UN CERT COMIAT

Després de 500 entrades i deu anys, he decidit deixar el manteniment periòdic del blog. “Alícia, naturalment”. No hi ha cap gran motiu per prendre la decisió. Simplement el fet de que no veig que em sigui possible mantenir la freqüència d’una entrada a la setmana, perquè ja no localitzo llibres amb aquesta freqüència. A les llibreries de vell n’hi ha alguns, però són poc interessants, o caríssims. Podria comprar tots els que em falten de l’editorial Evertype, que va treient-ne al mercat, però em sembla que estaria entrant en el món dels filatèlics i numismàtics que compren tot el que sel’s posa per davant i es desdineren.

Jo sempre he dit que no era col·leccionista d’Alícies, malgrat el que pugui semblar. Jo estic interessat en les traduccions, els jocs de paraules i, secundàriament, en les il·lustracions. Quan surti algun nou llibre interessant a una llibreria d’aquí, a una llibreria de vell, virtual o presencial, o a una llibreria de l’estranger, el compraré, si puc, i el ressenyaré. Però això no passarà cada setmana.

El blog seguirà viu i obert a consultes i a comentaris, que són sempre benvinguts i benvingudes (els comentaris i les consultes, dels comentaristes i comentaristes).

Farem com la Reina Vermella. Ens n’anirem, però no ens mourem de lloc: seguirem estant aquí.

Berenar de celebració de l’Alícia i altres personatges. Era la commemoració dels 150 anys de l’Alícia a la llibreria Baobab, de Palma de Mallorca, l’agost del 2015. Però podem afegir-nos al berenar amb l’excusa de les 500 entrades del blog…

500. ALÍCIA BRUGUERA, ENCARA UNA ALTRA

Fitxa 555. Portada

Encara un altre llibre de Bruguera, probablement l’editorial que més vegades ha editat l’Alícia en format infantil: unes 10 vegades, la darrera aquesta [+] . El llibre és de la col·lecció Heidi, en que a cada volum hi havia sis o set contes; hi ha el conte principal, que dona nom al llibre, i els altres, alguns de coneguts i altres que no. La col·lecció devia tenir èxit perquè el que tenim entre mans és el volum 20, i n’hi va arribar a haver 25; els contes acompanyants d’aquest volum són “El lenguaje de los animales”, “Epaminondas”, “La granada”, “El leño de Navidad”, “El pez de cristal” i “El caballero de Blackfield“.  Només me’n sona un.

El format del llibre que comentem ara és similar a l’Alícia de la col·lecció Historias, que va ser el primer post d’aquest blog [+]. La diferència bàsica és que al llibre de la col·lecció Historias la novel·la és més o menys completa i aqui és abreujada a la quarta part. Però s’assemblen en que ambdós intercalen text i dibuixos en format tebeo, que és el que li va donar l’èxit a Bruguera..

Fitxa 555. Pintant roses.

La narració abreujada no té cap interés, o sí, per veure fins on es pot estrafer un text. Falten episodis, no hi ha el Gat ni l’Eruga. Naturalment, no hi ha poemes ni jocs de paraules, i s’inventa personatges. Per exemple, els jardiners que pinten roses no són cartes sinó nans i gnoms, i l’Alícia els ajuda amb un llevataques. Hi fa sortir una fada que perd la vareta màgica i un exèrcit d’erugues li troben. Hi surten quatre gats lladres que roben a un cinquè gat… disbarats.  Ha fet l’adaptació Montserrat Gallarda Garós, que n’havia fet d’altres per a Bruguera [+].

Pel que fa a les il·lustracions, sembla que tinguin vida pròpia: hi surten situacions que no són al text, i viceversa. Talment sembla que hagin decidit per separat els dos continguts… No podem saber qui és l’autor perquè als crèdits n’hi consten set. Si fossin per ordre, les il·lustracions de l’Alícia serien d’una tal Helenita

Com a curiositat, a altres volums  de la col·lecció hi ha contes i llegendes catalans: “El pino de san Baldiri”, “El conde Arnau”, “Leyenda de san Lorenzo Savall”, “Las hormigas del Canigó”, “La mulassa de Berga“. Sorprenent.

