351. LA PIBA ALÍCIA

Fitxa 416. Portada. Com sempre, el terra en escaquer.

Aquesta entrada es diu com es diu perquè vaig comprar el llibre a l’Argentina, i allà piba vol dir noia. És un terme lunfardo, l’argot que parlen alguns a Buenos Aires. Piba és el femení de pibe, i pibe deriva de pebete. Durant un temps la RAE va dir que pebete derivava del terme català pevet, noi jove. Però ara pevet vol dir substància que es posa a un recipient -un peveter- per perfumar l’aire. I la RAE afirma ara que pibe és diminutiu del genovès pivetto. Per cert que hi ha unes botes d’Adidas que es denominen “Messi Pibe de Barrio“…

Però resulta que aquest llibre és adaptat, dibuixat i editat a Madrid, i probablement imprès a la Xina. Deuen haver fet l’adaptació a partir de la traducció de Ballester per a Editorial Mateu [+], perquè hi han intercalat el capítol inventat per Ballester La historia de un perfecto caballo“, i té finalment 13 capítols, no 12. L’adaptació ha modificat moltíssim el text de la traducció de Ballester, fent-la molt més ampul•losa i afegint-hi moltes paraules, frases i fins i tot seqüències de collita pròpia. Vegeu, per exemple, el Conill Blanc recitant la poesia del capítol final sobre el robatori dels pastissos. No s’assembla de res a l’original ni a la traducció: llegeix-la, del començament al final. És reproduida a la il•lustració del final d’aquesta entrada. L’adaptadora és Lola Maeso Fernández, editora, dissenyadora i maquetista de l’editorial LIBSA.

Fitxa 416. Les cartes atacant l’Alícia. Fes clic per ampliar.


Les il•lustracions són infantils, molt acolorides i, pel meu gust, força aconseguides. Són de Susana Hoslet [+] (Madrid 1972). A la seva web podeu veure unes quantes il•lustracions més de l’Alícia, juntament amb altres treballs, tots dirigits al públic infanti i juvenil.

LIBSA Editorial [+] és d’Alcobendas, Madrid, i es fundà el 1980. Té un catàleg molt variat dirigit a tota mena de públics i amb tota mena de títols, que inclouen, per exemple, tres edicions del Kama Sutra i set bíblies. Pel mig, de tot. Ha publicat més de 5000 títols, que és aviat dit.

Fitxa 416
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text d’Alice in Wonderland traduit, adaptat i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: Lola Maeso. I•lustracions: Susana Hoslet. Idioma: espanyol. Editorial: LIBSA (Alcobendas, 2017). Mida: 22*27,5 cm. Cartoné acolxat. 119 pàg. Preu: AR$350 (Bariloche, AR 2019). ISBN 978-84-662-3352-1

Fitxa 416. El Conill Blanc llegint la carta dels pastissos. És notable que acabi amb la paraula panteón…

349. ALÍCIA ELUCIDADA

Fitxa 414. Portada

Elucidar i dilucidar, tant en català com en castellà, són sinònims. Volen dir posar en clar un afer o una qüestió. El títol complet del llibre indica que és un comentari textual del Wonderland, i, efectivament, va resseguint-lo línia per línia i fent-hi comentaris breus. Breus, però molt nombrosos: n’hi posa 635. A diferència d’altres Alícies anotades, com les diverses de Martin Gardner [+] o d’Eduardo Stilman [+] aquí els comentaris són més breus i normalment no fa notes erudites de grans dimensions.

Podriem dir que és una anàlisi microscòpica, gairebé -o sense el gairebé- paraula per paraula. En molts cops el comentari és per indicar quina altra versió del terme hauria pogut usar Carroll. En altres casos són puntualitzacions gramaticals. Dona el significat alternatiu de paraules, i es fica en pronúncies. Com a exemple, agafem el comentari del misteriós terme Hjckrrh, que diu el Grifó a l’episodi de la Falsa Tortuga. Doncs cita que la j en anglès antic es pronunciava i, , i que el conjunt rrh és gairebé silent, com a catarrh. El resultat és que el que diu el Grifó s’escoltaria com a hic, i seria un hiccoug, un singlot…

Selwyn Goodacre.


