264. ALÍCIA ATRAPADA EN EL TEMPS: EL GUIÓ

Fitxa 320. Portada

En una entrada anterior [+] dedicada als parcs temàtics de Disney es comentava la política globalitzadora i totalitzadora d’aquesta marca. En tenim aquí un exemple més. Disney va produir el 2016 la pel•lícula de James Bobin Alice through the Looking Glass [+], continuació de la de Tim Burton Alice in Wonderland [+]. De la pel•lícula n’ha sortit el llibre oficial [+] i un llibre tipus “tria la teva aventura” amb 25 finals diferents, sobre personatges i situacions de la pel•lícula [+]. Tot ja comentat a aquest blog.

Fitxa 320 Dibuix interior. Fes clic per ampliar


Faltava per presentar el guió novel•lat de la pel•lícula. Es diu igual, i ha estat redactat per Kari Sutherland a partir del guió original de Linda Woolverton. Naturalment segueix fidelment les imatges filmades amb els diàlegs, i afegint-hi descripcions contextualitzadores. El llibre es pot llegir com una novel•la amb vida pròpia. Té una redacció fluida i àgil.

Les il•lustracions son pobres, realment, en blanc i negre. Atesa la importància que té el temps i el Temps en el guió, la major part són dibuixos de maquinàries de rellotges mecànics, engranatges i esferes i busques, oblidada paraula que significa “agulla d’un rellotge”. Deuen donar poca importància a les il•lustracions, perquè no consta qui n’és l’autor.

La guionista és Linda Woolverton, a qui ja haviem vist al guió de l’anterior pel•lícula [+]. L’adaptació del guió l’ha fet Kari Sutherland, que és el pseudònim de Karen Rose Smith [+], autora de novel•les roses per a Barnes & Noble. Usa el pseudònim quan fa novel•la juvenil o adaptacions. A més d’aquesta adaptació en té una altra versió simplificada, denominada The Junior Novelization, només en japonès.

No cal dir que l’editorial és Disneypress.

Fitxa 320
Títol: Alice through the Looking Glass. Contingut: Guió novel·lat de la pel•lícula del mateix nom de James Bobin. Autors: guió de Linda Woolverton, adaptació de Kari Sutherland. Idioma: anglès. Il•lustracions: Disney Enterprises. Editorial: Disney Press (Glendale, CA 2016). Cartoné. Mida: 18,5*15 cm. 299 pàg. Preu: $10,36 (Amazon 2016). ISBN: 978-148472959-5

Fitxa 320. Il·lustració de rellotges.

255. ANYA NABÓKOV

Portada. Fitxa 311

Аня ВЪ странѢ чудесъ (Anya v Stranye Chudes) és la segona traducció al rus que posem a aquest blog [+] , si bé va ser abans aquesta. A l’enllaç indicat hi ha dades de les traduccions al rus. La de Nabókov és de 1923, i el traductor que hi constava era V. Sirin. Va ser publicada a Berlin. Però V.Sirin era un pseudònim de Vladimir Nabókov (Sant Petersburg 1899 – Montreux 1977) [+]. Era d’una família aristocràtica russa, que va fugir durant la revolució a Europa (Anglaterra, Berlín, París), posteriorment els Estats Units (1940) on adopta la nacionalitat estatunidenca, i finalment vva anar a Suïssa (1960), on va morir. Nabókov és ben conegut per la famosa Lolita, de 1955, portada al cinema el 1962 per Stanley Kubrik i després per Adrian Line el 1997, però té moltes més obres en rus i anglès, teatre, contes i poesia. Era un lepidopteròleg, i un mestre dels escacs, i té llibres d’ambdós temes.

Fitxa 311. El berenar. Fes clic per ampliar.


