327. ALÍCIA ESLOVENA BIS

Fitxa 392. Portada

Haviem vist ja una Alícia traduida a l’eslovè (entrada 128). Aquí hi ha la segona. És més recent, de 2009, amb el text resumit. Com a contrapartida, les il•lustracions són excel•lents. Són d’Andrea Pretrlik Huseinović. És una il•lustradora croata (Zagreb 1966) [+] amb força obra publicada, especialment de llibres de contes infantils. Al meu entendre, les il•lustracions tenen un cert toc dalinià, especialment pels llargs paisatges, Les il•lustracions d’aquest llibre han estat adquirides pel Museu Chihiro, del Japó [+]

Fitxa 392. Fes clic per ampliar.

El llibre va ser publicat inicialment en croat, i traduit a l’eslovè. És la política habitual dels editors en idiomes que no tenen un excessiu nombre de parlants: un il•lustrador, i traduccions. Les que tenen un nombre important de parlants també fan aquesta política… Haviem parlat ja de l’idioma eslovè a l’entrada 128 ja indicada.

Založba Karantanija [+] és una editorial de llibre infantil i juvenil, exclusivament en eslovè. Té la seu a Ljubljana.

Fitxa 392
Títol: Alica v čudežni deželi. Contingut: novel•la original resumida, traduida i il•lustrada, Autor: Lewis Carroll. Idioma: eslovè. Adaptació i il•lustracions: Andrea Pretrlik Huseinović.. Traducció: Ljubica Karim Rodošek. Editorial: Založba Karantanija (Ljubljana 2009). Mida: 22,5*29 cm. Cartoné. 45 pàg. Preu: 5 € (llibreria de vell Ljubljana 2018. Preu de catàleg: 16,90 €).ISBN: 978-961-226-966-1

Fitxa 392. El judici

323. ALÍCIA MONTENA

Fitxa 388. Portada


Aquesta edició d’Alícia no té gaire interés des del punt de vista del text. És una traducció anònima, cedida a l’editorial Mondibérica per l’editorial Juan Granica. No he trobat res de la traducció original, i no sé a qui atribuir-la. Per jutjar la qualitat de l’obra n’hi ha prou amb llegir la primera de les pàgines: “…se han suprimido aquellos párrafos que, por estar basados en juegos de palabras perdían todo su sentido en la traducción…, Se han suprimido igualmente los poemas, parodia de otros muy conocidos en la Inglaterra de Carroll, que pierden su gracia para el lector que no los conoce“. I avall.

L’exemplar que tinc, d’una llibreria de vell, deu haver passat per un lector corrector EXPERT, perquè totes les errades d’impremta estan corregides amb els signes de correcció professionals. Hi ha també subratllats alguns paràgrafs notables, com quan Alícia pensa de la Tortuga No entiendo cómo va a poder terminar su historia, si no se decide a empezarla“. Devia ser un lector interessat, però precisament ha hagut de prescindir de la major part de jocs de paraules. Ho sento per ell…

No consta al llibre de qui són les il•lustracions. Només es fa referència a la coberta, d’Aligi Colombi. La resta d’il·lustracions semblen del mateix autor, però no ho diu. No he trobat cap referència a aquest autor o autora.

Fitxa 388. Fes clic per ampliar.


L’editorial Montena [+] es va fundar a Madrid el 1976, i el 1986 va passar a formar part del grup Mondadori, i ha seguit la seva evolució: Random House-Mondadori, Bertelsmann i finalment -per ara- Penguin Random House. Des de la fundació es va especialitzar en llibre infantil i juvenil . Aquesta Alícia està descatalogada, i millor així.

Haviem vist una edició d’Alícia amb Montena, molt més interessant, amb contingut de papiroflèxia: [+]. De 1981 a 1987 l’editorial va perdre molta qualitat, ajutjar per la comparació entre aquests dos volums…

Fitxa 388
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: novel•la original traduida i il•lustrada, sense els poemes.Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Il•lustracions: no consta. Coberta d’Aligi Colombi. Traducció: cedida per Ediciones Juan Granica SA. Editorial: Mondibérica, Madrid 1987. Mida: 23*16 cm. Cartoné. 140 pàg. Preu: 20 € (llibreria de vell Books Factory, Barcelona 2018).ISBN: 978-84-39710714.

