291. ALÍCIA PUZLE O PUZZLE

Fitxa 351. Portada

Puzle i puzzle són ambdues paraules normatives que en el nostre entorn signifiquen un trencaclosques bidimensional format per diverses peces que encaixen i que determinen una figura en superfície . Ara hi ha també puzles 3D, amb la idea de fer un objecte tridimensional mitjançant la tècnica d’anar construint totes les seves cares amb puzles bidimensionals.

Però en el món anglosaxó un puzzle és qualsevol problema, joc o joguina que es presenta a algú per a la seva resolució, com a exercici intel•lectual. Uns mots encreuats, un cub de Rubik o el joc de les vuit reines a un tauler d’escacs serien exemples de puzzle. Els trencaclosques formats per petites peces encastrables es diuen en anglès jigsaw puzzle, terme que deriva de l’eina –jigsaw, serra de calar- que es feia servir per construir els jocs que es van fer inicialment. Ara molts puzles són de cartró troquelat en lloc de fusta. Llegeixo que el puzle troquelat que té el record Guinness el van fer al Vietnam el 2011 i té -tenia- 551232 peces, subdividides en 3132 seccions, que feien la tasca de resoldre’l moltíssim més fàcil. El puzle més gran que he vist que es ven per aquí és de 42000 peces, és de la marca Educa i fa més de 7 m de llarg i 1,5 m d’ample. Es titula “La volta al món” i hi ha centenars de reproduccions de monuments i paisatges de tot arreu. Només costa 317 € a La Casa del Puzzle [+]. Jo he arribat a resoldre puzles de 3000 peces, màxima mida que em cabia sobre la taula que tenia.

Fitxa 351. Fes clic per ampliar.


El conjunt de cinc puzles d’aquest llibre són més fàcils de resoldre que els anteriors: cadascun té només 48 peces. Per fer-ho més fàcil encara, cada puzle té el dibuix a sota. Es tracta, obviament, d’un llibre per a un públic infantil. Hi ha també un text resumit de l’obra de Carroll, que no diu qui ha escrit.

Les il•lustracions, molt clàssiques, són de Fabiana Attanasio (Roma 1985) [+] , jove il•lustradora italiana de llibres infantils, de contes clàssics i amb abundant obra gràfica aplicada a objectes, puzles, àlbums per acolorir i productes similars. Usa materials tradicionals, però també eines digitals. N’haviem vist ja un llibre d’acolorir: [+].

Més fàcils encara eren els puzles del llibre que ja s’havia comentat al blog, aquí [+] . Només sis peces cadascun.

Fitxa 351
Títol: El llibre puzle d’Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Llibre amb breu text i pàgines de cartolina i cinc puzles de 48 peces cadascun. Autor d’il•lustracions: Fabiana Attanasio. Idioma: català. Traducció: Ramon Masnou. Editorial: Vicens Vives Kids (Barcelona 2017) de l’edició original en italià de White Star, Milà 2016. Mida: 24*33 cm. Cartoné. 5 pàgines. Preu: 16,50 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-682-5106-6

Fitxa 351. Pàgina interior

290. ALÍCIA AL ROMEA

Portada del CD amb les cançons.

Alícia i teatre és un binomi des dels mateixos temps de Carroll, que fins i tot va actuar en una versió. A aquest blog n’hem comentat algunes produccions, en català com la de la Carlota Subirós de 2009 que vaig veure al Teatre Lliure [+] o en espanyol la d’Agatha Ruiz de la Prada [+] de 2004, que no he vist representada.

Marta Buchaca (Barcelona 1979) [+] és dramaturga premiada, i ha fet diverses obres per a adults i per a infants, algunes d’elles publicades en paper. Aquesta Alícia és una adaptació molt lliure a l’actualitat, fent sortir diversos personatges del conte. A la seva versió l’Alícia té deu anys i pel seu aniversari li regalen un telèfon mòbil. N’està tan contenta que deixa de jugar i de sortir amb els amics. Però passa el Conill Blanc per allà i … li roba el mòbil ! S’amaga pel cau, l’Alícia s’hi fica i va a parar al País de les Meravelles. Resulta que la Reina de Cors és aquí la Reina dels Mòbils, obsessionada pels mòbils: els vol tenir tots, i per això té a diversos agents que van al país “normal” de la superfície a robar i requisar mòbils.

