280 ALÍCIA GRAN MANDALA

Fitxa 340. Portada

Aquesta és una edició traduida de l’Alíce in Wonderland que té com a única novetat que la coberta de la portada es pot treure, desplegar i queda una làmina de 39*54 cm en blanc i negre que es pot acolorir. Un mandala, diu a la portada.

Ara, dels clàssics quaderns de dibuix, en diuen mandales, per analogia amb els mandales que fan els budistes, malgrat que no hi tenen res a veure. És una mostra més de colonització del llenguatge i de la fascinació que per a certa gent té tot allò que provingui de cultures de l’Orient, ni que sigui fals: per exemple, Lobsang Rampa, l’autor de El tercer ull era en realitat un escriptor anglès.

L’edició del llibre és molt pobra. No té notes ni contextualització. Falten diversos poemes. Els capítols no estan numerats. Les il•lustracions són les clàssiques de Tenniel, unes acolorides i altres en blanc i negre. Del mandala no en diu l’autoria. Al llibre original, en italià, no hi ha mandala.

La única il·lustració de Tenniel en que Alice mira de cara. Fes clic per ampliar.


La traducció és feta per l’empresa TperTradurre. No té cap qualitat especial, i hi ha diverses expressions mal traduïdes o sorprenents. Hi ha, per exemple, un “Habla en cristiano, dijo el aguilucho“, sorprenent en una traducció actual, atesa la connotació que té i ha tingut d’intransigència front a l’idioma de l’altre. En la traducció de Carner [+] li fa dir “Parleu clar i català“. Per cert que Lope de Vega en un sonet satíric, té un vers on dos personatges es diuen “Habla cristiano, perro – Soy polaco“. Un altre exemple de traducció peculiar és el títol del capítol 4: “El conejo manda un pequeño bill“. En això no millora la traducció de Carner El conill fa entrar un bill d’allò més petit” No entenc en què pensen aquests traductors, quan al text original Bill és el nom del llangardaix. Entenc que deu ser difícil de traduir el text original “The Rabbit Sends in a Little Bill“, atès que bill vol dir document parlamentari. Per a mi, és tan o més difícil imaginar què volia dir aquí Carroll com quan va escriure la Caucus Race, la carrera electoral. Què devien entendre les nenes de tot aquest llenguatge?

Ho ha editat Gribaudo [+], que és una marca de la potent editorial italiana Feltrinelli, i que publica tota mena de llibres. Giangiacomo Feltrinelli [+] , fundador de l’editorial el 1954, era d’una família noble italiana. Participà a la II Guerra Mundial, primer com a simpatitzant dels feixistes, però després s’uní a un grup antifeixista. Fundà l’editorial i després, el 1969, va passar a l’activisme clandestí. Va voler crear a Sardenya una Cuba mediterrània. I posteriorment, el 1970, fundà els Gruppi d’Azione Partigiana, de guerrilla urbana. Se l’acusà de diversos homicidis polítics. Fou trobat mort al carrer, se suposa que assassinat, just els mateixos dies que el Partit Comunista Italià triava Berlinguer com a secretari general. Eren els anni di piombo –anys de plom- italians…

Fitxa 340
Títol: Alicia en el País de las maravillas Contingut: Alice in Wonderland traduida, il•lustrada i amb una gran làmina per acolorir. Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Sir John Tenniel, acolorides. Traducció: Tper Tradurre srl. Editorial: Gribaudo (Milà, 2017). Cartoné i sobrecoberta desplegable. Mida: 20*14 cm. 143 pàg. Preu: 7,90 € (Barcelona 2017). ISBN: 978-84-17127-03-9

Fitxa 340. El gran mandala. Fes doble clic per ampliar.

278. EL DESPIT DE LA INSTITUTRIU

Fitxa 337. Portada

Mary Prickett va ser la institutriu de les nenes Liddell durant la seva infància. No va tenir gaire bones relacions amb la mare, Lorina Reeve. El pare, Henry Liddell, degà del Christ Church College, estava poc al cas de l’educació de les seves filles. Mary és una figura poc coneguda pels aliciòfils perquè no surt als textos de Carroll. Però ara és la protagonista d’una novel•la.

