265. ALÍCIA ANOTADÍSSIMA TRADUIDA

Fitxa 321. Portada.

Aquesta és la traducció a l’espanyol de l’obra definitiva de les Alícies anotades de Martin Gardner, edició de luxe, que havíem vist editada en anglès quan va sortir [+]. La monumental obra segueix aquí la traducció que l’editorial Akal i Francisco Torres Oliver (La Vilajoiosa 1935) [+] havien fet de l’Alicia Anotada, de 1960 i primera edició en espanyol de 1984, reimpresa en dues ocasions. Les dues edicions posteriors de Gardner, de 1988 [+] i de 2000 [+] no havien estat traduïdes, em sembla. No se’ns diu qui ha estat el traductor de totes les noves notes, nous estudis i noves aportacions de Gardner i de Burstein. A la web de l’editorial li atribueixen a Torres, com en una consulta personal (21-6-17) feta pel professor J.G.López Guix ha corroborat el mateix Torres Oliver. Però no hauria estat de més explicitar-ho en el llibre, penso.

Primera il·lustració de l’Alícia no feta per Tenniel. Anònim. Fes clic per ampliar.

L’edició en espanyol i l’edició en anglès tenen exactament els mateixos continguts. Les úniques diferències que hi he sabut trobar són en el format -l’edició anglesa és 2 cm més ampla- i en la compaginació, una mica diferent. Les notes en l’edició espanyola són en vermell, i en l’anglesa en negre. I l’edició anglesa de Norton és força més barata…

Els comentaris sobre continguts ja es van fer per a l’obra en anglès, i no es repetiran aquí. Ens limitarem, doncs, a afegir algunes de les il•lustracions que omplen l’obra i que m’han semblat més novedoses, començant per una de les de Leonor Solans (1980), que havia il•lustrat una Alícia per al seu pare Modest Solans, traductor [+]. És l’única il•lustradora espanyola dels 46 que hi figuren, i de la que ja havíem vist una de les dues il•lustracions al comentari a l‘obra en anglès. He posat també una il•lustració de la primera edició de les Wonderland dibuixada per un autor que no fos Tenniel. És una artista anònima holandesa, i la il•lustració és de 1887.

Il·lustració de Leonor Solans. Fes clic per ampliar.

Una Alícia vestida de xarlestón-art déco i tancada a la casa del Conill és ben destacable. És de Willy Pogány, hongarès, de 1929 [+]. I destacadíssima per a mi és la il•lustració del búlgar Iassen Ghiuselev (1964) amb un dibuix on condensa tota la novel•la, fet el 2003 i publicat el 2014. No costa gaire trobar-hi referències a l’obra d’EscherRelativity[+], amb escales que pugen i baixen, portes en totes orientacions i personatges amunt i avall, o avall i amunt…

Alícia art-déco, de Willy Pogány. Fes clic per ampliar.

La darrera il•lustració d’aquesta pàgina és de Mahendra Singh, surrealista canadenc de 1961 [+]. És una curiosa representació de l’excursió en barca origen del conte, que m’ha sembla especialment rellevant pels seus colors i composició: ha posat tot l’arc de sant Martí en el dibuix, forçant fins i tot el color del Sol. Per cert, què té a la mà l’Alícia? Una corona?

El caos de Ghiuselev. Fes doble clic per ampliar més.

