321. ALICE DREAMCHILD

Coberta de la caràtula del DVD

La vida d’Alice Liddell, o Alice Heargraves de casada, ha donat per novel•les, contes i assaigs. Dreamchild [+] és una notable i fosca pel•lícula sobre les relacions entre ella i Charles Dodgson quan era petita. El que fa el guió és seguir-la, el 1932 quan tenia vuitanta anys, en el viatge en vaixell que va fer a la Columbia University de Nova York per rebre el doctorat honoris causa i celebrar el centenari del naixement de Dodgson. El manuscrit d’Alice’s Adventures under Ground, que s’havia venut per problemes econòmics quan va quedar vÍdua, va ser exposat a la universitat en aquella ocasió, posteriorment comprat per un grup de bibliòfils americans i donat a la British Library, on segueix.

Dodgson i la petita Alícia. Fes clic per ampliar.


La pel•lícula intercala situacions de 1932 i altres de 1860-1864 quan va conèixer Dodgson i quan va redactar-se la primera versió de l’Alice. Hi ha també alguna història secundària, com la relació amorosa entre l’acompanyant de l’Alice als EUA, Lucy, i un periodista americà que les ajuda a escapar de l’assetjament de la resta de periodistes. Però el tema fonamental és la cavil·lació d’Alice, i l’intent d’aclarir les relacions que va tenir amb Dodgson. L’escriptor és presentat com una figura torturada, que quequeja com a defensa per no abordar els problemes de relació que tenia amb les nenes, i especialment amb l’Alíce. Un parell de seqüències oníriques de l’Alice amb la Falsa Tortuga i el Grifó, al començament i al final de la pel•lícula, ajuden a Alice a aclarir els seus sentiments. També hi ha altres escenes amb titelles gegants, amb l’Eruga, el Barreter, la Llebre

Una de les seqüències d’Alícia amb el Grifó i la Falsa Tortuga. Fes clic per ampliar


La pel•lícula és de 1985, i va ser dirigida per Gavin Millar [+] director de cinema i televisió escocès (Clydebank 1938). Dreamchild va ser la seva primera pel•licula de cinema. El guió és de Dennis Potter [+], col•laborador habitual de Millar i important guionista anglès de televisió i cine. Fa d’Alíce de gran l’actriu Coral Browne [+], australo-americana, que té una llarga carrera de la que recordo només La nit dels generals (1967), amb Peter O’Toole, i La llegenda de Lylah Clare (1968), amb Kim Novak i Peter Finch. Dreamchild va ser una de les seves darreres pel•lícules. Fa de Dodgson, en un paper molt més breu, Ian Holm [+]. És un important actor de teatre i cinema anglès, amb una llarga carrera en la que destaquen participacions a L’aviador, amb Leonardo di Caprio, El Senyor dels Anells, el Hobbit, i com a curiositat va fer de doblador del film de dibuixos Ratatouille. Les titelles de Dreamchild són fetes per Jim Hensen, creador de The Muppets.

La pel•lícula va tenir algunes bones crítiques però va ser un absolut fracàs de públic. Va ser distribuïda a molt poques sales especialitzades i amb poca publicitat.

Fitxa 387
DVD, regió 1. Format 16*9. Títol: Dreamchild. Contingut: Pel•lícula mig biogràfica d’Alice Heargraves. Idioma: anglès. Subtítols No. Director: Gavin Millar. Principals intèrprets: Alícia adulta, Jane Asher; Alícia petita, Amelia Shankley; Lewis Carroll, Ian Holm. Marionetes: Jim Hensen.Música: Stanley Myers.
Producció: Metro Goldwin Meyer (1985). Durada: 94 minuts. Inclou alguns videos extra.

Contracoberta

320. ALICE LINDSAY KEMP

Fitxa 386. Portada

Lindsay Kemp (Cheshire UK 1938) és un ballarí, actor i professor anglès d’art dramàtic [+]. És deixeble de Marcel Marceau, mim francès, i del Living Theater, companyia anglesa que va revolucionar les posades en escena cap als anys seixanta (com a paradigma de revolució Living, als espectacles escopien al públic, cosa que era molt comentada i valorada entre el públic revolucionari dels anys seixanta).

