147. ALICE IN THE SKY WITH DIAMONDS

Portada del disc on hi figura la cançó “I am the Walrus”, Fes clic per ampliar.

John Lennon (Liverpool 1940 – Nova York 1980) estava molt interessat en les Alícies i en Carroll. Una de les cançons que va compondre, junt amb Paul Mc.Cartney (Liverpool 1942), va ser “I am the Walrus” (“Jo sóc la morsa“) (1967) [+], referint-se a la Morsa del capítol 4 de Through the Looking-Glass, que li explica al Fuster que es va menjar dotzenes d’ostres que van confiar en ell. És una cançó “de cara B” que jo no coneixia, i que era inclosa al disc Magical Mystery Tour i al single que té “Hello Goodye” a la cara A.

Portada del Playboy Magazine de gener de 1981 on anuncia l’entrevista a Lennon i Ono. Fes clic per ampliar.

A diverses entrevistes Lennon ha citat Carroll, i especialment a una de llarguíssima (20000 paraules) que David Sheff, freelance de Playboy Magazine va fer a Lennon i Yoko Ono [+]. Es va publicar el gener de 1981 quan Lennon ja havia estat assassinat. Hi ha un fragment de l’entrevista reproduit a la il•lustració adjunta, treta d’un llibre que es comentarà a la propera entrada, on explica per què va compondre la cançó, i la crítica social que veu en el text de Carroll. Sembla que entre Paul McCartney i John Lennon es discutien sobre qui representava millor la Morsa. La lletra de la cançó, força esotèrica, es pot trobar aquí [+] i es pot escoltar i veure com la canten aquí [+].

Frases destacades de l’entrevista a John Lennon. Font: el llibre “All Things Alice” que es comentarà proximament.
Fes clic per ampliar

També afirma Lennon a l’entrevista citada que la inspiració per a la cançó Lucy in the Sky with Diamonds li va venir de la lectura de les Alícies, i en concret de quan Alícia li demana a l’ovella que li vengui un ou, la botiga es transforma en una barca i etc etc. També tenien altres fonts d’inspiració, i en concret la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic, com suggereixen les inicials de la cançó.. .

Caràtula del disc Sargent Peppers Lonely Hearth Club Band.

Canviant de tema, aquí hi ha la caràtula del disc dels Beatles Sargent Peppers Lonely Hearts Club Band, de 26-5-1967, que s’ha imitat mil vegades, inclosa una variant amb els Simpson. Com a examen de final d’any, perquè això es publica el dia que surt l’Home dels Nassos, 31-12-2014, hauries de respondre a dues preguntes, de les que posaré la resposta l’any que ve.

Pregunta 1. Obligatori respondre-la bé per poder passar a la pregunta 2.
Pots identificar Lewis Carroll entre els del Club de Cors Solitaris?

Pregunta 2.
A qui més pots identificar…? Això ja és més difícil… L’esquema adjunt et permetrà ajudar-te.

Hi ha més de 70 cares. La nota es puntuarà així:
D’1 a 4: necessites millorar
De 5 a 10: aprovat pels pèls
D’11 a 20: notable
De 21 a 30: excel•lent
Més de 30: mitòman de la Viquipèdia

La meva nota? Pels pèls, excel•lent. I sense copiar.

Bon Cap d’Any i bona entrada de l’any 2015!

Esquema del grup del disc.

PS. Per una increïble casualitat, mentres estava acabant de redactar aquest post, pel canal AXN de televisió per cable que tenia posat estaven programant l’episodi 12.18 de la sèrie CSI Las Vegas, que té per títol “Malice in Wonderland” [+] i on, cap al final, reciten el poema “La Morsa i el Fuster“. Deu ser casualitat, perquè si no, seria causalitat i això seria més intrigant…

146. ALÍCIA VIETNAMITA

Portada. Fitxa 194. Alícia, un mirall i un raspall…

Una vietnamita era, els anys 60 i 70, una multicopista, mimeògraf, polígraf o ciclostil, basat en un invent d’Edison. Aquest terme indica una màquina que servia per fer còpies d’un determinat document. El lector jove es podria preguntar que per què no es feien servir les fotocopiadores, i la resposta és que no existien. Hi havia les xerocòpies, de l’empresa Rank Xerox, però amb tres pegues: eren cares, feien pudor de tinta i dissolvent, i calia electricitat per fer-les servir. En canvi una multicopista es podia fer anar amb una manivela, i cada volta era una còpia. Calia confeccionar un full màster, que s’havia de fer amb uns papers clixé especials denominats estèncils, amb màquina d’escriure que foradava el paper. El clixé es posava al cilindre rotor de la màquina. La tinta passava a través dels foradets i anava imprimint cada full. Primitiu però funcionava.

I per què vietnamita? La Guerra del Vietnam (1954-1975) va marcar la generació que tenia quinze o vint anys els anys 1960’s. Els soldats del vietcong, del nord i ajudats per l’URSS, comunistes -els “bons”-, lluitaven contra els del sud, no comunistes, ajudats pels EEUU, els “dolents”. Sembla que els ciclostils van ser usats abundosament en el transcurs de la guerra, i sobre tot, entre els grups d’activistes dels paisos occidentals que donaven suport al vietcong, i per extensió anaven contra els règims capitalistes, i , aquí, contra el franquisme.

