428. SNARK EN FRANCÈS ES TRADUEIX SNARK

Fitxa 489. Portada (per ampliar imatges, clica amb el botó dret i obre en una pestanya nova)

Aquesta és una entrada erudita, sense il·lustracions. Va dedicada als llenguados, als que els interessen les llengües i idiomes.

L’entrada 409 d’aquest blog [+]    tractava d’una traducció al francès de The Hunting of Snark, amb diversos elogis, tant del format com de la traducció. I hi dèiem:

el primer a traduir l’Snark al francès, el 1929, fou Louis Aragon (1897-1982), metge, poeta, periodista, novel•lista i militant del Partit Comunista francès. Quan va fer la traducció era al final de la seva època dadaïsta-surrealista, a la que va renunciar per adoptar postulats militants comunistes. Després fou estalinista, de la resistència francesa, …. Al final de la seva vida va denunciar l’autoritarisme soviètic i traduí Milan Kundera, durant la Primavera de Praga. Estaria bé veure la traducció d’Aragon i comparar-la amb aquesta de Jacques Roubard

Fitxa 489. Començament de la Crisi Primera.

Doncs aquí tenim la traducció d’Aragon, que firmava només amb el cognom: Aragon [+].  De les edicions anotades de Martin Gardner  (comentades aquí: [+] i aquí [+])  la darrera i definitiva ens diu que  la d’Aragon és una traducció “pedestre”, en el sentit de vulgar, i adotzenada, perquè no té rima ni mètrica. I, afegeixo jo, sense puntuació entre frases, però això potser era el que perseguia Aragon.  Va defensar entre els seus cercles del partit comunista francès (1931) que  els textos de Carroll, sota l’aparença de contes per a infants, eren textos de protesta contra la moral i la hipocresia burgeses victorianes.  Però André Breton, el 1939 el va refutar.

L’edició que comentem és la de 1929, però reimpresa el 1962. Només hi ha el text francès, a diferència de la major part d’edicions, que confronten el text anglès amb la traducció. Tampoc hi ha il·lustracions, més enllà de la portada, i del mapa de l’oceà, del que no cita l’autoria.

Per si vols la traducció il·lustrada en forma de còmic (en francès BD) pots comprar-la aquí [+]. L’il·lustrador és Mahendra Singh [+] . Potser un dia tindrem aquesta edició…

Han editat aquest llibre les Editions Seghers [+]. Foren fundades el 1938 a Villeneuve-lès-Avignon pel poeta Pierre Seghers, i s’ha dedicat especialment a l’edició de poesia, començant per Paul Éluard, i seguint per Aragon, Breton i molts altres. L’editorial ha estat comprada pel grup Planeta.

Fitxa 489

Títol: La chasse au Snark. Contingut: The Hunting of the Snark traduit. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: francès.  Il·lustració de portada:  Mario Prassinos. Traducció: Louis Aragon (firma només Aragon). Editorial: Editions Seghers (Paris 1929, 1962). Preu: 20 € (segona mà, TodoColección 2021. 69 pàgines. Mida: 13,5*16 cm. Rústica. ISBN: no era implantat aleshores.

Fitxa 489. Final de la Crisi Vuitena

419. LA CACERA DEL SAURÓ

(Per ampliar les imatges fes clic amb el botó dret i clica “Obre en una nova finestra”)

Fitxa 480. Portada

Al  barri del Mas Sauró, a Barcelona, no hi ha saurons. Aquest barri és un dels més amagats, a l’altra banda de Collserola, a prop de l’embassament de Vallvidrera. Hi ha senglars, massa i tot, però no saurons.  Malgrat que els sauròpodes hagin existit, i eren rèptils fòssils que tenen com a representants més coneguts els diplodocus, el sauró no queda clar quina espècie és. Carroll afirmava que es deia Snark, i se’l ha traduït -quan se l’ha traduït- en castellà com a carualo [+]  o carabón [+] , i en català com a merma [+] . De quin animal estem parlant?

The Hunting of the Snark és un poema èpic  de Lewis Carroll, probablement la seva obra més valorada després de les Alícies. N’hem parlat en diverses ocasions a aquest blog, i Martin Gardner en va fer una edició anotada  [+]  que és la canònica i inspiradora de totes les altres edicions i traduccions, incloent la que es comenta a aquesta entrada, traduïda per Miquel Àngel Llauger. La cacera del Sauró acaba de sortir, i Màrius Serra li ha dedicat una elogiosa columna a La Vanguàrdia de 8/11/20, fa quatre dies.

