272. ALÍCIA MONUMENTAL DECODIFICADA

Fitxa 330. Portada

Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+].

Fitxa 330. Pintura de George Soper, 1911. Cal notar l’error de pintar l’Alícia sense tenir en compte la refracció de la llum de la part submergida.
Fes doble clic per ampliar.

Aquest és un llibre monumental, per la mida –DIN A4- , per la riquesa d’il•lustracions i per la qualitat del paper. Conté tot el Wonderland, però a diferència de les obres citades abans , que contenien les il•lustracions només referides a l’obra de Carroll, en aquest llibre les il•lustracions són geogràfiques, arquitectòniques, les obres d’art relacionades, fotos de totes les persones citades, i moltes coses més. Algunes il•lustracions són a doble pàgina, i moltes altres a pàgina completa. Les notes no són anotacions numerades a peu de pàgina, sinó glosses en paral•lel de grans dimensions, veritables temes enciclopèdics de tota temàtica, literària, històrica o fins i tot matemàtica o física.

Hi ha una introducció en 21 pàgines; la primera part, que és el text de l’obra amb les notes; i finalment una segona part de 30 pàgines amb quatre capítols:
Sentence First-Verdict Afterwards! tracta l’enutjós tema de la inclinació de Carroll per les nenes preadolescents, i con és jutjat avui per això sense tenir prou present el context.
From Alice to Malice explica amb detall les intrigues que es desenvolupaven a l’interior del Christ Church College, els diferents grups d’opinió polítics i religiosos, el paper de Dodgson alineant-se amb els sectors conservadors, i els enfrontaments i reconciliacions amb el degà Liddell.
Through the Looking-Glass and Beyond explica les darreres obres de Dodgson i la seva activitat com a fotògraf.
Last Years comenta el casament d’Alice Liddell, al que Dodgson no va ser invitat, i la decadència de les seves activitats acadèmiques simultània al seu èxit com a autor famós. També es citen en aquest capítol alguns esdeveniments posteriors a la mort de Dodgson, com la subhasta del manuscrit original, o la vida d’Alice, Hargreaves un cop casada.

Les notes de David Day no comenten punts específics i detalls de les Alícies de Carroll. Més aviat són reflexions extenses en el moment que l’obra li fa venir bé. Així, hi ha llargues notes dedicades a la maçoneria, a comparar l’Alice amb Sant Agustí (!), a Heràclit i el flux de l’aigua, a les paradoxes de Zenó, a reflexions matemàtiques diverses, al moviment dels Rosacreus, als artistes prerafaelites, a Darwin, al nombre pi, a Pitàgores, i a mil temes més.

Fitxa 330. Joc de paraules entre la corba catenària i el gat (Cat). “What kind of cat can grin? A Catenary”
Fes clic per ampliar.

David Day [+] (Victoria, BC Canadà 1947) és autor de llibres molt diversos, i entre els quals hi ha comentaris de les obres de Tolkien, obres de divulgació científica, història, mitologia, poesia i obres per a públic infantil i juvenil. Des de 1990 es dedica a l’estudi de Carroll i les seves obres.

L’editorial Doubleday es va fundar el 1897, i cap als anys 50 era l’editorial més importants dels EUA. Tenia un catàleg de tota mena d’obres, incloses les científiques, de ciència ficció i tècniques: Asimov i Ray Bradbury publicaven amb ells. Amb el temps va ser adquirida per Bertelsmann, i finalment per Penguin Random House.

Gran obra.

Fitxa 330
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland decoded. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland molt anotada i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. De les notes i altres textos, David Day. Il•lustracions: autors molt variats. Idioma: anglès. Editorial: Doubleday Canada (de Penguin Random House, 2015). Cartoné. Mida: 29,8*21,5 cm. 296 pàg. Preu: $40. ISBN: 978-0-385-68226-8

Fitxa 330. Tom Tower, principal entrada al Christ Church College. Pintura d’Arthur Garratt 1911.

