313. ALÍCIA UBUNTU

Fitxa 380. Portada

L’editorial Evertype té diferents línies de producció per a idiomes poc habituals a occident, i ara li ha tocat el torn a idiomes africans. Varem veure l’Alícia en suahili [+] i, naturalment, l’estructura del post serà molt similar.

Zulú va ser una pel•lícula sobre una batalla que hi va haver al que ara és Sudàfrica, entre els boers – uns sels sudafricans colonials – defensats per l’exèrcit britànic. majoritàriament gal•lesos, i els guerrers zulú. Eren 140 casaques vermelles contra 4000 zulús, que anaven dominant. Finalment, quan ho tenien tot a favor, van parar l’atac i els zulús van perdonar la vida als britànics, que no es van rendir. Típica pel•lícula colonial dels britànics, on els negres quedaven bé perquè reconeixien el valor dels altres, nosaltres.
A la pel•lícula no quedava clar -al menys jo no vaig entendre- qui eren aquests zulús, més enllà de que eren els negres. El fet és que des de 1800 existia el Regne Zulú, Imperi Zulú o Zululàndia en el que ara és Sudàfrica i altres terres perifèriques, i els colons holandesos i britànics en van usurpar les terres. Per cert, Baden Powell, fundador del moviment escolta mundial, no va participar en guerres contra els indígenes, sinó en la guerra angloboer cap als 1890 i més endavant, entre els britànics i els boers, colons descendents dels holandesos. Zululàndia és ara una província de Sudàfrica, KwaZulu-Natal, una zona bàsicament dedicada a la protecció de les àrees naturals i reserves medioambientals. Hi viuen unes 250000 persones. Durant el temps de l’apartheid va ser un bantustan o regió aparentment dotada d’autonomia, però en la pràctica un ghetto totalment regulat pel govern blanc sudafricà.

L’ètnia zulú és un important col•lectiu africà, una subètnia de l’ètnia bantú, i consta de més de deu milions de persones. I parlen la llengua zulú (forma recomanada) o zulu, la major part ubicats a Sudàfrica, que en zulú es diu isiZulu. El zulú no va ser una llengua escrita fins que va entrar en contacte amb els missioners europeus, que van transcriure-la a l’alfabet llatí, com a aquesta versió de l’Alícia. Van traduir-ne, òbviament, la Bíblia. El 1901 es va començar a ensenyar a alguna escola. Actualment el zulú està regit per la Junta de la Llengua Pan Sud-Africana, que promou l’ús de les onze llengües oficials de Sudàfrica. A la Viquipèdia en català es donen dades de la gramàtica de l’idioma [+]. No deu ser casualitat que hi ha dos zulús, el zulú profund, més acadèmic, i el zulú urbà, que parla la gent i que de vegades no comprèn els textos de zulú profund.

Zona de parlants del zulú. Font: Viquipèdia


Ubuntu és el terme zulú per indicar compassió o humanitat, i ha passat al llenguatge occidental perquè és el nom d’un sistema operatiu de codi obert i gratuït, el més popular d’aquestes característiques: [+]

El traductor de l’Alícia al zulú ha estat Bhekinkosi Ntuli, escriptor free-lance i traductor. En el pròleg, escrit en zulú i anglès, dona detalls de la traducció i de les proverbials dificultats de traduir ambients anglesos a realitats no occidentals, els noms dels animals, els jocs de paraules i els poemes.

Fitxa 380
Títol: U-Alice Ezweni Lezimanga. Contingut: Alice in Wonderland traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: zulú. Il•lustracions Sir John Tenniel. Editorial: Evertype (Mgaigh Éo, Eire 2014). Mida: 22*14 cm. Rústica. 139 pàgines. Preu: $15,95 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-78201-065-4

Fitxa 380. Inici de la novel·la en zulú

310. L’ALÍCIA MÉS LÒGICA

Fitxa 378. Portada, amb il·lustracions d’Arthur Rackam

No és el primer ni serà l’últim dels llibres de filosofia relacionats amb les Alícies o amb Carroll. Però és el que més m’ha agradat, per ara. A aquest mateix blog n’hem vist ja, per exemple, els llibres de lògica de Lewis CarrollUn conte embolicat[+] /, i “El juego de la lógica[+] a més d’un llibre amb exercicis de filosofia sobre l’Alícia [+].

