261. ALÍCIA XINESA

Fitxa 318. Portada

No he trobat, per ara, una bona traducció de l’Alícia al xinès. Vull dir un llibre amb i•lustracions originals, i mínimament ben editat. El llibre que ara es comenta és una edició dels USA pensada, aparentment, per ser usat en les classes d’anglès per a xinesos, o en les classes de xinès per a occidentals. És en dos/tres idiomes: l’anglès, el text en xinès simplificat, i la transcripció en caràcters llatins dels sons xinesos, el que es diu pinyin.

El xinès no és un idioma únic, sinó un conjunt d’idiomes denominat llengües sinítiques, de la família de les sinotibetanes. Són el conjunt de parlants més nombrós del planeta, un 20% aproximadament del total. La llengua estàndar és el mandarí, oficial a la Xina i Taiwan, cooficial a Singapur i és una de les sis llengües oficials de l’ONU. També es parla a diversos estats del sudest asiàtic, i als Estats Units. Hi ha uns deu dialectes principals, incloent el mandarí. Hi ha altres denominacions del mandarí, com hànyú, que vol dir “la llengua dels Hàn”, antics pobladors de la Xina. Les llengües xineses són tonals: els significats dels termes depenen de com es pronuncien, i per això el xinès parlat és tan sonor i musical.

El xinès tradicional constava de milers de caracters, i des de 1935 es va emprendre la tasca de generar nous caracters simplificats per facilitar la tasca d’aprenentatge de l’idioma. El vietnamita i el coreà, que usaven aquests mateixos caracters, van anar incorporant els caracters llatins. La tasca es va continuar amb el règim comunista a partir de 1949. La simplificació consistí, per una banda, en deixar d’usar caracters, i, en segon lloc, a eliminar traços dels ideogrames més complexos. Hi ha hagut i hi ha molta discusió sobre l’eficàcia i la conveniència de la reforma, que s’ha aplicat només a la Xina continental, però no a Taiwan ni a moltes comunitats xineses antigues. La immigració xinesa a Espanya usa majoritàriament el xinès simplificat.

Detall del text en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Fes clic per ampliar.


El pinyin és una forma escrita del mandarí que usa l’alfabet llatí. De fet, pinyin vol dir delletrejar. És el sistema que es fa servir en els ordinadors amb teclats occidentals. El zhuyin o bopomofo és un altre sistema de transcripció fonètica, i el tongyong la versió més usada a Taiwan.

No puc valorar la traducció feta per H.Y.Xiao. Aquest autor té dotzenes d’obres com aquesta, especialment de contes xinesos clàssics traduïts a l’anglès. Les il•lustracions són tretes d’altres edicions, sense cap qualitat, pitjor que fotocopiades, i deformades. L’editorial que ha perpetrat una edició tan dolenta és una tal Carroll Picture Books, que afirma ser de San Bernardino, Califòrnia. Estic segur que l’editorial és apòcrifa. Té el mateix llibre en deu formats i edicions diferents, que combinen el xinès tradicional (normal o zhuyin) i el simplificat, sense o amb la versió pinyin, que al seu torn té diverses variants (tongyong o hahnu) i les edicions amb o sense alfabet fonètic internacional (IPA).

El llibre s’ha imprès per la tècnica de print-on-demand.

Fitxa 318
Títol: Alice in Wonderland (àl lí si mèng yóu xiàn jìng). Contingut: Conte resumit traduït al xinès simplificat i versió pinyin, il•lustrat. Compilació i traducció: H.Y.Xiao. Idiomes: anglès i xinès. Il•lustracions: John Tenniel i altres. Editorial: Carroll Picture Books. Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 129 pàg. Preu: $12 (Amazon 2017). ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Fitxa 318. Una pàgina interior en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Es poden constatar les horribles il·lustracions

234. ALÍCIA TUSQUETS

Portada. Fitxa 291

Portada. Fitxa 291

Esther Tusquets (Barcelona 1936-2012) [+] fou una editora, traductora i escriptora catalana en castellà,, germana de l’arquitecte i pintor Òscar Tusquets. Tenia una notable col•lecció d’Alícies, inclosa una primera edició, que va vendre quan va haver de canviar de pis de la Bonanova a un més petit de l’Eixample. Jesús Ferrero ho explica en un article [+] on té una conversa amb la Tusquets i parlen de si Lewis Carroll va ser Jack l’Esbudellador

