397. SNARK FRUTOS-LABORDA

Fitxa 463. Portada

Carroll diu que un dia d’estiu caminava sol i se li va ocórrer un vers, un únic vers: “The Snark was a Boojum, you see“. I que a partir d’aquí va anar component l’obra durant dos anys. Pot semblar impossible fer una composició a partir de tan sols un vers, però deu ser possible, si ho diu. Jo ho he intentat. Vaig tenir ja fa força anys la inspiració d’un començament de conte, que feia així: “Una vegada hi havia un cuc que volia creuar l’autopista…” . Però jo aquí em vaig quedar encallat, a diferència de Carroll.

Fitxa 463. El Carnisser i el Castor fan comptes.
Fes clic per ampliar.

Ens trobem amb una traducció al castellà anterior a algunes de les que hem vist, com la de Jordi Doce de 2016 [+] o la magnífica de Sarabia de 2001 [+]. El pròleg de l’edició d’avui és especialment interessant, fet per J.Xavier Laborda [+], professor de Filologia de la Universitat de Barcelona i participant en la primera jornada Delícies d’Alícia de 2016 [+]. Al pròleg hi dona pistes de continguts, de significats i de les formes poètiques de l’obra original i de la traducció. I destaca que han optat per traduir sense rima, perquè així el poema guanya en vivacitat. I que els noms d’animals fantàstics els han mantingut –Snark– o n’han reformat el nom per tal que en castellà sonin similars a l’anglès: cas del Búcham, per Boojum.

Les il•lustracions són les clàssiques d’Henry Holiday, ja vistes en anteriors entrades. Són en total 11, i n’anirem veient la resta en posteriors comentaris de llibres.

Juntament amb Laborda, ha traduit el llibre MªEugènia Frutos, que és traductora i ha participat en diferents obres de no-ficció de Carroll: el Diario de un viaje a Rusia, amb Laborda [+] i les Cartas inéditas a Mabel Amy Burton [+].

Ha editat el llibre de forma molt cuidada l’editorial MCA, de València. a la col•lecció Arlequín. No veig que actualment tingui activitat.

Fitxa 463
Títol: La caza del Snark. Contingut: original bilingüe il•lustrat. Text: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Idiomes: anglès i espanyol. Traducció: María Eugenia Frutos i J.Javier Laborda. Editorial: MCA Arlequín (València 2000). Preu: no consta (regal 2015). 89 pàgines. Mida: 15,5*22,5 cm. Cartoné i guardes. ISBN: 84-931326-4-0

Fitxa 463. Escena del somni de l’Advocat. Fes clic per ampliar

326. ALÍCIA I LA MÀQUINA DEL TEMPS

Fitxa 391. Portada, amb una alusió a l’Snark

Pots imaginar una reunió, el 1866, entre Alice Liddell, Charles Dodgson, Charles Darwin, H.G.Wells i John Dalton? Impossible, perquè en Dalton -creador de la teoria atòmica moderna- va morir el 1844, l’Alice va néixer el 1852 i H.G.Wells el 1866. Però, segons la novel•la, va ser possible perquè H.G.Wells va viatjar amb la seva màquina del temps fins el 1866. Alice tenia 14 anys, i rebia la visita de Charles Darwin, que en aquell moment tenia 57 anys i ja havia escrit el llibre On the Origin of Species, que és de 1859. Dodgson havia escrit també l’Alícia primera, l’any anterior, i tenia 34 anys. I, mitjançant la mateixa màquina del temps Wells va anar a buscar Dalton i el va portar al present (1866).

La novel•la consisteix en la descripció de la reunió, on Alice i Dodgson els revelen el secret millor guardat: que Alice li va dictar a Dodgson la primera versió d’Alice’s Adventures Underground, i els capítols addicionals fins fer l’Alice’s Adventures in Wonderland. I per què Alice va poder dictar-li? Perquè actuava com una medium d’un missatge del futur (i no segueixo amb l’spoiler…).

La novel•la és sensacional, escrita per un erudit en les Alícies, en la història de la ciència i en la biologia. Pel camí hi surten Mendel, Galton, Ada Lovelace… i tots tenen alguna cosa a dir a la història que l’Alice explica.

Fitxa 391. John Dalton, afectat de daltonisme. Fes clic per ampliar.

L’autor és Victor Fet (Novosibirsk 1955), un biòleg (aracnòleg!) d’origen rus emigrat als EUA que té una important tasca de recerca en escorpins i n’ha donat nom a cinc. A més, és també un erudit en temes de Carroll i Alícies. Ha traduit moltes obres al rus, ha escrit articles, i ha fet novel•la com la que estem comentant. A aquest enllaç hi ha la seva producció no relacionada amb la biologia [+]. Al llibre hi ha notes erudites, en la línia de Gardner i altres, per justificar episodis històrics, etimologies, o referències a revistes i llibres.

