306. EL MIRALL DE LÓPEZ GUIX

4728 Portada

Fitxa 372. Portada

La col·lecció Austral intrépida és un segell de Planeta especialitzat en novel·les clàssiques juvenils.  N’haviem vist la primera Alícia, també traduida per Juan Gabriel López Guix  [+] .

López Guix és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB. A més de l’Alícia citada, n’haviem vist altres traduccions: Alicia en Westminster [+] , i una altra versió del Wonderland [+].  És expert en Carroll, i a les jornades  “Delícies d’Alícia” ens ha presentat novedoses ponències sobre  el problema de la seva traducció [+] .

Fitxa 372. Poema de la Reina Alícia. Fes clic per ampliar.

Alguns exemples demostren la seva ortodòxia i precisió en la traducció. El títol de l’obra és el complet. No “Alícia a través del espejo” o coses així, sinó “A través del espejo. Y lo que Alicia encontró allí“. En el poema Jabberwocky distingeix el nom del monstre (Jabberwock) del nom del poema (Jabberwocky), que tradueix per Jerigón i Jerigónsico, respectivament. No tots els traductors ho fan.  Usa una solució similar a la de Francisco Torres Oliver [+]  . Tórres ho tradueix com a Jerigóndor, sense donar-ne explicacions. I per què jerigón?. Jo suposo que és pel sentit que té en anglès to jabber, que vol dir parlotear o farfullar, i com a substantiu algarabía. Torres i López Guix hi posen noms clarament derivats de jerigonza. Aquest terme en espanyol és molt antic. Surt al diccionari el 1787 amb el sentit de llenguatge groller, o llenguatge incomprensible. Jo recordava el terme jerigonza de les diatribes que Quevedo propinava a Góngora -fins i tot mort-, en la quasi cruenta guerra de conceptistes contra culteranistes, per exemple en aquest fragment de Quevedo:

Éste a la jerigonza quitó el nombre,
pues después que escribió cíclopemente,
la llama jerigóngora la gente.

Ara jerigonza vol dir, a més de llenguatge incomprensible, el llenguatge fruit de l’afegitó de síl·labes addicionals als termes. segons una regla determinada. Així,  el que n’hi diuen parlar amb la p (o amb la lletra que sigui) seria una determinada jerigonza. Per exemple, “hola qué tal” será en aquesta jerigonza  hopolapa, quepe talpa“. Jabber-jerigon, no és una mala traducció.

Delícies d’Alícia-2. López Guix i la seva classificació semàntica de termes del Jabberwocky. Fes clic per ampliar.

A la segona de les jornades sobre l’Alícia  López Guix va presentar una ponència sobre “Jabberwocky: modelo para armar“, amb una anàlisi semàntica de cada terme no anglès, que es pot veure a la il·lustració. Malauradament la col·lecció Austral no posa notes als seus llibres. Però estic segur que en algun article o en alguna ponència en JGLG ens explicarà les seves solucions.

Fitxa 372
Títol:  A través del espejo y lo que Alicia encontró allí. Contingut:  Through the Looking-Glass traduit i il·lustrat.  Autor:  Lewis Carroll. Il·lustracions:  Sir John Tenniel . Idioma: espanyol. Traductor: Juan Gabriel López Guix. Editorial: Austral (Australintrépida, Planeta  Barcelona 2018). Mida: 18*13,5 cm. Cartoné. 221 pàgines. Preu: 11,95 € (2018). 978-84-08-18230-6

4728 Jerigónsico

Fitxa 372. Poema Jerigónsico

305. ALÍCIA ÍDIX

Fitxa 371. Portada

Jo no sabia que existís la llengua ídix, però resulta que aquesta és la forma, segons l’IEC (DLC2), de denominar la llengua que habitualment n’hi deiem jiddisch. El terme ídix no sortia al DLC1 de l’IEC de 2007, ni a diccionaris anteriors. Jiddisch sí que hi sortia, i en la variant valenciana del català segueixen preferint-la. Jiddisch o ídix són, sembla, variants fonètiques de l’adjectiu alemany jüdische, jueu. La llengua és derivada de l’alt alemany de l’edat mitjana escrit en caràcters hebreus, i és una llengua germànica. En castellà solen dir-ne llengua judeoalemanya.

