263. ALÍCIA AL PAÍS DEL ROCK

Fulletó del festival. Fes doble clic per ampliar.

Es deuen haver fet moltes obres on l’Alícia és la protagonista d’un espectacle de rock&roll. Per exemple, aquí en podem veure un [+] i aquí un altre [+]. Però cap espectacle deu haver estat tan multitudinari com el del dilluns passat, 15 de maig de 2017, al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat.

El Grup de Mestres de Música del Baix Llobregat-6 agrupa catorze escoles, que des de fa anys fan un festival conjunt amb els seus alumnes, i dedicat cada any a un tema. I enguany el tema era l’Alícia i la música era el rock. Cada escola havia preparat un número musical, i una coreografia alusiva a l’episodi de l’Alícia que li havia tocat, amb els nens -i nenes- més o menys disfressats d’acord amb allò que passava. La música era tocada per una banda de rock, i els nens, penso que de Primària- cantaven una lletra corresponent a l’episodi. El cor de cada escola era en alguns casos de ben bé seixanta nens, i la coreografia d’uns quaranta.

Van presentar setze números –dues escoles en van fer dos- i entre número i número hi havia la lectura d’una adaptació del conte, i una parella de joves actrius mimaven l’episodi que anaven narrant. Al final tots els nens van cantar una cançó de Joe Cocker amb una lletra preparada per a l’ocasió, que es pot veure al final d’aquesta entrada.

Moltes de les músiques eren de rock força dur: Ramones, Rolling Stones, Guns’N Roses, Metallica, AC/DC. Altres, no tan durs: David Bowie, Queen, Bon Jovi. Es pot veure la llista completa de músiques i d’escoles al fulletó reproduít aquí. Però les blanques veus dels nens de primària ho edulcoraven tot, malgrat els esforços de la banda per “endurir-ne” el so. Jo crec que als nens els venia gran aquella música. El mateix diría del text que s’anava llegint. Estava ben escrit, però dubto que els nens el comprenguessin, i ni veia que l’escoltessin. Les lletres de les cançons dels cors no s’enteníen gens bé…

Però tot això són critiques menors. Tenien la logística molt ben treballada, perquè hi havia molt de dinamisme i no hi havia pausa ni respir. Uns nens baixaven de l’escenari mentres per l’altre costat en pujaven més, el narrador anava llegint i les actrius actuant. I així fins a setze vegades. Les enormes dimensions de la boca de l’escenari del Nou Teatre de la Passió –de 1987- permetien fer-ho sense aglomeracions: el prosceni té 30 m d’amplària, una de les més grans del món.

El teatre era absolutament ple i la feina va ser meva per entrar sense entrada, cosa que vaig aconseguir apel•lant al Centre de Recursos del Baix Llobregat-6, a qui agraeixo la comprensió. Amb els nens i familiars s’omplien les 1500 entrades, i s’haurien omplert també les 2500 que tenia el Gran Teatre anterior, que es va incendiar el 1983.

No sé si l’espectacle haurà servit per formar grans aliciòfils entre els nens. Però el treball previ i el posterior a les aules, en mans de mestres motivats, segur que hi pot haver ajudat.

Fulletó de l’activitat, segona part. Fes doble clic per ampliar.

Totes les fotos: [+]

259. ALÍCIA BURTON BURTON

Coberta del DVD. Els Burton com a Alícia i el Cavaller Blanc


Aquests Burtons no tenen res a veure amb Tim Burton, director de cinema [+]. El DVD que es mostra aquí recull la interpretació d’una obra de teatre de 1983, que ha estat remasteritzada [+].
El guió original és de 1932, fet per Eva Gallienne [+] i Florida Friebus [+]. Aquesta versió es va presentar el 1982 a Broadway, amb la mateixa protagonista, però amb la resta d’actors diferents de la versió filmada. No s’ha filmat a un teatre sinó a un estudi de televisió. Pot veure’s completa a YouTube [+].

Donald O’Connor fent ganyotes com a Falsa Tortuga. Aquí deia “uglification”. Fes clic per ampliar.