Fitxa 321
Títol: Alicia. Edición anotada. Contingut: Alice in Wonderland i Through the Looking Glass profusament anotats i il•lustrats, amb diversos prefacis i annexos. Autors: Lewis Carroll, amb notes de Martin Gardner i actualitzacions de Mark Burstein. Il•lustracions: John Tenniel i molts altres. Idioma: castellà. Traducció: Francisco Torres Oliver. Editorial: Akal (Madrid 2017). Cartoné amb sobrecoberta. Mida: 26*20 cm. Preu: 50 €. ISBN: 978-84-460-4368-3

La barca pel T“amesis el 4 de juliol de 1862. Il”lustració de Mahendra Singh

264. ALÍCIA ATRAPADA EN EL TEMPS: EL GUIÓ

Fitxa 320. Portada

En una entrada anterior [+] dedicada als parcs temàtics de Disney es comentava la política globalitzadora i totalitzadora d’aquesta marca. En tenim aquí un exemple més. Disney va produir el 2016 la pel•lícula de James Bobin Alice through the Looking Glass [+], continuació de la de Tim Burton Alice in Wonderland [+]. De la pel•lícula n’ha sortit el llibre oficial [+] i un llibre tipus “tria la teva aventura” amb 25 finals diferents, sobre personatges i situacions de la pel•lícula [+]. Tot ja comentat a aquest blog.

Fitxa 320 Dibuix interior. Fes clic per ampliar


Faltava per presentar el guió novel•lat de la pel•lícula. Es diu igual, i ha estat redactat per Kari Sutherland a partir del guió original de Linda Woolverton. Naturalment segueix fidelment les imatges filmades amb els diàlegs, i afegint-hi descripcions contextualitzadores. El llibre es pot llegir com una novel•la amb vida pròpia. Té una redacció fluida i àgil.

Les il•lustracions son pobres, realment, en blanc i negre. Atesa la importància que té el temps i el Temps en el guió, la major part són dibuixos de maquinàries de rellotges mecànics, engranatges i esferes i busques, oblidada paraula que significa “agulla d’un rellotge”. Deuen donar poca importància a les il•lustracions, perquè no consta qui n’és l’autor.

La guionista és Linda Woolverton, a qui ja haviem vist al guió de l’anterior pel•lícula [+]. L’adaptació del guió l’ha fet Kari Sutherland, que és el pseudònim de Karen Rose Smith [+], autora de novel•les roses per a Barnes & Noble. Usa el pseudònim quan fa novel•la juvenil o adaptacions. A més d’aquesta adaptació en té una altra versió simplificada, denominada The Junior Novelization, només en japonès.

No cal dir que l’editorial és Disneypress.

Fitxa 320
Títol: Alice through the Looking Glass. Contingut: Guió novel·lat de la pel•lícula del mateix nom de James Bobin. Autors: guió de Linda Woolverton, adaptació de Kari Sutherland. Idioma: anglès. Il•lustracions: Disney Enterprises. Editorial: Disney Press (Glendale, CA 2016). Cartoné. Mida: 18,5*15 cm. 299 pàg. Preu: $10,36 (Amazon 2016). ISBN: 978-148472959-5

Fitxa 320. Il·lustració de rellotges.

263. ALÍCIA AL PAÍS DEL ROCK

Fulletó del festival. Fes doble clic per ampliar.

Es deuen haver fet moltes obres on l’Alícia és la protagonista d’un espectacle de rock&roll. Per exemple, aquí en podem veure un [+] i aquí un altre [+]. Però cap espectacle deu haver estat tan multitudinari com el del dilluns passat, 15 de maig de 2017, al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat.

El Grup de Mestres de Música del Baix Llobregat-6 agrupa catorze escoles, que des de fa anys fan un festival conjunt amb els seus alumnes, i dedicat cada any a un tema. I enguany el tema era l’Alícia i la música era el rock. Cada escola havia preparat un número musical, i una coreografia alusiva a l’episodi de l’Alícia que li havia tocat, amb els nens -i nenes- més o menys disfressats d’acord amb allò que passava. La música era tocada per una banda de rock, i els nens, penso que de Primària- cantaven una lletra corresponent a l’episodi. El cor de cada escola era en alguns casos de ben bé seixanta nens, i la coreografia d’uns quaranta.