The Looking Glass House és una novel•la històrica, o una història novel•lada, dels anys previs a la redacció de l’Alice’s Adventures Underground, és a dir, abans de 1862. La institutriu Mary Prickett s’encarrega de l’educació de les tres filles Lorina, Alice i Edith, a la mansió familiar. Allà hi anava amb certa freqüència Charles Dodgson, el futur Lewis Carroll. la novel•la fabula una hipotètica relació entre la institutriu i Dodgson. Relació totalment assimètrica, perquè és desitjada per la noia i aparentment ignorada per ell, que només té ulls -innocents o no, la novel·la és ambigua i no s’acaba de definir- per l’Alice. L’enveja de la institutriu, els rumors que hi ha per Oxford, un pretendent no correspost de Mary, les tenses relacions entre tots plegats, són els trets de la novel•la.

La protagonista és la Mary: els seus dubtes, les seves esperances, les ganes que té de casar-se, els seus traumes per ser de classe baixa i veure’s menyspreada i menystinguda per Dodgson i la família, es veuen ben reflectits a la novel•la. El paper de la dona a la societat victoriana es veu ben clar. Dodgson no queda gaire bé a la novel•la: misògin, anava a la seva, sempre a la cerca de jocs de paraules o problemes, molt poc empàtic excepte amb les nenes… És pintat com un asocial, força menyspreable. L’Alice no queda gaire bé tampoc: pizpireta -eixerida amb un punt de descaro-, contestatària, va a la seva, i li encanta acostar-se a Dodgson, a qui adora. De quina manera l’adora no queda clar però no és només una atracció infantil, segons l’autora.

Foto de Mary Prickett. Autor desconegut.


Com a concessió literària, la Mary va a la barca on Dodgson va començar el conte que va acabar essent Alice’s Adventures Underground. I hi surten alguns personatges no existents a la realitat, com un altre pretendent de Mary. A més, condensa diversos episodis que van tenir lloc al llarg de diversos anys en un sol any. Però està ben escrita i es llegeix fàcilment. No hi ha dubte que l’autora pateix amb la protagonista [+].

L’autora és Vanessa Tait [+], escriptora anglesa i besnéta d’Alice Liddell, de la que ha consltat tota la documentació familiar. Va ser entrevistada a El País el 2015 [+] en ocasió dels 150 anys de l’Alice Adventures in Wonderland. Aquesta és la seva primera novel•la.

La novel•la original ha estat editada el 2015 per Corvus Books, una marca d’Atlantic Books [+], una editorial britànica fundada el 2000, amb molts autors, i que publica tota mena de llibres i de temes. Es va traduir el 2016 i la va publicar Rocaeditorial [+], una petita editorial de Barcelona que s’adapta amb facilitat als gustos canviants del públic. Probablement la seva edició més destacada va ser la traducció de “Se lo que estáis pensando“, obra detectivesca de John Vernon, que ha estat seguida d’altres del mateix autor. L’editorial te a la web un buscador emocional de llibres, on poses els paràmetres que desitges i et surten les novel•les que s’hi acosten. La casa del espejo surt classificada com a “una mica exigent“, “una mica pertorbadora“, “força clàssica” i “força melancòlica“. Si així ho diuen…

La traductora és Julia Osuna Aguilar, amb uns cent llibres traduits i una curiosa web professional pròpia [+].

Fitxa 337
Títol: The Looking Glass House. Contingut: Novel•la sobre la família Liddell, Charles Dodgson i la institutriu Mary Pricklett. Autora: Vanessa Tait. Idioma: anglès. Editorial: Corvus Books(Londres, 2015). Cartoné. Mida: 21,5*15 cm. 297 pàg. Preu: £14,90 (Amazon 2015). ISBN: 978-1-78239-682-6

Fitxa 338
Títol: La casa del espejo Contingut: Novel•la traduida sobre la família Liddell, Charles Dodgson i la institutriu Mary Pricklett. Autora: Vanessa Tait. Idioma: espanyol. Traducció: Julia Osuna Aguilar. Editorial: Rocaeditorial (Barcelona, 2016). Cartoné. Mida: 23*15 cm. 269 pàg. Preu: 5,95€ (Hipercor, 2017). Preu marcat:19,90€. ISBN: 978-84-16498-09-3

Fitxa 338. Portada

272. ALÍCIA MONUMENTAL DECODIFICADA

Fitxa 330. Portada

Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+].

