262 ALÍCIA A DISNEYLAND

Portada del fanzine The “E” Tickets nº 31.

El negoci Disney és global –tot el món- i total, perquè té moltes facetes: les pel•lícules i vídeos, els llibres, els parcs temàtics amb els complexos hotelers, i tot el merchandising annex. Aquesta és la tendència dels grans negocis mundials, com Calvin Klein, Nestlé o Ferrari: aquesta darrera marca ara ha inaugurat un parc temàtic a Salou, que, en principi, no tindria res a veure amb els cotxes. Els parcs temàtics de Disney estan totalment integrats amb les pel•lícules, i les atraccions que inclouen es refereixen a personatges, entorns i situacions ben conegudes dels assistents. Alícia hi figura, però no és dels personatges més representats: no deu ser fàcil triar seqüències de la pel•lícula que es puguin convertir en atracció infantil o familiar.

Vagonetes de Wonderland al primer parc Disneyland d’Anaheim. Fes clic per ampliar.

La revista The “E” Ticket [+] va ser fundada per dos fanàtics afeccionats als parcs de Disney, els germans Leon i Jack Janzen. La revista era realment un fanzine (fanatics magazine), és a dir, una revista realitzada per no professionals i dirigida a aficionats. Es va editar a Santa Clarita (California) i va arribar a publicar 46 números, entre 1986 i 2009. La mort del primer germà el 2003 no va frenar inicialment l’edició del fanzine, del que encara va editar-se’n 6 exemplars més. Cada número era dedicat a un tema o atracció. El 2009 la revista es va vendre a la Walt Disney Family Foundation, i actualment els exemplars sobrants es poden adquirir a The Walt Disney Family Museum de San Francisco, on el vaig comprar jo. El nom d’“E” Ticket ve del nom dels millors tiquets d’entrada al parc, els que permetien pujar a més atraccions.

L’edició de l’”E” Ticket número 31, de la primavera de 1999 va ser dedicada a Alice in Wonderland, i específicament a les atraccions existents al primer dels parcs, el Disneyland d’Anaheim, a 40 km a l’est de Los Angeles, i a 60 de Burbank, on Walt Disney vivia i on l’empresa té la seva seu. Es va fundar el 1955 i ha estat l’únic supervisat pel fundador. A aquest parc hi ha una atracció denominada Wonderland [+] . Es basa en un camí parcialment exterior i en bona part sota terra, on hi circulen vagonetes dissenyades com l’Eruga que fuma que entren al cau del Conill, i on es van trobant diferents personatges d’ambdues Alícies. El disseny va ser fet per l’enginyer Claude Coats.

El Gat de Cheshire vigilant el laberint a Euro Disney. Fes clic per ampliar.

L’atracció més comuna als parcs Disney és la denominada Mad Tea Party [+]. És un simple carrussel de tasses giratòries apte per a tots els públics. Aquesta atracció és a Magic Kingdom d’Orlando (Florida) creat el 1971, i als Disneyland de Paris (1992), Hong Kong (2005) i Tokyo (1983).

La tercera atracció dels parcs és l’Alice’s Curious Labyrint [+] , que es va instal•lar per primer cop a París. És un laberint vegetal amb el Tulgey Wood, el joc de la Reina de Cors, i una imatge gegant del Gat de Cheshire vigilant-ho tot. Al darrer dels parcs Disney, inaugurat a Shanghai el 2016, hi ha un laberint similar.

Fantasyland, del parc Disneyland París, quan encara es deia Euro Disney. A la part superior hi ha les atraccions d’Alícia. Fes clic per ampliar.

Vaig visitar el laberint el 1993, i no el vaig trobar gaire interessant, excepte uns sortidors d’aigua que s’estroncaven bruscament i tiraven raigs d’aigua per sobre el cap dels visitants, i que després s’han popularitzat.

