia comentat al blog, aquí [+] . Només sis peces cadascun.

Fitxa 351
Títol: El llibre puzle d’Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Llibre amb breu text i pàgines de cartolina i cinc puzles de 48 peces cadascun. Autor d’il•lustracions: Fabiana Attanasio. Idioma: català. Traducció: Ramon Masnou. Editorial: Vicens Vives Kids (Barcelona 2017) de l’edició original en italià de White Star, Milà 2016. Mida: 24*33 cm. Cartoné. 5 pàgines. Preu: 16,50 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-682-5106-6

Fitxa 351. Pàgina interior

290. ALÍCIA AL ROMEA

Portada del CD amb les cançons.

Alícia i teatre és un binomi des dels mateixos temps de Carroll, que fins i tot va actuar en una versió. A aquest blog n’hem comentat algunes produccions, en català com la de la Carlota Subirós de 2009 que vaig veure al Teatre Lliure [+] o en espanyol la d’Agatha Ruiz de la Prada [+] de 2004, que no he vist representada.

Marta Buchaca (Barcelona 1979) [+] és dramaturga premiada, i ha fet diverses obres per a adults i per a infants, algunes d’elles publicades en paper. Aquesta Alícia és una adaptació molt lliure a l’actualitat, fent sortir diversos personatges del conte. A la seva versió l’Alícia té deu anys i pel seu aniversari li regalen un telèfon mòbil. N’està tan contenta que deixa de jugar i de sortir amb els amics. Però passa el Conill Blanc per allà i … li roba el mòbil ! S’amaga pel cau, l’Alícia s’hi fica i va a parar al País de les Meravelles. Resulta que la Reina de Cors és aquí la Reina dels Mòbils, obsessionada pels mòbils: els vol tenir tots, i per això té a diversos agents que van al país “normal” de la superfície a robar i requisar mòbils.

Hi surten alguns personatges del conte, com el Barreter i la Llebre, el Gat o la Reina, i també un personatge nou, el Capità Invisible, una joguina que l’Alícia havia rebutjat però que al País de les Meravelles l’ajuda a anar cap al castell de la Reina. També agafa vida real l’assistent de mòbils del sistema iOS (Apple) Siri, que té un paper destacat en la trama. Finalment la Reina repta a Alícia a alguns jocs de mòbil, i la nena guanya. Gràcies a això pot escapar cap a fora del País de les Meravelles. En arribar a dalt, veu que la seva obsessió pel mòbil la podria fer acabar com la Reina, i torna l’aparell als seus pares.

És a dir, és un guió amb “moraleja“: “nens, no us obsessioneu amb els mòbils…” Guerra absolutament perduda, òbviament. Em va recordar a Xesco Boix i la seva croada impossible contra les televisions a les cases, de 1978, i que potser algú recorda [+]

L’escenografia és molt simple, però excel•lent: una pantalla feta de tires elàstiques que permet que els personatges entrin i surtin, i sobre la que s’hi fan les projeccions relacionades amb el moment de l’argument. I unes peces de fusta que ara són un vaixell que navega pel mar de llàgrimes, la taula del Berenar de bojos o el bolet. La caiguda pel forat del cau està molt ben resolta, amb una certa sensació de vertigen. El Gat és un personatge virtual que es mou per tot arreu com vol. I es projecten molts decorats -el jardí, el bosc, molt ben dissenyats.

Un moment de l’obra. L’Alícia i el Capità Invisible, amb el Barreter i la Llebre. Fes clic per ampliar.


L’obra és, realment, una comèdia musical, perquè al llarg de l’obra hi ha onze cançons o peces musicals cantades pels mateixos intèrpretes, amb lletra de la mateixa autora. La música és eficaç, fresca i gens llepissosa, de Keco Pujol, que ha col•laborat amb molts grups i espectacles. Els interpretes de l’obra eren quatre, que feien tots els papers. La companyia és de set membres, que es turnen en les representacions La única que no canviava era l’Alícia. Són de la companyia Viu el Teatre, que ha fet la producció. El director de l’obra és Jordi Andújar.

