437. ALÍCIA ALICE FONTANA

Fitxa 499. Portada

Fontana és un segell editorial d’Ediciones Brontes [+] que fa de tot. Té una sèrie d’obres bilingües de la literatura universal, i l’Alícia n’és una d’elles. La traducció és feta pel traductor habitual de l’editorial, Francesc Lluís Cardona Castro (1940), un autor i traductor tot terreny. Com a autor [+]   té obres com Viaje a través del erotismo, El libro de oro de los celtas o Gustav Klimt; dotzenes d’articles de temàtica variada a la revista Historia y Vida, i com a traductor, a més de l’Alícia, molts altres contes infantils.

La breu introducció d’aquesta edicióno té cap originalitat: una mica de biografia de Dodgson, i l’episodi de la barca on va generar l’Alícia. La traducció no té res de particular, sense notes ni explicacions. Sospito que és un retalla i enganxa d’altres llibres, alguns de sudamericans, per algunes paraules no usades aquí com melcocha (toffee, però mal traduit). Però potser no.

A Fontana editen tota mena de llibres de literatura universal, on en porten més de 250. Deu d’aquests són bilingües. Brontes té altres línies editorials, com una d’espiritualitat esotèrica, de continguts sorprenents per a mi.

Deixem-ho córrer…

Fitxa 499

Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Alice in Wonderland. Contingut: Llibre en edició bilingüe i il·lustrat, i amb estudi preliminar.  Autor: Lewis Carroll.  Idiomes: espanyol i anglès.  Traductor: Francesc Ll. Cardona. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Fontana-Olmak Trade (bilingüe 2016). Preu:  7 € (Vitòria 2016)). Mida: 11*18 cm. 217 pàgines. Rústica. ISBN: 978-84-15999-63-8

Fitxa 499. Poema del ratolí bilingüe

436. EL MIRALL DE LA GAVINA

Fitxa 498. Portada

Haviem comentat ja en aquest blog l’Alícia de l’editorial Gaviota [+]   traduida per Joëlle Eyheramonno. Al cap de set anys l’editorial va decidir publicar el Mirall. Però entre una i l’altra edició hi ha una diferència significativa: no se’ns diu qui és el nou traductor. Fent una mica de recerca, el poema Jabberwocky és aquí traduit com Fablistanón. Però hi ha dos traductors que han usat aquest terme: Buckley [+] i Jorge E.Sánchez. El d’aquesta entrada no és del primer traductor perquè el primer vers de Buckley és sempre (té diferents versions lleugerament diferents) “Borboteaba. Los viscoleantes toves…” i aquí és “Asurraba. Los viscovivos toves…“.

Tinc la versió de Jorge E.Sánchez (de 1996) idèntica a la d’aquesta edició, que és de 1990, però en desconec l’obra a la que va aparèixer. I, per altra banda, Sánchez va traduir per a Fontana l’obra [+], inclosa a la fitxa 355, i no s’assembla de res ni el poema ni la resta de la traducció. Hi haurà més d’un Jorge E.Sánchez, com en una ocasió vaig llegir?

En tot cas, adjunto la traducció del poema, al final d’aquesta entrada. És una traducció digna, on sembla apreciar-s’hi la voluntat de seguir traduccions anteriors, sense atrevir-se a un estil propi

Aquesta edició té una breu introducció elogiosa de Juan González Álvaro que es titula “El extraño caso de mister Carroll y el reverendo Dodgson“.  A El País va sortir un comentari aquest prologuista i editor [+] quan va morir als 65 anys, el 2020.

Les il·lustracions són les clàssiques de Tenniel., excepte la portada que és un collage.