Hi havia uns sistemes de reproducció de còpies més primitius que col•loquialment es denominaven plates de macarrons, basats en la gelatina, … però això és una altra història.

Els vietnamites no són els habitants del Vietnam, que es diuen vietnamesos. El vietnamita és l’idioma propi del país. Es parla també on hi ha hagut emigració de vietnamesos (Amèrica del Nord i França, especialment). Al Vietnam s’hi parla també xinès, francès i anglès: el sur va ser una colònia francesa (la Cochinchine, que a Espanya es va dir sempre la Conchinchina i encara es diu per fer referència a un país llunya), i França el considera encara un país de la francofonia. En total uns 80 milions de persones. També es va dir annamita mentres els francesos colonitzaven el país. És la llengua més parlada de la família de les austroasiàtiques, on hi ha més de 30 llengües de denominacions per a mi desconegudes fins avui, com el palaúnguic, el peàric, o el kherwari. El khmer sona una mica, del nom dels khmers rojos, guerrillers cambodjans, i és la llengua oficial de Cambodja. Totes són llengües tonals, és a dir -de forma barroera- que el to -l’altura del so- amb que es pronuncia cada síl•laba li confereix també significat. Aquesta característica dóna una expressivitat especial a aquestes llengües quan es parlen, que sorprèn els que no les coneixem.

L’idioma vietnamita s’escriu amb un alfabet llatí modificat, inventat pel missioner francès Alexandre de Rhodes (1591-1660) el segle XVII, i que va reemplaçar les antigues grafies. Sembla que l’objectiu de la seva creació va ser eliminar les influències xineses en la parla i escriptura de la població, i així fer més difícil la penetració del confucianisme i facilitar la conversió al catolicisme. Té 29 lletres amb molts accents diacrítics -observeu la portada del llibre- 10 dígrafs i 1 trígraf (NGH). Li falten les lletres F, J, W i Z.

Primera (i única) estrofa del Jabberwocky en vietnamita. Fes clic per ampliar.

Deu ser un idioma difícil i ple de matisos, perquè he usat el Google Translator per veure el significat del títol del llibre, i he constatat que uns petits canvis dels accents donen significats totalment diferents:

ở xử sở thân kỹ : aventures al país de les meravelles
ở xử số than kỳ : processament del carbó en el període

El llibre que presento aquí conté les dues Alícies una a continuació de l’altra sense discontinuitats. Només té el text, abreujat perquè la major part de poemes no hi són, sense dibuixos, i només amb una estrofa del Jabberwocky. El títol del llibre només fa referència a la primera de les dues Alícies. El preu del llibre va ser de 32000 Đ (o VND, vietnam dong). Al canvi d’avui, 1,22 €.

FITXA 194
Títol: Alice ở xứ sở thân kỹ . Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass resumits i traduits.
Idioma: vietnamès. Autor: Lewis Carroll. Traducció: no consta.
Editorial: Vũ Thu Vấn (La Col•lecció de la Dansa), Hà Nổi (2016). Mida: 19*13 cm, tapa tova. 304 pàg. Preu: 32000 VND (2007). ISBN: 03-315747-868-03

145 ALÍCIA ADREANI ESTAMPADA

Portada. Fitxa 193. Il·lustracions de Manuela Adreani.

Llibre monumental, el de dimensions més grans de tots els que tinc, i un dels més recents. És una traducció al francès del llibre editat en anglès, que és un ampli resum del Wonderland. El principal interés és per a mi, evidentment, les il•lustracions de Manuela Adreani. És una dissenyadora gràfica italiana jove, que s’ha dedicat a il•lustrar llibres de contes famosos, o treballs diversos d’animació. Aquí hi ha una mostra dels seus treballs: [+]. Pel que diu la seva biografia és una il•lustradora pigiste, que en anglès és stringer: una modalitat de free-lance que cobra pel número de pàgines fetes. Deu ser una situació comuna amb molts dels il•lustradors que han passat per aquest blog, però cap ho explicitava.

Les il•lustracions d’Adreani tenen vida pròpia. Algunes són molt grans, a doble pàgina. Moltes altres, a pàgina sencera. N’hi ha moltes més, més petites i molt suggeridores, que mostren detalls de les escenes habituals: una pota d’un animal, un tros de cara, unes escales… M’han fet gràcia algunes escenes típiques del conte, interpretades amb un altre aire. Per exemple, la il•lustració de la cuina de la duquessa, on és representada com una senyora Maria, d’esquena, amb bata d’estar per casa, estampada. Això dels estampats és present a tots els dibuixos, començant per la portada, on es poden veure al vestit de l’Alícia i la part externa de les corol•les de les flors. Estampats de paper pintat a les parets de les cases, al forat per on cau, al terra de les habitacions, als vestits de tots els personatges, a les closques de les llagostes dansants, al cos de l’eruga fumadora, a l’esquena de les cartes que pinten les flors, a les contracobertes del llibre. Estampats minuciosos, repetitius, obsessius. Estampats de flors de lis, de flors de totes menes, de topos, i sobretot, estampats de cors. L’autora es deu haver inspirat en el Musée de l’Impression sur Étoffe, de Mulhouse, Alsàcia [+], i de visita recomanable.

