86. ALÍCIES DE RAMÓN BUCKLEY

Portada. Fitxa 126

Portada. Fitxa 126


A una entrada anterior [+] ja es van presentar unes de les traduccions de Ramón Buckley (2012) i també unes notes sobre la seva biografia . Aquella era una edició destinada especialment a joves, amb notes molt adequades. Però abans (2002), Buckley havia publicat a la col•lecció El Barco de Papel de Jorge A.Mestas Ediciones Escolares les dues Alícies (fitxes 127 i 128), sense il•lustracions. I uns anys abans (1995), havia publicat a Ediciones Cátedra les dues Alícies en un sol volum, amb algunes il•lustracions de Tenniel, i també algunes altres de Peter Newell. I encara abans (1987) Ramón Buckley havia fet una traducció de les dues Alícies, publicades a Alborada Ediciones, de les que tinc la AiW (fitxa 129), amb els dibuixos de Tenniel.

Pel que fa als textos, el de 2012 i el de 1995 són iguals, però diferents de les de 2002 i 1987. Per exemple, el començament de la novel•la és:
(2012 i 1995) “Alicia empezaba a cansarse de estar allí sentada con su hermana a orillas del río sin tener nada que hacer
(2002) “Alicia comenzaba a cansarse de estar sentada en la pradera con su hermana , sin tener nada que hacer
(1987) “Alicia comenzaba a estar ya un poco harta de estar sentada en la pradera junto a su hermana, sin tener nada que hacer

Fitxa 127

Fitxa 127


Mantenen l’estil i el to, però són diferents. I així en tota l’obra. Alguns poemes (l’inicial, el de l’ancià) són iguals en una i altra edició, però altres poemes, com el de la cua del ratolí, i les cançons i poemes del capítol de la Falsa Tortuga, són molt diferents. Sempre corregint i corregint. Per cert que la traducció dels poemes és absolutament lliure, i en alguns casos en canvia el contingut i el sentit, per mantenir-ne l’eufonia i el ritme.
Fitxa 128

Fitxa 128

A l’edició de 1995 (fitxa 126) hi ha moltes més notes que a l’edició de 2012. Són més erudites, i hi ha una documentadíssima introducció de més de cent pàgines en diversos capítols. Indica que va agafar molta informació de les notes de Martin Gardner (1ª i 2ª edicions), ja comentades a aquest blog, [+] i [+], però Buckley ha redactat moltes notes pròpies, com la que compara el gat de Schrödinger i el Gat de Cheshire. Pel meu compte jo en vaig fer la relació, sense haver llegit a Buckley [+]. Les notes de Buckley són molt variades, sobre la traducció, sobre els poemes, sobre història, sobre literatura comparada, sobre psicologia i psicoanàlisi, sobre ciència…

M’ha fet gràcia especialment una de les notes. El Gat diu a l’Alícia que està boja perquè és a aquest país i tots els que són a aquest país són bojos. I Buckley fa atinats comentaris sobre quin hauria de ser el comportament d’algú que vol fer-se passar per boig: si actuar exageradament com un boig, o actuar com si no fos boig. Em recorda la frase de Dalí: “la única diferència entre Dalí i un boig és que Dalí no és boig“. A Dalí li agradava l’Alícia, com hem comentat ja [+].

L’edició de l’Alícia d’El Barco de Papel (fitxa 127) no té il•lustracions però hi ha un magnífic apèndicx de Buckley que comença de forma apassionant: “Lo ha dicho un ordenador en California: Alícia en el País de las Maravillas no fue escrita por Lewis Carroll sino por la reina Victoria de Inglaterra“. A partir d’aquí, magnífics comentaris sobre la “victorianitat” de les Alícies. L’edició del Mirall d’El Barco de Papel (fitxa 128) té un apèndix de Virginia Woolf (!), publicat el 1968 a Collected Essays per The Hogarth Press. Hi reflexiona sobre els somnis, sobre la figura de Dodgson, sobre l’estiu (Wonderland) i l’hivern (Looking-Glass)… Literatura de la bona, llàstima que molt breu.

Finalment, el llibre de la fitxa 129 no té notes ni apèndixs, només les il•lustracions de Tenniel. I la traducció de Buckley.

