147. ALICE IN THE SKY WITH DIAMONDS

Portada del disc on hi figura la cançó "I am the Walrus", Fes clic per ampliar.

Portada del disc on hi figura la cançó “I am the Walrus”, Fes clic per ampliar.


John Lennon (Liverpool 1940 – Nova York 1980) estava molt interessat en les Alícies i en Carroll. Una de les cançons que va compondre, junt amb Paul Mc.Cartney (Liverpool 1942), va ser “I am the Walrus” (“Jo sóc la morsa“) (1967) [+], referint-se a la Morsa del capítol 4 de Through the Looking-Glass, que li explica al Fuster que es va menjar dotzenes d’ostres que van confiar en ell. És una cançó “de cara B” que jo no coneixia, i que era inclosa al disc Magical Mystery Tour i al single que té “Hello Goodye” a la cara A.
Portada del Playboy Magazine de gener de 1981 on anuncia l'entrevista a Lennon i Ono. Fes clic per ampliar.

Portada del Playboy Magazine de gener de 1981 on anuncia l’entrevista a Lennon i Ono. Fes clic per ampliar.


A diverses entrevistes Lennon ha citat Carroll, i especialment a una de llarguíssima (20000 paraules) que David Sheff, freelance de Playboy Magazine va fer a Lennon i Yoko Ono [+]. Es va publicar el gener de 1981 quan Lennon ja havia estat assassinat. Hi ha un fragment de l’entrevista reproduit a la il•lustració adjunta, treta d’un llibre que es comentarà a la propera entrada, on explica per què va compondre la cançó, i la crítica social que veu en el text de Carroll. Sembla que entre Paul McCartney i John Lennon es discutien sobre qui representava millor la Morsa. La lletra de la cançó, força esotèrica, es pot trobar aquí [+] i es pot escoltar i veure com la canten aquí [+].
Frases destacades de l'entrevista a John Lennon. Font: el llibre "All Things Alice" que es comentarà proximament.  Fes clic per ampliar

Frases destacades de l’entrevista a John Lennon. Font: el llibre “All Things Alice” que es comentarà proximament.
Fes clic per ampliar


També afirma Lennon a l’entrevista citada que la inspiració per a la cançó Lucy in the Sky with Diamonds li va venir de la lectura de les Alícies, i en concret de quan Alícia li demana a l’ovella que li vengui un ou, la botiga es transforma en una barca i etc etc. També tenien altres fonts d’inspiració, i en concret la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic, com suggereixen les inicials de la cançó.. .

Caràtula del disc Sargent Peppers Lonely Hearth Club Band.

Caràtula del disc Sargent Peppers Lonely Hearth Club Band.

Canviant de tema, aquí hi ha la caràtula del disc dels Beatles Sargent Peppers Lonely Hearts Club Band, de 26-5-1967, que s’ha imitat mil vegades, inclosa una variant amb els Simpson. Com a examen de final d’any, perquè això es publica el dia que surt l’Home dels Nassos, 31-12-2014, hauries de respondre a dues preguntes, de les que posaré la resposta l’any que ve.

Pregunta 1. Obligatori respondre-la bé per poder passar a la pregunta 2.
Pots identificar Lewis Carroll entre els del Club de Cors Solitaris?

Pregunta 2.
A qui més pots identificar…? Això ja és més difícil… L’esquema adjunt et permetrà ajudar-te.

Hi ha més de 70 cares. La nota es puntuarà així:
D’1 a 4: necessites millorar
De 5 a 10: aprovat pels pèls
D’11 a 20: notable
De 21 a 30: excel•lent
Més de 30: mitòman de la Viquipèdia

La meva nota? Pels pèls, excel•lent. I sense copiar.

Bon Cap d’Any i bona entrada de l’any 2015!

Esquema del grup del disc.

Esquema del grup del disc.

