195. EL MIRALL DE ROBERT INGPEN

Fitxa 248 . Portada. Il·lustracions de Robert Ingpen

Jabberwocky, traducció d’Anton Anton. Fes clic per ampliar.

Haviem comentat les il•lustracions de Robert Ingpen per a Alice’s Adventures in Wonderland [+], [+] . En una breu nota final al llibre que ara comentem, l’il•lustrador confessa que la seva interpretació del món de Wonderland de 2009, li va representar un cert patiment perquè va seguir massa literalment el conte, i que en aquesta ocasió s’ha sentit més lliure, ha seguit el seu propi camí pel bosc, i s’ho ha passat millor.

Molts dels dibuixos d’aquesta edició són espectaculars, minuciosos i detallistes. N’hi ha uns quants a doble pàgina -els del començament de cada capítol, i altres- , i fins i tot un a doble-doble pàgina, panoràmic, que he intentat reconstruir aquí. M’agraden, i la reproducció no fa justícia a l’espectacularitat de les il•lustracions. Com a detall curiós, la portada del Mirall i la del Wonderland mostren ambdues l’Alícia corrent d’esquerra a dreta, amb la Reina Vermella i amb el Conill Blanc, respectivament. Sempre corrent, quin personatge tan modern.

La cambra de l’Alícia, a doble pàgina. Fes doble clic per ampliar

Panorama del País del Mirall. Fes doble clic per ampliar.

L’edició en espanyol és feta per editorial Blume, que ja va editar el Wonderland d’Ingpen. La traducció ha estat feta per Antøn Antøn. Suposo que aquest nom no correspon a cap traductor, sinó a una parella de corrector/a i traductor/a que han instal•lat una botiga de joguines a Badajoz amb aquest nom. La traducció és correcta i eficaç, i han fet el que han pogut amb els jocs de paraules. El Jabberwocky ha estat denominat aquí Parlotropello. Han procurat evitar paraules massa exòtiques a l’espanyol. No és, pel meu gust, la millor traducció.

L’edició en anglès i l’edició en espanyol són quasi idèntiques, i totes dues modifiquen el títol original de Carroll, que era Through the Looking-Glass and What Alice Found There. A l’edició en castellà l’editorial hi destaca els aspectes ecològics (paper procedent de boscos de gestió responsable, sense ús de clor o de metalls pesats, i detalls així. En anglès hi han posat sobrecoberta, i ambdues edicions són fetes a la Xina, no precisament de quilòmetre zero.
.
Fitxa 248
Títol: Alice through the Looking-Glass. Contingut: text original il•lustrat, amb breu pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg i il•lustracions: Robert Ingpen. Idioma: anglès. Editorial: Palazzo (Bath, UK 2015). Cartoné i sobrecoberta. Mida: 24*20 cm. 192 pàg. Preu: $19,95 (Amazon 2015). ISBN: 978-0-9571483-9-0

Fitxa 249
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: text original traduit i il•lustrat, amb breu pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg: Robert Ingpen. Traducció: Antøn Antøn. Il•lustracions: Robert Ingpen. Idioma: espanyol. Editorial: Art Blume (Barcelona 2015). Cartoné. Mida: 24*20 cm. 192 pàg. Preu: 23,65 €. ISBN: 978-84-9801-841-7

Fitxa 249. Portada

14 de gener de 2016: DELÍCIES D’ALÍCIA

A més, el 9 de febrer de 2016 a les 18 hi haurà una visita guiada a l’exposició de llibres, i una Jornada de Llibres Oberts. Pots demanar que t’ensenyin un llibre concret, fullejar-lo… Com a llibre estrella hi haurà l’Alícia il·lustrada per Salvador Dalí fet amb heliogravats.

194. ALÍCIA LÓPEZ GUIX: LA VERITAT EN EL PAÍS DE LA INDAGACIÓ

Fitxa 246. Portada electrònica

Aquesta traducció a l’espanyol de Juan Gabriel López Guix és especialment interessant, perquè és feta des de la professió de traductor, investigador traductòleg i professor. Altres traductors en sabien, però no n’eren especialistes: Jaime de Ojeda [+] era diplomàtic, Luís Maristany [+] era bàsicament crític literari; Ramón Buckley [+] és periodista. Humpty Dumpty [+] és escriptora i editora– segons sospita el mateix JGLG-.; Mauro Armiño [+] i Francisco Torres Oliver [+] són -només-traductors … I així tots els altres.

Juan Gabriel López-Guix és llicenciat en Història, traductor de l’anglès i el francés i profesor a la facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Ha traduit Barnes, Leavitt, Montaigne, Steiner i Wolfe, entre altres. N’haviem vist ja algun treball seu [+].