Miquel Àngel Llauger (Palma 1963) [+] és un poeta mallorquí  i professor i traductor d’anglès, que amb aquesta traducció ha fet un bon treball. Els seus versos alexandrins  es poden llegir molt bé com si fos una narració en prosa. però molt més musical.  Si comparem -cosa que no s’ha de fer- la traducció de Llauger amb la ja citada d’Amadeu Viana [+] veurem que són incomparables.  En poemes gairebé sense sentit, cada traductor tria les seves pròpies opcions, i en reinventa el poema; Viana, en un pròleg molt pintoresc,  diu que fa un poema nou i que n’imita el text, no que el tradueixi.  Llauger és més explícit quan explica les seves solucions:  combina dos versos masculins (primer i quart de cada estrofa) que rimen entre ells, amb dos versos femenins sense rima (el segon i el tercer). Per si no ho sabies -jo no ho sabia- els versos masculins són aquells en els que la rima es fa sobre paraules agudes, i els femenins sobre paraules planes o esdrúixoles. No sé si aquesta atribució de gènere s’ha qüestionat…

Miquel Àngel Llauger. Font: Internet

Llauger explica que ha arribat a inventar Sauró como a barreja de saur-, de sauri, i -auró, de tauró: una típica paraula combinada, que tant agradaven a en Carroll. De fet, ja Snark és barreja de snail i de sharkLlauger sap que aquest Sauró té ressonàncies de The Lord of the Rings, de Tolkien. Allà hi surt un Sauron [+] , pronunciat en català Sàuron. És un dels personatges principals de la saga, i el seu nom vol dir l’horripilant, en idioma quenya, inventat per Tolkien. A la traducció de Llauger el Sauró és horripilant, i encara ho és més si sabem que, realment, el Sauró era un Bójum, qui ho havia de dir, com diu el vers final del poema. Gallina de piel!

Llauger té diverses obres poètiques i altres traduccions. Destaco de les primeres el poemari “Volen quan volen“, per a infants. Jo li completaria la frase així: “Els aviadors volen quan volen, i els jardiners poden quan poden” , o qualsevol altra permutació de volen i poden. De les traduccions que ha fet, destaquem el llibre de limericks -petits poemes absurds o nonsense– d’Edward LearEl llibre dels disbarats“, publicat a la mateixa editorial que el Sauró. Carroll, que coneixia l’obra de Lear,  jugava també a fer limericks i versos absurds, com és ben sabut.

Les il·lustracions d’aquesta edició són, com a quasi totes, les clàssiques d’Henry Holiday ja comentades en altres entrades. Ha editat el llibre l’editorial Adesiara [+] . És una editorial petita, de Martorell,  especialitzada en llibres en català o traduïts al català. Són llibres molt ben fets, distribuïts en cinc col·leccions, i molt variats, de narrativa o de poesia. A la Setmana del Llibre en Català sempre fan un estand conjunt amb Edicions de la Universitat de Barcelona, i aprofito per fullejar-ne i comprar llibres. Tinc per llegir-ne uns Viatges de Gulliver que, durant aquesta pandèmia, caurà…

Fitxa 480

Títol: La cacera del Sauró. Contingut: Poema The Hunting of the Snark traduït i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idiomes: anglès i català.  Il·lustracions:  Henry Holiday. Traducció i introducció:  Miquel Àngel Llauger. Editorial: Adesiara (Martorell 2020). Preu: 12 € (La Central del Raval 2020). 105 pàgines. Mida: 14*20,5 cm. Rústica. ISBN: 978-84-16948-54-3

Fitxa 480. Doble pàgina en anglès i català, amb les clàssiques il·lustracions d’Henry Holiday

409. SNARK FRANCÈS, MAIS OUI!

Fitxa 469. Portada

Aquesta petita edició en francès de The Hunting of Snark és una petita joia que et dona una gran joia quan el llegeixes. Per cinc euros et dona l’Snark en anglès i en francès amb les il•lustracions d’Henry Holiday, una introducció de l’editor, un prefaci, i un annex titulat “A travers le Jabberwocky de Lewis Carroll. Onze mots-valises dans huit traductions, commentés par Bernard Cerquiglini“.

