275. ALÍCIA A MANHATTAN

Fitxa 333. Portada

Al districte de Manhattan, a Nova York, hi ha diverses referències a les Alícies. Aquest ha estat el punt de partida del fotògraf Dan Hirshon pel seu treball “Alice in Manhattan“. Té per subtítol “Photographic Trip Down New York City’s Rabbit Holes“. Val a dir que no es fica en gaires forats, sinó que fotografia el que és a la llum del dia o de la nit, però no són llocs amagats, sinó ben públics.

Fitxa 333.
Alice’s Tea Cup. Fes clic per ampliar.

És un treball amb peu forçat: totes les fotos han de tenir com a referent algun text de les Alícies. El resultat és més o menys feliç. Algunes fotos són evidents: a la portada hi ha la coneguda escultura d’Alice amb diversos personatges, a Central Park (5th Av-E 75th St.), de José de Creef (1959). També hi ha un parell de mosaics d’estacions de metro (La Reina de Cors a l’estació de Times Square i tres figures a l’estació de la 50th Street), o una escultura d’una font, també de Central Park, amb la Duquessa i Alice, a la Loeb Memorial Fountain [+] de Frederick Roth, de 1936, i amb molts altres personatges de les Alícies.

Fitxa 333. El final de la carrera.
Fes clic per ampliar.


Però la major part de fotos són evocacions. Vegeu-ne com a exemple les tres que, a més de la portada, acompanyen aquest text. La primera, força trivial, fa referència a una sala de tè denominada Alice’s Tea Cup [+] . La segona, el grup de gimnastes urbans, evoca el final de la carrera boja on el Dodo porta la veu cantant. I a la darrera foto una noia -suposo-, que fuma no un narguilé sinó una cigarreta, ens pregunta displicent, com l’Eruga: Tu, qui ets?

Vegeu un clip de tot el llibre aquí: [+]. Al llibre, de cada foto se’ns diu on és presa, cosa que facilitaria traçar un hipotètic itinerari literari Alice in New York, que potser ja existeix i jo no sé. Llàstima que les pàgines no estiguin numerades.

Dan Hirshon [+] és fotògraf, cineasta i autor de videoclips musicals i corporatius. Diu que és fill d’un aficionat a Lewis Carroll i col•leccionista d’Alícies, i que el 2007 va decidir entrar al forat del Conill -Nova York- i treballar de fotògraf. Deu tenir uns 30 a 35 anys, penso.

És un llibre atractiu, si t’agrada la fotografia.

Fitxa 333
Títol: Alice in Manhattan. Contingut: 65 fotos en blanc i negre de New York evocadores de diferents textos de les Alícies. Fotògraf: Dan Hirshon. Idioma: anglès. Editorial: Six State Press (New York, 2015). Cartoné. Mida: 22,5*22,5 cm. 67 pàg. no numerades. Preu: $48 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-9967961-0-1

Fitxa333.
Tu, qui ets?

273. ALÍCIA BBC B/N

DVD2074 portada

Fitxa 331. Portada del DVD

La BBC va produir el 1966 una pel·lícula sobre l’Alícia [+] . Van decidir fer un producte propi, i ben diferent de les anteriors pel·lícules que s’havien fet fins al moment. D’entrada, és en blanc i negre, quan es feien pel·lícules d’Alícia de colors des de 1951. Tots els personatges del conte són representats per actors i actrius no disfressats d’animals sinó vestits de persones. Només el Gat de Cheshire és un gat real. L’entorn no és impersonal i oníric sinó que representa bé la vivenda i jardins victorians de l’època de Carroll.

Pel que fa al guió, segueix més o menys els episodis de la novel·la, però resolts sense les situacions màgiques: l’Alícia no cau per un forat sinó que entra a un túnel d’un torrent, on al final hi ha llargues escales que va baixant… Ni creix ni es fa petita, al menys visualment. No plora ni va al mar de llàgrimes.