Al guió hi ha una barreja de les dues Alícies. Comença travessant el mirall, però a l’altra banda es troba amb el Conill Blanc, i al llarg de tota la trama va veient personatges barrejats d’ambdues obres. Per exemple, al dinar de commemoració de la reina Alícia hi van convidats els personatges d’ambdues parts. I, en un final una mica arbitrari, hi surt l’actriu que fa d’Alícia, al seu camerino, sense caracteritzar i fumant una cigarreta. I després recita el poema Jabberwocky, que al llarg de l’obra no havia sortit.

L’obra conté elements de teatre musical. Hi ha cançons, música i alguns ballets, com la dansa entre Alícia i el Ratolí. Els personatges van disfressats amb trajos fets de paper maché, que imiten les il•lustracions de Tenniel. Per parlar es treuen el cap de cartró i se’ls veu la cara. Fa d’Alícia l’actriu Kate Burton [+] (Ginebra, CH, 1959). És molt més gran que l’edat que representa tenir l’Alícia, perquè tenia 26 anys quan va fer el paper, però ho fa bé. Aquest és el seu paper més relevant en cinema, on ha tingut sempre intervencions secundàries. S’ha dedicat més al teatre i a papers complementaris en sèries televisives (Llei i Ordre, Numb3rs, Anatomia de Grey, entre altres). És filla de Richard Burton [+] i de la seva primera dona Sybil Williams.

Richard Burton actua també a aquesta Alícia: hi fa de Cavaller Blanc, on fins i tot canta. Un altre actor conegut és Donald O’Connor, el que feia de Cosmo Brown, l’amic de les ganyotes de Don Lockwood (Gene Kelly) a Singing in the Rain. Aquí fa de Falsa Tortuga, i hi canta i balla, fins on pot ballar una tortuga… James Coco hi actua com a Rei de Cors. Va ser Sancho Panza a la curiosa obra “Man of La Mancha” amb Peter o’Toole i Sofia Loren. La Reina Blanca (Maureen Stapleton) té una notable retirada amb Margaret Thatcher

La música és de Richard Addinsell (1904-1977) i Jonathan Tunick (1938), premiats compositors de música per al cinema. Kirk Browning (1921-2008) va ser un productor de televisió especialitzar en musicals i òperes.

És una bona versió: m’ha agradat.

Fitxa 316
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: filmació de l’obra teatral original de 1932, amb alguns continguts extra. Guió: textos de Lewis Carroll, Eva Gallienne i Florida Friebus. Idioma: anglès. Director: Kirk Browning. Principals intèrprets: Kate Burton, Richard Burton, James Coco, Donald O’Connor. Música: Richard Addinsell i Jonathan Tunick. Edició: Image entertainment, 1983. 87 min. Producció: Ann Blumenthal. em>Format: NTSC. Preu: $28 (Amazon 2017, usat).

Dors de l’estoig. Fes doble clic per ampliar.

254 ALENKY EGEA AMB VIOLA DE RODA

Portada. Fitxa 310. Il·lustracions de Lali Pantone

Diversos músics han compost temes relacionats amb Alícia, i a aquest blog n’hem vist alguns, com Irving Berlin i Dimitri Tiomkin [+] , la compositora d’òpera Unsuk Chin [+], John Lennon [+] o Joly Talbot, autora de la música per a un ballet [+]. Tot això a part de les músiques de les diverses pel•lícules amb l’Alícia com a personatge principal [+].

Però hi ha hagut molts més compositors no comentats aquí -encara- que s’han inspirat en les Alícies. Molt recentment (inicis de 2017) un músic català, Marc Egea, ha tret un àlbum editat via micromecenatge per Verkami. Té per títol Alenky “Through the Looking-Glass”, i és un conjunt de quinze peces, cadascuna de les quals es diu com algun personatge o episodi de les Alícies. Tot són peces instrumentals, sense lletra, i interpretades per un quartet de violoncel (Joan Antoni Pich), bateria (Arnau Obiols), gralla i clarinet baix (Manu Sabaté) i el solista i compositor Marc Egea, que hi fa sonar el que en anglès es diu hurdy gurdy, en castellà zampoña i en català viola de roda o samfoina. A l’àlbum hi ha també el poema final “Who Was That Dreamed it All“. Total 50 minuts.