Als anys cinquanta Tusquets va comprar Editorial Lumen, que era una petita editorial religiosa, i va començar a publicar-hi obres de qualitat, d’assaig, novel•les, obres d’humor… Varem parlar ja de Lumen a aquesta entrada [+]. D’aquesta editorial recordo el famós Izas, rabizas y colipoterras, de Camilo José Cela i fotografies de Joan Colom, sobre la prostitució al barri xino de Barcelona, o El nom de la rosa, d’Umberto Eco, amic de la Tusquets, o el pessimista conte Los tambores. Pel que conta a les seves memòries “Confesiones de una vieja dama indigna” i comenta Allau [+] qui realment aguantava l’editorial era el seu pare Magí Tusquets, perquè Esther formava part de la Gauche Divine, esquerra rica antifranquista que vivien al Bocaccio, a Cadaqués, als bars del carrer Tuset, amb les promiscuitats de totes menes -polítiques, lingüístiques, sexuals, literàries, d’hàbits- que ens puguem imaginar.

Esther Tusquets va traduir l’Alícia en aquest llibre. Hi va suprimir quasi tots els poemes i només hi ha el de la Cua del ratolí, la Sopa de Tortuga i la Carta Delatora del final. Aquesta traducció no va agradar als crítics i a altres traductors. Potser per això Tusquets va prendre com a traductora el pseudònim de Humpty Dumpty. L’hem vist en dues edicions en aquest blog, una de la mateixa editorial Lumen [+] i l’altra de Nordica [+] . Aquestes dues darreres edicions són quasi iguals, però força diferents de l’edició que es comenta a aquesta entrada.

Els dibuixos són els clàssics de Tenniel, i el de la portada és acolorit. No hi ha notes ni introduccions. Hi ha una breu biografia de Carroll al començament. El llibre forma part de la col•lecció Grandes autores de Lumen.

Fitxa 291
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Novel•la traduida (lleument abreujada) i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor: Esther Tusquets. Editorial: Lumen, col•lecció Grandes autores nº42 (Barcelona 1985). Cartoné. Mida: 18*17 cm. 127 pàg. Preu: 24,00 € (llibreria d’ocasió, 2016). ISBN: 84-264-3042-2

Fitxa 291. Poema de la Cua del Ratolí. Comparar-lo amb el de l'entrada anterior.

Fitxa 291. Poema de la Cua del Ratolí. Compareu-lo amb el de l’entrada anterior.

191. L’ALÍCIA POCA-SOLTA

Portada. Fitxa 242.

Portada. Fitxa 242.

Un poca-solta és un que no té solta. I la solta és (DIEC2) la “qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments, del cas, no incongruentment amb aquests” El lector jutjarà si aquesta adaptació de l’Alícia és poca-solta o no. Posaré unes quantes cites literals del text, sense comentaris.

Exemple 1.La niña se llamaba Alicia y era muy joven. Claro que podía haber sido de más edad, como su mamá, pero nació más tarde y eso tuvo la culpa”.

Exemple 2.Aunque esto de llegar tarde a los sitios le pareció a Alicia lo más natural del mundo –mujer, al fin y al cabo- lo del relojito y el chaleco en un conejo de monte se le hacía un poco extravagante

Exemple 3.¿No habrá otro sistema de quitarnos la mojadura? Porque me veo con pulmonía hasta en el páncreas…

Exemple 4.El Aguilucho había dado trescientas catorce vueltas al circuito, pero se ayudaba de las alas, el muy granuja. … El Pato, ochenta y seis, que se las contaron dobles, porque corría más a izquierda y derecha que hacia delante

Exemple 5.-Quería decirle que ahora mismo no sé quién soy… -¡Cáspita! – No soy Cáspita, no,señor: en todo caso Alicia, aunque también lo dudo…

Exemple 6.Los dos mancebos se saludaron con una reverencia como ya quisieran Athos, Portos, Aramis, D’Aragnan y el mismísimo Cardenal Richelieu…

Exemple 7.O me han vuelto loca de atar o esta paloma lleva una borrachera más gorda que las del alguacil de mi pueblo

Exemple 8.Es que el Gato nació en Cheshire, ¿comprendes? – Yo creía que era de Angola… -¡Qué va! Angola es un pueblo de la provincia

Exemple 9.… la Reina me ha desafiado al croquet, pero bien sabe ella que, al croquet y al julepe, no hay quien me pise el poncho en toda la barriada

Exemple 10.…dices que la duquesa vaya a merendar…- ¿Cómo a merendar?. – -¿No dijiste una partida de croquetas? – ¡Croquet, croquet! ¡Juego de croquet! –

Exemple 11.El nene lanzaba tales berridos que hubieran podido confundirse con los de un gitano metido en una bañera de lejía”.