L’il•lustrador és Byron W.Sewell, a qui ja haviem vist a aquest blog. [+] [+]. El llibre és editat per Evertype, mil vegades comentada [+]

Un llibre estimulant, científicament impecable, enginyós i de lectura apassionant, al menys per a mi.

Fitxa 391
Títol: Alice and the Time Machine. Contingut: novel•la de ciència i ficció. Autor: Victor Fet. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, IRE 2016). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 134 pàg. Preu: 10,24 £ (Amazon UK, 2018). ISBN: 978-1-78201-156-9

Fitxa 391. Contraportada amb H.G.Wells i la màquina del temps

286. SNARK I JABBERWOCKY

Fitxa 346. Portada. Il·lustracions de David Elliott. L’utensili de sobre coberta és l’olla per coure els snarks que atrapessin.

Colossal. Aquesta monumental obra és una atractiva novel•la fantàstica, magníficament il•lustrada. És la recreació novelada de “The Hunting of Snark“, comentada diverses vegades a aquest blog [+] , [+] , [+] . L’argument es basa en un manuscrit trobat dins d’una cartera que subhastaven. El manuscrit resulta ser escrit per un dels expedicionaris que van anar a la caça de l’Snark, precisament el membre del que no n’hi ha cap imatge en la primera edició de l’obra il•lustrada per Henry Holiday. Aquest personatge és el Boots, el grum.

D’acord amb el que ens explica, els Snarks són una espècie de cargols –snails– força grans, i l’expedició pretén capturar-ne uns quants per comercialitzar-los com a delicatessen per a gurmets. Al llibre se’ns expliquen detalls previs de l’expedició, i , a continuació, s’intercala al llibre tot el text de The Hunting of the Snark.

Després de la frase final “For the Snark was a Boojum, you see“, segueix la narració del Boots. Van a una illa on hi ha the tulgey wood i the TumTum tree, ambdós citats en el poema Jabberwocky, del text de Carroll “Through the Looking-Glass“. I en mig del bosc se’ls apareix el Jabberwock, que persegueix al Boots i a la resta de l’expedició. Es refugien al vaixell i fugen. Comencen a trobar-se cargols -petits snarks– al vaixell, i la tripulació va morint de formes variades i misterioses. Finalment, un cargol gegant engoleix el vaixell. Aquest cargol gegant és un Boojum, que ve a ser la metamorfosi d’un snark. Quan el Boojum amb el vaixell és prop d’Anglaterra el Boots es pot escapolir amb el seu manuscrit, i no queda clar si sobreviu. En tot cas, el manuscrit arriba a la subhasta.

El Boojum ingerint el vaixell. Fes doble clic per ampliar.

El llibre conté un voluminós annex amb múltiples notes, algunes documentals certes, com la biografia de Carroll. Altres notes són fabulades i autoalusives perquè expliquen detalls del mateix manuscrit, com estava il•lustrat, el material de les tapes, i detalls així. Les notes són molt seductores de llegir, intel·ligents i en la línia de la literatura fantàstica derivada de Borges.

El mapa de l’illa, que té forma de Snark o de Boojum. Fes doble clic per ampliar.

Aquest llibre està molt il•lustrat. Conté els dibuixos que representa que el Boots havia fet al manuscrit, i moltes altres il•lustracions que segueixen el mateix estil artístic.

A mi m’ha agradat molt. I és que en plauen les novel•les que recreen una novel•la anterior. Recordo amb especial i anguniós plaer la novel•la de Jules Verne La esfinge de los hielos, on descriu una expedició que va anar a la cerca d’Arthur Gordon Pym, el personatge d’Edgar Allan Poe. I, per cert, aquesta novel•la de Poe queda també oberta, amb un personatge gegantí al final del que no se’n aclaria la identitat… Poe va escriure aquest relat el 1838, molt abans que Carroll i l’Snark, que és de 1874. Segur que Carroll el devia haver llegit. I, com a curiositat -o coïncidència- Jack London va comprar el 1906 un vaixell al que va denominar Snark en honor a Carroll, i va anar a navegar durant set anys pels mars del Sud… com Pym [+].

Novel·la biogràfica sobre el creuer als mars del Sud de Jack London a bord de l’Snark. Fes clic per ampliar.

L’autor de text i les il•lustracions és David Elliott [+]. Escriu i dibuixa textos per a infants i joves a Dunedin, Nova Zelanda. L’editorial Otago és la més llunyana que hem comentat. Otago és una regió de Nova Zelanda, que té per capital Dunedin, on es va fundar la seva primera universitat. La seva editorial és Otago University Press [+] que publica una àmplia varietat de llibres acadèmics, especialitzats en temes del Pacífic, i altres de narrativa variada.