Per cert que, anecdòticament, vaig conèixer un d’aquests aristòcrates russos exiliats: es deia Nicolás, havia conegut en Rasputín, i a l’exili, després de mil voltes, va acabar treballant de comptable a l’empresa “La Preparación Textil“, a les oficines de Barcelona, on també treballaven la meva mare i el meu pare, i que dirigia un jueu suïs anomenat Grebler. En una ocasió, cap al 1955, el van convidar a tallar raïms a la casa de pagès dels meus avis, i va venir tot atildat, amb trajo, corbata i un pintoresc barret de palla, i la seva dona -la “Nicolasa”– amb collarets… Els van posar davantals i cap a la vinya, on van fer un bon paper i van beure vi amb porró. Eren uns senyors.

Nabókov tenia, quan va fer la traducció, 24 anys, i va cobrar l’equivalent a cinc dòlars. Els experts consideren que és de les traduccions més reeixides que s’han fet en qualsevol idioma, però també n’hi ha d’altres que consideren que és dolenta, i així ho vaig posar a l’altra entrada del blog. No puc donar la meva opinió sobre la traducció perquè no sé rus. A l’edició que es comenta aquí hi ha una nota on explica detalls de la traducció, i hi diu que va introduir diversos canvis i jocs de paraules en rus. Per exemple, va substituir la parrafada de Guillem el Conqueridor que el ratolí fa per assecar-se, per una altra sobre Napoleó. Va decidir canviar el nom d’Alícia i en lloc de dir-li Алиса li va dir Аня, Anya. No en conec la causa. Aquí [+] se’n poden trobar alguns detalls.

La dansa dels llamàntols i la tortuga. Fes clic per ampliar.


Nabókov va traduir l’Alícia amb el pseudònim de V.Sirin, que vol dir òliba, i també ocell profètic. Conté dotze il•lustracions en blanc i negre de S.Zalshupin, del que no tinc referències. Són, podriem dir-ne, expressionistes, del temps que es va publicar el llibre, 1923. No es va publicar a Rússia sinó a Berlin per l’editorial Izdatel’stvo Gamayun, i amb una portada diferent de la d’aquesta edició, feta el 1976 per Dover Publ., de New York i amb el mateix contingut. L’edició´que he comprat té tota la pinta de ser un llibre POD, imprès a petició d’un en un. Està clar que el públic a qui es dirigeix l’edició de Dover no és el rus, atès que les notes sobre la traducció són en anglès i el títol també. Dover [+] és una clàssica editorial amb tota mena de llibres dirigits a tots els públics.

Fitxa 311
Títol: Аня ВЪ странѢ чудесъ (Anya v Stranye Chudes). Contingut: Novel•la Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: rus. Traductor: V. Sirin, pseudònim de Vladimir Nabokov. Il•lustracions: S. Zalshupin. Editorial: Dover Publications Inc, New York (1976). Cartoné. Mida: 22*14,5 cm. 114 pàg. Preu: $21,95 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-486-78488-5

Portada de l’edició de 1923

247. ALÍCIA PARREÑO USBORNE

Fitxa 304. Portada

Fitxa 304. Portada

Aquest llibre és una més de les edicions completes amb il•lustracions que han sortit aquests darrers anys. La traducció és de Gemma Alonso de la Sierra. Hi ha algunes errades de concepte, al meu entendre. En el capítol tercer, quan el ratolí diu “…encontrándolo oportuno…” i l’ànec li pregunta “Encontrando, ¿qué?” el ratolí li respon “Encontrándo-lo. ¿Acaso no sabes lo que significa?“, i l’ànec li respon “Sé muy bien lo que significa (…)“. La traducció del joc de paraules ha de ser, i així ho fan tots els traductors, “¿Acaso no sabes qué significa lo?” i la resposta “Sé muy bien qué significa lo (…)” etc. Greu, al meu entendre. En altres llocs fa servir locucions espanyoles, per evitar traduir de l’anglès frase impossibles. Amb les tres germanetes dins del pou de xarop, les fa dir “mi gozo en un pozo”, i “Habéis visto alguna vez a alguien sacando tres cuartos de lo mismo?”. Gemma Alonso és una traductora argentina de llibres infantils per a l’editorial Usborne.
Fitxa 304. Porc i pebre. Fes doble clic per ampliar.

Fitxa 304. Porc i pebre. Fes doble clic per ampliar.


