290. ALÍCIA AL ROMEA

Portada del CD amb les cançons.

Alícia i teatre és un binomi des dels mateixos temps de Carroll, que fins i tot va actuar en una versió. A aquest blog n’hem comentat algunes produccions, en català com la de la Carlota Subirós de 2009 que vaig veure al Teatre Lliure [+] o en espanyol la d’Agatha Ruiz de la Prada [+] de 2004, que no he vist representada.

Marta Buchaca (Barcelona 1979) [+] és dramaturga premiada, i ha fet diverses obres per a adults i per a infants, algunes d’elles publicades en paper. Aquesta Alícia és una adaptació molt lliure a l’actualitat, fent sortir diversos personatges del conte. A la seva versió l’Alícia té deu anys i pel seu aniversari li regalen un telèfon mòbil. N’està tan contenta que deixa de jugar i de sortir amb els amics. Però passa el Conill Blanc per allà i … li roba el mòbil ! S’amaga pel cau, l’Alícia s’hi fica i va a parar al País de les Meravelles. Resulta que la Reina de Cors és aquí la Reina dels Mòbils, obsessionada pels mòbils: els vol tenir tots, i per això té a diversos agents que van al país “normal” de la superfície a robar i requisar mòbils.

Hi surten alguns personatges del conte, com el Barreter i la Llebre, el Gat o la Reina, i també un personatge nou, el Capità Invisible, una joguina que l’Alícia havia rebutjat però que al País de les Meravelles l’ajuda a anar cap al castell de la Reina. També agafa vida real l’assistent de mòbils del sistema iOS (Apple) Siri, que té un paper destacat en la trama. Finalment la Reina repta a Alícia a alguns jocs de mòbil, i la nena guanya. Gràcies a això pot escapar cap a fora del País de les Meravelles. En arribar a dalt, veu que la seva obsessió pel mòbil la podria fer acabar com la Reina, i torna l’aparell als seus pares.

És a dir, és un guió amb “moraleja“: “nens, no us obsessioneu amb els mòbils…” Guerra absolutament perduda, òbviament. Em va recordar a Xesco Boix i la seva croada impossible contra les televisions a les cases, de 1978, i que potser algú recorda [+]

L’escenografia és molt simple, però excel•lent: una pantalla feta de tires elàstiques que permet que els personatges entrin i surtin, i sobre la que s’hi fan les projeccions relacionades amb el moment de l’argument. I unes peces de fusta que ara són un vaixell que navega pel mar de llàgrimes, la taula del Berenar de bojos o el bolet. La caiguda pel forat del cau està molt ben resolta, amb una certa sensació de vertigen. El Gat és un personatge virtual que es mou per tot arreu com vol. I es projecten molts decorats -el jardí, el bosc, molt ben dissenyats.

Un moment de l’obra. L’Alícia i el Capità Invisible, amb el Barreter i la Llebre. Fes clic per ampliar.


L’obra és, realment, una comèdia musical, perquè al llarg de l’obra hi ha onze cançons o peces musicals cantades pels mateixos intèrpretes, amb lletra de la mateixa autora. La música és eficaç, fresca i gens llepissosa, de Keco Pujol, que ha col•laborat amb molts grups i espectacles. Els interpretes de l’obra eren quatre, que feien tots els papers. La companyia és de set membres, que es turnen en les representacions La única que no canviava era l’Alícia. Són de la companyia Viu el Teatre, que ha fet la producció. El director de l’obra és Jordi Andújar.

Imma Muñoz, crítica de El Periódico, diu que és “un text diverttit, amb més d’una capa de lectura; unes cançons treballades, unes interpretacions que arriben al nen sense expulsar els pares, i una intel•ligent escenografia“. Hi estic d’acord. Potser la única pega és que l’edat recomanada és a partir dels 4 anys, i hi havia una munió de nens d’aquesta edat, i fins i tot més petits. No es van enterar de res, naturalment. Però com que a l’escenari cantaven i ballaven, ja en devien tenir prou. Al final van aplaudir molt…

L’obra forma part del cicle Petit Romea, juntament amb unes altres tres obres. Aquesta Alícia és el segon cop que la fan, després de l’èxit de l’any passat, i durant les festes de Nadal s’ha representat en cinc ocasions. El 4 de gener va ser la darrera funció. Lector, si hi estas interessat hauras de buscar algun “bolo”, si és que en fan.