Després de la cursa. Nou estampats diferents. Fitxa 193. Fes clic per ampliar.

La cara de l’Alícia és com totes les cares de les Alícies actuals. Tristoia, sense celles, ulls d’ametlla, iris molt grans, cara orientaloide… És la tendència que ja hem vist a altres il•lustradors, com Rébecca Dautremer [+] i molts altres. Diuen que amb l’actual barreja ètnica fruit de les migracions i els aparellaments mixtes conseqüents hi ha una tendència universal que portaria cap a unes faccions i un to de pell del tipus de l’actor Keanu Reeves (Speed, Matrix), fill de mare anglesa i de pare d’Estats Units amb ascendència hawaiiana i xinesa. Doncs amb les Alícies, aquestes confluències ètniques ja semblen aconseguides…

Pel que fa al text, és una traducció francesa simplificada, sense poemes ni cançons. L’editorial és Les Publications Modus Vivendi [+], de Montréal, Canadà. És una editorial francòfona, generalista, amb llibres de salut, de cuina, de famosos, novel•les,… El seu llibre més venut és un que explica com cuinar sense gluten a casa, aquesta obsessió que alguns fonamentalistes han aconseguit colar en la ment de molts americans no celíacs. L’Alícia no devia conèixer aquest llibre, perquè quan li pregunten com es fa un pastís diu que s’agafa farina en flor, però no diu que sigui farina de soja, de cigró, de garrofa, d’arròs o de quinoa, que no tenen gluten.

FITXA 193
Títol: Alice au Pays des merveilles. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland resumit, traduit i il•lustrat.
Idioma: francès. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: Giada Francia. Traducció: Karine Blanchard. Il•lustracions: Manuela Adreani.
Editorial: Les Publications Modus Vivendi Inc., Montréal, Canadà (2014). Mida: 37*29 cm, tapa dura. 80 pàg. Preu: 31,80 SFR (Neuchâtel, 2014). ISBN: 978-2-89660-902-4

La duquessa feinejant. Fitxa 193.

144. ALICIETES BESSONES

Portada. Fitxa 191

Estem davant de dos llibrets bessons cosmopolites. Bessons perquè els dos llibres són de format idèntic. Cosmopolites, perquè Carroll era anglès, els adaptadors i il•lustradors són de Bèlgica, les editorials que distribueixen els exemplars són de Malta i d’Espanya, i la impremta és de la Xina.

Actualment és habitual que els llibres il•lustrats formin part de projectes multinacionals. Les il•lustracions es mantenen en el mateix format en totes les edicions, i els textos es tradueixen mantenint l’estructura del llibre idèntica. És el cas dels llibres que comentem aquí. Però els objectius de les editorials eren diferents, a part de l’objectiu comú de guanyar-hi diners.

L’edició feta a Espanya és d’una sèrie de llibres destinats a aprendre anglès, els mateixos que s’han editat a Bèlgica per part de l’editorial Creations for Children International (C4CI) a la seva col•lecció I can read [+] L’edició espanyola ha canviat els textos de les cobertes i ha introduit una pàgina en castellà explicant el per què i el com de la col•lecció. L’editorial belga ha editat 29 títols en quatre nivells de lectura, i en castellà n’hi ha 11, dels tres primers nivells. Aquesta Alice és del nivell 3, que correspon a llibres amb unes 600 paraules i construccions gramaticals una mica complexes.

Interior del llibre 192, amb un tros de text en maltès.

En canvi el de l’edició maltesa forma part de la col•lecció de llibres infantils Naf naqra (“Ho sé, uau!”). Haviem vist ja una Alícia infantil en maltès [+]. El llibre d’aquesta entrada és de la mateixa editorial i dels mateixos adaptadors i il•lustradors, amb un text més resumit encara. Tots els dibuixos eren ja al text de l’entrada 95, però aquí ¡n’han reproduit molts en la imatge especular dels de la versió anterior!. Serà un homenatge a Carroll i el seu País del Mirall? O és una estratègia editorial pr tal que semblin diferents? O, simplement, es tracta d’un nyap editorial? Pel que fa a l’idioma, haviem parlat a l’entrada 95 de les curioses característiques de la llengua maltesa. Curioses per a mi, per a ells són les habituals de la seva llengua…

FITXA 191
Títol: I can read Alice in Wonderland. Contingut: Alice in Wonderland infantil il•lustrat.
Idioma: anglès. Adaptació de textos i il•lustracions: A.M.Lefevre, M.Loiseaux, M.Nathan-Deiller, A.Van Gool.
Editorial: Estudio Didáctico, Madrid (2007). Mida: 19*12,5 cm, tapa dura. 24 pàg. Preu: 2 € ISBN: 978-84-9786-591-3

FITXA 192
Títol: Alice fil-Pajjiz tal-Meravilji. Contingut: Alice in Wonderland infantil traduit i il•lustrat.
Idioma: maltès. Adaptació de textos i il•lustracions: A.M.Lefevre, M.Loiseaux, M.Nathan-Deiller, A.Van Gool. Traducció: equip editorial.
Editorial: Miller Distributors, Luqa (Malta). Mida: 19*12,5 cm, tapa dura. 24 pàg. Preu: 2,50 € ISBN: 978-99-9328-684-4

Portada. Fitxa 192.