La viola de roda [+] és un instrument poc habitual que ara té un cert ressorgiment. Consisteix en unes cordes tensades, com un violí o viola, que en lloc de ser fregades per un arquet ho són per una roda que es fa girar manualment en continu. Per això fa un so en certa manera similar a un sac de gemecs. I, potser no per casualitat, la viola de roda, amb el nom de viola de ciego, era usada per captaires professionalitzats de músics a Galícia, on la gaita és també molt popular.

L’àlbum Alenky té una sonoritat celta, però també mediterrània i amb reminiscències de música medieval de Jordi Savall i el seu entorn, tot i les intervencions de la bateria i la gralla. Jo l’he trobat força monòton en conjunt, i no sabria diferenciar entre una peça i l’altra. Esclar que això també em passa amb les sis suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (BWV 1007-1012) redescobertes el 1890 per Pau Casals el 1890 als 14 anys. En tot cas, podria ser una bona banda sonora de un audiovisual o pel•lícula.

Marc Egea [+] (Barcelona 1973) és llicenciat en filosofia per la UB, i músic professional. S’ha dedicat especialment a la música tradicional, i ha gravat discos amb El Pont d’Arcalís, conjunt vinculat directament amb el moviment Tradicionàrius. Ha compost música contemporània i ha actuat també de rapsode. La seva web personal és molt completa [+], tot i que hi falta precisament l’àlbum que es comenta aquí.

I per què Alenky? És el nom de l’Alícia en txec, en homenatge al director Jan Svankmajer, la pel•lícula del qual ja va ser comentada aquí [+].

Es poden veure els teasers oficials del disc aquí a sota. Un teaser és com un trailer, però més curt encara.


FITXA 310
Títol: Alenky “Through the Looking-Glass” Contingut: Quinze temes de música instrumental inspirats en les Alícies, i un poema. Amb llibret il•lustrat. Idioma de la caràtula i del poema: anglès. Compositor: Marc Egea. Intèrprets: Marc Egea (viola de roda), Manu Sabaté (gralla i clarinet baix), Joan Antoni Pich (violoncel), Arnau Obiols (bateria). Recitador del poema: Peter Skuce. Il.lustracions: Lali Pantone. Format: CD d’audio, 50 min. Edició: Francisco Macías (Barcelona 2016). Preu: 20 € (Verkami)

Il·lustració del llibret annex.

243. TOTA L’ALÍCIA DE DISNEY

Fitxa 301. Portada

Fitxa 301. Portada

Mark Salisbury és un periodista que varem veure redactant un llibre sobre l’Alícia de Tim Burton, com comentarem després. A la present obra recopila totes les relacions de Walt Disney i el seu imperi amb les Alícies. En ordre cronològic, primer va ser un curt de dotze minuts, “Alice’s Wonderland” on l’Alice -interpretada per la nena de quatre anys Virginia Davis– anava a l’estudi d’animació i a la nit somia que va a Cartoonland i allà la reben amb música i desfilada. Al zoo s’escapen uns lleons que la persegueixen, es fica pel cau d’un conill i es desperta al seu llit. Pot veure’s la pel·lícula completa al YouTube [+].
Fotogrames d'una de les Alice's Comedies. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames d’una de les Alice’s Comedies. Fes doble clic per ampliar.


Cartell de Alice's day at Sea, la primera de les comèdies d'Alice. Fes doble clic per ampliar.

Cartell de Alice’s day at Sea, la primera de les comèdies d’Alice. Fes doble clic per ampliar.

D’aquest primer curt van derivar-se una llarga sèrie de pel•lícules amb el personatge d’Alice, “The Alice Comedies“. La primera va ser Alice’s Day at Sea, del 1924. I fins el 1927 Walt Disney en va produir 56, les primeres amb el seu germà Davis. Després ja va venir Mickey Mouse, al que va fer travessar el mirall: Thru the Mirror, ja de colors, de 1936. La Blancaneu, Pinocchio, Fantasia i Bambi van ser enormes èxits, i el 1951 va produir la seva Alice in Wonderland, que ja s’ha comentat detalladament en aquest blog [+]. Recordem només l’extraordinari treball de la principal animadora Mary Blair.
Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.


Al llibre que estem comentant es dedica força pàgines als espais Carroll dels parcs temàtics de la factoria Disney: a Eurodisney -actualment Disneyland Paris-, i als altres parcs Disney del món hi ha laberints, jardins màgics, o el berenar del barreter. Però no són les atraccions més potents ni les més visitades.