Van presentar setze números –dues escoles en van fer dos- i entre número i número hi havia la lectura d’una adaptació del conte, i una parella de joves actrius mimaven l’episodi que anaven narrant. Al final tots els nens van cantar una cançó de Joe Cocker amb una lletra preparada per a l’ocasió, que es pot veure al final d’aquesta entrada.

Moltes de les músiques eren de rock força dur: Ramones, Rolling Stones, Guns’N Roses, Metallica, AC/DC. Altres, no tan durs: David Bowie, Queen, Bon Jovi. Es pot veure la llista completa de músiques i d’escoles al fulletó reproduít aquí. Però les blanques veus dels nens de primària ho edulcoraven tot, malgrat els esforços de la banda per “endurir-ne” el so. Jo crec que als nens els venia gran aquella música. El mateix diría del text que s’anava llegint. Estava ben escrit, però dubto que els nens el comprenguessin, i ni veia que l’escoltessin. Les lletres de les cançons dels cors no s’enteníen gens bé…

Però tot això són critiques menors. Tenien la logística molt ben treballada, perquè hi havia molt de dinamisme i no hi havia pausa ni respir. Uns nens baixaven de l’escenari mentres per l’altre costat en pujaven més, el narrador anava llegint i les actrius actuant. I així fins a setze vegades. Les enormes dimensions de la boca de l’escenari del Nou Teatre de la Passió –de 1987- permetien fer-ho sense aglomeracions: el prosceni té 30 m d’amplària, una de les més grans del món.

El teatre era absolutament ple i la feina va ser meva per entrar sense entrada, cosa que vaig aconseguir apel•lant al Centre de Recursos del Baix Llobregat-6, a qui agraeixo la comprensió. Amb els nens i familiars s’omplien les 1500 entrades, i s’haurien omplert també les 2500 que tenia el Gran Teatre anterior, que es va incendiar el 1983.

No sé si l’espectacle haurà servit per formar grans aliciòfils entre els nens. Però el treball previ i el posterior a les aules, en mans de mestres motivats, segur que hi pot haver ajudat.

Fulletó de l’activitat, segona part. Fes doble clic per ampliar.

Totes les fotos: [+]

262 ALÍCIA A DISNEYLAND

Portada del fanzine The “E” Tickets nº 31.

El negoci Disney és global –tot el món- i total, perquè té moltes facetes: les pel•lícules i vídeos, els llibres, els parcs temàtics amb els complexos hotelers, i tot el merchandising annex. Aquesta és la tendència dels grans negocis mundials, com Calvin Klein, Nestlé o Ferrari: aquesta darrera marca ara ha inaugurat un parc temàtic a Salou, que, en principi, no tindria res a veure amb els cotxes. Els parcs temàtics de Disney estan totalment integrats amb les pel•lícules, i les atraccions que inclouen es refereixen a personatges, entorns i situacions ben conegudes dels assistents. Alícia hi figura, però no és dels personatges més representats: no deu ser fàcil triar seqüències de la pel•lícula que es puguin convertir en atracció infantil o familiar.

Vagonetes de Wonderland al primer parc Disneyland d’Anaheim. Fes clic per ampliar.

La revista The “E” Ticket [+] va ser fundada per dos fanàtics afeccionats als parcs de Disney, els germans Leon i Jack Janzen. La revista era realment un fanzine (fanatics magazine), és a dir, una revista realitzada per no professionals i dirigida a aficionats. Es va editar a Santa Clarita (California) i va arribar a publicar 46 números, entre 1986 i 2009. La mort del primer germà el 2003 no va frenar inicialment l’edició del fanzine, del que encara va editar-se’n 6 exemplars més. Cada número era dedicat a un tema o atracció. El 2009 la revista es va vendre a la Walt Disney Family Foundation, i actualment els exemplars sobrants es poden adquirir a The Walt Disney Family Museum de San Francisco, on el vaig comprar jo. El nom d’“E” Ticket ve del nom dels millors tiquets d’entrada al parc, els que permetien pujar a més atraccions.