Aquest és un bon libre de lògica per a principiants. Té la mateixa estructura de capítols que Alice in Wonderland, amb els mateixos títols. I a cada capítol hi ha un desenvolupament d’algun aspecte de lògica, amb abundor de cites i exemples de llibres, pel•lícules, obres teatrals antigues i modernes, plenes d’erudició, coneixement i humor. Per exemple, el capítol 1 “Down the Rabbit Hole” està dedicat a la cerca de la veritat, i a discutir el concepte de llibertat: Era Alícia lliure de ficar-se al cau del conill?. La tècnica literària usada és d’una pila de subcapítols que gairebé es poden llegir independentment, com si fos un llibre d’aforismes llargs. Les preguntes són atractives i provocadores: per exemple. on va una flama quan s’apaga?, i d’aquí en surt una llarga perorata on hi participen els presocràtics, el concepte d’existència, què vol dir apagar-se des del punt de vista físic i lingüístic, Shakespeare i la curiositat humana i moltes idees més.

El capítol 2 “The Pool of Tears” es dedica a la relació entre emoció i racionalitat, la identitat personal… i així tot el llibre. No té il•lustracions, tot és text, El llibre de lògica de Carroll citat abans és força complicat, amb diagrames lògics sistemàtics i poc intuitius. En canvi aquest llibre és molt més amable. A la figura del final hi ha la reproducció d’una pàgina, gairebé treta a l’atzar, per veure l’estil de l’autor.

La llargària dels capítols és molt diferent. Al capítol 4 “The Rabbit Sends in a Little Bill“, per exemple, no li dedica més que una pàgina i mitja perquè considera que és el pitjor capítol del llibre, sense temes d’interés per a la lògica, i el contraposa al següent capítol on l’Eruga pregunta qui ets tu, i allà s’esplaia a cor què vols.

L’autor és Bernard M.Patten, que és un metge neuròleg jubilat dels EUA (Houston, Texas), que ara es dedica bàsicament a donar classes i fer llibres sobre la relació entre neurociència i pensament lògic, a la Rice University i al Women’s Institute de Houston. Entre altres coses, va ser un dels co-descobridors de l’efecte de la L-dopamina (la levodopa) als malalts de Parkinson. Com a autor, té diversos llibres, la major part dedicats a ajudar a “pensar clarament”.

Ha editat el llibre Prometheus Books [+]. És una editorial nordamericana, d’Amherst, prop de Buffalo (NY), fundada el 1969, que inicialment es va dedicar a llibres acadèmics i ara és una editorial general.

Quina ràbia no saber més anglès per poder comprendre tot el que el llibre diu…

Fitxa 378
Títol: The logic of Alice. Clear thinking i Wonderland. Contingut: Assaig. Autor: Bernard M.Pattenl. Idioma: anglès. Editorial: Prometheus Books (Amherst, New York, USA, 2009). Mida: 21*13,5 cm. Rústica. 336 pàgines. Preu: $14,07 (Amazon 2014). ISBN: 978-1-59102-675-4

Fitxa 378. Un tros de text

309 ALÍCIA ADAMS ANÒNIMA

Fitxa 377. Portada i interior

Aquesta edició d’Alice in Wonderland conté el text original de Carroll en facsímil i és il•lustrada per Frank Adams (1871-1944), Fou un il•lustrador anglès de llibres infantils, i el seu treball de l’Alícia fou el més famós. Forma part dels conjunt dels Golden Age of Illustration Artists. El seu estil és realista historicista, amb reminiscències de l’estil de Rackham [+] i dels dibuixos de Tenniel acolorits per Theaker [+]. Les seves il·lustracions surten a les antologies de llibres de l’Alícia, com aquesta [+].

Fitxa 377. L’eruga. Fes clic per ampliar.