La seva traducció de l’Alícia és comentada aquí [+], i, molt més extensament i eruditament, aquí: [+]. Aquesta traducció no només està molt ben feta, sinó que explica les motivacions per haver optat per unes solucions i no unes altres. Tot això ho explica al pròleg, perquè al llarg del text no hi ha notes. Comença amb una anàlisi de la traducció del títol “Alicia en el país de las maravillas”, i considera que és un dels millors possibles: tres substantius, tres vocals i tres is tòniques, com el nombre de nenes Liddell. En castellà Alicia té també tres síl•labes. Total quatre trios, dotze síl•labes del títol, dotze capítols, dotze poemes i cançons…

Però no segueix per aquesta via cabalística i entra a discutir el paral•lelisme en anglès entre Wonderland i wonder, que no vol dir només meravella sinó preguntar-se, indagar. I segueix amb la paraula Alícia, que provindria del grec alétheia, que voldria dir veritat com oposada a mentida i a aparença. Conclou, doncs, que el metatítol de l’obra és “La veritat en el país de la indagació”. Quasi res…

I no puc deixar de mencionar un altre punt del pròleg, quan afirma que la seva és una traducció “quàntica” en el sentit de que es solapen dos conceptes de traducció, la que destaca els aspectes més fantasiosos i la que, amb les notes, contextualitza el text original i el relaciona amb la realitat. Quan es solapen dues realitats indestriables ens trobem en una situació que podem assimilar a la del gat de Schrödinger, etc etc. No seguim tampoc per aquí, que ja n’hem parlat [+].

Fitxa 247. Il·lustració de A.A.Nash, data no coneguda.

Dedica un bon paràgraf a explicar per què en la seva traducció no hi surt la paraula Déu, i es basa en les pròpies preferències de Carroll, que volia evitar referències religioses per por de banalitzar-les. Quan el Conill Blanc va corrent, en anglès va dient “Oh dear, oh dear”. En espanyol molts cops li fan dir “Ay, Dios mío”. En Carner [+] tradueix per “Ave Maria, Ave Maria”. López Guix opta per “!Qué barbaridad!”.

Com a detall del rigor de la traducció, el capítol X, The Lobster Quadrille. Ho tradueix com La danza de los bogavantes: gairebé tots els altres tradueixen per llagosta. Però del dibuix de Tenniel és ben clar que es refereix a un llamàntol (veure dibuix) i això Carroll no ho hauria deixat passar: les pinces són inequívoques. Dir llagosta a un llamàntol és tan greu com dir gamba a aquell monstre de Mariscal al passeig de Colom de Barcelona, que si alguna cosa és és un llamàntol. De més de vint Alícies consultades, només Francisco Torres Oliver, en la seva Alicia anotada [+], tradueix lobster per bogavante, i en català només la traducció de Pau-Joan Hernández i Jordi Vidal per a Baula [+]. Són dues espècies diferents: Homarus gammarus (llamàntol, bogavante, lobster o common lobster) i Palinurus elephas (llagosta, langosta, spiny lobster). A més, Homarus americanus (llamàntol americà, langosta americana o langosta del Maine, American lobster) i molts altres. Quantes coses s’aprenen llegint Alícies…

El llamàntol de Tenniel

López Guix ha publicat al llarg de 2015 dotze imprescindibles articles, un cada mes, sobre les traduccions de l’Alícia, a la revista digital Trujamán, del Centro Virtual Cervantes. La llista és aquí: [+] .

El format actual del llibre és en e-book per al reproductor de llibres electrònics Kindle, específic del distribuïdor Amazon. Hi ha aplicacions per llegir llibres de Kindle en PCs, tauletes o mòbils, que és el que jo he usat.

Ha editat l’e-book l’editorial ¡Hjckrrh! [+] . L’han fundat diversos traductors, entre els que hi ha López Guix, que es dediquen a traduir llibres de domini públic o cedits pels seus autors, i que tinguin algun interés especial en la seva traducció. També tenen una sèrie editorial centrada en el centenari de la Primera Guerra Mundial. El nom de l’editorial té complicitat amb l’Alícia, perquè és el so que diu el Grifó quan comença a parlar la Falsa Tortuga en el capítol IX.
Hi ha més e-books publicats sobre les Alícies, per exemple aquests dos: [+] i [+], aquest darrer del Project Gutenberg, que pretén digitalitzar tots els llibres importants editats mai.

Fitxa 247. Il·lustrador desconegut. Donen a en Bill el llangardaix un glop de licor de menta (peppermint) però segons la traducció és conyac.(brandy, a l’original). Fes clic per ampliar.

La versió en paper de la traducció de López Guix era de 2002, d’Ediciones B. Era de gran format, amb una variada selecció d’il•lustracions feta per Cooper Edens, autor i il•lustrador [+], que ha agafat treballs de més de 30 il•lustradors. Els textos de les dues edicions són pràcticament idèntics. El llibre en paper no és al mercat de segona mà, i només es troba a poques biblioteques públiques. Jo no el tinc a la meva biblioteca i he usat el de la biblioteca d’Humanitats de la UAB. És el de la fitxa 247. Ediciones B és un segell editorial del Grupo Z fundat el 1987, que ha heretat el fons d’Editorial Bruguera i el TBO, i s’ha centrat molt en el còmic. Actualment té una important producció de llibres electrònics amb el segell B de Books.