Però anem per parts. A la introducció de l’editor ens assabentem que el primer a traduir l’Snark al francès, el 1929, fou Louis Aragon (1897-1982) [+], metge, poeta, periodista, novel•lista i militant del Partit Comunista francès. Quan va fer la traducció era al final de la seva època dadaïsta-surrealista, a la que va renunciar per adoptar postulats militants comunistes. Després fou estalinista, de la resistència francesa, …. Al final de la seva vida va denunciar l’autoritarisme soviètic i traduí Milan Kundera, durant la Primavera de Praga. Estaria bé veure la traducció d’Aragon i comparar-la amb aquesta de Jacques Roubard. Roubard (1932) [+] és poeta, escriptor i matemàtic, membre de l’Oulipo (Ouvroir de Littérature potentielle), moviment surrealista i més coses creat el 1960, amb integrants de gran imaginació com Raimond Quéneau o Georges Perec. La traducció de Roubard trenca els versos en mil trossets. Per exemple, els tres primers versos són:

Pour du Snark (…) c’est l’endroit
l’Homme à la Cloche (…) crià
Débarquant (…) soigneusement (…) ses matelots

i així tot el poema. Hi ha una altra traducció de l’Snark al francès, feta per Jean-Luc Fradet a les Éditions Globophile el 2019, que no tinc.

Els primers versos de l’Snark. Fitxa 469. Fes clic per ampliar.

El llibre conté també un treball de l’important lingüista Bernard Cerquiglini [+] sobre les paraules-maleta contingudes a la primera estrofa del poema Jabberwocky, del Mirall. i en compara vuit versions fetes en francès, entre les que inclou la tentativa antigramatical d’Antonin Artaud [+]. I hi analitza cadascuna de les onze paraules-maleta: brillig, slithy, toves, gyre, gimble, wabe, mimsy, borogoves, raths, mome, i outgrabe. Treball interessant

Anàlisi i comparació del terme Brillig, del Jabberwocky. Fitxa 469. Fes clic per ampliar.

L’autor de les il•lustracions és Henry Holiday, citat en nombroses ocasions, la darrera aquí [+]. Pel que fa a l’editorial, és Folio, un segell de Gallimard [+], importantíssima editorial francesa que té de tot [+].

Fitxa 469
Títol: La chasse au Snark. Contingut: poema original traduït i il•lustrat, i diversos complements. Autor:Lewis Carroll. Idioma: francès i anglès. Il•lustracions: Henry Holiday. Traducció: Jacques Roubard, i anàlisi lingüística de Bernard Cerquiglini. Editorial: Folio-Gallimard (2010). Preu: 5,03 € (Blois 2013). 132 pàgines. Mida: 11*18 cm. Rústica. ISBN: 978-2-07-043668-2

Una de les il·lustracions d’Henry Holiday. Fitxa 469

397. SNARK FRUTOS-LABORDA

Fitxa 463. Portada

Carroll diu que un dia d’estiu caminava sol i se li va ocórrer un vers, un únic vers: “The Snark was a Boojum, you see“. I que a partir d’aquí va anar component l’obra durant dos anys. Pot semblar impossible fer una composició a partir de tan sols un vers, però deu ser possible, si ho diu. Jo ho he intentat. Vaig tenir ja fa força anys la inspiració d’un començament de conte, que feia així: “Una vegada hi havia un cuc que volia creuar l’autopista…” . Però jo aquí em vaig quedar encallat, a diferència de Carroll.

Fitxa 463. El Carnisser i el Castor fan comptes.
Fes clic per ampliar.


Ens trobem amb una traducció al castellà anterior a algunes de les que hem vist, com la de Jordi Doce de 2016 [+] o la magnífica de Sarabia de 2001 [+]. El pròleg de l’edició d’avui és especialment interessant, fet per J.Xavier Laborda [+], professor de Filologia de la Universitat de Barcelona i participant en la primera jornada Delícies d’Alícia de 2016 [+]. Al pròleg hi dona pistes de continguts, de significats i de les formes poètiques de l’obra original i de la traducció. I destaca que han optat per traduir sense rima, perquè així el poema guanya en vivacitat. I que els noms d’animals fantàstics els han mantingut –Snark– o n’han reformat el nom per tal que en castellà sonin similars a l’anglès: cas del Búcham, per Boojum.

Les il•lustracions són les clàssiques d’Henry Holiday, ja vistes en anteriors entrades. Són en total 11, i n’anirem veient la resta en posteriors comentaris de llibres.

Juntament amb Laborda, ha traduit el llibre MªEugènia Frutos, que és traductora i ha participat en diferents obres de no-ficció de Carroll: el Diario de un viaje a Rusia, amb Laborda [+] i les Cartas inéditas a Mabel Amy Burton [+].

Ha editat el llibre de forma molt cuidada l’editorial MCA, de València. a la col•lecció Arlequín. No veig que actualment tingui activitat.

