378. LA SÍNDROME D’ALÍCIA

Cartell publicitari de la campanya de la Fundació Lecxit

La Fundació Lecxit [+] té per objectiu ajudar a que sigui més fàcil la lectura per a assolit l’èxit educatiu. Fa una campanya publicitària al metro de Barcelona amb el cartell adjunt de l’Alícia, I posa com a pregunta provocadora la següent: “Sabies que un de cada set infants no entén l’Alícia al País de les Meravelles?“.

No sé si preguntéssim als adults la seva comprensió de l’Alícia què ens dirien. Naturalment tot depèn de què vulgui dir el terme entendre. Una cosa és poder descriure què li passa a aquella pobra nena -cau per un forat, es fa gran, petita, cau a una bassa, té fred, perd la memòria i mil tràngols més- i l’altra cosa és comprendre com és que li passa, cosa que el llibre no ens explica: no diu els perquès dels fenòmens.

La Fundació ha triat com a element publicitari de la seva campanya de lectura una Alícia clàssica -clàssica des de Disney 1951- a un gabinet d’un psicòleg o psiquiatre, on l’Alícia, amb una tassa probablement de te -i neta, no com les del berenar de bojos- parla sobre el problema de veritat, que és és quan no t’entenen. En aquest títol es barreja el fet que no t’entenguin a tu com a persona, i que unes terceres persones no entenguin el llibre del qual formes part.

Carroll no diu que l’Alícia anés mai al psiquiatre. La psiquiatria era una branca mèdica que s’estava desenvolupant per aquelles dates [+] , però en canvi s’ha definit mèdicament la síndrome d’Alícia al País de les Meravelles [+]. Aquesta síndrome fou descrita per primer cop el 1952 pel psiquiatra C.W.Lippmann , i el 1955 Todd li va donar el nom de dismetròpsia [+].. És un quadre que inclou al·lucinacions visuals, percepcions alterades de les formes, amb noms tan magnífics com macròpsia (veure les coses més grans del que són), micròpsia (veure-les més petites), teleòpsia (veure-les llunyanes), peliòpsia (les imatges s’acosten), zoopsia (percepció d’animals), akinetopsia (pèrdua de percepció del moviment dels objectes), micro i macrosomatognosi (veure els propis membres més petits o més grans que el que són), dualitat somatopsíquica (tenir dos cossos propis), palinopsia (veure imatges múltiples), acromatopsia (perder la percepció dels colors), prosopagnòsia (no reconèixer les cares), i distorsió del sentit del temps. Els pacients són conscients de que tot són ilusions. Haurem reconegut moltes de les coses que li passen a l’Alícia al país de les Meravelles…

I aquí ve la cosa més interessant, per als aliciòfils: aquesta síndrome sembla afectar més freqüentment les persones que pateixen migranyes… i Carroll patia migranyes des de 1865, segons que es detecta de les anàlisis de les il•lustracions de la revista Mischmasch que editava de forma manuscrita. I això era a l’època que escrivia la primera Alícia, la dels canvis de mida. Més endavant, als seus diaris cap al 1885, reconeix explícitament les seves migranyes, Per això, hi ha diversos especialistes que afirmen que tot el món del país de les meravelles no és més que la plasmació literària de les visions que Carroll patia durant els seus episodis de migranya i d’insomnis… Altres, en canvi,afirmen que eren alucionacions derivades d’alguna ingesta del fong Amanita muscaria, però no hi ha cap evidència directa de que ho fes.

Les dades clíniques diuen que entre 1955 i 2015 hi ha hagut al món, reconeguts com a tals a les revistes científiques, 169 casos de síndrome de l’Alícia, la gran majoria en pacients de menys de 18 anys. I se sospita que només són una petita part dels casos reals, perquè encara no hi ha paràmetres acceptats internacionalment, ni dades epidemiològiques suficients.