143. ALÍCIA PICTOGRÀFICA

Portada fitxa 190

Lewis Carroll va usar la tècnica dels pictogrames en diverses ocasions. A la revista autoeditada The Rectory Umbrella [+] hi posava pàgines amb paraules substituides per dibuixos , i també ho va fer a algunes cartes enviades a amigues seves.

Una carta pictogràfica de Lewis Carroll. Fes clic per ampliar.

Hi ha dues possibilitats d’ús de la tècnica. La més simple, que consisteix en substituir la paraula pel dibuix del concepte. L’altra, més usada en els jeroglífics i més complicada, consisteix a substituir la paraula per un dibuix d’una paraula homòfona, que soni més o menys igual però amb significat diferent. Aquesta tècnica és la que preferia Carroll. Vegem el començament de la carta reproduida aquí, on a la primera línia hi ha dibuixat un cérvol, i a la segona un ull. En anglès, respectivament, deer i eye. La primera línia vol dir My dear Ina, i la segona Though I don’t give… i així successivament. Més complex, més emocionant i molt més difícil.

El conte que presentem a aquest blog va dirigit a nens petits, i és fet amb pictogrames elementals, que representen el que hi ha al dibuix. Per si hi havia algun dubte, a l’interior de les cobertes hi ha el significat de cada dibuix. Tot el text és fet amb lletra lligada, primera que s’introdueix a la major part d’escoles. Per cert la font tipogràfica d’aquest estil de lletra es diu MeMima, i és força habitual entre els/les mestres d’infantil per preparar textos i fitxes per als nens. Però si prosperen les idees pedagògiques que es comencen a implantar a Finlàndia, aquest tipus de lletra lligada deixarà d’usar-se i els nens no sabran llegir aquests tipus de textos. Un dels meus primers llibres de text es deia “Mi primer manuscrito” i consistia en moltes cartes comercials, escrites en forma manuscrita amb tipus de lletra molt diferents, i així t’acostumaves a llegir textos escrits a mà per diverses persones. I després tocava caligrafia, que feiem amb plumilla que sucavem a un tinter. Els bolígrafs, patentats en una primera versió el 1938, encara no havien arribat a Espanya…

FITXA 190
Títol: Leo con pictogramas Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text infantil d’Alíca, amb algunes paraules substituides per dibuixos.
Idioma: castellà. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: no consta. Il•lustracions: Shago Hirata.
Editorial: Todolibro, Madrid. Mida: 28*22 cm, tapa dura. 20 pàg. Preu: 6 € (llibreria de vell online, 2013) ISBN: 84-8426-576-5

Una pàgina interior. Fitxa 190.

142. ALÍCIA IL•LUSTRADA PER MERVYN PEAKE

Fitxa 189. Portada

Aquesta és una edició econòmica de les Alícies, en anglès, que té com a trets interessants les il•lustracions i les introduccions.

L’il•lustrador d’ambdues és Mervyn Laurence Peake,que va fer el treball el 1945, i ha calgut restaurar els dibuixos per a aquesta edició. Peake (Kuling, Xina 1911 – Londres 1968) va ser un artista de guerra, és a dir, un dibuixant enviat oficialment al front que realitzava les seves obres sobre temàtica bèl•lica de la Segona Guerra Mundial. Un cop acabada, li van encarregar la il•lustració de les Alícies. Abans de la guerra ja havia il•lustrat La Caça de l’Snark i altres llibres de diversos autors. Era també poeta i escriptor i va confegir la trilogia Gormenghast (1946-59), que és una saga fantàstica-realista (fantasy manners), amb herois amb vivències realistes immersos en la societat. Se’l considera predecessor de J.R.Tolkien i els seus Hobbit i El Senyor dels Anells.

Els dibuixos de Peake són en blanc i negre, i molts són força petits i menys tenebrosos que els de Tenniel. La restauració ha estat delicada perquè els originals eren fets en paper de cel•lulosa de molt mala qualitat degut a les limitacions per la postguerra.

El Gat de Cheshire. Il·lustració de Mervyn Peake. Fitxa 189. Fes clic per ampliar.

