314 IL·LUSTRADA ALÍCIA

Fitxa 381. Portada

Per a mi, un àlbum sempre havia estat un lloc per enganxar-hi els cromos, fins que van dir-ne àlbums als discos que tenien, a part de la funda, una pàgina o dues d’informació. Ara a les llibreries sempre hi ha una secció, a la zona infantil, on hi ha una pila de llibres amb el títol conjunt “Àlbums il•lustrats”. Es tracta de llibres per a nens, de qualsevol estil -contes originals, adaptacions de contes, llibres “de coneixements”, llibres “morals” per aprendre a comportar-se i que solen ser més insoportables que el llibre de “El niño bien educado” que jo tenia als anys cinquanta. Però el nexe comú de tots aquests llibres és que són il•lustrats i de tapa dura. Ara estan molt ben valorats com a inici de l’educació artística: [+].

Aquí tenim dues Alícies que satisfan la condició d’àlbum il•lustrat. El primer és un text sense capítols, tot seguit, amb il•lustracions pel meu gust no massa inspirades i una mica terrorífiques. L’Alícia sembla més gran que la seva germana gran, se salta episodis, usa un llenguatge una mica massa complicat que els nens no deuen entendre, s’inventa coses (“En què s’assemblen un salze i una sabata?“). Tot plegat, poc interessant.

Fitxa 381. Interior. Fes clic per ampliar.


Aquest àlbum és editat per EllagoEdiciones [+], de Castelló. L’editorial es diu també El lago Ediciones, i Marcial Pons librero. Publica tota mena de llibres per a totes les edats en una ampla varietat de col•leccions temàtiques. L’autora de l’adaptació és Maria Lado [+], escriptora gallega de 39 anys. Les il•lustracions són d’Ana Santiso Villar [+] il•lustradora gallega. Al seu blog es poden veure totes les il•lustracions d’aquest llibre.

Fitxa 382. Interior. Fes clic per ampliar.


L’altre àlbum il·lustrat té la peculiaritat de que el text té intercalats una pila de pictogrames que el nen ha d’anar deduint del dibuix. Al final del llibre hi ha un vocabulari amb tots els pictogrames i la seva “traducció” en lletra lligada i en majúscules. El text està encara més abreujat que al llibre anterior, i s’ho salta tot. N’ha fet l’adaptació José Morán [+], que té una gran producció de llibres infantils i juvenils sobre diferents temàtiques: biografies, adaptacions, i llibres d’art. Hi ha fet les il•lustracions Paz Rodero, artista plàstica de producció i tècniques molt variades [+].

L’editorial SM és una de les grans editorials espanyoles en el llibre de text i el llibre juvenil [+]. La seva producció és enorme. Està vinculada a la Fundación SM, estesa per tots els països llatinoamericans, i és gestionada per l’orde dels marianistes, fundada el 1817 per G.J.Chaminade a Burdeus.

Fitxa 382. Una pàgina amb pictogrames. Fes clic per ampliar.

Fitxa 381
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland resumida, traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: María Lado. Idioma: espanyol. Il•lustracions Ana Santiso Villar Editorial: EllagoEdiciones (Castelló 2010). Mida: 31*24 cm. Cartoné. 36 pàgines. Preu: 9,95 (Casa del Llibre on line 2015). ISBN: 978-84-92965-00-7

Fitxa 382
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland resumida, traduida i il•lustrada amb pictogrames. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: José Morán. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Paz Rodero. Editorial: SM (Boadilla del Monte 2011; 2ª ed. revisada 2012). Mida: 28*21 cm. Cartoné. 29 pàgines. Preu: 9 € (Casa del Llibre on line, 2015). ISBN: 978-84-675-4570-8

Fitxa 382 Portada

313. ALÍCIA UBUNTU

Fitxa 380. Portada

L’editorial Evertype té diferents línies de producció per a idiomes poc habituals a occident, i ara li ha tocat el torn a idiomes africans. Varem veure l’Alícia en suahili [+] i, naturalment, l’estructura del post serà molt similar.