Però, en el cine, l’Alícia sí que va anar al psiquiatra. A la pel•lícula de James Bobin de 2016 “Alice through the looking-glass” comentada al blog [+], just al començament porten Alícia a un hospital psiquiàtric a petició del seu promès Hamish. Un tal doctor Bennett li diagnostica histèria femenina. Aquest era un diagnòstic típic del segle XIX, i es tractava… bé, veieu l’enllaç [+],. Suggereixen a la mare de l’Alícia un tractament molt potent. Però quan intenten injectar-li, l’Alícia es rebel•la, se li clava l’agulla a Hamish i Alícia escapa…

I ara que se’ns ha escapat, l’Alícia no tornarà al blog fins el 10 de gener. Bones festes !

377. LA POLÈMICA VIDA DE CARROLL

Fitxa 441. Portada.

El títol del llibre és In the Shadow of the Dreamchild, i té per subtítol The Myth and Reality of Lewis Carroll. L’autora és conscient de que hi ha foscor al voltant de la figura de Lewis Carroll, pensa que hi ha mites, i busca veure què hi ha de veritat i què de falsedat. I la veritat és que fa un treball exhaustiu de cerca de documents, anant a fonts que jo no havia vist explorades, i arriba a conclusions coïncidents amb altres autors, però radicalment oposades a altres: les anàlisis documentades que fa ens presenten un Carroll -un Dodgson– molt menys misàntrop que el que el mite diu, en absolut pederasta, interessat per les dones, no només per les nenes. Però és una visió molt diferent de la d’altres, i ha creat polèmica, i l’han titllat de revisionista.

Fitxa 441. Lorina Liddell. Autor desconegut.
Fes clic per ampliar

Intentar resumir el contingut del voluminós llibre -358 pàgines de lletra atapeïda- és impossible. Només posaré el nom d’alguns capítols, suggeridors del contingut. La part I es diu Painting the Roses: The Making of a Mith, i un dels capítols que conté és The Freudians and the Apologists. I la part II és Restoration: Aspects of a Lost Reality, amb capítols com Photographing Angels, Mistery of Pain, The Unreal Alice o A Prisoner in His Cell. En resum, en opinió de l’autora, es construeix un mite basant-se en algunes realitats agafades com a úniques evidències, i en surt un Carroll-Dodgson amb les característiques psicològiques que s’han difós a bastament. Per donar-hi la volta, cal buscar noves evidències en la documentació disponible –The Lost Reality– que permetin donar una visió més comprensiva i global de la persona. I això és el que fa l’autora en aquest llibre, que a molts dels experts en Carroll no ha agradat. No va agradar, per exemple, a Martin Gardner en la seva primera edició.

Algunes d’aquestes noves evidències són curioses i significatives. Per exemple, al llibre es reprodueixen les pàgines tallades del diari per primer cop, que eren disponibles a la documentació disponible però que ningú havia cregut interessant ensenyar; o es veuen algunes fotos i dibuixos propietat de Dodgson, amb imatges de nus ja no infantils, cosa que permet pensar en una sexualitat lluny de la pederàstia; o un apèndix amb poesia amorosa inequívocament adulta, publicada entre 1859 i 1868, quan tenia entre 27 i 36 anys; o els textos d’Anne Tackeray [+], novel•lista anglesa que Dodgson va conèixer., i germana de William Thackeray, autor de Vanity Fair. Ella va fer aparèixer Dodgson de manera dissimilada, amb el nom de Hexman, en la novel•la semi-autobiogràfica From the Island. Allà Hexman era un jove fotògraf, que vivia al Christ’s College de Cambridge, i que es relacionava amb la gent jove de l’illa de Wright, on passava l’acció.

El llibre té centenars de notes i de referències bibliogràfiques. L’autora, Karoline Leach [+] és escriptora i comentarista, i aquesta és la seva principal obra. Vegeu-ne la seva publicitat a la web: [+].

L’ha publicat Peter Owen Publisher [+] una editorial independent fundada el 1951 que es dedica a llibres molt seleccionats, de ficció o no ficció, literatures poc habituals i un centenar d’autors minoritaris moderns o clàssics dels segles XIX i XX, en general. Entre ells hi ha Salvador Dalí i Quim Monzó, però d’aquest darrer no té actualment cap llibre a la venda.