Exemple 12.…vivían en el fondo de un pozo comiendo triacas. -¡Anda, triacas! –se burló la niña. – Eso es un ungüento contra las mordeduras, que tiene opio, vaselina blanca, cera de palma , y cosas así-

Exemple 13.La verdad es que tiene usted cada ocurrencia de lo más idiota. Oiga, ¿por casualidad pasó usted la meningitis de pequeño? – No, porque mi padre fue jornalero y apenas comíamos

De fet, podria copiar tot el llibre, perquè no hi ha frase on no hi hagi un cultisme, un estirabot, un joc de paraules absurd, o una situació inventada. Hi surten termes com lepórido, acantopterigio, tundra, reminiscencia, “bechamelle”, morrongo, cuchufleta

L’adaptador és José Ardanuy, que ha fet la mateixa feina d’adaptació amb l’Odissea, Don Quijote, el Mio Cid i altres llibres de la mateixa editorial, sense aquest estil poca-solta. Podem imaginar que és una persona culta, a qui, més que els jocs de paraules, li agradava un estil similar al d’alguns personatges de sarsuela, rebuscats i amb referències cultistes sense venir a tomb. El sargento Arensibia de les Historias de la Puta Mili feia algunes frases així.

L’il•lustrador no consta en els crèdits. Algunes pàgines són signades i sembla que es tracti de A.Buylla. Adolfo Álvarez-Buylla [+] fou un il•lustrador espanyol que va dibuixar, com a obra més famosa els tebeos de Diego Valor als anys cinquanta (1954-58) [+], adaptats del serial radiofònic, i també alguns números de El Capitán Trueno de 1956.

L’editorial Vasco Americana, de Bilbao, ja no existeix. Va publicar el llibre a la seva col•lecció Selecciones Juveniles, entre moltes obres famoses clàssiques de literatura juvenil. Tenia edicions de contes per a nenes, alguna biblia…. Va publicar el 1964 el conte “El Enano Saltarín“, dels germans Grimm, mític al meu entorn juvenil de la mili: li deiem així a un capità de l’exèrcit, bellugadís i força baixet.

Fitxa 242
Títol: Alicia en el País de las MARAVILLAS. Contingut: text original adaptat i il•lustrat com a còmic. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: José Ardanuy. Il•lustracions: No consta (A.Buylla?). Idioma: espanyol. Editorial: Vasco Americana (Bilbao, 1963). Mida: 19*13,5 cm. 124 pàg. Cartoné. Preu: 5,95 € (segona mà, Llibreria Tècnica Sabadell). Dipòsit legal: BI 1024-63

Pàgina interior fitxa 242

Pàgina interior fitxa 242

189. ALÍCIA AL MADRID DELS ANYS VINT

Portada de la carpeta de la present edició.   Fitxa 240.

Portada de la carpeta de la present edició. Fitxa 240.

La Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), que té la seu central a Ciudad Real, ha fet una edició facsímil magnífica d’una Alícia. Es tracta d’una de les primeres edicions que es van fer a Espanya. És una adaptació resumida, feta per un traductor o adaptador que no consta a l’edició, de la primera edició absoluta d’una Alícia a Espanya, que ja era resumida d’entrada. Aquesta primera edició va ser publicada en forma de vuit lliuraments a la revista juvenil madrilenya Los Muchachos. Semanario con regalos. Va apareixer entre el 15 de novembre de 1914 i el 5 de gener de 1916, amb il•lustracions de Fernando Fernández Mota, un pintor de Ceuta . Juan Gabriel López Guix ho té ben estudiat [+]

A l’edició que es presenta, hi ha un conjunt de magnífiques il•lustracions tricolors, que segueixen l’estètica del moment que es va editar el llibre, el final de l’Art Nouveau, el que aquí es va dir modernisme i que ja estava sent substituit pel noucentisme i l’art déco. Les il•lustracions són de Joaquín Santana Bonilla [+] , tot i que no ho diu ni a la portada ni als crèdits. S’ha de buscar a l’índex de llibres de l’editorial i allà hi figura el nom. Joaquín Santana Bonilla fou un il•lustrador, dibuixant i pintor ben conegut per les seves obres en revistes satíriques i humorístiques de començament del segle XX a Madrid. Entre les figures d’aquesta edició n’hi ha dues a doble pàgina, d’una envergadura de 40*35 cm, una del berenar de bojos i l’altra del judici. Al fulletó que acompanya aquesta edició hi ha un detallat estudi d’Antonio Orlando Rodríguez sobre l’il•lustrador, sobre l’edició i sobre el context en que va ser editada l’obra. Antonio Orlando (Cuba 1956) és un escriptor, crític literari i guionista que actualment viu a Miami [+].