 I també és curiós el text de la solapa on es presenta la col·lecció. i que és també a la contracoberta reproduida: “ …Las representaciones del bien y del mal personalizadas por la fantasía de los maestros del género, aparecen como hadas, duendes, animales o niños, que sus ingeuas aventuras divierten, pero enseñan además algunas verdades, que es bueno que los pequeñuelos vayan conociendo“.  

Això tan adoctrinador va dirigit als adults que comprin el llibre, adults que gairebé segur que no es llegiran la solapa.

El llibre el vaig trobar a una paraada de metro, de les que s’anuncien com a “Llibre Solidari”, amb preus d’1, 2 i 3 €.

Fitxa  555

Títol: Alicia en el país de las maravillas, y otros cuentos. Contingut:  Set contes infantils adaptats, resumits i i il·lustrats. Autor:  Diversos. Adaptació  Montserrat Gallarda Garós. Idioma: espanyol.   Il·lustracions: Diversos autors. Editorial: Bruguera, col·lecció Heidi (Barcelona  1972) Preu:2 € (Llibre Solidari metro Sagrera, 2017).  Mida: 13*19,5 cm. 255 pàgines. Del conte d’Alícia 63 pàgines .Cartoné i guardes. ISBN: no hi consta

Fitxa 555. Contracoberta, amb el text final “adoctrinador”

499. ALÍCIA PROJECTABLE

Fitxa 556. Portada-tapa superior

Amb la voluntat de fer contes-objecte diferents, les editorials inventen. Haviem vist les Alícies carrusel [+]  / i [+]   o les Alícies en pop-up, com la de Sabuda [+] o la de Parot [+], entre altres..

El llibre d’aquesta entrada és un llibre-objecte. Té el conte resumit, però la novetat és que hi ha un petit projector lluminós que va amb piles, i que permet projectar imatges del conte cap al sostre, alhora que es pot llegir el text, també il·luminat lateralment.

Fitxa 556. Muntatge en funcionament.

El text és molt resumit, amb els episodis fonamentals:el pou,  el mar de llàgrimes, la casa del Conill, l’Eruga, el berenar, el Gat de Cheshire, la partida de croquet i para de comptar.  Les imatges van passant a voluntat, amb un botonet rotatori. Per a cada pàgina hi ha una imatge projectable, en total nou, que és la mateixa imatge impresa al text. El llum del projector ve acompanyat d’un llum lateral que il·lumina els textos per anar llegint i mirant les imatges que es projecten al sostre, però a la pràctica el llum lateral no il·lumina gens bé els textos, que estan lluny del llum. Tot plegat no funciona gaire bé.

Les il·lustracions són de Darshika Varma [+], prolífica il·lustradora de contes infantils.  L’editorial que ha inventat aquesta presentació és Éditions Auzou, de París [+], especialitzada en llibres infantils i juvenils des de 2006, i que fan molts llibres-objecte com el d’aquesta edició. Es pot trobar en català i en castellà.

Poca cosa a dir: un artefacte més. Tot sigui a major honra i glòria de l’Alícia

Fitxa  556

Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut:  Llibre objecte amb el conte resumit, il·lustrat i un projector. Autor:  Lewis Carroll. Adaptació  no consta. Idioma: català (existeix també la versió en castellà).  Il·lustracions: Darshika Varma. Editorial: Auzou (Paris 2022) Preu:20 € (La Gralla, Granollers, 2022).  Mida: 31*27**3,5 cm. 18 pàgines no numerades.Cartoné tot el llibre. ISBN: 9791039519793

Fitxa 556. Doble plana interior. Poden observar-se el projector i la finestra lateral il·luminada

498. ALÍCIA SUSAETA, PROGRESSA

Fitxa 554. Portada

Ens hem trobat l”editorial Susaeta en diverses ocasions. la darrera aquí [+]. Normalment la havia criticat per superficial  i per introduir un llenguatge infantil al meu entendre molt poc adequat. Però al darrer comentari ja apreciavem una millora. Deu haver canviat alguna cosa a l’editorial perquè els darrers títols que he comentat van en una direcció millor.