Fitxa 498

Títol: A través del espejo y lo que Alicia encontró al otro lado. Contingut: Llibre traduit i il·lustrat.  Autor: Lewis Carroll.  Idioma: espanyol.  Traductor: no consta. Pròleg: Juan González Álvaro. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Gaviota (1990) Preu:  10 € (segona mà, TodoColección,2021). Mida: 20*12,5 cm. 197 pàgines. Cartoné. ISBN:  84-392-8028-9

Fitxa 498. El Fablistanón, traductor desconegut

435. DUES ALÍCIES DE POCHE

Fitxa 496. Portada

Folio i Le Livre de Poche són dues clàssiques  editorials franceses i en francès, amb milers de llibres editats. Folio, més de sis mil, i Le Livre de Poche més de trenta-mil, diuen. Vaig comprar les dues edicions de les Alícies en plena pandèmia, molt barates: menys de 5 € cadascuna. S’assemblen en algunes coses: totes dues són impreses a Barcelona,  tenen il·lustracions a la portada que no diuen qui les ha fet, i “pays des merveilles” ho posen en minúscules.

Hi ha més diferències que semblances. L’edició de Folio té les dues Alícies, un voluminós pròleg de Jean Gattégno i les il·lustracions de Tenniel.  En canvi la de Le Livre de Poche només té la primera Alícia, cap introducció ni pròleg, tampoc il·lustracions i és més cara.

Jean-Pierre Gattégno (1944) [+]   és un escriptor i crític francès de pare turc i mare grega, que ha escrit llibres d’intriga psicològica i ha fet moltes introduccions i propostes pedagògiques per a les obres de Folio. En el seu pròleg destaca que les Alícies van representar una nova visió dels llibres de contes de fades, que, juntament amb Peter Pan, van renovar el gènere i ningú més l’ha continuat així, per sort, segons Gattégno. Ho diu en el sentit positiu, és a dir que, si ja s’han fet obres que són a dalt de tot, no val la pena seguir intentant millorar-ho…  El pròleg és realment interessant i val la pena comprar el llibre només per llegir-lo.

Poema del Ratolí. Esquerra: Folio. Dreta: Le Livre de Poche

El traductor de Folio és Jacques Papy (1908-1968), que va fer el treball el 1961. Gattégno diu que ha modificat una mica el text, però no en dona gaires detalls. Papy [+]   fou un important traductor  conegut per les seves traduccions de les Alícies, L’Illa del Tresor i diverses obres de Lovecraft. Les seves Alícies les haviem vist ja fa anys, aquí: [+]. El poema Jabberwocky no l’ha traduit Papy, sinó el seu amic Henri Parisot [+].

El traductor de Le Livre de Poche és Michel Laporte. És un traductor i adaptador de contes clàssics, i redactor de grans llibres il·lustrats de mitologia, de biografies, d’història… No en trobo més referències.

L’editorial Gallimard ja l’haviem vist a aquest blog. Le Livre de Poche [+] va ser fundada el 1953 i va passar a ser propietat d’Hachette, que n’ha modificat lleument el format, i la línia editorial però mantenint les característiques bàsiques: llibre petit, de tots els temes, i molt barat. Flammarion els va imitar el 1958 amb J’ai Lu, i després Gallimard el 1972 amb Folio.

Fitxa 496

Títol: Alice au pays des merveilles. De l’autre côté du miroir. Contingut: Novel·les traduides i il·lustrades.  Autor: Lewis Carroll, amb notes de Jean Gattégno.  Idioma: francès.  Traducció: Jacques Papy (1961). Il·lustració: John Tenniel. Editorial: Gallimard-Folio classique (Paris 1994). Preu:  4,10 € (Amazon, 2021). Mida: 11*18 cm. 374 pàgines. Rústica. ISBN: 978-2-07-046660-3

Fitxa 497

Títol: Alice au pays des merveilles. Contingut: Novel·la traduida.  Autor: Lewis Carroll.  Idioma: francès.  Traducció: Michel Laporte (2010) Il·lustració: no n’hi ha. Editorial: Le Livre de Poche jeunesse (Vanves 2014). Preu:  4,95 € (Amazon, 2021). Mida: 12,5*18 cm. 152 pàgines. Rústica. ISBN: 978-2-01-000924-2

Fitxa 497. Portada

432. ALÍCIA COMPTA, COMPTE!

Fitxa 494. Portada

Aquesta edició de 1990 de Barcanova fa anys que està exhaurida, i ara l’he trobat per un venedor de llibres d’ocasió i de segona mà.  Conté les dues Alícies, moltes notes i dos  apèndixs, el primer sobre el text i el segon sobre les il·lustracions. És, imagino, una de les poques Alícies en català que faltaven per comentar al blog.