Fitxa 350
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: CD amb 11 cançons de l’obra de teatre musical del mateix nom. Autors: música, Keco Pujol; lletres, Marta Buchaca. Idioma: català. Producció: Viu el Teatre (Barcelona 2017) 45 min.. Preu: 10 €. Dipòsit Legal B-24648-2017.

Comiat dels intèrpretes al públic. D’esquerra a dreta: Siri, Capità Invisible (ajupit), amic de l’Alícia al darrera de l’Alícia

289. ALÍCIA PARTY BOOK

Fitxa 349. Portada

Fa alguns anys en un sopar de Nadal a casa de la meva família als Estats Units, un convidat va portar per a cadascun dels assistents unes màscares que tapaven la part superior de la cara, i que permetien menjar. Ens va dir que allò era típic dels dinars del seu entorn d’amistats, i tots ens les varem posar i va seguir el dinar. Jo no havia vist mai aquell tipus de màscara, ni havia vist mai que la gent es posés màscares per sopar. Eren màscares de professions, com pescador, pagès, bomber, … No li vaig veure la més minima gràcia, em va semblar gratuït i innecessari. Si encara ens haguéssim posat màscares de pastors que anàvem a Betlem… Probablement la darrera màscara que jo m’havia posat devia ser cap als meus set anys, no n’hi deiem màscares sinó carotes, i era del Guerrero del Antifaz.

Fitxa 349. Una pàgina interior per fer un joc de taula . Fes doble clic per ampliar.

I ara em trobo, a aquesta entrada del blog, amb una proposta de fer un Tè de bojos, un Mad Tea Party, amb màscares. El llibre, de gran format i prim -només 16 pàgines- conté tot el necessari per preparar el berenar: dissenys de les invitacions, decoració de la taula, ornamentació de globus, receptes de pastissos, jocs per als assistents, i fins i tot músiques i cançons suggerides. I, com a element destacat, les màscares. N’hi ha quatre, de l’Alícia, el Barreter, la Llebre i el Liró. En alguna entrada anterior ja haviem vist com l’Alícia era un bon motiu per preparar objectes relacionats amb festes, parties i celebracions , en general molt cursis [+]. El llibret que es presenta aquí és molt més concret i va més al gra. Recursos concrets per a gent apressada, i no tan cursi, ni molt menys… En aquestes dates que es fan tantes trobades familiars, otser encara en podries treure alguna idea…

Fitxa 349. Una pàgina interior per preparar invitacions. Fes doble clic per ampliar

El llibret, de gran format, és de l’editorial Macmillan, de qui n’hem vist tot tipus de llibres, des de la primera edició de l’Alícia fa 152 anys. El darrer dels comentats, aquest: [+]. El llibre ja té més de vint anys, i me’l va regalar un col•lega aliciòfil no fa molt. Tinc el preu encara en pessetes…

Fitxa 349
Títol: Alice in Wonderland Party Book. Contingut: propostes de manualitats diverses. Autor: Lewis Carroll (textos bàsics), Anna Wilson. Idioma: anglès. Il•lustracions: John Tenniel, Katey Farrell. Editorial: MacMillan Children’s Book (Londres 1996) Mida: 32*23 cm. Rústica. 16 pàg.i 4 retallables. Preu: 1250 Pta (Laie 1996). ISBN: 0-333-64050-0

Fitxa 349. Dues de les màscares retallables. Fes clic per ampliar.

288. ALÍCIA ÀRAB – 2

Fitxa 348. Portada. La Duquessa porta un curiós vestit.