Fitxa 129

Fitxa 129


FITXA 126
Títol: Alicia en el País de las Maravillas * A Través del Espejo. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass, traduits i amb introducció i notes
Idioma: espanyol. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció, introducció i notes: Ramón Buckley.
Editorial: Ediciones Cátedra S.A., Madrid (1995). Mida: 18*11 cm, tapa tova. 388 pàg. Preu: 1050 Pta (1996) ISBN: 84-376-1092-3

FITXA 127
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduits i amb apèndix
Idioma: espanyol. Il•lustracions: no n’hi ha. Traducció i apèndix: Ramón Buckley.
Editorial: Jorge A.Mestas Ediciones Escolares S.L., Madrid (2002) col•lecció El Barco de Papel nº5. Mida: 19*12 cm, tapa tova. 155 pàg. ISBN: 84-95311-04-6

FITXA 128
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Through the Looking-Glass, traduit i amb apèndix.
Idioma: espanyol. Il•lustracions: no n’hi ha. Traducció: Ramón Buckley. Apèndix: Virginia Woolf, traduit per Javier García Rodríguez.
Editorial: Jorge A.Mestas Ediciones Escolares S.L., Madrid (2002) col•lecció El Barco de Papel nº6. Mida: 19*12 cm, tapa tova. 155 pàg. Preu: 4,18 €. ISBN: 84-95311-05-4

FITXA 129
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: espanyol. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Ramón Buckley.
Editorial: Alborada Ediciones, Madrid (1987) col•lecció La Locomotora nº 13. Mida: 19*12 cm, tapa tova. 139 pàg. Preu: 5,56 € (AbeBooks, llibreria de vell 2013). ISBN: 84-7772-028-2

85. JABBERWOCKY LE DRAGRAGROULA

Le Dragragroula. Portada. Fitxa 125

Le Dragragroula. Portada. Fitxa 125

Curiós llibre que il•lustra una versió francesa del poema Jabberwocky, traduit com a Le Dragragroula. No és exactament una traducció ni una adaptació, és un nou text inspirat en el text original. És curt, tot i que més llarg que el Jabberwocky original, i per això el transcric totalment, sense modificar-ne la sintaxi.

Le Dragragroula

Sur la terre sous les cieux
rôde le dragragroula qui terrifige
qui scrogneugneute qui ravageolle
sous l’ether silencieux

Mon enfant mon chéribibiche mon petit chausson aux pommes d’api
par ma barbapapa prends garde au dragragroula
soucie toi de cette saucisse aux dents de scie

Pour autant ne panique pas devant ce mille-pattes et demie
car tu as l’épée humouristible qui zigouille tous les oiseaux de malheur

À présent, mon fils, file !

Et le voici parti avec la magnifique épée
par-delà les cités par-delà les montagnes
par-delà les plaines et les mers pour débusquer son haineumi

Il court, il court, il court à travers les espaces
et soudainement se dit : “c’est ici !”
Il s’assied s’offre une petite sieste
sous les frondaisons
Relaxation avant l’action !

Attention !
Du bois sombre surgit le dragragroula
tout fou tout feu tout flamme toute furie

– Rends-moi mes feuilles fraîches, vagit le dragragroula.
– Quoissa ? Quissa ? Qouussa ? Ho ! He ! Croûte bien, mille pattes et demie !
Te les rendrai quand tu auras sur ton nez mille cervelles
au lieu d’une demie !

Ni une ni deux ni une ni deux
il raille le dragragroula
Ni une ni deux ni une ni deux
le monstre perd l’esprit de rage
Ni une ni deux ni une ni deux
Il perd la boule aussi !

Il faut garder toute sa tête pour la ramener devant son papa.
Le fils tire le dragragroula malgré les embuscailles, quitte
à ne dormir qu’une nuit sur huit et d’un oeil et demi !

Ò mon fils ! Cher chéribibiche
tu as zigouillé le dragragroula
De sa gueule il n’y a plus qu’une moitié
Ô joie ! Ô éternelle allégritude !
prends repos ô mon chausson chaud car désormais il ne te reste
plus que deux mille monstres à zigouiller.

Et le fils le fit

depuis sur Terre il n’y a plus de monstres
rien que leurs ombres des zombies de monstres

mais dans le ciel parfois on voit
des serres-volantes qui frétillent
et revigorent le dragragroula.

Hi ha jocs de paraules –tout fou tout feu tour flamme, mon chausson chaud, le fils le fit…, hi ha un guió que va més enllà del poema: és, de fet, un text per a adults. Només dos colors, el vermell i un verd blavós, o un blau verdós. Raphaël Urwiller [+] és, amb Mayumi Otero, membre del col•lectiu Icinori, i han il•lustrat llibres diversos. François David (Paris, 1950) [+] és un poeta i editor que ha anat derivant paulatinaement cap a la literatura per a joves.