Zulú va ser una pel•lícula sobre una batalla que hi va haver al que ara és Sudàfrica, entre els boers – uns sels sudafricans colonials – defensats per l’exèrcit britànic. majoritàriament gal•lesos, i els guerrers zulú. Eren 140 casaques vermelles contra 4000 zulús, que anaven dominant. Finalment, quan ho tenien tot a favor, van parar l’atac i els zulús van perdonar la vida als britànics, que no es van rendir. Típica pel•lícula colonial dels britànics, on els negres quedaven bé perquè reconeixien el valor dels altres, nosaltres.
A la pel•lícula no quedava clar -al menys jo no vaig entendre- qui eren aquests zulús, més enllà de que eren els negres. El fet és que des de 1800 existia el Regne Zulú, Imperi Zulú o Zululàndia en el que ara és Sudàfrica i altres terres perifèriques, i els colons holandesos i britànics en van usurpar les terres. Per cert, Baden Powell, fundador del moviment escolta mundial, no va participar en guerres contra els indígenes, sinó en la guerra angloboer cap als 1890 i més endavant, entre els britànics i els boers, colons descendents dels holandesos. Zululàndia és ara una província de Sudàfrica, KwaZulu-Natal, una zona bàsicament dedicada a la protecció de les àrees naturals i reserves medioambientals. Hi viuen unes 250000 persones. Durant el temps de l’apartheid va ser un bantustan o regió aparentment dotada d’autonomia, però en la pràctica un ghetto totalment regulat pel govern blanc sudafricà.

L’ètnia zulú és un important col•lectiu africà, una subètnia de l’ètnia bantú, i consta de més de deu milions de persones. I parlen la llengua zulú (forma recomanada) o zulu, la major part ubicats a Sudàfrica, que en zulú es diu isiZulu. El zulú no va ser una llengua escrita fins que va entrar en contacte amb els missioners europeus, que van transcriure-la a l’alfabet llatí, com a aquesta versió de l’Alícia. Van traduir-ne, òbviament, la Bíblia. El 1901 es va començar a ensenyar a alguna escola. Actualment el zulú està regit per la Junta de la Llengua Pan Sud-Africana, que promou l’ús de les onze llengües oficials de Sudàfrica. A la Viquipèdia en català es donen dades de la gramàtica de l’idioma [+]. No deu ser casualitat que hi ha dos zulús, el zulú profund, més acadèmic, i el zulú urbà, que parla la gent i que de vegades no comprèn els textos de zulú profund.

Zona de parlants del zulú. Font: Viquipèdia


Ubuntu és el terme zulú per indicar compassió o humanitat, i ha passat al llenguatge occidental perquè és el nom d’un sistema operatiu de codi obert i gratuït, el més popular d’aquestes característiques: [+]

El traductor de l’Alícia al zulú ha estat Bhekinkosi Ntuli, escriptor free-lance i traductor. En el pròleg, escrit en zulú i anglès, dona detalls de la traducció i de les proverbials dificultats de traduir ambients anglesos a realitats no occidentals, els noms dels animals, els jocs de paraules i els poemes.

Fitxa 380
Títol: U-Alice Ezweni Lezimanga. Contingut: Alice in Wonderland traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: zulú. Il•lustracions Sir John Tenniel. Editorial: Evertype (Mgaigh Éo, Eire 2014). Mida: 22*14 cm. Rústica. 139 pàgines. Preu: $15,95 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-78201-065-4

Fitxa 380. Inici de la novel·la en zulú

312. ALÍCIA: BEU-TE-LA

Ampolla d’Alicia en el País de las Uvas

L’Alícia és menor d’edat, i per tant aquesta entrada de blog no és per a ella.

L’empresa viticultora Torre Oria d’Utiel (província de València) té una línia de vins denominats “vinos de cuento“. Té un blanc denominat Blancauvas, un rosat denominat Alicia en el País de las Uvas, i un negre denominat Caperucita Tinta. Cada ampolla està decorada amb alusions al conte corresponent.