Hi surten alguns personatges del conte, com el Barreter i la Llebre, el Gat o la Reina, i també un personatge nou, el Capità Invisible, una joguina que l’Alícia havia rebutjat però que al País de les Meravelles l’ajuda a anar cap al castell de la Reina. També agafa vida real l’assistent de mòbils del sistema iOS (Apple) Siri, que té un paper destacat en la trama. Finalment la Reina repta a Alícia a alguns jocs de mòbil, i la nena guanya. Gràcies a això pot escapar cap a fora del País de les Meravelles. En arribar a dalt, veu que la seva obsessió pel mòbil la podria fer acabar com la Reina, i torna l’aparell als seus pares.

És a dir, és un guió amb “moraleja“: “nens, no us obsessioneu amb els mòbils…” Guerra absolutament perduda, òbviament. Em va recordar a Xesco Boix i la seva croada impossible contra les televisions a les cases, de 1978, i que potser algú recorda [+]

L’escenografia és molt simple, però excel•lent: una pantalla feta de tires elàstiques que permet que els personatges entrin i surtin, i sobre la que s’hi fan les projeccions relacionades amb el moment de l’argument. I unes peces de fusta que ara són un vaixell que navega pel mar de llàgrimes, la taula del Berenar de bojos o el bolet. La caiguda pel forat del cau està molt ben resolta, amb una certa sensació de vertigen. El Gat és un personatge virtual que es mou per tot arreu com vol. I es projecten molts decorats -el jardí, el bosc, molt ben dissenyats.

Un moment de l’obra. L’Alícia i el Capità Invisible, amb el Barreter i la Llebre. Fes clic per ampliar.


L’obra és, realment, una comèdia musical, perquè al llarg de l’obra hi ha onze cançons o peces musicals cantades pels mateixos intèrpretes, amb lletra de la mateixa autora. La música és eficaç, fresca i gens llepissosa, de Keco Pujol, que ha col•laborat amb molts grups i espectacles. Els interpretes de l’obra eren quatre, que feien tots els papers. La companyia és de set membres, que es turnen en les representacions La única que no canviava era l’Alícia. Són de la companyia Viu el Teatre, que ha fet la producció. El director de l’obra és Jordi Andújar.

Imma Muñoz, crítica de El Periódico, diu que és “un text diverttit, amb més d’una capa de lectura; unes cançons treballades, unes interpretacions que arriben al nen sense expulsar els pares, i una intel•ligent escenografia“. Hi estic d’acord. Potser la única pega és que l’edat recomanada és a partir dels 4 anys, i hi havia una munió de nens d’aquesta edat, i fins i tot més petits. No es van enterar de res, naturalment. Però com que a l’escenari cantaven i ballaven, ja en devien tenir prou. Al final van aplaudir molt…

L’obra forma part del cicle Petit Romea, juntament amb unes altres tres obres. Aquesta Alícia és el segon cop que la fan, després de l’èxit de l’any passat, i durant les festes de Nadal s’ha representat en cinc ocasions. El 4 de gener va ser la darrera funció. Lector, si hi estas interessat hauras de buscar algun “bolo”, si és que en fan.

Fitxa 350
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: CD amb 11 cançons de l’obra de teatre musical del mateix nom. Autors: música, Keco Pujol; lletres, Marta Buchaca. Idioma: català. Producció: Viu el Teatre (Barcelona 2017) 45 min.. Preu: 10 €. Dipòsit Legal B-24648-2017.

Comiat dels intèrpretes al públic. D’esquerra a dreta: Siri, Capità Invisible (ajupit), amic de l’Alícia al darrera de l’Alícia

289. ALÍCIA PARTY BOOK

Fitxa 349. Portada

Fa alguns anys en un sopar de Nadal a casa de la meva família als Estats Units, un convidat va portar per a cadascun dels assistents unes màscares que tapaven la part superior de la cara, i que permetien menjar. Ens va dir que allò era típic dels dinars del seu entorn d’amistats, i tots ens les varem posar i va seguir el dinar. Jo no havia vist mai aquell tipus de màscara, ni havia vist mai que la gent es posés màscares per sopar. Eren màscares de professions, com pescador, pagès, bomber, … No li vaig veure la més minima gràcia, em va semblar gratuït i innecessari. Si encara ens haguéssim posat màscares de pastors que anàvem a Betlem… Probablement la darrera màscara que jo m’havia posat devia ser cap als meus set anys, no n’hi deiem màscares sinó carotes, i era del Guerrero del Antifaz.