271. ALÍCIA FONÈTICA

Portada. Fitxa 329


La fonètica i la fonologia no són el mateix. La fonètica estudia els sons físics produïts per l’aparell fonador, cadascun dels quals són els fons. Cadascun es pot caracteritzar físicament amb una anàlisi espectrogràfica. La fonètica està entre l’acústica i la lingüística. En canvi la fonologia estudia els fonemes, que són els sons distintius d’un sistema lingüístic cara a la diferenciació de les paraules. Els fonemes són constructes mentals, vinculats a una determinada llengua. La fonologia està més a prop de la filologia. I prou de parlar del que no sé… Per saber-ne més, [+]

Inici del capítol “A Mad Tea Party” transcrit a IPA. Fes doble clic per ampliar.

Des del 1886 s’ha desenvolupar un únic alfabet de símbols que contingui i resumeixi tots els sons possibles que la veu pot arribar a fer en qualsevol idioma, d’una manera unívoca: cada so un símbol i cada símbol un únic so. Aquest alfabet és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional, o IPA en sigles angleses). Està basat majoritàriament en caracters llatins o grecs, malgrat que al planeta hi ha dotzenes de grafies diferents per als diferents llenguatges: vegeu la norma ISO 15924 [+] que conté quasi 200 referències de grafies, i més si s’hi afegeixen els emoji, els símbols matemàtics i altres d’especialitzats.

L’IPA va sent revisat periòdicament, i la darrera revisió és de 2015. Un llistat complet és aquí: [+]

A vegades s’ha usat l’IPA per ajudar a aprendre idiomes. Quan el 1958 els meus pares van anar a París en un viatge organitzat, la meva mare ja sabia una mica de francès del que li havien ensenyat les monges a les que havia anat, però el meu pare res de res. I es va comprar un mètode de francès, només llibres, res de mitjans ni audio ni visuals, perquè no teniem TV ni tocadiscos, i els cassettes encara no s’havíen inventat. El mètode era pràctic, perquè eren situacions reals, amb frases típiques. Cada frase era de dues línies: el text escrit, i la transcripció fonètica a sota. El meu pare no entenia res d’aquelles lletres e al revés –les ɘ i similars- i les discussions a casa eren freqüents sobre com pronunciar. Naturalment el mètode no va servir per a res, i tot el que va aprendre va ser la paraula pelouse –gespa- que li va fer molta gràcia.

En Michael Everton, fundador i ànima de l’Editorial Evertype [+], ben coneguda, té una Alícia en anglès transcrita en l’IPA. Podria ser útil per fixar la pronúncia , si algú s’entretingués a tenir els dos textos, l’anglès i el transcrit a IPA, i anar repetint. Però caldria primer exercitar-se en els valors de la simbologia IPA, que ja seria un curset en ell mateix. Millor posar una lectura de l’Alícia, i anar llegint i escoltant…

Fitxa 329
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Printed in the International Phonetic Alphabet. Contingut: El text d’Alice in Wonderland transcrit en l’alfabet fonètic internacional (IPA), il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Transcripció: Michael Everson. Editorial: Evertype (Mghaig Éo, Éire,2014). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. Preu: $15,95. 120 pàg. ISBN: 978-1-78201-083-8

Símbols de l’IPA. Fes doble clic per ampliar.

270. ALÍCIA PÉREZ RUIZ DE LA PRADA

Fitxa 328. Portada


Ágatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat
, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d’Espanya (Madrid 1960) té entrada a Wikipedia : [+]. La mateixa Wikipedia diu que el text de l’entrada sembla redactada de forma publicitària i que caldria modificar-la… Va estudiar disseny de moda a Barcelona i des de 1991 té una important empresa de disseny de roba, primer infantil i després per a tothom, i tota mena de complements, i objectes per a la llar. Ha publicat llibres i discos, i ha estat una de les figures representatives de cap al final de la movida madrileña. Ha col•laborat en dissenys específics per dotzenes d’empreses i associacions variadíssimes – un vestit per a la Minnie de Disney, una funda d’ampolla per a Codorniu, un joc de condons per a l’associació AET Transexualia, per exemple-. Va estar unida al periodista Pedro J. Ramírez, de qui es va separar el 2016. Ha tigut algunes activitats socials, per exemple defensant el dret de les dones a heretar en igualtat de condicions els títols nobiliaris, o en defensa dels col·lectius LGBT. Aquesta és la seva il·lustrativa web: [+].