Ni que només sigui pel pròleg, compra’t l’e-book. Val menys que un esmorzar…

Fitxa 246
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text original traduit i il•lustrat, amb pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg i traducció: Juan Gabriel López Guix. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Format e-book per a Kindle (Amazon) de l’editorial ¡Hjckrrh! (Barcelona 2015). 1613 posicions. Preu: $4,26 (Amazon 2015). ISBN: 978-84-941502-0-3

Fitxa 247
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text original traduit i il•lustrat, amb petit pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg i traducció: Juan Gabriel López Guix. Il•lustracions: diversos autors, seleccionades per Cooper Edens. Idioma: espanyol. Editorial: Ediciones B (Barcelona 2002). Cartoné. Mida: 31*23 cm. 139 pàg. Preu: 16 €(2002). ISBN: 978-84-666-0802-8

Fitxa 247. Portada. Il·lustració de Margaret Tarrant, 1916

193. ALÍCIA PER A INFANTS I INFANTES

Fitxa 244. Portada d’Emily Gertrude Thomson

Hi ha diverses traduccions al castellà del darrer llibre de Carroll dedicat a les Alícies, el The Nursery “Alice”, de 1890. Al blog n’hem comentat algunes, de 2008 i 1982 respectivament: [+] o [+] .

Per conmemorar el 150è aniversari de l’Alíce’s Adventures in Wonderland, l’editorial Edelvives i el seu segell català Baula han publicat noves edicions de The Nursery “Alice”, amb els títols “Alicia para los pequeños” i “Alícia per a infants”. Ambdues edicions són iguals en format, en els dibuixos de Tenniel acolorits, i en la portada d’Emily Gertrude Thomson. Llàstima del color del text, un marró força clar que el fa una mica pesat de llegir. La compaginació i distribució de les il•lustracions és la que va proposar Carroll per a l’edició original. Contenen el text del llibre, el pròleg original, el poema “A Nursery Darling”, la Felicitació de Nadal de 1871 i la Felicitació de Pasqua de 1872.

L’edició en català és, que jo sàpiga, la primera que es fa en aquest idioma. El traductor ha estat Salvador Oliva (Banyoles 1942), veterà traductor de les dues Alícies clàssiques, que ja s’han comentat a aquest blog (vegeu la pàgina Traductors). Les seves traduccions són molt planeres i poc recargolades, i aquesta no n’és una excepció. Salvador Oliva [+] ha traduit tot Shakespeare, a més de Dylan Thomas, Oscar Wilde i R.L.Stevenson, entre molts altres.

Fitxa 244 Dibuix de Tenniel on, al peu de l’arbre, es pot veure la didalera. Fes clic per ampliar.

La traductora de l’edició en castellà ha estat Catalina Martínez Muñoz (Madrid, 1961). És traductora literària d’autors importants, com Joseph Conrad, Doris Lessing, Rudyard Kipling, H. G. Wells, Oscar Wilde o Virginia Woolf. Ha treballat per a diverses editorials i entre elles Alianza Editorial.

Parlant de traduccions, m’he fixat en un detall nimi, que surt a l’Alícia per a infants però no a la del País de les Meravelles, i que Martin Gardner comenta en les seves notes [+]. En el capítol IX on hi surt el Gat de Cheshire, Carroll, en l’estil autoalusiu que segueix al llarg de tots els capítols de la versió per a nens, comenta el dibuix de Tenniel on hi surt una planta al costat de l’arbre del Gat. La planta és del gènere Digitalis (que té dotzenes d’espècies), i, referint-s’hi, pregunta “And do you know why it’s called a Fox-Glove? Perhaps you think it’s a got something to do with a Fox? No indeed! Foxes never wear Gloves!. The right Word is “Folk’s-Gloves.” Did you ever heard that Fairies used to be called “the good Folk”?

Aquí Carroll no fa un joc de paraules, encara que ho sembla, sinó que segueix la teoría etimológica de William Henry Fox Talbot [+], conegut botànic, inventor i fotògraf, que devia ser amic de Carroll i havia estudiat també al Trinity College.

Doncs aquest paràgraf ha estat traduit de maneres ben diferents. Oliva considera que fox i folks és un joc de paraules de Carroll, i parla de la didalera, de la didalera de Sant Jeroni –noms comuns de la planta Digitalis en català- i del didal de les fades “perquè les fades cosien”.