Fitxa 240. Pàgina doble d'il·lustració

Fitxa 240. Pàgina doble d’il·lustració

L’original del facsímil va ser editat per l’editorial Rivadeneyra, fundada per Manuel Rivadeneyra [+] el 1846, amb el nom de Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días, que va ser dirigida inicialment per Bonaventura Carles Aribau. S’acabà la primera tongada d’obres el 1888, i fou represa la col•lecció el 1905 per Marcelino Menéndez y Pelayo, fins el 1918, amb una tongada final el 1954. L’Alícia fou impresa sobre el 1921, formant part d’una biblioteca infantil de l’editorial Rivadeneyra, dins de la sèrie Fantasía. El llibre original es troba avui a la biblioteca del campus de la UCLM de Cuenca. L’edicióo consta del facsímil complet de 16 pàgines, dues de dobles, i d’un fulletó de les mateixes dimensions, de quatre pàgines. Tot dins d’una carpeta dissenyad per a l’ocasió. N’han fet una tirada de 1000 exemplars, que es poden comprar a través de la xarxa d’editorials universitàries d’Espanya [+].

Una pàgina de l'interior. Fitxa 240. Fes clic per ampliar.

Una pàgina de l’interior. Fitxa 240. Fes clic per ampliar.

Fitxa 240
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: facsimil de l’obra traduida i adaptada, il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Adaptador: no consta. Introducció: Antonio Orlando Rodríguez. Il•lustracions: Joaquín Santana Bonilla. Idioma: espanyol. Editorial: Rivadeneyra (Madrid, 1921), facsímil d’Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha (Ciudad Real 2015). Mida: 35*24 cm. 20 pàg. Rústica, amb carpeta. Preu: 30 € (online 2015). ISBN: 978-84-9044-159-6

Portada del llibret. Fitxa 240.

Portada del llibret. Fitxa 240.

170. QUATRE TRES-DÉS DE L’ALÍCIA

Portada, una mica tridimensional. Fitxa 221. Il·lustracions de Maria Taylor

Portada, una mica tridimensional. Fitxa 221. Il·lustracions de Maria Taylor

1Hi ha, des de fa molta anys, una febre de col•leccionistes pels llibres pop-up [+], amb imatges tridimensionals fascinants i increïbles [+]. Hi ha llibres que expliquen com fer-te els llibres pop-up, llibres amb imatges pop-up preparades per construir-les tu mateix, i dotzenes o centenars de llibres amb imatges pop-up més o menys aparatoses. N’hi ha sobre tots els temes, de ciència, d’arquitectura, d’art –Dalí, Gaudí, Escher-, i naturalment també Kamasutres pop-up i altres llibres de la mateixa temàtica, que Amazon et servirà discretament a casa.
Fitxa 221. La partida de cricket. Fes clic per ampliar.

Fitxa 221. La partida de cricket. Fes clic per ampliar.


Ja hem vist diverses Alícies pop-up, modernes [+][+][+] i antigues [+] . El llibre d’aquesta entrada és molt recent, i usa una tècnica 3-D diferent dels altres: cada una de les imatges tridimensionals genera una estructura com la dels teatrets de cartró, amb quatre o cinc bambalines de teatre dels Pastorets -els germans Salvador [+] segueixen sent els reis d’aquestes escenografies des de 1949- , amb una sensació forta de profunditat.

Al llibre hi ha quatre escenes tridimensionals, malgrat que al subtítol del llibre sembla que digui que n’hi ha tres. I és que hi falta un guionet, perquè hauria de dir Three-Dimensional i no Three Dimensional.

Malauradament les imatges reproduides al post no donen prou idea de la sensació de volum, i és una llàstima.

Fitxa 221.  El judici. Fes clic per ampliar.

Fitxa 221. El judici. Fes clic per ampliar.