Imma Muñoz, crítica de El Periódico, diu que és “un text diverttit, amb més d’una capa de lectura; unes cançons treballades, unes interpretacions que arriben al nen sense expulsar els pares, i una intel•ligent escenografia“. Hi estic d’acord. Potser la única pega és que l’edat recomanada és a partir dels 4 anys, i hi havia una munió de nens d’aquesta edat, i fins i tot més petits. No es van enterar de res, naturalment. Però com que a l’escenari cantaven i ballaven, ja en devien tenir prou. Al final van aplaudir molt…

L’obra forma part del cicle Petit Romea, juntament amb unes altres tres obres. Aquesta Alícia és el segon cop que la fan, després de l’èxit de l’any passat, i durant les festes de Nadal s’ha representat en cinc ocasions. El 4 de gener va ser la darrera funció. Lector, si hi estas interessat hauras de buscar algun “bolo”, si és que en fan.

Fitxa 350
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: CD amb 11 cançons de l’obra de teatre musical del mateix nom. Autors: música, Keco Pujol; lletres, Marta Buchaca. Idioma: català. Producció: Viu el Teatre (Barcelona 2017) 45 min.. Preu: 10 €. Dipòsit Legal B-24648-2017.

Comiat dels intèrpretes al públic. D’esquerra a dreta: Siri, Capità Invisible (ajupit), amic de l’Alícia al darrera de l’Alícia

288. ALÍCIA ÀRAB – 2

Fitxa 348. Portada. La Duquessa porta un curiós vestit.

Aquest llibret és un resum de l’Alícia al País de les Meravelles en àrab. Forma part d’una col•lecció de contes infantils que té més de 80 títols. En tinc dos exemplars, un de 2005 i l’altre, de 2017. Pel que fa al text i als dibuixos, cap canvi. Hi ha petits canvis en els crèdits, i l’edició més moderna té l’ISBN i el logotip de l’empresa editora. Haviem vist ja una Alícia en àrab també resumida, editada al Líban [+]

El 1878 “una persona oriental” es va dirigir a l’editor de les Alícies i es va oferir per traduir algunes de les “cançons” -devia voler dir poemes- de l’Alícia a l’àrab. L’editor va preguntar a Carroll què havia de fer. L’escriptor va enviar els versos al catedràtic d’hebreu d’Oxford perquè opinés. No va li respondre satisfactòriament, i Carroll va enviar ara els poemes al catedràtic d’àrab de Cambridge, cosa que sembla més raonable atès que aquest era d’àrab i no d’hebreu, si bé al d’Oxford li podia donar en mà i al de Cambridge li havia d’enviar per carta. I no hi ha més notícies, pel que jo sé. Sí que hi ha una traducció del poema Pare Williams a l’àrab, però no sembla que tingui res a veure amb aquestes relacions amb els professors..

Fitxa 348. Final del conte, on no són a uns prats al costat del riu, sinó al sofà de casa..
Fes clic per ampliar.


Per Amazon venen una traducció a l’àrab, que té dos comentaris que la deixen fatal i consideren que l’ha fet una màquina. No és una cosa estranya això: jo tinc una traducció al català, feta per una màquina i imprès a demanda (POD). D’aquesta manera l’editorial -normalment anònima- no te cap risc: l’original en anglès és de domini públic, i per tant gratuïta, la traducció la fa el Google Translator o altre programa similar, i també és gratuïta, i només han d’imprimir-ho, posar-hi una tapa, enviar-ho y cobrar-ho.

Nadia el Kholy, professora de llengua i literatura anglesa a la universitat del Cairo, té un parell d’assaigs sobre la traducció a l’àrab de l’Alícia, fetes als anys 1946 i 2013. No tinc els noms dels traductors. Aquesta informació l’he tret de l’índex del monumental llibre en tres volums Alice in a World of Wonderlands: the Translations of Lewis Carroll’s Masterpieces, d’Oak Knoll Press (2015). No tinc encara el llibre, que no és barat. Per cert que hi ha col•laborat Joan Gabriel López Guix, traductor del que n’hem comentat alguns treballs [+] [+] [+] , i col•laborador de les activitats “Delícies d’Alícia” que hem organitzat el 2016 i el 2017 a la UB. En els volums citats, ell hi té els comentaris corresponents a les traduccions al català i al castellà.