El text ha estat traduit per Victor Compta (Barcelona 1950-Sabadell 2018) [+] . Era llicenciat en matemàtiques i filosofia i lletres. Va ser redactor, corrector, editor i director d’editorials i revistes,  i els darrers vint-i-cinc anys es va dedicar exclusivament a la traducció de l’anglès i del francès, principalment de narrativa i assaig (Pennac, Tabucchi,  Durrell, Doris Lessing o Rabelais), amb alguns premis.

La meva opinió és que es tracta d’una bona traducció, força lliure i que procura la fidelitat a l’esperit del text més que la fidelitat a cada terme. Per exemple, inventa termes com Tirolam i Tirolí, o Closcot Rabassut. Bandersnatch no el canvia, però  el Jabberwocky el tradueix per Barboterum. Jo el trobo amb massa termes estrafets, que dificulten el ritme del poema.  

Hi ha força notes de l’autor, espigolades d’aqui i d’allà (Gardner, Ojeda,…), bàsicament per comentar aspectes de la traducció, els poemes parodiats en anglès, o dades històriques o erudites, com per exemple com era i on vivia l’ocell denominat dodo. Com a aspecte diferent d’altres traduccions, al capítol 8 del Mirall hi intercala el fragment de la Vespa amb perruca, que es va descobrir el 1974 i que a moltes traduccions no hi figura.

 L’extraordinari apèndix és de Ramón Buckley, prolífic traductor i comentador de les Alícies, al que ja hem vist moltes vegades, començant per aquí: [+]. És aquell apèndix que comença “Ho ha dit una computadora de Califòrnia: Alícia en Terra de Meravelles no va ser escrita per Lewis Carroll sinó per la reina Victòria d’Anglaterra“, i a partir d’aquí tot de comentaris interessants. El Buckley traductor va ser el que va dir que “la única forma de ser fidel al seu esperit [de Carroll] és, precisament, traint la lletra del text original“

També hi ha un miniapèndix dedicat a les il·lustracions de Tenniel, de Maria Isabel Villarino, il·lustradora i escriptora de la que no trobo referències a la xarxa. Per cert que, a més de les il·lustracions de Tenniel, al Mirall hi va intercalant taulers d’escacs amb la posició de les peces en cada capítol, com feia l’edició de Stilman [+].  Als poemes inicials de cada novel·la hi han posat també, sense citar-ho, una il·lustració de Merwin Peake [+], la de la portada del llibre de l’enllaç   També hi ha un retrat de Charles Dodgson fet per Justo Barboza [+], reproduit al final d’aquesta entrada..

L’editorial Barcanova havia estat ja citada i comentada a aquest blog: [+]

 Fitxa 494

Títol: Les aventures d’Alícia. Contingut: els dos originals traduïts i il·lustrats, amb pròleg, notes i apèndix Autor: Lewis Carroll, amb apèndixs de Ramón Buckley i María Isabel Villarino..  Idioma: català.  Il·lustració:  John Tenniel.  Traducció i notes: Víctor Compta. Editorial: Barcanova Nausica (Barcelona 1990). Preu:  14 € (TodoColección, 2021). Mida: 16,5*24,5 cm. 285 pàgines. Cartoné. ISBN: 978-84-7533-507-1