Fitxa 441
Títol: In the Shadow of the Dreamchild. Contingut: completa biografia i interpretació de Charles Dodgson, amb fotos antigues. Autor: Karoline Leach. Idioma: anglès. Editorial: Peter Owen (Londres i Chicago 1999, 2009). 358 pàg. Mida: 13,5*21,5 cm. Rústica. Preu: $23,95 (Amazon 2019). ISBN: 978-0-7206-1859-4

Fitxa 441. Il·lustracions diverses.: Dalt esq. Louey Webb, admirada per Dodgson. Dalt centre: Wilfred Dodgson, germà de LC. Dalt dreta: Stuard Collingwood, nebot
Baix esq. Nu propietat de Dodgson. Baix centre: pàgines tallades del diari de Dodgson.
Fes doble clic per ampliar.

376. IMATGES D’ALÍCIA PER A ADULTS

Fitxa 440. Portada

El llenguatge està ple d’eufemismes. Una pel•lícula per a adults vol dir porno. En els llibres és més complicat. Hi ha llibres per a infants i llibres per a adults, i entre aquests n’hi ha per a adults tout court, i llibres per a adults-adults, és a dir, els porno. Aquesta acepció no és inclosa als diccionaris que he consultat. Aquest llibre d’imatges d’Alícia per a adults és simplement un llibre d’il•lustracions, que l’editor deu haver cregut que no agradarien els nens, per avorrits, no perquè siguin picants -un altre eufemisme.

La moda que ha vingut els anys recents per fer dibuixar i pintar els adults, per tal que es relaxin, ha generat de tot: mandales, llibres de retallar, unir mil punts, i mil manualitats més, algunes sense tema concret, però moltes amb tema. I, entre aquestes, hi ha diverses edicions relacionades amb l’Alícia. Vegeu, per exemple, els mandales d’entrades anteriors [+] i [+].
Però si el que vols és alguna cosa d’Alícia per a adults-tu-ja-m’entens, pots mirar aquí [+].

Fitxa 440. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar

L’àlbum d’aquesta entrada consta d’unes vint-i-cinc imatges del món d’Alícia, força edulcorades totes, obra de Jade Summer [+], que suposo que deu ser un pseudònim.Té dotzenes d’àlbums per acolorir, de tots els temes. I els seus fans poden acolorir una pàgina i enviar-li. Les que li agraden les penja del web. N’ hi ha unes quantes de sirenes que podriem dir-ne descocades, si és que algú sap què vol dir aquest terme a aquestes alçades. Altres fans comenten que són il•lustracions gorgeous.

Si et compres el llibre, et compres també accés al pdf digital amb el mateix contingut.

Ho ha editat en règim de print-on-demand l’editorial Fritzen Publishing LLC, que només publica els llibres de Jade Summer. No diu on és ni cap referència. El llibre és imprès a Delaware, estat opac dels USA des del punt de vista fiscal i financer.

Fitxa 440
Títol: Alice in Wonderland. The Adult Coloring Book. Contingut: llibre de dibuixos per a acolorir. Autor: Jade Summer. Idioma: anglès. Editorial: Fritzen Publishing (Middletown, DE, USA 2018). 28 pàg. sense numerar. Mida: 21,5*28,5 cm. Rústica. Preu: $7,99 (Amazon 2019). ISBN: 978-1-984010377

Fitxa 440. Cotraportada

375. ALÍCIA D’ADVENT

Capçalera del blog. Fes clic per ampliar

La professora Inés Rosado és mestra d’anglès per a primària a una escola de Sabadell. Està connectada amb tot el món, participa a molts projectes i té molta activitat de blogs i altres eines. Té un blog denominat “Alice in Wonderland for primari ELF“, que té per subtítol “This is a blog to make you ‘curioser and curioser’” [+] Val molt la pena passar-hi una estona. Una de les activitats que ha fet és un calendari d’Advent sobre l’Alícia. [+].

La Reina, en un segell. Fes clic per ampliar

Els calendaris d’Advent són aquells calendaris que van de l’1 al 24 de desembre, i cada dia has d’obrir una porteta o una capseta, i a dins hi ha alguna cosa, un objecte o llaminadura, especialment de xocolata. Però també hi poden haver minijoguines, cromos o enganxines.