Aquesta edició és deplorable. Comença per no dir enlloc -ni a la portada ni a l’interior- que l’autor és Lewis Carroll. Per això he titllat l’edició d’anònima. El títol a la portada és Alice in Wonderland, però a dins posa Alice Adventures in Wonderland. La numeració de les pàgines no correspon a la numeració de les il•lustracions, que estan intercalades fora de lloc. Tot fa pensar que el text és d’un facsímil, i les il•lustracions d’un altre, el de l’edició original de l’editorial Blackie de 1912. Però en l’edició que comentem la portada no correspon a l’edició original, i s’han limitat a usar com a portada una de les il•lustracions interiors. N’hi ha quatre en total, i no he vist que n’hi hagi més d’aquest autor.

L’editorial és Pook Press, [+] especialitzada en llibres de contes antics il•lustrats. Té una dotzena d’Alícies diferents, aparentment totes en facsímils tan defectuosos com l’actual. I altres llibres clàssics, que deuen ser del mateix estil. Aprofitaran edicions descatalogades, il•lustracions de domini públic i altres estratagemes similars per veure si alguns col•leccionistes piquem. I piquem. El llibre és imprès amb la modalitat de Print on Demand, via per la qual es poden colar tota mena d’engendros. I aquest llibre s’hi acosta molt.

Fitxa 377
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Original il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Frank Adams . Idioma: anglès. Editorial: Pook Press (Middletown, DE, 2018, POD). Mida: 26*18 cm. Rústica. 126 pàgines. Preu: $17,99 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-4733-0704-9

Fitxa 377. Jardí

308. ALÍCIA MATATA

Fitxa 376. Portada

Aquesta entrada s’assemblarà, i no serà casualitat, a l’Alícia ídix [+] . Allà l’idioma no es deia jiddish sinó ídix. Doncs a aquesta entrada l’idioma no es diu swahili sinó suahili. Però en suahili, suahili no es diu suahili sinó kiswahili.

Tothom sap alguna paraula de suahili, si més no l’expressió hakuna matata, que cantaven en Timon -el suricat-, en Pumba -el porc senglar- i en Simba, el lleó, a la pel•lícula de Disney El Rei Lleó. Quan jo era petit tenia alguns contes d’animals africans i un es deia Simba el león. I resulta que, efectivament, simba és suahili i vol dir lleó. Doncs l’expressió hakuna matata, en suahili, vol dir carpe diem, o cap problema, o no t’hi encaparris, o qualsevol expressió equivalent per tirar-te els problemes a l’esquena sense preocupar-te massa: és el mateix missatge de l’ós Baloo del Llibre de la Selva (en castellà cantava “busca lo más vital no más… y olvídate de la preocupación“. No deu ser casualitat que els que canten aquestes cançons són sobre tot gent més aviat obesa, afable i bon vivants.

Fitxa 376. Poesia del ratolí en suahili. Fes clic per ampliar.

A la pel•lícula de Disney hi ha també algunes cançons en zulú, però aquest idioma avui no toca. Sí, també hi ha l’Alícia en zulú.
El terme suahili, ve de l’àrab i significa costaner, per referir-se als habitants de l’Àfrica Oriental. L’idioma s’escrivia primer amb caràcters àrabs, però des del segle XVIII s’escriu en alfabet llatí. Des de 1978 hi ha alguna tentativa d’escriure’l en la grafia mandombe [+], inventada per un visionari congoleny. El suahili és la llengua oficial d’Uganda, Tanzània i Kenya, així com de la Unió Africana, junt amb l’anglès, el francès, l’àrab, l’espanyol i el portuguès. A la República del Congo té la consideració de “llengua nacional”. És utilitzada per uns 80 milions de persones a l’Àfrica Oriental i en la pràctica és una llengua franca i base del panafricanisme, però molt poca gent afirma que la té com a llengua materna. La seva ortografia fa correspondre els grafemes i els fonemes més que en la major part de llengues europees, i per això es diu que és d’aprenentatge fàcil.