Retrat fet per Justo Barboza

431. ALÍCIA COLOMBIANA

La major part d’edicions de les Alícies en castellà fetes per autors i traductors de Llatinoamèrica són molt pulcres i asèptiques, sense que en el text es notin peculiaritats lèxiques de l’origen del traductor. Aquesta traducció no és una excepció: pulcra i asèptica. Però el que li falta de llenguatge acolorit del text li sobra als poemes. Vegem-ne tres exemples:  el poema de la Fúria que caça el ratolí no té cap mena de rima, i fa dir als personatges frases que no s’assemblen de res a les de l’original. I les poesies infantils de la Sopa i de la Rata Pinyada reben una traducció sui generis, totalment diferent tant de la poesia genuïna original en anglès, com de la versió que fa en Carroll, i també diferents de les traduccions, que procuren  normalment fer una certa referència al text en anglès. Però aquí, la traductora ha optat per la creativitat pròpia…  i el mateix amb la resta de poesies. Només es capté una mica a la poesia del prefaci, la de la daurada tarda. Tot això ho explica al pròleg, on expressa la seva admiració per Dodgson.

Fitxa 493. Portada

La traductora és Mercedes Guhl Corpas (1968). És una traductora colombiana [+] que va fer estudis de master al Regne Unit. Ha traduït molts llibres per a joves i adults per a diferents editorials, sobre tot sud-americanes. Actualment és docent a la Universidad Autónoma de Guadalajara (Mèxic). A aquesta entrevista [+] dona totes les seves idees de la traducció, de les editorials i dels agents literaris. Molt interessant.

Les il·lustracions són les clàssiques de John Tenniel, i unes quantes, en blanc i negre, d’Arthur Rackham, fetes en general petites.  Estan barrejades sense ordre aparent.

Panamericana  Editorial [+] té seus a Colòmbia. Mèxic i Perú i té tota mena de publicacions en tots els àmbits clàssics: novel·la, juvenil, biografies, història, benestar i salut… Té quatre edicions diferents de l’Alícia, en diferents formats.

Fitxa 493

Títol: Alicia en el País de las maravillas. Autor: Lewis Carroll. Contingut: original traduït i il·lustrat, amb pròlegs i cronologia.  Idioma: espanyol.  Il·lustració:  John Tenniel  i Arthur Rackham.  Traducció: Mercedes Guhl Corpas. Editorial: Panamericana (Bogotá, Colòmbia). Preu:  26500 COP (Feria del Libro de Medellón, 2015). Mida: 13,5*20,6 cm. 175 pàgines. Rústica. ISBN: 978-9583-0018-8

428. SNARK EN FRANCÈS ES TRADUEIX SNARK

Fitxa 489. Portada (per ampliar imatges, clica amb el botó dret i obre en una pestanya nova)

Aquesta és una entrada erudita, sense il·lustracions. Va dedicada als llenguados, als que els interessen les llengües i idiomes.

L’entrada 409 d’aquest blog [+]    tractava d’una traducció al francès de The Hunting of Snark, amb diversos elogis, tant del format com de la traducció. I hi dèiem:

” el primer a traduir l’Snark al francès, el 1929, fou Louis Aragon (1897-1982), metge, poeta, periodista, novel•lista i militant del Partit Comunista francès. Quan va fer la traducció era al final de la seva època dadaïsta-surrealista, a la que va renunciar per adoptar postulats militants comunistes. Després fou estalinista, de la resistència francesa, …. Al final de la seva vida va denunciar l’autoritarisme soviètic i traduí Milan Kundera, durant la Primavera de Praga. Estaria bé veure la traducció d’Aragon i comparar-la amb aquesta de Jacques Roubard “

Fitxa 489. Començament de la Crisi Primera.

Doncs aquí tenim la traducció d’Aragon, que firmava només amb el cognom: Aragon [+].  De les edicions anotades de Martin Gardner  (comentades aquí: [+] i aquí [+])  la darrera i definitiva ens diu que  la d’Aragon és una traducció “pedestre”, en el sentit de vulgar, i adotzenada, perquè no té rima ni mètrica. I, afegeixo jo, sense puntuació entre frases, però això potser era el que perseguia Aragon.  Va defensar entre els seus cercles del partit comunista francès (1931) que  els textos de Carroll, sota l’aparença de contes per a infants, eren textos de protesta contra la moral i la hipocresia burgeses victorianes.  Però André Breton, el 1939 el va refutar.

