494. ALÍCIA HERVÁS

Fitxa 550. Portada

Fitxa 550. El poema de la Cua del Ratolí

Aquest llibre és una edició completa traduida del Wonderland,  però molt modesta i sense pretensions. No té portada destacable, no té notes i les il·lustracions interiors són les clàssiques de Tenniel, que no van pagar drets d’autor per ser de domini públic.

El traductor és Ramón Hervás, de qui no he trobat dades biogràfiques. Per Internet surt un Ramón Hervás autor de llibres esotèrics sobre àngels i similars, i traductor de contes infantils i poemes. Podria ser el mateix. La traducció és força descurada (“¡Cortarle la cabeza!“, els poemes no tenen cap voluntat de rima ni de ritme, com es pot veure dels dos exemples aquí adjunts, i els jocs de paraules són clarament millorables… La introducció és curta, però és la única cosa original, amb alguna idea aprofitable.

Ediciones 29 ja no existeix. Era una editorial de Barcelona que, pel que veig, publicava una història de l’Església, el Kamasutra, llibres sobre guanyar amics o receptes de cuina.  Es poden trobar els seus llibres a les llibreries virtuals de segona mà.  N’hi ha un munt.

Si comento aquesta edició no és, com es pot veure, pel seu interés, sino per la voluntat d’exhaustivitat de tot col·leccionista…

Fitxa  550

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Novel·la original traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.   Il·lustracions: John Tenniel. Traducció: Ramón Hervás. Editorial: Ediciones 29 (Barcelona 1991) Preu: 18 € (llibreria de vell, 2019).  Mida: 12,5*20,5 cm. 184 pàgines.Cartoné. ISBN: 84-7175-319-7

Fitxa 550. El poema inicial

493. ALÍCIA HIPPIE

Fitxa 549. Portada

A l’entrada 491 [+] vam citar Thomas Fensch, que havia escrit alguna cosa sobre Alícia al País de l’Àcid, en un llibre que no tenia. Doncs ja el tinc.

El terme hippie deriva de hip, que vol dir nou, o de moda. D’aquest hip se’n deriva hipster i hippie. Tothom coneix i té una visió de què va ser, i què en queda, del moviment hippie. He estat on va néixer, al districte de Haigh-Ashbury de San Francisco, per on encara deambulen alguns dels octogenaris fundadors del moviment, molts d’ells amb símptomes derivats dels excessos de tota mena que han practicat. I una de les pràctiques habituals en la comunitat hippie era el compartir diferents tipus d’alucinògens, i molt especialment el LSD, l'”àcid” , que químicament és la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic i sintetitzada per primer cop el 1938 per Albert Hoffmann, químic suís.

Fitxa 549. Una pàgina interior amb tres comentaris. Normalment n’hi ha un o dos.

Què més normal cap als anys 70 que rellegir l’Alícia amb perspectiva hippie, especialment pel que fa al consum de droga. I això és el que fa Thomas Fensch [+]   que va néixer el 1943 a Ohio. És periodista i professor d’universitat. Té llibres sobre John Steinbeck, Hemingway, Orwell i molts altres autors de la literatura anglesa. Té editada la correspondència Kennedy-Kruixev dels anys 70, i diversos llibres sobre política i història contemporània.

Alice in Acidland és una Alice in Wonderland anotada, en la línia de Martin Gardner [+] però centrant-se només en els aspectes relacionats amb la psicodèlia, induïda per l’ingestió de tots els líquids i sòlids, especialment els bolets que va mossegant diverses vegades al llarg de la narració. Va ser escrita el 1970, i es va reimprimint. Hi ha un total de 153 notes, la major part força curtes, i intercalades en el text. Comenta especialment la Carrera del Caucus, que posa com a exemple de festa sense regles ni ordre; evidentment, el Berenar, on el Liró és l’exemple del flipat perenne; les aparicions i desaparicions del Gat de Cheshire, atribuides al’estat de l’Alícia en diferents moments; els canvi s de dimensions -reals o percebuts com a tals- de l’Alícia; i, naturalment, tot l’episodi de l’Eruga, que explícitament fuma un narguilé i podem imaginar què hi deu haver dins. Hi ha un parell d’introduccions curtes molt interessants i et quedes amb ganes de que fossin més llargues. A la primera imagina que l’Alícia es publiqués ara -el 1970- i pensa quins serien els comentaris dels crítics dels diaris de llavors…