Selwyn Goodacre [+] (Regne Unit 1940) és un estudiós de les Alícies i de l’obra de Carroll. Va ser president de la Lewis Carroll Society, i editor de la seva revista. També és col•leccionista, i té més de 2000 edicions de les Alícies (si ara aquest blog té 414 fitxes, vol dir que em falten gairebé sis vides per atrapar-lo). Goodacre ha mirat paraula per paraula i lletra per lletra les diferents edicions que va fer Carroll de les Alícies, detectant-ne modificacions, per petites que siguin, que ha anat publicant a la revista Jabberwocky des de 1970. Ha escrit prefacis, pròlegs i articles erudits, sempre sobre el mateix tema, i avui és una de les autoritats mundials, reconegut per tots els experts.

El llibre és editat per Evertype [+]. La tenim ben coneguda. Només destaco que les portades que posen als llibres són poc variades, però una mica sí que canvien. Les portades de Wonderland en idiomes són vermelles, les del Mirall són verdes, les fetes en grafies i símbols no habituals en gris, i altres edicions, com aquesta, en colors diversos.

Fitxa 414
Títol: Elucidating Alice. Contingut: text d’Alice in Wonderland amb pròleg i 635 notes. Autor: Lewis Carroll. Autor de pròleg i notes: Selwyn Goodacre. I•lustracions: John Tenniel. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, Eire 2015). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 184 pàg. Preu: $15,95 € (Amazon 2015). ISBN 978-1-78201-105-7

Fitxa 414. Contraportada

347. UNA ALÍCIA AMB FORATS I POCA COSA MÉS

Fitxa 411. Portada, amb el forat del pany

Aquesta és una obra fallida. La idea de encunyar pàgines ja l’haviem vist a l’entrada 229 [+] amb un magnífic resultat. Però aquí, visualment és totalment aberant. Han volgut fer un conte per a nens amb dibuixos, i de quan en quan un encunyat, però han comès l’error de pensar només en la cara de davant de l’encunyat, sense tenir en compte la cara de darrera del full, on l’encunyat no hi lliga. I, pitjor, l’encunyat deixa veure el dibuix de la pàgina següent, que tampoc té res a veure amb el full foradat, i el resultat és un garbuix.

He reproduit aquí l’encunyat del Gat de Cheshire amb una pàgina en blanc darrera. Es veu força bé. Però he posat la pàgina d’un laberint del jardí de la Reina tal com es veu al llibre, i el resultat és incomprensible. AmB prou feines es distingeixen els forats. Desastrós.

Fitxa 411. El Laberint, un garbuix inextrincable. Fes clic per ampliar.

Les autores del desastre són Irena Trevisan i Nadia Fabris. Trevisan és autora de llibres diversos de gran format sobre viatges i pop-ups per a Sassi Editore. Nadia Fabris és la responsable dels encunyats. Ha fet diversos llibres infantils amb aquesta tècnica.

Sassi editore [+] és una editorial italiana, radicada a Schio, prop de Vicenza, al nord d’Itàlia. Es dedica a llibres de gran format d’art, arquitectura i països. L’obra ha estat traduida al català pel Grup 62, ja vist en altres entrades, dins de la col·lecció Estrella Polar. La traducció al castellà l’ha fet Timun Mas. Tant el Grup 62 com Timun Mas són marques del grup Planeta. En ambdos casos ha fet la traducció Mariona Barrera, traductora independent i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra. El seu text és correcte, ben fet. Em fa gràcia que l’Eruga Blava li pregunta a Alícia: A, E, I, O, U. Qui ets tu?.