Kemp ha produit una infinitat d’espectacles . La seva imatge és summament amanerada i ambigua, molts cops amb vestits femenins (quoque ça soit avui), rapat, llargues túniques, extremadament maquillat… Va tenir com a alumne, entre moltissims altres, a David Bowie. Durant un temps Kemp va mudar-se a Barcelona des d’on produia els seus espectacles.

A l’any 1988 va dissenyar i produir un espectacle basat en l’Alícia, que aquí es va dir “Alice. Una fantasía para Lewis Carroll“. Després d’unes presentacions a l’Hospitalet de Llobregat [+] i a altres llocs d’Espanya i del món, va fer la presentació formal a Barcelona el 22 de novembre de 1988, al teatre Romea, amb preus des de 1200 a 700 Pta, o sigui des de 7 a 4 €. Les coses han canviat.

Van fer-ne dotze funcions, entre novembre i desembre. Alex Broch [+] i Santiago Fondevila [+] en van fer cròniques, crítiques i comentaris a La Vanguardia

Fitxa 386. Alícia i Carroll. Fes clic per ampliar.

L’espectacle pretén, en paraules d’un dels guionistes (David Haughton) presentar la dicotomia món adult-món dels infants. Per a això fa sortir Lewis Carroll a escena -interpretat pel mateix Lindsay Kemp amb perruca, que interpreta també el Gat de Cheshire i el Cavaller Blanc– i també hi surt la família de l’Alice Liddell. Va fer d’Alícia Núria Moreno Espert, filla de Núria Espert i membre de la companyia de Kemp [+] . A l’obra no hi havia text parlat, només música , d’Arturo Annecchino i Sergio Rendine.

Es va editar el programa de mà, només amb fotos, i un fulletó en espanyol amb textos de Haughton, els crèdits i les breus biografies de director, compositors i altres membres destacats de la companyia. Malauradament no em consta que hi hagi cap enregistrament assequible de l’obra.

Fitxa 386
Títol: Alice. Una fantasía para Lewis Carroll. Contingut: fotografies i fulletó de crèdits de l’espectacle musical i de ballet. Autor: Lindsay Kemp i David Haughton. Idioma: espanyol. Fotografies: Richard Haughton. Edició de la Companyia Lindsay Kemp. Mida: 20*30 cm. Rústica. 16 pàg. de fotos i 8 pàg programa. Preu: 36 € (llibreria de vell Books Factory, Barcelona 2018).

Fitxa 386. Alícia i la Reina de Cors

316. ALICE A UN NOU WONDERLAND

Fitxa 383. Coberta.

Alice va ser una sèrie de televisió de 2009, desenvolupada per SyFy, que és l’actual nom de la productora SciFi. Es poden veure els diversos capítols a YouTube, en diverses plataformes. El conjunt és el DVD que es mostra a aquesta entrada, i que té per subtítul “Welcome to a whole New Wonderland“. La sèrie és feta just abans de que Tim Burton fes la seva Alice (2010), ja comentada aquí [+], i amb la que comparteix algunes idees. Per exemple, l’Alice és una noia gran, que aquí té nòvio. Va a parar al món de Wonderland on la Reina de Cors té sotmesa la població. I hi apareixen tots els personatges de les dues Alícies, però amb funcions i rols diferents. El Barreter i el Cavaller Blanc són els bons, però els bessons -i el Jabberwock– són dolents. I el més dolent és la Llebre Boja de Març, una espècie de Robocop híbrid realment dolent

Fitxa 383. Algunes imatges de Pinterest. Fes clic per ampliar.