Fitxa 463
Títol: La caza del Snark. Contingut: original bilingüe il•lustrat. Text: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Idiomes: anglès i espanyol. Traducció: María Eugenia Frutos i J.Javier Laborda. Editorial: MCA Arlequín (València 2000). Preu: no consta (regal 2015). 89 pàgines. Mida: 15,5*22,5 cm. Cartoné i guardes. ISBN: 84-931326-4-0

Fitxa 463. Escena del somni de l’Advocat. Fes clic per ampliar

326. ALÍCIA I LA MÀQUINA DEL TEMPS

Fitxa 391. Portada, amb una alusió a l’Snark

Pots imaginar una reunió, el 1866, entre Alice Liddell, Charles Dodgson, Charles Darwin, H.G.Wells i John Dalton? Impossible, perquè en Dalton -creador de la teoria atòmica moderna- va morir el 1844, l’Alice va néixer el 1852 i H.G.Wells el 1866. Però, segons la novel•la, va ser possible perquè H.G.Wells va viatjar amb la seva màquina del temps fins el 1866. Alice tenia 14 anys, i rebia la visita de Charles Darwin, que en aquell moment tenia 57 anys i ja havia escrit el llibre On the Origin of Species, que és de 1859. Dodgson havia escrit també l’Alícia primera, l’any anterior, i tenia 34 anys. I, mitjançant la mateixa màquina del temps Wells va anar a buscar Dalton i el va portar al present (1866).

La novel•la consisteix en la descripció de la reunió, on Alice i Dodgson els revelen el secret millor guardat: que Alice li va dictar a Dodgson la primera versió d’Alice’s Adventures Underground, i els capítols addicionals fins fer l’Alice’s Adventures in Wonderland. I per què Alice va poder dictar-li? Perquè actuava com una medium d’un missatge del futur (i no segueixo amb l’spoiler…).

La novel•la és sensacional, escrita per un erudit en les Alícies, en la història de la ciència i en la biologia. Pel camí hi surten Mendel, Galton, Ada Lovelace… i tots tenen alguna cosa a dir a la història que l’Alice explica.

Fitxa 391. John Dalton, afectat de daltonisme. Fes clic per ampliar.

L’autor és Victor Fet (Novosibirsk 1955), un biòleg (aracnòleg!) d’origen rus emigrat als EUA que té una important tasca de recerca en escorpins i n’ha donat nom a cinc. A més, és també un erudit en temes de Carroll i Alícies. Ha traduit moltes obres al rus, ha escrit articles, i ha fet novel•la com la que estem comentant. A aquest enllaç hi ha la seva producció no relacionada amb la biologia [+]. Al llibre hi ha notes erudites, en la línia de Gardner i altres, per justificar episodis històrics, etimologies, o referències a revistes i llibres.

L’il•lustrador és Byron W.Sewell, a qui ja haviem vist a aquest blog. [+] [+]. El llibre és editat per Evertype, mil vegades comentada [+]

Un llibre estimulant, científicament impecable, enginyós i de lectura apassionant, al menys per a mi.

Fitxa 391
Títol: Alice and the Time Machine. Contingut: novel•la de ciència i ficció. Autor: Victor Fet. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, IRE 2016). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 134 pàg. Preu: 10,24 £ (Amazon UK, 2018). ISBN: 978-1-78201-156-9

Fitxa 391. Contraportada amb H.G.Wells i la màquina del temps

286. SNARK I JABBERWOCKY

Fitxa 346. Portada. Il·lustracions de David Elliott. L’utensili de sobre coberta és l’olla per coure els snarks que atrapessin.


Colossal. Aquesta monumental obra és una atractiva novel•la fantàstica, magníficament il•lustrada. És la recreació novelada de “The Hunting of Snark“, comentada diverses vegades a aquest blog [+] , [+] , [+] . L’argument es basa en un manuscrit trobat dins d’una cartera que subhastaven. El manuscrit resulta ser escrit per un dels expedicionaris que van anar a la caça de l’Snark, precisament el membre del que no n’hi ha cap imatge en la primera edició de l’obra il•lustrada per Henry Holiday. Aquest personatge és el Boots, el grum.

D’acord amb el que ens explica, els Snarks són una espècie de cargols –snails– força grans, i l’expedició pretén capturar-ne uns quants per comercialitzar-los com a delicatessen per a gurmets. Al llibre se’ns expliquen detalls previs de l’expedició, i , a continuació, s’intercala al llibre tot el text de The Hunting of the Snark.