Vista Google Earth del Laberint d’Alícia de Disneyland Paris


Fitxa 319
Títol: The “E” Ticket. Alice in Wonderland. Claude Coats. Contingut: Número 31 de la revista, primavera de 1999, dedicat al dissenyador d’atraccions Claudi Coats. Autors: diversos. Idioma: anglès. Il•lustracions i fotografies: Disney Enterprises. Editorial: The “E” Ticket (Santa Clarita, CA). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 44 pàg. Preu: nominal $7. Al Walt Disney Family Museum (San Francisco) el 2017 $12. ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Plànol de Disneyland París, quan encara es deia Eurodisney. Font: Guia Michelin Euro Disney Resort, 1992. Fes clic per ampliar

260. DEPLORABLE ALICIETA CATALANA

Portada. Fitxa 317.


No perdrem el temps amb aquest conte. No hi consta l’editorial, ni l’autor de les il•lustracions, ni l’adaptador. He trobat que la col•lecció “Album d’estrelles” al que pertany aquest conte va ser editat per Editorial Susaeta a partir dels anys 70. El dipòsit legal d’aquesta edició és de 1981.

Pàgina interior. Fes clic per ampliar.


L’adaptació inventa, com sempre. L’Alícia va amb la seva mare al bosc, i es troba amb el conill, que porta el rellotge i un paraigua. Els dibuixos van per un costat i el text per un altre: a la portada i a l’interior hi surt el Barreter, però al text no se’n parla. Al croquet hi dibuixen flamencs però al text parlen d’estruços. I tot així.

Qualitat deplorable, faltes d’ortografia elementals… Però amb els nens s’hi val tot, deuen pensar. Ja ho haviem vist en una altra entrada del blog [+]

A vegades la vida del col•leccionista d’Alícies és dura i sacrificada…

Fitxa 317
Títol: L’Alícia al país de les meravelles. Contingut: Breu resum del conte, amb dibuixos infantils. Adaptació del text: no consta. Idioma: català. Il•lustracions: no consta. Editorial: no consta. Rústica. Mida: 20*19 cm. 16 pàg. Preu: 10 € (llibreria de vell Barcelona). ISBN: 84-305-1245-4

Pàgina interior, fitxa 317.

258. ALÍCIA ORIGAMI

Fitxa 315. Portada. Il·lustracions de Lá Studio

No sé quina va ser la primera paraula que vaig saber del japonès. Probablement va ser sayonara -adéu- , de la pel•lícula del mateix nom de 1957 sobre la guerra de Corea. Hi sortia en Marlon Brando fent d’oficial japonès, i l’any anterior sortia ell mateix fent de japonès a La casa de te de la luna de agosto, una sàtira de l’ocupació del Japó pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Vaig menjar el primer sushi el 1987, any d’inauguració de la factoria de Kao a Barberà del Vallès. En JR, jardiner, em va explicar què eren els ikebana. I després vaig sentir a parlar de l’origami, que tota la vida se’n havia dit papiroflèxia.. I després la influència de la cultura japonesa ha estat imparable, amb els Shin-chan, els manga [+], els Bola de Drac i mil coses més.

Fitxa 315. Il·lustració de la Reina. Fes doble clic per ampliar.


Tenim aquí un llibre de l’Alícia on hi ha resumida la història, i material per fer tretze personatges amb papiroflèxia. Al llibre hi ha fulls de paper adequats, les instruccions per fer cada model, la possibilitat d’imprimir-te més fulls amb les figures, i codis QR per veure els videos que et faciliten l’execució de les figures.. A la portada s’afirma que són origami fàcils per als nens. I un be negre.

Origami ve del japonès “doblegar paper“, i la norma és que totes les figures s’han de fer amb una sol full de paper, només doblegant, sense tallar ni estripar. Diuen que segons la filosofia oriental, l’origami aporta calma i paciència a qui el pràctica, característica comuna de bastants teràpies basades en l’exercici manual. Però, potser em falta flexibilitat mental, potser és que ja no sóc un nen, però a mi no em surten. Ni amb els videos. M’hi hauré de fixar més. Em sento com aquell dibuix d’en Perich per dibuixar la Gioconda que… (ho sento, no l’he trobat a Internet i no es pot explicar). I més que calma, em posa nerviós el fracàs.