Fitxa 388. Interior: Les classes de la Falsa Tortuga

281. ALÍCIA A LA REALITAT VIRTUAL

Fitxa 342 Tapa superior de la capsa. Fes clic per ampliar


Fitxa 342. Tapa inferior de la capsa. Fes clic per ampliar


Aquest és una edició molt recent (octubre de 2017) d’un conjunt de llibre, ulleres i una aplicació de smartphone. El llibre és una adaptació d’Alice in Wonderland, quasi completa, amb il•lustracions adaptades de les de Tenniel. El text és força ben escrit, i la traducció de Ferran Gibert té girs genuïnament catalans. Per exemple, quan l’Alícia intenta deduir si és la seva amiga Mabel, prova de recordar una cançó que li surt així: “Jo sóc un pobre mi, me, mo, ma, músic de carrer…“. Això vol dir un bon nivell de coneixement de cançons catalanes per a infants de fa quaranta anys…

Ulleres i pantalla de smartphone. Fes clic per ampliar.


Tot el text usa diverses fonts d’escriptura, i entre elles la font Alice in Wonderland, que es pot trobar, entre altres llocs, aquí [+]. Les il•lustracions són inspirades en les de Tenniel, i fetes per un tal Dark Fox, un pseudònim.

Mapa interactiu del País de les Meravelles. Fes doble clic per ampliar.


L’aspecte més original del producte és l’aplicació informàtica per a smartphones. Es pot descarregar en versions per a Android i per a iOS. És gratuïta i es pot baixar a les botigues virtuals buscant ALICIA AR, o bé a books2ar.com/apm/cat. Es pot usar en dues modalitats. En mode normal, enfocant les pàgines que tenen una icona de rellotge i jugant amb els jocs que hi surten. O en mode realitat virtual, la més interessant. Per a això calen les ulleres 3D incloses a la capsa. Cal posar l’smartphone dins de les ulleres sostingudes amb uns velcros. En enfocar amb les ulleres diferents signesimpresos al llibre, s’activa l’aplicació i t’introdueixes a la realitat virtual, força “invasiva”. Gràcies a les possibilitats d’orientació del giroscop dels smartphones es pot anar avançant de cambra en cambra, buscant claus, tresors i altres objectes i fent-los servir. Cal anar girant el cap i el cos sobre tu mateix. Per això els autors de l’aplicació recomanen no usar-ho mentre ets a espais no segurs, ni caminant, i no usar-la més de deu minuts seguits. Realment és mentalment invasiu: jo no he arribat, ni molt menys, a estadis avançats…

Fitxa 342. Les imatges de Tenniel, estovades. Fes doble clic per ampliar.


Parramon [+] era una editorial clàssica que subministrava material per a arts gràfiques, dibuix i manualitats. Ja n’haviem vist algun treball relacionat amb l’Alícia [+]. Ara comercialitza aquest paquet en català [+] i castellà. Actualment Parramon és una marca de l’editorial Paidotribo [+]. Aquesta editorial té activitat a Espanya, Mèxic i Argentina, i es dedica bàsicament a esports, salut, arts marcials, escacs, animals de companyia… el que a les llibreries classifiquen com a “llibre pràctic”. Parramon no surt a la web de l’editorial mare.

Fitxa 342
Títol: Alícia al País de les Meravelles Contingut: Capsa amb un llibre il•lustrat i ulleres de cartró 3D. Autor: del text, Lewis Carroll. Contingut multimèdia: bookst2ar i altres. Idioma: català. Il•lustracions: Dark Fox. Traducció: Ferran Gibert. Editorial: Parramon (Barcelona 2017) a partir d’una edició de Design Media Publishing (UK, 2017). Capsa de cartró, i llibre en cartoné. Mida: capsa, 25*37 cm; llibre: 23*24,5 cm. 96 pàg. Preu: 28,83 € (Barcelona 2017). ISBN: 978-84-342-1386-9

Fitxa 342. Portada

279. ALÍCIA CÒMIC FOSC

Portada fitxa 339. Il·lustracions de Glenn Diddit

Aquesta novel•la gràfica en blanc i negre, com el títol diu, conté pràcticament tot el text de l’obra de Lewis Carroll. L’autor de l’adaptació dels textos i alhora il•lustrador és Glenn Diddit [+]. Deu ser una persona peculiar. El seu blog, no actualitzat des de 2016, dedica una entrada a explicar que va fer una primera edició d’aquesta novel•la gràfica en colors, que es pot consultar parcialment a Google Books [+]. Es tracta d’una prova pilot de la que se’n van fer pocs exemplars, i pels comentaris que en fa, sembla que l’autor els repudia, al menys pel preu que en fan pagar.