Després de la frase final “For the Snark was a Boojum, you see“, segueix la narració del Boots. Van a una illa on hi ha the tulgey wood i the TumTum tree, ambdós citats en el poema Jabberwocky, del text de Carroll Through the Looking-Glass“. I en mig del bosc se’ls apareix el Jabberwock, que persegueix al Boots i a la resta de l’expedició. Es refugien al vaixell i fugen. Comencen a trobar-se cargols -petits snarks– al vaixell, i la tripulació va morint de formes variades i misterioses. Finalment, un cargol gegant engoleix el vaixell. Aquest cargol gegant és un Boojum, que ve a ser la metamorfosi d’un snark. Quan el Boojum amb el vaixell és prop d’Anglaterra el Boots es pot escapolir amb el seu manuscrit, i no queda clar si sobreviu. En tot cas, el manuscrit arriba a la subhasta.

El Boojum ingerint el vaixell. Fes doble clic per ampliar.

El llibre conté un voluminós annex amb múltiples notes, algunes documentals certes, com la biografia de Carroll. Altres notes són fabulades i autoalusives perquè expliquen detalls del mateix manuscrit, com estava il•lustrat, el material de les tapes, i detalls així. Les notes són molt seductores de llegir, intel·ligents i en la línia de la literatura fantàstica derivada de Borges.

El mapa de l’illa, que té forma de Snark o de Boojum. Fes doble clic per ampliar.


Aquest llibre està molt il•lustrat. Conté els dibuixos que representa que el Boots havia fet al manuscrit, i moltes altres il•lustracions que segueixen el mateix estil artístic.

A mi m’ha agradat molt. I és que en plauen les novel•les que recreen una novel•la anterior. Recordo amb especial i anguniós plaer la novel•la de Jules Verne La esfinge de los hielos, on descriu una expedició que va anar a la cerca d’Arthur Gordon Pym, el personatge d’Edgar Allan Poe. I, per cert, aquesta novel•la de Poe queda també oberta, amb un personatge gegantí al final del que no se’n aclaria la identitat… Poe va escriure aquest relat el 1838, molt abans que Carroll i l’Snark, que és de 1874. Segur que Carroll el devia haver llegit. I, com a curiositat -o coïncidència- Jack London va comprar el 1906 un vaixell al que va denominar Snark en honor a Carroll, i va anar a navegar durant set anys pels mars del Sud… com Pym [+].

Novel·la biogràfica sobre el creuer als mars del Sud de Jack London a bord de l’Snark. Fes clic per ampliar.


L’autor de text i les il•lustracions és David Elliott [+]. Escriu i dibuixa textos per a infants i joves a Dunedin, Nova Zelanda. L’editorial Otago és la més llunyana que hem comentat. Otago és una regió de Nova Zelanda, que té per capital Dunedin, on es va fundar la seva primera universitat. La seva editorial és Otago University Press [+] que publica una àmplia varietat de llibres acadèmics, especialitzats en temes del Pacífic, i altres de narrativa variada.

Fitxa 346
Títol: Snark. Contingut: Novel•la-reportatge il•lustrada sobre les obres Snark i Jabberwocky. Autor: David Elliott sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: David Elliott. Editorial: Otago University Press (Dunedin, Nova Zelanda 2016). Mida: 29*25,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. 219 pàg. Preu: £26,95. (Amazon 2017). ISBN: 978-1-877578-94-6

“The Tumtum tree” il·lustració a doble pàgina. Fitxa 346. Fes clic per ampliar.

248. LA CAÇA DE L’SNARK A VENÈCIA, UNA BOGERIA.

Fitxa 305. Portada

Fitxa 305. Portada

M’agraden els llibres en què un dels personatges està extret d’un altre llibre. En certs casos són llibres del mateix autor: Verne fa sortir el Capità Nemo, de Vint mil llegües de viatge submarí a L’illa misteriosa. En altres casos, un autor agafa personatges d’altres autors. El mateix Verne, a L’esfinx dels gels, fa sortir-hi Arthur Gordon Pym, personatge d’Edgar Allan Poe. Un altre exemple és el de l’obra teatral de Tom Stoppard Rosencrantz i Guildenstern han mort (1966), ambdós personatges secundaris del Hamlet de Shakespeare.