Fitxa 411
Títol: Alícia al país de les meravelles. Contingut: resum del conte, i dibuixos amb diversos encunyats. Text i il•lustracions: Irena Trevisan i Nadia Fabris. Idioma: català. Editorial: Grup 62, col. Estrella Polar (Barcelona 2018. Obra original de Sassi Editore, Schio, IT 2018). Traducció: Mariona Barrera. Mida: 22,5*27,5 cm. Cartoné. 28 pàg. amb 7 fulls encunyats. Preu: 12,95 € (Barcelona 2018). ISBN: 978-84-9137-599-9

Fitxa 411 El Gat de Cheshire sobre fons blanc. Millora la visibilitat.

Nota addicional: espectacle sobre Alícia, a Barcelona. Rabiosament modern, diu la publicitat. Més informació aquí: [+]

344. ALÍCIA SHUA, VISTE…

Fitxa 408. Portada

Potser Barcelona és la capital de l’edició en llengua castellana, però sens dubte, Buenos Aires és la capital de la lectura en castellà. Això ho penso per la quantitat de llibreries que hi ha, el nombre de clients i la varietat d’edicions que tenen.

Aquesta nova traducció de l’Alícia, és feta a Buenos Aires. La traductora és Ana María Shua (cognom Shoua, realment)(Buenos Aires 1951) [+]. És escriptora de novel•les i microrelats per a adults i joves, i traductora, amb una extensa obra literària. La seva pàgina de la Wikipedia deu ser feta per algun amic, perquè és anormalment detallada [+]. Ha rebut molts premis -27 són els que consten a la seva biografia- i ha estat traduida a catorze idiomes.

Fitxa 408. Índex. Fes clic per ampliar.


La traducció té diverses peculiaritats. Hi ha diversos girs argentinitzants, com l’ús abundós del terme lindo. Té l’opinió de que hi ha dos tipus de traduccions: les que procuren ser fidels a l’original, i les que són interpretacions. En el cas de l’Alícia, decideix que no podrá traduir tots els jocs de paraules si no hi inclou una enorme quantitat de notes, i no ho fa. Això li ha fet prendre diverses decisions dràstiques: ha suprimit el poema inicial, , i ha traduit molt lliurement, primant la legibilitat a l’exactitud. Això es pot veure en alguns títols dels diferents capítols, com es pot veure de l’índex adjunt (“El conejo y el lagarto“, “Una carrera política y una historia larga como cola de ratón“, “Locura a la hora del té“. També ha simplificat el capítol de la Falsa Tortuga, on fa que les quatre operacions aritmètiques siguin “espuma, cresta, horriblicación y dilución“.

Les il•lustracions són les de John Tenniel. L’editorial és Guadal [+], especialitzada en llibres infantils i juvenils, tot i que també té llibres especialitzats d’altres temàtiques.

No m’he resistit a posar aquí una foto de la libreria El Ateneo, on vaig comprar el llibre, ubicada en un antic teatre. Aquí la Central del Raval és a una antiga capella, però res a veure amb la magnificència del teatre, decorat com era, i on a l’escenari hi ha un bar-restaurant.

Fitxa 408
Títol: Alícia en el País de las Maravillas. Contingut: novel•la traduida i il•lustrada. Text: Lewis Carroll. imatges: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Ana María Shua. Editorial: Guadal, col•lecció La Letra del Gato (Buenos Aires 2016). Mida: 17,5*24,5 cm. Cartoné. 147 pàg. Preu: 349 AR$ (El Ateneo, Buenos Aires 2019). ISBN: 978-987-32-0279-7

Llibreria El Ateneo, Buenos Aires

341. ALÍCIA AMB CODI QR

Fitxa 405. Portada

Aquest és un conte infantil sobre l’Alícia, com n’hi ha tants. L’editorial Bromera, d’Alzira, ha llençat una col•lecció de contes infantils clàssics, que després ha editat també en castellà -la versió que es comenta aquí- i en anglès. La col•lecció es diu “Això era i no era“, “Érase una vez” i “Once upon a time“, respectivament.

No consta de qui són els textos (hi ha un anònim ltbook en els crèdits) però sí les il•lustracions, a càrrec de Xavier Sepúlveda. No sé si aquest nom correspon al titular d’aquest blog: [+]. Són dibuixos de línia clara, simples, expressius i eficaços, per a nens petits.

