453. SHERLOCK HOLMES A TRAVÉS DEL MIRALL

Fitxa 516. Portada

El títol del llibre és  The Hunting of the Nark, i el subtítol Sherlock Holmes Through the Looking-Glass. Ambdós son enganyosos, i semblen fets per tal que els incauts -com jo- piquin i comprin el llibre. Es tracta d’un conjunt de paròdies de vint poemes de Carroll, i d’una novel·la. El primer dels poemes parodiats és el que es diu The Hunting of the Nark, i té només tres pàgines. No se’ns indica què és un Nark però mig insinua que es podria tractar del professor Moriarty, l’enemic de Holmes.

La resta de poemes són de l’estil de The Jury and the Mouse (per The Fury), You are Mad, Sherlock Holmes (per You are Old, Father Williams), Hoity Toity (per Humpty Dumpty) o Paraphernalia (per Phantasmagoria). Algunes paròdies són millors que altres, i moltes no les entenc. A totes hi ha alguna referència a Sherlock Holmes. Hi ha una paròdia del Jabberwocky denominada Baskermoor, que reprodueixo, i on fa l’analogia entre el monstre i el gos dels Baskerville.

El gruix del llibre és la novel·la The Adventure of the Twinkling Hat. De fet l’autora ens diu que aquest és el títol del llibre, però, seguint el Cavaller Blanc, al títol li diuen The Musgrave Ritual, tot i que l’aventura que narra el llibre es diu The Lion and the Unicorn, però l’aventura realment és Malice Underground

Fitxa 516. Una il·lustració interior del Lleó i l’Unicorn

La novel·la segueix aproximadament el Mirall de Carroll, però amb personatges diferents (Holmes, Watson) i amb un joc d’escacs, el Lleó i l’Unicorn, el Cavaller Blanc i altres. Confesso que no l’he llegit tot. Fa servir un anglès molt col·loquial amb molts termes desconeguts per a mi i me’n he cansat aviat.

Claire Daines es confessa fanàtica de CarrollAlícies i de Conan DoyleHolmes, i els ha volgut relacionar. Té altres llibres d’imitació similars. No trobo enlloc cap informació de l’autora. Les il·lustracions són de Madeline Quiñones, il·lustradora de novel·les gràfiques i còmics. Tampoc en sé trobar informació.

En canvi MX Publishing editors del llibre, sí que tenen compte a la xarxa [+]   És una editorial especialitzada en Sherlock Holmes. Fa tota la pinta de que és una editorial d’edició a demanda, i que els autors li subministren textos gratuïtament.

Fitxa 516

Títol: The Hunting of the Nark, Sherlock Holmes Through the Looking-Glass. Contingut:  novel·la il·lustrada. Autora: Claire Daines. Il·lustracions:  Madeline Quiñones. Idioma:  anglès.  Editorial: MX Publishing  (Londres 2020). Preu: 13 € (Amazon 2021). Mida: 14*21,5 cm. 173 pàgines. Rústica. ISBN: 978-1-78705-618-3

Fitxa 516. La paròdia del Jabberwocky. Fes doble clic per ampliar.

445. LA CAÇA DEL CARBAIRÁN

Fitxa 508. Portada

Penso que The Hunting of the Snark ha anat agafant importància amb els anys, o potser és que m’ho sembla a mi a mida que en vaig trobant edicions i en llegeixo les introduccions. Aquesta és una traducció al gallec -la única que jo sé que existeixi- feta el 1996 pr María Pilar J. Aleixandre, que és professora de la Universitat de Santiago de Compostela, de didàctica de les ciències experimentals.. Hi ha una magnífica, erudita i sentida introducció al nonsense i a la tasca de traducció, que m’ha fet molta gràcia, on hi explica alguns detalls de la seva  pròpia experiència. Hi ha un comentari crític de Carroll als mètodes d’ensenyament del seu temps, i ho il·lustra amb un parell de diàlegs entre un tutor i l’alumne, on va fent jocs de paraules que comencen”What is twice three?” que l’alumne replica “What’s a rice tree?” i a la traducció del pròleg hi posa “¿Cantas son duas veces tres? ¿Cantas luas ves ás tres?, i així successivament… El dilema entre una traducció literal i la més significativa pel lector es decanta cap a aquesta segona visió. 