Al llibre que comentem aquí, trobem el Pastisser a Venècia. És un des personatges de La caça de l’snark (o La caça del merma, en traducció de Viana [+]), personatge que al cant nº 8 de l’Snark desapareix de forma sobtada. Un personatge de còmic denominat Flabby JackJack el Flàccid– navega en un submarí i troba el Pastisser enfilat a una boia, quasi idèntica a la de la il•lustració de contracoberta de l’edició inicial de l’Snark dibuixada per Henry Holiday i reproduida aquí [+].

El submarí va a Venècia, on es troben amb diversos personatges onírics: el rinoceront pintat per Albrecht Durero, l’Uroboro -una figura dels alquimistes- i el Lleó de Sant Marc, símbol de Venècia. Una passada per les cartes del tarot i… s’acaba el llibre, o més exactament la primera part, perquè aquest llibre té una segona part que no tinc, ni crec que s’edités mai.

Fitxa 305. El Pastisser substituint el Lleó de Sant Marc, amb el rinoceront de Durero i papallones-góndola. Fes doble clic per ampliar

Fitxa 305. El Pastisser substituint el Lleó de Sant Marc, amb el rinoceront de Durero i papallones-góndola. Fes doble clic per ampliar


Tècnicament el llibre és un àlbum gràfic, quasi un comic, amb text d’Otto Jägersberg [+], escriptor i cineasta alemany nascut el 1942. Les il•lustracions són de Leo Leonhard, que per cert té el cognom mal escrit a la coberta del llibre. Leonhard [+] (1939-2011) és el creador del personatge de còmic Flabby Jack, que surt a llibres anteriors i posteriors a aquest. El llibre va editar-se inicialment el 1973, a Darmstadt, per part de Melzer Verlag GmbH amb el títol de Glücksucher in Venedig, que no té res a veure amb l’Snark: en alemany tradueixen Snark per Schnark, Schnatz o Schlarg.

El traductor fou Feliu Formosa [+] (Sabadell 1934), que és poeta, professor d’art dramàtic i traductor, especialment de l’alemany al català o al castellà. Brecht, Schnitzler, Ibsen, Hesse, Goethe, Dürrenmatt són alguns dels autors que ha traduit.

El llibre, o millor dit, mig llibre, va ser editat aquí per l’editorial Lumen [+] el 1975, quan estava dirigida per Esther Tusquets, una voraç col•leccionista carrolliana. Com he escrit abans, no em consta que editessin la segona meitat del llibre. El llibre és de grans dimensions, amb coberta de cartoné, i sense numerar les pàgines. Al final hi ha quatre pàgines explicatives de les moltes referències cultes del còmic, i remet als números de pàgina… que no hi ha. Devia ser una errada dels editors.
Jo he comprat el’exemplar, usat, a una llibreria antiquària de la xarxa. He vist que en venen encara altres exemplars.

Fitxa 305
Títol: Caza del snark en Venecia. Contingut: Glücksucher in Venedig traduïda i il•lustrada. Autor: Otto Jägersberg. Il•lustracions: Leo Leonhard. Idioma: espanyol. Traductor: Feliu Formosa. Editorial: Lumen (Barcelona 1975). Cartoné. Mida: 32*24,5 cm. 48 pàg. Preu: 10€ (2016, llibreria de vell). ISBN: 84-264-4732-5

Fitxa 305. El Pastisser surt de la boia i va al submarí de Flaggy  Jack. Fes clic per ampliar

Fitxa 305. El Pastisser surt de la boia i va al submarí de Flaggy Jack. Fes clic per ampliar

237. LA CAÇA DEL CARUALO

Portada. Fitxa 293

Portada. Fitxa 293

Hi ha algunes traduccions de l’Snark a l’espanyol. Hem vist al blog la de Marta Olmos [+], Luís Maristany [+], Eduardo Stilman [+], i la darrerament comentada d’Adolfo Sarabia [+]. Hi ha a més la traducció al català d’Amadeu Viana [+]. Aquesta nova edició bilingüe que es presenta a aquesta entrada acaba de ser publicada per l’editorial Nordicalibros.

Ha estat traduit per Jordi Doce (Gijón 1967) [+]. És poeta, autor i traductor, que va rebre un doctorat de la universitat de Sheffield. A la nota del traductor final dóna algunes pistes de la seva traducció. Afirma que entre una traducció literal i recrear el poema ha triat aquesta darrera opció, com fan pràcticament tots els traductors. Els diferents cants del poema, els fits de Carroll, els tradueix com a prontos, és a dir rampells.