Aquest llibret és un resum de l’Alícia al País de les Meravelles en àrab. Forma part d’una col•lecció de contes infantils que té més de 80 títols. En tinc dos exemplars, un de 2005 i l’altre, de 2017. Pel que fa al text i als dibuixos, cap canvi. Hi ha petits canvis en els crèdits, i l’edició més moderna té l’ISBN i el logotip de l’empresa editora. Haviem vist ja una Alícia en àrab també resumida, editada al Líban [+]

El 1878 “una persona oriental” es va dirigir a l’editor de les Alícies i es va oferir per traduir algunes de les “cançons” -devia voler dir poemes- de l’Alícia a l’àrab. L’editor va preguntar a Carroll què havia de fer. L’escriptor va enviar els versos al catedràtic d’hebreu d’Oxford perquè opinés. No va li respondre satisfactòriament, i Carroll va enviar ara els poemes al catedràtic d’àrab de Cambridge, cosa que sembla més raonable atès que aquest era d’àrab i no d’hebreu, si bé al d’Oxford li podia donar en mà i al de Cambridge li havia d’enviar per carta. I no hi ha més notícies, pel que jo sé. Sí que hi ha una traducció del poema Pare Williams a l’àrab, però no sembla que tingui res a veure amb aquestes relacions amb els professors..

Fitxa 348. Final del conte, on no són a uns prats al costat del riu, sinó al sofà de casa..
Fes clic per ampliar.


Per Amazon venen una traducció a l’àrab, que té dos comentaris que la deixen fatal i consideren que l’ha fet una màquina. No és una cosa estranya això: jo tinc una traducció al català, feta per una màquina i imprès a demanda (POD). D’aquesta manera l’editorial -normalment anònima- no te cap risc: l’original en anglès és de domini públic, i per tant gratuïta, la traducció la fa el Google Translator o altre programa similar, i també és gratuïta, i només han d’imprimir-ho, posar-hi una tapa, enviar-ho y cobrar-ho.

Nadia el Kholy, professora de llengua i literatura anglesa a la universitat del Cairo, té un parell d’assaigs sobre la traducció a l’àrab de l’Alícia, fetes als anys 1946 i 2013. No tinc els noms dels traductors. Aquesta informació l’he tret de l’índex del monumental llibre en tres volums Alice in a World of Wonderlands: the Translations of Lewis Carroll’s Masterpieces, d’Oak Knoll Press (2015). No tinc encara el llibre, que no és barat. Per cert que hi ha col•laborat Joan Gabriel López Guix, traductor del que n’hem comentat alguns treballs [+] [+] [+] , i col•laborador de les activitats “Delícies d’Alícia” que hem organitzat el 2016 i el 2017 a la UB. En els volums citats, ell hi té els comentaris corresponents a les traduccions al català i al castellà.

Tornem al llibret d’avui. Les il•lustracions de l’Alícia són força atrevides, per ser un país àrab i que té limitada o prohibida, segons els casos,la il•lustració de la figura humana. A l’Alícia li posen una faldilla curtíssima, i a la il•lustració del judici, quan la nena creix, els membres del jurat li deuen veure les cuixes i les calces en primer pla… Parlant del tema, ja havíem vist les calces de l’Alícia al llibre de Pat Andrea [+].

El llibret està editada a Egipte, com es pot deduir de l’ISBN. Però no puc deixifrar ni l’editorial, ni el traductor, ni el dibuixant. En tot cas, la qualitat del llibret, del paper i de les il•lustracions és molt baixa, pitjor que l’edició del Líban indicada al començament.

Fitxa 348
Títol: Alice Adventures in Wonderland (suposo). Contingut: traducció resumida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: àrab. Il•lustracions: il•legible per a mi. Traductor: no consta. Editorial: il•legible per a mi (Egipte abans de 2005). Mida: 23,5*17 cm. Rústica. 49 pàg. Preu: 35 Dirham (Marraqueix 2005). ISBN: el 2005 no en tenia. El 2017, 977-02-6558-6.

Fitxa 348. El judici.

287. ALÍCIA SOLANS SOTA TERRA

Fitxa 347. Portada.