L’edició que comentem és la de 1929, però reimpresa el 1962. Només hi ha el text francès, a diferència de la major part d’edicions, que confronten el text anglès amb la traducció. Tampoc hi ha il·lustracions, més enllà de la portada, i del mapa de l’oceà, del que no cita l’autoria.

Per si vols la traducció il·lustrada en forma de còmic (en francès BD) pots comprar-la aquí [+]. L’il·lustrador és Mahendra Singh [+] . Potser un dia tindrem aquesta edició…

Han editat aquest llibre les Editions Seghers [+]. Foren fundades el 1938 a Villeneuve-lès-Avignon pel poeta Pierre Seghers, i s’ha dedicat especialment a l’edició de poesia, començant per Paul Éluard, i seguint per Aragon, Breton i molts altres. L’editorial ha estat comprada pel grup Planeta.

Fitxa 489

Títol: La chasse au Snark. Contingut: The Hunting of the Snark traduit. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: francès.  Il·lustració de portada:  Mario Prassinos. Traducció: Louis Aragon (firma només Aragon). Editorial: Editions Seghers (Paris 1929, 1962). Preu: 20 € (segona mà, TodoColección 2021. 69 pàgines. Mida: 13,5*16 cm. Rústica. ISBN: no era implantat aleshores.

Fitxa 489. Final de la Crisi Vuitena

424. ALÍCIA RETRO

Fitxa 480. Portada de F.Adams (Per ampliar les imatges fes clic amb el botó dret del ratolí i obre una nova finestra)

Aquesta edició va fer-se el 1964 i és la reproducció d’una edició de 1922, sense notes ni comentaris. L’edició de 1922 intercalava làmines de colors, però l’actual té al llarg del text il·lustracions en negre, amb lletres capitals, marges i altres ornaments, fets per Gwynedd M.Hudson per a aquesta edició.  Les làmines de colors són totes al centre del llibre, com a  picture gallery amb setze il·lustracions a color de diversos artistes, inclosa Hudson. Pook Press [+] diu que n’ha tornat a publicar-ne una versió el 2014, però no és cert: hi ha alguna il·lustració de F.Adams, i cap rastre de Hudson, només la tipografia.

Fitxa 480. Alícia i Dinah. Imatge de G.M.Hudson

No he trobat pràcticament informació de l’artista, que va morir molt jove (1909-1935) [+]. Va il·lustrar també Peter Pan.

Altres il·lustradors d’aquesta edició són A. Rackham [+] que ja hem vist diverses vegades,  F.Adams [+]  ,  i també H.Rountree, C.Robinson, i B.Pease. Aquests tres darrers no han aparegut a aquest bloc. L’editorial és Robert Frederick Ltd. [+] És una empresa del Regne Unit que ven tota mena de productes relacionats amb llibres, jocs, calendaris i material d’oficina.

Fitxa 480. L’Eruga, imatge de G.M.Hudson

Fitxa 480

Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Novel·la original, il·lustrada. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: anglès.  Il·lustracions:  Gwynedd M.Hudson i altres. Editorial: Robert Frederick Ltd (Downwood, UK 1994). Preu: obsequi A.L.(2016). 181 pàgines. Mida: 19,5*245 cm. Cartoné. ISBN: 978-1-85081-233-0

Fitxa 680 Alícia i el grifó, de B.Pease

423. ALÍCIA RIDDELL EN CATALÀ

Fitxa 485. Portada (Per ampliar, fes clic amb el botó dret del ratolí i obre en una pestanya nova)

La traducció d’aquesta Alícia és de Pau-Joan Hernández i Jordi Vidal i ja ens l’havíem trobat en una edició anterior corresponent a les fitxes 21 i 207 [+]. La única diferència és que en l’edició comentada aquí hi ha el poema inicial del conte. És una traducció molt correcta, pel meu gust. Pau-Joan Hernández [+] (Barcelona 1967) és escriptor i traductor, amb una abundosa obra per a públic juvenil, i molts premis literaris. És professor de la facultat de Traducció de la UAB. Jordi Vidal i Tubau [+]  (Barcelona 1963) és traductor autònom, especialment de narrativa infantil i juvenil. I ha traduït al català el Flatland (Planilàndia) d’Edwin Abbott, un llibre absolutament recomanable. De Jordi Vidal n’havíem vist també una altra traducció: [+] .