PS. Per una increïble casualitat, mentres estava acabant de redactar aquest post, pel canal AXN de televisió per cable que tenia posat estaven programant l’episodi 12.18 de la sèrie CSI Las Vegas, que té per títol “Malice in Wonderland[+] i on, cap al final, reciten el poema “La Morsa i el Fuster“. Deu ser casualitat, perquè si no, seria causalitat i això seria més intrigant…

146. ALÍCIA VIETNAMITA

Portada. Fitxa 194. Alícia, un mirall i un raspall...

Portada. Fitxa 194. Alícia, un mirall i un raspall…

Una vietnamita era, els anys 60 i 70, una multicopista, mimeògraf, polígraf o ciclostil, basat en un invent d’Edison. Aquest terme indica una màquina que servia per fer còpies d’un determinat document. El lector jove es podria preguntar que per què no es feien servir les fotocopiadores, i la resposta és que no existien. Hi havia les xerocòpies, de l’empresa Rank Xerox, però amb tres pegues: eren cares, feien pudor de tinta i dissolvent, i calia electricitat per fer-les servir. En canvi una multicopista es podia fer anar amb una manivela, i cada volta era una còpia. Calia confeccionar un full màster, que s’havia de fer amb uns papers clixé especials denominats estèncils, amb màquina d’escriure que foradava el paper. El clixé es posava al cilindre rotor de la màquina. La tinta passava a través dels foradets i anava imprimint cada full. Primitiu però funcionava.

I per què vietnamita? La Guerra del Vietnam (1954-1975) va marcar la generació que tenia quinze o vint anys els anys 1960’s. Els soldats del vietcong, del nord i ajudats per l’URSS, comunistes -els “bons”-, lluitaven contra els del sud, no comunistes, ajudats pels EEUU, els “dolents”. Sembla que els ciclostils van ser usats abundosament en el transcurs de la guerra, i sobre tot, entre els grups d’activistes dels paisos occidentals que donaven suport al vietcong, i per extensió anaven contra els règims capitalistes, i , aquí, contra el franquisme.

Hi havia uns sistemes de reproducció de còpies més primitius que col•loquialment es denominaven plates de macarrons, basats en la gelatina, … però això és una altra història.

Els vietnamites no són els habitants del Vietnam, que es diuen vietnamesos. El vietnamita és l’idioma propi del país. Es parla també on hi ha hagut emigració de vietnamesos (Amèrica del Nord i França, especialment). Al Vietnam s’hi parla també xinès, francès i anglès: el sur va ser una colònia francesa (la Cochinchine, que a Espanya es va dir sempre la Conchinchina i encara es diu per fer referència a un país llunya), i França el considera encara un país de la francofonia. En total uns 80 milions de persones. També es va dir annamita mentres els francesos colonitzaven el país. És la llengua més parlada de la família de les austroasiàtiques, on hi ha més de 30 llengües de denominacions per a mi desconegudes fins avui, com el palaúnguic, el peàric, o el kherwari. El khmer sona una mica, del nom dels khmers rojos, guerrillers cambodjans, i és la llengua oficial de Cambodja. Totes són llengües tonals, és a dir -de forma barroera- que el to -l’altura del so- amb que es pronuncia cada síl•laba li confereix també significat. Aquesta característica dóna una expressivitat especial a aquestes llengües quan es parlen, que sorprèn els que no les coneixem.

L’idioma vietnamita s’escriu amb un alfabet llatí modificat, inventat pel missioner francès Alexandre de Rhodes (1591-1660) el segle XVII, i que va reemplaçar les antigues grafies. Sembla que l’objectiu de la seva creació va ser eliminar les influències xineses en la parla i escriptura de la població, i així fer més difícil la penetració del confucianisme i facilitar la conversió al catolicisme. Té 29 lletres amb molts accents diacrítics -observeu la portada del llibre- 10 dígrafs i 1 trígraf (NGH). Li falten les lletres F, J, W i Z.