Una pel•lícula derivada de les Alícies de Disney és la genial Donald in Mathmagic Land, per divulgar les matemàtiques. Donald creix i es fa petit con l’Alice, i fins i tot es transforma en ella. Diverses seqüències són inspirades en paisatges de Dalí i en conceptes surrealistes; i hi ha arbres que tenen les arrels quadrades (!). La pel•lícula, de 28 minuts, pot trobar-se per Amazon i veure’s per YouTube: [+] .

La darrera part del llibre és dedicada a les dues pel•lícules de la factoria Disney, i que ja s’han comentat al blog: Alice in Wonderland, de Tim Burton [+] i Alice Through the Looking Glass, de James Bobin [+], que escriu un breu pròleg.

El llibre és de gran format, totalment il•lustrat amb centenars de fotogrames, dibuixos i fotografies de les pel•lícules. És editat per Disney Enterprises [+]. Mark Salisbury és autor de diferents llibres sobre cine, especialment sobre l’obra de Tim Burton. N’hem vist ja el seu llibre sobre l’Alice de Burton [+] Havia estat l’editor de la revista de cinema Empire.

Fitxa 301
Títol: Alice in Wonderland. An Illustrated Journey Through Time. Contingut: Assaig il•lustrat sobre les pel•lícules de Disney inspirades en les Alícies. Autor: Mark Salisbury. Introducció: James Bobin. Il•lustracions: Disney Enterprises. Idioma: anglès. Editorial: Welcome Enterprises Book, Disney Editions (Los Angeles-New York 2016). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 176 pàg. Preu: $21,63 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-4847-3769-9

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.

236. L’ALÍCIA VOL ARRIBAR A TEMPS AL TEMPS

Portada del DVD. Existeix també amb blue-ray. És molt similar a la de l'entrada 52. Fes doble clic per ampliar.

Portada del DVD. Existeix també amb blue-ray. És molt similar a la de l’entrada 52. Fes clic per ampliar.

La pel•lícula Alice through the looking-glass s’ha titulat aquí Alicia a través del espejo, i és la continuació lògica, estètica i argumental de l’Alícia en el País de las Maravillas dirigida per Tim Burton. En aquesta ocasió l’ha dirigit James Bobin [+], director anglès amb poca filmografia, però que ha treballat per televisió amb la sèrie infantil The Muppets.

Al blog ja haviem fet un brevíssim comentari de la pel•lícula, a partir d’un llibre que la descrivia [+]. L’argument es basa en una frase de tantes de l’Alícia, quan són al berenar, i l’Alícia diu als tres personatges d’allà que podrien trobar millors maneres de matar el temps. El Barreter li comenta que el Temps,-amb majúscula- és tot un personatge, i que la Reina de Cors va cridar que li talléssin el cap; com a conseqüència, el Temps va voler castigar-los i sempre són les sis de la tarda, l’hora del te.

El Temps és un personatge a la pel•lícula, no només un concepte. Té un gran rellotge amb una cronosfera, que és una boleta que marca el pas del temps i que pot convertir-se en un vehicle per viatjar en el temps. I d’això es tracta: l’Alícia ha tornat al submón a través del mirall, i allà es troba amb el Barreter a punt de morir de depressió perquè creu que tota la seva família és morta. L’Alícia aconsegueix robar la cronosfera i viatja en el temps cap enrere, on es troba amb el Barreter de nen amb el seu pare, i les dues germanes, les Reines Blanca i Vermella quan eren nenes. Allà veu que l’odi que sent la Reina Vermella per la Reina Blanca -que era la base de la pel•lícula anterior- té el seu origen en que la Reina Blanca va mentir en una ocasió que va fer una trapelleria, els grans li van atribuir la malifeta a la Reina Vermella, aquesta es va enfadar i va fugir, es va donar un cop i va quedar amb el cap deformat i plena de rancúnia.

Alícia vol modificar el passat per evitar que el pare del Barreter mori, però no ho aconsegueix. El que passa és que no és mort, sinó que el té presoner la Reina Vermella. Etc etc etc. No explico més de l’argument.