Fitxa 346
Títol: Snark. Contingut: Novel•la-reportatge il•lustrada sobre les obres Snark i Jabberwocky. Autor: David Elliott sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: David Elliott. Editorial: Otago University Press (Dunedin, Nova Zelanda 2016). Mida: 29*25,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. 219 pàg. Preu: £26,95. (Amazon 2017). ISBN: 978-1-877578-94-6

“The Tumtum tree” il·lustració a doble pàgina. Fitxa 346. Fes clic per ampliar.

248. LA CAÇA DE L’SNARK A VENÈCIA, UNA BOGERIA.

Fitxa 305. Portada

M’agraden els llibres en què un dels personatges està extret d’un altre llibre. En certs casos són llibres del mateix autor: Verne fa sortir el Capità Nemo, de Vint mil llegües de viatge submarí a L’illa misteriosa. En altres casos, un autor agafa personatges d’altres autors. El mateix Verne, a L’esfinx dels gels, fa sortir-hi Arthur Gordon Pym, personatge d’Edgar Allan Poe. Un altre exemple és el de l’obra teatral de Tom Stoppard Rosencrantz i Guildenstern han mort (1966), ambdós personatges secundaris del Hamlet de Shakespeare.

Al llibre que comentem aquí, trobem el Pastisser a Venècia. És un des personatges de La caça de l’snark (o La caça del merma, en traducció de Viana [+]), personatge que al cant nº 8 de l’Snark desapareix de forma sobtada. Un personatge de còmic denominat Flabby Jack –Jack el Flàccid– navega en un submarí i troba el Pastisser enfilat a una boia, quasi idèntica a la de la il•lustració de contracoberta de l’edició inicial de l’Snark dibuixada per Henry Holiday i reproduida aquí [+].

El submarí va a Venècia, on es troben amb diversos personatges onírics: el rinoceront pintat per Albrecht Durero, l’Uroboro -una figura dels alquimistes- i el Lleó de Sant Marc, símbol de Venècia. Una passada per les cartes del tarot i… s’acaba el llibre, o més exactament la primera part, perquè aquest llibre té una segona part que no tinc, ni crec que s’edités mai.

Fitxa 305. El Pastisser substituint el Lleó de Sant Marc, amb el rinoceront de Durero i papallones-góndola. Fes doble clic per ampliar

Tècnicament el llibre és un àlbum gràfic, quasi un comic, amb text d’Otto Jägersberg [+], escriptor i cineasta alemany nascut el 1942. Les il•lustracions són de Leo Leonhard, que per cert té el cognom mal escrit a la coberta del llibre. Leonhard [+] (1939-2011) és el creador del personatge de còmic Flabby Jack, que surt a llibres anteriors i posteriors a aquest. El llibre va editar-se inicialment el 1973, a Darmstadt, per part de Melzer Verlag GmbH amb el títol de Glücksucher in Venedig, que no té res a veure amb l’Snark: en alemany tradueixen Snark per Schnark, Schnatz o Schlarg.

El traductor fou Feliu Formosa [+] (Sabadell 1934), que és poeta, professor d’art dramàtic i traductor, especialment de l’alemany al català o al castellà. Brecht, Schnitzler, Ibsen, Hesse, Goethe, Dürrenmatt són alguns dels autors que ha traduit.

El llibre, o millor dit, mig llibre, va ser editat aquí per l’editorial Lumen [+] el 1975, quan estava dirigida per Esther Tusquets, una voraç col•leccionista carrolliana. Com he escrit abans, no em consta que editessin la segona meitat del llibre. El llibre és de grans dimensions, amb coberta de cartoné, i sense numerar les pàgines. Al final hi ha quatre pàgines explicatives de les moltes referències cultes del còmic, i remet als números de pàgina… que no hi ha. Devia ser una errada dels editors.
Jo he comprat el’exemplar, usat, a una llibreria antiquària de la xarxa. He vist que en venen encara altres exemplars.

Fitxa 305
Títol: Caza del snark en Venecia. Contingut: Glücksucher in Venedig traduïda i il•lustrada. Autor: Otto Jägersberg. Il•lustracions: Leo Leonhard. Idioma: espanyol. Traductor: Feliu Formosa. Editorial: Lumen (Barcelona 1975). Cartoné. Mida: 32*24,5 cm. 48 pàg. Preu: 10€ (2016, llibreria de vell). ISBN: 84-264-4732-5

Fitxa 305. El Pastisser surt de la boia i va al submarí de Flaggy Jack. Fes clic per ampliar

237. LA CAÇA DEL CARUALO

Portada. Fitxa 293

Hi ha algunes traduccions de l’Snark a l’espanyol. Hem vist al blog la de Marta Olmos [+], Luís Maristany [+], Eduardo Stilman [+], i la darrerament comentada d’Adolfo Sarabia [+]. Hi ha a més la traducció al català d’Amadeu Viana [+]. Aquesta nova edició bilingüe que es presenta a aquesta entrada acaba de ser publicada per l’editorial Nordicalibros.