L’edició de l’”E” Ticket número 31, de la primavera de 1999 va ser dedicada a Alice in Wonderland, i específicament a les atraccions existents al primer dels parcs, el Disneyland d’Anaheim, a 40 km a l’est de Los Angeles, i a 60 de Burbank, on Walt Disney vivia i on l’empresa té la seva seu. Es va fundar el 1955 i ha estat l’únic supervisat pel fundador. A aquest parc hi ha una atracció denominada Wonderland [+] . Es basa en un camí parcialment exterior i en bona part sota terra, on hi circulen vagonetes dissenyades com l’Eruga que fuma que entren al cau del Conill, i on es van trobant diferents personatges d’ambdues Alícies. El disseny va ser fet per l’enginyer Claude Coats.

El Gat de Cheshire vigilant el laberint a Euro Disney. Fes clic per ampliar.

L’atracció més comuna als parcs Disney és la denominada Mad Tea Party [+]. És un simple carrussel de tasses giratòries apte per a tots els públics. Aquesta atracció és a Magic Kingdom d’Orlando (Florida) creat el 1971, i als Disneyland de Paris (1992), Hong Kong (2005) i Tokyo (1983).

La tercera atracció dels parcs és l’Alice’s Curious Labyrint [+] , que es va instal•lar per primer cop a París. És un laberint vegetal amb el Tulgey Wood, el joc de la Reina de Cors, i una imatge gegant del Gat de Cheshire vigilant-ho tot. Al darrer dels parcs Disney, inaugurat a Shanghai el 2016, hi ha un laberint similar.

Fantasyland, del parc Disneyland París, quan encara es deia Euro Disney. A la part superior hi ha les atraccions d’Alícia. Fes clic per ampliar.

Vaig visitar el laberint el 1993, i no el vaig trobar gaire interessant, excepte uns sortidors d’aigua que s’estroncaven bruscament i tiraven raigs d’aigua per sobre el cap dels visitants, i que després s’han popularitzat.

Vista Google Earth del Laberint d’Alícia de Disneyland Paris


Fitxa 319
Títol: The “E” Ticket. Alice in Wonderland. Claude Coats. Contingut: Número 31 de la revista, primavera de 1999, dedicat al dissenyador d’atraccions Claudi Coats. Autors: diversos. Idioma: anglès. Il•lustracions i fotografies: Disney Enterprises. Editorial: The “E” Ticket (Santa Clarita, CA). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 44 pàg. Preu: nominal $7. Al Walt Disney Family Museum (San Francisco) el 2017 $12. ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Plànol de Disneyland París, quan encara es deia Eurodisney. Font: Guia Michelin Euro Disney Resort, 1992. Fes clic per ampliar

261. ALÍCIA XINESA

Fitxa 318. Portada

No he trobat, per ara, una bona traducció de l’Alícia al xinès. Vull dir un llibre amb i•lustracions originals, i mínimament ben editat. El llibre que ara es comenta és una edició dels USA pensada, aparentment, per ser usat en les classes d’anglès per a xinesos, o en les classes de xinès per a occidentals. És en dos/tres idiomes: l’anglès, el text en xinès simplificat, i la transcripció en caràcters llatins dels sons xinesos, el que es diu pinyin.

El xinès no és un idioma únic, sinó un conjunt d’idiomes denominat llengües sinítiques, de la família de les sinotibetanes. Són el conjunt de parlants més nombrós del planeta, un 20% aproximadament del total. La llengua estàndar és el mandarí, oficial a la Xina i Taiwan, cooficial a Singapur i és una de les sis llengües oficials de l’ONU. També es parla a diversos estats del sudest asiàtic, i als Estats Units. Hi ha uns deu dialectes principals, incloent el mandarí. Hi ha altres denominacions del mandarí, com hànyú, que vol dir “la llengua dels Hàn”, antics pobladors de la Xina. Les llengües xineses són tonals: els significats dels termes depenen de com es pronuncien, i per això el xinès parlat és tan sonor i musical.