Copio de la Viquipèdia que el primer calendari d’advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d’Advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, a cada una de les quals normalment hi havia un personatge religiós dibuixat, com per exemple un sant o la Mare de Déu, que cada dia s’havia d’enganxar al calendari. Les variants actuals són infinites: a un palau de Salzburg hi ha vint-i quatre finestres numerades que es van obrint una cada dia, a una hora fixa, i a dins hi surten personatges reals fent escenes nadalenques. Playmobil i Lego venen les seves caixes. Moltes escoles fan manualitats per fer el seu calendari al llarg de novembre, i després el van obrint al llarg de desembre… excepte la casella del dia 24, que els nens ja són a casa. I aquest any no l’obriran ni el 21 ni el 22 ni el 23, perquè són cap de setmana.

El Temps. Fes clic per ampliar

Per ser estrictes, com sempre som a aquest blog, hem de recordar que el període litúrgic de l’Advent catòlic correspon estrictament al període entre els quatre diumenges just abans de Nadal, en que els fidels esperen la vinguda de Jesús. Per tant l’Advent pot començar entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, i acabar en un diumenge entre el 18 i el 24 de desembre. Però ¿a qui li importa que l’Advent pugui tenir 22 o 29 dies, segons l’any? És més senzill fer calendaris d’Advent de 24 dies, començant sempre l’1 de desembre i acabant el 24, i tema sanjat, que deia aquell president del Barça.

El calendari d’Advent de l’Alícia s’ha fet amb una eina informàtica gratuïta que pots usar per fer el teu propi calendari d’Advent, amb les fotos que vulguis. Aquí tens l’enllaç: [+].

Gràcies, Inés, per la teva aportació al blog. I bon Nadal.

El Barreter, força hippie

374. ALÍCIA FOSCA

Fitxa 439. Portada

A la portada d’aquesta novel•la hi diu una de les frases del poema Jabberwocky: “Beware the claws that catch…“, és a dir, vigila les urpes que atrapen… Van mal dades. La taca de sang de l’ull del Conill n’és el segon indici. I el subtítol ens parla d’un “viatge psicòtic a través dels budells de la màgia i la bogeria“.

Si no fos que hi ha un compromís amb el blog, ja hauria acabat aquí el comentari. Però alguna cosa s’ha de dir. A la contraportada ens informen que una noia rossa és a l’hospital de Ciutat Vella. Hi ha un incendi, i s’escapa; i algú més, algun ésser paorós, s’escapa amb ella. Després d’una fugida dramàtica a través d’un riu d’aigües pútrides i pestilents -ho diu el text- arriba a l’altra riba. Arriba al cor de la Ciutat Vella, on es troba amb el Conill. I…

I no en sé més, perquè vaig parar de llegir.

Christina Henry [+] té una mina d’or amb les novel•les fantàstiques i de por relacionades amb l’Alícia. Té la que comentem, una sobre la Reina Vermella, una sobre l’altra banda del mirall, i moltes altres de la sèrie Black: Black City, Black Spring, Black Hearth… A totes les portades hi surt sang o violència.

Tot aquest subgènere l’edita Penguin a través d’un segell editorial denominat ACE. Ho classifiquen dins de la fantasia. De fantàstic, o de fantasmal.

Deixem-ho aquí.

Fitxa 439
Títol: Alice. Contingut: novel•la negra. Autor: Christina Henry. Idioma: anglès. Editorial: ACE (Penguin, New York 2015). 290 pàg. Mida: 13,5*20 cm. Rústica. Preu: $16.00 (Amazon 2019). ISBN: 978-0-425-26679-3

Fitxa 439. Contraportada

373. DUES BESSONES

Fitxes 437 i 438. Tapa de les capses. Fes clic per ampliar

Per un error meu, induit per Amazon, he comprat dues edicions quasi idèntiques de la mateixa obra, publicades amb dos anys de diferència. És una capsa amb un llibre de tapa dura on hi ha les dues Alícies, il•lustrades per Tenniel i acolorides per Katy Jackson. D’una a altra edició l’editorial ha canviat només les tapes de la capsa, les portades, i alguna cosa de les Il•lustracions: a la primera edició algunes tenien peu, però a la segona edició ja no. Algunes vores de pàgines són diferents, algunes fonts tipogràfiques de textos secundaris també les han canviat, però per la resta, són quasi idèntiques. A la segona hi consta un art director, però que al meu entendre no es justifica, si ja havien fet la primera edició. En fi, deu haver-hi un secret que no sabem.