Hi ha també una anàlisi de les tres principals substàncies psicotròpiques d’aleshores: LSD, psilocibina i marihuana. La psilocibina surt de determinats bolets centreamericans, l’Alícia menja en diverses ocasions bolets, etc etc.  A les Alícies anotades de Gardner no he trobat referències explícites als psicotrops, més enllà d’una nota copiada del jardiner Robert Hornback en que descarta que el bolet dibuixat per Tenniel amb l’Eruga sigui una Amanita muscaria, alucinògena, sinó una Amanita fulva, innocua… Comentarem això del jardiner en una entrada de més endavant.

Al final hi ha un glossari de termes relatius a drogues psicodèliques. Una aportació molt útil…

Amb el nom de New Century hi ha diferents editorials actuals, totes esotèriques, místiques i de religions orientals. Penso que cap d’aquestes va editar el llibre del que parlem, i que l’editorial devia desaparèixer fa temps… amb els hippies, potser.

 Fitxa  549

Títol: Alice in Acidland. Lewis Carroll Revisited. Contingut:  Novel·la original amb anotacions intercalades dues introduccions i un glossari. Autor:  Lewis Carroll i Thomas Fensch. Idioma: anglès.   Il·lustracions: portada de John Tenniel i algunes fotos de Lewis Carroll. Editorial: New Century Books (1970, reimpressió actual). Preu: 19,47 € (IberLibro-The Book Depository 2022).  Mida: 15*22,5 cm. 146 pàgines. Rústica. ISBN: 0-930751-26-4

Fitxa 549. Contracoberta. El preu que indica és molt més baix que el que cobren

492. ALICIA DAUTREMER PETITA

Fitxa 548. La portada-trista- de Rébecca Dautremer, vista ja a l’entrada 11.

L‘Alícia il·lustrada per Rébecca Dautremer ja va ser comentada ara fa quasi deu anys en la seva edició de gran format [+]. Allà varem parlar de les il·lustracions i de la traducció que se’n havia fet al català. Però quedava per comentar la traducció que se’n ha fet al castellà. Com en el cas del català, s’ha traduit des de l’edició en francès, que ha fet, pel que sembla, notables modificacions d’estil de l’original.

Pel que es veu de la traducció al castellà, és una traducció completa, però amb un llenguatge més simple, diria que menys literari, potser més fàcil de llegir. Els jocs de paraules s’han simplificat, i s’ha eliminat alguns poemes secundaris. Canvien el nom del Gat de Cheshire, que bategen Gat de Chester, sense justificació. Com a exemple de la traducció, quan l’Alícia parla amb la Falsa Tortuga, aquesta li explica que a l’escola li ensenyaven “a mecer y escribir,… fumar, reptar, putrificar y dimitir,… histeria antigua y moderna” i el Grifó explica que a ell li ensenyaven “Patín y Riego“. Els jocs de paraules són pràcticament tots fonètics. És una opció, la més elemental i sense treballar-ho gens.

El poema de la cua del ratolí, adjuntat aquí, està mal compaginat, les paraules trossejades sense cap gràcia, cap ritme, rimes ripioses…. Compareu-ho amb la traducció de Josep Carner i veureu la diferència entre un traductor poeta i un altre que no ho és.[+].