L’argument aquí és que la Reina de Cors és capaç d’atreure gent del nostre món a un casino on perden la memòria i els té explotats: els treu els sucs de les seves emocions, els destil•la i en fa pastilles de passió, de desig, de sensibilitat, etc, que després vol difondre a la població del món normal per dominar-los. A la trama hi ha un anell amb la Pedra de les Meravelles, que permet obrir la porta de pas entre els dos móns -una espècie de membrana flexible similar al mirall, o, més aviat, la porta de les estrelles de la sèrie Stargate. El nòvio de l’Alice té l’anell i ella li agafa. Tota la pel•lícula és la persecució dels habitants del New Wonderland a l’Alice per tal que els torni l’anell, perquè si no no poden passar d’un món a l’altre.

Hi ha força efectes especials, molts personatges i molts escenaris. El Barreter va conduint l’Alícia per Wonderland, on el Cavaller Blanc els ajuda. I, finalment, (no segueixo perquè la trama es basa en un gir de guió que millor no explicar), finalment acaba bé…

Fa d’Alícia Caterina Scorsone [+], actriu canadenca especialitzada en sèries de televisió, com Grey’s Anatomy. La Reina de Cors és Kathy Bates, actriu i directora [+]Tomàquets Verds Fregits, Titanic-.

El guió i la direcció són de Nick Willing [+] que ja havia fet el 1999 una Alice per a televisió [+]

La sèrie dura 180 minuts. Al DVD descrit aquí hi ha alguns complements, i subtítols en espanyol. És produit per LionsGate.

Es pot veure bé, hi ha uns quants punts intel·ligents..

Fitxa 383
DVD, regió 1. Format 16*9.
Títol: Alice. Contingut: Pel•lícula per a televisió sobre l’Alícia de 30 anys que va a un New Wonderland, dominat per la Reina de Cors.
Idioma: anglès. Subtítols en espanyol i en anglès. Director: Nick Willing. Principals intèrprets: Alícia, Caterina Scorsone; Barreter Boig, Tim Curry; Reina de Cors, Kathy Bates.
Producció: SyFy i Lionsgate. Durada: 180 minuts. Inclou alguns videos extra.

Fitxa 383. Contraportada.

301. ALÍCIA DE VANGUÀRDIA

Fitxa 366. Portada. L’Alícia no s’assembla gaire a la de la pel·lícula

Una publicació més de Disney, que es va vendre el diumenge 18-3-18 als quioscos amb La Vanguàrdia. Consta del conte resumit, i la pel•lícula en DVD ja comentada a aquest blog [+], sense canvis de contingut ni de format. El llenguatge aquí és castellà d’Espanya, no de Sudamèrica. Els bonus continguts són els mateixos:
* Un joc denominat Mad Hatter Virtual Wonderland Party
* Un joc denominat Adventures in Wonderland
* Un interessant curt en color denominat Mickey Mouse Through the Mirror, amb brillants troballes gràfiques.
* Una pel•lícula sobre les persones que van fer el llargmetratge, titulada Operation Wonderland, de 1951, en blanc i negre, amb especial protagonisme de Mary Blair, la cap dels dieesnys dels personatges.
* Hi ha una pel•lícula amb paral•lelisme entre Peter Pan i Alícia: “From Wonderland to Neverland
* Hi ha unes quantes fotos de dibuixos previs: Art Gallery
* Hi ha un curt denominat Reflections on Alice, amb comentaris sobre el llibre per part de diverses persones vinculades a la pel•lícula.

Respecte de la pel•lícula original passada als cinemes, hi ha els següents canvis:
* Es va eliminar l’escena Pig&Pepper, considerada una mica massa cruel.
* El Gat de Cheshire canta una cançó denominada I’m odd, diferent de la primera versió.
* No hi ha una cançó dedicada al Jabberwocky que era present a la primera versió.

Pel que fa al text, és una supersimplificació del conte, molt més elemental que les subtileses de la pel•lícula, com és habitual. No hi ha autor conegut de l’adaptació ni de la traducció: tota la responsabilitat de Disney Enterprises.