El xinès tradicional constava de milers de caracters, i des de 1935 es va emprendre la tasca de generar nous caracters simplificats per facilitar la tasca d’aprenentatge de l’idioma. El vietnamita i el coreà, que usaven aquests mateixos caracters, van anar incorporant els caracters llatins. La tasca es va continuar amb el règim comunista a partir de 1949. La simplificació consistí, per una banda, en deixar d’usar caracters, i, en segon lloc, a eliminar traços dels ideogrames més complexos. Hi ha hagut i hi ha molta discusió sobre l’eficàcia i la conveniència de la reforma, que s’ha aplicat només a la Xina continental, però no a Taiwan ni a moltes comunitats xineses antigues. La immigració xinesa a Espanya usa majoritàriament el xinès simplificat.

Detall del text en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Fes clic per ampliar.


El pinyin és una forma escrita del mandarí que usa l’alfabet llatí. De fet, pinyin vol dir delletrejar. És el sistema que es fa servir en els ordinadors amb teclats occidentals. El zhuyin o bopomofo és un altre sistema de transcripció fonètica, i el tongyong la versió més usada a Taiwan.

No puc valorar la traducció feta per H.Y.Xiao. Aquest autor té dotzenes d’obres com aquesta, especialment de contes xinesos clàssics traduïts a l’anglès. Les il•lustracions són tretes d’altres edicions, sense cap qualitat, pitjor que fotocopiades, i deformades. L’editorial que ha perpetrat una edició tan dolenta és una tal Carroll Picture Books, que afirma ser de San Bernardino, Califòrnia. Estic segur que l’editorial és apòcrifa. Té el mateix llibre en deu formats i edicions diferents, que combinen el xinès tradicional (normal o zhuyin) i el simplificat, sense o amb la versió pinyin, que al seu torn té diverses variants (tongyong o hahnu) i les edicions amb o sense alfabet fonètic internacional (IPA).

El llibre s’ha imprès per la tècnica de print-on-demand.

Fitxa 318
Títol: Alice in Wonderland (àl lí si mèng yóu xiàn jìng). Contingut: Conte resumit traduït al xinès simplificat i versió pinyin, il•lustrat. Compilació i traducció: H.Y.Xiao. Idiomes: anglès i xinès. Il•lustracions: John Tenniel i altres. Editorial: Carroll Picture Books. Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 129 pàg. Preu: $12 (Amazon 2017). ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Fitxa 318. Una pàgina interior en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Es poden constatar les horribles il·lustracions

260. DEPLORABLE ALICIETA CATALANA

Portada. Fitxa 317.


No perdrem el temps amb aquest conte. No hi consta l’editorial, ni l’autor de les il•lustracions, ni l’adaptador. He trobat que la col•lecció “Album d’estrelles” al que pertany aquest conte va ser editat per Editorial Susaeta a partir dels anys 70. El dipòsit legal d’aquesta edició és de 1981.

Pàgina interior. Fes clic per ampliar.


L’adaptació inventa, com sempre. L’Alícia va amb la seva mare al bosc, i es troba amb el conill, que porta el rellotge i un paraigua. Els dibuixos van per un costat i el text per un altre: a la portada i a l’interior hi surt el Barreter, però al text no se’n parla. Al croquet hi dibuixen flamencs però al text parlen d’estruços. I tot així.

Qualitat deplorable, faltes d’ortografia elementals… Però amb els nens s’hi val tot, deuen pensar. Ja ho haviem vist en una altra entrada del blog [+]

A vegades la vida del col•leccionista d’Alícies és dura i sacrificada…

Fitxa 317
Títol: L’Alícia al país de les meravelles. Contingut: Breu resum del conte, amb dibuixos infantils. Adaptació del text: no consta. Idioma: català. Il•lustracions: no consta. Editorial: no consta. Rústica. Mida: 20*19 cm. 16 pàg. Preu: 10 € (llibreria de vell Barcelona). ISBN: 84-305-1245-4

Pàgina interior, fitxa 317.