Ha fet la traducció Elena Gallo Krahe, traductora professional d’anglès i francès, i especialitzada en traducció jurídica i en llibres infantils. Aquí es poden veure els textos que ha  traduit (els infantils…), [+]

L’edició d’Edelvives és idèntica a la que haviem presentat de Baula, segell editorial d’Edelvives en català (fitxa 207). Mateixes il·lustracions, mateixa compaginació. D’aquestes editorials ja ho hem dit tot en entrades anteriors., les  darreres  aquí  [+]  i  aquí [+]

Fitxa 548

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Novel·la original traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Al francès Sophie Koechlin. Del francès a l’espanyol Elena Gallo Krahe  Il·lustracion: Rébecca Dautremerl. Editorial: Edelvives (2015). Preu:  15,50 € (Casa del Llibre, 2016).  Mida: 14*19,5 cm. 221 pàgines.Rústica. ISBN: 978-84-263-9347-0

Fitxa 548 El poema del ratolí, mal compaginat.

Fitxa 548. Doble pàgina de la cuina de la duquessa.

490. ALÍCIA BRUGUERA INFANTIL DISPARATADA

Fitxa 546. Portada

Quan creia que ho havia vist tot, sempre salta la sorpresa. Aquest és un tebeo de Bruguera, de 1977, on hi ha en format de comic quatre contes infantils, l’Alícia i tres més. Forma part d’una col·lecció que feia l’editorial i que devia tenir èxit perquè al menys en va treure vuit de diferents.

I per què és disparatada aquesta versió? Com en una Alícia vista fa poc, s’inventen la història. No la deuen trobar prou boja, que hi fan sortir nous personatges i fan fer coses diferents als personatges clàssics. Vegem a la il·lustració inferior com el Gat de Cheshire, convertit en superheroi, lluita contra els soldats-cartes que perseguien a l’Alícia. I no és aquesta la única originalitat. Hi surten uns pagesos segadors que estan a punt de capturar-la, i la salva la Reina del Temps, que li pronostica que morirà a les quatre en punt. I quan l’Alícia es posa a plorar… es desperta.

Ha perpetrat aquest engendre l’editorial Bruguera, vista mil vegades, la darrera aquesta [+]

Cap dels il·lustradors els haviem vist abans. De Roser Puig no n’hem trobat res, però  Angeles Batlle surt a la web Tebeosfera [+]   i Luís Casamitjana, a més d’historietes, havía tingut responsabilitats a l’editorial. Surt a la Viquipèdia [+]

El guionista és José A. Vidal Sales [+]   que va treballar trenta anys a Bruguera. Hi va crear l’Inspector Dan, detectiu del que jo seguia de tant en tant les peripècies per Londres…. snif… Per això li perdono una mica haver inventat disbarats sobre l’Alícia.

Fitxa 546

Títol: Alicia en el País de las Maravillas y otros cuentos. Contingut:  4 contes infantils en format de còmic. Adaptador:  José A.Vidal Sales. Idioma: espanyol.  Il·lustracions: Roser Puig (coberta) Ángeles Batlle i Luis Casamitjana. Editorial:  Bruguera (Barcelona 1977). Preu:  regal de llibreria de vell, 2018). Mida: 18*26,5 cm. 32 pàgines no numerades. Rústica. ISBN: 84-02-05143-X

Fitxa 546. Una pàgina interior, amb el Gat disparatat.

489. ALÍCIA INFANTIL SUECA I D’AQUÍ

Fitxa 545. Portada

Aquesta edició infantil, que deu ser dels anys 50, és en espanyol però impresa a Suècia. No hi consten clarament ni el traductor ni l’il·lustrador. Només hi ha una referència a que el text l’ha fet una tal Brigitte, i que en alguna il·lustració hi firma un/a tal Hutchings.

El text és força complet, de format molt atapeït. Hi és tot, però resumit, sense jocs de paraules ni quasi cap poema. Està molt ben escrit, amb frases senzilles, ben estructurades i poc infantils. És un bon resum, al meu entendre. Però no per a nens.