Fitxa 315. Part de les instruccions de l’origami de la Reina. Fes doble clic per ampliar.


El llibre és una edició suïssa -zona francesa- imprès a Ucraina. Hi ha un resum de l’Alice in Wonderland, adaptat per Alberto Bertolazzi. Les il•lustracions són de Lá Studio, un col•lectiu de grafisme i il•lustració especialitzat en llibre infantil situat a Saigon, Vietnam [+], que treballa per a diferents editorials. A l’enllaç adjunt es veuen il•lustracions del llibre [+].

Els models d’origami i els videos són de Pasquale d’Auria. És un origamista professional [+] molt conegut als circuits internacionals d’aquesta especialitat, que ha fet dotzenes de projectes per a diverses editorials. A la seva web hi ha molts projectes desenvolupats i copiables, fins i tot una harmònica de paper que sona.

L’editorial Nuinui [+] està especialitzada en llibres infantils, pop-up i origami. Té un ample catàleg, i hi ha incorporat llibres pel muntatge de les màquines de Leonardo da Vinci. A veure si em surten millor que els origami de l’Alícia

Fitxa 315
Títol: Alice au Pays des Merveilles et ses personnages en origami facile pour les enfants. Contingut: Resum del conte, propostes de papiroflèxia i fulls de paper per fer els personatges. Adaptació del text: Alberto Bertolazzi. Idioma: francès. Il•lustracions: Là Studio. Origami: Pasquale D’Auria. Editorial: NuiNui (de Snake SA, Chermignon CH, 2016). Cartoné, amb butxaca per fulls de paper. Mida: 29*22,5 cm. 129 pàg. Preu: 18,63 € (Amazon França). ISBN: 978-2-88935-575-4

Fitxa 315. Part de les instruccions per fer l’Alícia en papiroflèxia. Fes doble clic per ampliar

257. ACOLORINT ALÍCIES

Fitxa 313. Portada

La moda d’acolorir llibres no s’atura, per ara. Als tres que ja haviem vist –de dibuixos [+] i de pseudomandales [+] s’hi han sumat el 2016 dos quaderns més d’estils ben diferents. El primer (fitxa 313) és de la clàssica línia blanca derivada dels dibuixos de Disney. No té un interés especial, i té la pega de que hi ha superfícies del dibuix força grosses que s’han d’acolorir, i això és avorrit i queda malament, si ho fas amb llàpis. El llibre té adjunt un póster gran per acolorir, amb les mateixes pegues…

Fabiana Attanasio (Roma 1985) [+] és l’autora dels dibuixos del llibre. És una il•lustradora de llibres per a acolorir i també de contes per a nens. Estil ja vist en altres obres: caps molt grans, ulls enormes,…

Fitxa 313. Dibuix interior. Fes doble clic per ampliar.


El segon llibre (fitxa 314) és, per a mi, més interessant i atractiu. Els seus dibuixos són molt més diguem-ne barrocs, tot i que hi ha semblances amb els escenaris de les pel•lícules de Harry Potter, o la capella Rosslyn que surt al Codi da Vinci, o alguns mosaics normands del Duomo de Monreale, a Sicília. O fins i tot certs tapissos anglesos… Tot és ple, sense espais buits, ni grans superfícies llises, amb marges, frisos i decoracions. Horror vacui.

Ho ha dibuixat Rachel Cloyne [+]. És una il•lustradora anglesa de Brighton, i ha treballat per a moltíssimes editorials en molts projectes, i molt variats: tipografies, tapes de llibres, llibres pop-up, llibres d’activitats infantils, contes, … Sempre amb el seu estil ple de coses. Deu ser aproximadament de la mateixa edat que Fabiana Attanasio, o una mica més gran, però d’estils oposats.

Fitxa 314. Dibuix interior. Fes doble clic per ampliar

Buster Books és un segell editorial de Michael O’Mara Books, de Londres [+]. És una editorial independent fundada el 1985 “al dormitori de casa” per la parella O’Mara, segons afirma el seu fundador i director. Ara publica de tot.