Les il•lustracions són de la línia fosca. A la major part de vinyetes hi surt l’Alícia , amb una cara que no es manté massa constant segons les pàgines. La major part de personatges són dibuixats seguint els dibuixos inicials de Tenniel. No m’han semblat especialment interessants, exceptuant escassos episodis. Com a exemple curiós, la Falsa Tortuga i el Grifó es passen diverses vinyetes dient-se Hjckrrh! i Woo-Hoo-Hoo!. Aquesta darrera exclamació no surt al llibre original.

Fitxa 339. Alícia i el Gat. Fes clic per ampliar.

Diddit ha estat il•lustrador, i ara es dedica especialment a l’edició i la promoció de la lectura. Deu estar molt preocupat per la lingüística i el disseny, perquè ha tingut molta cura en usar tipografies pels trossos de text que són literalment de Carroll, una altra tipografia pels trossos de text propis però imprescindibles per unir dos trossos d’original, una altra tipografia pels textos complementaris del propi adaptador, i tipografies variades integrades en les il•lustracions.

El llibre ha estat editat en règim d’autoedició per l’empresa CreateSpace [+], que és una sucursal d’Amazon, i es ven com a print-on-demand. Al llibre diu que es tracta de la tercera reimpressió. Suposo que n’han imprès alguns més de tres…

Fitxa 339
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Black & White Graphic Novel. Contingut: Novel•la gràfica amb el text quasi complet. Autor del text: Lewis Carroll adaptat per Glenn Diddit. Idioma: anglès. Il•lustracions: Glenn Diddit. Editorial: CreateSpace (USA 2017 3ª reimpressió). Rústica. Mida: 25,5*20,5 cm. 100 pàg. Preu: $15,99 (Amazon 2017). ISBN: 978-1511733007

Fitxa 339. Mil cares de l’Alícia

261. ALÍCIA XINESA

Fitxa 318. Portada

No he trobat, per ara, una bona traducció de l’Alícia al xinès. Vull dir un llibre amb i•lustracions originals, i mínimament ben editat. El llibre que ara es comenta és una edició dels USA pensada, aparentment, per ser usat en les classes d’anglès per a xinesos, o en les classes de xinès per a occidentals. És en dos/tres idiomes: l’anglès, el text en xinès simplificat, i la transcripció en caràcters llatins dels sons xinesos, el que es diu pinyin.

El xinès no és un idioma únic, sinó un conjunt d’idiomes denominat llengües sinítiques, de la família de les sinotibetanes. Són el conjunt de parlants més nombrós del planeta, un 20% aproximadament del total. La llengua estàndar és el mandarí, oficial a la Xina i Taiwan, cooficial a Singapur i és una de les sis llengües oficials de l’ONU. També es parla a diversos estats del sudest asiàtic, i als Estats Units. Hi ha uns deu dialectes principals, incloent el mandarí. Hi ha altres denominacions del mandarí, com hànyú, que vol dir “la llengua dels Hàn”, antics pobladors de la Xina. Les llengües xineses són tonals: els significats dels termes depenen de com es pronuncien, i per això el xinès parlat és tan sonor i musical.

El xinès tradicional constava de milers de caracters, i des de 1935 es va emprendre la tasca de generar nous caracters simplificats per facilitar la tasca d’aprenentatge de l’idioma. El vietnamita i el coreà, que usaven aquests mateixos caracters, van anar incorporant els caracters llatins. La tasca es va continuar amb el règim comunista a partir de 1949. La simplificació consistí, per una banda, en deixar d’usar caracters, i, en segon lloc, a eliminar traços dels ideogrames més complexos. Hi ha hagut i hi ha molta discusió sobre l’eficàcia i la conveniència de la reforma, que s’ha aplicat només a la Xina continental, però no a Taiwan ni a moltes comunitats xineses antigues. La immigració xinesa a Espanya usa majoritàriament el xinès simplificat.

Detall del text en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Fes clic per ampliar.


El pinyin és una forma escrita del mandarí que usa l’alfabet llatí. De fet, pinyin vol dir delletrejar. És el sistema que es fa servir en els ordinadors amb teclats occidentals. El zhuyin o bopomofo és un altre sistema de transcripció fonètica, i el tongyong la versió més usada a Taiwan.