Fitxa 349. Una pàgina interior per fer un joc de taula . Fes doble clic per ampliar.

I ara em trobo, a aquesta entrada del blog, amb una proposta de fer un Tè de bojos, un Mad Tea Party, amb màscares. El llibre, de gran format i prim -només 16 pàgines- conté tot el necessari per preparar el berenar: dissenys de les invitacions, decoració de la taula, ornamentació de globus, receptes de pastissos, jocs per als assistents, i fins i tot músiques i cançons suggerides. I, com a element destacat, les màscares. N’hi ha quatre, de l’Alícia, el Barreter, la Llebre i el Liró. En alguna entrada anterior ja haviem vist com l’Alícia era un bon motiu per preparar objectes relacionats amb festes, parties i celebracions , en general molt cursis [+]. El llibret que es presenta aquí és molt més concret i va més al gra. Recursos concrets per a gent apressada, i no tan cursi, ni molt menys… En aquestes dates que es fan tantes trobades familiars, otser encara en podries treure alguna idea…

Fitxa 349. Una pàgina interior per preparar invitacions. Fes doble clic per ampliar

El llibret, de gran format, és de l’editorial Macmillan, de qui n’hem vist tot tipus de llibres, des de la primera edició de l’Alícia fa 152 anys. El darrer dels comentats, aquest: [+]. El llibre ja té més de vint anys, i me’l va regalar un col•lega aliciòfil no fa molt. Tinc el preu encara en pessetes…

Fitxa 349
Títol: Alice in Wonderland Party Book. Contingut: propostes de manualitats diverses. Autor: Lewis Carroll (textos bàsics), Anna Wilson. Idioma: anglès. Il•lustracions: John Tenniel, Katey Farrell. Editorial: MacMillan Children’s Book (Londres 1996) Mida: 32*23 cm. Rústica. 16 pàg.i 4 retallables. Preu: 1250 Pta (Laie 1996). ISBN: 0-333-64050-0

Fitxa 349. Dues de les màscares retallables. Fes clic per ampliar.

288. ALÍCIA ÀRAB – 2

Fitxa 348. Portada. La Duquessa porta un curiós vestit.

Aquest llibret és un resum de l’Alícia al País de les Meravelles en àrab. Forma part d’una col•lecció de contes infantils que té més de 80 títols. En tinc dos exemplars, un de 2005 i l’altre, de 2017. Pel que fa al text i als dibuixos, cap canvi. Hi ha petits canvis en els crèdits, i l’edició més moderna té l’ISBN i el logotip de l’empresa editora. Haviem vist ja una Alícia en àrab també resumida, editada al Líban [+]

El 1878 “una persona oriental” es va dirigir a l’editor de les Alícies i es va oferir per traduir algunes de les “cançons” -devia voler dir poemes- de l’Alícia a l’àrab. L’editor va preguntar a Carroll què havia de fer. L’escriptor va enviar els versos al catedràtic d’hebreu d’Oxford perquè opinés. No va li respondre satisfactòriament, i Carroll va enviar ara els poemes al catedràtic d’àrab de Cambridge, cosa que sembla més raonable atès que aquest era d’àrab i no d’hebreu, si bé al d’Oxford li podia donar en mà i al de Cambridge li havia d’enviar per carta. I no hi ha més notícies, pel que jo sé. Sí que hi ha una traducció del poema Pare Williams a l’àrab, però no sembla que tingui res a veure amb aquestes relacions amb els professors..

Fitxa 348. Final del conte, on no són a uns prats al costat del riu, sinó al sofà de casa..
Fes clic per ampliar.


Per Amazon venen una traducció a l’àrab, que té dos comentaris que la deixen fatal i consideren que l’ha fet una màquina. No és una cosa estranya això: jo tinc una traducció al català, feta per una màquina i imprès a demanda (POD). D’aquesta manera l’editorial -normalment anònima- no te cap risc: l’original en anglès és de domini públic, i per tant gratuïta, la traducció la fa el Google Translator o altre programa similar, i també és gratuïta, i només han d’imprimir-ho, posar-hi una tapa, enviar-ho y cobrar-ho.