En castellà cada traductor troba una solució diferent. A l’edició de 1982 José Emilio Pacheco ho tradueix per Guante de Zorro, un dels seixanta noms diferents d’aquestes plantes en castellà. Però com que “los zorros no usan guantes, en realidad esta planta debería llamarse guante de hada porque a las hadas se les decía las buenas personas, the good folk, y como en su pronunciación folk se parece a fox…”. La traducció de Mauro Armiño de 2008 parla de la dedalera, i afirma –de forma per a mi incomprensible- que “¿Quizá pienses que tiene algo que ver con un dedal? ¡Pues no! ¡Los dedales nunca han tenido que ver con los pedales! La expresión real es “Dedo de Hada”.¿No has oído que las Hadas suelen tener en sus manos una varita mágica?”. La traducció de 2015 de Catalina Martínez Muñoz tira al dret. “Se llama dedalera porque tiene forma de dedal. Y ¿sabes que en algunas partes también se llama “gorro de hada”? Porque las hadas viven en el bosque”. I tan panxa…

Una altra il·lustració amb Alícia i la didalera. És l’únic dibuix de Tenniel en que l’Alícia està en posició frontal.

En el que están d’acord tots els traductors és en evitar el doble gènere, que seria “Alicia para niños y niñas”, o “Alicia para los pequeños y las pequeñas” En català seria més pompós: “Alícia per a infants i infantes”. I no.

Les edicions tenen a la portada la i•lustració original d’Emily Gertrude Thomson, i a l’interior les il•lustracions de John Tenniel acolorides.
Han editat els llibres dues editorials del Grupo Luís Vives [+]: Edelvives el de castellà i Baula el de català. Són idèntics, i amb disseny original de Macmillan, que té els drets del format de l’edició.

Edelvives és una editorial de tota la vida, en sentit estricte per a mi: des de que vaig anar a l’escola vaig usar llibres d’Edelvives, tant a la meva primera acadèmia com després als maristes de Badalona i Barcelona, i és que l’editorial és d’aquest orde religiós. Recordo a la segona pàgina aquell Nihil Obstat. Imprimatur Casimirus, que era el bisbe de Saragossa –Casimiro Morcillo– d’aquells moments… Era ja un misteri a la primera pàgina. L’editorial es va fundar el 1889 i es deia llavors FTD, sigles que figuraven encara a alguns llibres. Nosaltres ho traduiem per “Fumar Tabaco Dolent”… als 9 anys. La meva mare ja havia seguit abans de la guerra “El Libro de España” de FTD, que jo vaig seguir també després. Eren les aventures de dos nens orfes que amb diferents pretextos anaven passant per tota l’Espanya peninsular. La diferència entre les dues edicions, la d’abans de la guerra i la de després, és que van canviar la causa de la mort del pare. Abans de la guerra havia mort en un accident de treball, i després de la guerra era falangista i havia mort defensant el cuartel de la Montaña de Madrid de les tropes populars. A mi el llibre m’agradava…

Fitxa 244
Títol: Alícia per a infants. Contingut: The Nursery “Alice” traduit. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Emily Gertrude Thomson. Idioma: català. Traductor: Salvador Oliva. Editorial: Baula, Barcelona (2015). Mida: 21*17 cm. 61 pàg. Cartoné. Preu: 12,50 €. ISBN: 978-84-479-2959-7

Fitxa 245
Títol: Alicia para los pequeños. Contingut: The Nursery “Alice” traduit. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Emily Gertrude Thomson. Idioma: espanyol. Traductor: Catalina Martínez Muñoz. Editorial: Edelvives, Madrid i Saragossa (2015). Mida: 21*17 cm. 61 pàg. Cartoné. Preu: 12,50 €. ISBN: 978-84-263-9856-7

Fitxa 245. Portada d’Emily Gertrude Thomson

192. DALÍ-CIA DELS POBRES

Portada fitxa 243. Il·lustracions de Salvador Dalí (1969)

Ja hem descrit les planxes que Salvador Dalí va fer el 1969 per a una edició de blbliòfil de l’Alícia [+]. Hi varem reproduir els dotze dibuixos de Dalí. El llibre es pot comprar avui a llibreries com Amazon per 11500 dòlars. Ha baixat perquè fa dos anys estaba en 13333.

Per als pobres i aprofitant el 150è aniversari de l’Alícia, s’ha fet una edició económica del llibre, amb les il•lustracions dalinianes. Té el text íntegre d’Alice Adventures in Wonderland, i dos pròlegs molt interessants. El primer és “Dodgson and Dalí”, i és fet per Mark Burstein, president emèrit de la Lewis Carroll Society de Nordamèrica, i editor o prologuista de molts llibres que han sortit aquest any. És un detallat estudi sobre les relacions entre Dalí, el surrealisme i l’Alícia, a partir de diverses pintures de Dalí. El segon pròleg és “The Math Connection”, de Thomas Banchoff, profesor emèrit de matemàtiques de la Brown University, de Rhode Island (EUA). Tracta del tema de la relació de Dalí amb les matemàtiques, especialmente les obres vinculades a la quarta dimensió i els hipercubs, però desvinculat de les Alícies.