Actualment és la llengua dels jueus asquenazites (en hebreu, jueus alemanys) que representen actualment el 80% dels jueus mundials, uns 3 milions a l’estat d’Israel i uns 6 només a la ciutat de Nova York. Van ser la comunitat més afectada per l’Holocaust, amb 6 milions d’asquenazites assassinats. Degut a l’extraordinària diversificació geogràfica dels jueus, no hi ha estadístiques sobre l’ús de la llengua. Hi ha estimacions que diuen que el parlen vuit milions de persones, però altres consideren que és una llengua extingida en el sentit de que no la parla ningú com a llengua habitual, en certa manera com el llatí. Un dels seus escriptors, Isaac Bashevis Singer (1904-1991) [+], nascut a Polònia però emigrat als EUA per evitar el nazisme de Varsòvia, va escriure tota la seva obra en ídix, guardonada amb el Nobel de literatura el 1978.

Fitxa 371. El poema de la Sopa, en ídix transliterat a alfabet llatí. Fes clic per ampliar


La gramàtica de l’ídix és similar a la de l’alemany, amb afegitons lèxics de llengües eslaves, i romàniques, tot submergit en l’hebreu. S’escriu en l’alfabet hebreu o àlefbet, de 22 lletres, i que és fet servir per diferents llengües emparentades: l’hebreu, el sefardita, l’ídix, el judeoprovençal i altres. No té vocals, només consonants, i s’escriu de dreta a esquerra, com l’àrab. El nom àlefbet deriva de les dues primeres lletres, àlef i bet. El signe àlef es fa servir en matemàtiques per indicar els conjunts transfinits, cosa que aquí no ens incumbeix. El Aleph és també un complicat conte de Jorge Luís Borges, tan difícil d’entendre -si és que s’ha d’entendre- com els números transfinits.

Ha editat aquesta Alícia l’editorial Evertype, mil vegades citada [+].La traductora és Joan Braman, una free lance traductora de l’ídix educada a la Columbia University. La traducció a l’ídix està transliterada a l’alfabet llatí, seguint la normativa adoptada el 1936 per l’Institut per la Recerca Jueva. La transliteració s’ha saltat una regla de l’ídix: en alfabet hebreu no hi ha majúscules, però a en alfabet llatí les hi han posat. Diu en el pròleg que ha evitat idizitzar el conte, evitant fer referències a tradicions o menjars jueus, mantenint l’ambient anglès victorià, i procurant només mantenir el to del text, amb frases llargues com les de Carroll.

Els meus modestos coneixements d’alemany em fan captar que sí, que l’ídix té l’estructura i la sintaxi de l’alemany però mal escrit, Déu me perdó.

Fitxa 371
Títol: Di Avantures fun Alis in Vunderland. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: idix. Traductor: Joan Braman. Editorial: Evertype (Portlaoise, Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 137 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-063-0

Fitxa 371. La primera pàgina en alefat.

304. EL MIRALL AMB FINESTRETES

Fitxa 370. Portada

Aquest és el tercer llibre d’una sèrie produida per la mateixa editorial, Carlton, amb el mateix format. Els altres dos llibres són el de l’entrada 293 [+] sobre l’Alícia al país de les meravelles, i el de l’entrada 296, The Alice in Wonderland Creativity Book [+]. El text és un resum de l’obra de Carroll, bastant complet, amb poemes i Jabberwocky inclosos, reescrit per Kay Woodward [+]http://www.kaywoodward.co.uk/. És una escriptora anglesa que té més de 80 llibres, audiollibres o guions de cine i televisió, amb aquest nom o el nom de soltera Barnham. Ha publicat per editorials molt diverses, sempre per a nens o nois.

Fitxa 370. Doble pàgina amb el Cavaller Blanc i el Cavaller Roig. Fes doble clic per ampliar.


L’autora de les il•lustracions és Patricia Moffett [+] que va agafar el projecte d’il•lustració perquè l’il•lustrador del Wonderland, Zdenko Basic, no podia realitzar l’encàrrec. L’estil dels dibuixos és relativament similar en els dos llibres. Per la seva part, Moffett és una prolífica il•lustradora de llibres per a joves, i dissenyadora de llibres d’activitats i per fer treballs manuals.

Al llibre hi ha una dotzena de finestretes petites, que realment no són gaire atractives i no donen cap sorpresa divertida, malgrat el que a la portada del llibre diu que dins del llibre hi ha topsy-turvy novelty surprises, que ve a ser novetats i sorpreses de cap per avall. Efectivament, la major part de finestretes són de dibuixos que abans d’obrir mostren una situació i en obrir-la és la situació de cap per avall, com en les caigudes del Cavaller Blanc. Però en general, tenen poca gràcia. També hi ha un pop-up gran, com a l’entrada 293, que imita els de Robert Sabuda [+].

Fitxa 370. La eina Roja, l’Alícia i el jardí. Fes doble clic per ampliar.


No m’ha semblat un llibre molt atractiu, la veritat.