Fitxa 313
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Resum del conte, 66 pàgines amb dibuixos per acolorir i un póster de 96*64 cm per acolorir. Adaptació del text: Valeria Manferto de Fabiani. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Fabiana Attanasio. Editorial: Elipse (d’Edhasa, 2016). Original italià de WhiteStar Kids (de DeAgostini, Novara 2016). Rústica amb solapes. Mida: 26*21,5 cm. 75 pàg no numerades. Preu: 12 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-938565-3-3

Fitxa 314
Títol: Colorea Alicia en el País de las Maravillas Contingut: 33 pàgines de dibuixos per acolorir, amb frases del conte. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Rachel Cloyne. Editorial: Grupo Anaya (Madrid 2016) de l’original anglès de Buster Books (Londres 2015). Rústica. Mida: 29,5*21 cm. 33 pàg. no numerades. Preu: 4,95 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-698-0908-2

Fitxa 314. Portada

223. ALÍCIA A PASTALAND

Fitxa 281. Portada, amb ravioli de números, i una spoa de lletres.

Fitxa 281. Portada, amb ravioli de números, i una spoa de lletres.

Aquest llibre, “Alice in Pastaland. A Math Adventure“, és un pretext per ajudar a que l’aritmètica elemental li entri a un nen més fàcilment. L’Alícia fa un viatge a Pastaland, i ajuda el Conill Blanc a resoldre alguns problemes matemàtics elementals. El Conill va dient en veu alta: “Ja són les quatre!. Tinc només una hora i mitja per fer pasta per a quaranta convidats. Necessito un quart de lliura de pasta per a cadascun. No m’imagino quant de temps necessito per comprar-la, faig tard, faig tard, faig tard…!” L’Alícia el segueix i li comença a explicar: “Has de multiplicar…” i cau pel forat.

Els diversos episodis del conte estan relacionats amb la pasta. S’ha de menjar un plat de spaghetti i es fa petita, menja 6 lletres de pasta (T A L L E R) i creix, fa una carrera de pasta, … La Morsa i el Pescador (que substitueix el Fuster) li posen un problema d’ostres, les flors parlants li fan calcular a quin ritme creix. El Gat de Cheshire és aquí the Quantum Cat, però no té res a veure amb la Física Quàntica, al menys explícitament. Hi ha diverses operacions aritmètiques elementals a la vora de cada il•lustració, i estan d’alguna manera relacionades amb el text de cada pàgina.

El Barreter Boig (en anglès the Mad Hatter) és aquí the Math Hatter, I el berenar és un dinar de pasta: es pot veure a la il•lustració annexa. I també hi ha un quadrat màgic fet amb ravioli numerats (reproduit a la portada del llibre). Els soldats de la Reina són plaques de lassanya, que pinten espirals amb salsa de tomàquet. I al dinar de la Reina hi ha els quaranta plats dels convidats, amb deu classes diferents de pasta. Però havien robat la corona de la Reina, feta de pasta, naturalment!. Acusen a l’Alícia, que fuig… i es desperta. La criden a sopar, i demana pasta…

Fitxa  281. El barreter boig mesurant la mida del cap de l'Alícia amb un spaghetto.  Fes clic per ampliar

Fitxa 281. El barreter boig mesurant la mida del cap de l’Alícia amb un spaghetto. Fes clic per ampliar


Menjaven pasta a Oxford quan Lewis Carroll hi vivia?

La pasta té origens diversos simultàniament: la Xina, i els pobles àrabs, d’on sembla que va passar al sur d’Itàlia. Cap al segle XII es consolida a la península itàlica, d’on es difón cap a altres terres mediterrànies, incloses Castella i la corona catalano-aragonesa. Però no trobo referències de que s’hagi estès cap a les illes britàniques. Va arribar al continent americà nord cap a finals del segle XVIII i es va estendre amb facilitat, i especialment amb les onades d’immigrants italians d’abans i després de la Primera Guerra Mundial.