Nadia el Kholy, professora de llengua i literatura anglesa a la universitat del Cairo, té un parell d’assaigs sobre la traducció a l’àrab de l’Alícia, fetes als anys 1946 i 2013. No tinc els noms dels traductors. Aquesta informació l’he tret de l’índex del monumental llibre en tres volums Alice in a World of Wonderlands: the Translations of Lewis Carroll’s Masterpieces, d’Oak Knoll Press (2015). No tinc encara el llibre, que no és barat. Per cert que hi ha col•laborat Joan Gabriel López Guix, traductor del que n’hem comentat alguns treballs [+] [+] [+] , i col•laborador de les activitats “Delícies d’Alícia” que hem organitzat el 2016 i el 2017 a la UB. En els volums citats, ell hi té els comentaris corresponents a les traduccions al català i al castellà.

Tornem al llibret d’avui. Les il•lustracions de l’Alícia són força atrevides, per ser un país àrab i que té limitada o prohibida, segons els casos,la il•lustració de la figura humana. A l’Alícia li posen una faldilla curtíssima, i a la il•lustració del judici, quan la nena creix, els membres del jurat li deuen veure les cuixes i les calces en primer pla… Parlant del tema, ja havíem vist les calces de l’Alícia al llibre de Pat Andrea [+].

El llibret està editada a Egipte, com es pot deduir de l’ISBN. Però no puc deixifrar ni l’editorial, ni el traductor, ni el dibuixant. En tot cas, la qualitat del llibret, del paper i de les il•lustracions és molt baixa, pitjor que l’edició del Líban indicada al començament.

Fitxa 348
Títol: Alice Adventures in Wonderland (suposo). Contingut: traducció resumida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: àrab. Il•lustracions: il•legible per a mi. Traductor: no consta. Editorial: il•legible per a mi (Egipte abans de 2005). Mida: 23,5*17 cm. Rústica. 49 pàg. Preu: 35 Dirham (Marraqueix 2005). ISBN: el 2005 no en tenia. El 2017, 977-02-6558-6.

Fitxa 348. El judici.

285. ALÍCIA PASSEJANT PER LONDRES

Fitxa 345. Portada

Podriem dir que aquest llibre és una guia turística del Londres central, per on l’Alícia es va passejant. Al mapa adjunt a aquesta entrada podeu veure per on passa. Tot comença a Hyde Park, on està adormint-se, quan de cop veu passar el Conill Blanc que es fica al forat … d’una boca de metro, a l’estació de Knightsbridge. D’allà, amb metro o a peu, va passant per diferents llocs, com Trafalgar Square on plora i omple la plaça de llàgrimes; el Caucus Race el fa amb tot d’animals i un Junior Minister a Parliament Square.

Quan es troba amb l’Eruga fumadora li fa recitar una poesia, que resulta ser
“You are old Father Thames” the young man said
“And your water has turned very brown:”

I va explicant com el riu va quedar molt contaminat i progressivament ha anat millorant.

Fitxa 345. Alícia agafa el metro a l’estació de Knightsbridge. Fes clic per ampliar.

Al Gat de Cheshire se’l troba al mercat de Camden, i té molt sentit, pel qui conegui aquella zona de Londres, que digui que “aquí tots estem bojos”… El berenar amb el Barreter el fa a Crescent Park. El Barreter, que és un tecnofòbic, es queixa de que el seu telèfon mòbil no funciona, malgrat que li posa la mantega de la millor qualitat.

Juguen al cròquet al zoo de Londres, on hi ha la Pearly Queen, que és una d’aquelles persones que van amb un vestit ple de botons de nacre, en castellà nácar o madreperla, en anglès mother-of-pearl. Aquesta Pearly Queen i el seu marit el Pearly King són els que portaran el judici final, prop del nou edifici de Londres The Shard, al costat del Tàmesis i prop del pont de la Torre. Precisament quan l’Alícia gegant fuig, el travessa i torna corrent a Hyde Park.

Tota la narració usa fragments de Carroll, amb afegitons de l’autora. Per tot arreu va posant dades descriptives i històriques del que l’Alícia va veient: monuments, parcs o històries de personatges reals. Això és el que fa del llibre una peculiar guia turística. Com diu l’autora en acabar, “en opinió de l’Alícia, Londres és la millor ciutat del món”.

Fitxa 345. Alícia travessa el Pont de la Torre. Fes clic per ampliar.

La primera línia del metro de Londres es va inaugurar el 1863, quan l’autèntica Alice Liddell tenia 11 anys, i precisament el mateix any que Carroll va escriure el primer manuscrit de l’Alice’s Adventures under Ground. És a dir, i fent ucronies, que tant Carroll com Alice haurien pogut viatjar junts en metro durant l’època en que la relació Carroll – família Liddell era fluida.