Tornem al llibret d’avui. Les il•lustracions de l’Alícia són força atrevides, per ser un país àrab i que té limitada o prohibida, segons els casos,la il•lustració de la figura humana. A l’Alícia li posen una faldilla curtíssima, i a la il•lustració del judici, quan la nena creix, els membres del jurat li deuen veure les cuixes i les calces en primer pla… Parlant del tema, ja havíem vist les calces de l’Alícia al llibre de Pat Andrea [+].

El llibret està editada a Egipte, com es pot deduir de l’ISBN. Però no puc deixifrar ni l’editorial, ni el traductor, ni el dibuixant. En tot cas, la qualitat del llibret, del paper i de les il•lustracions és molt baixa, pitjor que l’edició del Líban indicada al començament.

Fitxa 348
Títol: Alice Adventures in Wonderland (suposo). Contingut: traducció resumida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: àrab. Il•lustracions: il•legible per a mi. Traductor: no consta. Editorial: il•legible per a mi (Egipte abans de 2005). Mida: 23,5*17 cm. Rústica. 49 pàg. Preu: 35 Dirham (Marraqueix 2005). ISBN: el 2005 no en tenia. El 2017, 977-02-6558-6.

Fitxa 348. El judici.

277. ALÍCIA FRANGLISH POUR ENFANTS

Fitxa 336. Portada

A la portada d’aquest llibret-objecte s’afirma que és per iniciar-se a l’anglès impregnant-se de l’accent correcte. Efectivament, i seguint l’estil de molts contes i jocs, incrustats al llibre hi ha quatre clips sonors, on una locutora llegeix lentament i amb accent genuïnament britànic, el text que figura escrit en francès a les pàgines. És una novetat respecte de tots els altres textos que s’havien presentat aquí per a l’aprenentatge de l’anglès basats en les Alícies. O no tenien cap suport sonor, o el suport era en CD, més farragós d’escoltar [+].

Fitxa 337. Interior. Fes clic per ampliar.


Les il•lustracions són de Julien Akita (Tokio 1979) [+], il•lustrador japonès, que amb el seu germà tenen molta activitat de novel•les gràfiques i biografies novel•lades de músics com Bob Marley, Nirvana, Michael Jackson o els Beatles. El seu estil és… japonès, una mica manga [+].

L’editorial Larousse és prou coneguda com per haver-la de presentar… Ja n’haviem vist una edició econòmica de l’Alícia [+].

I poca cosa més a dir: el text d’aquesta entrada és més llarg que el text del llibre…

Fitxa 336
Títol: The tale of Alice in Wonderland. Contingut: Fragments del conte en anglèsi traducció en francès, amb clips de so. Il•lustrat. Autor: Lewis Carroll, i adaptació de Larousse. Il•lustracions: Julien Akita. Idiomes: anglès i francès. Editorial: Larousse (Paris 2017). Tot el llibre en cartoné. Mida: 16*16 cm. 8 pàg. Preu: 9,95 € (2017). ISBN: 978-2-03-591956-4

Fitxa 337. Doble pàgina interior. Fes clic per ampliar.

276. EL MANUSCRIT ESPURI DEL MIRALL

Fitxa 335. Portada

Lewis Carroll va escriure a mà la primera versió d’Alice’s Adventures in Wonderland, amb dibuixos propis, el 1862, amb el títol “Alice’s Adventures under Ground” que ja s’ha comentat en diverses ocasions al blog: [+], [+], [+].

I com que sempre hi ha gent amb imaginació, aquí tenim el manuscrit perdut de Through the Looking-Glass. És també un manuscrit, amb els dibuixos del mateix Carroll, tot plegat molt similar al primer manuscrit. Però amb una important diferència: aquest segon és fals de tota falsedat.

De fet Carroll va escriure a mà el Through the Looking Glass original, de 1870, perquè no hi havia màquina d’escriure a casa seva, però el manuscrit que va enviar a l’impremta es va perdre, un cop imprès el llibre. De fet, al llarg dels segles XVIII i XIX s’havien patentat a diversos països molts prototipus de màquines d’escriure, algunes amb idees força similars a les que després es van comercialitzar, però no va ser fins 1870 que es va comercialitzar el primer model, a Dinamarca: el Hansen Writing Ball, inventat per Rasmus Malling-Hansen, i van tardar a popularitzar-se.