Fitxa 405. Fes clic per ampliar


L’aspecte novedós del llibre és la possibilitat d’escoltar el text del llibre en nou idiomes diferents, escanejant un codi QR, o a través de http://www.algareditorial.com/erase i un codi que figura al llibre, i que no puc donar aquí. Si veus el llibre a alguna llibreria, pots escanejar el codi QR fàcilment, perquè és a la coberta posterior i no demana cap codi.

Cada gravació del conte dura uns quatre minuts i és llegit amb veu molt clara i adequada per als petits. Com feien els contes de Disney, quan s’ha de passar pàgina hi ha un so d’una campaneta.

Algar [+] és una marca editorial del grup Bromera, on hi ha també l’editorial i la seva fundació [+] de gran importància per a la cultura valenciana-catalana del País Valencià. És una de les editorials amb una aposta més clara pel foment de la ciència, amb l’edició de premis i revistes; amb l’educació; i amb la llengua. Havíem vist algunes edicions de Bromera a aquest blog: [+] i [+]. Fa molt bona feina.

Fitxa 405
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Conte infantil. Idioma: espanyol. Text: ltbook. Il•lustracions: Xavier Sepúlveda. Editorial: Algar (Alzira 2018). Mida: 20*21 cm. Rústica. 24 pàg. no numerades. Preu: 6 € (Casa del Llibre on line 2018). ISBN: 978-84-9142-098-9

Fitxa 405. El Barreter

339. ALÍCIA PARCERISAS

Fitxa 403. Portada


Aquesta edició de l’Alícia en català de Vicens Vives arriba tard al blog, És l’edició paral•lela a l’edició en castellà comentada a aquest blog fa sis anys… [+] en edicions de 1988 i de 2011. Allà el traductor era Luís Maristany, qua en l’edició en català és l’autor de les introduccions. L’autor de les activitats escolars és en ambdues Agustín Sánchez Aguilar, D’ambdós autors es fa referència a la pàgina citada.
Les il•lustracions són les de Robert Ingpen, molt atractives, realistes i minucioses, a qui hem vist ja més d’una vegada [26], [75], [195].

El traductor és Francesc Parcerisas [+]. Té un interessant article de 1993 [+] sobre la dualitat traducció-creació, en el que afirma que el traductor és com un agent doble, que està al servei de dos poders: la llengua original i la de la traducció. I ha de servir a ambdues sense trair-ne cap, o al menys que no es noti…

Fitxa 403. L’Erugot. Fes clic per ampliar.


Parcerisas és ara professor emèrit de la UAB, a la facultat de Traducció i Interpretació. És també poeta i crític literari. Al seu currículum [+] es veu l’abast de la seva obra de traductor i de teòric de la traducció. Les primeres obres que va traduir eren de Cesare Pavese, autor italià famós fa cinquanta anys (1967), I obligatori de llegir entre els universitaris conscienciats, que es va suïcidar (glups!) als quaranta-un anys. No sé si ara m’agradaria. També ha traduit Tolkien (“El senyor dels anells“), Russell, Sontag, Lessing, Poe, Conrad, o Pound.

Poema de la Fúria i el Ratolí. Fes clic per ampliar.


La traducció de Parcerisas és molt sòlida, PERSONAL, literàriament irreprotxable, excepte algunes errades (profusament difoses com posar “llagosta” per “llamàntol” al cap.X). La seva traducció és plena de notes a peu de pàgina, que jo sempre agraeixo. Moltes són tretes de Martin Gardner, a qui cita. Hi distingeix les notes que aclareixen termes cultes -no oblidem que és una traducció per a ús escolar- de les notes que amplien informació.

La introducció de Maristany, i les activitats de Sánchez Aguilar és la mateixa que en l’edició en castellà

Fa gràcia que l’Alícia, de quant en quant, diu “Ostres“, quan està sorpresa. No sé jo si una nena tan fina i educada pensava en aquests termes. Les diverses poesies són reescrites en termes literàriament lògics. Per exemple, la del cocodril:

“Com s’ho fa el cocodrilet
perquè li brilli la cua
i quedar d’allò més net
amb l’aigua que el Nil traspua!”