Pràcticament tota la pel•lícula és feta amb tècniques digitals, potser més que l’anterior. Tota l’estona amunt i avall, volant, grans castells, un rellotge enorme per on Alícia avança cap a la cronosfera. El rellotge m’ha recordat alguna de les seqüències de la pel•lícula Inside Out, aquella on la Tristesa, l’Odi, la Joia i la Por es discuteixen a la ment d’una noia, que és una pel·lícula per a mi genial. Aquí hi ha un dels trailers oficials. Per YouTube hi ha molts fragments de la pel·lícula, seqüències descartades, procés de rodatge (makig-off, que n’hi diuen), i més.

A la pel•lícula hi surten també anecdòticament el Jabberwock, el Bandersnatch, el Conill i la Llebre, Tweedledee i Tweedledum, i fins i tot Humpty Dumpty només com a complements momentanis. Hi ha uns robotets petits -els Segons– que poden reagrupar-se com un transformer formant robots més grans, els Minuts. I hi surten també uns soldats fets de verdures, inspirats directament en Arcimboldo.

Els actors principals són els mateixos de l’anterior pel•lícula [+] : Johnny Depp com a Barreter – aquí més trist i apagat, si fos possible-, Mia Wasikowska com Alícia, que representa que a la vida real és capitana de vaixell, i així comença i acaba la pel•lícula; Anne Hathaway és la Reina Blanca, i Helena Bonham Carter la Reina Vermella. El personatge del Temps és interpretat per Sacha Baron Cohen, un còmic anglès conegut a la televisió i pel seu patètic personatge Borat.

La productora és Disney, com l’anterior, i ja hem comentat en altres ocasions la llarguíssima relació Disney-Alícia [+].

Segons els productors, la pel•lícula és recomanada per a “la infància”. La infància dura fins a l’adolescència, però un nen d’educació infantil i els més petits de primària no comprendran res i encara tindran por.

Com l’altra pel·lícula, es pot veure, però no és l’Alícia sinó una pel·lícula d’aventures i ciència-ficció amb els personatges de les Alícies.

FITXA 293
DVD, regió 9. Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Pel·lícula Alice through the Looking-Glass, traduida i subtitulada. Idiomes: espanyol, anglès, hongarès i portuguès. Subtítols en els mateixos idiomes. Director: James Bobin. Principals intèrprets: Alícia, Mia Wasikowska; Barreter Boig, Johnny Depp; Reina Vermella, Helena Bonham Carter; Reina Blanca, Anne Hathaway; el Temps, Sacha Baron Cohen. Producció: Walt Disney Studios, 2016. Durada: 108 minuts. Inclou alguns videos extra. Preu: 16 € (FNAC, 2016)

Contraportada. Fes doble clic per ampliar.

Contraportada. Fes doble clic per ampliar.

224. ALICE VISUAL GUIDE

Portada. Fitxa 278. Fes clic per ampliar.

Portada. Fitxa 278. Fes clic per ampliar.

S’acaba d’estrenar (juny de 2016) la segona pel•lícula de l’Alícia adulta, que molta gent atribueix també a Tim Burton com la primera [+], però el seu director real és James Bobin, desconegut per a mi. La nova pel•lícula explota els personatges de la primera, tant els de ficció com els actors, i hi afegeix un personatge ben curiós: en Temps, convertit aquí en una persona de físic inquietant. Em recorda un actor molt estripat, en Sacha Baron Cohen (1971), histriònic actor anglès que va fer una inqualificable pel•lícula denominada Borat, on feia de periodista del Kazakhstan i vestia un mankini. Aquest actor, oh my God, va estudiar al Christ’s College de Cambridge, on havien estudiat Darwin i Milton. No el confonguem amb el college del mateix nom d’Oxford, on donava classes en Charles L. Dodgson.

De la pel•lícula de Burton n’haviem comentat ja dos llibres [+]. Eren la novel•la gràfica de la pel•lícula; i un llibre sobre el seu making off. De la nova pel•lícula en parlarem en una altra entrada. Abans de que sortís la pel•lícula ja havia aparegut el llibre que es presenta aquí, i que és un resum de les dues pel•lícules, la de Burton i la de Bobin.. Aquest tipus de llibre és una espècie de programa resumit, que descriu els personatges, els vestits, els principals espais d’acció, les situacions i una mica de l’argument. Podriem considerar-lo un trailer literari extens de les pel•lícules. El llibre és oficial, en el sentit de que és propietat de la mateixa empresa que ha fet les pel•lícules, i que és Disney. L’editor del llibre és Dorling Kindersley Ltd, una marca del grup Penguin Randon House, i que té com a marca distintiva les lletres DK.