A aquest Dragragroula li han fet a França diverses crítiques, normalment bones. Li fan, però, el retret de que el nen que mata el Dragragroula és un nen, no una nena… En la dualitat entre la no-violència i el feminisme, qui fa aquesta crítica opta pel segon. Precisament aquestes festes (Nadal 2013) s’anuncia una joguina consistent en una pistola per a nenes: deu anar en el mateix sentit.

No crec que aquest llibre ni aquest text sigui en absolut per a l’edat de sis anys, com el classifiquen. Però les classificacions arbitràries per edats són un problema habitual que ja hem vist i seguirem veient..

FITXA 125
Títol: Jabberwocky Le Dragragroula. Contingut: Poema inspirat en el Jabberwocky, il•lustrat.
Idioma: francès. Text: François David. Il•lustracions: Raphaël Urwiller.
Editorial: Editions Sarbacane (2012) Paris. Mida: 24*27 cm, tapa dura. 25 pàg. Preu: 17 € (2013) ISBN: 978-2-84865-509-3

Una doble pàgina del Dragragroula. Fitxa 125. Fes clic per ampliar.

Una doble pàgina del Dragragroula. Fitxa 125. Fes clic per ampliar.

84. ALÍCIA GAÈLICA, GAL•LESA I SCOTTICA

Alícies en gal·lès, gaèlic irlandès i scots. Fitxes 123, 124 i 125.

Alícies en gal·lès, gaèlic i scots. Fitxes 123, 124 i 125.

El 1956 Josep Mª Espinàs, Camilo José Cela, José Luis Barros i Felipe Luján van fer un viatge a peu pel Pallars Sobirà i la Vall d’Aran. En van sortir dos/tres llibres. El primer el va publicar l’Espinàs el 1957, a l’editorial Selecta: Viatge al Pirineu de Lleida. Era el seu primer llibre de viatges a peu, i l’ha reeditat a l’Obra Completa (1991) i com a llibre independent, amb el títol A peu pel Pallars i la Vall d’Aran a La Campana el 1999. El segon llibre el va escriure Cela el 1965 (editorial Alfaguara) amb el nom de Viaje al Pirineo de Lérida. Els dos llibres no s’assemblen gens, i fins i tot hi ha moments que sembla que fessin excursions diferents. Espinàs descriu, explica i valora, i Cela fabula, inventa i crea (que gairebé són sinònims…).

El tercer llibre és una traducció. Cela -que vivia a Palma- es va entestar que volia el seu llibre també en català, i li va encarregar la traducció a en Josep Mª Llompart (Palma 1925-1993), poeta, assagista, crític i traductor mallorquí. En un magnífic pròleg, el traductor demana perdó per haver traduit al català un llibre que tothom que el llegeixi l’hauria pogut llegir en l’idioma original en que fou escrit. “Traduir del castellà al català és una pèrdua de temps i d’energies, una rodona bestiesa“, afirma. Després dóna, però, arguments convincents per haver-ho fet. La traducció, pel meu gust, és molt bona, atesa la dificultosa i barroca -no sé si és la paraula- prosa de Cela. El llibre fou publicat també per Alfaguara el 1966, un any després de l’original en castellà.

El mateix podriem dir de traduir l’Alícia al gal•lès, al gaèlic, o sobre tot a l’scots. Tots els habitants de les Illes Britàniques (parèntesi: distingeixen entre les British Isles, que són la Gran Bretanya, Irlanda, Jersey, Man i altres illes menors, i les British Islands, el mateix menys Irlanda: són subtils. Jo em refereixo a Isles) coneixen l’anglès, que és llengua oficial o cooficial a tot arreu, i traduir un llibre original anglès a aquests altres idiomes és, des del punt de vista literari, innecessari. Només té el valor de l’exercici de traducció, per una banda, i de reivindicació de la llengua minoritària, per altra banda. I aquesta és la tasca que fa l’editorial Evertype [+], i que té pàgina pròpia a aquest blog [+]. Als diferents enllaços d’aquesta entrada es podran veure mostres dels llenguatges corresponents.

Sí, és un embolic tot el tema de les llengües de les illes britàniques, siguin Isles o Islands. Farem un resum molt resumit. De les famílies de llengües indoeuropees d’Europa, a les illes britàniques n’hi ha dels grups cèltic i germànic.