D’Alícies per al teatre n’hi ha dotzenes: el mateix Carroll en va veure representar una en vida el 1886, i al 1915 en feien representacions a Broadway. O aquesta filmada i comentada aquí [+] o aquesta altra: [+].

Daniel Pérez (Zamora, 1956) és director del Centro de Artes Escénicas de Castilla y León des de 2003, i autor teatral. Va escriure la versió d’Alícia que, segons afirma, és la primera obra de teatre musical familiar d’Espanya –estic segur que no- , cap al 2004. Aconsegueix que l’escenografia i el vestuari li faci Ágatha Ruiz de la Prada, amb el seu estil peculiar característic, molt colorista i força geomètric. Replika Teatro [+] és un centre de producció i formació de Madrid que acull la proposta i el seu director Jaroslaw Bielski Ia dirigeix per primer cop a Zamora el 2004, i l’han programada després alguns cops.

Un tros de text. Fes clic per ampliar.


El text és voluntàriament molt simple, amb octasílabs elementals consonants, i molts ripios. Em recorda en alguns moments els programes infantils de TVE d’abans dels Payasos de la Tele, com ja havia intuït abans de tenir el llibre [+]. Però deu ser un text eficaç que em miro amb ulleres de prejudici. El lector pot jutjar a partir del text aquí reproduït, i del petit video de YouTube [+].

Aquí es pot trobar una completa crònica de les representacions [+]
I aquí 31 diapositives amb tots els figurins [+].

L’editorial Everest va publicar el llibre, en la seva col•lecció Montaña Encantada. Era una editorial que tocava totes les tecles, des de novel•la a mapes i llibres de text. Va tancar el 2016, desrés de cinquanta anys d’activitat des de León, on s’havia fundat. El llibre actualment es pot trobar només en llibreries de vell, o via Wallapop i similars, que és on el vaig trobar jo.

Fitxa 328
Títol: Alicia. Contingut: Obra teatral infantil il•lustrada. Autor: Daniel Pérez. Escenografia i vestuari: Agatha Ruiz de la Prada. Idioma: espanyol. Editorial: Everest (León 2005). Rústica. Mida: 19,5*12,5 cm. 142 pàg. Preu: 6 € (Wallapop 2016). ISBN: 84-241-1618-6

Fitxa 328. Un moment de la representació de Replika Teatro a Zamora

269. THERESA MAYBE A BREXITLAND

Portada. Fitxa 327. Fes clic per ampliar

En aquesta entrada una altra persona va a Brexitland, però no és Alice: en aquest cas és la mateixa presidenta de la Gran Bretanya, Theresa May, reconvertida aquí a Theresa Maybe. L’autora del llibre –text i il•lustracions- és Madeleina Kay, una notable activista política, escriptora i música de Sheffield, favorable al Bremain, i lògicament oposada al Brexit. El llibre no té data de publicació, només indica que és posterior al referéndum del 23 de juny de 2016. Per Amazon es veu que el llibre va ser publicat el 24 de març de 2017, o sigui que abans de l’altre de Brexitland [+]. Podria pensar-se que aquest és l’original i l’altre el plagi. O també es pot pensar que les coïncidències són això, simplement coïncidències. I n’hi ha força.

Les coïncidències més notables són aquestes: Humpty Dumpty és, en tots dos llibres, Donald Trump. A aquest llibre és Dumpty Trumpty, i a l’anterior Trumpty Dumpty. Aquí no seu dalt del mur de Mèxic sinó a una paret que impedeix l’entrada dels musulmans. En ambdós llibres l’Eruga és Jeremy Corbyn. I en ambdós llibres el Conill Blanc és David Cameron. I n’hi ha més.

Fitxa 327. Una il·lustració interior, amb frase modificada. Fes clic per ampliar.


Però també hi ha diferències. A aquest llibre no hi surt l’Alice sinó la Theresa Maybe fent d’Alícia, i sempre vestida de Union Jack, que és el nom col•loquial de la bandera del Regne Unit i que té una interessant història [+]. Els bessons Tweedledee i Tweedledum són aquí Boris Johnson tots dos. El Gat és d’Hallamshire, una zona propera a Sheffield on es desenvolupa part de la llegenda de Robin Hood. Nigel Farage és el Barreter, sempre amb un got de cervesa a la mà; i la Reina és la Reina real, pintada com la Reina de Cors sense caricaturitzar-la gaire. Altres personatges no els conec.