Modest Solans Mur (Barbastro 1951-?2012) [+] va ser un poeta anàrquic, que va abandonar la poesia per ser massa autocrític amb ell mateix i va anar a fer de funcionari a Granada. Abans, quan vivia a un poblet de Huelva, havia traduit Baudelaire, Kavafis i Rimbaud, i ja es pot veure per on anaven les seves idees literàries i libertàries. I, cap al final de la seva vida, la seva filla Leonor Solans (de qui hem vist algunes il•lustracions de l’Alícia [+]) el convenç perquè tradueixi les Alice’s Adventures Underground. S’hi passa tres anys…

El resultat és aquest llibre, en edició bilingüe, primer l’original anglès en facsímil, amb els mateixos dibuixos de Carroll, i a continuació la traducció. No és la primera traducció en espanyol, perquè n’hi ha exemples anteriors a aquest mateix blog [+], [+].

Fitxa 347. El poema de la cua del Ratolí. Fes doble clic per ampliar.

La traducció de Solans és molt correcta i treballada, al menys per al meu gust de no expert. Usa un espanyol clàssic, sòlid i comprensible, sense girs estranys. M’ha cridat l’atenció que el Conill, en la seva intervenció inicial, diu “¡dios! ¡dios! ¡Llegaré demasiado tarde! com a traducció de dear, dear! I shall be too late!. Però en canvi. una mica després l’Alícia diu oh dear, dear! That’s all wrong, I’m certain!, traduit com a ¡Oh Dios, Dios! ¡ eso está todo mal, estoy segura!. Al Conill li fa dir dios amb minúscula, i a l’Alícia amb majúscula. Serà intencionat? La poesia que el Ratolí recita, i que és ben diferent de la que es presenta al Wonderland, és traduida amb precisió, però ha d’usar termes més llargs que en anglès, com malauradament és habitual en espanyol, i el resultat és un poema una mica dens.

El llibre té una curta però interessant introducció del mateix Solans sobre la gènesi del conte, amb detalls que altres introduccions no tenen, i textos de Carroll sobre la gènesi del conte.

El llibre ha estat editat per Esdrújula Ediciones [+] És una editorial de Granada, molt preocupada per l’activitat cultural, i amb una selecció d’obres cuidada i selecta. En el seu manifest fundacional venen a dir que, de la mateixa manera que en espanyol hi ha un 6,9% de paraules esdrúixoles, la seva editorial voldria ser el 6,9% dels llibres, elitistes i diferents. Afirmen que tots els seus llibres són editats en paper i en e-book. Fou fundada el 2015 per Mariana Lozano i Víctor Miguel Gallardo, vinculats a les humanitats tots dos. El llibre que avui presentem al blog és un dels primers que van editar.

Fitxa 347
Títol: Aventuras de Alicia bajo tierra Contingut: original de Carroll i traducció, en edició bilingüe, il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idiomes: anglès i espanyol. Il•lustracions: Lewis Carroll. Portada de Guido Carini. Editorial: Esdrújula ediciones (Granada 2015). Mida: 22*15 cm. Rústica amb solapes. 173 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-943826-2-8

Fitxa 347. Doble pàgina del facsímil de Carroll. Fes doble clic per ampliar.

286. SNARK I JABBERWOCKY

Fitxa 346. Portada. Il·lustracions de David Elliott. L’utensili de sobre coberta és l’olla per coure els snarks que atrapessin.


Colossal. Aquesta monumental obra és una atractiva novel•la fantàstica, magníficament il•lustrada. És la recreació novelada de “The Hunting of Snark“, comentada diverses vegades a aquest blog [+] , [+] , [+] . L’argument es basa en un manuscrit trobat dins d’una cartera que subhastaven. El manuscrit resulta ser escrit per un dels expedicionaris que van anar a la caça de l’Snark, precisament el membre del que no n’hi ha cap imatge en la primera edició de l’obra il•lustrada per Henry Holiday. Aquest personatge és el Boots, el grum.