Fitxa 370
Títol: Alice Through the Looking Glass. Contingut: Llibre pop-up de gran format amb finestretes. Autora: Kay Woodward. Il•lustracions: Patricia Moffett . Idioma: anglès. Editorial: Carlton Books Ltd (Londres 2016). Mida: 29*25 cm. Cartoné. 24 pàgines. Preu: $13,96 (Amazon 2017). ISBN 978-1-78312-183-0

Fitxa 370. El pop-up final

303. ALÍCIA FUNICULÌ FUNICULÀ

Fitxa 369. Portada

El napolità – la llengua partenopea, de Partènope, l’antic nom de Nàpols- és una llengua minoritària europea. Només el parlen -Wikipedia- 11 milions de persones… Més que el català, que el parlen 9, 10 o 10,5 milions, segons la mateixa font [+]. És una llengua romànica, de fet formada per un conjunt de dialectes no prou unificats, dels que al mapa adjunt es pot veure la seva distribució. En un recent programa televisiu a Nàpols vaig veure estadístiques que deien que el 75% de famílies el parlen a casa, i que un 50% el parlen amb els amics habitualment. De fet pel carrer s’escolta habitualment. Com en altres situacions similars, quan vaig preguntar a la gent quin nom tenia el seu parlar, em van dir napoletano, pugliese, barese o pischiciano, segons on fos; com a Catalunya hi ha qui diu que parla tortosí i no català. Semblava que no consideraven que el napolità fos la llengua comuna, sinó el nom d’un dels dialectes, el parlat a Nàpols. Tot el que té a veure amb ortografia, sintaxi i altres qüestions gramaticals és ben explicat a la Wikipedia en anglès, a la que remeto el lector.

Però no hi ha televisió, i poquíssims llibres editats en aquesta llengua. No s’estudia a l’escola, però a la universitat se’n fan estudis històrics i dialectològics. Està adherida a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa de 1992, i amb aquesta base es treballa per poder-la incloure a tots els nivells d’ensenyament, per ara sense èxit. L’Eduardo de Filippo havia escrit algunes obres en napolità, malgrat que les seves obres més conegudes són en italià (Filumena Marturano, Natale a casa Cupiello) representades a Catalunya amb èxit.

Àmbit on es parla alguna variant del napolità. Font: Wikipedia. Fes clic per ampliar.


La principal activitat cultural en napolità és la cançó popular, que Renato Carosone [+] va popularitzar en ràdio i televisió als anys 50. Abans, però, es cantaven moltes cançons como O sole mio, Torna a Surriento, o Funiculì funiculà, composta el 1880 [+] quan es va inaugurar un funicular que pujava al Vesuvi, avui fora de servei des que va ser destruit per l’erupció de 1944. La lletra de la cançó té moltes variants, i Els Tres Tenors en canten la versió menys “napolitana”[+]. La poesia en napolità és també conreada per uns quants poetes i escriptors, però no he sabut trobar llibres de narració o assaig.

La traducció de l’Alícia presentada aquí és de l’editorial Evertype [+] i ha estat feta per Roberto D’Ajello (84 anys), antic magistrat, i escriptor i gramàtic en napolità i italià, especialment de vocabularis i diccionaris. En un pròleg en italià i anglès s’explica sobre les dificultats de la traducció, dels jocs de paraules i dels canvis obligats. Havia traduit ja el Pinocchio i el Petit Príncep al napolità. Però, com traduir el Cheshire Cat al napolità? A Gatta e zi’Maria, perquè una dita napolitana diu “A Gatta e zi’Maria nu poco chiagne e nu poco ride” (la gata de la tia Maria plora i riu alhora). I com aquesta solució, totes les altres, a més d’explicacions tècniques sobre l’ortografia usada. També hi ha un pròleg de Stefania Tondo, professora d’universitat, traductora i estudiosa de les Alícies. L’obra acaba amb un oportú glossari napolità-italià, i un recull de frases fetes.

El poema inicial de l’Alícia pot ajudar el lector a introduir-se a aquesta llengua. N’hauria de comprendre el…40, 50%?

Fitxa 369
Títol: L’Avventure d’Alice ‘int’ ‘o Paese d’ ‘e Maraveglie . Contingut: Alice in Wonderland traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel . Idioma: napolità. Traductor: Roberto d’Ajello. Editorial: Evertype (Portlaoise, Irlanda 2016). Mida: 22*14 cm. Rústica. 148 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-155-2

Fitxa 369. Inici del primer poema.