Les llengües cèltiques es poden dividir en insulars i continentals; i les insulars, al seu torn, es divideixen en dos grups: les llengües goidèliques, i les llengües britòniques. Les llengües goidèliques o gaèliques han evolucionat molt al llarg dels segles, i actualment en perviuen tres: el gaèlic irlandès, l’escocès, i el de Man.

El gaèlic irlandès, o simplement irlandès (en irlandès gaeilge, en anglès irish) és idioma cooficial a Irlanda (Éire, en irlandès) i llengua oficial de la Unió Europea. És parlat -encara que no majoritàriament- a Irlanda, inclòs l’Ulster, i també als EUA, el Canadà i Argentina, paísos on l’emigració irlandesa ha anat tradicionalment. Hi ha l’Alícia en gaèlic irlandès, és la fitxa 124: Eachtraí Eilíse i dTír na nIontas)[+]

El gaèlic escocès és una llengua oficial a Escòcia, juntament amb l’scots, comentat després. El parlen unes 50000 persones, i sembla que està en decreixement. Hi ha alguns parlants nadius també a la Nova Scotia (Canadà). L’Alícia en gaèlic escocès té per títol Eachdraidh Ealasaid ann an Tìr nan Iongantas [+].

El darrer parlant del gaèlic manx (de l’illa de Man) va morir el 1974. Però els estudiosos i voluntaris han aconseguit ressuscitar l’idioma, que actualment s’ensenya a l’escola amb immersió lingüística, i ara es diu que té uns mil parlants. Existeix la traducció de l’Alícia al gaèlic manx: Contoyrtyssyn Ealish ayns Çheer ny Yindyssyn [+]. Cal constatar que els tres títols en els tres gaèlics de l’Alícia són força diferents, especialment aquest darrer.

Les llengües celtes britòniques insulars (del terme gal•lès brython, que vol dir indígena celta), són quatre: el gal•lés, el bretó (originari de les illes i que va passar al noroest de França, on ara es parla), el còrnic (que s’ha fet reviure durant el segle XX, i que té una Alícia traduida, (Alys in Pow an Anethow) [+] i el cúmbric, que va desaparèixer fa molts segles, abans de que nasqués l’Alícia.

El gal•lès (Cymraeg i Gymraeg en gal·lès, Welsh en anglès), és un idioma celta britònic. És parlat per unes 600000 persones, és cooficial a Gal•les i ensenyat a les escoles. Es parla també a Chubut, una petita regió de la Patagònia (Argentina) on hi va haver emigració gal•lesa. La traducció de l’Alícia és la fitxa 123: Anturiaethau Alys yng Ngwlad Hud [+].

L’scots no és una llengua celta, sinó una llengua germànica d’arrel anglosaxona. parlada a les Lowlands d’Escòcia. Es discuteix si és simplement un dialecte -o conjunt de dialectes- de l’anglès, o té entitat de llengua pròpia, eterna discussió ja vista en altres ocasions. El Regne Unit l’accepta com a llengua regional. La variant estàndard, que és la sud-central, té la seva traducció de l’Alícia i és la fitxa 125: Ailice’s Àventurs in Wunnerland [+].

A més, hi ha altres dialectes de l’scots, també amb les seves Alícies: scots del Nordest d’Escòcia (Ailice’s Anters in Ferlielann [+]); scots de les illes Shetland (Alice’s Adventirs in Wonderlaand [+]); scots de l’Ulster (Alice’s Carrànts in Wunnerlan [+]. Tot això, a més de l’scots central i del sud, més o menys l’estàndard. Finalment -o no, perquè tot aquest tema està en evolució, i més si ara (12/2013) van cap a la independència- hi ha també l’scots sintètic, varietat dissenyada pels lingüistes que pretén compaginar els diversos dialectes, tant la llengua moderna com les variants clàssiques. També té la seva Alícia: Ailis’s Anterins i the Laun o Ferlies [+].

I per acabar-ho de complicar hi ha també una variant escocesa de l’anglès: l’anglès escocès. I un angloromaní, més un vocabulari que un llenguatge, només parlat pels gitanos britànics. I un misteriós idioma shelta, un criptollenguatge parlat pels Nòmades Irlandesos (Irish Travelers), grup de població de costums similars als gitanos clàssics. El món és ple de misteris…

De les Alícies presentades aquí no en comentarem res: és un tema per a especialistes. Les il·lustracions són les de Tenniel, com a tots els llibres d’Evertype. Només faig notar que la traducció a l’scots és gairebé comprensible amb el meu modest anglès, però les traduccions al gaèlic irlandès i al gal•lès no semblen tenir lligams amb cap dels idiomes que jo conegui.