En resum, cap novetat. Per comentar alguna cosa diferent, destaco la il•lustració d’aquí a sota, on es mostra clarament la influència del surrealisme a Disney i els seus estudis. Sembla tret d’una pintura de paisatges infinits de Dalí o de de Chirico.

Fitxa 367
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Resum del conte, il•lustrat. Il•lustracions: Disney Enterprises. Idioma: castellà. Editorial: Prisanoticias Colecciones, The Walt Disney Company Iberia SL (Madrid 2017). Mida: 21,5*25 cm. Cartoné. 48 pàgines. Amb DVD de la pel•lícula. Preu: 9,95 € (quiosc 2018). ISBN 84-25536002229

Fitxa 366. Fugida final, estil Dalí o de Chirico. Fes clic per ampliar.

295. ALÍCIA VERDA

Cartell oficial de la pel·lícula

Davant d’aquest títol, els joves hauran pensat que es tracta d’una Alícia ecològica; però els grans hauran sospitat que és una Alícia guarra. I jo sóc gran, i per tant queda clar de què es tracta. Ho penjarem aquesta setmana, que és de Carnaval i de disbauxes…

A finals dels anys 60, en plena revolució hippie als EUA, va haver-hi una línia de pel•lícules eròtiques o directament pornogràfiques, amb missatge polític o amb component artística. La primera va ser una producció d’Andy Warhol de 1969, denominada Blue Movie, pel fet que les pel•lícules pornogràfiques es deien també blue movies. A la pel•lícula de Warhol es parla sobre tot del Vietnam. Sembla que per un defecte tècnic tota la pel•lícula va agafar un to blavós. Aquesta Blue Movie va ser la primera de les de l’Era Daurada del Porno, com se’n va dir, o porno-chic. Altres pel•lícules foren Deep Throath o Flesh Gordon. La de l’Alícia, de 1976, també en forma part, i es diu Alice in Wonderland: an Adult Musical Comedy.

Va rebre la classificació X, és a dir, per a adults, perquè contenia escenes sexuals explícites, que no cal que expliciti jo aquí. La van tallar una mica, va passar de 75 a 72 minuts, i el que era explícit va passar a implicit, mantenint-se l’explicitud dels cossos però no l’explicitud dels intercourses, que n’hi diuen. Llavors va passar a la classificació NC-17, és a dir, per a més grans de 17 anys. Després van fer una tercera versió més llarga de l’Alice, de 88 minuts, amb totes les escenes explícites explicitades. Les classificacions de pel•lícules al món és tot un caos, i aquí [+] hi ha taules comparatives entre paísos per aclarir-s’hi una mica. Sembla que a tot arreu fan el mateix, però una mateixa pel•lícula pot ser X a un país i per a 13 anys a un altre país, perquè X no vol dir només escenes sexuals sinó també violència: “La taronja mecànica” i “Robocop” van ser inicialment classificades X als EUA.

Es pot veure un bon resum de la pel•lícula a la Wikipedia [+] i així m’estalvio d’explicar coses. Només indicar que l’Alícia s’adorm llegint Alice in Wonderland -je je-,, segueix el Conill al seu cau i troba una beguda que, en lloc de fer-la créixer, la deixa conilla. A partir d’aquí, va trobant personatges als que els practica diferents treballs manuals i orals, escenes hetero amb el Barreter i homo amb la Reina… La pel•licula és musical, hi ha números de ball i cançons, i algun cercle viciós (el meu amic M. diu que un cercle viciós és una sardana de pu…).

El director va ser Bud Townsend (1921-1997), un desconegut director amb molt poques pel•lícules fetes. L’actriu que fa d’Alice és Kristine de Bell [+] (1954), que després d’aquesta pel•lícula va ser portada de PlayBoy. Ha sortit en papers secundaris en moltes pel•lícules de poca categoria, i segueix actuant. Aquí [+] hi ha la pàgima web oficial de l’actriu, on, per cert, no cita la seva participació a aquesta pel·lícula, però sí les que sortia amb Bill Murray o Richard Gere. Aquí [+] li fan una entrevista sobre la pel·lícula.