El terme pasta era habitual al Regne Unit des de l’edat Moderna, i fins i tot al segle XVIII s’usava el terme macaroni com a despectiu per referir-se a dandis britànics amb aficions per l’Europa continental. Per tant, la pasta devia ser coneguda, però no sé si a les cuines d’Oxford en servien, probablement no. De tots els menjars que es descriuen a les Alícies, cap fa cap referència a menjars no britànics. O sigui que l’Alícia no devia tenir com a univers culinari el món de la pasta. A la llista de plats tradicionals anglesos, per descomptat la pasta no hi sortia en cap variant [+]. En canvi aquí hi ha plats tradicionals amb pasta, com els fideus a la cassola -des del segle XIII-, l’escudella o, més recentment, els canelons.

L’editorial americana Charlesbridge [+] té altres llibres relacionats amb l’educació, en algun cas a través de la pasta, com Pasta Math (fora de catàleg), i moltes publicacions infantils i juvenils de tot tipus. De l’autora, Alexandra Wright, no n’he sabut trobar cap referència. L’il•lustrador, Reagan Word [+] és molt actiu en diferents àrees del món artístic. Ha il•lustrat quatre llibres infantils i juvenils, i fa servir la tècnica de l’aquarel•la de forma creativa, fent il•lustracions relacionades amb el puntillisme, com es pot apreciar.

Fitxa 281
Títol: Alice in Pastaland. A Math Adventure. Contingut: Variant d’Alice’s adventures in Wonderland, amb contingut aritmètic elemental i entorn de pasta italiana. Autor: Alexandra Wright. Il•lustracions: Reagan Word. Idioma: anglès. Editorial: Charlesbridge (Watertown, MA, 1977). Rústica. Mida: 24*21 cm. 32 pàg. Preu: $7,95 (2016). ISBN: 978-1-57091-151-4

Fitxa 280. El dinar de la Reina, amb deu tipus de pasta diferents.

Fitxa 280. El dinar de la Reina, amb deu tipus de pasta diferents.

222. ALICIETA IRRECONEIXIBLE

4570 portada 1Aquest volum és la unió de quatre contes que també es venen independentment: Pinotxo, Alícia, Peter Pan i Blancaneu. És de grans il•lustracions a doble plana i poc text. El títol general és “Contes clàssics“, malgrat que no ho són tant com això: l’Alícia té 151 anys, Peter Pan de J.M. Barrie 112, i Pinotxo de Carlo Collodi 133. La Blancaneu és més antiga, un conte popular recollit pels germans Grimm el 1812. Podem dir-ne clàssics, malgrat que de quatre, tres són creacions de zero per part d’escriptors coneguts. Tots menys l’Alícia segueixen aproximadament el text estàndar, amb més o menys exactitud.

Però l’Alícia ha sofert un procés de transformació que la fa irreconeixible. S’hi manté una nena que s’adorm, i segueix un conill. Però a partir d’aquí cau per un forat lluminós, hi surt un lloro pirata amb un canó que pretén disparar-la, el te és compartit per dotzenes d’animals variats, inclòs un elefant que celebra el no-aniversari, i acaba amb el joc de criquet i el judici, però a qui jutgen és a l’Alícia perquè l’acusen de que ha pegat a la Reina amb el flamenc.. I acaba despertant-se…

Fitxa 280. El lloro pirata que persegueix l'Alícia. Fes clic per ampliar.

Fitxa 280. El lloro pirata que persegueix l’Alícia. Fes clic per ampliar.


Fins a quin punt es pot modificar tant un conte i seguir-li posant el mateix títol? Des de fa uns quants anys que els contes es reescriuen, per treure’ls connotacions masclistes, cruels, racistes, de tortura animal… Aquells pares de Hansel i Gretel abandonant-los en el bosc, aquell llop que es menja la iaia i després li omplen la panxa de pedre i s’ofega al riu, aquell altre llop que es menja cabretes, aquella bruixa que fa ensenyar el dit al nen per veure si ja està prou gras… O el Gegant de la Ciutat, un gegant moro que no surt gaire ben parat de les cançons.

