L’excel·lent traducció que va fer Juan Gabriel López Guix el 2016 de l’Alícia en el país de las maravillas i que hem comentat aquí [+] és recuperada en aquesta edició. Mantinc que és de les millors que he vist en castellà.i de les més respectuoses amb el text original. Llàstima -ja ho haviem dit- que no hi hagi notes de traducció.
El llibre que comentem és il·lustrat per Xavier Mula[+] (Igualada 1983). És il·lustrador i professor. Té diferents premis i ha participat en nombrosos projectes editorials. Té un estudi de disseny propi [+]. Va col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona en una curiosa edició de mapes dels barris, promogut per Barcelona en Comú, i que pot trobar-se a l’enllaç indicat.
Fitxa 564. Doble pàgina del joc de croquet. Vegeu el nas de l’Alícia, i també el de la Reina.
Una característica força distintiva dels seus personatges és el nas molt respingón (arromangat, s’ha de dir).. Els colors són molt càlids, i el dibuix és molt ple. Molts són a doble pàgina. Algunes em recorden les imatges dels clowns.
Ha editat el llibre l’editorial Austral, que ja havia editat les dues Alícies de López Guix, però sense il·lustracions. Haviem parlat de l’editorial, ara propietat de Planeta, en l’entrada citada del blog.
Fitxa 564
Títol: Alícia en el país de las maravillas. Contingut: novel·la traduïda i il·lustrada. Autor. Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Juan Gabriel López Guix. Ilustrador Xavier Mula. Editorial: Austral ilustrados, Barcelona(2023) Preu: 12,30 € (Amazon 2024). Mida: 14,5*21,5 cm. 159 pàg. Tapa dura.ISBN: 978-84-08-27716-3
Fitxa 562. Mug de Lewis Carroll, segons Fernando Vicente. És trist com la Falsa Tortuga…Foto de l’autor, 2024
No col·lecciono objectes ni gadgets de l’Alícia, però guardo i arxivo els que em regalen. Aquests mugs, però, són l’excepció: els vaig comprar a la llibreria Laie del carrer Pau Claris, carrer que abans es deia Via Laie-tana. La coïncidència del nom de la llibreria amb l’antic nom del carrer deu ser això, una coïncidència.
Des de fa uns quants anys estàn de moda els mugs als nostres entorns. Deuen haver proliferat des de que la gent demana infusions de tota mena pels bars, costum que devia començar cap als anys 60. La paraula mug en anglès vol dir diferents coses. To mug és atracar.Però el substantiu es refereix a una tassa alta, cilíndrica, amb nansa, de ceràmica, per a begudes calentes. I ningú n’hi diu ja tassa, perquè, sent una tassa, té peculiaritats que cal que n’especifiquem de quin model de tassa parlem. Una gerra de cervesa és també un beer mug, en alemany una Bierseidel.
Els mugs més habituals són de 10 cm d’alt, totalment cilíndrics. La major part de sobrets per fer infusions – a casa n’hi ha de 9 tipus diferents, però no hi ha te – recomanen posar-hi 200 mL d’aigua, màxim 250. Els diferents mugs de casa fan 9,5 cm d’alt, 8 cm de diàmetre exterior, 7,5 cm de diàmetre interior, i hi caben 330 mL de líquid.
Doncs l’empresa Nordica Libros[+] ha fet una línia de productes que són tasses-mug amb les cares d’escriptors. En diuen Escritores a la taza i les produeixen a Sòria. N’han fet una vintena: Kafka, Cortázar, Joyce, Hemingway ,Highsmith, Ovidi, Homer… i Lewis Carroll. També hi ha altres tasses amb il·lustracions diverses.
Expositor de tasses de la Llibreria Laie. Foto de l’autor, 2024
En tinc dues, amb les il·lustracions de Fernando Vicente[+]. La primera té el retrat de Lewis Carroll. Aguanta una figura de l’Alícia i té el Gat de Cheshire (el de Disney) a la solapa. L’il·lustrador ha tret la foto original inclosa a The Life and Letters of Lewis Carroll, de Stuart Dodgson Collingwood. La foto és de fotògraf anònim.