Cada una de les dues Alícies té el seu pròleg. El de Wonderland és escrit per Will Self (Westminster 1961) [+], que és un escriptor i periodista britànic de diari, ràdio i televisió, autor d’obres polèmiques relacionades amb bojos, drogaddictes i marginats. Ell mateix ha tingut i té una vida diguem-ne agitada en molts sentits, i es declara de personalitat esquizoide. Afirma que ha deixat les drogues, excepte la cafeïna i la nicotina… El pròleg no és tant el comentari de l’Alícia sinó sobre la influència que el llibre va tenir sobre la seva vida personal.

El pròleg del Looking-Glass és de Zadie Smith [+] (Londres 1975), escriptora i assagista anglesa filla d’una emigrant jamaicana. El seu pròleg és ple de notes amb referències a Martin Gardner i a altres, i toca una mica de tot: aspectes psicològics de l’Alice, lingüística, lògica, nonsense, les il•lustracions. Tot en primera persona.

L’exemplar és editat per Bloomsbury, editorial de la que ja es va parlar anteriorment [+]. Ho va editar el 2001, que és de quan són els pròlegs, i n’ha fet una edició en tapa tova -aquesta- el 2010.

FITXA 189
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland and Through the Looking-Glass. Contingut: els textos originals, amb il•lustracions i dos pròlegs.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Pròlegs: Will Self i Zadie Smith. Il•lustracions: Mervyn Peake.
Editorial: Bloomsbury, Londres (2010). Mida: 20*13 cm, tapa tova. 385 pàg. Preu: 13,25 € (Barcelona) ISBN: 978-1-4088-0593-0

El Jabberwock. Il·lustració de Mervyn Peake. Fitxa 189.

Ampliació 2-4-16
En una llibreria de segona mà de San Francisco trobo una edició original de “Through the Looking-glass” dels mateixos autors i il·lustrador. És la meitat del text de la fitxa 189, però amb tapa dura i sobrecoberta.

FITXA 269
Títol: Through the Looking-Glass and What Alice Found There. Contingut: el text original, amb il•lustracions i pròleg.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Pròleg: Zadie Smith. Il•lustracions: Mervyn Peake.
Editorial: Bloomsbury, Londres (2001). Mida: 19,5*13 cm, cartoné i sobrecoberta. 201 pàg. Preu: $12,00 (segona mà, San Francisco) ISBN: 1-58234-175-3

Fitxa 269. Portada

141. Lewis & Carroll Business Solutions

Pàgina d’inici del blog de l’empresa.

Al blog el 95% de les entrades són per comentar llibres, i a la resta hi surten altres elements, com pel•lícules, música, òperes… Una vegada varem comentar un mug de ceràmica [+] del Gat de Cheshire, però no hi havia sortit cap empresa com a tal (excepte les editorials).

I sí, hi ha a Barcelona una empresa basada en Lewis Carroll, una empresa consultora, de solucions d’imatge, publicitat, màrqueting i posicionament a les xarxes, que té per nom, precisament, The Social Media Company Lewis&Carroll [+].

Es defineixen -tot en castellà- com a “taller estratègic per a la gestió de l’experiència de les persones amb les marques“. Amb aquest llenguatge una mica críptic, volen dir que busquen solucions per tal de millorar la imatge de les marques, dissenyar-ne pàgines de Facebook o webs, etc. Per exemple, porten part de la comunicació de La Lechera, Nescafé Dolce Gusto, Condis, Grup Planeta, Telefónica o Júlia Perfumeries, entre moltes altres empreses. Afirmen que poden gestionar un centenar diferent de xarxes socials de tot tipus, de les que els mortals normals no en coneixem ni la quarta part, o potser ni la dècima part… La imatge es pot descarregar de la font original, aquí [+].

Les xarxes socials, segons “The Conversation Prism”.
Fes doble clic per ampliar.

I en què es nota que l’empresa s’inspira en Lewis Carroll? D’entrada, en els següents indicis de la seva web:
• l’equip de treballadors són el Wonderteam
• defineixen l’empresa com a Wonderbusinessland
• denominen la seva ubicació “la madriguera del conejo”
• els treballs que poden fer són “el encargo del conejo”
• la seva forma de treball és qualificada de “una merienda de locos”
• de quan en quan per la web hi apareix un Conill, un Gat de Cheshire, una cita d’Alícia, una tassa que diu Drink me…
• al Facebook personal dels directors i de l’empresa hi ha diverses fotos d’Alícies
• les felicitacions de Nadal que envien contenen referències a les Alícies
• els agraden els gats (Dinah? Kitti? la Reina Vermella?)

Els fundadors de l’empresa són José Antonio Rodríguez i Alícia Mª Iglesias, professionals del marqueting, i molt actius a Facebook i Twitter, naturalment. L’empresa és actualment al carrer Provença de Barcelona. Són confessos fanàtics de l’Alícia i de tot el seu món.