Fitxa 485. Les tres germanes

Les il·lustracions són de Chris Riddell [+] .  És un il·lustrador de Ciutat del Cap (1962) però que ha viscut tota la vida a Anglaterra, i de petit admirava les il·lustracions de John Tenniel per a les Alícies. És també escriptor i editor, a més d’il·lustrador de llibres i sèries.  A aquesta Alícia hi té il·lustracions en blanc i negre, i de colors, en pàgines senceres o dibuixos barrejats amb el text.  Té una considerable llibertat per fer dibuixos que no segueixen les pautes habituals, com es pot veure en les que acompanyen aquesta entrada. El dibuix en blanc i negre del començament del conte representa la germana gran Lorina que està llegint, i al seu costat hi té l’Alícia, però també la germana petita Edith, que no es cita a l’obra. La composició de la il·lustració -no per casualitat- és similar a alguna de les fotos clàssiques fetes per Dodgson de les tres germanes, i que podem veure aquí [+] .  Un altre exemple: al berenar de bojos, el Barreter és aquí una noia jove, un canvi de gènere que no havia vist en cap altre il·lustrador. També fa servir perspectives notables, com la de l’ull de l’Alícia vist des del jardí on voldria anar, a través de la porta petita que no pot creuar.  En tot cas, il·lustracions notables i variades, que probablement són el principal valor del llibre.

Baula és la marca en català dels llibres de l’editorial Edelvives, i que hem vist en unes quantes ocasions. Fa llibres d’Alícia amb tapa dura, de regal, i li deu anar bé el negoci, perquè els darrers anys va traient un llibre cada any. Li hem vist un dels llibres de dimensions més grans, ja citat abans [+]  i un dels més pesats. [+]

Per cert, anuncien que el juny de 2021 sortirà l’Alícia a través del mirall de Chris Riddell. Estarem a l’aguait.

Fitxa 485. L’ull plorós de l’Alícia

Fitxa 485

Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Alice in Wonderland traduït i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: català.  Il·lustracions:  Chris Liddell. Traducció: Pau-Joan Hernández i Jordi Vidal. Editorial: Baula (2020). Preu: 26,60 € (Ona 2020). 303 pàgines. Mida: 20*25 cm. Cartoné. : 978-84-479-4236-7

Fitxa 485. Alícia i la Barretera

422. ALÍCIA GISELFUST

Fitxa 481. Portada (Per ampliar les imatges fes clic amb el botó esquerre del ratolí i clica “Obre en una pestanya nova”)

L’ editorial Alma ja ha presentat un producte  a aquest blog: una col·lecció d’enigmes més o menys vinculats a les Alícies [+] .  El llibre que comentem aquí inclou les dues Alícies, ja editades anteriorment i traduïdes respectivament per Mauro Armiño i per Teresa Barba i Andrés Barba.  La traducció dels Barba l’havíem vist i comentat ja [+]  , i la d’Armiño també, molt recentment [+].

La novetat d’aquest volum són les il·lustracions. Qui hi ha sota el pseudònim Giselfust?  [+]   Doncs és Gisela Navarro Fuster il·lustradora. Deu tenir ara 42 anys, dada que no diu però que es pot deduir del seu blog, que per cert no actualitza des de 2017. A la seva web es pot veure una bona selecció dels seus treballs, on dominen els grisos i els vermells poc intensos. Trobo que, en certa manera, el seu estil té una retirada amb el d’ Iban Barrenetxea [+] .