Les il•lustracions són de Fran Parreño [+] que firma Parrenyo per poder circular per internet. Va néixer a Alcoi el 1981, on viu actualment. És aquarel•lista, fa publicitat (Mercadona) i sobre tot il•lustrador editorial, molt especialment per a l’editorial Usborne. Les seves il•lustracions són realistes, amb una poc habitual Alícia de cabells bruns i de vestits clàssics. La resta de personatges són més o menys convencionals, i té predilecció ´pels fons verds, cosa que fa que els dibuixos siguin predominantment freds. Les il•lustracions del llibre en espanyol són les mateixes que les del llibre en anglès.

L’editorial Usborne [+] és de Londres, fundada el 1973 per Peter Usborne, i es dedica al llibre infantil. Té editorial a França, Itàlia, Brasil, Espanya i molts més llocs. Ediciones Usborne [+] edita en castellà però alguns llibres també en català.

M’ha cridat l’atenció els crèdits del llibre. Hi citen el disseny, suposo que del llibre en conjunt, la redacció -entenc que de les breus notes del final amb la vida de Carroll i de l’Alice Liddell-, la “manipulació digital”, la traducció i la redacció en espanyol. I al darrera de tot hi ha una frase cabalística: “Se han tomado las medidas oportunas para identificar a los titulares del copyright del material utilizado en esta obra. La editorial pide disculpas en caso de posibles omisiones y se compromete a subsanar cualquier error en futuras ediciones, siempre y cuando se reciba la notificación pertinente“. A què es deu referir? Misteri. L’Alícia -text i il•lustracions- són actualment de domini públic, perquè han passat més de 70 anys de la mort de l’autor.

Fitxa 304
Títol: Las aventuras de Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Fran Parreño. Idioma: espanyol. Traductor: Gemma Alonso de la Sierra. Editorial: Ediciones Usborne (filial d’Usborne Publishing, Londres 2013). Cartoné. Mida: 20*15,5 cm. 239 pàg. Preu: 14,50€. ISBN: 978-1-4095-9277-8

Fitxa 304. Doble pàgina amb el berenar de bojos. Fes clic per ampliar

Fitxa 304. Doble pàgina amb el berenar de bojos. Fes clic per ampliar

246. ALÍCIA LUZÓN BROMERA SENSE UIQUIPÈDIA

Fitxa 303. Portada

Fitxa 303. Portada

Aquí tenim una nova traducció completa de l’Alícia al català, la cinquena de les que hem inclòs al blog: la primera, la de Josep Carner [+], Salvador Oliva [+], Pau-Joan Hernández i Jordi Vidal [+], Jordi Vidal tot sol [+] i aquesta edició.

En aquest cas la traducció és en la modalitat del català valencià, i això es posa de manifest des de la primera pàgina, des de la segona línia –tindre– i la tercera –colp. Verbs en e –em pregunte– o adverbis com açò. Naturalment no hi ha cap dificultat en la lectura, exceptuant alguna terminologia dialectal específica, com titot -gall d’indi-, dus, per dóna’m (aquesta forma no l’havia vist mai) o prompte, aviat. El resultat és un text molt net i clar, que es llegeix fàcilment, sense recargolaments, arcaïsmes ni erudicions, com la major part de les traduccions modernes. Com a exemple, vegeu el poema de la cua del ratolí, reproduida al final. Hi ha diversos girs lingüístics que en fan una traducció molt viva, no literal.

Rubén Luzón Díaz (València 1982) [+] és un poeta i crític literari valencià que ha guanyat diversos premis. Té diverses obres publicades, algunes amb la mateixa editorial Bromera que ha publicat el llibre que es comenta.

L’editorial Bromera havia sortit ja en una entrada anterior, perquè ha editat una adaptació de l’Alícia per al teatre juvenil a càrrec de Pasqual Alapont [+]. A aquesta edició no hi ha notes, comentaris, introducció ni cap altre material, cosa que fa que es vegi l’edició una mica pobra. Per sort, és una edició relativament barata.