Fitxa 330. Pintura de George Soper, 1911. Cal notar l’error de pintar l’Alícia sense tenir en compte la refracció de la llum de la part submergida.
Fes doble clic per ampliar.

Aquest és un llibre monumental, per la mida –DIN A4- , per la riquesa d’il•lustracions i per la qualitat del paper. Conté tot el Wonderland, però a diferència de les obres citades abans , que contenien les il•lustracions només referides a l’obra de Carroll, en aquest llibre les il•lustracions són geogràfiques, arquitectòniques, les obres d’art relacionades, fotos de totes les persones citades, i moltes coses més. Algunes il•lustracions són a doble pàgina, i moltes altres a pàgina completa. Les notes no són anotacions numerades a peu de pàgina, sinó glosses en paral•lel de grans dimensions, veritables temes enciclopèdics de tota temàtica, literària, històrica o fins i tot matemàtica o física.

Hi ha una introducció en 21 pàgines; la primera part, que és el text de l’obra amb les notes; i finalment una segona part de 30 pàgines amb quatre capítols:
Sentence First-Verdict Afterwards! tracta l’enutjós tema de la inclinació de Carroll per les nenes preadolescents, i con és jutjat avui per això sense tenir prou present el context.
From Alice to Malice explica amb detall les intrigues que es desenvolupaven a l’interior del Christ Church College, els diferents grups d’opinió polítics i religiosos, el paper de Dodgson alineant-se amb els sectors conservadors, i els enfrontaments i reconciliacions amb el degà Liddell.
Through the Looking-Glass and Beyond explica les darreres obres de Dodgson i la seva activitat com a fotògraf.
Last Years comenta el casament d’Alice Liddell, al que Dodgson no va ser invitat, i la decadència de les seves activitats acadèmiques simultània al seu èxit com a autor famós. També es citen en aquest capítol alguns esdeveniments posteriors a la mort de Dodgson, com la subhasta del manuscrit original, o la vida d’Alice, Hargreaves un cop casada.

Les notes de David Day no comenten punts específics i detalls de les Alícies de Carroll. Més aviat són reflexions extenses en el moment que l’obra li fa venir bé. Així, hi ha llargues notes dedicades a la maçoneria, a comparar l’Alice amb Sant Agustí (!), a Heràclit i el flux de l’aigua, a les paradoxes de Zenó, a reflexions matemàtiques diverses, al moviment dels Rosacreus, als artistes prerafaelites, a Darwin, al nombre pi, a Pitàgores, i a mil temes més.

Fitxa 330. Joc de paraules entre la corba catenària i el gat (Cat). “What kind of cat can grin? A Catenary”
Fes clic per ampliar.

David Day [+] (Victoria, BC Canadà 1947) és autor de llibres molt diversos, i entre els quals hi ha comentaris de les obres de Tolkien, obres de divulgació científica, història, mitologia, poesia i obres per a públic infantil i juvenil. Des de 1990 es dedica a l’estudi de Carroll i les seves obres.

L’editorial Doubleday es va fundar el 1897, i cap als anys 50 era l’editorial més importants dels EUA. Tenia un catàleg de tota mena d’obres, incloses les científiques, de ciència ficció i tècniques: Asimov i Ray Bradbury publicaven amb ells. Amb el temps va ser adquirida per Bertelsmann, i finalment per Penguin Random House.

Gran obra.

Fitxa 330
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland decoded. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland molt anotada i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. De les notes i altres textos, David Day. Il•lustracions: autors molt variats. Idioma: anglès. Editorial: Doubleday Canada (de Penguin Random House, 2015). Cartoné. Mida: 29,8*21,5 cm. 296 pàg. Preu: $40. ISBN: 978-0-385-68226-8

Fitxa 330. Tom Tower, principal entrada al Christ Church College. Pintura d’Arthur Garratt 1911.