Aquesta Alícia ha estat editada per Evertype en la seva sèrie de traduccions a idiomes poc habituals a occident. No és la primera traducció, perquè el 1940 havia aparegut una Alícia en suahili, en un llibre de traduccions d’obres famoses que tenia per objectiu difondre la nova versió del suahili estàndar. Però en aquella primera traducció l’Alícia era una jove d’una tribu africana, amb il•lustracions també d’ambient africà, per evitar el rebuig cultural. Al pròleg de la present traducció, en canvi, la traductora explica les dificultats de trobar referències culturals africanes per descriure les situacions típicament britàniques de l’obra original, perquè diu que no ha volgut suahilitzar l’Alícia… Als jocs de paraules diu que ha fet el que ha pogut, com tots els traductors. Ida Hadjivayanis, nascuda a Zanzibar, és professora de llengües i cultures africanes a la SOAS University of London, especialitzada en temes d’Àsia i Àfrica. És autora del capítol relatiu al suahili al monumental llibre Alice in a World of Wonderlands, al que un dia haurem de dedicar-li un post.

Fitxa 376
Títol: Alisi Ndani ya Nchi ya Ajabu. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: suahili. Traductora: Ida Hadjivayanis. Editorial: Evertype (Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 135 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-122-4

Hakuna matata. Disney, “The Lion King”, de 1994. Una història inspirada en Hamlet.

305. ALÍCIA ÍDIX

Fitxa 371. Portada

Jo no sabia que existís la llengua ídix, però resulta que aquesta és la forma, segons l’IEC (DLC2), de denominar la llengua que habitualment n’hi deiem jiddisch. El terme ídix no sortia al DLC1 de l’IEC de 2007, ni a diccionaris anteriors. Jiddisch sí que hi sortia, i en la variant valenciana del català segueixen preferint-la. Jiddisch o ídix són, sembla, variants fonètiques de l’adjectiu alemany jüdische, jueu. La llengua és derivada de l’alt alemany de l’edat mitjana escrit en caràcters hebreus, i és una llengua germànica. En castellà solen dir-ne llengua judeoalemanya.

Actualment és la llengua dels jueus asquenazites (en hebreu, jueus alemanys) que representen actualment el 80% dels jueus mundials, uns 3 milions a l’estat d’Israel i uns 6 només a la ciutat de Nova York. Van ser la comunitat més afectada per l’Holocaust, amb 6 milions d’asquenazites assassinats. Degut a l’extraordinària diversificació geogràfica dels jueus, no hi ha estadístiques sobre l’ús de la llengua. Hi ha estimacions que diuen que el parlen vuit milions de persones, però altres consideren que és una llengua extingida en el sentit de que no la parla ningú com a llengua habitual, en certa manera com el llatí. Un dels seus escriptors, Isaac Bashevis Singer (1904-1991) [+], nascut a Polònia però emigrat als EUA per evitar el nazisme de Varsòvia, va escriure tota la seva obra en ídix, guardonada amb el Nobel de literatura el 1978.

Fitxa 371. El poema de la Sopa, en ídix transliterat a alfabet llatí. Fes clic per ampliar


La gramàtica de l’ídix és similar a la de l’alemany, amb afegitons lèxics de llengües eslaves, i romàniques, tot submergit en l’hebreu. S’escriu en l’alfabet hebreu o àlefbet, de 22 lletres, i que és fet servir per diferents llengües emparentades: l’hebreu, el sefardita, l’ídix, el judeoprovençal i altres. No té vocals, només consonants, i s’escriu de dreta a esquerra, com l’àrab. El nom àlefbet deriva de les dues primeres lletres, àlef i bet. El signe àlef es fa servir en matemàtiques per indicar els conjunts transfinits, cosa que aquí no ens incumbeix. El Aleph és també un complicat conte de Jorge Luís Borges, tan difícil d’entendre -si és que s’ha d’entendre- com els números transfinits.

Ha editat aquesta Alícia l’editorial Evertype, mil vegades citada [+].La traductora és Joan Braman, una free lance traductora de l’ídix educada a la Columbia University. La traducció a l’ídix està transliterada a l’alfabet llatí, seguint la normativa adoptada el 1936 per l’Institut per la Recerca Jueva. La transliteració s’ha saltat una regla de l’ídix: en alfabet hebreu no hi ha majúscules, però a en alfabet llatí les hi han posat. Diu en el pròleg que ha evitat idizitzar el conte, evitant fer referències a tradicions o menjars jueus, mantenint l’ambient anglès victorià, i procurant només mantenir el to del text, amb frases llargues com les de Carroll.