A l’ampolla de l’Alícia hi ha una carta, una clau, al tap hi ha gravat el onill, i hi ha també un forat del pany, que deixa veure al darrere una taula alta, l’Alícia feta petita i una ampolla de vi a la taula, a la que la nena no arriba. Per sort, perquè els nens no han de beure begudes alcohòliques. Per sort també, no és el beuratge del conte que a l’ampolla deia “Beu-me“.

Imatge interior de l’ampolla. Fes clic per ampliar

Però, hi ha una incitació a l’alcoholisme infantil? Hi ha una etiqueta amb el següent comentari: “Te veo por esta ranura y sólo pienso en cómo ayudarte.Hagamos una cosa… bebamos de este sabroso vino y vivamos juntos este sueño. Si estamos en lo cierto tú te liberarás y yo encontraré la felicidad.” Si aquest “” és la nena, està clar, perquè aquest “yo” soc jo, naturalment..

El vi és fet amb raïm de la varietat boval (bobal en castellà), que vol dir amb forma de cap de bou. És un raïm típic de la denominació d’origen Utiel-Requena, tot i que el vi no és de la denominació. La nota de cata diu que és un vi rosat (cert), de tons pàlids (cert), fresc i afruitat (més o menys cert), jove (no ho sé) i molt equilibrat (adjectiu sense cap significació, al meu entendre).

En resum, el més interessant del vi és l’ampolla. El gust, què voleu que us digui… Pel preu que és no es pot demanar gaire. Aquesta línia de vins és exclusiva de Mercadona. I molt elitista no deu ser, perquè una ampolla d’Alícia val 1,90 €…

La cara posterior de l’ampolla

311. EL MISTERI DE CARROLL

Fitxa 379. Portada

La vida de Charles L. Dodgson ha merescut tanta aproximació literària d’assaigs, biografies, anàlisis i psicoanàlisis com la mateixa Alícia. Aquest llibre és un dels més complets, al meu entendre, i el recomano. En 326 pàgines passa per tota la vida de Dodgson, des de la infància a la mort, amb detalls i precisions que altres llibres passen per alt. La posició de l’autora és eclèctica. Sembla que s’hagi llegit tots els llibres haguts i per haver, en treu idees i les planteja al seu llibre, amb sentit comú i amb tranquil•litat. Passa per sobre dels problemes peliaguts -hipotètica pederàstia, hipotètica homosexualitat, hipotètica impotència, hipotètica misantropia…- sense defugir-los, però relativitzant-los documentadament, o al menys això em sembla a mi. Presenta, al final, un breu resum fet per la Dra. Yvonne Hart sobre símptomes neurològics, que diagnostica amb fonaments que tenia migranya retinal i, per algun indici, sospita d’algun episodi d’epilèpsia molt esporàdic.

Al llibre hi ha tantes dades que em sembla que el millor en aquesta ressenya és espigolar algunes curiositats que jo no coneixia, amb el desig d’induir al lector a aprofUndir-hi més. El subtítol del llibre ja indica per on va: “Discovering the Whimsical, Thoughtful and Sometimes Lonely Man Who Created Alice in Wonderland“. Per cert que l’autora decideix que en tot el llibre parlarà de Carroll i no de Dodgson, sense justificar el perquè.

Algunes curiositats que jo no coneixia:
• Les pors i penalitats de les novatades i les nits de la Rugby School a la que va assistir dels 14 als 17 anys.
• L’admiració que tenia per l’oncle Skeffington, solter i amant dels llibres i de la fotografia
• El tancament del Christ Church, college on ensenyava, a les noves idees matemàtiques procedents d’Europa, i que feien que l’ensenyament fos antiquat.
• La diferència entre la poca disposició dels nois a aprendre matemàtiques i la bona disposició de les noies a la Oxford High School for Girls.
• La fascinació que tenia Carroll pel número 42, que feia sortir a diversos jocs numèrics.
• El fet que era un tiquismiquis en les coses de la llar i en les exigències a les serventes que hi havia al college.
• Que tenia el cap força assimètric…
• Que va estudiar homeopatia
• Que anava a classes de logopèdia per curar-se de la quequesa que patia

i tot això només en els tres primers capítols, d’un conjunt de 9. El darrer capítol és una conclusió personal de l’autora, que presenta un Carroll dramàtic, creatiu, emocional i ple de sentit de l’humor, característiques poc apreciades a la seva societat. Ultra-moral, minuciós, depressiu, interessat en el sobrenatural… individualista… Però no pederasta, esquizofrènic ni malalt mental.