FITXA 123
Títol: Anturiaethau Alys yng Ngwlad Hud. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: gal•lès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Selyf Roberts (1982)
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (2010). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 123 pàg. Preu: $14,36. ISBN: 978-1-904808-46-6

FITXA 124
Títol: Eachtraí Eilíse i dTír na nlontas. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: gaèlic irlandès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Nicholas Williams (2003-2007)
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (2007). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 133 pàg. Preu: $14,36 ISBN: 978-1-904808-13-8

FITXA 125
Títol: Ailice’s Aventurs in Wunnerland. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit
Idioma: scots. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Sandy Fleming (2011)
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (2011). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 123 pàg. Preu: $14,36 ISBN: 978-1-904808-64-0

83. ALÍCIA GLÉNAT

Portada. Fitxa 122.

Portada. Fitxa 122.


Aquesta és una altra de les Alícies en forma de novel•la gràfica de gran format. L’original és en francès, i s’ha traduït a diferents idiomes, i entre ells l’espanyol, que és el que tinc.

El guió és força estàndar, sense novetats. Alguns jocs de paraules del francès no els han pogut traduir i els han substituit per les traduccions de l’anglès que va fer Juan Gabriel López Guix, professor de traducció de la UAB per a Ediciones B el 2002, exemplar exhaurit i que no tinc. Aquest professor ha fet estudis destacables sobre comparació de traduccions de les Alícies, que un dia haurem de comentar en una entrada específica.

El dibuix i el color del llibre són més aviat foscos, amb vinyetes clàssiques i, de tant en tant, vinyetes de grans dimensions. Però sempre respecten els models rectangulars, amb una vora blanca a totes. Moltes perspectives són cinematogràfiques, amb seqüències de vinyetes imitant travellings i zooms, plans generals, plans mitjans, plans americans, plans italians, plans cenitals, , close-up’s, picats i contrapicats, algun pla nadir, … Tot això existeix, naturalment.

L’Alícia és pintada amb cara trista, com és força habitual en molts dibuixants. Al menys té una cara diguem que normal -de la meva “normalitat”. Les figures de la major part de la resta de protagonistes són lletges i estrafetes, especialment la Reina de Cors, la Duquessa, el Barreter… I alguns dels pocs paisatges dibuixats són onírics, en la línia de certes imatges de la pel•lícula de Burton [+].

Éditions Glénat [+] fou fundada el 1969 per Jacques Glénat, antic crític literari francès. És una important editorial francesa, amb seu central a Grénoble, i subseus a Bèlgica i el Quebec. La seva política editorial és tous azimuts, que diuen en francès. Ha publicat, sobre tot, novel•la gràfica i dibuixos (bande dessinée o BD). Té Mafaldes, manga, Disneys o Peter Pans, al costat de dibuixos molt més durs i per adults, com els de Wolinski, o alguns títols d’actualitat com “La vie secrete de Marine Le Pen“, que es pot llegir en línia. A més, llibres “útils” de cuina, de muntanya, de viatges, de natura… i llibreries pròpies.

Pàgina interior de la fitxa 122. Fes clic per ampliar.

Pàgina interior de la fitxa 122. Fes clic per ampliar.


Va tenir una filial a Barcelona, amb el nom de Glénat Editions, i ara han canviat i es diuen Editores de Tebeos S.L. [+]. Afirmen que són l’editorial que més llibres de còmic han editat i venut en català (240 títols amb més de 300000 exemplars). Manté línies de l’antiga casa matriu, i també té edició pròpia amb guionistes i dibuixants d’aquí.

Xavier Collette [+] (1981) és un dibuixant i modelista (es nega a considerar-se escultor) que ha publicat diversos àlbums i llibres, especialment dedicats al món juvenil i infantil. David Chauvel (Rennes, F 1969) és guionista de novel•les gràfiques, tant clàssiques (L’illa del tresor, El màgic d’Oz) com recents. Es va dedicar a aquesta feina després de quedar seduit per V de Vendetta, d’Alan Moore i David Lloyd. Jo també vaig quedar força impressionat, tant pel llibre com per la pel•lícula (dels germans Wachowsky), però no vaig canviar de feina.