Les cartes pintores compiteixen per pintar les roses blanques de color vermell però també del blau UE. L’episodi de la lluita entre el Lleó-Anglaterra i l’Unicorn-Escòcia, de Through the Looking-Glass, és aquí la lluita entre el Lleó – Regne Unit i l’EUnicorn, la Unió Europea. I al judici es tracta de saber qui va robar els Brexits, que són galetes. La pastissera és Gina Miller, una advocada activista que va pledejar contra el govern per evitar la sortida del Regne Unit de la UE.

El text és més polític que el de l’obra anterior, més directament relacionat amb els intríngulis de la política anglesa, i penso que més àcid. Hi ha menys situacions divertides que l’anterior.

Fitxa 327. Lluita entre el Lleó i l’EUnicorn. Fes clic per ampliar.

Les il•lustracions, de colors i a tota plana, són de l’autora, no imitant les de Tenniel, i caricaturitzant els polítics amb cert detall. La firma és d’Alba White Wolf, que és el pseudònim de la mateixa autora Madeleina Kay. Té un estil similar al dels murals del barri de Mission, a San Francisco, colors vius, sense perspectiva, diguem-ne estil ètnic.

Kay ha editat el llibre amb una subscripció pública, el que es coneix com una campanya de crowdfunding. No es ven a les llibreries, al menys fins fa poc. L’he comprat a través de la plataforma Etsy, però a Amazon també l’anuncien.

Fitxa 327
Títol: Theresa Maybe in Brexitland. Contingut: Novel•la satírica il•lustrada. Autor: Madeleina Kay. Il•lustracions: Aba White Wolf, pseudònim de Madeleina Kay. Idioma: anglès. Editorial: Autoedició (Londres 2017). Rústica. Mida: 20,5*29,7 cm. 60 pàg. (no numerades). Preu: £10 (Etsy). ISBN: 978-0-9957074-1-2

Fitxa 327. Contraportada.

268. ALÍCIA A BREXITLAND

Fitxa 326. Portada

En pocs dies han aparegut dos llibres sobre Brexitland. El primer, el que es comenta aquí. I un altre, que vindrà d’aquí a uns dies. La pobra Alícia ja havia anat a Zombieland [+], a Pastaland [+], a Comicland [+], a Mecanoland [+], a Grammarland [+], a Pictureland [+], a Numberland [+], a Quantumland [+], …

Hi ha una altra gamma de llibres que són sàtires polítiques o socials, en que un personatge en principi innocent va circulant per un món, que descriu en termes ingenus. La sàtira o la crítica ve de la comparació de l’ingenu amb la realitat que el lector ja coneix. El Candide de Voltaire, o Don Quixot de Cervantes en són exemples paradigmàtics. A aquest blog ja haviem comentat la molt política Alícia a Westminster [+], de Saki el 1902. Hi ha també Alice in Blunderland [+], ja comentada, Adolf in Blunderland [+], crítica del nazisme, o Through a peerglass: Winnie’s adventures in Wastemonster, que no conec.

Fitxa 326. Corbyn-pillar. Fes clic per ampliar-


Cent quinze anys després de l’obra de Saki, ara fan que l’Alícia torni a circular per un món estrany, amb personatges reals disfressats de les dues novel•les. El Conill és David Cameron Camerabbit, que el 23 de juny de 2016, el dia del referendum a la Gran Bretanya, s’amaga a un forat, el Brexithole. L’Eruga és Jeremy Corbyn, la Corbyn-pillar, que des de dalt del seu bolet va donant lliçons i consells a tothom. Humpthy Dumpthy és Donald Trump Trumpty Dumpty, instal•lat a dalt del mur que separa Mèxic dels Estats Units, i des d’on va vociferant i afirmant que està encantat amb el Brexit. El Gat de Cheshire és Nigel Farage, que va bevent cervesa anglesa i despotrica contra els que fan que Britànnia ja no sigui com abans. Altres personatges no els sé identificar.