Hi ha diferents fotografies de l’època de Carroll. Algunes són d’ell mateix, altres són fetes per ell: fotos familiars, de les nenes i altres. No es cita l’autor en algunes.

Fitxa 379. Foto de Lewis Carroll abans de fer-se clergue. Autor no conegut. Fes clic per ampliar.


L’autora del llibre és Jenny Woolf periodista de Londres, que deu tenir uns 50 anys. Ha treballat per a la BBC i diverses revistes. La seva pàgina web es diu Jabberwock [+], amb enllaços al seu blog, i a diverses societats carrollianes. Té un altre llibre denominat “Lewis Carroll in His Own Account“, amb la transcripció de tota la comptabilitat de Carroll, i documents relacionats amb ingressos i despeses, fins i tot els més petits, com entrades de teatre. I tot explicat i anotat.

El pròleg és d’Edward Wakeling (1946), un antic president de la Lewis Carroll Society del Regne Unit. És un expert en Carroll i ha editat molts llibres de lògica carrolliana, de les fotografies fetes per Carroll i textos diversos. També ha fet documentals dels mateixos temes. L’hem citat al blog en diferents ocasions [+].

Ha editat el llibre St.Martin’s Griffin [+], un segell editorial de Macmillan, de qui hem vist ja molts llibres, per exemple aquests: [+].

Fitxa 379
Títol: The Mystery of Lewis Carroll. Contingut: Assaig biogràfic de Lewis Carroll. Autor: Jenny Woolf. Introducció: Edward Wakeling. Idioma: anglès. Il•lustracions: fotografies de diversos autors. Editorial: St.Martins Griffin (New York, USA, 2010). Mida: 21,8*14 cm. Rústica. 326 pàgines. Preu: $14,55 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-312-67371-0

Fitxa 379. Contracoberta

310. L’ALÍCIA MÉS LÒGICA

Fitxa 378. Portada, amb il·lustracions d’Arthur Rackam

No és el primer ni serà l’últim dels llibres de filosofia relacionats amb les Alícies o amb Carroll. Però és el que més m’ha agradat, per ara. A aquest mateix blog n’hem vist ja, per exemple, els llibres de lògica de Lewis CarrollUn conte embolicat[+] /, i “El juego de la lógica[+] a més d’un llibre amb exercicis de filosofia sobre l’Alícia [+].

Aquest és un bon libre de lògica per a principiants. Té la mateixa estructura de capítols que Alice in Wonderland, amb els mateixos títols. I a cada capítol hi ha un desenvolupament d’algun aspecte de lògica, amb abundor de cites i exemples de llibres, pel•lícules, obres teatrals antigues i modernes, plenes d’erudició, coneixement i humor. Per exemple, el capítol 1 “Down the Rabbit Hole” està dedicat a la cerca de la veritat, i a discutir el concepte de llibertat: Era Alícia lliure de ficar-se al cau del conill?. La tècnica literària usada és d’una pila de subcapítols que gairebé es poden llegir independentment, com si fos un llibre d’aforismes llargs. Les preguntes són atractives i provocadores: per exemple. on va una flama quan s’apaga?, i d’aquí en surt una llarga perorata on hi participen els presocràtics, el concepte d’existència, què vol dir apagar-se des del punt de vista físic i lingüístic, Shakespeare i la curiositat humana i moltes idees més.