Llàstima que el títol del capítol 10 el tradueixi per “La contradansa de les llagostes”, quan haviem quedat que es tractava de llamàntols… [+]. En català només Hernández i Vidal ho fan així.

Un llamàntol també es pot dir en valencià sastre, gramàntol o gramanto. Això ho trec de la Uiquipèdia, [+] una variant de la Wikipedia iniciada el 2007 per un tal Ssurfer [+], anònim que té dues llengües maternes (!). Aquesta Uiquipèdia està escrita en el valencià que segueix les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que no accepta la validesa de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans par al valencià. Ni la Uiquipèdia ni aquest llenguatge valencià són reconeguts per la Wikipedia oficial, que no hi enllaça. La Uiquipèdia té ara unes 12000 entrades, mentres que l’edició en català normatiu en té més de 500000. Com a curiositat, es cita l’existència de la Uiquipèdia a la Wikipedia en suec. Molts dels que editen la Uiquipèdia es comuniquen entre ells en castellà. No està gaire al dia: encara consta (12-1-17) Alberto Fabra com a president de la Generalitat Valenciana.

És més divertida la Valenciclopèdia[+]

Fitxa 303
Títol: Les Aventures d’Alícia al País de les Meravelles. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: català. Traductor: Rubén Luzón. Editorial: Bromera (Alzira 2016). Rústica . Mida: 23*15 cm. 144 pàg. Preu: 12 €. ISBN: 978-84-9026-705-9

4643-poesia-rata

245. ALÍCIA VALLS: LA COMPLICITAT ERUDITA

Fitxa 301. Portada

Fitxa 301. Portada

Si jo no sabés res de les Alícies i anés a una llibreria on per curiositat llegís una de les cobertes posteriors dels llibres que presentem aquí, dubto que em cridessin l’atenció. A la coberta de l’Alícia en el País de las Maravillas trobem un text de Gilles Deleuze on ens parla de que amb Lewis Carroll tot comença amb un combat terrible, aliments tòxics, entranyes que s’expandeixen, canibalisme… I el text de J.G.A Pocock -a qui no conec- per a A través del espejo parla de que ens sentim esclaus, amb amos visibles o invisibles… I estem parlant de les Alícies, contes infantils, en principi.
Fitxa301. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar.

Fitxa301. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar.


Però tots nosaltres ja sabem qui és l’Alícia, i quan en veiem una nova edició ens interessa trobar-hi unes noves il•lustracions, una nova traducció, un idioma desconegut, o una introducció i notes interessants. En les edicions per a adults és això el que busquem, des de la complicitat. I aquest és el cas d’aquestes dues obres. Les traduccions són, pel meu gust, bones, però les llargues introduccions són memorables. No ens comenten el text, ni les notes expliquen cada detall del text. Això ho deixa per a Martin Gardner, a qui remet directament [+]. Aquí es va al fons de les qüestions, a la relació entre Carroll i el seu entorn personal, social i fins i tot econòmic de l’autor. Només per posar alguns exemples: just al començament de la introducció a la primera Alícia, comenta l’escena del judici, fa veure que es tracta d’una lògica de petició de principi -l’escrit que es presenta contra la Sota no està signat i no és la seva lletra, i precisament per això el Rei està segur de que és de la Sota, que pretén enganyar-los-. Hi surt una cita de Nietzsche, i en acabar la pàgina ja arriba a la conclusió de que l’Alícia és “un dels llibres que millor han sabut incorporar el llegat revolucionari del pensament de Darwin“.

Desmitifica les tendències que afirmen que Carroll era una imatge de com era realment Dodgson, i intenta superar la dicotomia entre els que segueixen la línia “freudiana” –Dodgson, pederasta reprimit sublimant el seu amor per Alice via la literatura- i els de la tendència “neovictoriana” –Dodgson, un innocent genuï malinterpretat pels comentaristes, que escriu contes innocents. I destaca el fet que Dodgson-Carroll afirmava que era cada lector el que havia de decidir quin significat tenia cada un dels contes: renunciava a donar pistes sobre qui “mana” en els textos, idea inaudita a aquell temps.