L’empresa fa alguna cosa de diferent pel fet d’inspirar-se en Lewis Carroll? Ells mateixos destaquen especialment que es posen “a l’altre costat del mirall“. En les seves paraules, “cruzar al otro lado del espejo es aproximarse al mercado desde una perspectiva que nos ayuda a comprender porqué el consumidor hace lo que hace. Es posible observar y seguir a las personas, a los grupos, detectar y entender las tendencias y sus impactos. Nos permite, si sabemos mirar bien, tomar posiciones ante determinados fenómenos que de todos modos acabarán incidiendo en nuestro entorno social y, por lo tanto, en nuestra Organización”

Potser els clients fugirien si els diguéssin d’entrada que “aquí tots estem bojos“…

140. VERSOS DIVERSOS

Portada. Fitxa 188. Il·lustracions de Lorna Hussey

Versos diversos és el nom d’una antologia de poemes de Gerardo Diego (1896-1987), i també era el nom d’una secció de poesia que Celdoni Fonoll (Calaf 1944) [+] tenia al programa “El Matí de Catalunya Ràdio” el 1995 amb Antoni Bassas, versos que es van publicar el 1996. I diversos són els versos que es publiquen al llibre que avui presentem, tots de Lewis Carroll, i tots de l’estil nonsense.

Hi ha 16 poemes. Alguns, molt coneguts, de les dues Alícies: Jabberwocky, Father Williams, The Walrus and the Carpenter, The White Kinght’s Ballad. Altres, publicats a les revistes de poca difusió que havia editat de forma privada durant la seva joventut [+]. Alguns exemples d’aquests són Little Birds, From Melodies, The Three Badgers, The King Fisher’s Song…

No hi ha notes ni comentaris. El volum és d’una col•lecció de llibres per a nens, de grans dimensions i molt il•lustrats, però dubto que els nens actuals comprenguin res. Les nenes del temps d’Alice Liddell podien veure-hi les paròdies dels poemes que els feien estudiar a l’escola, però ara aquesta referència no hi és, i no hi deuen trobar cap gràcia. Penso jo.

Lorna Hussey és una il•lustradora nascuda i que treballa a la Gran Bretanya. Es dedica als llibres infantils, amb un estil de línies suaus i tons poc agressius. Però en el llibre que aquí presentem l’estil és molt diferent del dels seus llibres habituals.

Bloomsbury Publishing [+] és una importantíssima editorial en anglès de tota mena de llibres. Els darrers anys ha publicat tota la saga de Harry Potter.

FITXA 188
Títol: Nonsense Verse. Contingut: 16 versos sense sentit de Carroll, il•lustrats.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Lorna Hussey.
Editorial: Bloomsbury Childrens Books, Londres (2004). Mida: 29*21 cm, tapa tova. 32 pàg. Preu: original ₤5,99. comprat per $5,99 a llibreria de vell EUA. ISBN: 0-7475-5019-0

Doble pàgina interior. Fitxa 188. Fes clic per ampliar

139. L’ALÍCIA AUTOAL·LUSIVA PER A NENS

Portada de E. Gertrud Thomson. Fitxa 187

Hem parlat ja de la darrera obra sobre l’Alícia que va escriure Carroll: The Nursery “Alice”, l’Alícia per a nens, de 1890. N’hem vist la versió en anglès [+] que pot trobar-se, en l’edició original, aquí: [+]. També hem vist la versió espanyola traduida el 2008 per Mauro Armiño [+]. La versió del llibre d’aquesta entrada és anterior, de 1980. El traductor va ser José Emilio Pacheco (Ciudad de México, 1939 -2014). Va ser un important poeta, assagista, traductor d’Elliott, Beckett i Wilde, novel•lista i contista de la Generación de los cincuenta mexicana. Va ser Premio Cervantes 2009. La traducció ja era -el 1980- políticament correcta, perquè, malgrat que el títol de la portada del llibre és “Alicia” para niños, a la primera plana se’ns diu que és “Alicia” para los niños, però després se’ns informa de que és un text adaptat per a nens i nenes. En anglès es dirigeix a “nursery readers“, en genèric. La traducció és molt correcta, diferent de la d’Armiño, que també era excel•lent, i respecta l’abundós ús de les paraules en cursiva que Carroll aplicava per donar èmfasi a les situacions, cosa que Armiño no fa.

S’havia comentat breument ja l’estil literari d’aquesta versió, que es dirigia al nen-lector, o millor, al nen-oient, perquè Carroll considerava que aquesta versió era per a nens de fins a cinc anys. Però, rellegint-la, m’ha tornat a sorprendre el plantejament avançat de les relacions autor-lector del llibre.

La referència creuada entre llibres és una estratègia literària que vaig descobrir als llibres de Verne. A “L’illa misteriosa” hi ha al·lusions al capità Nemo, personatge que és de les “20000 llegües de viatge submarí“, i de Tom Ayrton, criminal de “Els fills del Capità Grant“. Són magistrals les autoreferències del Quixot, on al capítol II de la segona part els personatges de ficció expliquen que s’han llegit la primera part del llibre. L’autoal·lusió és un procediment literari una mica diferent, pel qual una frase o text es refereix a la mateixa frase o al mateix text. Per exemple, la frase “Aquesta frase és autoal·lusiva” és realment autoal·lusiva, perquè parla d’ella mateixa. Vaig veure-ho per primer cop el març de 1981 en un article d’Investigación y Ciencia de Douglas R. Hofstandter, l’autor del monumental Gödel, Escher, Bach. Finalment, una tercera tècnica relacionada és que l’autor del llibre es dirigeixi en segona persona del singular al lector, anticipar-se als seus pensaments i donar-li resposta a les preguntes que se suposa que s’està fent mentres llegeix el llibre. Aquesta tècnica l’he usat i l’uso habitualment en els meus llibres i articles de divulgació científica, i faig que els articles siguin diàlegs on el lector m’interpel•la, em pregunta i em critica.