Hi posa un exemple. Al fit quart l’arenga del Campaner és

For England expects – I forbear to proceed // Tis a maxim tremendous, but trite

que vol dir

El que espera Anglaterra- m’abstinc de continuar // Aquesta frase és tremenda, però és molt coneguda

És una paròdia de la frase de Nelson abans de la batalla de Trafalgar

Anglaterra espera que cadascú complirà amb el seu deure

Doncs la traducció per la que opta aquí és

Mais val honra sen barcos – e non sigo // a frase está obsoleta

que és una paròdia de la frase que sembla que va dir l’almirall gallec  Méndez Núñez

Más vale honra sin barcos que barcos sin honra” abans de ser derrotat  a la batalla de Valparaíso. Per a un gallec això és una paròdia molt forta…

La traductora es fa ressò -jo crec que de broma- d’una llegenda segons la qual Carroll seria gallec. Dona alguns arguments d’estil, i  la principal “prova” és  la següent. Diu que quan el dibuixant Holiday va preguntar a Carroll per què tots els personatges de l’Snark tenien el nom que començava amb B –Bellman, Beaver, Banker, Butcher...- Carroll va respondre “I per què no?“.  La traductora comenta que aquí  “Carroll dá mostras dunha retranca xenuinamente galega“… Afegeix que dos dels personatges de l’Snark són l’Advocat i l’Agutzil, típicament gallecs, que tot l’Snark passa en un ambient mariner, que el Castor està sempre palillando -brodant -“e quen palilla fóra de Camariñas?“.

Destaco que hi ha unes quantes notes sobre la traducció, i a una hi ha una equació matemàtica!. És comentant el fit nº 5 on el Carnisser fa fer un càlcul que pot semblar sorprenent però que és elemental, i la traductora ho explica correctament amb una equació que de fet és una identitat.

I, per què Carbairan? És una paraula-maleta composta de “caracol, tabeirón -tauró- e caimán“, com és Snark, suma de snail -cargol- i shark -tauró.

Al llibre hi ha els dibuixos originals de Henry Holiday ja descrits en altres entrades, per exemple aquí [+]. L’editorial Xerais (Edicions Xerais de Galicia) que ja hem comentat [+] va editar el llibre, a la seva col·lecció Xabarín.

No sé prou gallec -de fet, no en sé gens- per poder jutjar la qualitat de la traducció.  Jo ho entenc amb certa facilitat.

Fitxa 508

Títol: A caza do Carbairán. Contingut: The Hunting of Snark traduït i il·lustrat.  Autor: Lewis Carroll  Idioma:  gallec.  Il·lustracions:  Henry Holiday. Traducció i notes:  Maria Pilar J. Aleixandre.  Editorial: Xerais Xabarin  (Vigo 1996). Preu: 13 € (TodoColección 2021). Mida: 13,5*19 cm. 82 pàgines. Rústica. ISBN: 978-84-7507.954-7

Fitxa 508. Interior

440. CARROLL, TOT, TOT I TOT. Segona versió

Fitxa 502. Portada

Les obres completes d’un autor solen ser benvingudes pels bibliòfils. Corren per casa les obres completes de Verdaguer , les de Shakespeare -en anglès, va ser un regal, però per a mi és un anglès massa complicat- , del Tísner, i, a còpia de volums independents, les d’Agatha Christie, de l’Espinàs, de Jaume Cabré, i les de Carroll. I alguns més.

Ja haviem comentat un volum d’obres completes de Carroll, aquest [+] , editat per Geddes& Grosset. Però no eren completes, perquè hi faltava l’Alice under Ground i la Nursery.

Doncs bé, avui presentem un altre volum d’obres completes: The Complete Illustrated Works. Però tampoc són completes: hi falta la Nursery, i la selecció d’obres i versos primerencs tampoc no hi són. En canvi hi figura un capítol denominat Rhyme? and Reason? (que és també el nom d’una quarteta que no figura al llibre) i que inclou la Phantasmagoria [+] i una quinzena de poemes.

Fitxa 502. Una de les il·lustracions de Frost per a Phantasmagory

A part dels continguts de les obres menors, la principal diferència entre el volum que comentem ara i les obres completes anteriors són les figures. Les il·lustracions de Tenniel són a ambdós volums, però en el d’avui hi ha també les de Henry Holiday de l’Snark, les d’Arthur B.Frost per a Rhyme? and Reason? (que inclouen les de Phantasmagoria) i per A Tangled Tale, les del mateix Lewis Carroll per a l’Alice’s adventures under Ground, i les de Harry Furniss per a Sylvie and Bruno (les dues parts).