L’editorial Tango Books [+] és anglesa i està especialitzada en llibres infantils de tota mena, i pop-ups (Peter Pan, El Màgic d’Oz). Maria Taylor [+] és una il•lustradora free-lance del Regne Unit, amb una abundosa obra, especialment de llibres infantils i juvenils. Manth és una empresa anglesa dedicada a l’enginyeria del paper, amb moltes obres. Per exemple, el 2010 van editar a Estrella Polar (d’Edicions 62) “Els Cavallets Màgics“, una cavallitos amb els personatges dels contes clàssics. Quin ofici, aquest de l’enginyer de paper. Res a veure amb l’enginyeria paperera que s’estudia a Terrassa…

FITXA 221
Títol: Alice in Wonderland. With Three Dmensional Pop-Up Scenes Contingut: Alice Adventures in Wonderland resumit, il•lustrat i amb quatre escenes pop-up. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: Sheri Safran. Il•lustracions: Maria Taylor. Enginyeria de paper: Manth. Idioma: anglès. Editorial: Tango Books (Londres 2014). Mida: 21,6*24,3 cm, cartoné. Preu: $24,99 (2015) ISBN: 978-1-85707-814-5

Fitxa 221. Escena final.

Fitxa 221. Escena final.

161. ALÍCIA G. STILTON

Portada. Fitxa 208.

Portada. Fitxa 208.

Stilton és el nom d’un famós formatge d’Anglaterra, produit a tres comtats i només a sis empreses. A cap de les dues Alícies es parla de formatges: vaig entretenir-me a comptar de quants aliments s’hi parla, i me’n van sortir vint-i-un, alguns de repetits, però el formatge no hi surt mai. La única relació amb els formatges seria el Gat de Cheshire, com ja vaig explicar a l’entrada 42 [+].
Però Stilton també és el nom d’un famós ratolí, protagonista d’una copiosíssima col•lecció de contes per a nens i preadolescents, que en el moment d’escriure aquesta entrada té més de 200 títols. Un fenomen editorial i un moviment infantil i juvenil. Ha creat un club [+], se’n han fet musicals, e-books, apps, de tot … tot un món, que recorda el de Harry Potter però per a més petits.

El peix gegant que substitueix el ratolí. Fitxa 208  Fes clic per ampliar.

El peix gegant que substitueix el ratolí. Fitxa 208 Fes clic per ampliar.


El personatge fou creat l’any 2000 per Elisabetta Dami y Edizioni Piemme [+]. La idea original és que un ratolí, en Geronimo Stilton, viu a una illa on tots són ratolins, que actuen com les societats humanes. A la idea original -en certa manera similar als barrufets – s’hi han anat afegint seqüeles temàtiques, amb activitats prehistòriques, el Regne de la Fantasia, àlbums temàtics de coneixements, superherois, princeses, viatges en el temps… I una sèrie denominada Els grans clàssics, que ja té 17 títols, amb Peter Pan, l’Illa del Tresor, Gulliver… i el darrer, l’Alícia. En català acaba de sortir aquest mes de març de 2015.

El llibre segueix les pautes de tots els altres llibres de la col•lecció. Tots els personatges humans -l’Alícia, el Barreter, la Duquessa, la Reina– són aquí ratolins (rosegadors, en el llenguatge de Stilton), i dibuixats com a tals. Els altres animals hi surten com els animals que són: gats, lloro, dodo, cavall, eruga… Amb aquest plantejament, als capítols inicials hi ha un interessant problema: quan l’Alícia cau al mar de les llàgrimes, allà l’ajuda un ratolí que, després, li explica la seva història, amb un poema que és un cal•ligrama en forma de cua de ratolí. Com distingir un ratolí-personatge- de l’Alícia-ratolina? Doncs a l’adaptació han suprimit el ratolí i s’han inventat un peix gegant que és qui ajuda l’Alícia, i del ratolí ni se’n parla.

Paraules ressaltades al text.

Paraules ressaltades al text. Fes clic per ampliar.

L’adaptació està ben feta, simplificant el text i suprimint els poemes, com solen fer moltes adaptacions. Les il•lustracions són totalment típiques dels llibres de la col•lecció, amb riquesa de colors i detalls habituals. A les pàgines de text hi ha paraules ressaltades, tècnica ara habitual en molts altres llibres, però que té un precedent en el mateix Carroll i les seves cartes, com ja hem comentat en altres entrades.

El llibre és editat en català per Destino, ara segell editorial de Grup Editorial 62, que és una empresa propietat d’Editorial Planeta. També.