Sarah Elizabeth Beaumont (Londres 1969) [+] és l’autora de la versió del text i de les il·lustracions, derivades respectivament de Carroll i de Tenniel. És graduada en Belles Arts, i té obra relacionada amb empreses públiques de Londres i del Regne Unit, com el servei de correus, diversos murals conmemoratius, i obra pública.

L’editorial Two Monkeys Publ. [+] està especialitzada en l’edició de paròdies i reinterpretacions d’obres clàssiques. Van editar aquest llibre el 2015, en ocasió del 150è aniversari de la primera Alícia.

Pot veure’s un curt clip publicitari de l’obra aquí: [+].

Fitxa 345
Títol: Alice’s London adventures in Wonderland Contingut: variant d’Alice in Wonderland ubicada a Londres, il•lustrada. Autora: Sarah Elizabeth Beaaumont sobre textos de Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: Sarah Elizabeth Beaumont com a variants de les originals de Tenniel. Editorial: Two Monkeys Publishing (Londres 2015). Mida: 23,5*16 cm. Cartoné. 93 pàg. Preu: £14,99. (Amazon 2017). ISBN: 978-0-9932055-0-7

Itinerari idealitzat d’Alice per Londres. Hi ha trajectes en metro que aquí s’han indicat com fets a peu. Fes clic per ampliar

281. ALÍCIA A LA REALITAT VIRTUAL

Fitxa 342 Tapa superior de la capsa. Fes clic per ampliar


Fitxa 342. Tapa inferior de la capsa. Fes clic per ampliar


Aquest és una edició molt recent (octubre de 2017) d’un conjunt de llibre, ulleres i una aplicació de smartphone. El llibre és una adaptació d’Alice in Wonderland, quasi completa, amb il•lustracions adaptades de les de Tenniel. El text és força ben escrit, i la traducció de Ferran Gibert té girs genuïnament catalans. Per exemple, quan l’Alícia intenta deduir si és la seva amiga Mabel, prova de recordar una cançó que li surt així: “Jo sóc un pobre mi, me, mo, ma, músic de carrer…“. Això vol dir un bon nivell de coneixement de cançons catalanes per a infants de fa quaranta anys…

Ulleres i pantalla de smartphone. Fes clic per ampliar.


Tot el text usa diverses fonts d’escriptura, i entre elles la font Alice in Wonderland, que es pot trobar, entre altres llocs, aquí [+]. Les il•lustracions són inspirades en les de Tenniel, i fetes per un tal Dark Fox, un pseudònim.

Mapa interactiu del País de les Meravelles. Fes doble clic per ampliar.


L’aspecte més original del producte és l’aplicació informàtica per a smartphones. Es pot descarregar en versions per a Android i per a iOS. És gratuïta i es pot baixar a les botigues virtuals buscant ALICIA AR, o bé a books2ar.com/apm/cat. Es pot usar en dues modalitats. En mode normal, enfocant les pàgines que tenen una icona de rellotge i jugant amb els jocs que hi surten. O en mode realitat virtual, la més interessant. Per a això calen les ulleres 3D incloses a la capsa. Cal posar l’smartphone dins de les ulleres sostingudes amb uns velcros. En enfocar amb les ulleres diferents signesimpresos al llibre, s’activa l’aplicació i t’introdueixes a la realitat virtual, força “invasiva”. Gràcies a les possibilitats d’orientació del giroscop dels smartphones es pot anar avançant de cambra en cambra, buscant claus, tresors i altres objectes i fent-los servir. Cal anar girant el cap i el cos sobre tu mateix. Per això els autors de l’aplicació recomanen no usar-ho mentre ets a espais no segurs, ni caminant, i no usar-la més de deu minuts seguits. Realment és mentalment invasiu: jo no he arribat, ni molt menys, a estadis avançats…

Fitxa 342. Les imatges de Tenniel, estovades. Fes doble clic per ampliar.


Parramon [+] era una editorial clàssica que subministrava material per a arts gràfiques, dibuix i manualitats. Ja n’haviem vist algun treball relacionat amb l’Alícia [+]. Ara comercialitza aquest paquet en català [+] i castellà. Actualment Parramon és una marca de l’editorial Paidotribo [+]. Aquesta editorial té activitat a Espanya, Mèxic i Argentina, i es dedica bàsicament a esports, salut, arts marcials, escacs, animals de companyia… el que a les llibreries classifiquen com a “llibre pràctic”. Parramon no surt a la web de l’editorial mare.