El llibre d’aquesta entrada forma part d’una col·lecció denominada La aventura de leer, que és una gran col·lecció de textos clàssics classificats en quatre nivells, segons les capacitats de lectura de l’infant: nivell 1, Empiezo a leer (6-7 anys); nivell 2  Ya sé leer (8-9 anys); nivell 3, La aventura de lee (10-11 anys)r; i nivell 4, El placer de leer +11 anys). L’Alícia és al nivell 3, juntament amb altres llibres com La isla del tesoro, Lazarillo de Tormes o Las aventuras de Tom Sawyer, i fins i tot Romeo y Julieta, tots adaptats. Tot és opinable, però al menys hi ha algú que ha pensat amb algun criteri.

L’adaptació és, com totes les adaptacions de l’Alícia, retallar tot el que són poemes, jocs de paraules i personatges secundaris, i quedar-se en uns quants episodis centrals.Hi queden només el pou del Conill, la cursa, l’Eruga,el Gat, el Berenar , la partida de croquet i el Judici.  Suposo que per influència de la pel·lícula de Tim Burton, hi fa sortir coma personatge el Temps, amb il·lustració pròpia. L’adaptació és d’Olga M.Yuste, adaptadora de l’editorial per a tota mena de textos.

Les il·lustracions són de Francesc Ràfols, de la casa, a qui ja haviem vist amb Susaeta abans. Ha aprofitat il·lustracions del text en anglès -o viceversa, no tinc les dates clares-.

Susaeta progressa adequadament.

Fitxa  554

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Conte infantil adaptat i il·lustrat. Autor:  Lewis Carroll. Adaptació  Olga M.Yuste.Idioma: espanyol.   Il·lustracions: Francesc Ràfols. Editorial: Susaeta, col·lecció La aventura de leer (Madrid 2007) Preu: 3,95 € (Santos Ochoa 2015).  Mida: 13,5*20 cm. 69 pàgines.Cartoné. ISBN: 978-84-677-3983-1

Fitxa 554. Doble pàgina interior, amb el senyor Temps

497. L’ALÍCIA JUGA AL JARDÍ

Fitxa 553, Tapa del joc

A més de llibres i pel·lícules, el món de l‘Alícia té al voltant tota una galàxia d’objectes de tota mena:  peces de vestir [+] , figuretes [+] , joies, làmines, i tot allò que la imaginació permeti imaginar. Pel que fa a jocs, hem descrit en el blog diversos puzles de tots els nivells, el darrer aquest [+]; jocs de cartes com aquests [+]  o [+].;  o jocs de dòmino com aquest [+] . No hem parlat, per ara, de la variada gamma de jocs d’ordinador, de tablet, de consoles o de mòbil que tenen com a protagonista l’Alícia; és un món on no sé si m’hi ficaré algun dia.

Hi ha, que jo sàpiga, molt pocs jocs de taula que tinguin com a protagonista l’Alícia. En varem veure un fa un temps [+]  i aquests Reis de 2023 me’n han portat un altre, que és el que comentarem aquí.

El jardín de Alícia  es defineix com a joc per a majors de 8 anys, d’ 1 a 4 jugadors, i que té una durada de 30 minuts. Aparentment és un joc simple. Cada jugador té un tauler  personal amb caselles quadrades, s’han d’anar agafant fitxes de formes variades (tetraminós) seguint un protocol, i s’han d’anar col·locant al tauler personal com es vulgui, més o menys com un Tetris. Guanya qui té més punts al final. Els punts s’obtenen quan es posen rajoletes d’escacs al camí central, quan es posen roses als llocs apropiats, quan es posen junts dos o més bolets, o quan es posen arbres allunyats entre ells. Hi ha més regles, com no deixar zones buides, no deixar de colocar rajoletes, … La mecànica és fàcil però l’optimització per aconseguir punts és complicadeta… Podeu veure el joc a les figures adjuntes o a la seva web [+]. I en podeu veure una crítica detallada aquí: [+]. L’expert, molt rigorós, li posa un aprovat.

