Fitxa 318. Portada
No he trobat, per ara, una bona traducció de l’Alícia al xinès. Vull dir un llibre amb i•lustracions originals, i mínimament ben editat. El llibre que ara es comenta és una edició dels USA pensada, aparentment, per ser usat en les classes d’anglès per a xinesos, o en les classes de xinès per a occidentals. És en dos/tres idiomes: l’anglès, el text en xinès simplificat, i la transcripció en caràcters llatins dels sons xinesos, el que es diu pinyin.
El xinès no és un idioma únic, sinó un conjunt d’idiomes denominat llengües sinítiques, de la família de les sinotibetanes. Són el conjunt de parlants més nombrós del planeta, un 20% aproximadament del total. La llengua estàndar és el mandarí, oficial a la Xina i Taiwan, cooficial a Singapur i és una de les sis llengües oficials de l’ONU. També es parla a diversos estats del sudest asiàtic, i als Estats Units. Hi ha uns deu dialectes principals, incloent el mandarí. Hi ha altres denominacions del mandarí, com hànyú, que vol dir “la llengua dels Hàn”, antics pobladors de la Xina. Les llengües xineses són tonals: els significats dels termes depenen de com es pronuncien, i per això el xinès parlat és tan sonor i musical.
El xinès tradicional constava de milers de caracters, i des de 1935 es va emprendre la tasca de generar nous caracters simplificats per facilitar la tasca d’aprenentatge de l’idioma. El vietnamita i el coreà, que usaven aquests mateixos caracters, van anar incorporant els caracters llatins. La tasca es va continuar amb el règim comunista a partir de 1949. La simplificació consistí, per una banda, en deixar d’usar caracters, i, en segon lloc, a eliminar traços dels ideogrames més complexos. Hi ha hagut i hi ha molta discusió sobre l’eficàcia i la conveniència de la reforma, que s’ha aplicat només a la Xina continental, però no a Taiwan ni a moltes comunitats xineses antigues. La immigració xinesa a Espanya usa majoritàriament el xinès simplificat.
Detall del text en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Fes clic per ampliar.
El pinyin és una forma escrita del mandarí que usa l’alfabet llatí. De fet, pinyin vol dir delletrejar. És el sistema que es fa servir en els ordinadors amb teclats occidentals. El zhuyin o bopomofo és un altre sistema de transcripció fonètica, i el tongyong la versió més usada a Taiwan.
No puc valorar la traducció feta per H.Y.Xiao. Aquest autor té dotzenes d’obres com aquesta, especialment de contes xinesos clàssics traduïts a l’anglès. Les il•lustracions són tretes d’altres edicions, sense cap qualitat, pitjor que fotocopiades, i deformades. L’editorial que ha perpetrat una edició tan dolenta és una tal Carroll Picture Books, que afirma ser de San Bernardino, Califòrnia. Estic segur que l’editorial és apòcrifa. Té el mateix llibre en deu formats i edicions diferents, que combinen el xinès tradicional (normal o zhuyin) i el simplificat, sense o amb la versió pinyin, que al seu torn té diverses variants (tongyong o hahnu) i les edicions amb o sense alfabet fonètic internacional (IPA).
El llibre s’ha imprès per la tècnica de print-on-demand.
Fitxa 318
Títol: Alice in Wonderland (àl lí si mèng yóu xiàn jìng). Contingut: Conte resumit traduït al xinès simplificat i versió pinyin, il•lustrat. Compilació i traducció: H.Y.Xiao. Idiomes: anglès i xinès. Il•lustracions: John Tenniel i altres. Editorial: Carroll Picture Books. Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 129 pàg. Preu: $12 (Amazon 2017). ISBN: 978-1505484366 | 1505484367
Fitxa 318. Una pàgina interior en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Es poden constatar les horribles il·lustracions