L’altra tassa que tinc és també de Fernando Vicente i hi ha dues il·lustracions del seu treball a Alicia a través del espejo[+] A la tassa hi ha el moment en que l’Alícia travessa el mirall pel costat normal, i després per la casa del mirall.
Per què a una llibreria venen tasses i mugs i en canvi no venen cassoles ni paelles? Deu ser per aquell sentiment del lector, que diu que llegeix millor si és en l’entorn adequat, i l’entorn inclou el seient, la llum, la música i la beguda. Recordo un capítol de Draps Bruts en que el David –Joel Joan– passava tant temps preparant l’entorn, inclosa la beguda, que al final no tenia temps per llegir [+] …
Fitxa 562
Contingut: Tassa-mug amb el retrat de Lewis Carroll. Ilustrador: Fernando Vicente . Idioma: espanyol. Editorial: Nordica Libros, Madrid (2023) Preu: 13,95 € (Llibreria Laie 2024). Mida: cilindre de 9,5 cm alt i 8 cm de diàmetre. Ceràmica blanca serigrafiada.
Fitxa 563
Contingut: Tassa-mug amb dues il·lustracions del llibre Alicia a través del espejo. Ilustrador: Fernando Vicente . Idioma: espanyol. Editorial: Nordica Libros, Madrid (2023) Preu: 13,95 € (Llibreria Laie 2024). Mida: cilindre de 9,5 cm alt i 8 cm de diàmetre. Ceràmica blanca serigrafiada.
Fitxa 563. La tassa de l’Alícia travessant el mirall, de Fernando Vicente també. El llibre del fons és l’edició d’Aicia a través del espejo de Nordica, del mateix il·lustrador. Fotos de l’autor, 2024
Tramuntana Editorial [+] és una editorial de Sant Feliu de Guíxols fundada el 2012. Està dedicada al públic infantil i juvenil, amb un catàleg força extens, la majoria de llibres d’autors actuals. Tenen llibres en català, la majoria, i altres en castellà. Molts llibres són en els dos idiomes, i l’Alícia és un d’aquests.
Les edicions en català i en castellà s’han traduit de l’edició en francès [+] vista a l’entrada 517, feta per Emmanuelle Sendron. Aquesta pràctica de traducció, al meu entendre denota poca cura, perque vol dir que no sabien prou anglès. O potser que quan van contractar l’edició hi havia la condició de que les traduccios es fessin a partir del text en francès.
Fitxa 565. L’Alícia mirant cap al jardí, per la porta que no pot travessar.
La traducció al català ha estat feta per Núria Duran Romero, de la que no trobo informació per la xarxa, més enllà de veure que és traductora tot terreny i tota-temàtica. Poso aquí algunes de les peculiaritats que he trobat a la traducció, pel mateix ordre que les he vist.
Moltes de les solucions de la traducció al català són calcades de les solucions triades al francès: The Caucus Race és traduit per la Carrera per la presidència
La història que el ratolí explica per assecar els animals de la bassas és la narració de la vida de Jaume I quan era petit i empresonat a Aragó, i posat en llenguatge i ortografia arcaics, amb ab, e dixeren i així. Curiosa opció.
El poema de la cua del ratolí, reproduit aquí, és una mica fàcil i poc poètic
Un dels poemes que Alícia recorda malament (el de “Ja sou vell, pare Guillem“) és aquí parodiat per La vaca cega, transformat en La rata sorda, i té força gràcia…
La coneguda cançó “Twinkle, twinkle little star” on Carner[+] hi va posat “Rata pinyada parpalleja“, aquí l’ha versionat per “Sol bolet vine’m a veure que vaig restret” i segueix “Si vas restret posa’t la capa i tapa’t el culet!“. La tradicional escatologia catalana…
I, com a apoteosi, dues paròdies de cançons de la Tortuga:
“El meu llucet és tan petit
que quan al mar se’n va a dormir
Mai no està prou segur de trobar elllil!
i, encara una altra:
“Si em dius “marxeu”
vull que el viatge sigui llarg i feixuc
Que cap llucet
trenqui l’harmonia del seu riuet.