El joc és dissenyat a Rússia. L’autor és Ikhwan Kwon, que es veu que és un conegut autor de jocs de taula, però de qui no trobo res. Ho ha editat el 2020 l’empresa Lifestyle Boardgames [+], empresa russa especialitzada en jocs de taula, com el seu nom indica. Aquí l’ha traduit i editat Maldito Games [+] , de Sevilla, que té editats més de 350 jocs de taula. I és que aquest món dels jocs de taula és tot un món.  I, com va dir Paul Eluard, “hi ha altres mons però estan en aquest“.

A jugarrrr…!, que deien al mític programa de televisió 1, 2, 3.

Fitxa 553. Diferents mostres de les fitxes: tetraminos i algunes d’individuals

Fitxa 553

Títol: El jardín de Alicia. Contingut:  joc de taula per a 1 a 4 jugadors, de més de 8 anys.  Idioma: espanyol. Disseny del joc: Ikhwan Kwon. Traducció: Paula Lozano de Lemus.  Il·lustracions: Eugenia Smolenceva.  Editorial: Forgenest, Publicació i difusió: Lifestyle Boardgames (2019, Moscou) i Maldito Games (2020, Sevilla). Preu:  20 € (FNAC 2023). Mides de la capsa: 16*23,5*4,5 cm. Cartró. EAN: 8436578813032

Fitxa 553. Tapa inferior

496. ALÍCIA SALDAÑA, UN ALTRE ENGENDRO

Fitxa 552. Portada

Aquest és un altre dels contes infantils que tenen com a base l’Alícia, de la que segueix l’argument aproximadament , però on s’inventen situacions i algun personatge nou, com una tortuga pirata “con sable y pañuelo” , un lloro al berenar de bojos… . Res de diferent d’altres contes similars, com un que varem veure recentment [+] .

Les il·lustracions són de Carlos Busquets, a qui ja haviem vist a ediciones Susaeta. [+]

El llibre és editat per Ediciones Saldaña, del País Basc [+], que afirmen que estan “creando ilusión desde 1956“. Segueixen editant llibres infantils i juvenils, però no  n’he obert els catàlegs perquè el meu antivirus em diu que no són segurs… Haviem vist llibres d’aquesta editorial abans, com aquest [+].

Vaig comprar el llibre-fulletó per 2 € a una botiga de llibres de liquidació de Sant Andreu, botiga que al seu torn també s’ha liquidat…

Fitxa  552

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Conte infantil il·lustrat. Autor:  No consta. Idioma: espanyol.   Il·lustracions: Carlos Busquets. Editorial: Ediciones Saldaña (Oiartzun 2010) Preu: 2 € (P-books Sant Andreu, 2019).  Mida: 21*28 cm. 16 pàgines.Rústica grapat. ISBN: 978-84-9796-012-0

Fitxa 552. Pàgina interior. Val la pena llegir-la. L’Alícia potser no es va sorprendre, però un servidor sempre es sorprèn de la capacitat d’inventiva dels guionistes, en aquest cas anònims.

495. OI, ALÍCIA?

Fitxa 551. Portada

L’Alícia és un personatge tan potent que ha estat la inspiració de molts novel·listes, guionistes o músics. Ho hem anat veient a les entrades d’aquest blog, com es pot comprovar a la pàgina “Diversos autors”  [+]   . Doncs bé, acaba de publicar-se una novel·la infantil  en català, on hi surt l’Alícia i el Mirall.