No puc valorar la traducció feta per H.Y.Xiao. Aquest autor té dotzenes d’obres com aquesta, especialment de contes xinesos clàssics traduïts a l’anglès. Les il•lustracions són tretes d’altres edicions, sense cap qualitat, pitjor que fotocopiades, i deformades. L’editorial que ha perpetrat una edició tan dolenta és una tal Carroll Picture Books, que afirma ser de San Bernardino, Califòrnia. Estic segur que l’editorial és apòcrifa. Té el mateix llibre en deu formats i edicions diferents, que combinen el xinès tradicional (normal o zhuyin) i el simplificat, sense o amb la versió pinyin, que al seu torn té diverses variants (tongyong o hahnu) i les edicions amb o sense alfabet fonètic internacional (IPA).

El llibre s’ha imprès per la tècnica de print-on-demand.

Fitxa 318
Títol: Alice in Wonderland (àl lí si mèng yóu xiàn jìng). Contingut: Conte resumit traduït al xinès simplificat i versió pinyin, il•lustrat. Compilació i traducció: H.Y.Xiao. Idiomes: anglès i xinès. Il•lustracions: John Tenniel i altres. Editorial: Carroll Picture Books. Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 129 pàg. Preu: $12 (Amazon 2017). ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Fitxa 318. Una pàgina interior en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Es poden constatar les horribles il·lustracions

234. ALÍCIA TUSQUETS

Portada. Fitxa 291

Portada. Fitxa 291

Esther Tusquets (Barcelona 1936-2012) [+] fou una editora, traductora i escriptora catalana en castellà,, germana de l’arquitecte i pintor Òscar Tusquets. Tenia una notable col•lecció d’Alícies, inclosa una primera edició, que va vendre quan va haver de canviar de pis de la Bonanova a un més petit de l’Eixample. Jesús Ferrero ho explica en un article [+] on té una conversa amb la Tusquets i parlen de si Lewis Carroll va ser Jack l’Esbudellador

Als anys cinquanta Tusquets va comprar Editorial Lumen, que era una petita editorial religiosa, i va començar a publicar-hi obres de qualitat, d’assaig, novel•les, obres d’humor… Varem parlar ja de Lumen a aquesta entrada [+]. D’aquesta editorial recordo el famós Izas, rabizas y colipoterras, de Camilo José Cela i fotografies de Joan Colom, sobre la prostitució al barri xino de Barcelona, o El nom de la rosa, d’Umberto Eco, amic de la Tusquets, o el pessimista conte Los tambores. Pel que conta a les seves memòries “Confesiones de una vieja dama indigna” i comenta Allau [+] qui realment aguantava l’editorial era el seu pare Magí Tusquets, perquè Esther formava part de la Gauche Divine, esquerra rica antifranquista que vivien al Bocaccio, a Cadaqués, als bars del carrer Tuset, amb les promiscuitats de totes menes -polítiques, lingüístiques, sexuals, literàries, d’hàbits- que ens puguem imaginar.

Esther Tusquets va traduir l’Alícia en aquest llibre. Hi va suprimir quasi tots els poemes i només hi ha el de la Cua del ratolí, la Sopa de Tortuga i la Carta Delatora del final. Aquesta traducció no va agradar als crítics i a altres traductors. Potser per això Tusquets va prendre com a traductora el pseudònim de Humpty Dumpty. L’hem vist en dues edicions en aquest blog, una de la mateixa editorial Lumen [+] i l’altra de Nordica [+] . Aquestes dues darreres edicions són quasi iguals, però força diferents de l’edició que es comenta a aquesta entrada.

Els dibuixos són els clàssics de Tenniel, i el de la portada és acolorit. No hi ha notes ni introduccions. Hi ha una breu biografia de Carroll al començament. El llibre forma part de la col•lecció Grandes autores de Lumen.

Fitxa 291
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Novel•la traduida (lleument abreujada) i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor: Esther Tusquets. Editorial: Lumen, col•lecció Grandes autores nº42 (Barcelona 1985). Cartoné. Mida: 18*17 cm. 127 pàg. Preu: 24,00 € (llibreria d’ocasió, 2016). ISBN: 84-264-3042-2

Fitxa 291. Poema de la Cua del Ratolí. Comparar-lo amb el de l'entrada anterior.

Fitxa 291. Poema de la Cua del Ratolí. Compareu-lo amb el de l’entrada anterior.

191. L’ALÍCIA POCA-SOLTA

Portada. Fitxa 242.

Portada. Fitxa 242.

Un poca-solta és un que no té solta. I la solta és (DIEC2) la “qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments, del cas, no incongruentment amb aquests” El lector jutjarà si aquesta adaptació de l’Alícia és poca-solta o no. Posaré unes quantes cites literals del text, sense comentaris.