FITXA 122
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Novel•la gràfica sobre Alice’s Adventures in Wonderland
Idioma: castellà traduit de l’original francès. Dibuix i color: Xavier Collette. Guió: David Chauvel. Traducció a l’espanyol: Aliénor Benoist i Pedro Riera.
Editorial: Éditions Glénat (Grenoble, F; Barcelona), 2010. Mida: 32*24 cm, tapa dura i sobrecoberta. 72 pàg. Preu: 15€. ISBN: 978-84-9947-003-0

Pàgina interior. Fitxa 122.

Pàgina interior. Fitxa 122.

82. ALÍCIA ALAPONT

Portada, Fitxa 121

Portada, Fitxa 121

Pasqual Alapont Ramón (Catarroja 1963) [+] és llicenciat en Història per la Universitat de València, i s’ha dedicat sempre a la literatura, tant la poesia com novel•la i teatre, com a dramaturg i actor. Té moltes obres infantils i juvenils, i diferents premis, el més recent el premi Gran Angular 2012 d’Editorial Cruïlla per una novel•la juvenil, “El racó de Penèlope“, inspirada en el retorn d’Ulísses.

La seva Alícia és una recreació teatral per a nois i noies de les dues obres, fent-hi sortir diferents personatges, els que ha considerat més atractius, barrejant arguments i canviant l’ordre de les escenes. Ha mantingut, naturalment, la caiguda pel forat, el judici, els bessons, el conill, un joc amb una pilota inspirat en el criquet, l’eruga, … Els personatges s’expressen amb les paraules i conceptes habituals, tot destacant-ne el contrast entre el seny d’Alícia i els aspectes més de bogeria i poc sentit de tota la colla. De quan en quan hi ha una reflexió sobre el que és real o no, o sobre el món dels somnis. Normalment és el Gat qui fa reflexionar Alícia, en un paper gairebé de consciència. El llenguatge usat, en un català valencià molt col·loquial, és molt efectiu. L’obra és il·lustrada per Francesc Santana, pintor i dibuixant habitual de la col·lecció Micalet Teatre i altres, amb dibuixos en blanc i negre de línia exagerada, amb èmfasi en les cares.

Les diverses poesies són molt diferents de les dels originals, i estan pensades per tal que els personatges les cantin. No diu amb quines melodies, que han de decidir els qui preparin la representació. Hi ha alguna brometa interna en clau valenciana, com una poesia sobre la foca i el sabater, que comença: “No hi havia a València un sabater com aquell“, en paròdia-homenatge a Vicent Andrés Estellés.

Com a notes addicionals, i per facilitar les representacions d’una obra tan complexa i amb tants personatges i situacions, hi ha propostes d’escenificació escrites per Josep A. Fluixà, director de la col•lecció Micalet Teatre, d’Edicions Bromera, on s’ha publicat.

L’obra es va representar per primer cop el dia 1 d’octubre de 1997 al Centre Teatral Escalante (Diputació de València), per la companyia Bambalina Titelles.

Edicions Bromera [+], d’Alzira, és una de les editorials més dinàmiques del País Valencià i del conjunt de territoris de parla catalana. Fundada [+] el 1986 per Josep Gregori, té en aquest moment més de 2000 obres editades, de tot tipus: novel•la, divulgació científica, poesia, teatre, assaig, llibres de text… La llista d’autors és molt notable –J.F.Mira, Isabel-Clara Simó, Andreu Martín, Joan Fuster– inclosos diferents autors internacionals com Dario Fo o Michael Ende. Anualment és co-convocant dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, amb diferents categories, i que tenen gran prestigi. A més, dóna suport i publica més de deu altres premis, principalment del País Valencià.

FITXA 121
Títol: Alícia. Contingut: Obra de teatre infantil – juvenil basada en les novel•les d’Alícia de Lewis Carroll
Idioma: català. Il•lustracions: Francesc Santana. Introducció i propostes d’escenificacio: Josep A. Fluixà
Editorial: Edicions Bromera (1997) Alzira. Col•lecció Micalet Teatre nº 9. Mida: 20,5*13 cm, tapa tova. 116 pàg. Preu: 875 Pta (2002) ISBN: 84-7660-355-X

L'Ou. Fitxa 121

L’Ou. Fitxa 121


El Barreter. Fitxa 121.

El Barreter. Fitxa 121.

