272. ALÍCIA MONUMENTAL DECODIFICADA

Fitxa 330. Portada

Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+].

Fitxa 330. Pintura de George Soper, 1911. Cal notar l’error de pintar l’Alícia sense tenir en compte la refracció de la llum de la part submergida.
Fes doble clic per ampliar.

Aquest és un llibre monumental, per la mida –DIN A4- , per la riquesa d’il•lustracions i per la qualitat del paper. Conté tot el Wonderland, però a diferència de les obres citades abans , que contenien les il•lustracions només referides a l’obra de Carroll, en aquest llibre les il•lustracions són geogràfiques, arquitectòniques, les obres d’art relacionades, fotos de totes les persones citades, i moltes coses més. Algunes il•lustracions són a doble pàgina, i moltes altres a pàgina completa. Les notes no són anotacions numerades a peu de pàgina, sinó glosses en paral•lel de grans dimensions, veritables temes enciclopèdics de tota temàtica, literària, històrica o fins i tot matemàtica o física.

Hi ha una introducció en 21 pàgines; la primera part, que és el text de l’obra amb les notes; i finalment una segona part de 30 pàgines amb quatre capítols:
Sentence First-Verdict Afterwards! tracta l’enutjós tema de la inclinació de Carroll per les nenes preadolescents, i con és jutjat avui per això sense tenir prou present el context.
From Alice to Malice explica amb detall les intrigues que es desenvolupaven a l’interior del Christ Church College, els diferents grups d’opinió polítics i religiosos, el paper de Dodgson alineant-se amb els sectors conservadors, i els enfrontaments i reconciliacions amb el degà Liddell.
Through the Looking-Glass and Beyond explica les darreres obres de Dodgson i la seva activitat com a fotògraf.
Last Years comenta el casament d’Alice Liddell, al que Dodgson no va ser invitat, i la decadència de les seves activitats acadèmiques simultània al seu èxit com a autor famós. També es citen en aquest capítol alguns esdeveniments posteriors a la mort de Dodgson, com la subhasta del manuscrit original, o la vida d’Alice, Hargreaves un cop casada.

Les notes de David Day no comenten punts específics i detalls de les Alícies de Carroll. Més aviat són reflexions extenses en el moment que l’obra li fa venir bé. Així, hi ha llargues notes dedicades a la maçoneria, a comparar l’Alice amb Sant Agustí (!), a Heràclit i el flux de l’aigua, a les paradoxes de Zenó, a reflexions matemàtiques diverses, al moviment dels Rosacreus, als artistes prerafaelites, a Darwin, al nombre pi, a Pitàgores, i a mil temes més.

Fitxa 330. Joc de paraules entre la corba catenària i el gat (Cat). “What kind of cat can grin? A Catenary”
Fes clic per ampliar.

David Day [+] (Victoria, BC Canadà 1947) és autor de llibres molt diversos, i entre els quals hi ha comentaris de les obres de Tolkien, obres de divulgació científica, història, mitologia, poesia i obres per a públic infantil i juvenil. Des de 1990 es dedica a l’estudi de Carroll i les seves obres.

L’editorial Doubleday es va fundar el 1897, i cap als anys 50 era l’editorial més importants dels EUA. Tenia un catàleg de tota mena d’obres, incloses les científiques, de ciència ficció i tècniques: Asimov i Ray Bradbury publicaven amb ells. Amb el temps va ser adquirida per Bertelsmann, i finalment per Penguin Random House.

Gran obra.

Fitxa 330
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland decoded. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland molt anotada i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. De les notes i altres textos, David Day. Il•lustracions: autors molt variats. Idioma: anglès. Editorial: Doubleday Canada (de Penguin Random House, 2015). Cartoné. Mida: 29,8*21,5 cm. 296 pàg. Preu: $40. ISBN: 978-0-385-68226-8

Fitxa 330. Tom Tower, principal entrada al Christ Church College. Pintura d’Arthur Garratt 1911.

271. ALÍCIA FONÈTICA

Portada. Fitxa 329


La fonètica i la fonologia no són el mateix. La fonètica estudia els sons físics produïts per l’aparell fonador, cadascun dels quals són els fons. Cadascun es pot caracteritzar físicament amb una anàlisi espectrogràfica. La fonètica està entre l’acústica i la lingüística. En canvi la fonologia estudia els fonemes, que són els sons distintius d’un sistema lingüístic cara a la diferenciació de les paraules. Els fonemes són constructes mentals, vinculats a una determinada llengua. La fonologia està més a prop de la filologia. I prou de parlar del que no sé… Per saber-ne més, [+]

Inici del capítol “A Mad Tea Party” transcrit a IPA. Fes doble clic per ampliar.