Primera (i única) estrofa del Jabberwocky en vietnamita. Fes clic per ampliar.

Primera (i única) estrofa del Jabberwocky en vietnamita. Fes clic per ampliar.


Deu ser un idioma difícil i ple de matisos, perquè he usat el Google Translator per veure el significat del títol del llibre, i he constatat que uns petits canvis dels accents donen significats totalment diferents:

ở xử sở thân kỹ : aventures al país de les meravelles
ở xử số than kỳ : processament del carbó en el període

El llibre que presento aquí conté les dues Alícies una a continuació de l’altra sense discontinuitats. Només té el text, abreujat perquè la major part de poemes no hi són, sense dibuixos, i només amb una estrofa del Jabberwocky. El títol del llibre només fa referència a la primera de les dues Alícies. El preu del llibre va ser de 32000 Đ (o VND, vietnam dong). Al canvi d’avui, 1,22 €.

FITXA 194
Títol: Alice ở xứ sở thân kỹ . Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass resumits i traduits.
Idioma: vietnamès. Autor: Lewis Carroll. Traducció: no consta.
Editorial: Vũ Thu Vấn (La Col•lecció de la Dansa), Hà Nổi (2016). Mida: 19*13 cm, tapa tova. 304 pàg. Preu: 32000 VND (2007). ISBN: 03-315747-868-03

145 ALÍCIA ADREANI ESTAMPADA

Portada. Fitxa 193. Il·lustracions de Manuela Adreani.

Portada. Fitxa 193. Il·lustracions de Manuela Adreani.

Llibre monumental, el de dimensions més grans de tots els que tinc, i un dels més recents. És una traducció al francès del llibre editat en anglès, que és un ampli resum del Wonderland. El principal interés és per a mi, evidentment, les il•lustracions de Manuela Adreani. És una dissenyadora gràfica italiana jove, que s’ha dedicat a il•lustrar llibres de contes famosos, o treballs diversos d’animació. Aquí hi ha una mostra dels seus treballs: [+]. Pel que diu la seva biografia és una il•lustradora pigiste, que en anglès és stringer: una modalitat de free-lance que cobra pel número de pàgines fetes. Deu ser una situació comuna amb molts dels il•lustradors que han passat per aquest blog, però cap ho explicitava.

Les il•lustracions d’Adreani tenen vida pròpia. Algunes són molt grans, a doble pàgina. Moltes altres, a pàgina sencera. N’hi ha moltes més, més petites i molt suggeridores, que mostren detalls de les escenes habituals: una pota d’un animal, un tros de cara, unes escales… M’han fet gràcia algunes escenes típiques del conte, interpretades amb un altre aire. Per exemple, la il•lustració de la cuina de la duquessa, on és representada com una senyora Maria, d’esquena, amb bata d’estar per casa, estampada. Això dels estampats és present a tots els dibuixos, començant per la portada, on es poden veure al vestit de l’Alícia i la part externa de les corol•les de les flors. Estampats de paper pintat a les parets de les cases, al forat per on cau, al terra de les habitacions, als vestits de tots els personatges, a les closques de les llagostes dansants, al cos de l’eruga fumadora, a l’esquena de les cartes que pinten les flors, a les contracobertes del llibre. Estampats minuciosos, repetitius, obsessius. Estampats de flors de lis, de flors de totes menes, de topos, i sobretot, estampats de cors. L’autora es deu haver inspirat en el Musée de l’Impression sur Étoffe, de Mulhouse, Alsàcia [+], i de visita recomanable.

Després de la cursa. Nou estampats diferents. Fitxa 193. Fes clic per ampliar.

Després de la cursa. Nou estampats diferents. Fitxa 193. Fes clic per ampliar.