Nostalgic Echo (Dalí 1935)

L’Alícia surt a cada il•lustració de Dalí. És la nena que salta a la corda, i que no sempre és evident on és: pots jugar a “On és Walli-cia” amb les il•lustracions de l’entrada 47 indicada abans [+].
I, d’on va treure Dalí la inspiració per fer la seva Alícia saltant a corda? Sembla que va inspirar-se en alguns quadres de Giorgio de Chirico, i en concret del Mystère et mélancolie d’une rue, de 1914, on hi surt una nena amb una rutlla. Dalí va pintar un quadre el 1935 en diverses versions: The Nostalgic Echo, o Nostalgic Echo. Primer va usar-lo, com a esbós sense color, per a portada d’un llibre de poemes de Paul Éluard, Nuits partagées. Després el va acolorir i modificar suprimint-ne detalls.

Mystère et mélancolie (De Chirico, 1914). Fes clic per ampliar

Al quadre hi surt la nena saltant a corda, que Dalí, en una de les seves genialitats, va treure de la silueta de la campana del campanar del mateix quadre, en un d’aquels jocs òptics als que va arribar a ser tan aficionat i que li han donat fama i reconeixement popular: molta gent té a Dalí classificat com a dibuixant de trencaclosques. Després aquesta nena de la corda va pasar a ser Alícia.

El llibre està molt ben editat per la Princeton University Press [+], important editorial universitària especialitzada en obres acadèmiques, llibres de text i obres d’alta divulgació.

Fitxa 243
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: text original il•lustrat, i dos pròlegs. Autor: Lewis Carroll. Pròlegs: Mark Burstein i Thomas Banchoff. Il•lustracions: Salvador Dalí. Idioma: anglès. Editorial: Princeton University Press i National Museum of Mathematics, New York (2015). Mida: 26*18,5 cm. 103 pàg. Cartoné i coberta. Preu: $24,95 (Amazon 2015). ISBN: 978-0.691-17002-2

Nostalgic Echo (Salvador Dalí. 1935)

191. L’ALÍCIA POCA-SOLTA

Portada. Fitxa 242.

Un poca-solta és un que no té solta. I la solta és (DIEC2) la “qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments, del cas, no incongruentment amb aquests” El lector jutjarà si aquesta adaptació de l’Alícia és poca-solta o no. Posaré unes quantes cites literals del text, sense comentaris.

Exemple 1. “La niña se llamaba Alicia y era muy joven. Claro que podía haber sido de más edad, como su mamá, pero nació más tarde y eso tuvo la culpa”.

Exemple 2. “Aunque esto de llegar tarde a los sitios le pareció a Alicia lo más natural del mundo –mujer, al fin y al cabo- lo del relojito y el chaleco en un conejo de monte se le hacía un poco extravagante”

Exemple 3. “¿No habrá otro sistema de quitarnos la mojadura? Porque me veo con pulmonía hasta en el páncreas…”

Exemple 4. “El Aguilucho había dado trescientas catorce vueltas al circuito, pero se ayudaba de las alas, el muy granuja. … El Pato, ochenta y seis, que se las contaron dobles, porque corría más a izquierda y derecha que hacia delante”

Exemple 5. “-Quería decirle que ahora mismo no sé quién soy… -¡Cáspita! – No soy Cáspita, no,señor: en todo caso Alicia, aunque también lo dudo…”

Exemple 6. ”Los dos mancebos se saludaron con una reverencia como ya quisieran Athos, Portos, Aramis, D’Aragnan y el mismísimo Cardenal Richelieu…”

Exemple 7. “O me han vuelto loca de atar o esta paloma lleva una borrachera más gorda que las del alguacil de mi pueblo”

Exemple 8. “Es que el Gato nació en Cheshire, ¿comprendes? – Yo creía que era de Angola… -¡Qué va! Angola es un pueblo de la provincia”

Exemple 9. “… la Reina me ha desafiado al croquet, pero bien sabe ella que, al croquet y al julepe, no hay quien me pise el poncho en toda la barriada”

Exemple 10. “…dices que la duquesa vaya a merendar…- ¿Cómo a merendar?. – -¿No dijiste una partida de croquetas? – ¡Croquet, croquet! ¡Juego de croquet! – “

Exemple 11. “El nene lanzaba tales berridos que hubieran podido confundirse con los de un gitano metido en una bañera de lejía”.

Exemple 12. “…vivían en el fondo de un pozo comiendo triacas. -¡Anda, triacas! –se burló la niña. – Eso es un ungüento contra las mordeduras, que tiene opio, vaselina blanca, cera de palma , y cosas así-“

Exemple 13. “La verdad es que tiene usted cada ocurrencia de lo más idiota. Oiga, ¿por casualidad pasó usted la meningitis de pequeño? – No, porque mi padre fue jornalero y apenas comíamos”

De fet, podria copiar tot el llibre, perquè no hi ha frase on no hi hagi un cultisme, un estirabot, un joc de paraules absurd, o una situació inventada. Hi surten termes com lepórido, acantopterigio, tundra, reminiscencia, “bechamelle”, morrongo, cuchufleta…

L’adaptador és José Ardanuy, que ha fet la mateixa feina d’adaptació amb l’Odissea, Don Quijote, el Mio Cid i altres llibres de la mateixa editorial, sense aquest estil poca-solta. Podem imaginar que és una persona culta, a qui, més que els jocs de paraules, li agradava un estil similar al d’alguns personatges de sarsuela, rebuscats i amb referències cultistes sense venir a tomb. El sargento Arensibia de les Historias de la Puta Mili feia algunes frases així.