Els meus modestos coneixements d’alemany em fan captar que sí, que l’ídix té l’estructura i la sintaxi de l’alemany però mal escrit, Déu me perdó.

Fitxa 371
Títol: Di Avantures fun Alis in Vunderland. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: idix. Traductor: Joan Braman. Editorial: Evertype (Portlaoise, Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 137 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-063-0

Fitxa 371. La primera pàgina en alefat.

303. ALÍCIA FUNICULÌ FUNICULÀ

Fitxa 369. Portada

El napolità – la llengua partenopea, de Partènope, l’antic nom de Nàpols- és una llengua minoritària europea. Només el parlen -Wikipedia- 11 milions de persones… Més que el català, que el parlen 9, 10 o 10,5 milions, segons la mateixa font [+]. És una llengua romànica, de fet formada per un conjunt de dialectes no prou unificats, dels que al mapa adjunt es pot veure la seva distribució. En un recent programa televisiu a Nàpols vaig veure estadístiques que deien que el 75% de famílies el parlen a casa, i que un 50% el parlen amb els amics habitualment. De fet pel carrer s’escolta habitualment. Com en altres situacions similars, quan vaig preguntar a la gent quin nom tenia el seu parlar, em van dir napoletano, pugliese, barese o pischiciano, segons on fos; com a Catalunya hi ha qui diu que parla tortosí i no català. Semblava que no consideraven que el napolità fos la llengua comuna, sinó el nom d’un dels dialectes, el parlat a Nàpols. Tot el que té a veure amb ortografia, sintaxi i altres qüestions gramaticals és ben explicat a la Wikipedia en anglès, a la que remeto el lector.

Però no hi ha televisió, i poquíssims llibres editats en aquesta llengua. No s’estudia a l’escola, però a la universitat se’n fan estudis històrics i dialectològics. Està adherida a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa de 1992, i amb aquesta base es treballa per poder-la incloure a tots els nivells d’ensenyament, per ara sense èxit. L’Eduardo de Filippo havia escrit algunes obres en napolità, malgrat que les seves obres més conegudes són en italià (Filumena Marturano, Natale a casa Cupiello) representades a Catalunya amb èxit.

Àmbit on es parla alguna variant del napolità. Font: Wikipedia. Fes clic per ampliar.


La principal activitat cultural en napolità és la cançó popular, que Renato Carosone [+] va popularitzar en ràdio i televisió als anys 50. Abans, però, es cantaven moltes cançons como O sole mio, Torna a Surriento, o Funiculì funiculà, composta el 1880 [+] quan es va inaugurar un funicular que pujava al Vesuvi, avui fora de servei des que va ser destruit per l’erupció de 1944. La lletra de la cançó té moltes variants, i Els Tres Tenors en canten la versió menys “napolitana”[+]. La poesia en napolità és també conreada per uns quants poetes i escriptors, però no he sabut trobar llibres de narració o assaig.

La traducció de l’Alícia presentada aquí és de l’editorial Evertype [+] i ha estat feta per Roberto D’Ajello (84 anys), antic magistrat, i escriptor i gramàtic en napolità i italià, especialment de vocabularis i diccionaris. En un pròleg en italià i anglès s’explica sobre les dificultats de la traducció, dels jocs de paraules i dels canvis obligats. Havia traduit ja el Pinocchio i el Petit Príncep al napolità. Però, com traduir el Cheshire Cat al napolità? A Gatta e zi’Maria, perquè una dita napolitana diu “A Gatta e zi’Maria nu poco chiagne e nu poco ride” (la gata de la tia Maria plora i riu alhora). I com aquesta solució, totes les altres, a més d’explicacions tècniques sobre l’ortografia usada. També hi ha un pròleg de Stefania Tondo, professora d’universitat, traductora i estudiosa de les Alícies. L’obra acaba amb un oportú glossari napolità-italià, i un recull de frases fetes.