Hi ha també una il·lustradora, Emily Gertrude Thomson, que haviem comentat que havia acolorit les il·lustracions de Tenniel, i havia fet la portada d’una edició de la Nursery [+]. Al volum d’obres completes Thomson hi te totes les il·lustracions de la part Three sunsets and other poems. Són il·lustracions de línia clara, a diferència de tots els anteriors il·lustradors, i en tots els dibuixos hi figuren nenes nues pul·lulant per la natura, en la millor línia de fotos “prohibides” de Carroll. En poso aquí la més inquietant, que il·lustra el poema Beatrice, on la nena va a cavall d’una llagosta de mar. M’ha vingut al cap l’obra El somni de la dona del pescador, d’Hokusai,  Déu-me-perdó…

El retrat de Carroll de la portada és de Gary Overacre, prolífic il·lustrador de portades i pósters de temàtica variada. Aquí ha fet un retrat de línia prerafaelita, estil tan estimat per Carroll.

L’obra té una introducció d’Edward Guiliano  [+] (1950), autor de llibres sobre Dickens i Carroll, i professor d’anglès i president del New York Institute of Technology. A la seva introducció, més enllà de les notes històriques de com i quan van redactar-se els llibres, fa algunes reflexions del per què les Alícies van tenir molt més èxit que Sylvie and Bruno, i per què s’han deixat fora d’aquest llibre tots els materials juvenils de Carroll.

El llibre va ser editat el 1982 per Crown Publishers. La present edició és feta per Gramercy Books [+]. Era una editorial molt antiga que va ser absorbida el 2001 per Random House per a publicar només llibres juvenils. Ara no li trobo la pista per enlloc.

Fitxa 502

Títol: Lewis Carroll. The Complete Illustrated Works. Contingut: Totes les obres no matemàtiques de Carroll, il·lustrades.  Autor: Lewis Carroll, i introducció d’Edward Guiliano.  Idioma:  anglès.  Il·lustracions: Tenniel, Carroll, Holiday, Frost, Furniss, E.Gertrude Thomson, i portada de Gary Overacre. Editorial: Gramercy Books (New York 1993). Preu:  25,5 € (TodoColección 2021). Mida: 18,5*24*8 cm. 869 pàgines. Cartoné i sobrecoberta. ISBN: 0-517-10027-4

Fitxa 502. Il·lustració de E.Gertrude Thomson per al poema Beatrice

428. SNARK EN FRANCÈS ES TRADUEIX SNARK

Fitxa 489. Portada (per ampliar imatges, clica amb el botó dret i obre en una pestanya nova)

Aquesta és una entrada erudita, sense il·lustracions. Va dedicada als llenguados, als que els interessen les llengües i idiomes.

L’entrada 409 d’aquest blog [+]    tractava d’una traducció al francès de The Hunting of Snark, amb diversos elogis, tant del format com de la traducció. I hi dèiem:

el primer a traduir l’Snark al francès, el 1929, fou Louis Aragon (1897-1982), metge, poeta, periodista, novel•lista i militant del Partit Comunista francès. Quan va fer la traducció era al final de la seva època dadaïsta-surrealista, a la que va renunciar per adoptar postulats militants comunistes. Després fou estalinista, de la resistència francesa, …. Al final de la seva vida va denunciar l’autoritarisme soviètic i traduí Milan Kundera, durant la Primavera de Praga. Estaria bé veure la traducció d’Aragon i comparar-la amb aquesta de Jacques Roubard

Fitxa 489. Començament de la Crisi Primera.

Doncs aquí tenim la traducció d’Aragon, que firmava només amb el cognom: Aragon [+].  De les edicions anotades de Martin Gardner  (comentades aquí: [+] i aquí [+])  la darrera i definitiva ens diu que  la d’Aragon és una traducció “pedestre”, en el sentit de vulgar, i adotzenada, perquè no té rima ni mètrica. I, afegeixo jo, sense puntuació entre frases, però això potser era el que perseguia Aragon.  Va defensar entre els seus cercles del partit comunista francès (1931) que  els textos de Carroll, sota l’aparença de contes per a infants, eren textos de protesta contra la moral i la hipocresia burgeses victorianes.  Però André Breton, el 1939 el va refutar.

L’edició que comentem és la de 1929, però reimpresa el 1962. Només hi ha el text francès, a diferència de la major part d’edicions, que confronten el text anglès amb la traducció. Tampoc hi ha il·lustracions, més enllà de la portada, i del mapa de l’oceà, del que no cita l’autoria.

Per si vols la traducció il·lustrada en forma de còmic (en francès BD) pots comprar-la aquí [+]. L’il·lustrador és Mahendra Singh [+] . Potser un dia tindrem aquesta edició…

Han editat aquest llibre les Editions Seghers [+]. Foren fundades el 1938 a Villeneuve-lès-Avignon pel poeta Pierre Seghers, i s’ha dedicat especialment a l’edició de poesia, començant per Paul Éluard, i seguint per Aragon, Breton i molts altres. L’editorial ha estat comprada pel grup Planeta.