L’il•lustrador no consta en els crèdits. Algunes pàgines són signades i sembla que es tracti de A.Buylla. Adolfo Álvarez-Buylla [+] fou un il•lustrador espanyol que va dibuixar, com a obra més famosa els tebeos de Diego Valor als anys cinquanta (1954-58) [+], adaptats del serial radiofònic, i també alguns números de El Capitán Trueno de 1956.

L’editorial Vasco Americana, de Bilbao, ja no existeix. Va publicar el llibre a la seva col•lecció Selecciones Juveniles, entre moltes obres famoses clàssiques de literatura juvenil. Tenia edicions de contes per a nenes, alguna biblia…. Va publicar el 1964 el conte “El Enano Saltarín“, dels germans Grimm, mític al meu entorn juvenil de la mili: li deiem així a un capità de l’exèrcit, bellugadís i força baixet.

Fitxa 242
Títol: Alicia en el País de las MARAVILLAS. Contingut: text original adaptat i il•lustrat com a còmic. Autor: Lewis Carroll. Adaptació: José Ardanuy. Il•lustracions: No consta (A.Buylla?). Idioma: espanyol. Editorial: Vasco Americana (Bilbao, 1963). Mida: 19*13,5 cm. 124 pàg. Cartoné. Preu: 5,95 € (segona mà, Llibreria Tècnica Sabadell). Dipòsit legal: BI 1024-63

Pàgina interior fitxa 242

190. BOND, ALÍCIA BOND

Portada. Fitxa 241

Ha de ser difícil dir-se Hitler a Alemanya o a qualsevol lloc del món. Fins i tot hi ha una pel•lícula sobre el tema [+]. Dir-se Frankenstein tampoc deu ser fàcil, tot i que en aquest cas el nom pervers és de ficció. I és inevitable que si algú diu que es diu Bond -un cognom força habitual al món anglosaxó, li respongui l’interlocutor: Bond, Martin (o el nom que sigui) Bond. Jo també he caigut a la tentació de fer un joc de paraules amb el nom, joc de paraules que aquí no porta enlloc. Potser és que al llarg de la vida he patit també bromes innocents amb el meu cognom…
.
Aquesta edició de l’Alícia té les il•lustracions d’Anna Bond. És un llibre luxós, de tapa dura i sobrecoberta, molt il•lustrat, típic de col·leccionista i de 150 aniversari. Conté el text íntegre de l’Alice in Wonderland i res més, ni pròleg ni notes.

El passadís de les portes. Fitxa 241. Fes clic per ampliar.

Anna Bond [+] és una dissenyadora i il•lustradora, copropietària de l’empresa Rifle Paper Co, de material de papereria i regals creatius [+]. Il•lustra revistes i diaris com Vogue, The Wall Street Journal o Time. Té un estil propi, ple de color. La seva Alícia no és torturada sinó amb trets de comic de línia blanca. Els dibuixos són plens de flors i bolets. A mi la cara dels personatges em recorden les dels clicks, aquells populars ninotets de Playmobil creats el 1970 i estesos per tot el món. Per cert, si vols veure una pel•lícula sobre l’Alícia feta amb clicks per una nena de vuit anys, fes clic -no click, i perdona el joc de paraules- a l’enllaç [+].

La cuina de la duquessa. A la il·lustradora no li surten bé els dibuixos de lletjor. Fitxa 241. Fes clic per ampliar.

Fitxa 241
Títol: Alice adventures in Wonderland. Contingut: text original il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Anna Bond. Idioma: anglès. Editorial: Puffin (Penguin Random House, New York 2015). Mida: 25*20 cm. 175 pàg. Cartoné amb sobrecoberta. Preu: $22,80 (Amazon 2015, preu marcat $30). ISBN: 978-0-14-751587-2

Desfilada. Fitxa 241. Observa que la Sota de la part superior porta un pegat a l’ull, en homenatge a la Sota de la pel·lícula de Tim Burton

189. ALÍCIA AL MADRID DELS ANYS VINT

Portada de la carpeta de la present edició. Fitxa 240.

La Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), que té la seu central a Ciudad Real, ha fet una edició facsímil magnífica d’una Alícia. Es tracta d’una de les primeres edicions que es van fer a Espanya. És una adaptació resumida, feta per un traductor o adaptador que no consta a l’edició, de la primera edició absoluta d’una Alícia a Espanya, que ja era resumida d’entrada. Aquesta primera edició va ser publicada en forma de vuit lliuraments a la revista juvenil madrilenya Los Muchachos. Semanario con regalos. Va apareixer entre el 15 de novembre de 1914 i el 5 de gener de 1916, amb il•lustracions de Fernando Fernández Mota, un pintor de Ceuta . Juan Gabriel López Guix ho té ben estudiat [+]

A l’edició que es presenta, hi ha un conjunt de magnífiques il•lustracions tricolors, que segueixen l’estètica del moment que es va editar el llibre, el final de l’Art Nouveau, el que aquí es va dir modernisme i que ja estava sent substituit pel noucentisme i l’art déco. Les il•lustracions són de Joaquín Santana Bonilla [+] , tot i que no ho diu ni a la portada ni als crèdits. S’ha de buscar a l’índex de llibres de l’editorial i allà hi figura el nom. Joaquín Santana Bonilla fou un il•lustrador, dibuixant i pintor ben conegut per les seves obres en revistes satíriques i humorístiques de començament del segle XX a Madrid. Entre les figures d’aquesta edició n’hi ha dues a doble pàgina, d’una envergadura de 40*35 cm, una del berenar de bojos i l’altra del judici. Al fulletó que acompanya aquesta edició hi ha un detallat estudi d’Antonio Orlando Rodríguez sobre l’il•lustrador, sobre l’edició i sobre el context en que va ser editada l’obra. Antonio Orlando (Cuba 1956) és un escriptor, crític literari i guionista que actualment viu a Miami [+].

Fitxa 240. Pàgina doble d’il·lustració

L’original del facsímil va ser editat per l’editorial Rivadeneyra, fundada per Manuel Rivadeneyra [+] el 1846, amb el nom de Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días, que va ser dirigida inicialment per Bonaventura Carles Aribau. S’acabà la primera tongada d’obres el 1888, i fou represa la col•lecció el 1905 per Marcelino Menéndez y Pelayo, fins el 1918, amb una tongada final el 1954. L’Alícia fou impresa sobre el 1921, formant part d’una biblioteca infantil de l’editorial Rivadeneyra, dins de la sèrie Fantasía. El llibre original es troba avui a la biblioteca del campus de la UCLM de Cuenca. L’edicióo consta del facsímil complet de 16 pàgines, dues de dobles, i d’un fulletó de les mateixes dimensions, de quatre pàgines. Tot dins d’una carpeta dissenyad per a l’ocasió. N’han fet una tirada de 1000 exemplars, que es poden comprar a través de la xarxa d’editorials universitàries d’Espanya [+].

Una pàgina de l’interior. Fitxa 240. Fes clic per ampliar.

Fitxa 240
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: facsimil de l’obra traduida i adaptada, il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Adaptador: no consta. Introducció: Antonio Orlando Rodríguez. Il•lustracions: Joaquín Santana Bonilla. Idioma: espanyol. Editorial: Rivadeneyra (Madrid, 1921), facsímil d’Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha (Ciudad Real 2015). Mida: 35*24 cm. 20 pàg. Rústica, amb carpeta. Preu: 30 € (online 2015). ISBN: 978-84-9044-159-6

Portada del llibret. Fitxa 240.

188. ALÍCIA D’AQUINO

Portada fitxa 239. Il·lustracions d’Andrea d’Aquino.

Llibre de prestigi -tapa dura, paper gruixut, moltes il·lustracions- editat per l’aniversari de l’Alícia. Conté l’obra completa, un poema de Dobson i il•lustracions d’Andrea d’Aquino.

Fitxa 239. Alícia plorant. fes clic per ampliar.

Henry Austin Dobson (1840-1921) [+] fou un poeta anglès, crític i assagista força important. Va escriure un “proema” -pròleg-poema, una paraula-maleta que és al començament del llibre. Havia estat publicat a l’edició de l’Alícia il•lustrada per Rackham, del que n’hem vist diverses mostres, per exemple aquí: [+].

Fitxa 239. El barret del barreter. Fes clic per ampliar.

La novetat del llibre que presentem aqui són les il•lustracions d’Andrea d’Aquino. És una jove il•lustradora i directora d’art nascuda a New York, on viu. Aquest és el seu primer llibre. El seu estil és força barrejat, amb il•lustracions com collages, altres de surrealistes i altrea d’abstractes. Se’n pot veure una variada mostra a la seva web, aquí: [+]. Per descomptat no són il·lustracions per a nens. Em recorden una mica les de Kusama [+], no en l’estil sinó en la filosofia del treball.

Rockport Publishers [+] és un segell editorial del grup Quarto Publishing Group USA Inc. El segell està especialitzat a publicar novel•les clàssiques importants, amb il•lustradors nous de tot el món. També edita obres sobre disseny gràfic.

Com a detall curiós, a cadascun dels cantos del llibre hi ha una cita del text: “We’re all mad here” i un parell més.