Des del 1886 s’ha desenvolupar un únic alfabet de símbols que contingui i resumeixi tots els sons possibles que la veu pot arribar a fer en qualsevol idioma, d’una manera unívoca: cada so un símbol i cada símbol un únic so. Aquest alfabet és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional, o IPA en sigles angleses). Està basat majoritàriament en caracters llatins o grecs, malgrat que al planeta hi ha dotzenes de grafies diferents per als diferents llenguatges: vegeu la norma ISO 15924 [+] que conté quasi 200 referències de grafies, i més si s’hi afegeixen els emoji, els símbols matemàtics i altres d’especialitzats.

L’IPA va sent revisat periòdicament, i la darrera revisió és de 2015. Un llistat complet és aquí: [+]

A vegades s’ha usat l’IPA per ajudar a aprendre idiomes. Quan el 1958 els meus pares van anar a París en un viatge organitzat, la meva mare ja sabia una mica de francès del que li havien ensenyat les monges a les que havia anat, però el meu pare res de res. I es va comprar un mètode de francès, només llibres, res de mitjans ni audio ni visuals, perquè no teniem TV ni tocadiscos, i els cassettes encara no s’havíen inventat. El mètode era pràctic, perquè eren situacions reals, amb frases típiques. Cada frase era de dues línies: el text escrit, i la transcripció fonètica a sota. El meu pare no entenia res d’aquelles lletres e al revés –les ɘ i similars- i les discussions a casa eren freqüents sobre com pronunciar. Naturalment el mètode no va servir per a res, i tot el que va aprendre va ser la paraula pelouse –gespa- que li va fer molta gràcia.

En Michael Everton, fundador i ànima de l’Editorial Evertype [+], ben coneguda, té una Alícia en anglès transcrita en l’IPA. Podria ser útil per fixar la pronúncia , si algú s’entretingués a tenir els dos textos, l’anglès i el transcrit a IPA, i anar repetint. Però caldria primer exercitar-se en els valors de la simbologia IPA, que ja seria un curset en ell mateix. Millor posar una lectura de l’Alícia, i anar llegint i escoltant…

Fitxa 329
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Printed in the International Phonetic Alphabet. Contingut: El text d’Alice in Wonderland transcrit en l’alfabet fonètic internacional (IPA), il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Transcripció: Michael Everson. Editorial: Evertype (Mghaig Éo, Éire,2014). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. Preu: $15,95. 120 pàg. ISBN: 978-1-78201-083-8

Símbols de l’IPA. Fes doble clic per ampliar.

270. ALÍCIA PÉREZ RUIZ DE LA PRADA

Fitxa 328. Portada


Ágatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat
, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d’Espanya (Madrid 1960) té entrada a Wikipedia : [+]. La mateixa Wikipedia diu que el text de l’entrada sembla redactada de forma publicitària i que caldria modificar-la… Va estudiar disseny de moda a Barcelona i des de 1991 té una important empresa de disseny de roba, primer infantil i després per a tothom, i tota mena de complements, i objectes per a la llar. Ha publicat llibres i discos, i ha estat una de les figures representatives de cap al final de la movida madrileña. Ha col•laborat en dissenys específics per dotzenes d’empreses i associacions variadíssimes – un vestit per a la Minnie de Disney, una funda d’ampolla per a Codorniu, un joc de condons per a l’associació AET Transexualia, per exemple-. Va estar unida al periodista Pedro J. Ramírez, de qui es va separar el 2016. Ha tigut algunes activitats socials, per exemple defensant el dret de les dones a heretar en igualtat de condicions els títols nobiliaris, o en defensa dels col·lectius LGBT. Aquesta és la seva il·lustrativa web: [+].

D’Alícies per al teatre n’hi ha dotzenes: el mateix Carroll en va veure representar una en vida el 1886, i al 1915 en feien representacions a Broadway. O aquesta filmada i comentada aquí [+] o aquesta altra: [+].