Ha estat traduit per Jordi Doce (Gijón 1967) [+]. És poeta, autor i traductor, que va rebre un doctorat de la universitat de Sheffield. A la nota del traductor final dóna algunes pistes de la seva traducció. Afirma que entre una traducció literal i recrear el poema ha triat aquesta darrera opció, com fan pràcticament tots els traductors. Els diferents cants del poema, els fits de Carroll, els tradueix com a prontos, és a dir rampells.

Ha triat traduir Snark per Carualo com a paraula maleta entre caracol i escualo, perquè Snark prové de snail i shark. És la mateixa solució vista a la traducció d’Adolfo Sarabia, però ell va preferir carabón com a barreja de caracol i tiburón. Les referències al Jabberwocky són tretes de les traduccions de Ramón Buckley.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: “La desaparició”. Fes clic per ampliar.

És molt menys clara la solució per traduir Boojum. El vers final el tradueix per
“…que era un Boblo el Carualo, sin más cuento“.
Per què Boblo? Segons explica Martin Gardner [+] a Boojum el boo deriva de bogyman que vol dir l’home del sac o el diable, i el jum deriva de mumbo jumbo, expressió per designar la xerrameca. Si Gardner ho diu… De bobada i diablo surt el Boblo. Stilman, Maristany i Olmos mantenen Snark i Boojum (Bujum en el cas de Maristany). En català, Viana ha preferit Merma i Empor, sense justificació, que jo sàpiga.

Les il•lustracions d’aquesta edició és Tove Jansson, la peculiar dissenyadora gràfica, il•lustradora i guionista de la que ja haviem vist alguna obra: [+].
L’editorial Nordicalibros ha fet una cuidada edició, com sol fer i ja hem vist [+], [+].

Fitxa 293
Títol: La Caza del Carualo. Contingut: Poema original en anglès i traducció, i•lustrat, amb pròleg i nota del traductor. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Tove Jansson. Idioma: espanyol i anglès. Traductor i pròleg: Jordi Doce. Editorial: Nordicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 22*15,5 cm. 93 pàg. Preu: 16,50 € (2016). ISBN: 978-84-16830-01-5

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

212. ALÍCIA PER A ESTUDIOSOS

Portada. Fitxa 269.

Els llibres de Lewis Carroll formen part del canon literari en anglès. Com a tals, hi ha tota mena d’estudis dirigits a especialistes per al seu estudi, i dirigits als estudiosos per a la seva anàlisi. El llibre que es comenta a aquesta entrada forma part del conjunt de llibres que fa l’editorial W.W.Norton de clàssics de la literatura en anglès, en molts casos en forma d’antologies temàtiques, des de fa més de cinquanta anys. Aquesta editorial té la col•lecció Norton Critical Editions, destinada a edicions completes amb notes i comentaris de les principals obres de la literatura. Les obres de Carroll formen part d’aquestes edicions, des de 1971, i la que aquí es comenta n’és la tercera edició, de 2013.

L’editor és Donald J.Gray, professor emèrit de la Indiana University (EUA), i expert en literatura victoriana. El llibre inclou, com a obres completes, l’Alice’s Adventures in Wonderland, Through the Looking-glass -ambdues amb les il•lustracions de Tenniel– , i The Hunting of the Snark. Hi ha moltes notes, en la línia dels llibres anotats de Martin Gardner, a qui Gray cita constantment [+], [+]. No és una simple còpia, ni molt menys, de notes: Gray és un erudit que ha buscat fonts originals i les aboca als comentaris i notes. Si Gardner es dirigeix al gran públic interessat en les Alícies, Gray ho fa al públic interessat en la literatura anglesa que té les Alícies com a llibre referent.

Hi ha, a més, seixanta pàgines sobre la contextualització de Carroll i la seva obra, escrits per diversos especialistes que detallen aspectes de l’obra i la biografia de l’autor. Comenten les cartes que va escriure, la seva activitat com a fotògraf, la seva vida eclesiàstica, extractes dels seus diaris, cartes al seu editor Macmillan i a les seves amigues i amics, i un text sobre els seus darrers dies, la seva mort i l’enterrament. Vegeu l’índex al final de l’entrada.