Una situació divertida i patètica és quan l’Alícia surt del mar de llàgrimes i arriba a la costa. Allà li pregunten d’on ve i què porta, i quan diu que no ho sap, que no té res, i que no ha treballat mai, la tracten d’immigrant il•legal que ve a agafar els llocs de treball dels anglesos i la volen foragitar. No es salven de la crítica periodistes (del Gordian o del Daily Murdoch). La Reina de Cors és la paròdia de Theresa May, contradictòria, que vol i no vol ser a la Unió Europea. Al final l’Alícia és al Parlament, on comença a créixer, el destrossa… i es desperta uns anys abans de l’actualitat, quan manava en Clinton i David Bowie era encara viu. I s’acaba preguntant quan és que somiava, si a Brexitland o ara que n’és fora.

El llibre és ple de poemes, molts que parodien els dels llibres originals, que ja eren paròdies dels poemes victorians. Altres són redactats per a l’ocasió.

Fitxa 326. Alícia al Parlament. Fes clic per ampliar (el dibuix, no l’Alícia)


L’autor és Leavis Carroll, pseudònim de Lucien Young (Newcastle 1988). És un escriptor i actor, guionista de sèries de televisió de la BBC. Les il•lustracions són modificades de les de Tenniel per Ollie Mann, de qui no en conec res, suposant que existeixi i no sigui un pseudònim. Els lectors de Goodread [+] deixen bé el llibre. Però per algun lloc he llegit sospites de que era un plagi de l’altre llibre sobre el Brexitland, que encara no tinc. Aquest va sortir publicat l’1 de juny de 2017. L’altre no sé…

L’editorial és Ebury Press, una marca de Penguin, editorial ja comentada.

Fitxa 326
Títol: Alice in Brexitland. Contingut: Novel•la satírica il•lustrada. Autor: Leavis Carroll (pseudònim de Lucien Young). Il•lustracions: Ollie Mann. Idioma: anglès. Editorial: Ebury Press (Londres 2017). Cartoné. Mida: 20,5*13,5 cm. 102 pàg. Preu: £7,99. ISBN: 978-1-78503-696-5

Fitxa 326. Contraportada

267. ALÍCIA MIRALL LACOMBE

Fitxa 323. Portada.

Aquest llibre va en paral•lel al primer llibre d’Alícia d’editorial Edelvives [+]. Tot l’equip del llibre és el mateix. El traductor és Ramón Buckley, l’il•lustrador Benjamín Lacombe. Tot el que haviem escrit al comentari del primer llibre és vàlid per a aquest. Les il•lustracions de Lacombe segueixen sent tristes i orientalitzants, i hi inclou un prefaci on reitera la seva admiració per Carroll i en particular per aquesta obra. Hi ha il•lustracions a colors a tota plana, i n’hi ha més de petites en blanc, negre i vermell.

Don Huevón, amb la closca una mica trencada… Fes doble clic per ampliar.


Pel que fa a la traducció de Buckley, és una de les versions que fa, perquè continuament corregeix. S’assembla força a la vista a l’entrada 37 [+], tot i que no és igual.

Les novetats d’aquest volum són dues. En primer lloc, les notes de Ramón Buckley, denominades “Alicia…¡a través de la traducción!” Són molt interessants i aclaridores, com ho eren les del primer volum citat. Explica com s’ho fa per passar del joc de paraules –pun– al disbarat – nonsense– agafant l’exemple del poema de la Morsa i el Fuster. Pren el llistat de paraules i expressions relacionades amb el terme “ostra“, i que són ostra, ¡ostras!, aburrirse como ostras, ostrero, i ostracismo, i les fa sortir totes al poema traduit. En aquest sentit, reivindica la feina del traductor-traditore, i destaca que en el cas de traduir Lewis Carroll, “la única forma de ser fidel al seu esperit és, precisament, traint la lletra del text original“. És una opinió forta.