El llibre que es comenta aquí és un bon exemple d’aquesta tercera tècnica, com es pot veure del fragment reproduit, i al fragment reproduit a la traducció d’Armiño. No només es dirigeix al lector, sinó que li explica els dibuixos que posa al text, l’interpel•la i fins i tot el tracta -carinyosament- d’ignorant. Per exemple, en un fragment diu “… Entonces, ¿qué crees que pasó?. No, nunca lo sabrás. Tendré que decírtelo de nuevo” o encara “tendrían que organizar una Carrera Loca. ¿En qué crees que consistía? ¿No sabes? Eres una criaturita ignorante. Ahora pon mucha atención y te libraré de tu ignorancia.” No sé si avui la tècnica seria molt pedagògica -dir que un nen s’equivoca és, en certes teories, impropi- però el que és segur és que un llibre amb aquestes expressions no seria editat.

Les il•lustracions del llibre són les originals. Són les de Tenniel acolorides per E.Gertrude Thomson, i que varem comentar en parlar del llibre de l’entrada 23. Thomson va fer-ne també la portada, que no reprodueixen cap de les dues versions citades, però sí aquesta, i és la primera il•lustració d’aquest post.

El llibre és el volum 9 de la col•lecció Clásicos Infantiles Ilustrados Asuri. Asuri de Ediciones va ser una editorial, ja extingida, que es va fundar el 1957 i va publicar molts tipus de llibres, incloent enciclopèdies. Va tancar cap als anys 90. L’edició és, de fet, la que havia fet a Mèxic l’editorial Promexa, d’on José Emilio Pacheco era director de la col•lecció de contes infantils. Es poden trobar ambdues edicions a les llibreries de vell virtuals.

FITXA 187
Títol: “Alicia” para niños. Contingut: The Nursery Alice traduit amb les il·lustracions originals.
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada i acoloriment de les il•lustracions: E.Gertrude Thomson Traducció: José Emilio Pacheco
Editorial: Asuri de Ediciones SA, Bilbao (1982). Mida: 30,5*23,5 cm, tapa dura. 39 pàg. Preu: 15 € (Fira del Llibre d’Ocasió 2014). ISBN: 84-7539-054-4

Fitxa 187, pàgina interior. Il·lustració de Tenniel i acoloriment de Thomson.

138. POBRE, POBRE CARROLL !

Portada. Fitxa 186. Autoretrat de Lewis Carroll, 2-6-1858, als 26 anys.

Aquest és un títol patètic, en l’autèntic sentit del terme. Així es diu el prefaci escrit per Patricia Kempler al llibre “El hombre que amaba a las niñas. Correspondencia y retratos“. Sense ser un estudi biogràfic, entra en els temes conflictius de la vida de Carroll, i sobre tot, en la gestió que la família i ell mateix van fer dels seus diaris, fotografies i cartes. Moltes van ser cremades, ocultades o oblidades, perque devien ser considerades improcedents, escandaloses o poc apropiades. Se suposa que tenien relació amb les fotos de nenes nues que Dodgson havia fet -sempre amb el consentiment de la família, que rebia còpies de les fotos-, o de les expressions d’estimació i afecte que demostrava a les nenes, que mai traspassaven els límits de l’amistat més casta. La conducta de Dodgson era insòlita i va ser molt polèmica en el seu temps, i per a ell mateix constituia un problema que el rosegava. Això el va portar a moments de conflicte psicològic que el va fer destruir documents, especialment del seu diari, i a donar instruccions de què fer amb els seus documents després de la seva mort. El títol del prefaci es basa en les paraules “Poor Alice!” del capítol 2 de Wonderland, reforçades per la versió que en va fer Chesterton: “Poor, poor Alice!“. De la vida de Carroll n’haviem ja parlat a un post anterior: [+].

El llibre que presentem aquí és, en el fons, una mirada a la ment de Charles Dodgson–Lewis Carroll a partir de la selecció de la seva correspondència i retrats, i dels tres textos que l’acompanyen. Del prefaci ja n’hem parlat. Hi ha un interessant pròleg de G.K.Chesterton, conegut escriptor i assagista anglès [+] sobre els textos sense sentit de Carroll i del seu predecessor Edward Lear [+]. Hi ha, finalment, un notable apèndix de Javier Urdanibia (Donòstia 1945), filòsof i assagista, on amb llenguatge poètic i filosòfic -obvi- analitza de forma aprofondida la ment de Carroll, i els perquès dels seus textos i de les seves actuacions.