Fitxa 551. El taxi de 1946

Oi que ens hem perdut, Alícia? és la història de quatre nens –Alícia, Carla, Lluc i Pere– a qui per primera vegada els pares els deixen anar sols a la seva escola, que és la Fructuós Gelabert -realment existent- ubicada a l’Eixample de Barcelona. Després d’alguns episodis preliminars, es troben amb algú que els porta a una escola molt antiga, buida, que s’omple després de nens -sense nenes- i que, sense una explicació clara del perquè, resulta que és de l’any 1946. S’escapen de l’escola, un taxista els porta novament al  seu barri, i l’Alícia puja a casa seva… de 1946. Allà, després d’un parell d’episodis més, en anar al lavabo es veu al mirall, el toca, veu que el pot travessar… i es troba novament al 2022. De fet, la única relació de la novel·la i l’obra de Carroll és el nom de la protagonista i el mirall que permet passar-hi a través i que fa que qui el travessa canvii no de lloc sinó d’any.

A la novel·la hi ha alguns anacronismes dels que l’autor no en deu ser conscient, per exemple la gent va a comprar amb el carretó, i no n’hi havia aleshores. O els nens tenen xandalls, vestimenta que no es va implantar fins els setanta.

L’autor és Pep Puig (Terrassa 1969) [+] . Té publicades diverses novel·les per a adults, i un parell de novel·les juvenils. Les il·lustracions són de Mercè López Ascanio (Barcelona 1979) [+], prolífica il·lustradora de llibres juvenils i portades per a adults. Les he trobat molt reeixides, i que donen molt bé l’atmosfera de 1946.

Ha editat la novel·la Animallibres [+]  , editorial catalana especialitzada en literatura infantil i juvenil. Té un servei de visites d’escriptors a les aules, d’infantil a batxillerat, que deu ser útil i motivador per als alumnes.

Fitxa  551

Títol: Oi que ens hem perdut, Alícia?. Contingut:  Novel·la juvenil original il·lustrada. Autor:  Pep Puig. Idioma: català.   Il·lustracions: Mercè López. Editorial: Animallibres (Barcelona 2022) Preu: 12,95 € (Trabookaire 2023).  Mida: 15,5*24 cm. 193 pàgines.Cartoné. ISBN: 978-84-18592-58-4

Fitxa 551. Una de les dobles pàgines del llibre

494. ALÍCIA HERVÁS

Fitxa 550. Portada

Fitxa 550. El poema de la Cua del Ratolí

Aquest llibre és una edició completa traduida del Wonderland,  però molt modesta i sense pretensions. No té portada destacable, no té notes i les il·lustracions interiors són les clàssiques de Tenniel, que no van pagar drets d’autor per ser de domini públic.

El traductor és Ramón Hervás, de qui no he trobat dades biogràfiques. Per Internet surt un Ramón Hervás autor de llibres esotèrics sobre àngels i similars, i traductor de contes infantils i poemes. Podria ser el mateix. La traducció és força descurada (“¡Cortarle la cabeza!“, els poemes no tenen cap voluntat de rima ni de ritme, com es pot veure dels dos exemples aquí adjunts, i els jocs de paraules són clarament millorables… La introducció és curta, però és la única cosa original, amb alguna idea aprofitable.

Ediciones 29 ja no existeix. Era una editorial de Barcelona que, pel que veig, publicava una història de l’Església, el Kamasutra, llibres sobre guanyar amics o receptes de cuina.  Es poden trobar els seus llibres a les llibreries virtuals de segona mà.  N’hi ha un munt.

Si comento aquesta edició no és, com es pot veure, pel seu interés, sino per la voluntat d’exhaustivitat de tot col·leccionista…

Fitxa  550

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Novel·la original traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.   Il·lustracions: John Tenniel. Traducció: Ramón Hervás. Editorial: Ediciones 29 (Barcelona 1991) Preu: 18 € (llibreria de vell, 2019).  Mida: 12,5*20,5 cm. 184 pàgines.Cartoné. ISBN: 84-7175-319-7

Fitxa 550. El poema inicial

493. ALÍCIA HIPPIE

Fitxa 549. Portada

A l’entrada 491 [+] vam citar Thomas Fensch, que havia escrit alguna cosa sobre Alícia al País de l’Àcid, en un llibre que no tenia. Doncs ja el tinc.