La cara de l’Alícia és com totes les cares de les Alícies actuals. Tristoia, sense celles, ulls d’ametlla, iris molt grans, cara orientaloide… És la tendència que ja hem vist a altres il•lustradors, com Rébecca Dautremer [+] i molts altres. Diuen que amb l’actual barreja ètnica fruit de les migracions i els aparellaments mixtes conseqüents hi ha una tendència universal que portaria cap a unes faccions i un to de pell del tipus de l’actor Keanu Reeves (Speed, Matrix), fill de mare anglesa i de pare d’Estats Units amb ascendència hawaiiana i xinesa. Doncs amb les Alícies, aquestes confluències ètniques ja semblen aconseguides…

Pel que fa al text, és una traducció francesa simplificada, sense poemes ni cançons. L’editorial és Les Publications Modus Vivendi [+], de Montréal, Canadà. És una editorial francòfona, generalista, amb llibres de salut, de cuina, de famosos, novel•les,… El seu llibre més venut és un que explica com cuinar sense gluten a casa, aquesta obsessió que alguns fonamentalistes han aconseguit colar en la ment de molts americans no celíacs. L’Alícia no devia conèixer aquest llibre, perquè quan li pregunten com es fa un pastís diu que s’agafa farina en flor, però no diu que sigui farina de soja, de cigró, de garrofa, d’arròs o de quinoa, que no tenen gluten.

FITXA 193
Títol: Alice au Pays des merveilles. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland resumit, traduit i il•lustrat.
Idioma: francès. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: Giada Francia. Traducció: Karine Blanchard. Il•lustracions: Manuela Adreani.
Editorial: Les Publications Modus Vivendi Inc., Montréal, Canadà (2014). Mida: 37*29 cm, tapa dura. 80 pàg. Preu: 31,80 SFR (Neuchâtel, 2014). ISBN: 978-2-89660-902-4

La duquessa feinejant. Fitxa 193.

La duquessa feinejant. Fitxa 193.

144. ALICIETES BESSONES

Portada. Fitxa 191

Portada. Fitxa 191

Estem davant de dos llibrets bessons cosmopolites. Bessons perquè els dos llibres són de format idèntic. Cosmopolites, perquè Carroll era anglès, els adaptadors i il•lustradors són de Bèlgica, les editorials que distribueixen els exemplars són de Malta i d’Espanya, i la impremta és de la Xina.

Actualment és habitual que els llibres il•lustrats formin part de projectes multinacionals. Les il•lustracions es mantenen en el mateix format en totes les edicions, i els textos es tradueixen mantenint l’estructura del llibre idèntica. És el cas dels llibres que comentem aquí. Però els objectius de les editorials eren diferents, a part de l’objectiu comú de guanyar-hi diners.

L’edició feta a Espanya és d’una sèrie de llibres destinats a aprendre anglès, els mateixos que s’han editat a Bèlgica per part de l’editorial Creations for Children International (C4CI) a la seva col•lecció I can read [+] L’edició espanyola ha canviat els textos de les cobertes i ha introduit una pàgina en castellà explicant el per què i el com de la col•lecció. L’editorial belga ha editat 29 títols en quatre nivells de lectura, i en castellà n’hi ha 11, dels tres primers nivells. Aquesta Alice és del nivell 3, que correspon a llibres amb unes 600 paraules i construccions gramaticals una mica complexes.

Interior del llibre 192, amb un tros de text en maltès.

Interior del llibre 192, amb un tros de text en maltès.