D’acord amb el que ens explica, els Snarks són una espècie de cargols –snails– força grans, i l’expedició pretén capturar-ne uns quants per comercialitzar-los com a delicatessen per a gurmets. Al llibre se’ns expliquen detalls previs de l’expedició, i , a continuació, s’intercala al llibre tot el text de The Hunting of the Snark.

Després de la frase final “For the Snark was a Boojum, you see“, segueix la narració del Boots. Van a una illa on hi ha the tulgey wood i the TumTum tree, ambdós citats en el poema Jabberwocky, del text de Carroll Through the Looking-Glass“. I en mig del bosc se’ls apareix el Jabberwock, que persegueix al Boots i a la resta de l’expedició. Es refugien al vaixell i fugen. Comencen a trobar-se cargols -petits snarks– al vaixell, i la tripulació va morint de formes variades i misterioses. Finalment, un cargol gegant engoleix el vaixell. Aquest cargol gegant és un Boojum, que ve a ser la metamorfosi d’un snark. Quan el Boojum amb el vaixell és prop d’Anglaterra el Boots es pot escapolir amb el seu manuscrit, i no queda clar si sobreviu. En tot cas, el manuscrit arriba a la subhasta.

El Boojum ingerint el vaixell. Fes doble clic per ampliar.

El llibre conté un voluminós annex amb múltiples notes, algunes documentals certes, com la biografia de Carroll. Altres notes són fabulades i autoalusives perquè expliquen detalls del mateix manuscrit, com estava il•lustrat, el material de les tapes, i detalls així. Les notes són molt seductores de llegir, intel·ligents i en la línia de la literatura fantàstica derivada de Borges.

El mapa de l’illa, que té forma de Snark o de Boojum. Fes doble clic per ampliar.


Aquest llibre està molt il•lustrat. Conté els dibuixos que representa que el Boots havia fet al manuscrit, i moltes altres il•lustracions que segueixen el mateix estil artístic.

A mi m’ha agradat molt. I és que en plauen les novel•les que recreen una novel•la anterior. Recordo amb especial i anguniós plaer la novel•la de Jules Verne La esfinge de los hielos, on descriu una expedició que va anar a la cerca d’Arthur Gordon Pym, el personatge d’Edgar Allan Poe. I, per cert, aquesta novel•la de Poe queda també oberta, amb un personatge gegantí al final del que no se’n aclaria la identitat… Poe va escriure aquest relat el 1838, molt abans que Carroll i l’Snark, que és de 1874. Segur que Carroll el devia haver llegit. I, com a curiositat -o coïncidència- Jack London va comprar el 1906 un vaixell al que va denominar Snark en honor a Carroll, i va anar a navegar durant set anys pels mars del Sud… com Pym [+].

Novel·la biogràfica sobre el creuer als mars del Sud de Jack London a bord de l’Snark. Fes clic per ampliar.


L’autor de text i les il•lustracions és David Elliott [+]. Escriu i dibuixa textos per a infants i joves a Dunedin, Nova Zelanda. L’editorial Otago és la més llunyana que hem comentat. Otago és una regió de Nova Zelanda, que té per capital Dunedin, on es va fundar la seva primera universitat. La seva editorial és Otago University Press [+] que publica una àmplia varietat de llibres acadèmics, especialitzats en temes del Pacífic, i altres de narrativa variada.

Fitxa 346
Títol: Snark. Contingut: Novel•la-reportatge il•lustrada sobre les obres Snark i Jabberwocky. Autor: David Elliott sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: David Elliott. Editorial: Otago University Press (Dunedin, Nova Zelanda 2016). Mida: 29*25,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. 219 pàg. Preu: £26,95. (Amazon 2017). ISBN: 978-1-877578-94-6

“The Tumtum tree” il·lustració a doble pàgina. Fitxa 346. Fes clic per ampliar.