271. ALÍCIA FONÈTICA

Portada. Fitxa 329


La fonètica i la fonologia no són el mateix. La fonètica estudia els sons físics produïts per l’aparell fonador, cadascun dels quals són els fons. Cadascun es pot caracteritzar físicament amb una anàlisi espectrogràfica. La fonètica està entre l’acústica i la lingüística. En canvi la fonologia estudia els fonemes, que són els sons distintius d’un sistema lingüístic cara a la diferenciació de les paraules. Els fonemes són constructes mentals, vinculats a una determinada llengua. La fonologia està més a prop de la filologia. I prou de parlar del que no sé… Per saber-ne més, [+]

Inici del capítol “A Mad Tea Party” transcrit a IPA. Fes doble clic per ampliar.

Des del 1886 s’ha desenvolupar un únic alfabet de símbols que contingui i resumeixi tots els sons possibles que la veu pot arribar a fer en qualsevol idioma, d’una manera unívoca: cada so un símbol i cada símbol un únic so. Aquest alfabet és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional, o IPA en sigles angleses). Està basat majoritàriament en caracters llatins o grecs, malgrat que al planeta hi ha dotzenes de grafies diferents per als diferents llenguatges: vegeu la norma ISO 15924 [+] que conté quasi 200 referències de grafies, i més si s’hi afegeixen els emoji, els símbols matemàtics i altres d’especialitzats.

L’IPA va sent revisat periòdicament, i la darrera revisió és de 2015. Un llistat complet és aquí: [+]

A vegades s’ha usat l’IPA per ajudar a aprendre idiomes. Quan el 1958 els meus pares van anar a París en un viatge organitzat, la meva mare ja sabia una mica de francès del que li havien ensenyat les monges a les que havia anat, però el meu pare res de res. I es va comprar un mètode de francès, només llibres, res de mitjans ni audio ni visuals, perquè no teniem TV ni tocadiscos, i els cassettes encara no s’havíen inventat. El mètode era pràctic, perquè eren situacions reals, amb frases típiques. Cada frase era de dues línies: el text escrit, i la transcripció fonètica a sota. El meu pare no entenia res d’aquelles lletres e al revés –les ɘ i similars- i les discussions a casa eren freqüents sobre com pronunciar. Naturalment el mètode no va servir per a res, i tot el que va aprendre va ser la paraula pelouse –gespa- que li va fer molta gràcia.

En Michael Everton, fundador i ànima de l’Editorial Evertype [+], ben coneguda, té una Alícia en anglès transcrita en l’IPA. Podria ser útil per fixar la pronúncia , si algú s’entretingués a tenir els dos textos, l’anglès i el transcrit a IPA, i anar repetint. Però caldria primer exercitar-se en els valors de la simbologia IPA, que ja seria un curset en ell mateix. Millor posar una lectura de l’Alícia, i anar llegint i escoltant…

Fitxa 329
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Printed in the International Phonetic Alphabet. Contingut: El text d’Alice in Wonderland transcrit en l’alfabet fonètic internacional (IPA), il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Transcripció: Michael Everson. Editorial: Evertype (Mghaig Éo, Éire,2014). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. Preu: $15,95. 120 pàg. ISBN: 978-1-78201-083-8

Símbols de l’IPA. Fes doble clic per ampliar.

267. ALÍCIA MIRALL LACOMBE

Fitxa 323. Portada.

Aquest llibre va en paral•lel al primer llibre d’Alícia d’editorial Edelvives [+]. Tot l’equip del llibre és el mateix. El traductor és Ramón Buckley, l’il•lustrador Benjamín Lacombe. Tot el que haviem escrit al comentari del primer llibre és vàlid per a aquest. Les il•lustracions de Lacombe segueixen sent tristes i orientalitzants, i hi inclou un prefaci on reitera la seva admiració per Carroll i en particular per aquesta obra. Hi ha il•lustracions a colors a tota plana, i n’hi ha més de petites en blanc, negre i vermell.