El que li trobo de més original a Giselfust són les perspectives noves de moltes il·lustracions. Per exemple, la figura d’Alícia en el mar de llàgrimes vista com des del lateral d’una peixera, i per tant se li veu el cos de fora i les cames dins de l’aigua. O el Cavaller Blanc vist des del davant del cavall. O, especialment, la doble pàgina en que l’Alícia travessa el mirall, que està al pla central perpendicular a la cara de l’espectador. I, per tant, es pot veure l’Alícia distribuïda entre el seu menjador i el menjador del mirall. La perspectiva s’assembla a la d’una obra de teatre que vaig veure fa una pila d’anys, en la que al llarg de l’obra s’anava construint una paret en el jardí comú per separar dos enamorats, i l’escenògraf va fer que la paret dividís l’escenari pel mig perpendicular a la platea.  L’Alícia, com a tots aquests dibuixos, travessa el mirall sense canviar la seva orientació espaial, simplement travessa el mirall, com Tenniel ja va il·lustrar. És a dir que l’Alícia és dins del món del mirall però és l’Alícia del món normal, no la seva imatge especular. Això em fa reflexionar sobre si els éssers que viuen al país del Mirall tenen la dreta “a la dreta” o no. Però, naturalment, no ho podem saber perquè quan mirem un mirall el que veiem és el que hi ha a aquest costat (excepte l’Alícia, que hi va veure coses només de l’altre costat…). Deixem-ho estar.

Esquerra: L’Alícia dins del mar de llàgrimes. Dreta: el Cavaller Blanc

L’Alícia travessant el mirall. segons Giselfust

L’Alícia travessant el mirall segons Tenniel

Per acabar de parlar de les il·lustracions, val la pena destacar que les dues lletres I del nom de l’Alícia a la portada són diferents…

L’editorial Alma ha editat també Alicia en el País de las Maravillas, en traducció d’Armiño i il·lustracions de Tenniel -en tinta blava- sense notes ni introducció. És la fitxa 483.

Fitxa 481

Títol: Alicia. Contingut: Alice in Wonderland i Through the Looking-Glass traduits i il·lustrats. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: espanyol.  Il·lustracions:  Giselfust. Traducció:  Mauro Armiño; Teresa Barba i Andrés Barba. Editorial: Editorial Alma (2020). Preu: 14,20 € (La Casa del Llibre 2020). 239 pàgines. Mida: 16*22 cm. Cartoné. ISBN: 978-84-18008-17-7

Fitxa 483

Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: espanyol.  Il·lustracions:  John Tenniel. Traducció:  Mauro Armiño. Editorial: Editorial Alma (2017). Preu: 9,95 0 € (La Casa del Llibre 2018). 126 pàgines. Mida: 16*22 cm. Cartoné. ISBN: 978-84-15618-71-3

Fitxa 483. Portada

419. LA CACERA DEL SAURÓ

(Per ampliar les imatges fes clic amb el botó dret i clica “Obre en una nova finestra”)

Fitxa 480. Portada

Al  barri del Mas Sauró, a Barcelona, no hi ha saurons. Aquest barri és un dels més amagats, a l’altra banda de Collserola, a prop de l’embassament de Vallvidrera. Hi ha senglars, massa i tot, però no saurons.  Malgrat que els sauròpodes hagin existit, i eren rèptils fòssils que tenen com a representants més coneguts els diplodocus, el sauró no queda clar quina espècie és. Carroll afirmava que es deia Snark, i se’l ha traduït -quan se l’ha traduït- en castellà com a carualo [+]  o carabón [+] , i en català com a merma [+] . De quin animal estem parlant?