Elizabeth Dowsett, autora principal del llibre, és una autora de llibres similars al comentat aquí, i relacionats amb l’univers del LEGO orientat a Star Wars, Harry Potter i altres protagonistes mediàtics. Les altres dues autores Jo Casey i Laura Gilbert em són desconegudes.
Sense voler desvetllar cap secret -el que ara en diu tothom fer un spoiler– és oportú comentar que en Temps és etern, inmortal i infinit, viu al Castell de l’Eternitat, i custodia la Cronosfera, que és una petita boleta que ordena els esdeveniments i pot créixer fins a convertir-se en una gran màquina, i així es manté la marxa de l’univers. L’Alícia va a Underland, i es troba intentant que el temps vagi enrera, per tal que el seu pare no mori jove, es troba amb el Barreter quan era un nen…

Viatges en el temps, per tant. Quan vegi la pel•lícula podré opinar amb més coneixement de causa. Einstein a Wonderland? O Alícia a Einsteinland?

Fitxa 282
Títol: Alice’s adventures. The complete visual guide. Contingut: Llibre molt il·lustrat amb descripció de personatges i escenes de les pel•lícules Alice in Wonderland (Tim Burton) i Alice through the Looking Glass (James Bobin). Autors: Elizabeth Dowsett, Jo Casey i Laura Gilbert. Il•lustracions: de les pel•lícules. Idioma: anglès. Editorial: Disney i Dorling Kindersley (Penguin Random House, Londres 2016). Cartoné. Mida: 29*21 cm. 96 pàg. Preu: 13,50 € (Come In, Barcelona). ISBN: 978-0-2412-5628-2

Fitxa 278. En Temps i la cronosfera

Fitxa 278. En Temps i la cronosfera

218. JABBERWOCKY PYTHON

DVD2076 portada

Quan aquí ens referim a l’humor anglès, tenim al cap les sèries còmiques de TV3. El Sí ministre (Yes, Minister 1980-87): subtileses, rèpliques curtes però enginyoses, personatges ben educats i intel•ligents. O potser els Roper (George and Mildred, 1976-79), parella madura que continuament s’anava clavant ironies o sarcasmes, molts relacionats amb el sexe, sempre amb acudits orals. O el N’hi ha que neixen estrellats (Some Mothers Do’ Ave ‘Em 1973-78, a TV3 els anys 80), amb un desditxat Frank Spencer (Michael Crawfort) al que tot li sortia malament i una parella, la Betsy, intentant-lo socórrer. Tot força finet. Però Els Joves (The Young Ones, 1982-84) ja era més destraler, amb aquells quatre sonats que vivien junts amb personalitats boges boges. O Mr.Bean (1990-95), que només de veure’l fa angúnia d’imaginar on es ficarà i com se’n sortirà. Tots són humor anglès, però quina diferència… També era humor anglès en Benny Hill (a la TV anglesa entre 1955 i 1991), un obsès pel sexe.

Els Monthy Python [+] i Terry Gillian com a paradigma són iconoclastes més radicals que tots els anteriors, tant pel que fa a la temàtica dels seus treballs com pel llenguatge audio i visual que practiquen. Van començar el 1969 com a grup humorístic per a televisió, amb episodis curts d’humor absurd i molta crítica social. El seu èxit va ser tal que el terme phytonesque forma part de l’argot anglès per referir-se a absurditats. I el terme spam, el correu no desitjat, deriva també d’un dels seus episodis.

Després van fer diversos llargmetratges, els més coneguts dels quals van ser aquí La vida de Brian (Monty Python’s Life of Brian, 1979) i Els cavallers de la Taula Quadrada (Monty Python and the quest for the Holy Grail, 1976). Els components del grup van treballar separadament en moltes ocasions. Per exemple John Cleese era l’ànima de Hotel Fawlty (Fawlty Towers, 1975-79, a TV3 1986), i Michael Palin va ser protagonista de diverses pel•lícules. En moltes de les pel•lícules de Monthy Phyton i dels seus components l’humor escatològic, els vòmits, les mutilacions, les tortures, i altres bogeries són habituals. I tot el públic rient de les bogeries, això sí. Han actuat com a grup en diferents ocasions fins a 2013. Probablement l’ànima principal dels Monthy Python era Terry Gilliam.