Fitxa 489

Títol: La chasse au Snark. Contingut: The Hunting of the Snark traduit. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: francès.  Il·lustració de portada:  Mario Prassinos. Traducció: Louis Aragon (firma només Aragon). Editorial: Editions Seghers (Paris 1929, 1962). Preu: 20 € (segona mà, TodoColección 2021. 69 pàgines. Mida: 13,5*16 cm. Rústica. ISBN: no era implantat aleshores.

Fitxa 489. Final de la Crisi Vuitena

419. LA CACERA DEL SAURÓ

(Per ampliar les imatges fes clic amb el botó dret i clica “Obre en una nova finestra”)

Fitxa 480. Portada

Al  barri del Mas Sauró, a Barcelona, no hi ha saurons. Aquest barri és un dels més amagats, a l’altra banda de Collserola, a prop de l’embassament de Vallvidrera. Hi ha senglars, massa i tot, però no saurons.  Malgrat que els sauròpodes hagin existit, i eren rèptils fòssils que tenen com a representants més coneguts els diplodocus, el sauró no queda clar quina espècie és. Carroll afirmava que es deia Snark, i se’l ha traduït -quan se l’ha traduït- en castellà com a carualo [+]  o carabón [+] , i en català com a merma [+] . De quin animal estem parlant?

The Hunting of the Snark és un poema èpic  de Lewis Carroll, probablement la seva obra més valorada després de les Alícies. N’hem parlat en diverses ocasions a aquest blog, i Martin Gardner en va fer una edició anotada  [+]  que és la canònica i inspiradora de totes les altres edicions i traduccions, incloent la que es comenta a aquesta entrada, traduïda per Miquel Àngel Llauger. La cacera del Sauró acaba de sortir, i Màrius Serra li ha dedicat una elogiosa columna a La Vanguàrdia de 8/11/20, fa quatre dies.

Miquel Àngel Llauger (Palma 1963) [+] és un poeta mallorquí  i professor i traductor d’anglès, que amb aquesta traducció ha fet un bon treball. Els seus versos alexandrins  es poden llegir molt bé com si fos una narració en prosa. però molt més musical.  Si comparem -cosa que no s’ha de fer- la traducció de Llauger amb la ja citada d’Amadeu Viana [+] veurem que són incomparables.  En poemes gairebé sense sentit, cada traductor tria les seves pròpies opcions, i en reinventa el poema; Viana, en un pròleg molt pintoresc,  diu que fa un poema nou i que n’imita el text, no que el tradueixi.  Llauger és més explícit quan explica les seves solucions:  combina dos versos masculins (primer i quart de cada estrofa) que rimen entre ells, amb dos versos femenins sense rima (el segon i el tercer). Per si no ho sabies -jo no ho sabia- els versos masculins són aquells en els que la rima es fa sobre paraules agudes, i els femenins sobre paraules planes o esdrúixoles. No sé si aquesta atribució de gènere s’ha qüestionat…

Miquel Àngel Llauger. Font: Internet

Llauger explica que ha arribat a inventar Sauró como a barreja de saur-, de sauri, i -auró, de tauró: una típica paraula combinada, que tant agradaven a en Carroll. De fet, ja Snark és barreja de snail i de sharkLlauger sap que aquest Sauró té ressonàncies de The Lord of the Rings, de Tolkien. Allà hi surt un Sauron [+] , pronunciat en català Sàuron. És un dels personatges principals de la saga, i el seu nom vol dir l’horripilant, en idioma quenya, inventat per Tolkien. A la traducció de Llauger el Sauró és horripilant, i encara ho és més si sabem que, realment, el Sauró era un Bójum, qui ho havia de dir, com diu el vers final del poema. Gallina de piel!

Llauger té diverses obres poètiques i altres traduccions. Destaco de les primeres el poemari “Volen quan volen“, per a infants. Jo li completaria la frase així: “Els aviadors volen quan volen, i els jardiners poden quan poden” , o qualsevol altra permutació de volen i poden. De les traduccions que ha fet, destaquem el llibre de limericks -petits poemes absurds o nonsense– d’Edward LearEl llibre dels disbarats“, publicat a la mateixa editorial que el Sauró. Carroll, que coneixia l’obra de Lear,  jugava també a fer limericks i versos absurds, com és ben sabut.