FITXA 208
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Alice Adventure’s in Wonderland, adaptat i traduit. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: “Geronimo Stilton” (equip editorial). Traducció: Xavier Solsona, de l’original italià. Il•lustracions: Andrea Denegri, Christian Aliprandi
Idioma: català. Editorial: Destino, Barcelona (2015). Original italià 2010. Mida: 20*13,5 cm, tapa dura amb sobrecoberta. Preu: 13,95 € (2015) ISBN: 978-84-9057-690-8

Doble plana. Fitxa 208

Doble plana. Fitxa 208. Fes clic per ampliar.

156. ALÍCIA ZOMBI, POBRETA

Portada. Fitxa 203

Portada. Fitxa 203

Es veu que tot s’hi val. Aquesta novel•la és una paròdia força cruel de l’Alicia al País de les Meravelles, que segueix paraula per paraula el text de Carroll, però de quan en quan es desvia, i com més avançada l’obra més.

Alícia és a un cementiri, segueix a una Rata Negra, cau pel forat, etc, i va a parar a un país poblat per zombis, que la Reina de Cors domina a voluntat amb un sistema de transmissió que ella controla. A mida que avança el text anem veient els mateixos personatges i situacions “lleument” modificats: la duquessa està cuinant cossos humans amb sang, el nen de la duquessa al final no es converteix en porquet sinó que mor, la Falsa Tortuga és un cadàver, juguen a croquet amb cames de morts i no amb flamencs, el mar on al començament neden no és de llàgrimes sinó de la sang que li ha brollat d’una ferida … El pitjor és que a mida que l’acció avança, a Alícia se li van despertant tendències zombis, i sempre està pensant quin gust trobaria a clavar-li queixalada a tal o qual personatge… Per sort per al lector poc morbós no es converteix en zombi totalment, sinó que torna a casa amb la germana. Però al cementiri hi queda una rata negra encara viva que s’ho mira amb ulls sospitosos…

L'Alícia ferida i tacada de sang a la casa de la Rata Negra. Fitxa 203. Fes clic per ampliar

L’Alícia ferida i tacada de sang a la casa de la Rata Negra. Fitxa 203. Fes clic per ampliar


L’autor de la paròdia és Nickolas Cook, expert en el submón del terror [+]. Té novel•les, contes i edita la revista The Black Glove Magazine. Els dibuixos són alguns dels originals de Tenniel, també modificats i crudelitzats per Brent Cardillo. És il•lustrador de còmics de Marvel i Disney. Està orgullós de que els dibuixos els ha modificat usant una tècnica mixta de Photoshop i pluma.

Això dels zombis deu donar, perquè el 2012 ha sortit una altra Alice in Zombieland, de Gena Showalter, que té la continuació de Through the Zombie Glass. Ambdós parlen d’una Alice de setze anys, i dels seus problemes d’adolescent. Res a veure amb el que aquí es comenta.

El barreter zombi. Fitxa 203. Fes clic per ampliar.

El barreter zombi. Fitxa 203. Fes clic per ampliar.


Els zombis són una figura de la cultura haitiana, morts que han ressuscitat pel vodú. Van ser popularitzats al cinema per George A. Romero, amb “La nit dels morts vivents” (1968) i després se’n han fet innombrables pel•lícules més, amb el creixement del cinema gore. Comics, novel•les, videojocs, … Sempre és el mateix: alguns cadavers reviscolen, per un virus o per alguna radiació, es converteixen en zombis, i van encomanant la zombiesa a altres cadàvers. Les autoritats sempre fan tard, i l’apocalipsi zombi va creixent… Deu ser una metàfora de l’estupidesa humana, tan encomanadissa.

A mi el tema del terror, el gore i tot plegat m’horroritza. Però no puc negar que aquesta novel•la té un què d’intel•ligent…

Jugant a croquet amb la cama d'un mort. Fitxa 203. Fes clic per ampliar.

Jugant a croquet amb la cama d’un mort. Fitxa 203. Fes clic per ampliar.


FITXA 203
Títol: Alice in Zombieland. Contingut: Paròdia d’Alice in Wonderland mantenint quasi tot el text però modificat. Il•lustrat,
Idioma: anglès. Text: Lewis Carroll adaptat per Nickolas Cook. Il•lustracions: Sir John Tenniel modificades per Brent Cardillo.
Editorial: Sourcebooks, Naperville, Illinois (EUA) 2011. Mida: 18*13 cm, tapa tova. 239 pàg. Preu: $13:00 (Amazon 2015) ISBN: 978-1-4022-5621-9

Índex ("Intestines". Fitxa 203.

Índex (“Intestines”. Fitxa 203.