Fitxes 437 i 438. Jabberwock. Fes clic per ampliar i espantar-te més.

Les il•lustracions són les clàssiques de John Tenniel, però acolorides per Katy Jackson, una il•lustradora especialitzada en llibre infantil i juvenil.
A l’entrada 27 [+] varem discutir fins a quin punt és correcte acolorir les figures d’un altre dibuixant. Allà Fritz Kredel ho feia, i abans ja ho havia fet, en menys extensió, Emily Gertrude Thomson el 1890 per a l’Alícia per a nens [+], quan Carroll era viu. Ara, la qualitat del paper i les noves tècniques d’impressió fan que els dibuixos de l’edició actual siguin molt més brillants i vistosos que els anteriors, tot i que en segueixen molts cops la gamma de colors.

Arcturus Publishing [+] és una editorial de Londres amb una variada gamma de tipus de llibres, per a nens, joves, adults, llibres temàtics diversos, i una important dedicació a llibres de computació. El nom d’Arcturus és el d’un estel molt brillant del cel, molt més gran que el Sol.

Fitxa 437
Títol: Alice Adventures in Wonderland and Through the Looking Glass. Contingut: novel•les originals il•lustrades. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel acolorides per Katy Jackson. Idioma: anglès. Editorial: Arcturus Publishing Ltd (Londres 2016). 256 pàg. Mida: 18,5*23,5 cm. Cartoné i capsa. Preu: $15,38 (Amazon 2019). ISBN: 978-1-78599-434-1

Fitxa 438
Títol: Alice Adventures in Wonderland. Contingut: novel•les originals il•lustrades (inclou Through the Looking Glass). Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel acolorides per Katy Jackson. Idioma: anglès. Editorial: Arcturus Publishing Ltd (Londres 2018). 254 pàg. Mida: 18,5*23,5 cm. Cartoné i capsa. Preu: $15,95 (Amazon 2019). ISBN: 978-1-78888-387-0

Fitxes 437 i 438. Portades. Fes clic per ampliar

372. UNA ALTRA ALÍCIA UNDERGROUND

Fitxa 436. Portada

Hem comentat ja diverses Alícies sota terra, la darrera aquesta [+]. Carroll va redactar la novel•la en forma manuscrita, amb els seus propis dibuixos, just després de l’excursió amb la barca de 4 de juliol de 1862. El febrer del 1863 ja tenia llest el text original, i el setembre de 1864 havia acabat les 39 il•lustracions. Va regalar a l’Alice Liddell l’únic exemplar existent per Nadal de 1864. L’any següent es va editar el text Alice Adventures in Wonderland, amb quatre capítols nous, i il•lustracions de Tenniel.

Copio el que deia a l’entrada 7 del blog [+]:

“El 1885, quan Alice tenia 33 anys, ja casada, Carroll va demanar-li el manuscrit per reproduir-lo en facsímil fent-ne fotos. La feina va costar molt, perquè Alice era molt reticent a deixar el manuscrit en mans d’estranys. El primer gravador va fer fallida, es va haver de contractar un altre gravador, i finalment, el 1886, l’editorial McMillan va publicar el facsímil, i els beneficis de la publicació van anar a hospitals infantils anglesos.

Fitxa 436. Foto familiar a la rectoria de Croft. Carroll seu a l’herba a l’esquerra. Autor desconegut, cap a 1852. Fes clic per ampliar.