En canvi el de l’edició maltesa forma part de la col•lecció de llibres infantils Naf naqra (“Ho sé, uau!”). Haviem vist ja una Alícia infantil en maltès [+]. El llibre d’aquesta entrada és de la mateixa editorial i dels mateixos adaptadors i il•lustradors, amb un text més resumit encara. Tots els dibuixos eren ja al text de l’entrada 95, però aquí ¡n’han reproduit molts en la imatge especular dels de la versió anterior!. Serà un homenatge a Carroll i el seu País del Mirall? O és una estratègia editorial pr tal que semblin diferents? O, simplement, es tracta d’un nyap editorial? Pel que fa a l’idioma, haviem parlat a l’entrada 95 de les curioses característiques de la llengua maltesa. Curioses per a mi, per a ells són les habituals de la seva llengua…

FITXA 191
Títol: I can read Alice in Wonderland. Contingut: Alice in Wonderland infantil il•lustrat.
Idioma: anglès. Adaptació de textos i il•lustracions: A.M.Lefevre, M.Loiseaux, M.Nathan-Deiller, A.Van Gool.
Editorial: Estudio Didáctico, Madrid (2007). Mida: 19*12,5 cm, tapa dura. 24 pàg. Preu: 2 € ISBN: 978-84-9786-591-3

FITXA 192
Títol: Alice fil-Pajjiz tal-Meravilji. Contingut: Alice in Wonderland infantil traduit i il•lustrat.
Idioma: maltès. Adaptació de textos i il•lustracions: A.M.Lefevre, M.Loiseaux, M.Nathan-Deiller, A.Van Gool. Traducció: equip editorial.
Editorial: Miller Distributors, Luqa (Malta). Mida: 19*12,5 cm, tapa dura. 24 pàg. Preu: 2,50 € ISBN: 978-99-9328-684-4

Portada. Fitxa 192.

Portada. Fitxa 192.

143. ALÍCIA PICTOGRÀFICA

Portada fitxa 190

Portada fitxa 190

Lewis Carroll va usar la tècnica dels pictogrames en diverses ocasions. A la revista autoeditada The Rectory Umbrella [+] hi posava pàgines amb paraules substituides per dibuixos , i també ho va fer a algunes cartes enviades a amigues seves.

Una carta pictogràfica de Lewis Carroll. Fes clic per ampliar.

Una carta pictogràfica de Lewis Carroll. Fes clic per ampliar.

Hi ha dues possibilitats d’ús de la tècnica. La més simple, que consisteix en substituir la paraula pel dibuix del concepte. L’altra, més usada en els jeroglífics i més complicada, consisteix a substituir la paraula per un dibuix d’una paraula homòfona, que soni més o menys igual però amb significat diferent. Aquesta tècnica és la que preferia Carroll. Vegem el començament de la carta reproduida aquí, on a la primera línia hi ha dibuixat un cérvol, i a la segona un ull. En anglès, respectivament, deer i eye. La primera línia vol dir My dear Ina, i la segona Though I don’t give… i així successivament. Més complex, més emocionant i molt més difícil.

El conte que presentem a aquest blog va dirigit a nens petits, i és fet amb pictogrames elementals, que representen el que hi ha al dibuix. Per si hi havia algun dubte, a l’interior de les cobertes hi ha el significat de cada dibuix. Tot el text és fet amb lletra lligada, primera que s’introdueix a la major part d’escoles. Per cert la font tipogràfica d’aquest estil de lletra es diu MeMima, i és força habitual entre els/les mestres d’infantil per preparar textos i fitxes per als nens. Però si prosperen les idees pedagògiques que es comencen a implantar a Finlàndia, aquest tipus de lletra lligada deixarà d’usar-se i els nens no sabran llegir aquests tipus de textos. Un dels meus primers llibres de text es deia “Mi primer manuscrito” i consistia en moltes cartes comercials, escrites en forma manuscrita amb tipus de lletra molt diferents, i així t’acostumaves a llegir textos escrits a mà per diverses persones. I després tocava caligrafia, que feiem amb plumilla que sucavem a un tinter. Els bolígrafs, patentats en una primera versió el 1938, encara no havien arribat a Espanya…

FITXA 190
Títol: Leo con pictogramas Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text infantil d’Alíca, amb algunes paraules substituides per dibuixos.
Idioma: castellà. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: no consta. Il•lustracions: Shago Hirata.
Editorial: Todolibro, Madrid. Mida: 28*22 cm, tapa dura. 20 pàg. Preu: 6 € (llibreria de vell online, 2013) ISBN: 84-8426-576-5

Una pàgina interior. Fitxa 190.