302. SANTA ALÍCIA MÀRTIR

Portada fitxa 368. La Falsa Tortuga, a la novel·la un testimoni contra l’Alícia

Quin llibre més desagradable! Saint Alice in Wonderland, seguint l’estructura del Wonderland, té els mateixos capítols. L’Alícia és una monja novícia que vol ser santa, i busca com fer tres miracles. Es va trobant amb diversos personatges -representats per animals- més o menys relacionats amb diferents aspectes anguniosos de les religions, especialment la catòlica. I van passant coses lletges, desagradables o cruels.

El Conill no és un conill-rabbit, sinó un rabí; el Ratolí és el Reverend Churchmouse -una rata de sagristia-; l’Eruga no ho és sinó un escorpí que li fa recitar frases del catecisme i parodia una cançó espiritual negra, el Let’s my people go; el Barreter passa a ser the Hoodenmocker, el Burlador Encaputxat. El nen porquet aquí és un endimoniat i el sotmeten a un exorcisme. La Reina no juga al croquet amb flamencs sinó amb suricates -els petits mamífers africans del Rei Lleó de Disney– prèviament atontats perquè els centrifuguen per les potes…

Fitxa 368. Una ovella pintora, substitueix les cartes pintores de la novel·la original. Fes clic per ampliar.

Potser la part més desagradable és el judici, on el Gran Inquisidor, que és una guineu vermella, lliga l’Alícia a una taula de tortura, i li pregunta com és que pot créixer i fer-se petita a voluntat; i van passant tots els testimonis que corroboren la seva capacitat de fer coses meravelloses, atribuint-li pràctiques de bruixeria. Finalment es pot escapar, esclafa l’escorpí i es desperta al prat del costat del riu, on pensa que tot ha estat un somni. Però un comentari de la seva germana –sister Theresa, del mateix convent- li fa veure que tot té a veure amb la tomba del seu pare, mort feia anys, i que ella mateixa s’havia perdut al bosc i havia viscut aventures similars seguint un esquirol.

Tota la novel•la està plena de referències religioses, frases pietoses i conceptes teològics, que fan pensar que l’autor és un expert o un fanàtic, i potser és les dues coses. Nathan R. Sewell (1952) va treballar un temps a educació especial, però després va passar a ser controlador aeri, fins que es va jubilar. Ha escrit força llibres relacionats amb les Alícies, i diversos sobre religió, el Nou Testament, i alguna novel•la amb connotacions religioses. Algunes vegades il•lustra els seus llibres, però la major part són il•lustrats per Byron Sewell (1942), que deu ser el seu germà gran. És un col•laborador sistemàtic dels llibres de l’editorial Evertype [+] i ja l’haviem trobat a aquest llibre [+].

El llibre és editat pel mateix autor, amb la tècnica de POD (print-on-demand).

Fitxa 368
Títol: Saint Alice in Wonderland . Contingut: Novel•la que parodia l’Alice in Wonderland, il•lustrada. Autor: Nathan R.Sewell. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: autoedició POD (San Bernardino 2018). Mida: 23*15 cm. Rústica. 144 pàgines. Preu: $14,05 (Amazon 2018). ISBN: 978-1518884054

Fitxa368. L’escorpí fumador, un dels personatges més repulsius.

301. ALÍCIA DE VANGUÀRDIA

Fitxa 366. Portada. L’Alícia no s’assembla gaire a la de la pel·lícula

Una publicació més de Disney, que es va vendre el diumenge 18-3-18 als quioscos amb La Vanguàrdia. Consta del conte resumit, i la pel•lícula en DVD ja comentada a aquest blog [+], sense canvis de contingut ni de format. El llenguatge aquí és castellà d’Espanya, no de Sudamèrica. Els bonus continguts són els mateixos:
* Un joc denominat Mad Hatter Virtual Wonderland Party
* Un joc denominat Adventures in Wonderland
* Un interessant curt en color denominat Mickey Mouse Through the Mirror, amb brillants troballes gràfiques.
* Una pel•lícula sobre les persones que van fer el llargmetratge, titulada Operation Wonderland, de 1951, en blanc i negre, amb especial protagonisme de Mary Blair, la cap dels dieesnys dels personatges.
* Hi ha una pel•lícula amb paral•lelisme entre Peter Pan i Alícia: “From Wonderland to Neverland
* Hi ha unes quantes fotos de dibuixos previs: Art Gallery
* Hi ha un curt denominat Reflections on Alice, amb comentaris sobre el llibre per part de diverses persones vinculades a la pel•lícula.

Respecte de la pel•lícula original passada als cinemes, hi ha els següents canvis:
* Es va eliminar l’escena Pig&Pepper, considerada una mica massa cruel.
* El Gat de Cheshire canta una cançó denominada I’m odd, diferent de la primera versió.
* No hi ha una cançó dedicada al Jabberwocky que era present a la primera versió.