81. ALÍCIA HOLANDESETA

Portada. Fitxa 119

Portada. Fitxa 119

La primera imatge que em ve al cap en evocar Holanda és un petit termòmetre de paret amb una holandeseta de caputxeta vermella i trenes rosses, que hi havia per casa quan era petit. No totes les holandesetes són així.

Platja "Alice in Wonderland" a l'illa Bonaire (Antilles Holandeses). Fes clic per ampliar.

Platja “Alice in Wonderland” a l’illa Bonaire (Antilles Holandeses). Fes clic per ampliar.

Per referir-nos a aquest territori fem servir dos noms: Holanda, o els Països Baixos. De fet Holanda és ara la regió central; Holanda Septentrional i Holanda Meridional són dues províncies; i també es va dir Holanda (Províncies Unides) al que avui són tots els Països Baixos (que no són tots els països baixos de per allà, perquè el nord de Bèlgica i d’Alemanya déu-n’hi-do del baixos que són. En neerlandès n’hi diuen Nederland -que vol dir Terra Baixa, en singular-, en frisó Nederlân, en anglès Netherlands (de nether, inferior). No dieu a un habitant de Frísia o de Brabant que és holandès, perquè és com si diguéssiu a un escocès que és anglès. O a un català que és andalús. O, pitjor, a un andalús que és català…

Als Països Baixos hi ha dos idiomes oficials: el neerlandès, per a tot el territori, i el frisó, per a Frísia. A més, moltes llengües regionals, que són dialectes del baix saxó, i el limburguès, parlat a la província de Limburg, al sud. El neerlandès també es parla a Bèlgica, a Flandes, amb el nom de flamenc (Flemish en anglès), a una punta de França del Mar del Nord, Westhoek, que toca a Flandes, i a Surinam -l’antiga Guaiana Holandesa- , Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Aquests tres darrers territoris són illes, espècie d’estats propis associats al Regne dels Països Baixos, i abans formaven part de les Antilles Holandeses, que es van dissoldre el 2010 (la tercera via?). Sint Maarten ha estat acusat de ser una base de blanqueig de diners de la màfia siciliana, Hamas i els talibans. A Aruba i Curaçao hi parlen sobre tot el papiament, lengua criolla derivada del portuguès, i a la que no em consta que hagin traduit les Alícies.

Aquí de l’idioma en diem holandès, i tan amples. En anglès del neerlandès se’n diu dutch. Aquest aparentment estrany terme -un fals amic que complica la vida als estudiants d’anglès- deriva del moment en que el llatí es va veure substituit per llengües no llatines parlades pel poble –diet– , i de la corrupció d’aquest terme van aparèixer el dutch i el deutsch, l’alemany, ambdós amb molts dialectes. El terme s’ha perdut als Paísos Baixos, i es prefereix dir-n’hi nederlands.

Portada (quasi il·legible) de la fitxa 120.

Portada (quasi il·legible) de la fitxa 120.

Tinc dues edicions de llibres en neerlandès, cadascun amb les dues Alícies. El primer és una reimpressió de la primera edició feta el 1947. Els traductors foren C. Reedijk i Alfred Kossmann, que van prescindir d’alguns poemes, però no del Jabberwocky. El segon és més recent, de 1989, amb traducció de Nicolaas Matsier, i hi incorpora el capítol addicional de l’abella, al Mirall. Ambdós tenen les il•lustracions clàssiques de Tenniel. Alfred Kossmann (1922-1998) fou un important poeta i prosista neerlandès. Nicolaas Matsier és el pseudònim de Tjit Reinsma (1945), novel•lista neerlandès. No puc parlar de les seves traduccions perquè no conec el neerlandès, malgrat que amb un diccionari i coneixements d’anglès i alemany (i sabent el conte) es pot seguir força bé. Els dos Jabberwockies en neerlandès, naturalment, no s’assemblen de res.