Fitxa 342
Títol: Alícia al País de les Meravelles Contingut: Capsa amb un llibre il•lustrat i ulleres de cartró 3D. Autor: del text, Lewis Carroll. Contingut multimèdia: bookst2ar i altres. Idioma: català. Il•lustracions: Dark Fox. Traducció: Ferran Gibert. Editorial: Parramon (Barcelona 2017) a partir d’una edició de Design Media Publishing (UK, 2017). Capsa de cartró, i llibre en cartoné. Mida: capsa, 25*37 cm; llibre: 23*24,5 cm. 96 pàg. Preu: 28,83 € (Barcelona 2017). ISBN: 978-84-342-1386-9

Fitxa 342. Portada

280 ALÍCIA GRAN MANDALA

Fitxa 340. Portada

Aquesta és una edició traduida de l’Alíce in Wonderland que té com a única novetat que la coberta de la portada es pot treure, desplegar i queda una làmina de 39*54 cm en blanc i negre que es pot acolorir. Un mandala, diu a la portada.

Ara, dels clàssics quaderns de dibuix, en diuen mandales, per analogia amb els mandales que fan els budistes, malgrat que no hi tenen res a veure. És una mostra més de colonització del llenguatge i de la fascinació que per a certa gent té tot allò que provingui de cultures de l’Orient, ni que sigui fals: per exemple, Lobsang Rampa, l’autor de El tercer ull era en realitat un escriptor anglès.

L’edició del llibre és molt pobra. No té notes ni contextualització. Falten diversos poemes. Els capítols no estan numerats. Les il•lustracions són les clàssiques de Tenniel, unes acolorides i altres en blanc i negre. Del mandala no en diu l’autoria. Al llibre original, en italià, no hi ha mandala.

La única il·lustració de Tenniel en que Alice mira de cara. Fes clic per ampliar.


La traducció és feta per l’empresa TperTradurre. No té cap qualitat especial, i hi ha diverses expressions mal traduïdes o sorprenents. Hi ha, per exemple, un “Habla en cristiano, dijo el aguilucho“, sorprenent en una traducció actual, atesa la connotació que té i ha tingut d’intransigència front a l’idioma de l’altre. En la traducció de Carner [+] li fa dir “Parleu clar i català“. Per cert que Lope de Vega en un sonet satíric, té un vers on dos personatges es diuen “Habla cristiano, perro – Soy polaco“. Un altre exemple de traducció peculiar és el títol del capítol 4: “El conejo manda un pequeño bill“. En això no millora la traducció de Carner El conill fa entrar un bill d’allò més petit” No entenc en què pensen aquests traductors, quan al text original Bill és el nom del llangardaix. Entenc que deu ser difícil de traduir el text original “The Rabbit Sends in a Little Bill“, atès que bill vol dir document parlamentari. Per a mi, és tan o més difícil imaginar què volia dir aquí Carroll com quan va escriure la Caucus Race, la carrera electoral. Què devien entendre les nenes de tot aquest llenguatge?

Ho ha editat Gribaudo [+], que és una marca de la potent editorial italiana Feltrinelli, i que publica tota mena de llibres. Giangiacomo Feltrinelli [+] , fundador de l’editorial el 1954, era d’una família noble italiana. Participà a la II Guerra Mundial, primer com a simpatitzant dels feixistes, però després s’uní a un grup antifeixista. Fundà l’editorial i després, el 1969, va passar a l’activisme clandestí. Va voler crear a Sardenya una Cuba mediterrània. I posteriorment, el 1970, fundà els Gruppi d’Azione Partigiana, de guerrilla urbana. Se l’acusà de diversos homicidis polítics. Fou trobat mort al carrer, se suposa que assassinat, just els mateixos dies que el Partit Comunista Italià triava Berlinguer com a secretari general. Eren els anni di piombo –anys de plom- italians…

Fitxa 340
Títol: Alicia en el País de las maravillas Contingut: Alice in Wonderland traduida, il•lustrada i amb una gran làmina per acolorir. Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Sir John Tenniel, acolorides. Traducció: Tper Tradurre srl. Editorial: Gribaudo (Milà, 2017). Cartoné i sobrecoberta desplegable. Mida: 20*14 cm. 143 pàg. Preu: 7,90 € (Barcelona 2017). ISBN: 978-84-17127-03-9

Fitxa 340. El gran mandala. Fes doble clic per ampliar.