Daniel Pérez (Zamora, 1956) és director del Centro de Artes Escénicas de Castilla y León des de 2003, i autor teatral. Va escriure la versió d’Alícia que, segons afirma, és la primera obra de teatre musical familiar d’Espanya –estic segur que no- , cap al 2004. Aconsegueix que l’escenografia i el vestuari li faci Ágatha Ruiz de la Prada, amb el seu estil peculiar característic, molt colorista i força geomètric. Replika Teatro [+] és un centre de producció i formació de Madrid que acull la proposta i el seu director Jaroslaw Bielski Ia dirigeix per primer cop a Zamora el 2004, i l’han programada després alguns cops.

Un tros de text. Fes clic per ampliar.


El text és voluntàriament molt simple, amb octasílabs elementals consonants, i molts ripios. Em recorda en alguns moments els programes infantils de TVE d’abans dels Payasos de la Tele, com ja havia intuït abans de tenir el llibre [+]. Però deu ser un text eficaç que em miro amb ulleres de prejudici. El lector pot jutjar a partir del text aquí reproduït, i del petit video de YouTube [+].

Aquí es pot trobar una completa crònica de les representacions [+]
I aquí 31 diapositives amb tots els figurins [+].

L’editorial Everest va publicar el llibre, en la seva col•lecció Montaña Encantada. Era una editorial que tocava totes les tecles, des de novel•la a mapes i llibres de text. Va tancar el 2016, desrés de cinquanta anys d’activitat des de León, on s’havia fundat. El llibre actualment es pot trobar només en llibreries de vell, o via Wallapop i similars, que és on el vaig trobar jo.

Fitxa 328
Títol: Alicia. Contingut: Obra teatral infantil il•lustrada. Autor: Daniel Pérez. Escenografia i vestuari: Agatha Ruiz de la Prada. Idioma: espanyol. Editorial: Everest (León 2005). Rústica. Mida: 19,5*12,5 cm. 142 pàg. Preu: 6 € (Wallapop 2016). ISBN: 84-241-1618-6

Fitxa 328. Un moment de la representació de Replika Teatro a Zamora

265. ALÍCIA ANOTADÍSSIMA TRADUIDA

Fitxa 321. Portada.

Aquesta és la traducció a l’espanyol de l’obra definitiva de les Alícies anotades de Martin Gardner, edició de luxe, que havíem vist editada en anglès quan va sortir [+]. La monumental obra segueix aquí la traducció que l’editorial Akal i Francisco Torres Oliver (La Vilajoiosa 1935) [+] havien fet de l’Alicia Anotada, de 1960 i primera edició en espanyol de 1984, reimpresa en dues ocasions. Les dues edicions posteriors de Gardner, de 1988 [+] i de 2000 [+] no havien estat traduïdes, em sembla. No se’ns diu qui ha estat el traductor de totes les noves notes, nous estudis i noves aportacions de Gardner i de Burstein. A la web de l’editorial li atribueixen a Torres, com en una consulta personal (21-6-17) feta pel professor J.G.López Guix ha corroborat el mateix Torres Oliver. Però no hauria estat de més explicitar-ho en el llibre, penso.

Primera il·lustració de l’Alícia no feta per Tenniel. Anònim. Fes clic per ampliar.

L’edició en espanyol i l’edició en anglès tenen exactament els mateixos continguts. Les úniques diferències que hi he sabut trobar són en el format -l’edició anglesa és 2 cm més ampla- i en la compaginació, una mica diferent. Les notes en l’edició espanyola són en vermell, i en l’anglesa en negre. I l’edició anglesa de Norton és força més barata…

Els comentaris sobre continguts ja es van fer per a l’obra en anglès, i no es repetiran aquí. Ens limitarem, doncs, a afegir algunes de les il•lustracions que omplen l’obra i que m’han semblat més novedoses, començant per una de les de Leonor Solans (1980), que havia il•lustrat una Alícia per al seu pare Modest Solans, traductor [+]. És l’única il•lustradora espanyola dels 46 que hi figuren, i de la que ja havíem vist una de les dues il•lustracions al comentari a l‘obra en anglès. He posat també una il•lustració de la primera edició de les Wonderland dibuixada per un autor que no fos Tenniel. És una artista anònima holandesa, i la il•lustració és de 1887.

Il·lustració de Leonor Solans. Fes clic per ampliar.