Després de la mort del seu marit el 1926, Alice Hargreaves va haver de vendre’s propietats, i entre elles, el manuscrit. El 3 d’abril de 1928 es va subhastar el manuscrit d’Alice’s Adventures Under Ground a la casa de subhastes de Londres Sotheby. El va comprar Abraham Simon Rosenbach, propietari d’un museu i blblioteca a Filadèlfia (Pennsylvania, USA) per £15400. Aquesta quantitat va ser un rècord per un sol manuscrit i quatre vegades el preu de sortida . La vidua de Rosenbach el va vendre a Eldridge R.Johnson. Mort aquest darrer,un grup de bibliòfils americans liderat per Luther H.Evans, de la Columbia University, va comprar el manuscrit, i es va exhibir a la citada universitat per commemorar el centenari de Carroll, i on hi va assistir Alice, amb 80 anys. Finalment, el 1948 van donar el manuscrit al poble britànic “per la seva lluita enfront de Hitler“. Ara el manuscrit és a la British Library, a Londres, i és consultable a aquest enllaç [+].”

El llibre que es comenta aquí és editat precisament per The British Library, a partir del facsímil que tenen. Hi ha una introducció força llarga de Sally Brown, amb unes quantes fotos. Hi explica la gènesi de l’obra, les circumstàncies familiars, les relacions entre Dodgson i la família Liddell, la gènesi del Wonderland, l’edició per impremta de l’Under Ground, la venda del manuscrit… Sally Brown (1950) [+] és una crítica anglesa, centrada en les obres de Lewis Carroll. Ha escrit una introducció a les obres de Lewis Carroll “The Original Alice” [+] que, resumida, deu ser la introducció del llibre que ens ocupa.

The British Library [+] és la biblioteca més important del Regne Unit, i tota una institució. Té una editorial on s’ha publicat el llibre comentat, i una botiga presencial i virtual on es pot comprar de tot, per exemple làmines sobre l’Alícia: [+]

Fitxa 436
Títol: Alice Adventures Under Ground. Contingut: novel•la original manuscrita, i introducció. Autor i il•lustracions: Lewis Carroll. Introducció: Sally Brown. Idioma: anglès. Editorial: The British Library (Londres 2ª ed. 2019). 90 pàg. Mida: 13*19,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. Preu: $22,95 (Barnes & Noble, Nova York 2019). ISBN: 978-0-7123-5243-7

Fitxa 436. Doble pàgina amb manuscrit i il·lustració de Carroll. Fes clic per ampliar

371. L’ALÍCIA CONEGUDA DE CENTRAL PARK

L’Alícia de de Creeft

Al mateix Central Park i no lluny de la font de Sophie Loeb vista a l’entrada anterior [+] , davant la E 57th St.) hi ha l’escultura més coneguda del parc: Alice in Wonderland [+] . Es tracta d’una escultura de mida heroica. Es defineix així una escultura amb personatges o objectes més grans que a la vida real. Fa 4 m d’alt i 6 d’ample. El 1959 l’editor i filàntrop George Delacorte va pagar l’escultura per als nens de Nova York, i en memòria de la seva difunta esposa Margarita. Es va dissenyar el grup per tal que els nens hi pugéssin, i sempre està plena. El difícil és fer una foto sense gent.

L’escultor va ser l’espanyol-català Josep de Creeft [+] (Guadalajara 1884-Nova York 1982) nascut casualment a Guadalajara fill d’un militar de Sant Andreu de Palomar, en aquella època municipi independent de Barcelona, i annexionat el 1897 Després d’estudiar a Barcelona i a Madrid va anar a Paris, va conèixer Rodin i va contactar amb Picasso, Gris i Apollinaire. Va anar als Estats Units el 1929, i el 1936, amb la guerra civil espanyola, s’hi va quedar i el 1940 es va nacionalitzar americà. Després de l’encàrrec de l’Alice va fer moltes exposicions, fins a la seva mort.

El grup escultòric mostra l’Alícia asseguda sobre el bolet de l’Eruga, amb el Gat de Cheshire a la falda. Prop hi ha el Barreter, que és una caricatura de Delacorte. També hi ha el Conill i el Liró. El disseny de tot plegat va ser fet per Ferran Texidor (Barcelona 1907-Màlaga 1992), grafista i cartellista català exiliat el 1937, que treballà a Nova York amb Josep Mª Sert.