El llibre conté una important recopilació -vuitanta pàgines- de textos sobre la literatura infantil del segle XIX i XX i sobre les Alícies, tal com van ser rebudes. Comença Charles Dickens, amb un text de 1853 sobre els contes de fades. I segueixen un conjunt de textos avaluant tota mena d’aspectes de les Alícies i la literatura infantil: nonsense, el Jabberwocky, aspectes psicològics de l’Alícia, les fotografies de Carroll, i fins i tot les matemàtiques i el seu sentit de l’humor. Acaba el llibre amb una completa bibliografia acadèmica i literària, amb quasi dues-centes cites de llibres i articles.

Una obra imprescindible per a estudiosos com tu. Sense ironia… si has arribat fins aquí.

Fitxa 269
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland, Through the Looking-glass I The Hunting of the Snark. Amb comentaris, notes, extractes històrics i bibliografia. Autor: originals de Lewis Carroll. Editor: Donald J. Gray, i molts comentaristes. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Editorial: W.W.Norton (New York i Londres, 2013 3ª ed.). Rústica. Mida: 21*13 cm. 392 pàg. Preu: $17,50 (Amazon 2016). ISBN: 978-0-393-93234-8

Publicat el 22 d’abril de 2016.

Fitxa 269. Índex

172. EL PRIMER SNARK DE MARTIN GARDNER

Portada. Fitxa 223. Mapa de l’oceà, segons Henry Holiday i Lewis Carroll

Aquesta és la primera edició de l’Snark anotat per Martin Gardner, que ja es va comentar en la seva edició definitiva de 2006 [+]. Aquesta primera edició és molt més breu, amb notes molt menys elaborades. És de 1962, poc després de que Garner hagués publicat l’Alícia anotada, el 1960 [+] . Gardner hi escriu un pròleg i totes les 63 notes del text, on intenta aclarir tots els conceptes obscurs del text, cosa que no és fàcil.

Fitxa 223. Il·lustració interior, amb els protagonistes. Els seus noms comencen tots amb B: the Bellman (campaner), the Baker (forner), the Barrister (advocat), the Billiard marker (jugador de billar), the Banker (banquer), the Bounet-maker (barreter) i the Broker (l’administrador). Falten the Boots (el grum) i the Beaver (el castor), l’únic animal.
Fes clic per ampliar.

Passa com amb la mecànica quàntica. Richard Feynman (1918-1988) fou un famós físic, que treballà en els límits de la ciència del seu moment, i inventà una de les teories que s’ha demostrat més precisa al llarg de la història, la cromodinàmica quàntica, que és una part especialitzada de la mecànica quàntica, bàsica per a la comprensió del món. Però és tan difícil d’explicar als profans que Feynman té una frase il•lustrativa: “Si et penses que comprens la mecànica quàntica, és que no comprens la mecànica quàntica“.

Passa una mica el mateix amb el nonsense, o literatura de l’absurd de la que el poema “The hunting of the Snark” n’és un exemple paradigmàtic. Si et penses que l’entens, és que no l’entens. És el que tenen els poemes surrealistes, com sol ser considerat l’Snark.

Em va interessar i m’ha tornat a interessar especialment la discussió de Gardner sobre el Boojum. Recordem que el vers final del poema de l’Snark és “For the Snark was a Boojum, you see” com si això aclarís res, perquè ni sabem què és un Snark ni tampoc un Boojum. Hi fa sortir Kierkegaard i Unamuno (“Del sentimiento trágico de la vida“), la bomba d’Hiroshima.. perquè, al seu entendre, “el Boojum és més que la mort, és el final de tota cerca, és l’extinció final i absoluta“. El Boojum vist així em recorda els forats negres, zona de l’espai tan densa que res del que hi cau no en pot sortir, ni la llum. Aquest concepte astrofísic teòric ha estat generat al llarg del segle XX però no desenvolupat amb força fins després que Gardner escrivís el seu primer assaig sobre l’Snark. Tampoc ha usat aquesta analogia a l’edició definitiva.

Per la resta, els mateixos pròleg, prefaci, annexes i il•lustracions de Henry Holiday. La portada és diferent. A aquesta primera edició hi ha de fons el pintoresc mapa de l’oceà vist ja a l’entrada de l’Snark en català [+].

FITXA 223
Títol: The Annotated Snark Contingut: The Hunting of the Snark, il•lustrat i amb notes. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Pròleg i notes: Martin Gardner
Idioma: anglès. Editorial: Simon and Schuster (New York, 1962). Mida: 25*16 cm, cartoné i sobrecoberta. Preu: original $3,95. Llibreria de vell via Amazon, 2015: $6,95 ISBN: no existia

Coberta interior de la primera edició de l’Snark. Dibuix d’Henry Holiday, amb la frase final.