Les il·lustracions d’aquesta edició són, com a quasi totes, les clàssiques d’Henry Holiday ja comentades en altres entrades. Ha editat el llibre l’editorial Adesiara [+] . És una editorial petita, de Martorell,  especialitzada en llibres en català o traduïts al català. Són llibres molt ben fets, distribuïts en cinc col·leccions, i molt variats, de narrativa o de poesia. A la Setmana del Llibre en Català sempre fan un estand conjunt amb Edicions de la Universitat de Barcelona, i aprofito per fullejar-ne i comprar llibres. Tinc per llegir-ne uns Viatges de Gulliver que, durant aquesta pandèmia, caurà…

Fitxa 480

Títol: La cacera del Sauró. Contingut: Poema The Hunting of the Snark traduït i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idiomes: anglès i català.  Il·lustracions:  Henry Holiday. Traducció i introducció:  Miquel Àngel Llauger. Editorial: Adesiara (Martorell 2020). Preu: 12 € (La Central del Raval 2020). 105 pàgines. Mida: 14*20,5 cm. Rústica. ISBN: 978-84-16948-54-3

Fitxa 480. Doble pàgina en anglès i català, amb les clàssiques il·lustracions d’Henry Holiday

409. SNARK FRANCÈS, MAIS OUI!

Fitxa 469. Portada

Aquesta petita edició en francès de The Hunting of Snark és una petita joia que et dona una gran joia quan el llegeixes. Per cinc euros et dona l’Snark en anglès i en francès amb les il•lustracions d’Henry Holiday, una introducció de l’editor, un prefaci, i un annex titulat “A travers le Jabberwocky de Lewis Carroll. Onze mots-valises dans huit traductions, commentés par Bernard Cerquiglini“.

Però anem per parts. A la introducció de l’editor ens assabentem que el primer a traduir l’Snark al francès, el 1929, fou Louis Aragon (1897-1982) [+], metge, poeta, periodista, novel•lista i militant del Partit Comunista francès. Quan va fer la traducció era al final de la seva època dadaïsta-surrealista, a la que va renunciar per adoptar postulats militants comunistes. Després fou estalinista, de la resistència francesa, …. Al final de la seva vida va denunciar l’autoritarisme soviètic i traduí Milan Kundera, durant la Primavera de Praga. Estaria bé veure la traducció d’Aragon i comparar-la amb aquesta de Jacques Roubard. Roubard (1932) [+] és poeta, escriptor i matemàtic, membre de l’Oulipo (Ouvroir de Littérature potentielle), moviment surrealista i més coses creat el 1960, amb integrants de gran imaginació com Raimond Quéneau o Georges Perec. La traducció de Roubard trenca els versos en mil trossets. Per exemple, els tres primers versos són:

Pour du Snark (…) c’est l’endroit
l’Homme à la Cloche (…) crià
Débarquant (…) soigneusement (…) ses matelots

i així tot el poema. Hi ha una altra traducció de l’Snark al francès, feta per Jean-Luc Fradet a les Éditions Globophile el 2019, que no tinc.

Els primers versos de l’Snark. Fitxa 469. Fes clic per ampliar.

El llibre conté també un treball de l’important lingüista Bernard Cerquiglini [+] sobre les paraules-maleta contingudes a la primera estrofa del poema Jabberwocky, del Mirall. i en compara vuit versions fetes en francès, entre les que inclou la tentativa antigramatical d’Antonin Artaud [+]. I hi analitza cadascuna de les onze paraules-maleta: brillig, slithy, toves, gyre, gimble, wabe, mimsy, borogoves, raths, mome, i outgrabe. Treball interessant

Anàlisi i comparació del terme Brillig, del Jabberwocky. Fitxa 469. Fes clic per ampliar.

L’autor de les il•lustracions és Henry Holiday, citat en nombroses ocasions, la darrera aquí [+]. Pel que fa a l’editorial, és Folio, un segell de Gallimard [+], importantíssima editorial francesa que té de tot [+].

Fitxa 469
Títol: La chasse au Snark. Contingut: poema original traduït i il•lustrat, i diversos complements. Autor:Lewis Carroll. Idioma: francès i anglès. Il•lustracions: Henry Holiday. Traducció: Jacques Roubard, i anàlisi lingüística de Bernard Cerquiglini. Editorial: Folio-Gallimard (2010). Preu: 5,03 € (Blois 2013). 132 pàgines. Mida: 11*18 cm. Rústica. ISBN: 978-2-07-043668-2

Una de les il·lustracions d’Henry Holiday. Fitxa 469

397. SNARK FRUTOS-LABORDA

Fitxa 463. Portada

Carroll diu que un dia d’estiu caminava sol i se li va ocórrer un vers, un únic vers: “The Snark was a Boojum, you see“. I que a partir d’aquí va anar component l’obra durant dos anys. Pot semblar impossible fer una composició a partir de tan sols un vers, però deu ser possible, si ho diu. Jo ho he intentat. Vaig tenir ja fa força anys la inspiració d’un començament de conte, que feia així: “Una vegada hi havia un cuc que volia creuar l’autopista…” . Però jo aquí em vaig quedar encallat, a diferència de Carroll.