Al terra del voltant del monument hi ha un conjunt de cites i poemes de les Alícies. Són les següents, prou conegudes totes

El Gat de Cheshire. Fes clic per ampliar

Tweedledum and Tweedledee
agreed to have a battle
for Tweedledum said Tweedledee
had spoiled is nice new rattle

Twinkle twinkle little bat!
How I wonder what you’re at!
Up above the world you fly
like a tea tray in the sky

They told me you had been to her
and mentioned me to him
She gave me a good character
but said I could not swim

El Barreter. Fes clic per ampliar

Twas brillig and the slithly toves
did gyre and gimble in the wabe
All mimsy were the borogroves
and the mome raths outgrabe

Speak roughly to your little boy
and beat him when he sneezes
He only does it ti annoy
because he knows it teases

Beautiful soup so rich and green
waiting in a hot tureen!
For such dainties would not stoop?
Soup of the evening, beautiful soup!

L’Alícia. Vegeu la mida del cap comparat amb el d’un nen…

Vista lateral del grup escultòric

Pel que fa a escultures, hi ha també a Manhattan un parell de mosaics d’estacions de metro (La Reina de Cors a l’estació de Times Square i tres figures a l’estació de la 50th Street). Totes aquestes obres van ser comentades amb el llibre Alice in Manhattan [+] on, sobre tot, hi ha fotografies evocadores de frases i personatges de la literatura d’Alice.

Vista frontal del grup escultòric. Fes clic per ampliar

370. L’ALÍCIA DESCONEGUDA DE CENTRAL PARK

L’Alícia de Frederick Roth

La ciutat de Nova York sempre ha tingut simpatia per les narracions de l’Alícia. Alice Liddell va visitar la ciutat quan la Columbia University lI va atorgar el doctorat honoris causa, acte en que van coïncidir l’Alícia i en Peter Pan… [+]. Pocs anys després s’inaugurava a Central Park un petit monument on hi apareixen l’Alícia i la Duquessa, amb altres personatges.. És la Sophie Irene Loeb Memorial Fountain de 1936, que va canviar de lloc el 1980 i ara és a la part est del parc, davant de la E 77thSt. Durant uns quants anys no es podia visitar perquè estava encerclada d’una tanca que la deixava lluny, però ara és oberta i constitueix el James Michael Levin Playground. A les tardes, després de l’escola, està ple de nens jugant-hi i mullant-se amb l’aigua de la font.

Les altres cares de l’escultura. Fes clic per ampliar.

El 1926 pel filàntrop August Heckscher va voler dedicar un monument a Sophie Loeb [+] (Rivne, actual Ucraina 1876-1929), que va ser una periodista i treballadora social que es va dedicar a la infància sense llar i va fundar a Nova York una xarxa de centres socials per acollir nens.L’escultura fou feta per Frederick Roth [+], que té altres escultures al Central Park. L’obra que ens ocupa té quatre cares, totes esculpides amb personatges d’Alice in Wonderland. És de pedra rosada, i els personatges són molt hieràtics, excepte l’Alícia, a la que l’escultor li va posar un somriure plàcid, una mica forçat, crec jo. A cada costat hi ha inscripcions morals. Són les següents:

In memory of Sophie Irene Loeb. Lover of children. A home for every child (A la memòria de Sophie Irene Loeb. Amant dels nens. Una casa per a cada infant)
May I never fail a friend nor fight a foe but fairly (Que mai no falli a un amic ni lluiti contra un enemic, si no tinc la raó)
In the depths of despair may never lose hope (En el més fondo de la desesperació no s’ha de perdre mai l’esperança)
Her greatest wealth was her heart of gold (La seva màxima riquesa era el cor d’or)

No molt lluny, al mateix Central Park, hi ha una escultura dedicada a Hans Christian Andersen, i també l’escultura més coneguda del parc: Alice in Wonderland. Però d’aquesta en parlarem la propera setmana.