En molts moments sembla una pel·lícula d’art i assaig, on es veien llargues seqüències de peus de gent caminant (els lectors més vells ja entendran què vull dir). Una Alícia ha de ser poc lògica, però a cada episodi hi hauria de mantenir la lògica interna, i una certa progressió seqüencial i lligams, però a aquesta versió no hi ha cap lògica. És per a gent que ja sap la novel·la, perquè del contrari no s’assabentaria del que està passant. I, per descomptat, un nen no entendria res i més aviat li faria por. És la meva opinió, naturalment.

El director fou Jonathan Miller [+]que, a més de neuròleg (!), era director de teatre, d’òpera i de programes de ficció per a televisió. Fou un dels impulsors de la comèdia satírica britànica, i en el fons estava posant les bases de sèries absurdes com els Joves, i fins i tot idees per als Monthy Pithon, però sense voler fer gràcia.

.Va fer d’Alícia  Anne-Marie Mallik, de 13 anys, que no va tenir cap més paper com a actriu. Fa un paper força inexpressiu i avorrit. No sé si la veu és la seva, però també és inexpressiva… Peter Sellers va fer de Rei de Cors, i el veterà John Gielgud era la Falsa Tortuga.

Peter Sellers com a Rei de Cors

Peter Sellers com a Rei de Cors, amb Alícia i la Reina.

La música bàsica és de Ravi Shankar [+]  , músic de Benarés (ara Varanasi), virtuós del sitar, un llaüt hindú. Des dels anys 60 actuava a Europa amb el famós violinista Yehudi Menuhin.  Va conèixer George Harrison, dels Beatles, i va ser quan els va agafar la veta psicodèlica. Va actuar a Barcelona el 1969 al Palau de la Música. Hi vaig anar i bé, sorties sense aplaudir, perquè era, deien, una cosa mística… Va actuar per darrera vegada a Barcelona el 2008. Consideren els experts que va ser el primer músic no occidental a ser famós a Occident. A llarg de la pel·lícula els personatges canten diversos himnes religiosos relacionats amb els episodis.

Al DVD hi ha diversos extres, com la pel·lícula d’Alice muda de 1903, les llargues reflexions del director sobre la seva obra, Ravi Shankar preparant la música, i tota una altra pel·lícula –un biopic, que es diu ara- per a la BBC TV denominada Alice, the Wednesday Play, sobre la vida d’Alice Liddell i la seva relació amb Dodgson, el seu pare i les seves germanes, resumida en el dia del passeig en barca i mentres Dodgson s’inventa el conte. El director d’aquesta part és Dennis Potter, també es en blanc i negre, d’una durada d’1h10min, i opino que està millor que la pel·lícula principal.

La pel·lícula principal es pot veure gratuïtament en quatre parts aquí: [1], [2],  [3] i [4]

Fitxa 331
Títol:   Alice in Wonderland.  Contingut:  DVD amb extres. Director: Jonathan Miller. Idioma: anglès amb subtítols opcionals. Producció: BBC TV (1966). Format: 4:3, NTSC.  Durada de la pel·lícula principal: 1h10min. Preu:  $25 (Amazon 2015).

DVD2074 darrera

Fitxa 331. Part posterior de la caràtula.

270. ALÍCIA PÉREZ RUIZ DE LA PRADA

Fitxa 328. Portada


Ágatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat
, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d’Espanya (Madrid 1960) té entrada a Wikipedia : [+]. La mateixa Wikipedia diu que el text de l’entrada sembla redactada de forma publicitària i que caldria modificar-la… Va estudiar disseny de moda a Barcelona i des de 1991 té una important empresa de disseny de roba, primer infantil i després per a tothom, i tota mena de complements, i objectes per a la llar. Ha publicat llibres i discos, i ha estat una de les figures representatives de cap al final de la movida madrileña. Ha col•laborat en dissenys específics per dotzenes d’empreses i associacions variadíssimes – un vestit per a la Minnie de Disney, una funda d’ampolla per a Codorniu, un joc de condons per a l’associació AET Transexualia, per exemple-. Va estar unida al periodista Pedro J. Ramírez, de qui es va separar el 2016. Ha tigut algunes activitats socials, per exemple defensant el dret de les dones a heretar en igualtat de condicions els títols nobiliaris, o en defensa dels col·lectius LGBT. Aquesta és la seva il·lustrativa web: [+].