Haviem comentat [+] els contes políticament correctes de James Finn Garner traduïts per Quim Monzó Però aquí no es tracta d’això, perquè no és una variant com els guions de les pel•lícules. Aquí s’inventen molts personatges que tenen un paper a la història, i en canvi bona part del contingut original és eliminat del conte. L’Alícia es fa gran o petita, però sense menjar o beure. No hi ha el gat ni l’eruga. En fi, un desastre…

Fitxa 280. L'Alícia ballant amb l'elefant que celebra el no-aniversari. Fes clic per ampliar.

Fitxa 280. L’Alícia ballant amb l’elefant que celebra el no-aniversari. Fes clic per ampliar.


El nen al que li comprin aquesta versió agafarà una idea totalment falsa del conte. I si de gran llegeix el text original i recorda el que havia vist de petit, no entendrà res. Jo de petit llegia els resums de novel•les i grans obres universals de l’Enciclopedia Pulga. Eren resums sense la màgia ni la literatura, només amb els arguments resumits. Però a la Ilíada que jo vaig llegir l’Ajax era l’Ajax, l’Ulisses, l’Hector, l’Agamemnon… feien el que havien de fer, i Zeus, Hermes, Atenea i els altres déus també. En canvi, qui només ha vist la pel•lícula Troia -tot i que la trobo força acceptable- ha deixat de veure la influència dels déus en les accions humanes i viceversa. És una mancança. Doncs qui llegeixi aquest conte sobre l’Alícia, sense voler comparar, té també una mancança…

Les Ediciones Saldaña [+] són una editorial basca en castellà dedicada al llibre infantil i a tota mena de material per a nens. Puzzles, quaderns per a pintar, llibres de primera comunió, contes, pop-ups i mil productes més, tots clàssics de dibuix i de plantejament.

Laura García Corella és una autora i traductora de llibre infantil i juvenil, i -si és la mateixa- també fa novel•la romàntica i llibres d’autoajuda. Carlos Busquets Busquets és un il•lustrador habitual d’Ediciones Saldaña i d’Editorial Susaeta.

Fitxa 280
Títol: Contes clàssics. Nº2. Alícia. Contingut: quatre contes clàssics molt il•lustrats. Autora dels textos: Laura García Corella. Il•lustracions: Carlos Busquets Busquets. Idioma: català (hi ha també edició en castellà). Editorial: Ediciones Saldaña (Oiartzun, Guipúscoa 1999). Cartoné acolxat. Mida: 30*22 cm. 128 pàg. Preu: 8 € (e-books Sant Andreu, 2015). ISBN: 978-84-7297-454-5

Fitxa 280. Portada interior de l'Alícia

Fitxa 280. Portada interior de l’Alícia

217. ALÍCIA ALISON PER P4

Fitxa 276. Portada

Fitxa 276. Portada

Un altre dels llibres per a nens molt petits. Aquest té un verb o paraula cada dues pàgines, i segueix més o menys la novel•la. En aquest sentit, és més avançat que el llibre de Jennifer Adams [+], centrat en els colors i en els personatges.

L’autora és Alison Jay (Hertfordshire, UK) [+]. Va estudiar disseny gràfic a Londres, on actualment viu. És dissenyadora d’art i il•lustradora. També ha fet publicitat i disseny. Ha fet també diversos llibres infantils.

L’editorial és Dial Books for Young Readers [+], del grup Penguin. Molt prolífica, està especialitzada en llibres de tot tipus per a nens i joves. Alison Jay hi té publicades una dotzena d’obres.

És casualitat que l’autora dels dibuixos del llibre de Jennifer Adams citat abans, es digui també Alison?.

Al diaporama adjunt hi ha tot el llibre. Tot plegat vint-i quatre pàgines, i catorze paraules.

Fitxa 276
Títol: Alice Adventures in Wonderland. Contingut: llibre infantil només de dibuixos i algunes paraules. Disseny i l•lustracions: Alison Jay. Idioma: anglès. Editorial: Dial Books for Young Readers, Penguin Group (New York, 2005). Tot en cartró. Mida: 18*14 cm. 24 pàg. Preu: $ 6,99 (Amazon 2016). ISBN: 978-0-525-42979-1

Fes clic a qualsevol imatge per veure el diaporama.