Que tinguem son
I que trobis aviat el llit
ja fet!”
Carroll hi posava versions de les cançons que els nens del seu temps coneixien, però dubto que els nens d’ara i aquí tinguin com a referents les cançons d’en Lluís Llach de 1980 i 1974, quan probablement els pares dels nens no havien encara nascut… Però a la traductora li agraden i endavant. Potser les ha posat perquè tant l’editorial com Llach, són del Baix Empordà…
Pel que fa a les il·lustracions, valen els comentaris fets a l’entrada del llibre en francès. He posat dues il·lustracions diferents de les de l’entrada anterior.
Fitxa 565
Títol: Alícia en Terra de Meravelles. Contingut: novel·la traduïda i il·lustrada. Autor. Lewis Carroll. Idioma: català. Traducció: del francès Núria Duran Romero. Ilustradora Valeria Docampo.. Editorial: Tramuntana Editorial, Sant Feliu de Guíxols (2023) Preu: 33,20 € (Trabookaire 2024). Mida: 24,5*34,0 cm. 125 pàg. Cartoné. ISBN: 978-84-19829-02-3
Fa més de deu anys, el 2013, varem penjar un post sobre la versió de la pel·lícula de Disney en format de llibre infantil: [+], que seria la versió 1. I allà hi havia una llarga reflexió sobre si aquestes versions ajuden després a llegir el llibre original, i la meva desesperançada resposta en aquell moment era que no. Que llegir versions, còmics, resums o altres succedanis no ajuden després a anar cap a la literatura. Segueixo pensant el mateix, però potser amb més despreocupació que abans: si no volen llegir, ja s’ho faran…
Fitxa 564. L’Alícia no sap per on tirar, com ens passa a tots…
El llibre que presentem avui és una altra versió, més resumida, de la pel·lícula, comentada aquí [+] i, pel meu gust, amb moments sensacionals. El llibre segueix l’ordre de les seqüències però, així com a la versió 1 citada hi havia força text, a la d’avui només hi ha frases curtes que resumeixen -i de quina manera- la pel·lícula. No consta per enlloc qui n’ha fet el resum, a diferència de la versió anterior, que sí que ho deia.
Si poso aquesta entrada de blog aquí és només per poder incloure algunes de les imatges del llibre, que reprodueixen fotogrames de la pel·lícula, amb una clara aroma de la col·laboració de Salvador Dalí amb Disney, com hem vist en alguns posts. A la imatge dels soldats del final del post fins i tot fa olor de Port Lligat…
El llibre és d’Edicions Cadí, de la que ja n’haviem vist altres produccions com la magnífica Pizza tres Alícies[+] i edicions infantils de l’Alícia[+]Edicions Cadí va tancar la paradeta ja fa anys.
Fitxa 564
Títol: AlÍcia al país de les Meravelles. Contingut: versió del conte il·lustrat. Idioma: català. Autor. basat en Lewis Carroll. Traducció: no consta. Ilustracions Disney Enterprises. Editorial: Edicions Cadí (Barcelona 2008) Preu: 1 € (Llibre Solidari 2023. Preu marcat: 13,75 €). Mida: 17,5*23,0 cm. 112 pàg. Cartoné. ISBN: 978-84-474-1021-7
Fitxa 564. Visió surrealista de la fugida d’Alícia per les platges de Port Lligat. Vegeu les ombres dels rocs, típicament dalinians
L’any 2020 l’editorial Alice Jeunesse va publicar des de Bèlgica una nova Alícia en francès. El llibre és de gran format i gran qualitat, i traduit de l’anglès per Emmanuelle Sandron[+] (Brusel·les 1966). La traducció sembla correcta, tot i que no l’he comparat gaire amb altres traduccions al francès més clàssiques, com les de Bué de 1869 [+] o Parisot [+][+] o altres [+][+].
A aquesta traducció, com a altres en francès, se li nota la voluntat d’acostar-se al llenguatge del lector, i sacrifica la literalitat de la traducció a la quotidianeitat de les expressions. Per exemple, fa servir col·loquials com sapristi o saperlipopette, que jo llegia els anys cinquanta a Le Journal de Mickey, tebeo que a mi m’entusiasmava, tot i no saber prou francès per entendre-ho tot, i que rebia la meva cosina d’un parent que vivia a París.