285. ALÍCIA PASSEJANT PER LONDRES

Fitxa 345. Portada

Podriem dir que aquest llibre és una guia turística del Londres central, per on l’Alícia es va passejant. Al mapa adjunt a aquesta entrada podeu veure per on passa. Tot comença a Hyde Park, on està adormint-se, quan de cop veu passar el Conill Blanc que es fica al forat … d’una boca de metro, a l’estació de Knightsbridge. D’allà, amb metro o a peu, va passant per diferents llocs, com Trafalgar Square on plora i omple la plaça de llàgrimes; el Caucus Race el fa amb tot d’animals i un Junior Minister a Parliament Square.

Quan es troba amb l’Eruga fumadora li fa recitar una poesia, que resulta ser
“You are old Father Thames” the young man said
“And your water has turned very brown:”

I va explicant com el riu va quedar molt contaminat i progressivament ha anat millorant.

Fitxa 345. Alícia agafa el metro a l’estació de Knightsbridge. Fes clic per ampliar.

Al Gat de Cheshire se’l troba al mercat de Camden, i té molt sentit, pel qui conegui aquella zona de Londres, que digui que “aquí tots estem bojos”… El berenar amb el Barreter el fa a Crescent Park. El Barreter, que és un tecnofòbic, es queixa de que el seu telèfon mòbil no funciona, malgrat que li posa la mantega de la millor qualitat.

Juguen al cròquet al zoo de Londres, on hi ha la Pearly Queen, que és una d’aquelles persones que van amb un vestit ple de botons de nacre, en castellà nácar o madreperla, en anglès mother-of-pearl. Aquesta Pearly Queen i el seu marit el Pearly King són els que portaran el judici final, prop del nou edifici de Londres The Shard, al costat del Tàmesis i prop del pont de la Torre. Precisament quan l’Alícia gegant fuig, el travessa i torna corrent a Hyde Park.

Tota la narració usa fragments de Carroll, amb afegitons de l’autora. Per tot arreu va posant dades descriptives i històriques del que l’Alícia va veient: monuments, parcs o històries de personatges reals. Això és el que fa del llibre una peculiar guia turística. Com diu l’autora en acabar, “en opinió de l’Alícia, Londres és la millor ciutat del món”.

Fitxa 345. Alícia travessa el Pont de la Torre. Fes clic per ampliar.

La primera línia del metro de Londres es va inaugurar el 1863, quan l’autèntica Alice Liddell tenia 11 anys, i precisament el mateix any que Carroll va escriure el primer manuscrit de l’Alice’s Adventures under Ground. És a dir, i fent ucronies, que tant Carroll com Alice haurien pogut viatjar junts en metro durant l’època en que la relació Carroll – família Liddell era fluida.

Sarah Elizabeth Beaumont (Londres 1969) [+] és l’autora de la versió del text i de les il·lustracions, derivades respectivament de Carroll i de Tenniel. És graduada en Belles Arts, i té obra relacionada amb empreses públiques de Londres i del Regne Unit, com el servei de correus, diversos murals conmemoratius, i obra pública.

L’editorial Two Monkeys Publ. [+] està especialitzada en l’edició de paròdies i reinterpretacions d’obres clàssiques. Van editar aquest llibre el 2015, en ocasió del 150è aniversari de la primera Alícia.

Pot veure’s un curt clip publicitari de l’obra aquí: [+].

Fitxa 345
Títol: Alice’s London adventures in Wonderland Contingut: variant d’Alice in Wonderland ubicada a Londres, il•lustrada. Autora: Sarah Elizabeth Beaaumont sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: Sarah Elizabeth Beaumont com a variants de les originals de Tenniel. Editorial: Two Monkeys Publishing (Londres 2015). Mida: 23,5*16 cm. Cartoné. 93 pàg. Preu: £14,99. (Amazon 2017). ISBN: 978-0-9932055-0-7

Itinerari idealitzat d’Alice per Londres. Hi ha trajectes en metro que aquí s’han indicat com fets a peu. Fes clic per ampliar

284. ALÍCIES FEMINITZADES

Fitxa 344. Portada. Il·lustració de Nicoletta Ceccoli

Aquest llibre és editat a Sant Adrià del Besòs, en anglès i castellà, per a una difusió mundial. És una col•lecció d’imatges de l’Alícia, només algunes corresponents a llibres editats, i la major part fetes com a pintures independents. Totes són força recents, i ben variades. Només un d’aquests il•lustradors ha estat ja comentat a aquest blog: Fernando Vicente [+]