Fitxa 463. El Carnisser i el Castor fan comptes.
Fes clic per ampliar.


Ens trobem amb una traducció al castellà anterior a algunes de les que hem vist, com la de Jordi Doce de 2016 [+] o la magnífica de Sarabia de 2001 [+]. El pròleg de l’edició d’avui és especialment interessant, fet per J.Xavier Laborda [+], professor de Filologia de la Universitat de Barcelona i participant en la primera jornada Delícies d’Alícia de 2016 [+]. Al pròleg hi dona pistes de continguts, de significats i de les formes poètiques de l’obra original i de la traducció. I destaca que han optat per traduir sense rima, perquè així el poema guanya en vivacitat. I que els noms d’animals fantàstics els han mantingut –Snark– o n’han reformat el nom per tal que en castellà sonin similars a l’anglès: cas del Búcham, per Boojum.

Les il•lustracions són les clàssiques d’Henry Holiday, ja vistes en anteriors entrades. Són en total 11, i n’anirem veient la resta en posteriors comentaris de llibres.

Juntament amb Laborda, ha traduit el llibre MªEugènia Frutos, que és traductora i ha participat en diferents obres de no-ficció de Carroll: el Diario de un viaje a Rusia, amb Laborda [+] i les Cartas inéditas a Mabel Amy Burton [+].

Ha editat el llibre de forma molt cuidada l’editorial MCA, de València. a la col•lecció Arlequín. No veig que actualment tingui activitat.

Fitxa 463
Títol: La caza del Snark. Contingut: original bilingüe il•lustrat. Text: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Idiomes: anglès i espanyol. Traducció: María Eugenia Frutos i J.Javier Laborda. Editorial: MCA Arlequín (València 2000). Preu: no consta (regal 2015). 89 pàgines. Mida: 15,5*22,5 cm. Cartoné i guardes. ISBN: 84-931326-4-0

Fitxa 463. Escena del somni de l’Advocat. Fes clic per ampliar

326. ALÍCIA I LA MÀQUINA DEL TEMPS

Fitxa 391. Portada, amb una alusió a l’Snark

Pots imaginar una reunió, el 1866, entre Alice Liddell, Charles Dodgson, Charles Darwin, H.G.Wells i John Dalton? Impossible, perquè en Dalton -creador de la teoria atòmica moderna- va morir el 1844, l’Alice va néixer el 1852 i H.G.Wells el 1866. Però, segons la novel•la, va ser possible perquè H.G.Wells va viatjar amb la seva màquina del temps fins el 1866. Alice tenia 14 anys, i rebia la visita de Charles Darwin, que en aquell moment tenia 57 anys i ja havia escrit el llibre On the Origin of Species, que és de 1859. Dodgson havia escrit també l’Alícia primera, l’any anterior, i tenia 34 anys. I, mitjançant la mateixa màquina del temps Wells va anar a buscar Dalton i el va portar al present (1866).

La novel•la consisteix en la descripció de la reunió, on Alice i Dodgson els revelen el secret millor guardat: que Alice li va dictar a Dodgson la primera versió d’Alice’s Adventures Underground, i els capítols addicionals fins fer l’Alice’s Adventures in Wonderland. I per què Alice va poder dictar-li? Perquè actuava com una medium d’un missatge del futur (i no segueixo amb l’spoiler…).

La novel•la és sensacional, escrita per un erudit en les Alícies, en la història de la ciència i en la biologia. Pel camí hi surten Mendel, Galton, Ada Lovelace… i tots tenen alguna cosa a dir a la història que l’Alice explica.

Fitxa 391. John Dalton, afectat de daltonisme. Fes clic per ampliar.

L’autor és Victor Fet (Novosibirsk 1955), un biòleg (aracnòleg!) d’origen rus emigrat als EUA que té una important tasca de recerca en escorpins i n’ha donat nom a cinc. A més, és també un erudit en temes de Carroll i Alícies. Ha traduit moltes obres al rus, ha escrit articles, i ha fet novel•la com la que estem comentant. A aquest enllaç hi ha la seva producció no relacionada amb la biologia [+]. Al llibre hi ha notes erudites, en la línia de Gardner i altres, per justificar episodis històrics, etimologies, o referències a revistes i llibres.

L’il•lustrador és Byron W.Sewell, a qui ja haviem vist a aquest blog. [+] [+]. El llibre és editat per Evertype, mil vegades comentada [+]

Un llibre estimulant, científicament impecable, enginyós i de lectura apassionant, al menys per a mi.