Ha triat traduir Snark per Carualo com a paraula maleta entre caracol i escualo, perquè Snark prové de snail i shark. És la mateixa solució vista a la traducció d’Adolfo Sarabia, però ell va preferir carabón com a barreja de caracol i tiburón. Les referències al Jabberwocky són tretes de les traduccions de Ramón Buckley.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: "La desaparició".  Fes clic per ampliar.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: “La desaparició”. Fes clic per ampliar.


És molt menys clara la solució per traduir Boojum. El vers final el tradueix per
…que era un Boblo el Carualo, sin más cuento“.
Per què Boblo? Segons explica Martin Gardner [+] a Boojum el boo deriva de bogyman que vol dir l’home del sac o el diable, i el jum deriva de mumbo jumbo, expressió per designar la xerrameca. Si Gardner ho diu… De bobada i diablo surt el Boblo. Stilman, Maristany i Olmos mantenen Snark i Boojum (Bujum en el cas de Maristany). En català, Viana ha preferit Merma i Empor, sense justificació, que jo sàpiga.

Les il•lustracions d’aquesta edició és Tove Jansson, la peculiar dissenyadora gràfica, il•lustradora i guionista de la que ja haviem vist alguna obra: [+].
L’editorial Nordicalibros ha fet una cuidada edició, com sol fer i ja hem vist [+], [+].

Fitxa 293
Títol: La Caza del Carualo. Contingut: Poema original en anglès i traducció, i•lustrat, amb pròleg i nota del traductor. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Tove Jansson. Idioma: espanyol i anglès. Traductor i pròleg: Jordi Doce. Editorial: Nordicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 22*15,5 cm. 93 pàg. Preu: 16,50 € (2016). ISBN: 978-84-16830-01-5

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

212. ALÍCIA PER A ESTUDIOSOS

Portada. Fitxa 269.

Portada. Fitxa 269.

Els llibres de Lewis Carroll formen part del canon literari en anglès. Com a tals, hi ha tota mena d’estudis dirigits a especialistes per al seu estudi, i dirigits als estudiosos per a la seva anàlisi. El llibre que es comenta a aquesta entrada forma part del conjunt de llibres que fa l’editorial W.W.Norton de clàssics de la literatura en anglès, en molts casos en forma d’antologies temàtiques, des de fa més de cinquanta anys. Aquesta editorial té la col•lecció Norton Critical Editions, destinada a edicions completes amb notes i comentaris de les principals obres de la literatura. Les obres de Carroll formen part d’aquestes edicions, des de 1971, i la que aquí es comenta n’és la tercera edició, de 2013.

L’editor és Donald J.Gray, professor emèrit de la Indiana University (EUA), i expert en literatura victoriana. El llibre inclou, com a obres completes, l’Alice’s Adventures in Wonderland, Through the Looking-glass -ambdues amb les il•lustracions de Tenniel– , i The Hunting of the Snark. Hi ha moltes notes, en la línia dels llibres anotats de Martin Gardner, a qui Gray cita constantment [+], [+]. No és una simple còpia, ni molt menys, de notes: Gray és un erudit que ha buscat fonts originals i les aboca als comentaris i notes. Si Gardner es dirigeix al gran públic interessat en les Alícies, Gray ho fa al públic interessat en la literatura anglesa que té les Alícies com a llibre referent.

Hi ha, a més, seixanta pàgines sobre la contextualització de Carroll i la seva obra, escrits per diversos especialistes que detallen aspectes de l’obra i la biografia de l’autor. Comenten les cartes que va escriure, la seva activitat com a fotògraf, la seva vida eclesiàstica, extractes dels seus diaris, cartes al seu editor Macmillan i a les seves amigues i amics, i un text sobre els seus darrers dies, la seva mort i l’enterrament. Vegeu l’índex al final de l’entrada.

El llibre conté una important recopilació -vuitanta pàgines- de textos sobre la literatura infantil del segle XIX i XX i sobre les Alícies, tal com van ser rebudes. Comença Charles Dickens, amb un text de 1853 sobre els contes de fades. I segueixen un conjunt de textos avaluant tota mena d’aspectes de les Alícies i la literatura infantil: nonsense, el Jabberwocky, aspectes psicològics de l’Alícia, les fotografies de Carroll, i fins i tot les matemàtiques i el seu sentit de l’humor. Acaba el llibre amb una completa bibliografia acadèmica i literària, amb quasi dues-centes cites de llibres i articles.

Una obra imprescindible per a estudiosos com tu. Sense ironia… si has arribat fins aquí.