Per la política de l’editorial que després es comentarà, no se’ns diu en el llibre quins són els editors del llibre (segons he trobat, ha estat Servando Rocha), ni com s’han triat les cartes i fotos del llibre. S’estima que Carroll va escriure més de cent mil cartes en quaranta anys, unes 7 cada dia. Són moltes, però no hi havia televisió ni mòbils… Tenia un índex detallat de les cartes que enviava i que rebia. Les cartes seleccionades són totes -menys una- dirigides persones del sexe femení. a filles dels seus amics de la universitat, o a les seves mares. N’hi ha alguna dirigida a noies amb les que abans havia mantingut correspondència com a nenes, alguna a Alice Liddell, i una a la seva germana.

Fragment d’una de les cartes, dirigida a la seva neboda Isabelle Bownan (14-4-1890). Fes clic per ampliar.

Hi ha cartes de tots els estils i continguts. Algunes són de la línia joguinera, amb paraules ocultes sota jeroglífics o jocs de paraules. Hi ha poesies amb acròstics en que les inicials de cada vers fan el nom de la destinatària. Algunes cartes són en to bromista, com la reproduida aquí parcialment, que anava dirigida a la seva “neboda” -no ho era- Isabella Bowman. En canvi algunes altres eren totalment serioses, i, algunes, molt delicades, com la dirigida a la Sra. P.A.W.Henderson, mare d’Annie H., en la que li pregunta si vol còpies de les fotos “no convencionals” que li havia fet a la nena -eren fotos de nus- perquè ja n’havia destruit els negatius, i perquè no pensava donar les còpies sobrants als seus amics. A aquesta mateixa carta fa una afirmació que es pot considerar equívoca. Com que la Sra. Henderson tenia una foto de la seva filla nua a la sala d’estar -també un fet insòlit- , li diu que “espera que aquesta foto sigui una espècie d’esquer perquè altres pares (…) desitgin tenir fotos de les seves filles sense els destorbs de la roba. Això sí, han d’estar ben constituides. Les nenes que no estan ben constituides se les ha de retratar totalment vestides“. Cap d’aquestes nenes havien arribat a la pubertat i devien tenir entre set i dotze anys. Sempre nenes, mai nens, dels que alguna vegada havia dit que eren com “uns petits porquets“. Moltes altres cartes de les seleccionades en el llibre fan referència a les fotos de les nenes, a fer-ne còpies, a destruir o no negatius, i punts semblants. La seva franquesa en escriure les cartes era sorprenent, i penso si no hi ha per aquí a sota un síndrome d’Asperger com el de Sheldon, el científic protagonista de la sèrie Big Bang.

Dodgson va fer unes 2700 fotos a la seva vida, que ha indexat Edward Wakeling [+]. Al llibre n’hi ha 48, preses majoritàriament entre 1862 i 1870. De les “no convencionals” n’hi ha quatre, totes elles d’estètica candorosa. Una foto de Beatrice Hatch és reproduida aquí. Una il·lustradora amiga seva, Anne Lydia Bond va acolorir algunes fotos, que poden veure’s al Wikimedia [+]. Acolorir fotos va ser una tècnica molt usada fins a la popularització de les fotos de colors, a meitats del segle XX.

Foto d’Evelyn Hatch, de Charles Dodgson. Acolorida posteriorment per A.L.Bond. Fitxa 186.
Fes clic per ampliar.

La Felguera Ediciones [+] és una editorial peculiar. Segons expliquen a la seva web, l’any 1996 es van trobar un grup d’amics resistents culturals (quoque ça soit) constituits com a “Colectivo de Trabajadores Culturales“que feien una revista i “arrojaban gasolina al fuego“. El 2004 es van constituir com a editorial, i el 2009 La Felguera Editores es constitueix com a “societat secreta“, sense noms de protagonistes, amb un col•lectiu d'”agents secrets“, “conspiradors“, “espies” i altres noms així, que juguen a un joc revolucionari. Els llibres que editen són en consonància amb la seva definició.

Aquí hi ha un comentari al llibre, publicat al diari online El Confidencial quan va sortir el llibre i que dóna més detalls de tot plegat a partir d’una conversa del periodista Javier Zurro amb l’editor. [+].

Llegiu el llibre, si voleu tenir una idea de primera mà d’una de les facetes -la més polèmica- d’aquest enigmàtic Carroll.

FITXA 186
Títol: El hombre que amaba las niñas. Correspondencia y retratos. Contingut: cartes traduides de Lewis Carroll a nenes i mares. Prefaci de Patricia Kempler. Pròleg de G.K.Chesterton . Apèndix de Javier Urdanibia
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions i fotos: Lewis Carroll. Traducció: Raquel Duato
Editorial: La Felguera Editores. Col•lecció Narrativas del Desorden, Madrid (2013). Mida: 19*14 cm, tapa tova i sobrecoberta. 237 pàg. Preu: 18 € (2014). ISBN: 978-84-937467-8-0

Alice Liddell, foto de Lewis Carroll (juny de 1870) als 18 anys.