Mark Richards, president de la Lewis Carroll Society d’Anglaterra, es va preguntar què passaria si aparegués un nou manuscrit de Carroll sobre la segona Alícia, i Daniel R. Singer va comentar-li que seria una gran troballa, ni que fos falsa. I van decidir que, ja que no trobaven el manuscrit real, en farien un de fals. I així va ser. Singer va fer-ne el text, i Jonathan D. Dixon va crear tot un joc d’il•lustracions en l’estil naïf de Carroll. La tipografia és també imitada de Carroll, i el resultat és força convincent.

Fitxa 335. Alícia un cop ha atravessat el mirall Fes clic per ampliar.


Com a l’autèntic manuscrit del Wonderland, aquí el text és molt resumit, i els noms d’alguns capítols han estat canviats. Hi són tots, i tots els personatges també, menys el curtíssim capítol 11 del text real. També hi falten la major part de poemes i diàlegs. De fet, la recreació del manuscrit és inversemblant, perquè quan Carroll va escriure la segona Alícia, no estava fent l’exercici de rememorar el conte oral narrat dalt de la barca. La situació era molt diferents, perquè estava escrivint un text nou i complet pensat des de zero, sense improvisació inicial. Però podem acceptar el manuscrit fals com a exercici de creativitat.

Daniel Rover Singer va començar de jove sent un empresari teatral de Santa Rosa, Califòrnia. Després d’estudiar art dramàtic a Londres, va escriure l’espectacle per a tres actors o actrius “The Complete Works of William Shakespeare (Abridged)”, que s’ha representat a tot el món, també a Catalunya, amb gran èxit. Actualment ha esdevingut també dissenyador, escriptor i productor d’esdeveniments culturals, i viu a Los Angeles.

Jonathan D. Dixon és un relativament jove il•lustrador, actor i compositor que s’ha mogut per diversos estats dels EUA, i actualment viu a Santa Fe, New Mexico. També fa de coach de parelles… Dóna gust ser tan versàtil, oi? Aqui ens definim i ens classifiquem pel que hem estudiat , però allà passen de classificacions i fan el que els surt. O, més ben dit, certs segments de població ho fan així, perquè altres no poden optar.

Fitxa 335
Títol: Looking-Glass House. Contingut: Through the Looking-Glass resumida i adaptada, il•lustrada. Autors: Lewis Carroll, i adaptació de Daniel Rover Singer. Il•lustracions: Jonathan David Dixon. Idioma: anglès. Editorial: Roverzone Press (EUA, 2016). Cartoné. Mida: 25*17,5 cm. 112 pàg. Preu: $19,95 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-692-70472-1

Fitxa 335. Inici del capítol X, amb títol diferent que el veritable conte (Shaking)

PS He actualitzat l’entrada 4 [+] amb l’edició en català de Carner i dibuixos de Lola Anglada (2ª edició de 1930). Llibre adquirit en una llibreria de vell recentment.

260. DEPLORABLE ALICIETA CATALANA

Portada. Fitxa 317.


No perdrem el temps amb aquest conte. No hi consta l’editorial, ni l’autor de les il•lustracions, ni l’adaptador. He trobat que la col•lecció “Album d’estrelles” al que pertany aquest conte va ser editat per Editorial Susaeta a partir dels anys 70. El dipòsit legal d’aquesta edició és de 1981.

Pàgina interior. Fes clic per ampliar.


L’adaptació inventa, com sempre. L’Alícia va amb la seva mare al bosc, i es troba amb el conill, que porta el rellotge i un paraigua. Els dibuixos van per un costat i el text per un altre: a la portada i a l’interior hi surt el Barreter, però al text no se’n parla. Al croquet hi dibuixen flamencs però al text parlen d’estruços. I tot així.

Qualitat deplorable, faltes d’ortografia elementals… Però amb els nens s’hi val tot, deuen pensar. Ja ho haviem vist en una altra entrada del blog [+]

A vegades la vida del col•leccionista d’Alícies és dura i sacrificada…

Fitxa 317
Títol: L’Alícia al país de les meravelles. Contingut: Breu resum del conte, amb dibuixos infantils. Adaptació del text: no consta. Idioma: català. Il•lustracions: no consta. Editorial: no consta. Rústica. Mida: 20*19 cm. 16 pàg. Preu: 10 € (llibreria de vell Barcelona). ISBN: 84-305-1245-4

Pàgina interior, fitxa 317.