Pel que fa a les il·lustracions, tenen un regust Disney, però moltes són molt diferents. Em crida especialment l’atenció la del Gat de Cheshire, reproduida aquí. La trobo ben feta i misteriosa, com ha de ser el gat fantasma. Primer m’ha costat de veure…

Ha publicat el llibre l’editorial LITO S.A. diu que de Barcelona, i no en trobo cap referència.  La seva matriu, Helsingborgs Litografiska AB [+] fou una important empresa editorial fundada el segle XIX i que va tancar el 1990. Feia tota mena de llibres.

Ni de la Brigitte escriptora i/o traductora ni de Hutchings il·lustrador n’he trobat cap referència.

El misteri és què va venir a fer una editorial sueca aquí. Va venir a guanyar diners? Va venir a la Costa Brava, com diu que feien les sueques els anys 50-60…?

Fitxa 545

Títol: Alicia en el país de las Maravillas. Contingut:  Conte infantil il·lustrat  Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.  Traducció i adaptació: Brigitte. Il·lustracion: Hutchings. Editorial:  Lito S.A. (Barcelona i Helsingborg Suècia, data desconeguda). Preu:  18 € (llibreria de vell, cap a 2020). Mida: 20*29 cm. 26 pàgines no numerades. Cartoné. ISBN: no hi consta.

Fitxa 545. El Gat de Cheshire, ben misteriós

485. IL·LUSTRACIONS D’ALICIES

Fitxa 542. Portada de Rackham

El llibre, que és de 1972, és una recopilació d’il·lustracions aparegudes en algun centenar de llibres en les novel·les sobre l’Alícia fins aquell moment. Estan agrupades seguint l’ordre dels capítols del llibre, no per ordre cronològic. N’hi ha moltes més del Wonderland que del Looking-Glass. La major part són en blanc i negre tot i que ja hi havia hagut edicions en color, però eren poques.

L’editor és Graham Ovenden [+] (1943),  pintor, fotògraf i escriptor, que va editar el llibre als 29 anys. Té moltsaltres llibres sobre la història de la fotografia al Regne Unit, els pre-rafaelites i fotògrafs famosos d’aquell moment. I això el devia portar  a fer el llibre States of Grace (1992) amb abundoses imatges de nenes i noies nues, i que li ha valgut judices per pederàstia, condemnes públiques i destrucció de materials seus de les col·leccions de museus com el Victoria&Albert i altres. Podeu jutjar la seva obra aquí [+] .El llibre d’aquesta entrada té una introducció històrica breu però força  completa de John Davis, de qui no  trobo informació fiable.

Fitxa 542. Il·lustració d’A.L.Bowley, 1921

Els il·lustradors que tenen obra al llibre comencen amb el mateix Carroll [+], lògicament.  Tenniel [+]  i Rackham [+]   hi tenen protagonisme, però també molts altres que hem anat veient en aquest blog: Peake [+] ,  Furniss, [+] i altres. També hem posat a aquesta entrada il·lustracions d’altres artistes. Com a punt d’interés, al llibre hi han inclòs una pàgina de Maria Barrera, la darrera del seu treball, de les il·lustracions en còmic de l’edició d’Editorial Bruguera de 1956 [+] , la meva primera Alícia. Els altres il:lustradors són massa nombrosos com per posar-ne la llista aquí…

Academy Editions, de Londres, deu haver acabat la seva activitat perquè no figura enlloc.  Com a detalls curiosos, el llibre no té ISBN perquè aquest element d’identificació es va crear el 1970 i no tots els llibres el portaven.  I el 1972 el llibre valia 1,95 lliures, equivalents avui a 2,25 €. L’he comprat a una llibreria de vell per 20 €.

Fitxa 542

Títol: The illustrators of Alice. Contingut:  Conjunt d’il·lustracions de diversos autors, amb fragments de les dues Alícies  Autor:  Graham Ovenden, editor. Introducció de John Davies. Idioma: anglès.   Il·lustracions: diversos autors. Editorial: Academy Editions (Londres 1972). Preu:  20 € (TodoColección 2022). Llibre de segona mà.  Mida: 21,5*29 cm. 102 pàgines. Rústica. ISBN: no en té.