164. CARROLL, TOT, TOT I TOT.

Portada. Fitxa 213.

Hi ha diverses recopilacions de les obres completes de Lewis Carroll, la primera de 1920. La que es presenta aquí deu ser la més econòmica: ni introducció, ni comentaris ni notes. Els textos, tal qual, i només amb els dibuixos de Sir John Tenniel per a les Alícies. Per a la resta, només lletra i lletra. Pel que fa als continguts, penso que segueix fil per randa els continguts de l’edició de 1920, canviant-ne només l’ordre.

Primera pàgina de les Complete Works de 1920. Fes clic per ampliar.

De fet, no hi ha totes les obres. Hi falta la primera versió de l’Alícia (Alice’s Adventures under Ground) [+] i la versió per a nens The Nursery Alice [+] . Tampoc no hi ha la immensa munió de cartes que va dirigir a els i les seves corresponsals, i que han estat comentades en altres entrades. Però sí que hi ha tota la Sylvie and Bruno (encara no comentada en aquest blog, i la mandra que em farà), l’Snark [+], Phantasmagory [+], els diversos contes, i tots els versos que va escriure, començant pels més antics de 1845, quan tenia 13 anys. Són d’una extraordinària varietat de temes, i un gran nombre d’acròstics. En total, més d’un centenar, de llargària diversa. No estan inclosos en aquest llibre els seus treballs més matemàtics, ni els de divulgació de la matemàtica, com per exemple “The game of Logics” [+].

L’obra en paper és ara descatalogada, però no hi ha problema en trobar-la per llibreries de segona mà, incloses Amazon o Abebooks, a partir de només $1. També es pot trobar online, a aquest enllaç: [+]

Geddes&Grosset [+] és una editorial escocesa, amb seu a Glasgow i fundada el 1988. Està especialitzada en llibres de tipus bàsic, com diccionaris i enciclopèdies. Té, per exemple, diccionaris gaèlic-anglès i escocès (scots, l’antiga llengua dels escocesos)-anglès. O clàssics (Jane Eyre, Jekyll and Hyde)… i també algunes obres de dietes i ioga, a les que cap editorial ara es resisteix. I una important seecció dedicada a Shakespeare, també amb les obres completes.

De tota manera, ara no hi ha cap necessitat de comprar els llibres, atès que es pot trobar pràcticament tot a la xarxa. La primera edició citada de les obres completes, la de 1920, es pot descarregar en pdf o en altres formats aquí [+]. I la pàgina web de la benemèrita i activa Lewis Carroll Society of North America permet descarregar la major part de textos de Carroll: [+]. D’aquí a quatre dies, els llibres en paper ja no es vendran. Potser només els de pop-ups… i ni aqueests, perquè amb les pantalles en 3D i les ulleres de Google tampoc caldrà. Viurem en un matrix permanent… si és que arribem a néixer realment.

FITXA 213
Títol: The Complete Stories and Poems of Lewis Carroll. Contingut: Tots els contes, novel·les i poemes.
Idioma: anglès. Il•lustracions: clàssiques de Tenniel de les Alícies .
Autor: Lewis Carroll.
Editorial: Geddes & Grosset , New Lanark, Escòcia (2001). Mida: 27*19,5 cm, tapa tova. 384 pàg. Preu: £6,99 (Londres 2002) ISBN: 1-85534-992-2

Pàgina web de la Lewis Carroll Society of North America

155. EL MIRALL D’ALÍCIA OLMOS

Portada. Fitxa 202

Aquest llibre conté dos textos de Carroll traduits: “A través del espejo” i “La caza del Snark“. No hi ha il•lustracions, però sí un llarg estudi preliminar
La traductora d’ambdós ha estat Marta Olmos Gil. No tinc més referències d’ella que ha estat traductora de les principals obres de Carroll, i que ha participat en obres de caracter molt divers, des de cançons de grups musicals (Genesis, Oasis, Simon & Garfunkel) a llibres variats de la Biblioteca Visual Juvenil… La traducció del Mirall és estàndar, seguint els passos de les traduccions de Jaime de Ojeda [+], Ramón Buckley [+] o Marià Manent [+]. El Jabberwocky que hi inclou és una variant més, imitada de Buckley, no especialment inspirada.

La traducció dels versos de La Caza del Snark m’agrada més. Potser perquè hi ha hagut menys traduccions d’aquest text, el trobo més fresc i ben filat. La darrera frase de l’Snark és traduida aquí per “porque el snark era un boojum, ya veis“.