Una pàgina interior. Fitxa 190.

142. ALÍCIA IL•LUSTRADA PER MERVYN PEAKE

Fitxa 189. Portada

Fitxa 189. Portada

Aquesta és una edició econòmica de les Alícies, en anglès, que té com a trets interessants les il•lustracions i les introduccions.

L’il•lustrador d’ambdues és Mervyn Laurence Peake,que va fer el treball el 1945, i ha calgut restaurar els dibuixos per a aquesta edició. Peake (Kuling, Xina 1911 – Londres 1968) va ser un artista de guerra, és a dir, un dibuixant enviat oficialment al front que realitzava les seves obres sobre temàtica bèl•lica de la Segona Guerra Mundial. Un cop acabada, li van encarregar la il•lustració de les Alícies. Abans de la guerra ja havia il•lustrat La Caça de l’Snark i altres llibres de diversos autors. Era també poeta i escriptor i va confegir la trilogia Gormenghast (1946-59), que és una saga fantàstica-realista (fantasy manners), amb herois amb vivències realistes immersos en la societat. Se’l considera predecessor de J.R.Tolkien i els seus Hobbit i El Senyor dels Anells.

Els dibuixos de Peake són en blanc i negre, i molts són força petits i menys tenebrosos que els de Tenniel. La restauració ha estat delicada perquè els originals eren fets en paper de cel•lulosa de molt mala qualitat degut a les limitacions per la postguerra.

El Gat de Cheshire. Il·lustració de Mervyn Peake. Fitxa 189. Fes clic per ampliar.

El Gat de Cheshire. Il·lustració de Mervyn Peake. Fitxa 189. Fes clic per ampliar.

Cada una de les dues Alícies té el seu pròleg. El de Wonderland és escrit per Will Self (Westminster 1961) [+], que és un escriptor i periodista britànic de diari, ràdio i televisió, autor d’obres polèmiques relacionades amb bojos, drogaddictes i marginats. Ell mateix ha tingut i té una vida diguem-ne agitada en molts sentits, i es declara de personalitat esquizoide. Afirma que ha deixat les drogues, excepte la cafeïna i la nicotina… El pròleg no és tant el comentari de l’Alícia sinó sobre la influència que el llibre va tenir sobre la seva vida personal.

El pròleg del Looking-Glass és de Zadie Smith [+] (Londres 1975), escriptora i assagista anglesa filla d’una emigrant jamaicana. El seu pròleg és ple de notes amb referències a Martin Gardner i a altres, i toca una mica de tot: aspectes psicològics de l’Alice, lingüística, lògica, nonsense, les il•lustracions. Tot en primera persona.

L’exemplar és editat per Bloomsbury, editorial de la que ja es va parlar anteriorment [+]. Ho va editar el 2001, que és de quan són els pròlegs, i n’ha fet una edició en tapa tova -aquesta- el 2010.

FITXA 189
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland and Through the Looking-Glass. Contingut: els textos originals, amb il•lustracions i dos pròlegs.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Pròlegs: Will Self i Zadie Smith. Il•lustracions: Mervyn Peake.
Editorial: Bloomsbury, Londres (2010). Mida: 20*13 cm, tapa tova. 385 pàg. Preu: 13,25 € (Barcelona) ISBN: 978-1-4088-0593-0

El Jabberwock. Il·lustració de Mervyn Peake. Fitxa 189.

El Jabberwock. Il·lustració de Mervyn Peake. Fitxa 189.

Ampliació 2-4-16
En una llibreria de segona mà de San Francisco trobo una edició original de “Through the Looking-glass” dels mateixos autors i il·lustrador. És la meitat del text de la fitxa 189, però amb tapa dura i sobrecoberta.