D’Alícies per al teatre n’hi ha dotzenes: el mateix Carroll en va veure representar una en vida el 1886, i al 1915 en feien representacions a Broadway. O aquesta filmada i comentada aquí [+] o aquesta altra: [+].

Daniel Pérez (Zamora, 1956) és director del Centro de Artes Escénicas de Castilla y León des de 2003, i autor teatral. Va escriure la versió d’Alícia que, segons afirma, és la primera obra de teatre musical familiar d’Espanya –estic segur que no- , cap al 2004. Aconsegueix que l’escenografia i el vestuari li faci Ágatha Ruiz de la Prada, amb el seu estil peculiar característic, molt colorista i força geomètric. Replika Teatro [+] és un centre de producció i formació de Madrid que acull la proposta i el seu director Jaroslaw Bielski Ia dirigeix per primer cop a Zamora el 2004, i l’han programada després alguns cops.

Un tros de text. Fes clic per ampliar.


El text és voluntàriament molt simple, amb octasílabs elementals consonants, i molts ripios. Em recorda en alguns moments els programes infantils de TVE d’abans dels Payasos de la Tele, com ja havia intuït abans de tenir el llibre [+]. Però deu ser un text eficaç que em miro amb ulleres de prejudici. El lector pot jutjar a partir del text aquí reproduït, i del petit video de YouTube [+].

Aquí es pot trobar una completa crònica de les representacions [+]
I aquí 31 diapositives amb tots els figurins [+].

L’editorial Everest va publicar el llibre, en la seva col•lecció Montaña Encantada. Era una editorial que tocava totes les tecles, des de novel•la a mapes i llibres de text. Va tancar el 2016, desrés de cinquanta anys d’activitat des de León, on s’havia fundat. El llibre actualment es pot trobar només en llibreries de vell, o via Wallapop i similars, que és on el vaig trobar jo.

Fitxa 328
Títol: Alicia. Contingut: Obra teatral infantil il•lustrada. Autor: Daniel Pérez. Escenografia i vestuari: Agatha Ruiz de la Prada. Idioma: espanyol. Editorial: Everest (León 2005). Rústica. Mida: 19,5*12,5 cm. 142 pàg. Preu: 6 € (Wallapop 2016). ISBN: 84-241-1618-6

Fitxa 328. Un moment de la representació de Replika Teatro a Zamora

263. ALÍCIA AL PAÍS DEL ROCK

Fulletó del festival. Fes doble clic per ampliar.

Es deuen haver fet moltes obres on l’Alícia és la protagonista d’un espectacle de rock&roll. Per exemple, aquí en podem veure un [+] i aquí un altre [+]. Però cap espectacle deu haver estat tan multitudinari com el del dilluns passat, 15 de maig de 2017, al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat.

El Grup de Mestres de Música del Baix Llobregat-6 agrupa catorze escoles, que des de fa anys fan un festival conjunt amb els seus alumnes, i dedicat cada any a un tema. I enguany el tema era l’Alícia i la música era el rock. Cada escola havia preparat un número musical, i una coreografia alusiva a l’episodi de l’Alícia que li havia tocat, amb els nens -i nenes- més o menys disfressats d’acord amb allò que passava. La música era tocada per una banda de rock, i els nens, penso que de Primària- cantaven una lletra corresponent a l’episodi. El cor de cada escola era en alguns casos de ben bé seixanta nens, i la coreografia d’uns quaranta.

Van presentar setze números –dues escoles en van fer dos- i entre número i número hi havia la lectura d’una adaptació del conte, i una parella de joves actrius mimaven l’episodi que anaven narrant. Al final tots els nens van cantar una cançó de Joe Cocker amb una lletra preparada per a l’ocasió, que es pot veure al final d’aquesta entrada.