258. ALÍCIA ORIGAMI

Fitxa 315. Portada. Il·lustracions de Lá Studio

No sé quina va ser la primera paraula que vaig saber del japonès. Probablement va ser sayonara -adéu- , de la pel•lícula del mateix nom de 1957 sobre la guerra de Corea. Hi sortia en Marlon Brando fent d’oficial japonès, i l’any anterior sortia ell mateix fent de japonès a La casa de te de la luna de agosto, una sàtira de l’ocupació del Japó pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Vaig menjar el primer sushi el 1987, any d’inauguració de la factoria de Kao a Barberà del Vallès. En JR, jardiner, em va explicar què eren els ikebana. I després vaig sentir a parlar de l’origami, que tota la vida se’n havia dit papiroflèxia.. I després la influència de la cultura japonesa ha estat imparable, amb els Shin-chan, els manga [+], els Bola de Drac i mil coses més.

Fitxa 315. Il·lustració de la Reina. Fes doble clic per ampliar.


Tenim aquí un llibre de l’Alícia on hi ha resumida la història, i material per fer tretze personatges amb papiroflèxia. Al llibre hi ha fulls de paper adequats, les instruccions per fer cada model, la possibilitat d’imprimir-te més fulls amb les figures, i codis QR per veure els videos que et faciliten l’execució de les figures.. A la portada s’afirma que són origami fàcils per als nens. I un be negre.

Origami ve del japonès “doblegar paper“, i la norma és que totes les figures s’han de fer amb una sol full de paper, només doblegant, sense tallar ni estripar. Diuen que segons la filosofia oriental, l’origami aporta calma i paciència a qui el pràctica, característica comuna de bastants teràpies basades en l’exercici manual. Però, potser em falta flexibilitat mental, potser és que ja no sóc un nen, però a mi no em surten. Ni amb els videos. M’hi hauré de fixar més. Em sento com aquell dibuix d’en Perich per dibuixar la Gioconda que… (ho sento, no l’he trobat a Internet i no es pot explicar). I més que calma, em posa nerviós el fracàs.

Fitxa 315. Part de les instruccions de l’origami de la Reina. Fes doble clic per ampliar.


El llibre és una edició suïssa -zona francesa- imprès a Ucraina. Hi ha un resum de l’Alice in Wonderland, adaptat per Alberto Bertolazzi. Les il•lustracions són de Lá Studio, un col•lectiu de grafisme i il•lustració especialitzat en llibre infantil situat a Saigon, Vietnam [+], que treballa per a diferents editorials. A l’enllaç adjunt es veuen il•lustracions del llibre [+].

Els models d’origami i els videos són de Pasquale d’Auria. És un origamista professional [+] molt conegut als circuits internacionals d’aquesta especialitat, que ha fet dotzenes de projectes per a diverses editorials. A la seva web hi ha molts projectes desenvolupats i copiables, fins i tot una harmònica de paper que sona.

L’editorial Nuinui [+] està especialitzada en llibres infantils, pop-up i origami. Té un ample catàleg, i hi ha incorporat llibres pel muntatge de les màquines de Leonardo da Vinci. A veure si em surten millor que els origami de l’Alícia

Fitxa 315
Títol: Alice au Pays des Merveilles et ses personnages en origami facile pour les enfants. Contingut: Resum del conte, propostes de papiroflèxia i fulls de paper per fer els personatges. Adaptació del text: Alberto Bertolazzi. Idioma: francès. Il•lustracions: Là Studio. Origami: Pasquale D’Auria. Editorial: NuiNui (de Snake SA, Chermignon CH, 2016). Cartoné, amb butxaca per fulls de paper. Mida: 29*22,5 cm. 129 pàg. Preu: 18,63 € (Amazon França). ISBN: 978-2-88935-575-4

Fitxa 315. Part de les instruccions per fer l’Alícia en papiroflèxia. Fes doble clic per ampliar