Una Alícia vestida de xarlestón-art déco i tancada a la casa del Conill és ben destacable. És de Willy Pogány, hongarès, de 1929 [+]. I destacadíssima per a mi és la il•lustració del búlgar Iassen Ghiuselev (1964) amb un dibuix on condensa tota la novel•la, fet el 2003 i publicat el 2014. No costa gaire trobar-hi referències a l’obra d’EscherRelativity[+], amb escales que pugen i baixen, portes en totes orientacions i personatges amunt i avall, o avall i amunt…

Alícia art-déco, de Willy Pogány. Fes clic per ampliar.

La darrera il•lustració d’aquesta pàgina és de Mahendra Singh, surrealista canadenc de 1961 [+]. És una curiosa representació de l’excursió en barca origen del conte, que m’ha sembla especialment rellevant pels seus colors i composició: ha posat tot l’arc de sant Martí en el dibuix, forçant fins i tot el color del Sol. Per cert, què té a la mà l’Alícia? Una corona?

El caos de Ghiuselev. Fes doble clic per ampliar més.

Fitxa 321
Títol: Alicia. Edición anotada. Contingut: Alice in Wonderland i Through the Looking Glass profusament anotats i il•lustrats, amb diversos prefacis i annexos. Autors: Lewis Carroll, amb notes de Martin Gardner i actualitzacions de Mark Burstein. Il•lustracions: John Tenniel i molts altres. Idioma: castellà. Traducció: Francisco Torres Oliver. Editorial: Akal (Madrid 2017). Cartoné amb sobrecoberta. Mida: 26*20 cm. Preu: 50 €. ISBN: 978-84-460-4368-3

La barca pel T“amesis el 4 de juliol de 1862. Il”lustració de Mahendra Singh

263. ALÍCIA AL PAÍS DEL ROCK

Fulletó del festival. Fes doble clic per ampliar.

Es deuen haver fet moltes obres on l’Alícia és la protagonista d’un espectacle de rock&roll. Per exemple, aquí en podem veure un [+] i aquí un altre [+]. Però cap espectacle deu haver estat tan multitudinari com el del dilluns passat, 15 de maig de 2017, al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat.

El Grup de Mestres de Música del Baix Llobregat-6 agrupa catorze escoles, que des de fa anys fan un festival conjunt amb els seus alumnes, i dedicat cada any a un tema. I enguany el tema era l’Alícia i la música era el rock. Cada escola havia preparat un número musical, i una coreografia alusiva a l’episodi de l’Alícia que li havia tocat, amb els nens -i nenes- més o menys disfressats d’acord amb allò que passava. La música era tocada per una banda de rock, i els nens, penso que de Primària- cantaven una lletra corresponent a l’episodi. El cor de cada escola era en alguns casos de ben bé seixanta nens, i la coreografia d’uns quaranta.

Van presentar setze números –dues escoles en van fer dos- i entre número i número hi havia la lectura d’una adaptació del conte, i una parella de joves actrius mimaven l’episodi que anaven narrant. Al final tots els nens van cantar una cançó de Joe Cocker amb una lletra preparada per a l’ocasió, que es pot veure al final d’aquesta entrada.

Moltes de les músiques eren de rock força dur: Ramones, Rolling Stones, Guns’N Roses, Metallica, AC/DC. Altres, no tan durs: David Bowie, Queen, Bon Jovi. Es pot veure la llista completa de músiques i d’escoles al fulletó reproduít aquí. Però les blanques veus dels nens de primària ho edulcoraven tot, malgrat els esforços de la banda per “endurir-ne” el so. Jo crec que als nens els venia gran aquella música. El mateix diría del text que s’anava llegint. Estava ben escrit, però dubto que els nens el comprenguessin, i ni veia que l’escoltessin. Les lletres de les cançons dels cors no s’enteníen gens bé…

Però tot això són critiques menors. Tenien la logística molt ben treballada, perquè hi havia molt de dinamisme i no hi havia pausa ni respir. Uns nens baixaven de l’escenari mentres per l’altre costat en pujaven més, el narrador anava llegint i les actrius actuant. I així fins a setze vegades. Les enormes dimensions de la boca de l’escenari del Nou Teatre de la Passió –de 1987- permetien fer-ho sense aglomeracions: el prosceni té 30 m d’amplària, una de les més grans del món.

El teatre era absolutament ple i la feina va ser meva per entrar sense entrada, cosa que vaig aconseguir apel•lant al Centre de Recursos del Baix Llobregat-6, a qui agraeixo la comprensió. Amb els nens i familiars s’omplien les 1500 entrades, i s’haurien omplert també les 2500 que tenia el Gran Teatre anterior, que es va incendiar el 1983.