Moltes de les músiques eren de rock força dur: Ramones, Rolling Stones, Guns’N Roses, Metallica, AC/DC. Altres, no tan durs: David Bowie, Queen, Bon Jovi. Es pot veure la llista completa de músiques i d’escoles al fulletó reproduít aquí. Però les blanques veus dels nens de primària ho edulcoraven tot, malgrat els esforços de la banda per “endurir-ne” el so. Jo crec que als nens els venia gran aquella música. El mateix diría del text que s’anava llegint. Estava ben escrit, però dubto que els nens el comprenguessin, i ni veia que l’escoltessin. Les lletres de les cançons dels cors no s’enteníen gens bé…

Però tot això són critiques menors. Tenien la logística molt ben treballada, perquè hi havia molt de dinamisme i no hi havia pausa ni respir. Uns nens baixaven de l’escenari mentres per l’altre costat en pujaven més, el narrador anava llegint i les actrius actuant. I així fins a setze vegades. Les enormes dimensions de la boca de l’escenari del Nou Teatre de la Passió –de 1987- permetien fer-ho sense aglomeracions: el prosceni té 30 m d’amplària, una de les més grans del món.

El teatre era absolutament ple i la feina va ser meva per entrar sense entrada, cosa que vaig aconseguir apel•lant al Centre de Recursos del Baix Llobregat-6, a qui agraeixo la comprensió. Amb els nens i familiars s’omplien les 1500 entrades, i s’haurien omplert també les 2500 que tenia el Gran Teatre anterior, que es va incendiar el 1983.

No sé si l’espectacle haurà servit per formar grans aliciòfils entre els nens. Però el treball previ i el posterior a les aules, en mans de mestres motivats, segur que hi pot haver ajudat.

Fulletó de l’activitat, segona part. Fes doble clic per ampliar.

Totes les fotos: [+]

259. ALÍCIA BURTON BURTON

Coberta del DVD. Els Burton com a Alícia i el Cavaller Blanc


Aquests Burtons no tenen res a veure amb Tim Burton, director de cinema [+]. El DVD que es mostra aquí recull la interpretació d’una obra de teatre de 1983, que ha estat remasteritzada [+].
El guió original és de 1932, fet per Eva Gallienne [+] i Florida Friebus [+]. Aquesta versió es va presentar el 1982 a Broadway, amb la mateixa protagonista, però amb la resta d’actors diferents de la versió filmada. No s’ha filmat a un teatre sinó a un estudi de televisió. Pot veure’s completa a YouTube [+].

Donald O’Connor fent ganyotes com a Falsa Tortuga. Aquí deia “uglification”. Fes clic per ampliar.


Al guió hi ha una barreja de les dues Alícies. Comença travessant el mirall, però a l’altra banda es troba amb el Conill Blanc, i al llarg de tota la trama va veient personatges barrejats d’ambdues obres. Per exemple, al dinar de commemoració de la reina Alícia hi van convidats els personatges d’ambdues parts. I, en un final una mica arbitrari, hi surt l’actriu que fa d’Alícia, al seu camerino, sense caracteritzar i fumant una cigarreta. I després recita el poema Jabberwocky, que al llarg de l’obra no havia sortit.

L’obra conté elements de teatre musical. Hi ha cançons, música i alguns ballets, com la dansa entre Alícia i el Ratolí. Els personatges van disfressats amb trajos fets de paper maché, que imiten les il•lustracions de Tenniel. Per parlar es treuen el cap de cartró i se’ls veu la cara. Fa d’Alícia l’actriu Kate Burton [+] (Ginebra, CH, 1959). És molt més gran que l’edat que representa tenir l’Alícia, perquè tenia 26 anys quan va fer el paper, però ho fa bé. Aquest és el seu paper més relevant en cinema, on ha tingut sempre intervencions secundàries. S’ha dedicat més al teatre i a papers complementaris en sèries televisives (Llei i Ordre, Numb3rs, Anatomia de Grey, entre altres). És filla de Richard Burton [+] i de la seva primera dona Sybil Williams.

Richard Burton actua també a aquesta Alícia: hi fa de Cavaller Blanc, on fins i tot canta. Un altre actor conegut és Donald O’Connor, el que feia de Cosmo Brown, l’amic de les ganyotes de Don Lockwood (Gene Kelly) a Singing in the Rain. Aquí fa de Falsa Tortuga, i hi canta i balla, fins on pot ballar una tortuga… James Coco hi actua com a Rei de Cors. Va ser Sancho Panza a la curiosa obra “Man of La Mancha” amb Peter o’Toole i Sofia Loren. La Reina Blanca (Maureen Stapleton) té una notable retirada amb Margaret Thatcher

La música és de Richard Addinsell (1904-1977) i Jonathan Tunick (1938), premiats compositors de música per al cinema. Kirk Browning (1921-2008) va ser un productor de televisió especialitzar en musicals i òperes.