Moltes il•lustracions presenten una Alícia noia gran, molt feminitzada, és a dir, amb tots els caràcters sexuals secundaris aparents, i amb maquillatge, i vestits de noia gran. Quan la dibuixen com a nena, hi ha una certa tendència a que ensenyi les cuixes, i que mostri les puntes dels seus enagos com feia en les seves il•lustracions Pat Andrea [+] . La major part tenen el cap molt gran, ulls enormes i tristos, seguint la tendència orientalitzant actual de la que en aquest blog en trobem molts exemples. Segons els seus cognoms, dels 28 artistes n’hi ha només sis de japonesos només, però en les il•lustracions la proporció orientalista és molt superior. Deu ser la influència implícita del manga.

Fitxa 344. Il·lustració de David Delamare. Fes clic per ampliar.


De cada artista, l’editora del llibre hi ha posat una breu nota biogràfica, i un comentari més o menys llarg sobre el seu estil pictòric, línies de treball principals i obres destacades, quan n’hi ha. De cada autor n’hi ha una obra, però alguns autors tenen diverses obres: Kukula, Nicoletta Ceccoli o David Delamare.

Nataly Abramovitch, de nom artístic Kukula [+] és una autora israeliana que ara viu als EUA. Dibuixa figures com a nines erotitzades, com es pot veure de la figura reproduida aquí. La il•lustració de la portada del llibre és de Nicoletta Ceccoli (San Marino 1973) [+]. És una il•lustradora amb molts llibres editats, amb una obra problematitzada i dura, de la que la portada del llibre no dona idea. Ha guanyat diversos premis a Itàlia. Finalment David Delamare (UK 1951-Oregon 2016) és un important pintor, il•lustrador i músic, amb molta personalitat. Va ser il•lustrador d’un llibre sobre l’Alícia [+],amb 96 il•lustracions -són moltes- que es va editar per suscripció –crowdfunding– el 2014 amb 826 patrocinadors d’arreu del món. Té un estil barroc i escenogràfic, com pot veure’s a la web citada, de consulta recomanable. Malauradament va morir just quan el llibre començava a enquadernar-se… La seva esposa està completant l’edició de diversos altres llibres d’una sèrie de la que Alícia era el primer, i que ja tenia molt avançats..

Fitxa 344. Il·lustració de Lisa Ferguson. Fes clic per ampliar.


L’autora de la selecció i redactora dels textos és Carolina Amell [+]. Autora i dissenyadora de llibres, té diverses obres que ha maquetat, gairebé totes com la que ara presentem: artistes gràfics, dels que selecciona alguna obra i la comenta. Treballa per a Monsa editorial [+]. Aquesta editorial es dedica a arquitectura, art i disseny. Té també una línia editorial dedicada a les ciències de la salut, especialitat fisioteràpia i infermeria, una altra de perruqueria, manualitats, làmines de paret per a escoles… . I una línia històrica, amb les obres completes de Largo Caballero i Pablo Iglesias (el fundador del PSOE), però també amb la Historia de la Santísima Virgen María. Tot plegat sembla una mica contradictori, però així deuen ser les editorials: mil línies i si una no progressa una altra sí.

Fitxa 344
Títol: Alice inspiration Contingut: col•lecció d’imatges diverses d’Alícia i alguns altres personatges. Autora de la recopilació i dels textos: Carolina Amell. Idiomes: anglès i espanyol. Il•lustracions: 28 artistes. Editorial: Monsa (Sant Adrià del Besòs 2017). Cartoné. Mida: 23,5*18,5 cm. 109 pàg. Preu: 14,90 €. (Museu Picasso, Barcelona 2017). ISBN: 978-84-16500-54-3

Fitxa 344. Il·lustració de Kukula. Única Alícia que he vist despullada (si exceptuem la de la pel·lícula porno…)