Exemple 1.La niña se llamaba Alicia y era muy joven. Claro que podía haber sido de más edad, como su mamá, pero nació más tarde y eso tuvo la culpa”.

Exemple 2.Aunque esto de llegar tarde a los sitios le pareció a Alicia lo más natural del mundo –mujer, al fin y al cabo- lo del relojito y el chaleco en un conejo de monte se le hacía un poco extravagante

Exemple 3.¿No habrá otro sistema de quitarnos la mojadura? Porque me veo con pulmonía hasta en el páncreas…

Exemple 4.El Aguilucho había dado trescientas catorce vueltas al circuito, pero se ayudaba de las alas, el muy granuja. … El Pato, ochenta y seis, que se las contaron dobles, porque corría más a izquierda y derecha que hacia delante

Exemple 5.-Quería decirle que ahora mismo no sé quién soy… -¡Cáspita! – No soy Cáspita, no,señor: en todo caso Alicia, aunque también lo dudo…

Exemple 6.Los dos mancebos se saludaron con una reverencia como ya quisieran Athos, Portos, Aramis, D’Aragnan y el mismísimo Cardenal Richelieu…

Exemple 7.O me han vuelto loca de atar o esta paloma lleva una borrachera más gorda que las del alguacil de mi pueblo

Exemple 8.Es que el Gato nació en Cheshire, ¿comprendes? – Yo creía que era de Angola… -¡Qué va! Angola es un pueblo de la provincia

Exemple 9.… la Reina me ha desafiado al croquet, pero bien sabe ella que, al croquet y al julepe, no hay quien me pise el poncho en toda la barriada

Exemple 10.…dices que la duquesa vaya a merendar…- ¿Cómo a merendar?. – -¿No dijiste una partida de croquetas? – ¡Croquet, croquet! ¡Juego de croquet! –

Exemple 11.El nene lanzaba tales berridos que hubieran podido confundirse con los de un gitano metido en una bañera de lejía”.

Exemple 12.…vivían en el fondo de un pozo comiendo triacas. -¡Anda, triacas! –se burló la niña. – Eso es un ungüento contra las mordeduras, que tiene opio, vaselina blanca, cera de palma , y cosas así-

Exemple 13.La verdad es que tiene usted cada ocurrencia de lo más idiota. Oiga, ¿por casualidad pasó usted la meningitis de pequeño? – No, porque mi padre fue jornalero y apenas comíamos

De fet, podria copiar tot el llibre, perquè no hi ha frase on no hi hagi un cultisme, un estirabot, un joc de paraules absurd, o una situació inventada. Hi surten termes com lepórido, acantopterigio, tundra, reminiscencia, “bechamelle”, morrongo, cuchufleta

L’adaptador és José Ardanuy, que ha fet la mateixa feina d’adaptació amb l’Odissea, Don Quijote, el Mio Cid i altres llibres de la mateixa editorial, sense aquest estil poca-solta. Podem imaginar que és una persona culta, a qui, més que els jocs de paraules, li agradava un estil similar al d’alguns personatges de sarsuela, rebuscats i amb referències cultistes sense venir a tomb. El sargento Arensibia de les Historias de la Puta Mili feia algunes frases així.

L’il•lustrador no consta en els crèdits. Algunes pàgines són signades i sembla que es tracti de A.Buylla. Adolfo Álvarez-Buylla [+] fou un il•lustrador espanyol que va dibuixar, com a obra més famosa els tebeos de Diego Valor als anys cinquanta (1954-58) [+], adaptats del serial radiofònic, i també alguns números de El Capitán Trueno de 1956.

L’editorial Vasco Americana, de Bilbao, ja no existeix. Va publicar el llibre a la seva col•lecció Selecciones Juveniles, entre moltes obres famoses clàssiques de literatura juvenil. Tenia edicions de contes per a nenes, alguna biblia…. Va publicar el 1964 el conte “El Enano Saltarín“, dels germans Grimm, mític al meu entorn juvenil de la mili: li deiem així a un capità de l’exèrcit, bellugadís i força baixet.

Fitxa 242
Títol: Alicia en el País de las MARAVILLAS. Contingut: text original adaptat i il•lustrat com a còmic. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: José Ardanuy. Il•lustracions: No consta (A.Buylla?). Idioma: espanyol. Editorial: Vasco Americana (Bilbao, 1963). Mida: 19*13,5 cm. 124 pàg. Cartoné. Preu: 5,95 € (segona mà, Llibreria Tècnica Sabadell). Dipòsit legal: BI 1024-63

Pàgina interior fitxa 242

Pàgina interior fitxa 242