És una bona versió: m’ha agradat.

Fitxa 316
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: filmació de l’obra teatral original de 1932, amb alguns continguts extra. Guió: textos de Lewis Carroll, Eva Gallienne i Florida Friebus. Idioma: anglès. Director: Kirk Browning. Principals intèrprets: Kate Burton, Richard Burton, James Coco, Donald O’Connor. Música: Richard Addinsell i Jonathan Tunick. Edició: Image entertainment, 1983. 87 min. Producció: Ann Blumenthal. em>Format: NTSC. Preu: $28 (Amazon 2017, usat).

Dors de l’estoig. Fes doble clic per ampliar.

254 ALENKY EGEA AMB VIOLA DE RODA

Portada. Fitxa 310. Il·lustracions de Lali Pantone

Diversos músics han compost temes relacionats amb Alícia, i a aquest blog n’hem vist alguns, com Irving Berlin i Dimitri Tiomkin [+] , la compositora d’òpera Unsuk Chin [+], John Lennon [+] o Joly Talbot, autora de la música per a un ballet [+]. Tot això a part de les músiques de les diverses pel•lícules amb l’Alícia com a personatge principal [+].

Però hi ha hagut molts més compositors no comentats aquí -encara- que s’han inspirat en les Alícies. Molt recentment (inicis de 2017) un músic català, Marc Egea, ha tret un àlbum editat via micromecenatge per Verkami. Té per títol Alenky “Through the Looking-Glass”, i és un conjunt de quinze peces, cadascuna de les quals es diu com algun personatge o episodi de les Alícies. Tot són peces instrumentals, sense lletra, i interpretades per un quartet de violoncel (Joan Antoni Pich), bateria (Arnau Obiols), gralla i clarinet baix (Manu Sabaté) i el solista i compositor Marc Egea, que hi fa sonar el que en anglès es diu hurdy gurdy, en castellà zampoña i en català viola de roda o samfoina. A l’àlbum hi ha també el poema final “Who Was That Dreamed it All“. Total 50 minuts.

La viola de roda [+] és un instrument poc habitual que ara té un cert ressorgiment. Consisteix en unes cordes tensades, com un violí o viola, que en lloc de ser fregades per un arquet ho són per una roda que es fa girar manualment en continu. Per això fa un so en certa manera similar a un sac de gemecs. I, potser no per casualitat, la viola de roda, amb el nom de viola de ciego, era usada per captaires professionalitzats de músics a Galícia, on la gaita és també molt popular.

L’àlbum Alenky té una sonoritat celta, però també mediterrània i amb reminiscències de música medieval de Jordi Savall i el seu entorn, tot i les intervencions de la bateria i la gralla. Jo l’he trobat força monòton en conjunt, i no sabria diferenciar entre una peça i l’altra. Esclar que això també em passa amb les sis suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (BWV 1007-1012) redescobertes el 1890 per Pau Casals el 1890 als 14 anys. En tot cas, podria ser una bona banda sonora de un audiovisual o pel•lícula.

Marc Egea [+] (Barcelona 1973) és llicenciat en filosofia per la UB, i músic professional. S’ha dedicat especialment a la música tradicional, i ha gravat discos amb El Pont d’Arcalís, conjunt vinculat directament amb el moviment Tradicionàrius. Ha compost música contemporània i ha actuat també de rapsode. La seva web personal és molt completa [+], tot i que hi falta precisament l’àlbum que es comenta aquí.

I per què Alenky? És el nom de l’Alícia en txec, en homenatge al director Jan Svankmajer, la pel•lícula del qual ja va ser comentada aquí [+].

Es poden veure els teasers oficials del disc aquí a sota. Un teaser és com un trailer, però més curt encara.