El capítol 2 “The Pool of Tears” es dedica a la relació entre emoció i racionalitat, la identitat personal… i així tot el llibre. No té il•lustracions, tot és text, El llibre de lògica de Carroll citat abans és força complicat, amb diagrames lògics sistemàtics i poc intuitius. En canvi aquest llibre és molt més amable. A la figura del final hi ha la reproducció d’una pàgina, gairebé treta a l’atzar, per veure l’estil de l’autor.

La llargària dels capítols és molt diferent. Al capítol 4 “The Rabbit Sends in a Little Bill“, per exemple, no li dedica més que una pàgina i mitja perquè considera que és el pitjor capítol del llibre, sense temes d’interés per a la lògica, i el contraposa al següent capítol on l’Eruga pregunta qui ets tu, i allà s’esplaia a cor què vols.

L’autor és Bernard M.Patten, que és un metge neuròleg jubilat dels EUA (Houston, Texas), que ara es dedica bàsicament a donar classes i fer llibres sobre la relació entre neurociència i pensament lògic, a la Rice University i al Women’s Institute de Houston. Entre altres coses, va ser un dels co-descobridors de l’efecte de la L-dopamina (la levodopa) als malalts de Parkinson. Com a autor, té diversos llibres, la major part dedicats a ajudar a “pensar clarament”.

Ha editat el llibre Prometheus Books [+]. És una editorial nordamericana, d’Amherst, prop de Buffalo (NY), fundada el 1969, que inicialment es va dedicar a llibres acadèmics i ara és una editorial general.

Quina ràbia no saber més anglès per poder comprendre tot el que el llibre diu…

Fitxa 378
Títol: The logic of Alice. Clear thinking i Wonderland. Contingut: Assaig. Autor: Bernard M.Pattenl. Idioma: anglès. Editorial: Prometheus Books (Amherst, New York, USA, 2009). Mida: 21*13,5 cm. Rústica. 336 pàgines. Preu: $14,07 (Amazon 2014). ISBN: 978-1-59102-675-4

Fitxa 378. Un tros de text

309 ALÍCIA ADAMS ANÒNIMA

Fitxa 377. Portada i interior

Aquesta edició d’Alice in Wonderland conté el text original de Carroll en facsímil i és il•lustrada per Frank Adams (1871-1944), Fou un il•lustrador anglès de llibres infantils, i el seu treball de l’Alícia fou el més famós. Forma part dels conjunt dels Golden Age of Illustration Artists. El seu estil és realista historicista, amb reminiscències de l’estil de Rackham [+] i dels dibuixos de Tenniel acolorits per Theaker [+]. Les seves il·lustracions surten a les antologies de llibres de l’Alícia, com aquesta [+].

Fitxa 377. L’eruga. Fes clic per ampliar.


Aquesta edició és deplorable. Comença per no dir enlloc -ni a la portada ni a l’interior- que l’autor és Lewis Carroll. Per això he titllat l’edició d’anònima. El títol a la portada és Alice in Wonderland, però a dins posa Alice Adventures in Wonderland. La numeració de les pàgines no correspon a la numeració de les il•lustracions, que estan intercalades fora de lloc. Tot fa pensar que el text és d’un facsímil, i les il•lustracions d’un altre, el de l’edició original de l’editorial Blackie de 1912. Però en l’edició que comentem la portada no correspon a l’edició original, i s’han limitat a usar com a portada una de les il•lustracions interiors. N’hi ha quatre en total, i no he vist que n’hi hagi més d’aquest autor.

L’editorial és Pook Press, [+] especialitzada en llibres de contes antics il•lustrats. Té una dotzena d’Alícies diferents, aparentment totes en facsímils tan defectuosos com l’actual. I altres llibres clàssics, que deuen ser del mateix estil. Aprofitaran edicions descatalogades, il•lustracions de domini públic i altres estratagemes similars per veure si alguns col•leccionistes piquem. I piquem. El llibre és imprès amb la modalitat de Print on Demand, via per la qual es poden colar tota mena d’engendros. I aquest llibre s’hi acosta molt.