259. ALÍCIA BURTON BURTON

Coberta del DVD. Els Burton com a Alícia i el Cavaller Blanc


Aquests Burtons no tenen res a veure amb Tim Burton, director de cinema [+]. El DVD que es mostra aquí recull la interpretació d’una obra de teatre de 1983, que ha estat remasteritzada [+].
El guió original és de 1932, fet per Eva Gallienne [+] i Florida Friebus [+]. Aquesta versió es va presentar el 1982 a Broadway, amb la mateixa protagonista, però amb la resta d’actors diferents de la versió filmada. No s’ha filmat a un teatre sinó a un estudi de televisió. Pot veure’s completa a YouTube [+].

Donald O’Connor fent ganyotes com a Falsa Tortuga. Aquí deia “uglification”. Fes clic per ampliar.


Al guió hi ha una barreja de les dues Alícies. Comença travessant el mirall, però a l’altra banda es troba amb el Conill Blanc, i al llarg de tota la trama va veient personatges barrejats d’ambdues obres. Per exemple, al dinar de commemoració de la reina Alícia hi van convidats els personatges d’ambdues parts. I, en un final una mica arbitrari, hi surt l’actriu que fa d’Alícia, al seu camerino, sense caracteritzar i fumant una cigarreta. I després recita el poema Jabberwocky, que al llarg de l’obra no havia sortit.

L’obra conté elements de teatre musical. Hi ha cançons, música i alguns ballets, com la dansa entre Alícia i el Ratolí. Els personatges van disfressats amb trajos fets de paper maché, que imiten les il•lustracions de Tenniel. Per parlar es treuen el cap de cartró i se’ls veu la cara. Fa d’Alícia l’actriu Kate Burton [+] (Ginebra, CH, 1959). És molt més gran que l’edat que representa tenir l’Alícia, perquè tenia 26 anys quan va fer el paper, però ho fa bé. Aquest és el seu paper més relevant en cinema, on ha tingut sempre intervencions secundàries. S’ha dedicat més al teatre i a papers complementaris en sèries televisives (Llei i Ordre, Numb3rs, Anatomia de Grey, entre altres). És filla de Richard Burton [+] i de la seva primera dona Sybil Williams.

Richard Burton actua també a aquesta Alícia: hi fa de Cavaller Blanc, on fins i tot canta. Un altre actor conegut és Donald O’Connor, el que feia de Cosmo Brown, l’amic de les ganyotes de Don Lockwood (Gene Kelly) a Singing in the Rain. Aquí fa de Falsa Tortuga, i hi canta i balla, fins on pot ballar una tortuga… James Coco hi actua com a Rei de Cors. Va ser Sancho Panza a la curiosa obra “Man of La Mancha” amb Peter o’Toole i Sofia Loren. La Reina Blanca (Maureen Stapleton) té una notable retirada amb Margaret Thatcher

La música és de Richard Addinsell (1904-1977) i Jonathan Tunick (1938), premiats compositors de música per al cinema. Kirk Browning (1921-2008) va ser un productor de televisió especialitzar en musicals i òperes.

És una bona versió: m’ha agradat.

Fitxa 316
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: filmació de l’obra teatral original de 1932, amb alguns continguts extra. Guió: textos de Lewis Carroll, Eva Gallienne i Florida Friebus. Idioma: anglès. Director: Kirk Browning. Principals intèrprets: Kate Burton, Richard Burton, James Coco, Donald O’Connor. Música: Richard Addinsell i Jonathan Tunick. Edició: Image entertainment, 1983. 87 min. Producció: Ann Blumenthal. em>Format: NTSC. Preu: $28 (Amazon 2017, usat).

Dors de l’estoig. Fes doble clic per ampliar.