FITXA 119
Títol: De Avonturen van Alice in Wonderland en Spigelland. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduits.
Idioma: neerlandès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: C.Reedijk, Alfred Kossmann
Editorial: AD. Donker (1ªed 1947, 12ª ed. 1992) Rotterdam. Mida: 20,5*12,5 cm, tapa tova. 304 pàg. ISBN: 90-6100-040-8

FITXA 120
Títol: De avonturen van Alice in Wonderland & Achter de spiegel en wat Alice daar aantrof. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass traduits.
Idioma: neerlandès. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Traducció: Nicolaas Matsier.
Editorial: Athenaeum-Polak & Van Gennep (1989, 2012) Amsterdam. Mida: 22,5*14,5 cm, tapa dura i coberta. 244 pàg. Preu: 29 € (2013) ISBN: 978-90-253-6995-8

Jabberwockies en neerlandès: Wauwelwok (fitxa 119) i Koeterwaals (fitxa 120)

Jabberwockies en neerlandès: Wauwelwok (fitxa 119) i Koeterwaals (fitxa 120)

80. L’ALÍCIA DE SUZY LEE. BUT A DREAM?

Portada. Fitxa 118

Portada. Fitxa 118

Suzy Lee (Seül 1974) és una artista coreana que va viure i treballar entre Londres i Seül, i ara és a Singapur [+]. L’Alícia és una de les seves fonts d’inspiració inicials, i que perdura. Aquest llibre és un dels primers que ha fet. També té un conte curt de 2005, “The Rabbit Hole” sobre una dona avorrida a la feina, que en un moment determinat veu un forat a la taula de l’oficina, i dubta entre ficar-s’hi. Un conill… (no sé com segueix, no he llegit el conte). I uns Alice Theatre Cards, uns teatrets per muntar, que no sé si es poden comprar o no (li ho he preguntat, i per ara no m’ha respost) [+] [+]

El teatret inicial. Fitxa 118

El teatret inicial. Fitxa 118


Alícia i la Flagel·lació de Crist, de Piero della Francesca. Fitxa 118

Alícia i la Flagel·lació de Crist, de Piero della Francesca. Fitxa 118


Alícia i Las Meninas, de Velázquez. Fitxa 118.

Alícia i Las Meninas, de Velázquez. Fitxa 118.


El llibre que es comenta aquí és una curiosa barreja de situacions de l’Alícia i de quadres de pintors famosos. Hi usa quadres de Piero della Francesca, Velázquez, Mantegna, Magritte, Picasso… Té una component autoalusiva, on una mare explica el conte de l’Alícia a uns nens, mitjançant un teatret. Entrem al teatret, surt el Conill Blanc, cau al forat, i es troba amb personatges de quadres clàssics, mentres persegueix el conill. Torna al teatre, i amb un zoom dibuixat enrere, veiem com el conill ens presenta un altre teatret que inclou el teatret anterior on passava tot.

És l’ús de teatre dins del teatre, idea molt antiga, i que ja van usar Shakespeare, Lope de Vega, Pirandello o Michael Frayn (Noises Off, en català Pel davant i pel darrera). Recordo perfectament una peça de teatre amateur que vaig veure als meus quinze anys, denominada “Assaig general” (1957) de Josep Escobar, dibuixant creador de Zipi i Zape i Carpanta, que em va fascinar. El millor exemple de cine dins del cine és, per a mi, la pel•lícula Angoixa, que vaig comentar [+] al blog de ciència en ocasió de la mort del seu director Bigas Luna. Woody Allen (La Rosa Porpra del Caire) i molts altres també tenen alguna obra de cine dins del cine, però molt menys impactant que Angoixa.

Sobre el llibre descrit, aquí hi ha un comentari recent, i més fotos [+] . I aquí un video [+]. El llibre s’ha editat en diversos paísos, i li posen també el títol en l’idioma corresponent. El que es mostra aquí és l’edició italiana.

Vaig comprar el llibre a la llibreria Loring, del carrer de Gravina, prop de la plaça Universitat [+] . Hi he trobat llibres raros d’art, el que vulgui dir això, incloent Alícies diverses, com es pot veure del seu catàleg. Molts llibres en anglès.

El llibre acaba amb la frase que hi ha a la placa dedicada a Lewis Carroll a l’abadia de Westminster: “Is all our Life, then, but a dream?“. Aquí ho explica [+] L’autora estava sentimental…

Memòria de Lewis Carroll a Westminster.

Memòria de Lewis Carroll a Westminster.


FITXA 118
Títol: Alice in Wonderland. Alice nel paese delle meraviglie. Contingut: Il•lustracions que evoquen l’Alice’s Adventures in Wonderland, sense text.
Idioma: quasi sense text. Frases en anglès. Il•lustracions: Suzy Lee.
Editorial: Maurizio Corraini s.r.l. (Màntua, Itàlia) 2002. 2ª ed. 2009. Mida: 16,5*20,5 cm, tapa dura. 54 pàg. Preu: 17,95€ (2013) ISBN: 978-88-7570-211-3