La llarga introducció o estudi preliminar és de Paula Arenas Martín-Abril (1977). És actualment redactora de la secció de cultura del diari digital 20 minutos. Filòloga de formació i escriptora, fa també de periodista. És l’esposa del jutge mediàtic de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, i solen sortir a revistes del cor. Té llibres d’ortografia, gramàtica i redacció i escriptura creativa. Pel que fa a l’estudi preliminar, és poca cosa: una biografia de Carroll, unes idees sobre l’entorn victorià, i un resum descriptiu del contingut de cada una de les Alícies.

Edimat libros [+] és una editorial madrilenya d’ampli espectre: llibres de cuina, militars, de narrativa, d’art, d’animals, d’esports…

FITXA 202
Títol: A través del espejo y lo que Alicia encontró allí. La caza del Snark. Contingut: Through the Looking-glass, The Hunting of Snark traduits
Idioma: espanyol. Il•lustracions: no n’hi ha .
Autor: Lewis Carroll. Traducció: Marta Olmos. Introducció de Paula Arenas Martín-Abril.
Editorial: Edimat , Madrid (2004) Col•lecció Clásicos de la Literatura nº 61. Mida: 19*12 cm, tapa tova. 200 pàg. Preu: 3 € (Llibreria de vell, 2005) ISBN: 978-84-9764-538-3

El Jabberwocky, en traducció de Marta Olmos. Fitxa 202

135. MARTIN GARDNER, CAÇADOR DE SNARKS

Portada fitxa 181. Il:lustració d’Henry Holiday.

Aquest post es dedica a Martin Gardner (Tulsa, OK, 21 d’octubre de 1914 – Norman, OK 22 de maig de 2010) en conmemoració del centenari del seu naixement. És una versió més carrolliana i en català del post publicat a SciLogs avui mateix [+].

Martin Gardner va ser un escriptor molt conegut de la secció Mathematical Games de la revista Scientific American entre 1956 i 1981. La revista Investigación y Ciencia, que es publica a Barcelona des de 1976, i n’és una traducció modificada i ampliada, li va publicar mensualment la secció Juegos Matemáticos fins el 1981. Gardner també va ser un escèptic obstinat, lider en la lluita contra les pseudociències, com la cienciologia, la dianètica,el creacionisme, els OVNI’s, la percepció extrasensorial, o les creences de moda en el seu moment, i va mantenir polèmiques amb molts xerraires que avui ningú recorda però que llavors tenien influència en la població, com Harold Fletcher o Charles Fort. Uns altres xerraires van seguir, immunes a les crítiques, com Rudolf Steiner, amb les seves teories biodinàmiques, de notable influència en els pagesos europeus actuals i en un grup d’educadors seguidors del mètode Waldorf. Gardner va ser un dels fundadors del CSICOP (Comitè per a la Recerca Científica del Paranormal) [+], que publica la seva revista Skeptical Inquirer, on Gardner va col•laborar fins a 2002. Un resum de les seves crítiques fins a 1981 pot trobar-se en el seu llibre “La ciencia: lo bueno, lo malo y lo falso“, traduït per Alianza.

Potser pugui sorprendre que Gardner fos crític amb les religions com a organització però no amb la filosofia teista, inspirada en els textos de Miguel de Unamuno (!), i es considerava seguidor del misterianisme, filosofia basada en idees de Chomsky (!), que distinguia entre problemes, resolubles per la ciència, i misteris, no resolubles.

Però el camp en el que el coneixem els carrollians, i que ja ha estat glossat en aquest blog, és el de les edicions anotades d’obres literàries. Recordem la seva The Annotated Alice (1960) [+], More Annotated Alice (1990) [+]; i The Annotated Alice. The definitive edition (1999) [+] als seus 85 anys. Però també va anotar el Màgic de Oz d’L.Frank Baum (1957 i 1994), El Vell Mariner de Coleridge (1965); El Pare Brown de Chesterton (1987) i obres de H.G.Wells i altres autors. També Isaac Asimov va fer els seus “pinitos” en aquest gènere, amb els seus Viatges de Gulliver anotats, de Jonathan Swift, que em van servir per un post en català, de títol aparentment procaz: “La ciència catalana, Laputa?” [+].

The Hunting of the Snark, també de Carroll, és potser l’obra més misteriosa de les que Gardner va anotar, en diferents edicions, la primera de 1962 i la definitiva en 2006 (a 92 anys). Varem comentar l’Snark en un post anterior [+] en que Amadeu Viana ens presentava l’edició bilingüe anglès-català, amb brillants adaptacions. L’Snark anotat de Gardner segueix l’estil de les obres d’aquest autor: exhaustiu, brillant, detallista, ple d’anotacions addicionals… En aquest cas, l’edició definitiva, amb els dibuixos originals de Henry Holiday, i una important introducció d’Adam Gopnik [+] (Filadèlfia 1956), escriptor, comentarista literari a The New Yorker i col•laborador de la BBC. A més aquesta edició conté un dibuix, no publicat a les edicions anteriors, d’un Boojum, també de Holiday, i reproduit en aquest post.