No sé si l’espectacle haurà servit per formar grans aliciòfils entre els nens. Però el treball previ i el posterior a les aules, en mans de mestres motivats, segur que hi pot haver ajudat.

Fulletó de l’activitat, segona part. Fes doble clic per ampliar.

Totes les fotos: [+]

262 ALÍCIA A DISNEYLAND

Portada del fanzine The “E” Tickets nº 31.

El negoci Disney és global –tot el món- i total, perquè té moltes facetes: les pel•lícules i vídeos, els llibres, els parcs temàtics amb els complexos hotelers, i tot el merchandising annex. Aquesta és la tendència dels grans negocis mundials, com Calvin Klein, Nestlé o Ferrari: aquesta darrera marca ara ha inaugurat un parc temàtic a Salou, que, en principi, no tindria res a veure amb els cotxes. Els parcs temàtics de Disney estan totalment integrats amb les pel•lícules, i les atraccions que inclouen es refereixen a personatges, entorns i situacions ben conegudes dels assistents. Alícia hi figura, però no és dels personatges més representats: no deu ser fàcil triar seqüències de la pel•lícula que es puguin convertir en atracció infantil o familiar.

Vagonetes de Wonderland al primer parc Disneyland d’Anaheim. Fes clic per ampliar.

La revista The “E” Ticket [+] va ser fundada per dos fanàtics afeccionats als parcs de Disney, els germans Leon i Jack Janzen. La revista era realment un fanzine (fanatics magazine), és a dir, una revista realitzada per no professionals i dirigida a aficionats. Es va editar a Santa Clarita (California) i va arribar a publicar 46 números, entre 1986 i 2009. La mort del primer germà el 2003 no va frenar inicialment l’edició del fanzine, del que encara va editar-se’n 6 exemplars més. Cada número era dedicat a un tema o atracció. El 2009 la revista es va vendre a la Walt Disney Family Foundation, i actualment els exemplars sobrants es poden adquirir a The Walt Disney Family Museum de San Francisco, on el vaig comprar jo. El nom d’“E” Ticket ve del nom dels millors tiquets d’entrada al parc, els que permetien pujar a més atraccions.

L’edició de l’”E” Ticket número 31, de la primavera de 1999 va ser dedicada a Alice in Wonderland, i específicament a les atraccions existents al primer dels parcs, el Disneyland d’Anaheim, a 40 km a l’est de Los Angeles, i a 60 de Burbank, on Walt Disney vivia i on l’empresa té la seva seu. Es va fundar el 1955 i ha estat l’únic supervisat pel fundador. A aquest parc hi ha una atracció denominada Wonderland [+] . Es basa en un camí parcialment exterior i en bona part sota terra, on hi circulen vagonetes dissenyades com l’Eruga que fuma que entren al cau del Conill, i on es van trobant diferents personatges d’ambdues Alícies. El disseny va ser fet per l’enginyer Claude Coats.

El Gat de Cheshire vigilant el laberint a Euro Disney. Fes clic per ampliar.

L’atracció més comuna als parcs Disney és la denominada Mad Tea Party [+]. És un simple carrussel de tasses giratòries apte per a tots els públics. Aquesta atracció és a Magic Kingdom d’Orlando (Florida) creat el 1971, i als Disneyland de Paris (1992), Hong Kong (2005) i Tokyo (1983).

La tercera atracció dels parcs és l’Alice’s Curious Labyrint [+] , que es va instal•lar per primer cop a París. És un laberint vegetal amb el Tulgey Wood, el joc de la Reina de Cors, i una imatge gegant del Gat de Cheshire vigilant-ho tot. Al darrer dels parcs Disney, inaugurat a Shanghai el 2016, hi ha un laberint similar.

Fantasyland, del parc Disneyland París, quan encara es deia Euro Disney. A la part superior hi ha les atraccions d’Alícia. Fes clic per ampliar.

Vaig visitar el laberint el 1993, i no el vaig trobar gaire interessant, excepte uns sortidors d’aigua que s’estroncaven bruscament i tiraven raigs d’aigua per sobre el cap dels visitants, i que després s’han popularitzat.