Fitxa 302. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar

Fitxa 302. Coberta posterior. Fes doble clic per ampliar


Fins i tot desmitifica la idea de que el conte es va explicar en una sola tarda durant el passeig en barca, i explica documentadament que allà devia iniciar-se la narració, però que va seguir en dies successius.

I, pel que fa al segon llibre, a la introducció Valls -l’autor de les introduccions i traductor- explica el que ell pensa que és el motiu decisiu per a escriure el llibre: les limitacions econòmiques de Dodgson, que havia de mantenir amb els seus diners a sis germanes solteres. i aquest fet el lliga amb la transformació social i econòmica de la societat anglesa, i enmarca el llibre de Carroll en el conjunt d’obres crítiques i satíriques sobre el poder polític de l’Anglaterra victoriana.

Una mostra de la cura amb que s’ha fet l’edició és la traducció del Jabberwocky. Al final del llibre hi ha un glosari de cadascun dels termes traduits, i el per què de les solucions aplicades.

Aquests paràgrafs anteriors només són lleus pinzellades sobre les introduccions, molt més denses, prolixes i documentades, i que animo a llegir i estudiar. L’autor és Eduardo Valls Oyarzun [+], professor contractat del departament de Filologia Anglesa II de la Universidad Complutense de Madrid. on va acabar el doctorat el 2006. És traductor i assagista, i investiga en autors com T.D.Eliot, Fitzgerald , Poe , Conrad o la influència de Nietzsche sobre molts autors anglesos. També li interessa molt la literatura de viatges.

Fitx 302. El barbullón. Fes doble clic per ampliar

Fitx 302. El barbullón. Fes doble clic per ampliar


La interessant editorial Escolar y Mayo Editores [+] va ser fundada el 2007 per Guillermo Escolar i Alejandro García Mayo, amb l’objectiu de publicar llibres de filosofia i humanitats amb exquisita edició i traducció. Té una bona llista d’autors, que comencen amb Plató… L’editorial, que gestiona tres llibreries a la Complutense, té per misió “contribuir –en la justa medida de sus facultades– a un mejoramiento cierto de la discusión intelectual que haga más fértil, y menos estorbada de obstáculos espurios, la esfera de lo público” Doncs ànims, que feina n’hi ha.

Fitxa 301
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sit John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor i introducció: Eduardo Valls Oyarzun. Editorial: Escolar y Mayo editores (Madrid 2015). Rústica . Mida: 20*13 cm. 249 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-16020-36-2

Fitxa 302
Títol: Al otro lado del espejo. Contingut: Through the Looking Glass traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sit John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor i introducció: Eduardo Valls Oyarzun. Editorial: Escolar y Mayo editores (Madrid 2016). Rústica . Mida: 20*13 cm. 254 pàg. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-16020-37-9

Fitxa 302. Portada

Fitxa 302. Portada

244. ALÍCIA LADINA PERÒ NO MÚRRIA

Fitxa 300. Portada.

Fitxa 300. Portada.

El joc de paraules que es suggereix al títol no és exacte, d’acord amb les definicions dels diccionaris normatius. En català existeix ladí, com a sinònim de dues llengües d’Europa central: l’engadinès, i el retoromànic. L’engadinès és el retoromànic parlat a la vall d’Engadina, una preciosa vall suïssa on hi ha Sankt Moritz/San Murezzan. I retoromànic és, al seu torn, la llengua parlada a la Suïssa occidental i a algunes valls del nord d’Itàlia- que també es pot dir romanx o rumantsch grischun: és la integració de cinc dialectes retoromànics suissos dels Grisons, oficial des de 2001, i que s’ensenya a les escoles des de 2010. Retoromànic és també la denominació d’un conjunt de dialectes parlats a diverses valls de les Dolomites, que, a diferència del rumantsch grischun, s’aniran perdent perquè a Itàlia no s’esforcen a mantenir-los. Per constatar-ho, n’hi ha prou amb caminar pels pobles d’ambdues zones i parlar amb els residents.