FITXA 269
Títol: Through the Looking-Glass and What Alice Found There. Contingut: el text original, amb il•lustracions i pròleg.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Pròleg: Zadie Smith. Il•lustracions: Mervyn Peake.
Editorial: Bloomsbury, Londres (2001). Mida: 19,5*13 cm, cartoné i sobrecoberta. 201 pàg. Preu: $12,00 (segona mà, San Francisco) ISBN: 1-58234-175-3

Fitxa 269. Portada

Fitxa 269. Portada

141. Lewis & Carroll Business Solutions

Pàgina d'inici del blog de l'empresa.

Pàgina d’inici del blog de l’empresa.

Al blog el 95% de les entrades són per comentar llibres, i a la resta hi surten altres elements, com pel•lícules, música, òperes… Una vegada varem comentar un mug de ceràmica [+] del Gat de Cheshire, però no hi havia sortit cap empresa com a tal (excepte les editorials).

I sí, hi ha a Barcelona una empresa basada en Lewis Carroll, una empresa consultora, de solucions d’imatge, publicitat, màrqueting i posicionament a les xarxes, que té per nom, precisament, The Social Media Company Lewis&Carroll [+].

Es defineixen -tot en castellà- com a “taller estratègic per a la gestió de l’experiència de les persones amb les marques“. Amb aquest llenguatge una mica críptic, volen dir que busquen solucions per tal de millorar la imatge de les marques, dissenyar-ne pàgines de Facebook o webs, etc. Per exemple, porten part de la comunicació de La Lechera, Nescafé Dolce Gusto, Condis, Grup Planeta, Telefónica o Júlia Perfumeries, entre moltes altres empreses. Afirmen que poden gestionar un centenar diferent de xarxes socials de tot tipus, de les que els mortals normals no en coneixem ni la quarta part, o potser ni la dècima part… La imatge es pot descarregar de la font original, aquí [+].

Les xarxes socials, segons "The Conversation Prism". Fes doble clic per ampliar.

Les xarxes socials, segons “The Conversation Prism”.
Fes doble clic per ampliar.


I en què es nota que l’empresa s’inspira en Lewis Carroll? D’entrada, en els següents indicis de la seva web:
• l’equip de treballadors són el Wonderteam
• defineixen l’empresa com a Wonderbusinessland
• denominen la seva ubicació “la madriguera del conejo
• els treballs que poden fer són “el encargo del conejo
• la seva forma de treball és qualificada de “una merienda de locos
• de quan en quan per la web hi apareix un Conill, un Gat de Cheshire, una cita d’Alícia, una tassa que diu Drink me
• al Facebook personal dels directors i de l’empresa hi ha diverses fotos d’Alícies
• les felicitacions de Nadal que envien contenen referències a les Alícies
• els agraden els gats (Dinah? Kitti? la Reina Vermella?)

Els fundadors de l’empresa són José Antonio Rodríguez i Alícia Mª Iglesias, professionals del marqueting, i molt actius a Facebook i Twitter, naturalment. L’empresa és actualment al carrer Provença de Barcelona. Són confessos fanàtics de l’Alícia i de tot el seu món.

L’empresa fa alguna cosa de diferent pel fet d’inspirar-se en Lewis Carroll? Ells mateixos destaquen especialment que es posen “a l’altre costat del mirall“. En les seves paraules, “cruzar al otro lado del espejo es aproximarse al mercado desde una perspectiva que nos ayuda a comprender porqué el consumidor hace lo que hace. Es posible observar y seguir a las personas, a los grupos, detectar y entender las tendencias y sus impactos. Nos permite, si sabemos mirar bien, tomar posiciones ante determinados fenómenos que de todos modos acabarán incidiendo en nuestro entorno social y, por lo tanto, en nuestra Organización

Potser els clients fugirien si els diguéssin d’entrada que “aquí tots estem bojos“…