Don Huevón, amb la closca una mica trencada… Fes doble clic per ampliar.


Pel que fa a la traducció de Buckley, és una de les versions que fa, perquè continuament corregeix. S’assembla força a la vista a l’entrada 37 [+], tot i que no és igual.

Les novetats d’aquest volum són dues. En primer lloc, les notes de Ramón Buckley, denominades “Alicia…¡a través de la traducción!” Són molt interessants i aclaridores, com ho eren les del primer volum citat. Explica com s’ho fa per passar del joc de paraules –pun– al disbarat – nonsense– agafant l’exemple del poema de la Morsa i el Fuster. Pren el llistat de paraules i expressions relacionades amb el terme “ostra“, i que són ostra, ¡ostras!, aburrirse como ostras, ostrero, i ostracismo, i les fa sortir totes al poema traduit. En aquest sentit, reivindica la feina del traductor-traditore, i destaca que en el cas de traduir Lewis Carroll, “la única forma de ser fidel al seu esperit és, precisament, traint la lletra del text original“. És una opinió forta.

Una de les il·lustracions en negre i vermell. Pobre pudding….
Fes doble clic per ampliar

La segona novetat és que al volum hi han afegit fragments del text de Carroll A Tangled Tale” (Un conte embolicat) de caràcter lògico-matemàtic, i que ja haviem ressenyat [+]. En concret hi posa tres nusos (I, III i IV), amb les solucions. No són traduits per Buckley sinó per un grup de traductores de l’editorial Nivola, d’on han tret el text.

Fitxa 323
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Through the Looking-glass traduit i il•lustrat. Conté també fragments de Un cuento enmarañado. Autor: Lewis Carroll. Notes: Ramón Buckley. Prefaci i il•lustracions: Benjamin Lacombe. Idioma: castellà. Traducció: Ramón Buckley (Alicia) i Milagros F.García Pla (Cuento). Editorial: Edelvives (2017, de l’original francès d’Editions Soleil, 2016). Cartoné. Mida: 28*20 cm. Preu: 29,90 €. ISBN: 978-84-140-1030-3

Il·lustració interior. Fitxa 323

265. ALÍCIA ANOTADÍSSIMA TRADUIDA

Fitxa 321. Portada.

Aquesta és la traducció a l’espanyol de l’obra definitiva de les Alícies anotades de Martin Gardner, edició de luxe, que havíem vist editada en anglès quan va sortir [+]. La monumental obra segueix aquí la traducció que l’editorial Akal i Francisco Torres Oliver (La Vilajoiosa 1935) [+] havien fet de l’Alicia Anotada, de 1960 i primera edició en espanyol de 1984, reimpresa en dues ocasions. Les dues edicions posteriors de Gardner, de 1988 [+] i de 2000 [+] no havien estat traduïdes, em sembla. No se’ns diu qui ha estat el traductor de totes les noves notes, nous estudis i noves aportacions de Gardner i de Burstein. A la web de l’editorial li atribueixen a Torres, com en una consulta personal (21-6-17) feta pel professor J.G.López Guix ha corroborat el mateix Torres Oliver. Però no hauria estat de més explicitar-ho en el llibre, penso.

Primera il·lustració de l’Alícia no feta per Tenniel. Anònim. Fes clic per ampliar.

L’edició en espanyol i l’edició en anglès tenen exactament els mateixos continguts. Les úniques diferències que hi he sabut trobar són en el format -l’edició anglesa és 2 cm més ampla- i en la compaginació, una mica diferent. Les notes en l’edició espanyola són en vermell, i en l’anglesa en negre. I l’edició anglesa de Norton és força més barata…

Els comentaris sobre continguts ja es van fer per a l’obra en anglès, i no es repetiran aquí. Ens limitarem, doncs, a afegir algunes de les il•lustracions que omplen l’obra i que m’han semblat més novedoses, començant per una de les de Leonor Solans (1980), que havia il•lustrat una Alícia per al seu pare Modest Solans, traductor [+]. És l’única il•lustradora espanyola dels 46 que hi figuren, i de la que ja havíem vist una de les dues il•lustracions al comentari a l‘obra en anglès. He posat també una il•lustració de la primera edició de les Wonderland dibuixada per un autor que no fos Tenniel. És una artista anònima holandesa, i la il•lustració és de 1887.