Una de les il·lustracions en negre i vermell. Pobre pudding….
Fes doble clic per ampliar

La segona novetat és que al volum hi han afegit fragments del text de Carroll A Tangled Tale” (Un conte embolicat) de caràcter lògico-matemàtic, i que ja haviem ressenyat [+]. En concret hi posa tres nusos (I, III i IV), amb les solucions. No són traduits per Buckley sinó per un grup de traductores de l’editorial Nivola, d’on han tret el text.

Fitxa 323
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Through the Looking-glass traduit i il•lustrat. Conté també fragments de Un cuento enmarañado. Autor: Lewis Carroll. Notes: Ramón Buckley. Prefaci i il•lustracions: Benjamin Lacombe. Idioma: castellà. Traducció: Ramón Buckley (Alicia) i Milagros F.García Pla (Cuento). Editorial: Edelvives (2017, de l’original francès d’Editions Soleil, 2016). Cartoné. Mida: 28*20 cm. Preu: 29,90 €. ISBN: 978-84-140-1030-3

Il·lustració interior. Fitxa 323

266. BARRETS D’ALÍCIA

Fitxa 322. Portada

Julián Ríos (Vigo 1941) [+] és un escriptor i editor espanyol que viu i treballa a París. Està classificat com a avanguardista, influït per Octavio Paz y, sobre tot, per James Joyce. Té dos llibres relacionats amb l’Alícia: el que es comenta aquí, “Sombreros para Alicia”, de 1993, i “Nuevos sombreros para Alicia”, de 2001.

Sombreros para Alicia” és, en paraules de l’autor, un conjunt de 23 divertimentos, textos breus en els que el Barreter Boig -enlloc del conte es diu que el Barreter estigui boig, el que és boig és el berenar…- li dóna a Alícia un barret diferent cada vegada, de tots tipus: una cassola, una tassa, un peix, una poma atravessada per una fletxa. Cada episodi està relacionat amb algun personatge real o de la literatura: Moby Dick, Guillem Tell, el comte de Godó, Kafka, Prometeu… A l’autor li encanten els jocs de paraules. Com a mostra, el capítol 16, denominat “El sombrero de tres picos”. Els tres “picos”són el pic d’Aneto, el pensador florentí del segle XV Pico della Mirandola, i un yonqui que s’està injectant un “pico” d’heroïna… i tot relacionat en 22 línies. I tots els capítols així. En 99 pàgines hi caben els 23 divertimentos breus, i 23 imatges al•lusives, una per cada barret.

Barret del capítol “El sombrero de tres picos”. Fes clic per ampliar.


Les il•lustracions són d’Eduardo Arroyo (Madrid 1937) [+] . És un pintor que ha seguit diverses tendències, especialment figuratiu i pop-art. Va viure força temps exiliat a França, d’on va retornar a la mort de Franco. Té obra a molts museus de tot el món –al MACBA hi ha alguna cosa-, i molta té a veure amb la ridiculització de mites espanyols. Les il•lustracions del llibre són en fons negre i traç blanc, divertimentos de pintor.

Barret del capítol “Moby Dick”. Fes clic per ampliar.


Muchnik Editores fou fundada per Mario Muchnik (Buenos Aires 1931). Després de doctorar-se en física a Columbia i la Università degli Studi de Roma, fundà amb el seu pare Jacobo Muchnik l’editorial, a Barcelona, el 1973. Hi va introduir els autors Elías Canetti, Susan Sonntag o Primo Levi, per exemple. L’editorial va plegar per problemes econòmics –editava llibres de qualitat però de poca venda- , i Mario va treballar per Anaya i després va fundar un segell propi, Del Taller de Mario Muchnik, on treballava sol fent tot el procés d’edició. A finals de maig de 2017 l’Instituto Cervantes li ha fet un homenatge.

El llibre està exhaurit. Amazon n’ofereix de segona mà, a preus exorbitants.

Fitxa 322
Títol: Sombreros para Alicia. Contingut: 23 textos breus. Autor: Julián Ríos. Il•lustracions: Eduardo Arroyo. Idioma: castellà. Editorial: Muchnik Editores, col•lecció Liberadura (Barcelona 1993). Cartoné amb sobrecoberta. 100 pàgines. Mida: 22*14,5 cm. Preu: desconegut. ISBN: 84-7669-201-3

Barret del capítol “Guiller-Motel”