Sí, per Internet es pot trobar la versió completa, però no posaré l’adreça aquí. Podria caure en males mans.

Fitxa 359
Títol: Alice in Wonderland. An X-Rated Musical Comedy. Contingut: Pel•lícula eròtica inspirada lliurement en les dues novel•les de l’Alícia. N’hi ha tres versions, classificades R, X i XXX. Director: Bud Townsend. Actriu principal: Kristine De Bell. Idioma: anglès. Música: Jock Stern. Productora: Cruiser Production (1976). Durada: 72, 75 i 88 min, segons la versió. Preu: $19,95 (Amazon).

Portada del Playboy: Alícia i el conillet.

290. ALÍCIA AL ROMEA

Portada del CD amb les cançons.

Alícia i teatre és un binomi des dels mateixos temps de Carroll, que fins i tot va actuar en una versió. A aquest blog n’hem comentat algunes produccions, en català com la de la Carlota Subirós de 2009 que vaig veure al Teatre Lliure [+] o en espanyol la d’Agatha Ruiz de la Prada [+] de 2004, que no he vist representada.

Marta Buchaca (Barcelona 1979) [+] és dramaturga premiada, i ha fet diverses obres per a adults i per a infants, algunes d’elles publicades en paper. Aquesta Alícia és una adaptació molt lliure a l’actualitat, fent sortir diversos personatges del conte. A la seva versió l’Alícia té deu anys i pel seu aniversari li regalen un telèfon mòbil. N’està tan contenta que deixa de jugar i de sortir amb els amics. Però passa el Conill Blanc per allà i … li roba el mòbil ! S’amaga pel cau, l’Alícia s’hi fica i va a parar al País de les Meravelles. Resulta que la Reina de Cors és aquí la Reina dels Mòbils, obsessionada pels mòbils: els vol tenir tots, i per això té a diversos agents que van al país “normal” de la superfície a robar i requisar mòbils.

Hi surten alguns personatges del conte, com el Barreter i la Llebre, el Gat o la Reina, i també un personatge nou, el Capità Invisible, una joguina que l’Alícia havia rebutjat però que al País de les Meravelles l’ajuda a anar cap al castell de la Reina. També agafa vida real l’assistent de mòbils del sistema iOS (Apple) Siri, que té un paper destacat en la trama. Finalment la Reina repta a Alícia a alguns jocs de mòbil, i la nena guanya. Gràcies a això pot escapar cap a fora del País de les Meravelles. En arribar a dalt, veu que la seva obsessió pel mòbil la podria fer acabar com la Reina, i torna l’aparell als seus pares.

És a dir, és un guió amb “moraleja“: “nens, no us obsessioneu amb els mòbils…” Guerra absolutament perduda, òbviament. Em va recordar a Xesco Boix i la seva croada impossible contra les televisions a les cases, de 1978, i que potser algú recorda [+]

L’escenografia és molt simple, però excel•lent: una pantalla feta de tires elàstiques que permet que els personatges entrin i surtin, i sobre la que s’hi fan les projeccions relacionades amb el moment de l’argument. I unes peces de fusta que ara són un vaixell que navega pel mar de llàgrimes, la taula del Berenar de bojos o el bolet. La caiguda pel forat del cau està molt ben resolta, amb una certa sensació de vertigen. El Gat és un personatge virtual que es mou per tot arreu com vol. I es projecten molts decorats -el jardí, el bosc, molt ben dissenyats.

Un moment de l’obra. L’Alícia i el Capità Invisible, amb el Barreter i la Llebre. Fes clic per ampliar.


L’obra és, realment, una comèdia musical, perquè al llarg de l’obra hi ha onze cançons o peces musicals cantades pels mateixos intèrpretes, amb lletra de la mateixa autora. La música és eficaç, fresca i gens llepissosa, de Keco Pujol, que ha col•laborat amb molts grups i espectacles. Els interpretes de l’obra eren quatre, que feien tots els papers. La companyia és de set membres, que es turnen en les representacions La única que no canviava era l’Alícia. Són de la companyia Viu el Teatre, que ha fet la producció. El director de l’obra és Jordi Andújar.