Hi ha molts exemples de traduccions no literals, com la course à la présidence (the Race Caucus), el pou on hi ha les tres germanetes no és de melassa sinó de xocolata, i no hi ha una Falsa Tortuga sinó un Tordu “la tortue qui a perdu son T pour en faire une infusion“. Els poemes, com sol ser habitual als traductors, els substitueixen per altres poemes pretesament coneguts pels lectors, i a més els torturen i modifiquen. La Falsa Tortuga no recita el poema de la sopa, sinó “Savez-vous planter les choux” però li fa dir “Savez-vous planter les loups?“. I tot així.
Malauradament, i com és massa habitual, no hi ha notes ni comentaris enlloc.
Fitxa 563. La Reina i els soldats
Les il·lustracions són de Valeria Docampo[+]. És una il·lustradora argentina que viu a Lió, i que des de 2006 es dedica a la il·lustració infantil. Ha publicat molts llibres clàssics i moderns. A part dels llibres, a la seva web ven litografies i impressions nuerades i limitades de molts dels seus dibuixos. No són cars… El seu estil és molt viu, amb colors força brillants i amb un punt de surrealisme i perspectives insòlites. Hi ha il·lustracions de pàgina sencera, de doble pàgina i a més, moltes de petites a una o dues tintes només, al començament o el final dels capítols. Per cert, l’Alícia no és rossa.
Aquesta edició belga ha estat adquirida per l’editorial Tramuntana, de Sant Feliu de Guíxols, i n’ha fet edicions en català i castellà. Les dues traduccions presenten peculiaritats que crec que val la pena ressaltar, i li dedicarem una entrada a cadascuna. A aquestes entrades hi anirem posant diferents il·lustracions del llibre, a més de les portades, que són pràcticament idèntiques.
Fitxa 563
Títol: Alice au Pays des Merveilles. Contingut: novel·la traduïda i il·lustrada. Idioma: francès. Autor. Lewis Carroll. Traducció: Emmanuelle Sandron. Ilustradora Valeria Docampo. Editorial: Alice Editions (Brussel·les 2020) Preu: 25 € (Amazon 2024). Mida: 24,5*34,0 cm. 125 pàg. Cartoné. ISBN: 978-2-87426-439-9
Fitxa 563. El Gat de Cheshire, que a la traducció li diuen Chat Rivari(traducció que no comprenc)
L’Editorial Alma[+] de la que hem vist diverses edicions d’enigmes [+], passatemps i curiositats [+] i llibres per a primers lectors [+] , ha llençat una col·lecció de puzles denominats puzles literaris, amb il·lustracions genèriques o de les novel·les. Fins al present, ha publicat “Amantes de los libros“, “Jane Austen“, “Mujercitas” i aquesta “Alicia en el País de las Maravillas“. Aquest darrer llibre ja fou comentat aquí [+] amb les il·lustracions de Giselfust. Aquesta il·lustradora, que ja haviem citat pel seu treball a Alicia, és habitual d’Editorial Alma, i, per cert, ha actualitzat la seva web [+]
El puzle és de la línia clara, barreja personatges de les dues Alícies, i, dintre de tot, és relativament fàcil i ràpid de construir. L’Editorial Alma segueix fent bé les coses.
Fitxa 561
Títol: Puzzles literarios. Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: puzle de 1000 peces de cartró. Ilustradora Giselfust. Idioma: espanyol. Editorial: Editorial Alma, Barcelona (2023) Preu: 17,95 € (Altaïr 2023). Mida: capsa 22*22*5,5 cm. Puzle muntat 68*48 cm. Capsa de cartró. Ref: 8 437018 304844
Comprendre el passat i poder predir el futur era una preocupació per a l’Alícia en les seves aventures, però aquests temes encara preocupen més a molts dels seus seguidors. El temps, en concepte genèric, i el Temps, personatge real, surten a la novel·la i a les pel·lícules amb papers destacats. I aquesta preocupació porta a molta gent a voler saber el futur, per tal que passi allò que volem que passi, o per evitar que passi allò que volem que no passi. I aquí venen els oracles.