Fitxa 269
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland, Through the Looking-glass I The Hunting of the Snark. Amb comentaris, notes, extractes històrics i bibliografia. Autor: originals de Lewis Carroll. Editor: Donald J. Gray, i molts comentaristes. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Editorial: W.W.Norton (New York i Londres, 2013 3ª ed.). Rústica. Mida: 21*13 cm. 392 pàg. Preu: $17,50 (Amazon 2016). ISBN: 978-0-393-93234-8

Publicat el 22 d’abril de 2016.

Fitxa 269. Índex

Fitxa 269. Índex

172. EL PRIMER SNARK DE MARTIN GARDNER

Portada. Fitxa 223. Mapa de l'oceà, segons Henry Holiday i Lewis Carroll

Portada. Fitxa 223. Mapa de l’oceà, segons Henry Holiday i Lewis Carroll


Aquesta és la primera edició de l’Snark anotat per Martin Gardner, que ja es va comentar en la seva edició definitiva de 2006 [+]. Aquesta primera edició és molt més breu, amb notes molt menys elaborades. És de 1962, poc després de que Garner hagués publicat l’Alícia anotada, el 1960 [+] . Gardner hi escriu un pròleg i totes les 63 notes del text, on intenta aclarir tots els conceptes obscurs del text, cosa que no és fàcil.

Fitxa 223. Il·lustració interior, amb els protagonistes. Els seus  noms comencen tots amb B: the Bellman (campaner), the Baker (forner),  the Barrister  (advocat),  the Billiard marker (jugador de billar), the Banker (banquer), the Bounet-maker (barreter) i the Broker (l'administrador). Falten the Boots (el grum) i the Beaver (el castor), l'únic animal. Fes clic per ampliar.

Fitxa 223. Il·lustració interior, amb els protagonistes. Els seus noms comencen tots amb B: the Bellman (campaner), the Baker (forner), the Barrister (advocat), the Billiard marker (jugador de billar), the Banker (banquer), the Bounet-maker (barreter) i the Broker (l’administrador). Falten the Boots (el grum) i the Beaver (el castor), l’únic animal.
Fes clic per ampliar.


Passa com amb la mecànica quàntica. Richard Feynman (1918-1988) fou un famós físic, que treballà en els límits de la ciència del seu moment, i inventà una de les teories que s’ha demostrat més precisa al llarg de la història, la cromodinàmica quàntica, que és una part especialitzada de la mecànica quàntica, bàsica per a la comprensió del món. Però és tan difícil d’explicar als profans que Feynman té una frase il•lustrativa: “Si et penses que comprens la mecànica quàntica, és que no comprens la mecànica quàntica“.

Passa una mica el mateix amb el nonsense, o literatura de l’absurd de la que el poema “The hunting of the Snark” n’és un exemple paradigmàtic. Si et penses que l’entens, és que no l’entens. És el que tenen els poemes surrealistes, com sol ser considerat l’Snark.

Em va interessar i m’ha tornat a interessar especialment la discussió de Gardner sobre el Boojum. Recordem que el vers final del poema de l’Snark és “For the Snark was a Boojum, you see” com si això aclarís res, perquè ni sabem què és un Snark ni tampoc un Boojum. Hi fa sortir Kierkegaard i Unamuno (“Del sentimiento trágico de la vida“), la bomba d’Hiroshima.. perquè, al seu entendre, “el Boojum és més que la mort, és el final de tota cerca, és l’extinció final i absoluta“. El Boojum vist així em recorda els forats negres, zona de l’espai tan densa que res del que hi cau no en pot sortir, ni la llum. Aquest concepte astrofísic teòric ha estat generat al llarg del segle XX però no desenvolupat amb força fins després que Gardner escrivís el seu primer assaig sobre l’Snark. Tampoc ha usat aquesta analogia a l’edició definitiva.

Per la resta, els mateixos pròleg, prefaci, annexes i il•lustracions de Henry Holiday. La portada és diferent. A aquesta primera edició hi ha de fons el pintoresc mapa de l’oceà vist ja a l’entrada de l’Snark en català [+].

FITXA 223
Títol: The Annotated Snark Contingut: The Hunting of the Snark, il•lustrat i amb notes. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Pròleg i notes: Martin Gardner
Idioma: anglès. Editorial: Simon and Schuster (New York, 1962). Mida: 25*16 cm, cartoné i sobrecoberta. Preu: original $3,95. Llibreria de vell via Amazon, 2015: $6,95 ISBN: no existia

Coberta interior de la primera edició de l'Snark. Dibuix d'Henry Holiday, amb la frase final.

Coberta interior de la primera edició de l’Snark. Dibuix d’Henry Holiday, amb la frase final.