Com a complements el llibre, entre altres, conté les il•lustracions que Peter Nevell va fer de l’Snark; una llarga paròdia d’una reflexió filosòfica sobre l’Snark, a càrrec d’un tal Snarkophilus Snobbs, pseudònim; una seqüela de l’Snark a càrrec de J.A.Lindon, una llarguíssima bibliografia sobre Carroll, les Alícies i l’Snark; discos, versions teatrals, tota mena de derivats leteraris … totes les edicions fetes en tots els idiomes de l’Snark (41 en anglès, i 49 més en 14 idiomes) fins a 2006. Però no hi surt la traducció d’en Viana, de 1999. Serà perquè potser el van indexar amb el títol català que en lloc de dir-ne Snark n’hi diu Merma?.

Hi ha diverses traduccions de l’Snark a l’espanyol, quasi totes de Llatinoamèrica. Una interessant traducció és la de Luís Maristany (1937-1992), inclosa a un llibre conjunt amb les dues Alícies. Les traduccions de Maristany ja s’han comentat reiteradament aquí [+], [+]. La seva traducció de l’Snark és literària, forçosament rebuscada per satisfer al màxim l’original. És una traducció que té vida pròpia, podriem dir-ne. La seva frase final és traduida així: “… porque el Snark -sabéis- no era más que un Bujum.”

Dibuix no publicat d’un Boojum, segons Holiday. Fes clic per ampliar.

El llibre ha estat publicat a l’editorial Vintage Español, editorial de Random House Inc (New York) com a coedició entre Random House Inc. i Random House Mondadori SA (Barcelona), i és catalogada als EUA. El 2010 la mateixa traducció havia estat publicada per Random House Mondadori a Barcelona, i el 1999 l’havia publicat Plaza y Janés (Barcelona), Óptima (2000) i Edhasa (2002). Sí, una mica liat…

Martin Gardner no ens explica el què és un Boojum, perquè Carroll no en dóna pistes, ni sabia què era. Lingüistes famosos han intentat esmicolar la ment de Carroll per trobar-hi algun sentit, però els resultats no els són convincents.

Però avui els Boojums sí que existeixen i se sap què són. En l’heli-3 superfluíd, un curiós i raríssim líquid que està a unes mil•lèsimes de grau sobre el zero absolut, un Boojum és una estructura geomètrica que apareix espontàniament a la seva superfície i s’esvaeix amb facilitat, alterant les propietats del fluíd. El nom va ser inventat per D.Mermin [+] el 1976, i s’ha consolidat el seu ús en la comunitat científica. Un cop més la terminologia literària fecunda la científica, com va passar amb els quarks, nom que Gell-Mann va proposar (1964) a partir d’un vers de James Joyce, malgrat que Feynman havia suggerir en va (1969) que es diguéssin partons, en honor a la cantant de country Dolly Parton, de la que era admirador (i un servidor també).

FITXA 181
Títol: The Annotated Hunting of the Snark. The Definitive Edition. Contingut: The Hunting of the Snark anotat i amb molts annexos.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll i comentaris de Martin Gardner. Introducció d’Adam Gopnik. Il•lustracions: Henry Holiday.
Editorial: W.W.Norton & Company, New York-Londres (2006). Mida: 24*18,5 cm, tapa dura i coberta. 155 pàg. Preu: $18,78 (Amazon 2014) ISBN: 978-0-393-06242-7

FITXA 182
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. La caza del Snark. Contingut: Alice in Wonderland, Down the Rabbit Hole i The hunting of the Snark traduits, i un “dossier sobre Alicia”
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. L’Snark no té il·lustracions. Traducció: Luís Maristany (1986)
Editorial: Vintage Español (Random House), New York (2011). Mida: 20,5*13 cm, tapa tova. 383 pàg. Preu: $13,95 (Amazon 2013). ISBN: 978-0-307-74514-9

FITXA 183
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. La caza del Snark. Contingut: Alice in Wonderland, Down the Rabbit Hole i The hunting of the Snark traduits, i un “dossier sobre Alicia”
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel, parcialment acolorides en blau. L’Snark no té il·lustracions. Traducció: Luís Maristany (1986)
Editorial: Editorial Óptima, Barcelona (2000). Mida: 22,5*16,5 cm, tapa dura i sobrecoberta. 317 pàg. ISBN: 84-89693-83-8

Portada fitxa 182. Il·lustrador de la coberta: Katya Mezhibosvskaya

Portada. Fitxa 183.