The Hunting of the Snark és un poema èpic  de Lewis Carroll, probablement la seva obra més valorada després de les Alícies. N’hem parlat en diverses ocasions a aquest blog, i Martin Gardner en va fer una edició anotada  [+]  que és la canònica i inspiradora de totes les altres edicions i traduccions, incloent la que es comenta a aquesta entrada, traduïda per Miquel Àngel Llauger. La cacera del Sauró acaba de sortir, i Màrius Serra li ha dedicat una elogiosa columna a La Vanguàrdia de 8/11/20, fa quatre dies.

Miquel Àngel Llauger (Palma 1963) [+] és un poeta mallorquí  i professor i traductor d’anglès, que amb aquesta traducció ha fet un bon treball. Els seus versos alexandrins  es poden llegir molt bé com si fos una narració en prosa. però molt més musical.  Si comparem -cosa que no s’ha de fer- la traducció de Llauger amb la ja citada d’Amadeu Viana [+] veurem que són incomparables.  En poemes gairebé sense sentit, cada traductor tria les seves pròpies opcions, i en reinventa el poema; Viana, en un pròleg molt pintoresc,  diu que fa un poema nou i que n’imita el text, no que el tradueixi.  Llauger és més explícit quan explica les seves solucions:  combina dos versos masculins (primer i quart de cada estrofa) que rimen entre ells, amb dos versos femenins sense rima (el segon i el tercer). Per si no ho sabies -jo no ho sabia- els versos masculins són aquells en els que la rima es fa sobre paraules agudes, i els femenins sobre paraules planes o esdrúixoles. No sé si aquesta atribució de gènere s’ha qüestionat…

Miquel Àngel Llauger. Font: Internet

Llauger explica que ha arribat a inventar Sauró como a barreja de saur-, de sauri, i -auró, de tauró: una típica paraula combinada, que tant agradaven a en Carroll. De fet, ja Snark és barreja de snail i de shark.  Llauger sap que aquest Sauró té ressonàncies de The Lord of the Rings, de Tolkien. Allà hi surt un Sauron [+] , pronunciat en català Sàuron. És un dels personatges principals de la saga, i el seu nom vol dir l’horripilant, en idioma quenya, inventat per Tolkien. A la traducció de Llauger el Sauró és horripilant, i encara ho és més si sabem que, realment, el Sauró era un Bójum, qui ho havia de dir, com diu el vers final del poema. Gallina de piel!

Llauger té diverses obres poètiques i altres traduccions. Destaco de les primeres el poemari “Volen quan volen“, per a infants. Jo li completaria la frase així: “Els aviadors volen quan volen, i els jardiners poden quan poden” , o qualsevol altra permutació de volen i poden. De les traduccions que ha fet, destaquem el llibre de limericks -petits poemes absurds o nonsense– d’Edward Lear “El llibre dels disbarats“, publicat a la mateixa editorial que el Sauró. Carroll, que coneixia l’obra de Lear,  jugava també a fer limericks i versos absurds, com és ben sabut.

Les il·lustracions d’aquesta edició són, com a quasi totes, les clàssiques d’Henry Holiday ja comentades en altres entrades. Ha editat el llibre l’editorial Adesiara [+] . És una editorial petita, de Martorell,  especialitzada en llibres en català o traduïts al català. Són llibres molt ben fets, distribuïts en cinc col·leccions, i molt variats, de narrativa o de poesia. A la Setmana del Llibre en Català sempre fan un estand conjunt amb Edicions de la Universitat de Barcelona, i aprofito per fullejar-ne i comprar llibres. Tinc per llegir-ne uns Viatges de Gulliver que, durant aquesta pandèmia, caurà…

Fitxa 480

Títol: La cacera del Sauró. Contingut: Poema The Hunting of the Snark traduït i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idiomes: anglès i català.  Il·lustracions:  Henry Holiday. Traducció i introducció:  Miquel Àngel Llauger. Editorial: Adesiara (Martorell 2020). Preu: 12 € (La Central del Raval 2020). 105 pàgines. Mida: 14*20,5 cm. Rústica. ISBN: 978-84-16948-54-3

Fitxa 480. Doble pàgina en anglès i català, amb les clàssiques il·lustracions d’Henry Holiday