FITXA 239
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: Alice adventures in Wonderland il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Poema d’Austin Dobson. Il•lustracions: Andrea d’Aquino. Idioma: anglès. Editorial: Rockport Publishers (2015). Mida: 23,5*19,5 cm. 245 pàg. Cartoné. Preu: $18,25 (Amazon, 2015). ISBN: 978-1-63159-075-7

Fitxa 239. L’eruga del bolet.

Fitxa 237. El judici

Ampliació 28-4-18
S’ha publicat la traducció a l’espanyol d’aquesta edició il·lustrada per d’Aquino. L’editprial TresHermanasEdiciones ha usat la traducció feta per Andrés i Teresa Barba, ja comentada aquí: [+]. No hi ha els interessants pròlegs i comentaris d’Andrés Barba per a l’edició citada. L’editorial Tres Hermanas Ediciones [+] va néixer el 2015 per posar a l’abast traduccions de llibres notables, fetes per traductors especialitzats importants.

FITXA 373
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice adventures in Wonderland traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Andrea d’Aquino. Idioma: espanyol. Traducció: Andrés i Teresa Barba.Editorial: Tres Hermanas Ediciones (Madrid 2015). Mida: 23,5*19,5 cm. 245 pàg. Cartoné. Preu: 24 € (2018). ISBN: 978-84-944348-0-8

187. ALÍCIA MÉS ANOTADA ENCARA

L’Alícia anotada DeLuxe. Fitxa 238.

Hem vist ja tres altres Alícies anotades per Martin Gardner: la primera, de 1960 [+], que va publicar quan tenia 46 anys. La segona, “More Annotated Alice” [+], de 1988, als 74 anys, i la tercera “The definitive edition” [+], del 2000, als 86 anys. I no podem més que reiterar el que es deia a l’entrada 45, comparant el comentari crític de Chesterton sobre la necessitat de fer comentaris als llibres, i l’opinió naturalment favorable de Martin Gardner.

Per què encara una altra Alícia anotada? Primer, per conmemorar els 150 anys. I després, perquè en quinze anys des de la darrera edició, hi ha més coses a afegir. Les successives edicions d’aquest llibre s’estan convertint així en una actualització del que es va coneixent sobre Alícia, Carroll i el seu entorn. L’ha expandit i posat al dia Mark Burnstein, president emèrit de The Lewis Carroll Society of North America.

Fitxa 238. El jardí meravellós, en estil art deco. Charles Robinson (1907). Fes clic per ampliar.

Què hi ha de nou a aquesta edició? Nou en el sentit de que abans no s’hagués publicat mai, hi ha una foto inèdita de la mare de Lewis Carroll; més de cent notes noves o posades al dia respecte de l’edició de 1999; i una nova posada al dia del mateix Martin Gardner, de 1997, i publicada només a la revista Knight Letter, la revista de la societat citada abans. S’ha actualitzat també la filmografia de pel•lícules i DVD’s, amb dades fins a 2014. I hi ha un interesant prefaci de Mark Burnstein, on destaca la feina de Gardner el 1960, quan no hi havia ordinadors, wikipedia, internet, google ni correu electrònic: tot a base de biblioteques, trucades de veu i cartes postals.

I nou en aquestes edicions, més de cent il•lustracions, moltes de colors, i alguns de ja vistos en aquest blog. N’hi ha de Salvador Dalí [+], de Beatrix Potter (que no es van publicar mai), de Pat Andrea [+], de Ralph Steadman [+] i de molts altres clàssics: Tenniel, Rackham, Newell, les darreres de 2015. Hi ha, com a dada interessant, dues il•lustracions -una reproduida a sota- de Leonor Solans Gracia, filla de Modest Solans, traductor de les Aventures d’Alícia sota Terra en una versió que no tinc.

I nou en aquesta edició és que l’han imprès a la Xina.

L’editorial W.W.Norton & Company ja ha publicat 15 llibres anotats com aquest El darrer, The Annotated Little Women, el clàssic Mujercitas, que no vaig llegir mai perquè era de nenes.

Fitxa 236
Títol: The Annotated Alice. 150th Anniversary deluxe edition. Contingut: Alice adventures in Wonderland, Through the Looking-Glass il•lustrades, profusament anotades, amb quatre introduccions, filmografia i altres annexos. Autor: Lewis Carroll. Notes i introduccions: Martin Gardner. Introducció i ampliació de notes: Mark Burstein. Il•lustracions: totes les de J.Tenniel, i algunes de 44 il•lustradors més, en b/n i color. Idioma: anglès. Editorial: Norton (2015). Mida: 26*22 cm. 364 pàg. Cartoné i coberta. Preu: $39,95 (Via Amazon amb descompte $22,40) (2015). ISBN: 978-0-393-24543-1

Alícia petita, amb l’ombra de la clau. Il·lustració de Leonor Solans (2011)