Fitxa 391
Títol: Alice and the Time Machine. Contingut: novel•la de ciència i ficció. Autor: Victor Fet. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, IRE 2016). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 134 pàg. Preu: 10,24 £ (Amazon UK, 2018). ISBN: 978-1-78201-156-9

Fitxa 391. Contraportada amb H.G.Wells i la màquina del temps

286. SNARK I JABBERWOCKY

Fitxa 346. Portada. Il·lustracions de David Elliott. L’utensili de sobre coberta és l’olla per coure els snarks que atrapessin.


Colossal. Aquesta monumental obra és una atractiva novel•la fantàstica, magníficament il•lustrada. És la recreació novelada de “The Hunting of Snark“, comentada diverses vegades a aquest blog [+] , [+] , [+] . L’argument es basa en un manuscrit trobat dins d’una cartera que subhastaven. El manuscrit resulta ser escrit per un dels expedicionaris que van anar a la caça de l’Snark, precisament el membre del que no n’hi ha cap imatge en la primera edició de l’obra il•lustrada per Henry Holiday. Aquest personatge és el Boots, el grum.

D’acord amb el que ens explica, els Snarks són una espècie de cargols –snails– força grans, i l’expedició pretén capturar-ne uns quants per comercialitzar-los com a delicatessen per a gurmets. Al llibre se’ns expliquen detalls previs de l’expedició, i , a continuació, s’intercala al llibre tot el text de The Hunting of the Snark.

Després de la frase final “For the Snark was a Boojum, you see“, segueix la narració del Boots. Van a una illa on hi ha the tulgey wood i the TumTum tree, ambdós citats en el poema Jabberwocky, del text de Carroll Through the Looking-Glass“. I en mig del bosc se’ls apareix el Jabberwock, que persegueix al Boots i a la resta de l’expedició. Es refugien al vaixell i fugen. Comencen a trobar-se cargols -petits snarks– al vaixell, i la tripulació va morint de formes variades i misterioses. Finalment, un cargol gegant engoleix el vaixell. Aquest cargol gegant és un Boojum, que ve a ser la metamorfosi d’un snark. Quan el Boojum amb el vaixell és prop d’Anglaterra el Boots es pot escapolir amb el seu manuscrit, i no queda clar si sobreviu. En tot cas, el manuscrit arriba a la subhasta.

El Boojum ingerint el vaixell. Fes doble clic per ampliar.

El llibre conté un voluminós annex amb múltiples notes, algunes documentals certes, com la biografia de Carroll. Altres notes són fabulades i autoalusives perquè expliquen detalls del mateix manuscrit, com estava il•lustrat, el material de les tapes, i detalls així. Les notes són molt seductores de llegir, intel·ligents i en la línia de la literatura fantàstica derivada de Borges.

El mapa de l’illa, que té forma de Snark o de Boojum. Fes doble clic per ampliar.


Aquest llibre està molt il•lustrat. Conté els dibuixos que representa que el Boots havia fet al manuscrit, i moltes altres il•lustracions que segueixen el mateix estil artístic.

A mi m’ha agradat molt. I és que en plauen les novel•les que recreen una novel•la anterior. Recordo amb especial i anguniós plaer la novel•la de Jules Verne La esfinge de los hielos, on descriu una expedició que va anar a la cerca d’Arthur Gordon Pym, el personatge d’Edgar Allan Poe. I, per cert, aquesta novel•la de Poe queda també oberta, amb un personatge gegantí al final del que no se’n aclaria la identitat… Poe va escriure aquest relat el 1838, molt abans que Carroll i l’Snark, que és de 1874. Segur que Carroll el devia haver llegit. I, com a curiositat -o coïncidència- Jack London va comprar el 1906 un vaixell al que va denominar Snark en honor a Carroll, i va anar a navegar durant set anys pels mars del Sud… com Pym [+].

Novel·la biogràfica sobre el creuer als mars del Sud de Jack London a bord de l’Snark. Fes clic per ampliar.


L’autor de text i les il•lustracions és David Elliott [+]. Escriu i dibuixa textos per a infants i joves a Dunedin, Nova Zelanda. L’editorial Otago és la més llunyana que hem comentat. Otago és una regió de Nova Zelanda, que té per capital Dunedin, on es va fundar la seva primera universitat. La seva editorial és Otago University Press [+] que publica una àmplia varietat de llibres acadèmics, especialitzats en temes del Pacífic, i altres de narrativa variada.