Vista Google Earth del Laberint d’Alícia de Disneyland Paris


Fitxa 319
Títol: The “E” Ticket. Alice in Wonderland. Claude Coats. Contingut: Número 31 de la revista, primavera de 1999, dedicat al dissenyador d’atraccions Claudi Coats. Autors: diversos. Idioma: anglès. Il•lustracions i fotografies: Disney Enterprises. Editorial: The “E” Ticket (Santa Clarita, CA). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 44 pàg. Preu: nominal $7. Al Walt Disney Family Museum (San Francisco) el 2017 $12. ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Plànol de Disneyland París, quan encara es deia Eurodisney. Font: Guia Michelin Euro Disney Resort, 1992. Fes clic per ampliar

261. ALÍCIA XINESA

Fitxa 318. Portada

No he trobat, per ara, una bona traducció de l’Alícia al xinès. Vull dir un llibre amb i•lustracions originals, i mínimament ben editat. El llibre que ara es comenta és una edició dels USA pensada, aparentment, per ser usat en les classes d’anglès per a xinesos, o en les classes de xinès per a occidentals. És en dos/tres idiomes: l’anglès, el text en xinès simplificat, i la transcripció en caràcters llatins dels sons xinesos, el que es diu pinyin.

El xinès no és un idioma únic, sinó un conjunt d’idiomes denominat llengües sinítiques, de la família de les sinotibetanes. Són el conjunt de parlants més nombrós del planeta, un 20% aproximadament del total. La llengua estàndar és el mandarí, oficial a la Xina i Taiwan, cooficial a Singapur i és una de les sis llengües oficials de l’ONU. També es parla a diversos estats del sudest asiàtic, i als Estats Units. Hi ha uns deu dialectes principals, incloent el mandarí. Hi ha altres denominacions del mandarí, com hànyú, que vol dir “la llengua dels Hàn”, antics pobladors de la Xina. Les llengües xineses són tonals: els significats dels termes depenen de com es pronuncien, i per això el xinès parlat és tan sonor i musical.

El xinès tradicional constava de milers de caracters, i des de 1935 es va emprendre la tasca de generar nous caracters simplificats per facilitar la tasca d’aprenentatge de l’idioma. El vietnamita i el coreà, que usaven aquests mateixos caracters, van anar incorporant els caracters llatins. La tasca es va continuar amb el règim comunista a partir de 1949. La simplificació consistí, per una banda, en deixar d’usar caracters, i, en segon lloc, a eliminar traços dels ideogrames més complexos. Hi ha hagut i hi ha molta discusió sobre l’eficàcia i la conveniència de la reforma, que s’ha aplicat només a la Xina continental, però no a Taiwan ni a moltes comunitats xineses antigues. La immigració xinesa a Espanya usa majoritàriament el xinès simplificat.

Detall del text en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Fes clic per ampliar.


El pinyin és una forma escrita del mandarí que usa l’alfabet llatí. De fet, pinyin vol dir delletrejar. És el sistema que es fa servir en els ordinadors amb teclats occidentals. El zhuyin o bopomofo és un altre sistema de transcripció fonètica, i el tongyong la versió més usada a Taiwan.

No puc valorar la traducció feta per H.Y.Xiao. Aquest autor té dotzenes d’obres com aquesta, especialment de contes xinesos clàssics traduïts a l’anglès. Les il•lustracions són tretes d’altres edicions, sense cap qualitat, pitjor que fotocopiades, i deformades. L’editorial que ha perpetrat una edició tan dolenta és una tal Carroll Picture Books, que afirma ser de San Bernardino, Califòrnia. Estic segur que l’editorial és apòcrifa. Té el mateix llibre en deu formats i edicions diferents, que combinen el xinès tradicional (normal o zhuyin) i el simplificat, sense o amb la versió pinyin, que al seu torn té diverses variants (tongyong o hahnu) i les edicions amb o sense alfabet fonètic internacional (IPA).

El llibre s’ha imprès per la tècnica de print-on-demand.

Fitxa 318
Títol: Alice in Wonderland (àl lí si mèng yóu xiàn jìng). Contingut: Conte resumit traduït al xinès simplificat i versió pinyin, il•lustrat. Compilació i traducció: H.Y.Xiao. Idiomes: anglès i xinès. Il•lustracions: John Tenniel i altres. Editorial: Carroll Picture Books. Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 129 pàg. Preu: $12 (Amazon 2017). ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Fitxa 318. Una pàgina interior en anglès, mandarí simplificat i pinyin. Es poden constatar les horribles il·lustracions