Fitxa 542. El tenebrós episodi del colom i el coll llarg de l’Alícia
Fiitxa 542. El berenar de bojos, de Blanche McManus (1900)
Fitxa 542. Humpty Dumpty, d’E.B.Thurstan (1930)

483. ALICIA GRANDIN

Fitxa 540. Portada

Aquesta traducció completa al francès conté només la novel·la. Ni introducció ni presentació ni explicacions sobre la traducció, ni la biografia de Carroll, ni res.  La traducció és feta per Elen Riot [+] És professora de la Université de Reims Champagne-Ardennes. Em sembla una traducció estandard, amb girs i expressions genuïnament franceses. Ha procurat que els jocs de paraules tinguin sentit en francès, encara que la traducció no tingui res a veure amb els termes en anglès.

Les il·lustracions són d’Aurélia Grandin (1974), especialitzada en contes infantils, que es poden veure al catàleg d’Amazon [+]. Hi ha també un llibre de Schopenhauer il·lustrat, que sembla fora de lloc… El seu estil és abigarrat, amb colors estridents, i amb inserts de retalls de diari, etiquetes i trossos d’il·lustracions victorianes. Algunes de les làmines em recorden els treballs de Dalí, ja vistos [+] Fa servir colors similars, composicions complexes… La cara de l’Alícia em recorda una mica les que fa Pat Andrea [+], amb una mica de Modigliani.

Fitxa 540. El ball dels llamàntols

Edita el llibre Rue du Monde [+] . És una editorial independent francesa, de 25 anys de vida, que diu que ha publicat uns 600 llibres. A la seva web hi ha publicat, des de 2020, un manifest per sol·licitar el suport de l’administració en ajut de l’edició, i amb idees concretes per fer-ho: pla de promoció de biblioteques escolars, xecs-llibre, i altres mesures. És un escrit molt cartesià, naturalment.

Fitxa 540

Títol: Les aventures d’Alice au Pays des Merveilles. Contingut:  Novel·la traduïda i iIl·lustrada  Autor:  Lewis Carroll. Idioma: francès.   Il·lustracions: Aurélia Grandin. Traducció: Elen Riot. Editorial: Rue du Monde(2000, 2006). Preu:  18,50 € (Amazon 2022).  Mida: 18*25 cm. 139 pàgines. Rústica. ISBN: 978-2915-56963-6

Fitxa 540. El berenar

481. ALICIA GEDOVIUS

Fitxa 538. Portada 1

Aquesta és una edició amb les dues Alícies, compaginades en dos llibres capiculats, és a dir, amb dues portades. No és el primer que veiem amb estructures rares.  El llibre de l’Editorial MediaVaca , per exemple, comença el Mirall pel darrere amb la portada girada, com hem vist [+]

Les traduccions de les Alícies són les clàssiques de Luís Maristany, sòlides i solvents, ja vistes [+] . El llibre no té presentació, notes, comentaris ni biografia de l’autor. Sense cap preàmbul es fiquen al cau del Conill.

La novetat d’aquesta edició són les il·lustracions de Juan Gedovius (Mèxic 1974) [+]  És escriptor, músic compositor i il·lustrador, dedicat especialment al llibre il·lustrat infantil i fantàstic. Se’n poden veure i escoltar entrivistes aquí [+], [+], [+].       

Fitxa 538. La casa del Conill

Les seves il·lustracions són, diguem-ho així en sentit literal, monstruoses. No posa fondos a les seves pàgines, que contenen només un personatge cada vegada. Malgrat que confessa la seva afinitat amb les versions de Disney, es pot veure de les reproduccions d’aquí que fa justament el contrari: l’Alícia ni és rossa, ni té els ulls blaus, ni el vestit és el clàssic, ni l’expressió facial és dolça, ni… Són dibuixos deformats, a vegades difícils d’interpretar. No són cruels com en altres il·lustradors (penso en Pat Andrea [+]) però sí rebuscats i complicats. El lector opinarà a partir de les quatre mostres del blog.