FITXA 310
Títol: Alenky “Through the Looking-Glass” Contingut: Quinze temes de música instrumental inspirats en les Alícies, i un poema. Amb llibret il•lustrat. Idioma de la caràtula i del poema: anglès. Compositor: Marc Egea. Intèrprets: Marc Egea (viola de roda), Manu Sabaté (gralla i clarinet baix), Joan Antoni Pich (violoncel), Arnau Obiols (bateria). Recitador del poema: Peter Skuce. Il.lustracions: Lali Pantone. Format: CD d’audio, 50 min. Edició: Francisco Macías (Barcelona 2016). Preu: 20 € (Verkami)

Il·lustració del llibret annex.

243. TOTA L’ALÍCIA DE DISNEY

Fitxa 301. Portada

Fitxa 301. Portada

Mark Salisbury és un periodista que varem veure redactant un llibre sobre l’Alícia de Tim Burton, com comentarem després. A la present obra recopila totes les relacions de Walt Disney i el seu imperi amb les Alícies. En ordre cronològic, primer va ser un curt de dotze minuts, “Alice’s Wonderland” on l’Alice -interpretada per la nena de quatre anys Virginia Davis– anava a l’estudi d’animació i a la nit somia que va a Cartoonland i allà la reben amb música i desfilada. Al zoo s’escapen uns lleons que la persegueixen, es fica pel cau d’un conill i es desperta al seu llit. Pot veure’s la pel·lícula completa al YouTube [+].
Fotogrames d'una de les Alice's Comedies. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames d’una de les Alice’s Comedies. Fes doble clic per ampliar.


Cartell de Alice's day at Sea, la primera de les comèdies d'Alice. Fes doble clic per ampliar.

Cartell de Alice’s day at Sea, la primera de les comèdies d’Alice. Fes doble clic per ampliar.

D’aquest primer curt van derivar-se una llarga sèrie de pel•lícules amb el personatge d’Alice, “The Alice Comedies“. La primera va ser Alice’s Day at Sea, del 1924. I fins el 1927 Walt Disney en va produir 56, les primeres amb el seu germà Davis. Després ja va venir Mickey Mouse, al que va fer travessar el mirall: Thru the Mirror, ja de colors, de 1936. La Blancaneu, Pinocchio, Fantasia i Bambi van ser enormes èxits, i el 1951 va produir la seva Alice in Wonderland, que ja s’ha comentat detalladament en aquest blog [+]. Recordem només l’extraordinari treball de la principal animadora Mary Blair.
Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.


Al llibre que estem comentant es dedica força pàgines als espais Carroll dels parcs temàtics de la factoria Disney: a Eurodisney -actualment Disneyland Paris-, i als altres parcs Disney del món hi ha laberints, jardins màgics, o el berenar del barreter. Però no són les atraccions més potents ni les més visitades.

Una pel•lícula derivada de les Alícies de Disney és la genial Donald in Mathmagic Land, per divulgar les matemàtiques. Donald creix i es fa petit con l’Alice, i fins i tot es transforma en ella. Diverses seqüències són inspirades en paisatges de Dalí i en conceptes surrealistes; i hi ha arbres que tenen les arrels quadrades (!). La pel•lícula, de 28 minuts, pot trobar-se per Amazon i veure’s per YouTube: [+] .

La darrera part del llibre és dedicada a les dues pel•lícules de la factoria Disney, i que ja s’han comentat al blog: Alice in Wonderland, de Tim Burton [+] i Alice Through the Looking Glass, de James Bobin [+], que escriu un breu pròleg.

El llibre és de gran format, totalment il•lustrat amb centenars de fotogrames, dibuixos i fotografies de les pel•lícules. És editat per Disney Enterprises [+]. Mark Salisbury és autor de diferents llibres sobre cine, especialment sobre l’obra de Tim Burton. N’hem vist ja el seu llibre sobre l’Alice de Burton [+] Havia estat l’editor de la revista de cinema Empire.

Fitxa 301
Títol: Alice in Wonderland. An Illustrated Journey Through Time. Contingut: Assaig il•lustrat sobre les pel•lícules de Disney inspirades en les Alícies. Autor: Mark Salisbury. Introducció: James Bobin. Il•lustracions: Disney Enterprises. Idioma: anglès. Editorial: Welcome Enterprises Book, Disney Editions (Los Angeles-New York 2016). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 176 pàg. Preu: $21,63 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-4847-3769-9

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.