En castellà, ladino vol dir moltes coses: com a adjectiu, vol dir astuto, sagaz o taimado. I, pel que fa a idiomes, vol dir retoromànic del Tirol, llengua religiosa dels sefardites, i judeocastellà/judeoespanyol(acepció que no té en català). El joc de paraules del títol seria, doncs, en castellà, “Alícia retoromànica però no taimada“. Que dificil és traduir els acudits lingüístics…

A la portada del llibre diu que és traduida al ladino. En català aquest idioma es diu judeocastellà [+], però en judeocastellà té diversos noms. El principal és ladino, però també se’n diu djudeo-espanyol, sefaradi, djudezmo, djidio, djudio, espanyolit i espanyol; el terme haquitía es refereix al dialecte del judeocastellà parlat al Nord de l’Àfrica, especialment a Marroc. El dialecte de l’àrea d’Oran a Algèria és anomenat tetuani o tetauni, de la ciutat marroquina de Tetuan. En hebreu, la llengua és anomenada spanyolit.

No és oficial a cap de les regions on es parla, que són l’actual estat d’Israel (uns 100000 parlants), Turquia (uns 10000) i poblacions esparses a altres llocs. Aquesta llengua va tenir origen en l’expulsió dels jueus espanyols del 1492, que els va portar al nord d’Àfrica, als Balcans, i a Turquia i l’Orient Mitjà, i era parlada pels jueus sefardites –Sefarad vol dir Espanya en jueu- Abans hi havia hagut l’expulsió dels jueus de la Corona d’Aragó el 1391, i es dubta de si parlaven un altre idioma, el judeocatalà, dit també catalànic. És un tema no tancat perquè alguns investigadors afirmen que aquest idioma no ha existit mai.

El judeocastellà és, en la variant usada en la traducció present, un clar derivat de l’espanyol amb incrustacions de l’hebreu, el francès i altres idiomes, i és totalment comprensible per un coneixedor de l’espanyol, com es pot constatar del fragment reproduït al blog. Per escriure’l s’ha usat tradicionalment l’alfabet hebreu, com fa el jiddisch, però en una variant denominada rashi. El judeocastellà no és oficial a cap país. Té actualment una Autoridad Nasionala del Ladino, amb seu a Jerusalem i pàgina a Facebook en caràcters hebreus, un Diksionario de Ladino a Internet, i altres iniciatives.

Fonològicament es parla com es parlava el castellà medieval, amb sons sibilants i fricatives sonores, que el castellà actual ja ha perdut. Pel que fa a l’ortografia amb caràcters llatins, hi ha diverses propostes sobre la forma d’escriure el judeocastellà: intentant la màxima similitud amb el castellà modern, mantenint l’ortografia de 1492, o creant-ne una de nova amb aportacions de diferents idiomes.

El traductor de l’Alícia és Avner Perez o Peretz. És un dels principals estudiosos i traductors al judeocastellà, autor del Diksionario de Ladino en Internet, i de la traducció de l’Odissea d’Homer, junt amb Moshe’ha-Elion (2011). El llibre l’ha editat Evertype, ben coneguda [+] per les seves edicions en idiomes impossibles, seguint les seves pautes: sense més pròleg que un parell de pàgines al començament, i amb les il•lustracions originals de Tenniel.

Fitxa 300
Títol: Las Aventuras de Alisia en el Paiz de las Maraviyas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Prefaci: Avner Perez. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: judeocastellà. Traductor: Avner Perez. Editorial: Evertype (Éire 2014). Rústica . Mida: 22*14 cm. 126 pàg. Preu: $15,95 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-78201-061-6

Fitxa 300. Poema del capítol XII.

Fitxa 300. Poema del capítol XII.