Fitxa 377
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Original il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Frank Adams . Idioma: anglès. Editorial: Pook Press (Middletown, DE, 2018, POD). Mida: 26*18 cm. Rústica. 126 pàgines. Preu: $17,99 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-4733-0704-9

Fitxa 377. Jardí

308. ALÍCIA MATATA

Fitxa 376. Portada

Aquesta entrada s’assemblarà, i no serà casualitat, a l’Alícia ídix [+] . Allà l’idioma no es deia jiddish sinó ídix. Doncs a aquesta entrada l’idioma no es diu swahili sinó suahili. Però en suahili, suahili no es diu suahili sinó kiswahili.

Tothom sap alguna paraula de suahili, si més no l’expressió hakuna matata, que cantaven en Timon -el suricat-, en Pumba -el porc senglar- i en Simba, el lleó, a la pel•lícula de Disney El Rei Lleó. Quan jo era petit tenia alguns contes d’animals africans i un es deia Simba el león. I resulta que, efectivament, simba és suahili i vol dir lleó. Doncs l’expressió hakuna matata, en suahili, vol dir carpe diem, o cap problema, o no t’hi encaparris, o qualsevol expressió equivalent per tirar-te els problemes a l’esquena sense preocupar-te massa: és el mateix missatge de l’ós Baloo del Llibre de la Selva (en castellà cantava “busca lo más vital no más… y olvídate de la preocupación“. No deu ser casualitat que els que canten aquestes cançons són sobre tot gent més aviat obesa, afable i bon vivants.

Fitxa 376. Poesia del ratolí en suahili. Fes clic per ampliar.

A la pel•lícula de Disney hi ha també algunes cançons en zulú, però aquest idioma avui no toca. Sí, també hi ha l’Alícia en zulú.
El terme suahili, ve de l’àrab i significa costaner, per referir-se als habitants de l’Àfrica Oriental. L’idioma s’escrivia primer amb caràcters àrabs, però des del segle XVIII s’escriu en alfabet llatí. Des de 1978 hi ha alguna tentativa d’escriure’l en la grafia mandombe [+], inventada per un visionari congoleny. El suahili és la llengua oficial d’Uganda, Tanzània i Kenya, així com de la Unió Africana, junt amb l’anglès, el francès, l’àrab, l’espanyol i el portuguès. A la República del Congo té la consideració de “llengua nacional”. És utilitzada per uns 80 milions de persones a l’Àfrica Oriental i en la pràctica és una llengua franca i base del panafricanisme, però molt poca gent afirma que la té com a llengua materna. La seva ortografia fa correspondre els grafemes i els fonemes més que en la major part de llengues europees, i per això es diu que és d’aprenentatge fàcil.

Aquesta Alícia ha estat editada per Evertype en la seva sèrie de traduccions a idiomes poc habituals a occident. No és la primera traducció, perquè el 1940 havia aparegut una Alícia en suahili, en un llibre de traduccions d’obres famoses que tenia per objectiu difondre la nova versió del suahili estàndar. Però en aquella primera traducció l’Alícia era una jove d’una tribu africana, amb il•lustracions també d’ambient africà, per evitar el rebuig cultural. Al pròleg de la present traducció, en canvi, la traductora explica les dificultats de trobar referències culturals africanes per descriure les situacions típicament britàniques de l’obra original, perquè diu que no ha volgut suahilitzar l’Alícia… Als jocs de paraules diu que ha fet el que ha pogut, com tots els traductors. Ida Hadjivayanis, nascuda a Zanzibar, és professora de llengües i cultures africanes a la SOAS University of London, especialitzada en temes d’Àsia i Àfrica. És autora del capítol relatiu al suahili al monumental llibre Alice in a World of Wonderlands, al que un dia haurem de dedicar-li un post.

Fitxa 376
Títol: Alisi Ndani ya Nchi ya Ajabu. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: suahili. Traductora: Ida Hadjivayanis. Editorial: Evertype (Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 135 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-122-4

Hakuna matata. Disney, “The Lion King”, de 1994. Una història inspirada en Hamlet.