Edita el llibre Alfaguara, [+] que va ser fundada el 1964 per Camilo José Cela per publicar-hi les seves obres i les dels seus amics. A més va publicar llibres diversos, com l’Òptica de Newton o la Historia Interminable, de Michael Ende. Finalment Santillana va comprar-la, després el grup Prisa, que a punt de fer fallida la ven a Penguin Random House, que en manté el segell editorial.

Fitxa 538. Jabberwocky

Fitxa 538

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Alicia a través del espejo. Contingut:  Novel·les traduïdes i il·lustrades  Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.  Traducció: Luís Maristany.  Il·lustracions: Juan Gedovius. Editorial: Alfaguara México (2019). Preu:  21 € (BuscaLibre 2022).  Mida: 22,5*21,5 cm. 119+131 pàgines. Cartoné. ISBN: 978-607-318-603-2

Fitxa 538. Portada 2

480. L’ALÍCIA DE LA PICARDIA

Fitxa 537. Portada

Una picardia és una acció enganyosa, maliciosa o burleta.  També és una planta herbosa de la família de les escrofulariàcies. I també una peça de vestir (poc) de dona, com un viso (en català combinació) curt, que a Amazon classifiquen com a ropa erótica para mujer. Però no, l’Alícia picardiosa no té res a veure amb eces de llenceria.

La Picardie és una regió històrica de l’actual França, al nord, tocant al pas de Calais i que s’estenia per la regió valona de l’actual Bèlgica. Havia estat una regió amb entitat pròpia fins que la reorganització administrativa francesa la va fer formar part del nou departament de la Haute France (de fet és al nivell del mar, però en aquesta denominació assimilen el concepte d’alt amb el concepte de ser al nord… Tan cartesians els francesos, i després ho barregen tot). La capital del nou departament és Lille, i la de l’antiga Picardia la ciutat d’Amiens.

Durant el segle XIII es parlava habitualment la llengua denominada picard [+]   , que era una de les llengües d’oïl [+] és a dir que per dir si deien oie, a diferència de les llengües del sud -el Llenguadoc- on deien oc.  Altres llengües paral·leles eren el normand, el lorenès, el xampanyès, el poitevi o el való. Avui molt poca gent parla picard, i només s’estudia a la universitat i a alguns llocs tradicionals  Pot ensenyar-se a les escoles de primària de forma voluntària i sense reconeixement acadèmic. Estan reconegudes, des de 1990, com a llengües de França, però ls constitució francesa impedeix que siguin reconegudes a Europa com a Llengües Regionals o Minoritàries.  

A Bèlgica té una mica més de reconeixement oficial, i són considerades llengües endògenes. Es discuteix -vana pretensió d’acord- si és un idioma o un dialecte del francès. Com sol passar en les llengües sense normativització, hi ha diverses variants o subdialectes. Per exemple, el picard borégn [+] , propi del Borinage, dins de la província valona d’Hainaut, amb uns 100000 habitants. Per cert, picard vol dir pagès, que pica la terra.

L’editorial Evertype [+], en el seu propòsit d’estendre les Alícies i protegir les llengües amenaçades o extingides, va traduir fa uns anys l’Alícia a picard, a la variant boréng. Per poc que coneguis francès, podras comprendre fàcilment els seus textos. Se’n mostra aquí la poesia de la cua del ratolí, per poder-la comparar amb altres idiomes. El traductor ha estat André Capron (1928-2018) [+] que ha traduit diversos textos al picard, com l’Astérix o el Petit Príncep.

El llibre té el format típic d’Evertype: la mateixa portada, i les il·lustracions de Tenniel. Hi ha al final un petit glossari picard-francès.

Fitxa 537

Títol:  Lès Aventûres d’Alice ô Pèyis dès Mèrvèy. Contingut:  Novel·la traduïda i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: picard borégn.  Traducció: André Capron.  Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Evertype (Mhaigh Eo 2012). Preu:  20 € (Amazon 2022).  Mida: 14*22 cm. 135 pàgines. Rústica. ISBN: 978-1-904808-87-9

Fitxa 537. Poema de la Cua del Ratolí.