El poema inicial de l’Alícia pot ajudar el lector a introduir-se a aquesta llengua. N’hauria de comprendre el…40, 50%?

Fitxa 369
Títol: L’Avventure d’Alice ‘int’ ‘o Paese d’ ‘e Maraveglie . Contingut: Alice in Wonderland traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel . Idioma: napolità. Traductor: Roberto d’Ajello. Editorial: Evertype (Portlaoise, Irlanda 2016). Mida: 22*14 cm. Rústica. 148 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-155-2

Fitxa 369. Inici del primer poema.

300 ALICITACIONS

Fitxa 366 . Portada de Kevin Reeves.

Una cita no és una citació. Una cita és una reunió de la que s’especifica l’hora i el lloc. Una citació és un tros de text d’una obra literària, que un altre autor fa servir per a alguna finalitat. A la meva mare li agradaven els llibres de citacions i frases d’autors il•lustres, i se’n comprava alguns llibres via el Círculo de Lectores o les Selecciones del Reader’s Digest.

Una citació no és un aforisme. Una citació és un tros de text que forma part d’una obra; en canvi un aforisme és una frase enginyosa escrita per ella mateixa, que conté una idea que l’autor vol que quedi. El darrer autor d’aforismes ha estat, per a mi, en Jorge Wagensberg -mort aquesta setmana-, amb els seus darrers llibres. Potser el seu llibre més conegut és el que té per títol un aforisme paradoxal: “Si la naturalesa és la resposta, quina era la pregunta?“. Tot això ja ho haviem comentat al parlar d’un petit llibre de citacions d’Alícia, aquest [+], que anava especialment dirigit a noies.

Fitxa 366.. Unes quantes citacions. Les dues del mig m’agraden especialment. Fes clic per ampliar.


Hi ha una pila de llibres de citacions de diferents temes. De la Bíblia n’hi ha llibres i llibres, i webs senceres. D’altres textos literaris –Shakespeare, Cervantes– també. Citacions de científics, de poetes, col•leccions d’epitafis, col•leccions de les primeres frases de llibres famosos,… de tot. Però si hi ha un llibre que els científics citen, és l’Alícia, o millor dit les Alícies. Em poso com a exemple: als llibres de divulgació que he escrit l’he fet sortir sovint. Les citacions que em van més bé és la de Humpty Dumpty de que les paraules volen dir el que els que manen decideixen; la frase de la Reina Vermella de que per moure’t has de correr molt més depressa encara; i l’explicació del Cavaller Blanc dels diferents noms de la seva cançó. Però hi ha moltíssimes més frases que valen per fer al•lusions a mil coses. Totes tres citacions són del Mirall, i no deu ser casualitat: m’agrada més.

Aquest llibre conté unes tres-centes frases de les dues Alícies, d’extensió variable. Hi ha poemes sencers, i altres que són només unes poques paraules. No estan ordenades per capítols, sinó més o menys per temes. Al final hi ha un útil índex de conceptes, amb indicació de la frase en la que surten. Per exemple, si vols saber si hi ha una citació que parli de la mort; o de les hienes. I sí que hi són. El llibre és d’una col•lecció de llibres de citacions, editat per una editorial que precisament viu, o vivia, d’això, de llibres de citacions: Quotable Books. En té de citacions de cançons de pop, de Sherlock Holmes, d’autors musicals, de frases cèlebres d’òpera… No estic segur de que segueixi l’activitat, perquè totes les webs i enllaços que afirma tenir són erronis.

David W. Barber ha fet la tria de frases. És un periodista canadenc, autor de llibres sobre la història de la música amb humor. És també músic de jazz i compositor. Aquí [+] diuen alguna cosa d’ell.

Fitxa 366
Títol: Quotable Alice. Contingut: Compilació de citacions, il•lustrada. Editor: David W.Barber. Il•lustracions: Johnn Tenniel . Idioma: anglès. Editorial: Quotable Books (Toronto 2001). Mida: 22*14 cm. Rústica. 117 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-0920151523

Fitxa 366. Dues de les frases més absurdes i trencadores de la Reina Vermella