El terme hippie deriva de hip, que vol dir nou, o de moda. D’aquest hip se’n deriva hipster i hippie. Tothom coneix i té una visió de què va ser, i què en queda, del moviment hippie. He estat on va néixer, al districte de Haigh-Ashbury de San Francisco, per on encara deambulen alguns dels octogenaris fundadors del moviment, molts d’ells amb símptomes derivats dels excessos de tota mena que han practicat. I una de les pràctiques habituals en la comunitat hippie era el compartir diferents tipus d’alucinògens, i molt especialment el LSD, l'”àcid” , que químicament és la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic i sintetitzada per primer cop el 1938 per Albert Hoffmann, químic suís.

Fitxa 549. Una pàgina interior amb tres comentaris. Normalment n’hi ha un o dos.

Què més normal cap als anys 70 que rellegir l’Alícia amb perspectiva hippie, especialment pel que fa al consum de droga. I això és el que fa Thomas Fensch [+]   que va néixer el 1943 a Ohio. És periodista i professor d’universitat. Té llibres sobre John Steinbeck, Hemingway, Orwell i molts altres autors de la literatura anglesa. Té editada la correspondència Kennedy-Kruixev dels anys 70, i diversos llibres sobre política i història contemporània.

Alice in Acidland és una Alice in Wonderland anotada, en la línia de Martin Gardner [+] però centrant-se només en els aspectes relacionats amb la psicodèlia, induïda per l’ingestió de tots els líquids i sòlids, especialment els bolets que va mossegant diverses vegades al llarg de la narració. Va ser escrita el 1970, i es va reimprimint. Hi ha un total de 153 notes, la major part força curtes, i intercalades en el text. Comenta especialment la Carrera del Caucus, que posa com a exemple de festa sense regles ni ordre; evidentment, el Berenar, on el Liró és l’exemple del flipat perenne; les aparicions i desaparicions del Gat de Cheshire, atribuides al’estat de l’Alícia en diferents moments; els canvi s de dimensions -reals o percebuts com a tals- de l’Alícia; i, naturalment, tot l’episodi de l’Eruga, que explícitament fuma un narguilé i podem imaginar què hi deu haver dins. Hi ha un parell d’introduccions curtes molt interessants i et quedes amb ganes de que fossin més llargues. A la primera imagina que l’Alícia es publiqués ara -el 1970- i pensa quins serien els comentaris dels crítics dels diaris de llavors…

Hi ha també una anàlisi de les tres principals substàncies psicotròpiques d’aleshores: LSD, psilocibina i marihuana. La psilocibina surt de determinats bolets centreamericans, l’Alícia menja en diverses ocasions bolets, etc etc.  A les Alícies anotades de Gardner no he trobat referències explícites als psicotrops, més enllà d’una nota copiada del jardiner Robert Hornback en que descarta que el bolet dibuixat per Tenniel amb l’Eruga sigui una Amanita muscaria, alucinògena, sinó una Amanita fulva, innocua… Comentarem això del jardiner en una entrada de més endavant.

Al final hi ha un glossari de termes relatius a drogues psicodèliques. Una aportació molt útil…

Amb el nom de New Century hi ha diferents editorials actuals, totes esotèriques, místiques i de religions orientals. Penso que cap d’aquestes va editar el llibre del que parlem, i que l’editorial devia desaparèixer fa temps… amb els hippies, potser.

 Fitxa  549

Títol: Alice in Acidland. Lewis Carroll Revisited. Contingut:  Novel·la original amb anotacions intercalades dues introduccions i un glossari. Autor:  Lewis Carroll i Thomas Fensch. Idioma: anglès.   Il·lustracions: portada de John Tenniel i algunes fotos de Lewis Carroll. Editorial: New Century Books (1970, reimpressió actual). Preu: 19,47 € (IberLibro-The Book Depository 2022).  Mida: 15*22,5 cm. 146 pàgines. Rústica. ISBN: 0-930751-26-4

Fitxa 549. Contracoberta. El preu que indica és molt més baix que el que cobren