Imma Muñoz, crítica de El Periódico, diu que és “un text diverttit, amb més d’una capa de lectura; unes cançons treballades, unes interpretacions que arriben al nen sense expulsar els pares, i una intel•ligent escenografia“. Hi estic d’acord. Potser la única pega és que l’edat recomanada és a partir dels 4 anys, i hi havia una munió de nens d’aquesta edat, i fins i tot més petits. No es van enterar de res, naturalment. Però com que a l’escenari cantaven i ballaven, ja en devien tenir prou. Al final van aplaudir molt…

L’obra forma part del cicle Petit Romea, juntament amb unes altres tres obres. Aquesta Alícia és el segon cop que la fan, després de l’èxit de l’any passat, i durant les festes de Nadal s’ha representat en cinc ocasions. El 4 de gener va ser la darrera funció. Lector, si hi estas interessat hauras de buscar algun “bolo”, si és que en fan.

Fitxa 350
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: CD amb 11 cançons de l’obra de teatre musical del mateix nom. Autors: música, Keco Pujol; lletres, Marta Buchaca. Idioma: català. Producció: Viu el Teatre (Barcelona 2017) 45 min.. Preu: 10 €. Dipòsit Legal B-24648-2017.

Comiat dels intèrpretes al públic. D’esquerra a dreta: Siri, Capità Invisible (ajupit), amic de l’Alícia al darrera de l’Alícia

283. PIZZA TRES ALÍCIES

Fitxa 343. Portada.

El títol d’aquesta obra de teatre infantil i preadolescent és ben explícit: un joc de paraules, de la que tota l’obra n’és plena. Està pensada perquè tota una classe d’escola la representi, inclosa la mestra: hi ha 25 personatges dels que n’hi ha un d’adult.

La trama és elemental: a la classe volen menjar pizza, i decideixen fer una única pizza enorme. No els cap al forn, i tres noies que es diuen Alícia se l’emporten cap a una pastisseria que tingui un forn gran. I pel camí cauen a un forat de ratolí, i van a parar al País de les Meravelles. Allà es troben amb personatges diversos del conte original, que mantenen més o menys la seva personalitat clàssica.

A l’autor li encanten els jocs de paraules, ja ho hem dit, i les complicitats amb el lector. La mestra es diu Marieta, que és al País de les Meravelles, i va amb un soldat -una carta de la baralla. Quan són a la Font del Gat, allà els espera el Gat de Cheshire… M’ha fet gràcia. També hi surten les Nenes Maques, que al dematí reguen el jardí de la Reina, que arrencarà totes les fulles del julivert, com la cançó diu.

Fitxa 343. Interior. Fes doble clic per ampliar.


M’imagino que als nens que han de representar l’obra els pot fer gràcia representar-la. L’autor és Ricard Bonmatí [+], [+]. Bonmatí ha estat mestre d’educació prmària (1975 a 1989), i des del 1990 és escriptor, rapsode i rondallaire. Té poesia, assaig, teatre infantil, cantates i contes.

Cadí era una editorial de Barcelona, actualment extingida, que publicava llibres diversos de temàtica infantil i juvenil, i de temàtica variada. També llibres complementaris per a escola, com quaderns de matemàtiques.

Fitxa 343
Títol: Pizza tres Alícies (No perdem el cap). Contingut: Teatre per a preadolescents. Autor: Ricard Bonmatí. Idioma: català. Il•lustracions: Núria Feijóo. Editorial: Cadí (Barcelona 2011). Mida: 19,5*12 cm. 60 pàg. Preu: 8 €. Llibre descatalogat. Adquirit en llibreria Re-Read 3 € (2017). ISBN: 978-84-474-4065-8

Fitxa 343. Contraportada