La Reina

369. ALÍCIA ANTIPÒDICA. O ANTIPÀTICA?

Fitxa 435. Portada. Fes clic per ampliar

Quan l’Alícia entra al cau del Conill i va caient, pel camí reflexiona si arribarà a travessar tota la Terra i sortirà a l’altra banda, on es trobarà amb els habitants d’allà, que ella anomena en anglès the anthipaties, traduit pels antipàtics o els antípates, noms estrafets de les antípodes. Poc es podia figurar l’Alícia que al cap d’uns anys hi hauria una Alícia d’allà, aborigen d’una ètnia del desert oest d’Austràlia, que es diria Alitji, i que la narració estaria escrita en el dialecte pitjantjatjara.

Efectivament, el 1975 el departament d’Educació d’Adults i la universitat d’Adelaide van decidir traduir i adaptar l’Alícia al principal dialecte de l’oest d’Austràlia, i un dels més parlats. L’objectiu era tenir un text -a part de la Bíblia- en el seu idioma, i en paral•lel el text en anglès. Per tal de fer un text adequat als receptors es va modificar notablement l’entorn: l’Alícia va passar a ser una indígena de la tribu; el Conill va transformar-se en un Cangur blanc -no perquè allà no hi hagi conills, més aviat en sobren, com el lector sabrà- , la Reina va passar a ser la Bruixa, el Gat de Cheshire un Gat salvatge, els eriçons del croquet són equidnes -aquest petit monotrema tan sorprenent als nostres ulls europeus- el Barreter un Vaquer -un cowboy– , la Llebre un Cavall -res a veure amb el Perfecte Cavall d’en Ballester [+]– i el Liró un coala.

Fitxa 435. La Bruixa i el joc de croquet. Fes clic per ampliar.

Tot l’entorn és, doncs, del desert australià, i les il•lustracions són les adients. L’Alitji i altres nens i nenes van sempre nus, i es mouen en uns paisatges no figuratius, similars als de pintures aborígens australianes [+], sense la perspectiva clàssica, i amb punts i ratlles de fons. Les il•lustracions de la primera edició del llibre, el 1975, foren fetes per Byron Sewell, a qui hem vist en anteriors treballs, el darrer aquest: [+]. L’edició que ens ocupa, de 1991, ha estat il•lustrada per Donna Leslie (1963) [+], professora associada de la universitat de Queensland i experta en història de l’art australià.

La traducció i l’adaptació del text fou feta el 1974 per Nancy Sheppard [+] (Sydney 1933), estudiosa de les llengues aborígens australianes i professora associada de la universitat d’Adelaide. No té altres textos escrits. Hi ha unes notes de Barbara Ker Wilson (Sunderland UK, 1929) on destaca que, en la seva opinió, aquesta traducció va ser, el 1975, la número quaranta-quatre en el còmput d’idiomes de l’Alícia. Però estic segur que se’n oblida, per exemple no cita el català.

La primera edició del llibre fou institucional, a càrrec del departament d’Educació d’Adults d’Austràlia i la universitat d’Adelaide. Aquesta edició va publicar-se el 1992 per part de Simon & Schuster Australia, i per Ten Speed Press (Berkeley CA).

Al llarg d’aquest text he anat fent servir el terme aborigen, d’acord amb la definició coneguda d’habitant o poble originari d’un país abans de la seva colonització. Se’n ha dit pobles natius, primers pobles, quart món, primeres nacions i pobles autòctons, però no agraden prou i no són prou definitoris. Com que aborigen ha agafat entre certs col·lectius una connotació discriminatòria, cada vegada que llegeixis aborígen substitueix-lo per poble indígena, que és com les Nacions Unides prefereix dir-ne ara. Fns que a alguns el terme indígena els sembli també pejoratiu. I així successivament.

Fitxa 435
Títol: Alitji in Dreamland. Alitjinya Ngura Tjukumankuntjala. Contingut: novel•la original, adaptada i traduida. Il•lustrada. Adaptació i traducció: Nancy Sheppard. Il•lustracions: Donna Leslie. Idiomes: pitjantjatjara i anglès. Editorial: Ten Speed Press (Berkeley 1992). 104 pàg. Mida: 27,5*21,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. Preu: $24 (Amazon, segona mà 2019). ISBN: 0-89815-478-2

Fitxa 435. Les germanes i el cangur blanc. Fes clic per ampliar