Fitxa 346
Títol: Snark. Contingut: Novel•la-reportatge il•lustrada sobre les obres Snark i Jabberwocky. Autor: David Elliott sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: David Elliott. Editorial: Otago University Press (Dunedin, Nova Zelanda 2016). Mida: 29*25,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. 219 pàg. Preu: £26,95. (Amazon 2017). ISBN: 978-1-877578-94-6

“The Tumtum tree” il·lustració a doble pàgina. Fitxa 346. Fes clic per ampliar.

248. LA CAÇA DE L’SNARK A VENÈCIA, UNA BOGERIA.

Fitxa 305. Portada

Fitxa 305. Portada

M’agraden els llibres en què un dels personatges està extret d’un altre llibre. En certs casos són llibres del mateix autor: Verne fa sortir el Capità Nemo, de Vint mil llegües de viatge submarí a L’illa misteriosa. En altres casos, un autor agafa personatges d’altres autors. El mateix Verne, a L’esfinx dels gels, fa sortir-hi Arthur Gordon Pym, personatge d’Edgar Allan Poe. Un altre exemple és el de l’obra teatral de Tom Stoppard Rosencrantz i Guildenstern han mort (1966), ambdós personatges secundaris del Hamlet de Shakespeare.

Al llibre que comentem aquí, trobem el Pastisser a Venècia. És un des personatges de La caça de l’snark (o La caça del merma, en traducció de Viana [+]), personatge que al cant nº 8 de l’Snark desapareix de forma sobtada. Un personatge de còmic denominat Flabby JackJack el Flàccid– navega en un submarí i troba el Pastisser enfilat a una boia, quasi idèntica a la de la il•lustració de contracoberta de l’edició inicial de l’Snark dibuixada per Henry Holiday i reproduida aquí [+].

El submarí va a Venècia, on es troben amb diversos personatges onírics: el rinoceront pintat per Albrecht Durero, l’Uroboro -una figura dels alquimistes- i el Lleó de Sant Marc, símbol de Venècia. Una passada per les cartes del tarot i… s’acaba el llibre, o més exactament la primera part, perquè aquest llibre té una segona part que no tinc, ni crec que s’edités mai.

Fitxa 305. El Pastisser substituint el Lleó de Sant Marc, amb el rinoceront de Durero i papallones-góndola. Fes doble clic per ampliar

Fitxa 305. El Pastisser substituint el Lleó de Sant Marc, amb el rinoceront de Durero i papallones-góndola. Fes doble clic per ampliar


Tècnicament el llibre és un àlbum gràfic, quasi un comic, amb text d’Otto Jägersberg [+], escriptor i cineasta alemany nascut el 1942. Les il•lustracions són de Leo Leonhard, que per cert té el cognom mal escrit a la coberta del llibre. Leonhard [+] (1939-2011) és el creador del personatge de còmic Flabby Jack, que surt a llibres anteriors i posteriors a aquest. El llibre va editar-se inicialment el 1973, a Darmstadt, per part de Melzer Verlag GmbH amb el títol de Glücksucher in Venedig, que no té res a veure amb l’Snark: en alemany tradueixen Snark per Schnark, Schnatz o Schlarg.

El traductor fou Feliu Formosa [+] (Sabadell 1934), que és poeta, professor d’art dramàtic i traductor, especialment de l’alemany al català o al castellà. Brecht, Schnitzler, Ibsen, Hesse, Goethe, Dürrenmatt són alguns dels autors que ha traduit.

El llibre, o millor dit, mig llibre, va ser editat aquí per l’editorial Lumen [+] el 1975, quan estava dirigida per Esther Tusquets, una voraç col•leccionista carrolliana. Com he escrit abans, no em consta que editessin la segona meitat del llibre. El llibre és de grans dimensions, amb coberta de cartoné, i sense numerar les pàgines. Al final hi ha quatre pàgines explicatives de les moltes referències cultes del còmic, i remet als números de pàgina… que no hi ha. Devia ser una errada dels editors.
Jo he comprat el’exemplar, usat, a una llibreria antiquària de la xarxa. He vist que en venen encara altres exemplars.

Fitxa 305
Títol: Caza del snark en Venecia. Contingut: Glücksucher in Venedig traduïda i il•lustrada. Autor: Otto Jägersberg. Il•lustracions: Leo Leonhard. Idioma: espanyol. Traductor: Feliu Formosa. Editorial: Lumen (Barcelona 1975). Cartoné. Mida: 32*24,5 cm. 48 pàg. Preu: 10€ (2016, llibreria de vell). ISBN: 84-264-4732-5

Fitxa 305. El Pastisser surt de la boia i va al submarí de Flaggy  Jack. Fes clic per ampliar

Fitxa 305. El Pastisser surt de la boia i va al submarí de Flaggy Jack. Fes clic per ampliar