Fitxa 560. Una de les cartes: “No beguis verí”
Hem vist uns quants oracles o elements d’autoajuda relacionats amb l’Alícia. Una Alícia budista zen [+], una Alícia empoderadora [+], una Alícia d’autoajuda [+] o un oracle, [+] que era ben poca cosa. I no cal dir que hi ha dotzenes de jocs de cartes del tarot amb els personatges d’Alícia, en tots els idiomes i formats. N’hi ha prou amb una cerca a Google o a qualsevol altre buscador.
L’oracle que presentem a aquesta entrada és un veritable oracle, amb 45 cartes, a cadascuna de les quals hi ha, a part de la il·lustració, una sentència i un breu índex de temes. Al llibre adjunt al joc hi ha, per a cada carta, el desenvolupament de les idees principals que l’autora vol transmetre. És un petit sermó d’autoajuda a cada carta. I molts no estan malament, són de psicologia elemental però penso que poden arribar a ser útils per a determinat tipus de persones que busquen en els llibres l’ajut que necessiten per anar tirant, per animar-se, per aprimar-se, per sortir de la depressió, per suportar qualsevol situació dolorosa…
L’autora és Lucy Cavendish[+], que té el mateix nom que el d’un prestigiós college de Cambridge, amb el que no té res a veure. Té 62 anys i és nascuda a Sydney, Austràlia. Diu d’ella mateixa que és “una autora espiritual de renom internacioonal i experta en intuició” i que té habilitats extrasensorials i dons màgics. Ha escrit una pila de llibres i ha dissenyat molts oracles, a més del de l’Alícia. La seva web personal és plena d’esoterisme, altars, espelmes i objectes màgics que ven a la botiga virtual… Tot aquest món, del que estic llunyíssim, li deu donar diners…
Fitxa 560. Una pàgina del llibre-guia. Pots ampliar-ho copiant la imatge a una pestanya exterior.
La il·lustradora és Jasmine Becket-Griffith[+], [+]. És una dissenyadora de 44 anys, especialitzada en fantasia, fades, estil gòtic -no confondre amb art gòtic, sisplau- i esoterisme. Ara està contractada per la Walt Disney Company com a col·laboradora independent. Les seves Alícies són de les tristes, de caps i ulls enormes, com tantes il·lustradores actuals.
Guy Trédaniel editions[+] és una editorial especialitzada en totes les branques de l’esoterisme, religions exòtiques, salut no convencional… , camps en el que té un catàleg molt extens. El grup es va crear el 1974 a París. Ara té quinze marques editorials, i també hi deu guanyar diners.
Fitxa 560
Títol: El oráculo del País de las Maravillas. Contingut: Oracle de 45 cartes i llibre guia. Autora: Lucy Cavendish. Ilustradora Jasmine Becket-Griffith. Idioma: espanyol (original anglès, traducció de l’edició francesa per Teresa García). Editorial: GuyTrédaniel ediciones Preu: 27 € (,Casa del Llibre 2023). Mida: 12,5*17*3 cm. 45 cartes i llibre de 129 pàgines. Capsa de cartró. ISBN: 978-2-8132-2612-9
Aquesta és la darrera entrada del blog d’aquest any 2023. Pel futur -parlant d’oracles- no seguirem la sistemàtica d’una entrada a la setmana. L’entrada vindrà quan hi hagi alguna cosa a comentar, sigui llibre, pel·lícula, joc o qualsevol altra cosa.
Espero que ens seguirem comunicant, ni que sigui de forma menys regular. A reveure.
Al carrer de Pau Claris 90 de Barcelona, prop de la plaça d’Urquinaona i enfront de la llibreria Laie, hi ha, des de fa algun temps, l’establiment Alice Secret Garden, el Jardí Secret de l’Alícia[+] . Abans a aquesta ubicació hi havia un agradable bar per berenars infantils denominat Pudding, decorat amb contes.