No és exactament el que diu l’original, però sona molt bé.

Fitxa 403
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Novel•la traduida i il•lustrada, amb introduccions y activitats per a alumnes. Text: Lewis Carroll. Introducció de Luís Maristany. Activitats : Agustín Sánchez Aguilar. Il•lustracions: Robert Ingpen. Editorial: Vicens Vives Aula Literaria (Barcelona 2011). Mida: 13,5*19,5 cm. Rústica. XVI+190+28 pàg. Preu: 10 € (2012). ISBN: 978-84-682-0114-6

Fitxa 403. Porc i pebre detallista. Fes clic per ampliar.

338. ALÍCIA AFRO

Fitxa 402. Portada. A destacar el Conill. Fes doble clic per ampliar.

Afro és un terme una mica antiquat per referir-se algun element de la cultura de la comunitat negra dels EUA. No es pot dir negre (niger) perquè és pejoratiu. Tampoc colour person, perquè de color en tenim tots. Ni black. Des dels anys 60 es sol denominar una persona d’ascendència africana i trets característics (color de la pell, forma del crani i dels llavis) com afroamericà. La reivindicació nacionalista negra va generar una cultura pròpia amb diferents característiques diferencials: el Black Pride (l’Orgull Negre) amb el seu lema Black is beautiful, i una de les més distintives era el pentinat, molt arrissat i de gran volum, que es va venir a dir a tot el món pentinat afro.

Fitxa 402. El Gat de Cheshire, voltat de calaveres. Fes doble clic per ampliar.


Aquesta és una Alícia afro, tant pel cabell com pels trets facials I la història de l’Alícia està narrada amb perspectiva ètnica: al llarg de la narració hi fan sortir escriptors i escriptores de la comunitat negra, i altres detalls. Per exemple, la germana de l’Alícia es diu Kenya, i està llegint un llibre de la poetessa Maya Angelou. Van havent-hi per les pàgines fotos de Barack i Michelle Obama, de Nelson Mandela, de Bob Marley, de Rosa Parks, de Malcolm X, d’Angela Davis… Dona diverses referències africanes, especialment d’Etiòpia –Haile Selassie– , els rastafari pan-africans, … Una barreja enorme, però tota ella imbuida de reivindicació ètnica, política i feminista. Els bessons Tweedledee i Tweedledum ballen breakdance, els pastissos són de moniato… L’eruga llegeix l’Alcorà i la Bíblia. I el Gat de Cheshire sembla tret del Día de Muertos mexicà. Finalment, la Reina de Cors aquí juga al beisbol i canta, mentres el Conill fa de disk-jockey. Al final del llibre hi ha un petit glossari amb minibiografies de tots els personatges citats i altres, una idea de religions diverses i algunes definicions esotèriques.

Ho ha escrit i il•lustrat Marlon McKenney `[+]. .És un creatiu important -afroamericà- de San Francisco -d’on si no?- amb molta activitat a tota mena d’empreses importants (Apple, Sony, Suzuki) fent disseny de publicitat, d’imatge i treballs de promoció. Les il•lustracions són fetes amb eines informàtiques només. McKenney Té una editorial, la Conscious Culture Publishing [+], que edita materials militants sobre minories, discriminació per gènere, llibres per a petits amb perspectiva de canvi social, etc.

Realment, un llibre curiós i diferent. I econòmic, per cert.

Fitxa 402
Títol: Alice in Wonderland re-mixed. Contingut: conte militant inspirat en Alice in Wonderland. Text i il•lustracions: Marlon McKenney. Editorial: Conscious Culture Publishing (EUA 2018). Mida: 20*25,5 cm. Rústica. 45 pàg. Preu: $9,99 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-7322051-2-3

Fitxa 402. La Reina de Cors cantant. Fes
doble clic per ampliar.