Pel que fa al text, és una supersimplificació del conte, molt més elemental que les subtileses de la pel•lícula, com és habitual. No hi ha autor conegut de l’adaptació ni de la traducció: tota la responsabilitat de Disney Enterprises.

En resum, cap novetat. Per comentar alguna cosa diferent, destaco la il•lustració d’aquí a sota, on es mostra clarament la influència del surrealisme a Disney i els seus estudis. Sembla tret d’una pintura de paisatges infinits de Dalí o de de Chirico.

Fitxa 367
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Resum del conte, il•lustrat. Il•lustracions: Disney Enterprises. Idioma: castellà. Editorial: Prisanoticias Colecciones, The Walt Disney Company Iberia SL (Madrid 2017). Mida: 21,5*25 cm. Cartoné. 48 pàgines. Amb DVD de la pel•lícula. Preu: 9,95 € (quiosc 2018). ISBN 84-25536002229

Fitxa 366. Fugida final, estil Dalí o de Chirico. Fes clic per ampliar.

300 ALICITACIONS

Fitxa 366 . Portada de Kevin Reeves.

Una cita no és una citació. Una cita és una reunió de la que s’especifica l’hora i el lloc. Una citació és un tros de text d’una obra literària, que un altre autor fa servir per a alguna finalitat. A la meva mare li agradaven els llibres de citacions i frases d’autors il•lustres, i se’n comprava alguns llibres via el Círculo de Lectores o les Selecciones del Reader’s Digest.

Una citació no és un aforisme. Una citació és un tros de text que forma part d’una obra; en canvi un aforisme és una frase enginyosa escrita per ella mateixa, que conté una idea que l’autor vol que quedi. El darrer autor d’aforismes ha estat, per a mi, en Jorge Wagensberg -mort aquesta setmana-, amb els seus darrers llibres. Potser el seu llibre més conegut és el que té per títol un aforisme paradoxal: “Si la naturalesa és la resposta, quina era la pregunta?“. Tot això ja ho haviem comentat al parlar d’un petit llibre de citacions d’Alícia, aquest [+], que anava especialment dirigit a noies.

Fitxa 366.. Unes quantes citacions. Les dues del mig m’agraden especialment. Fes clic per ampliar.


Hi ha una pila de llibres de citacions de diferents temes. De la Bíblia n’hi ha llibres i llibres, i webs senceres. D’altres textos literaris –Shakespeare, Cervantes– també. Citacions de científics, de poetes, col•leccions d’epitafis, col•leccions de les primeres frases de llibres famosos,… de tot. Però si hi ha un llibre que els científics citen, és l’Alícia, o millor dit les Alícies. Em poso com a exemple: als llibres de divulgació que he escrit l’he fet sortir sovint. Les citacions que em van més bé és la de Humpty Dumpty de que les paraules volen dir el que els que manen decideixen; la frase de la Reina Vermella de que per moure’t has de correr molt més depressa encara; i l’explicació del Cavaller Blanc dels diferents noms de la seva cançó. Però hi ha moltíssimes més frases que valen per fer al•lusions a mil coses. Totes tres citacions són del Mirall, i no deu ser casualitat: m’agrada més.

Aquest llibre conté unes tres-centes frases de les dues Alícies, d’extensió variable. Hi ha poemes sencers, i altres que són només unes poques paraules. No estan ordenades per capítols, sinó més o menys per temes. Al final hi ha un útil índex de conceptes, amb indicació de la frase en la que surten. Per exemple, si vols saber si hi ha una citació que parli de la mort; o de les hienes. I sí que hi són. El llibre és d’una col•lecció de llibres de citacions, editat per una editorial que precisament viu, o vivia, d’això, de llibres de citacions: Quotable Books. En té de citacions de cançons de pop, de Sherlock Holmes, d’autors musicals, de frases cèlebres d’òpera… No estic segur de que segueixi l’activitat, perquè totes les webs i enllaços que afirma tenir són erronis.

David W. Barber ha fet la tria de frases. És un periodista canadenc, autor de llibres sobre la història de la música amb humor. És també músic de jazz i compositor. Aquí [+] diuen alguna cosa d’ell.

Fitxa 366
Títol: Quotable Alice. Contingut: Compilació de citacions, il•lustrada. Editor: David W.Barber. Il•lustracions: Johnn Tenniel . Idioma: anglès. Editorial: Quotable Books (Toronto 2001). Mida: 22*14 cm. Rústica. 117 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-0920151523

Fitxa 366. Dues de les frases més absurdes i trencadores de la Reina Vermella