Jabberwocky és una pel•lícula seva de 1977, basada en el poema del mateix nom que Carroll va incloure al començament de Through the Looking-glass, sense cap contextualització. Aquí se’n explica una història possible, que té algun punt de similitud amb la llegenda de Sant Jordi. La pel•lícula és ambientada a l’Edat Mitjana, on un monstre té atemorida la població, però el rei Bru el Contestable i el bisbe consideren que això els va bé pels seus interessos. Finalment el rei promet que el cavaller que mati el monstre es casarà amb la seva filla. I un pagès que se’n havia anat a fer fortuna i que passava per allà (Dennis Cooper, interpretat per Michael Palin), després d’un grapat de circumstàncies casuals, acaba matant-lo per casualitat després que un altre cavaller hagués fet tota la feina. Finalment, es casa amb la princesa, abandonant la Griselda, la seva promesa de tota la vida.

Però l’argument és gairebé el de menys. Torneigs medievals, reis, comtes, espases… El fonamental de la pel•lícula és la recreació de l’Edat Mitjana amb tota la seva brutícia i misèria, cares lletges, entorn pobre, arbitrarietat dels poderosos… Per l’ambient i l’escenografia m’ha recordat les pel•lícules de Pasolini El Decameró, i Els Contes de Canterbury, filmats set i sis anys abans que el Jabberwocky. I, Déu me perdó, hi ha moments d’El setè segell, d’Ingmar Bergman, de 1957. O és potser perquè a totes dues pel·lícules canten el Dies Irae

Hi ha algunes escenes sagnants, moltes de molt estripades, gags visuals i jocs de paraules mil, impossibles de seguir per a mi, i que els subtítols no arriben a captar. La crítica de quan es va estrenar va estar dividida. Alguns la van considerar genial i altres deien que no estava a l’alçada del que Monthy Phyton els tenia acostumats. Ara sembla que li donen més valor que a l’estrena.

Aquí [+] es pot veure el trailer oficial, gens representatiu de la pel•lícula. Per YouTube n’hi ha altres fragments.
El monstre [+] s’assembla força al dibuix de Tenniel. i va ser rodat sense efectes digitals (era 1977). Era un actor disfressat amb additaments.

En català la pel·lícula va ser estrenada a TV3 el 8 d’abril de 1985 amb el títol de “La béstia del regne

Al llarg de la pel•lícula es van recitant fragments del poema original. En els subtítols en espanyol el tradueixen per “El Guirigay“, i sona així:

El Guirigay (fragments)

Era la asadura
y los flexicosos telatirzones
girosquijaban
y agujemechitaban en el praban
Muy endeblerables
estaban los zarrapastrojones
y los perdirrutados chanvertres
bufisilbondaban

*****

Tomó su espada vorpal
Durante mucho tiempo
al enemigo buscó
y descansó
junto al árbol tumtumgano
y pasó largo rato meditando
Y mientras pensaba fulente
el Guirigay, con ojos fulgurantes
surgió bafeando del túlgido bosque
rugitando al acercarse

*****

¿Has dado muerte al Guirigay?
Ven a mis brazos, hijo querido
– ¡Oh, promifortunoso día!
-¡El monstruo está muerto!

Fitxa 277
DVD, regió 1, format NTSC.Títol: Jabberwocky. Contingut: Pel•lícula en color. Idioma: anglès. Subtítols: anglès, espanyol i francès. Director: Terry Gilliam. Guió: Charles Alverson I Terry Gilliam. Principal intèrpret: Dennis Cooper és Michael. Música: Diversos fragments de música clàssica. Producció: Columbia TriStar Home Enterteinment, 1977. Durada: 105 minuts. Format: pantalla completa i pantalla ampla. Preu: $40 (Amazon 2016). ISBN: 0-7678-2786-4

Índex d'escenes

Índex d’escenes