242. ALÍCIA ANDREA COMPLETA

Fitxa 299. Portada

Fitxa 299. Portada

Varem veure algunes de les il•lustracions de Pat Andrea per a les Alícies a l’entrada nº 100 [+], quan hi va haver una exposició al Centre d’Art Santa Mònica, de Barcelona. Eren obres fetes per Pat Andrea per a una edició de bibliòfil de les Alícies. L’any 2015 l’editorial Diane de Villiers, responsable de l’edició citada, n’ha fet una edició més senzilla [+] a partir de la qual s’ha fet l’edició present.

L’estructura del llibre és peculiar: hi ha les 49 planxes de Pat Andrea, en dues parts corresponents a les dues novel•les de l’Alícia. Cada il·lustració és completa i té al costat un petit fragment del text del llibre corresponent al dibuix. I després hi ha el text anglès i el text espanyol complets en paral•lel, on hi ha intercalats més de cent fragments de les il·lustracions completes.

Les il•lustracions d’Andrea són complexes, amb molts objectes i força detalls, i així veient els fragments observes aspectes que se’t havien passat per alt de la figura global. Segueix sense agradar-me l’estil de Pat Andrea -en alguns moments em recorda Frida Kahlo– :és massa cruel. Però li reconec el treball i la voluntat de fer un món propi.

Posa mobles moderns a les estances, com un sofà Le Corbusier de 1928, a la il·lustració final de la primera novel·la, quan les dues germanes estan parlant al costat del riu, tot i que al relat seuen a l’herba. La casa del Conill és de disseny, i correspon a part d’una obra de Frank Lloyd Wright i part de Le Corbusier. I la relació d’Alícia i el Dodo -que, no ho oblidem, era la representació del mateix Carroll – és explícitament perversa. Hi ha moltes més representacions implícita o explicitament eròtiques. També surten a les il•lustracions les sopes Campbell, drag queens, Humpty Dumpty vestit de torero, rellotges tous de Dalí, l’insecte de la Metamorfosi de Kafka, de tot hi surt a les figures turmentades d’Andrea. Al llarg de les il•lustracions fa canviar d’imatge Alícia mil vegades – pentinat, vestit, edat – tant com Carroll la fa canviar d’alçària al llibre.

(Fes clic a qualsevol imatge per entrar a la galeria)


L’editorial ha usat les solvents traduccions clàssiques de Luis Maristany, ja comentades anteriorment [+] i [+] i cedides per Penguin Random House, que en té actualment la propietat. Hi ha un breu pròleg de l’editora original Diane de Selliers i un interessant prefaci de Marc Lambron titulat Alicia y el código Andrea. Hi fa paral•lelismes entre Carroll i Flaubert, Nietzsche, Freud i Rimbaud, als que considera paradigmes del nou llenguatge europeu, amb molta component irracional i onírica.
Marc Lambron [+] (Lió 1957) és funcionari, crític literari, escriptor i membre de l’Académie Française des de 2014. Acaba el seu pròleg preguntant-se si no serà aquesta la primera Alícia fractal: és un prefaci molt francès, més pascalià que cartesià.

El llibre és força monumental, força pesat -1,5 kg- i més car del que és habitual. Ha estat publicat en espanyol per l’editorial Libros del Zorro Rojo [+], fundada el 2004, amb seus a Barcelona, Buenos Aires i Mèxic. Ha publicat més de 120 llibres en espanyol, i alguns en català, d’autors variats, antics o moderns. Tots estan molt ben editats, i compaginen textos destacables amb il•lustracions fetes per artistes reconeguts. Va merèixer el premi a la millor editorial europea 2015 a la Fira del Llibre de Bolonya.

Fitxa 299
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. Contingut: Novel•les originals traduïdes i il•lustrades, amb versions originals. Autor: Lewis Carroll. Prefaci: Marc Lambron. Il•lustracions: Pat Andrea. Idiomes: espanyol i anglès. Traductor: Luis Maristany. Editorial: Libros del Zorro Rojo (Barcelona – Buenos Aires – Ciudad de México 2016). Rústica amb sobrecoberta. Mida: 23*25 cm. 365 pàg. Preu: 39,90€ (2016). ISBN: 978-987-1948-79-6

Fitxa 299. El sofà le Corbusier

Fitxa 299. El sofà le Corbusier