Un dels sofàs et dona la benvinguda
El Jardí Secret és un bar-cocteleria amb cadires, sofàs i divans, i al fons el jardí. Obren a les 12 del migdia, fan brunchs i les tardes-vespres són les hores dels còctels, fins a les 23 o 24.
Tot és decorat amb al·lusions a l’Alícia. Hi ha diverses prestatgeries amb llibres de tota mena, com tenen a molts establiments, però aquí em fa l’efecte de que els tenen amuntegats sense ordre ni concert, i no invita a mirar-los. Al jardí, que seria el punt central de la instal·lació, hi ha un bolet gegant, per les parets hi ha diversos quadres i objectes, la carta de begudes i cóctels és decorada amb dibuixos de Tenniel i els noms de les begudes fan referència a personatges o situacions carrollianes: “Sombrerero Loco” i així.
Les cartes de l’establiment
Però tota la decoració és força simple, elemental i relativament poc cuidada. Pel que he vist durant la meva visita, hi ha un cert caos , però no sé si és perquè encara ho estan endreçant o perquè ja se’ls va desendreçant (com diu el poeta Agustí Bernaus[+] de la font de Vilafant, “que mai se sap si l’estan fent o pel contrari la desfan“). Al video de promoció de la pàgina web es veu tot molt maco, jo no li vaig trobar tant, potser perquè quan hi vaig anar, al migdia, hi havia poca gent guapa i veia els espais buits.
Em sembla que el Pudding, abans, estava més cuidat. Per la web encara hi ha pàgines dedicades a aquell bar anterior [+]. Tota la web actual del Secret Garden és en espanyol i anglès -amb algunes faltes d’ortografia. Naturalment no hi ha res en català, i arribo a dubtar de si saben que existeix.
En fi, una ocasió perduda. En tot el local no hi ha cap representació de l’Alícia, potser perquè no s’hi acabaria de trobar bé…
El bolet és l’element més característic i voluminós de la decoració.
Quan Josep Carner va fer la primera traducció al català de l’Alícia[+], li va dir Alícia en terra de meravelles. Però hi havia altres opcions. Wonderland es devia poder traduir de diferents formes. El land pot ser terra o país, i va optar per terra. I el Wonder… meravella, meravelles, meravellosa. I va optar per posar “en terra de meravelles” en genèric, no “en la terra de les meravelles“, una terra específica. Ni en castellà ni en francès han optat mai, que jo sàpiga, per aquesta forma, sense articles. País o país (no Terra o terra) és -són- l’opció molt majoritària de traductors en català o en espanyol o francès. A més, la major part dels traductors -opten per no posar la traducció de the adventures. Potser ho fan perquè així el títol comença amb Alícia.
Fitxa 568. El poema de la cua del ratolí
La traducció de Carner no dubtava a usar paraules relativament cultes si calia, entenent que el lector ja s’esforçaria si li calia. Però ara les coses han canviat. L’adaptació actual és de Núria Martí, [+] (Calella 1966) professora, escriptora, traductora i adaptadora. S’ha dedicat especialment al tema de la Lectura Fàcil, és a dir, la redacció i adaptació en llenguatge senzill i tipografia clara. L’editorial Castellnou té la col·lecció Kalafat d’obres que segueixen aquests principis. Aquí [+ ] hi ha una conferència feta per la mateixa Núria Martí i per Anna Crespo sobre el tema. L’adaptació és realment de lectura fàcil, gens complicada. Ha suprimit tots els poemes, menys el de la cua del ratolí, que ha adaptat en una versió molt poc “cua de ratolí”. Crec que s’hi podria haver esforçat una mica més. Quan surt alguna paraula que considera una mica estranya, hi posa la definició al costat. Per exemple, llodriguera, ullera de llarga vista, ventall, testimoni o flamenc. Això de la lectura fàcil és un tema discutible, perquè estic raonablement convençut que allò que ja s’ha llegit amb lectura fàcil no es torna a llegir amb el text normal… A aquest blog haviem comentat una versió de l’Alícia monosil·labica, que havien fet per facilitar-ne la lectura. La teniu aquí [+] .