477. WONDERLANDIA

Fitxa 535. Portada, com totes les d’Evertype

One day one mariposita was flying in the garden

 cuando de pronto plaf, hostia in the flower..

Fa més de cinquanta anys que vaig sentir aquesta frase, que començava així. Busco per Internet i em trobo amb una web [+]   on hi és reproduida, , amb dotzenes de variants. A totes, però, hi ha l’alternança d’anglès i castellà, que és el que fa gràcia.

Intercalar paraules d’un altre idioma en el propi és molt freqüent, i per desgràcia cada cop més, en tots els idiomes. N’hi ha prou amb sentir qualsevol entrevista a la ràdio o la televisió per constatar-ho. A vegades perquè no se sap la paraula en el propi idioma, a vegades per emfasitzar el missatge. Hi ha mil factors que propicien la hibridació de dues llengües, i que no podem comentar aquí.  Un factor important actual és l’extensió generalitzada de l’anglès com a idioma universal, i que ha portat a pràctiques espúries com fer acabar en -ing qualsevol activitat, i que en anglès no es diu així. Va començar amb camping, i ara n’hi ha infinitat: puenting, balconing, vending, zapping… Cap d’aquests termes és de l’anglès.

 Aquest fenomen passa també entre el català i el castellà, generant el catanyol (i les seves variants castencià i castellorquí), i passa també en el francès, el portugués i els idiomes orientals. La hibridació del castellà i l’anglès es va donar inicialment als Estats Units i Puerto Rico, entre les comunitats hispanes immigrades, i n’hi van dir espanglish, spanglish o espanglés [+], i llanito a Gibraltar.

Ja fa anys, uns vint, vaig comprar el “The official Spanglish Dictionary“, text en anglès de Bill Cruz i Bill Teck, editat per Simon&Schuster on hi ha centenars de paraules, moltes simplement transliterades: la güindo (finestra) la gróceri (supermercat), dauntaun (centre de la ciutat), fuiqui fuiqui (“sexual intercourse“), yin (texans) i mil més.

Alicia’s Adventuras en Wonderlandia ha estat escrit-traduit per Ilan Stavans per a l’editorial Evertype, mil vegades comentada a aquest blog [+]. I ens diu al pròleg que hi ha molts spanglishs: el dels cubans-americans o Cubonics, el Dominicanish, el Nuyorrican parlat pels portoriquenys a Nova York, el Chicano dels mexicans als Estats Units, que reben també aquest nom com a col·lectiu, i molts altres. El traductor ha optat per les seves solucions, que la major part de vegades no usa termes spanglish, sinó construccions i frases en les que hi intercala paraules dels dos idiomes: per exemple, “voy a mencionar a few curiosidades, although no todas  pa’que el reader no pierda el placer de la sorpresa“.  Sembla la solució de la mariposita inicial, més trivial. I ha substituit les referències històriques de Guillem el Conqueridor i els bisbes per Colom, Isabel la Catòlica, el Che… Vegeu com exemple el poema de la Cua del Ratolí

Fitxa 535. Poema de la Cua del Ratolí

Ilan Stavans [+] és un escriptor, assagista i crític literari mexicà (1961). És un estudiós de l’spanglish, al que ha traduit el Quixot, i és molt crític amb la Real Academia Española, a la que qualifica de colonialista. Propugna que l’espanyol sigui llengua oficial als EUA.

Fitxa 535

Títol:  Alicia’s Adventuras en Wonderlandia . Contingut:  Novel·la traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: spanglish.  Traductor: Ilan Stavans. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Evertype (2021). Preu:  15 € (Amazon).  Mida: 14*21,5 cm. 126 pàgines. Rústica. ISBN: 978-1-78201-252-8

El meu diccionari de spanglish