171 ALÍCIA BUDISTA, NOMÉS FALTAVA AIXÒ.

Portada. Fitxa 222

Portada. Fitxa 222

Un frare cartoixà, un frare agustí, un dominic i un jesuïta eren a una reunió i de sobte es va apagar la llum. El cartoixà va dir “Déu ens ha donat la llum, Déu ens la treu. Alabat sia Déu“. L’agustí va proposar un debat sobre la veritable naturalesa de la llum. El dominic va lamentar-se amargament dels pecats dels presents, que havien provocat el càstig de quedar-se sense llum. I el jesuïta va preguntar on hi havia la caixa d’interruptors per mirar d’arreglar-ho.

Desconec, lector, els teus coneixements sobre les subtileses de la religió catòlica, però els quatre personatges citats són paradigma de les diverses formes d’atacar una determinada realitat. Jo sóc més aviat línia “jesuïta”, com la major part d’enginyers. Però hi ha també místics, especulatius i responsabilitzadors dins de la mateixa organització. Amb el budisme passa el mateix, més decantats cap a les formes més místiques.

El budisme és una religió (o filosofia, no hi ha acord) no teïsta, fundada sobre la base dels pensaments de Siddhartha Gautama, el Buda (el Despert). Té moltes variants i tradicions, fins i tot contradictòries entre elles: algunes sectes impedeixen tenir béns materials, altres prometen l’èxit material a la terra, unes impedeixen treballar i obliguen a demanar almoina, altres obliguen a treballar; unes reneguen de la ciència, altres afirmen que Buda va ser el primer científic. Unes es mantenen al marge de la política, altres es presenten a les eleccions allà on en fan.

El budisme zen és una d’aquestes variants, inicialment de la Xina però popularitzada al Japó, i estesa per occident, especialment als Estats Units d’Amèrica i Alemanya. Zen vol dir aproximadament meditació, que busca la il•luminació interior, el que vulgui dia això: intentar la traducció de conceptes orientals a llengües occidentals amb diferent sensibilitat i diferent tradició lògica no deu ser fàcil, i de fet no crec que un budista occidental i un budista oriental es puguin reconèixer com a iguals. La subescola Rinzai basa la meditació en els koan, o textos breus a vegades sense sentit (sense sentit per als que seguim la lògica occidental): “Quin soroll fas quan aplaudeixes amb una sola mà?“. Les arts marcials, el ioga i aquest tipus de frases i meditacions eren les que tant èxit van tenir entre els seguidors de la sèrie de televisió Kung Fu, de 1972, amb “el pequeño saltamontes“: un monjo budista caminant per l’Oest americà mentres buscava el seu mig germà.

Doncs el llibre “Wonderland. The Zen of Alice” és una presentació del budisme zen als no fidels, agafant com a punts de motivació frases de l’Alícia. “L’Alícia cau a un forat. No hem caigut nosaltres també en algun forat? I què trobem al forat?” etc etc. És una obra breu, amb vuit capítols que, de fet, són més sermons o homilies que desenvolupaments lògics. A partir de metàfores, al•lusions i comentaris sobre la vida personal de l’autor i la seva trajectòria vital, va explicant, de forma molt poc estructurada, conceptes com karma, nirvana, meditació, i tota la resta. No és pas un catecisme, sinó un text per seduir occidentals, en la línia dels textos d’autoajuda. Els textos d’Alícia són només cites introductòries, perquè realment les bases de les reflexions són diversos textos de la seva tradició budista i diversos koans.

L’autor és Daniel Doen Silberberg (1947), alemany emigrat als EUA. Estudià literatura anglesa i psicologia, i ha acabat sent el fundador del la comunitat budista Lost Coin Sangha, (la Comunitat de la Moneda Perduda) de la secta Pruna Blanca, de les línies budistes Rinzai i Soto [+]. No tenen monestir propi, sinó ensenyament a distància i cinc llocs de reunió, a San Francisco, Marin, Florida, Salt Lake City i Düsseldorf, sota la direcció directa o a distància de Doen. Parallax Press [+] és una editorial al servei de les seves comunitats budistes americanes i franceses.

Realment no hauria pensat mai que l’Alícia em portés a comentar llibres religiosos. Però no només religiós. Ara el budisme s’ha convertit, per al món occidental, en un recurs d’autoajuda fins i tot empresarial: com que no cal creure en cap déu… Vegeu el llibre del final, de Franc Ponti, consultor empresarial, escrit amb la col•laboració d’Oriol Pujol (no el polític sinó un empresari que viu a l’Índia i Catalunya). Us imagineu ara i aquí un llibre que tingués per títol “Todo lo que Jesucristo puede hacer por su empresa“? Els d’IESE (Opus) i Esade (jesuïtes) serien els seus editors naturals. Però no. L’ètica i la moral d’alguns dels que surten de les escoles de negocis són clarament millorables.

Esperem que si una secta budista entra a una empresa ho faci millor i amb més moral que el que van fer els de la secta Agora, que van enfonsar en quatre anys l’empresa Rania després de convèncer el seu propietari Freixas de que els deixés fer. I li van esquilmar, entre projectes utòpics i amb robatoris directes, 1200 milions de pessetes…

FITXA 222
Títol: Wonderland. The Zen of Alice. Contingut: Assaig sobre budisme. Autor: Daniel Doen Silberberg. Il•lustracions: no n’hi ha. Pròleg: Genpo Merzel Roshi
Idioma: anglès. Editorial: Parallax Press de la Unified Buddhist Church (Berkeley, California, 2009). Mida: 20*15,5 cm, rústica. 103 pàgines. Preu: $11,42 (Amazon, 2015) ISBN: 978-1-888375-95-4

¿Qué hace Buda en mi empresa?

¿Qué hace Buda en mi empresa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s