Al final del llibre hi ha un apartat titulat “I tu, com ho veus?” on hi ha vuit temes amb algunes preguntes a cadascun, per tal que el lector -que se suposa que és un preadolescent- pugui reflexionar-hi. Per exemple, el tema 3, la identitat. Les preguntes són:
a) L’Alícia es pregunta “Qui soc jo?”. T’ho has preguntat alguna vegada? En quins moments de la vida ens ho preguntem? Per què?
b) Ets tal com vols ser? Si és que no, com t’agradaria ser? Ser com som depèn només de nosaltres mateixos?
Cada capítol comença amb una il·lustració de capçalera de Marta Ponce [+] (Barcelona 1987) il·lustradora de contes i novel·les, que ha estudiat a l’Escola Massana i viu a Madrid. La portada és més treballada, i podem veure que hi ha posat cartes franceses, no les cartes espanyoles que va incloure la Lola Anglada a la seva versió [+].
Castellnou edicions [+] [+] està especialitzada en llibres de text a tots els nivells, de suport a l’ensenyament, i literatura infantil i juvenil. Es va fundar a Barcelona el 1994.
Fitxa 568
Títol: AlicIa en terra de meravelles. Contingut: Alice in Wonderland traduit, resumit i il·lustrat.Autor: Lewis Carroll. Adaptació: Núria Martí Il·lustrador: Marta Ponce. Idioma: català. Editorial: Castellnou, co. Kalafat (Barcelona 2023) Preu: 14,90 € (Trabookaire Barcelona, 2023). Mida: 16*21 cm. 118 pàgines. Rústica. ISBN: 978-84-18523-13-7
Fitxa 568. Una pàgina interior, amb una il·lustració i un tros de text de lectura fàcil.
Aquest petit però interessant llibre és una panoràmica de diferents aspectes de la societat en la que Carroll va viure. S’hi descriuen la major part de temes que li interessaven, com la fotografia, a la que li dedica diverses pàgines; la literatura del nonsense i els poemes com el Jabberwocky hi és contextualitzada. També es comenten la filosofia i la lògica, tan estimats per Carroll i que constituien una part important de la seva professió, i dels seus llibres de no ficció. La ciència, l’astronomia, les drogues hi són també comentats, així com l’escola i la moral victorianes. Acaba el llibre amb diverses pàgines dedicades al joc d’escacs, bàsic en la segona novel·la d’Alícia.. Tots els temes són interessants i pertinents, i la seva redacció és simple de llegir, molt documentada i gens farragosa.
Fitxa 567. El capítol dedicat als escacs
De cada tema s’explica breument la relació amb Carroll i les Alícies, algunes anècdotes curioses, i aspectes socials no directament relacionats amb Carroll, però sí de la societat on vivia. Per exemple, es dona una llista dels principals llibres del segle XIX, per dates. Alícia (1865) és el que fa 13, just després de L’illa del tresor de Stevenson (1863) i just abans de La volta al món en vuitanta dies (1872) de Verne.
L’autora del llibre és Laura Manzanera (Barcelona 1966) [+] , periodista i autora de diversos llibres. Alice Pattullo[+] és la il·lustradora (a la que als crèdits del llibre li diuen Patullo). Té molts llibres infantils il·lustrats, així com dissenys diversos i papers de paret.
Ha editat el llibre l’Editorial Alma, de qui n’hem vist algunes coses relacionades amb l’Alícia: la primera, un llibre d’enigmes [+]. I la darrera, una Alícia superinfantil [+] . És una editorial que treballa acuradament.
Fitxa 567
Títol: AlicIa en el País de las Maravillas. Las curiosidades más curiosas. Contingut: Assaig històric sobre la societat del temps de Carroll, il·lustrat.Autor: Laura Manzanera. Il·lustrador: Alice Patullo. Idioma: espanyol. Editorial: Editorial Alma (Barcelona 2023) Preu:10,95 € (Trabookaire Barcelona, 2023). Mida: 12,5*19,5 cm. 63 pàgines. Cartoné. ISBN: 9788419599018
Fitxa 567. Un dels capítols del llibre, dedicat a la ciència
ALÍCIA, NATURALMENT 