Il·lustració de Leonor Solans. Fes clic per ampliar.

Una Alícia vestida de xarlestón-art déco i tancada a la casa del Conill és ben destacable. És de Willy Pogány, hongarès, de 1929 [+]. I destacadíssima per a mi és la il•lustració del búlgar Iassen Ghiuselev (1964) amb un dibuix on condensa tota la novel•la, fet el 2003 i publicat el 2014. No costa gaire trobar-hi referències a l’obra d’EscherRelativity[+], amb escales que pugen i baixen, portes en totes orientacions i personatges amunt i avall, o avall i amunt…

Alícia art-déco, de Willy Pogány. Fes clic per ampliar.

La darrera il•lustració d’aquesta pàgina és de Mahendra Singh, surrealista canadenc de 1961 [+]. És una curiosa representació de l’excursió en barca origen del conte, que m’ha sembla especialment rellevant pels seus colors i composició: ha posat tot l’arc de sant Martí en el dibuix, forçant fins i tot el color del Sol. Per cert, què té a la mà l’Alícia? Una corona?

El caos de Ghiuselev. Fes doble clic per ampliar més.

Fitxa 321
Títol: Alicia. Edición anotada. Contingut: Alice in Wonderland i Through the Looking Glass profusament anotats i il•lustrats, amb diversos prefacis i annexos. Autors: Lewis Carroll, amb notes de Martin Gardner i actualitzacions de Mark Burstein. Il•lustracions: John Tenniel i molts altres. Idioma: castellà. Traducció: Francisco Torres Oliver. Editorial: Akal (Madrid 2017). Cartoné amb sobrecoberta. Mida: 26*20 cm. Preu: 50 €. ISBN: 978-84-460-4368-3

La barca pel T“amesis el 4 de juliol de 1862. Il”lustració de Mahendra Singh

264. ALÍCIA ATRAPADA EN EL TEMPS: EL GUIÓ

Fitxa 320. Portada

En una entrada anterior [+] dedicada als parcs temàtics de Disney es comentava la política globalitzadora i totalitzadora d’aquesta marca. En tenim aquí un exemple més. Disney va produir el 2016 la pel•lícula de James Bobin Alice through the Looking Glass [+], continuació de la de Tim Burton Alice in Wonderland [+]. De la pel•lícula n’ha sortit el llibre oficial [+] i un llibre tipus “tria la teva aventura” amb 25 finals diferents, sobre personatges i situacions de la pel•lícula [+]. Tot ja comentat a aquest blog.

Fitxa 320 Dibuix interior. Fes clic per ampliar


Faltava per presentar el guió novel•lat de la pel•lícula. Es diu igual, i ha estat redactat per Kari Sutherland a partir del guió original de Linda Woolverton. Naturalment segueix fidelment les imatges filmades amb els diàlegs, i afegint-hi descripcions contextualitzadores. El llibre es pot llegir com una novel•la amb vida pròpia. Té una redacció fluida i àgil.

Les il•lustracions son pobres, realment, en blanc i negre. Atesa la importància que té el temps i el Temps en el guió, la major part són dibuixos de maquinàries de rellotges mecànics, engranatges i esferes i busques, oblidada paraula que significa “agulla d’un rellotge”. Deuen donar poca importància a les il•lustracions, perquè no consta qui n’és l’autor.

La guionista és Linda Woolverton, a qui ja haviem vist al guió de l’anterior pel•lícula [+]. L’adaptació del guió l’ha fet Kari Sutherland, que és el pseudònim de Karen Rose Smith [+], autora de novel•les roses per a Barnes & Noble. Usa el pseudònim quan fa novel•la juvenil o adaptacions. A més d’aquesta adaptació en té una altra versió simplificada, denominada The Junior Novelization, només en japonès.

No cal dir que l’editorial és Disneypress.

Fitxa 320
Títol: Alice through the Looking Glass. Contingut: Guió novel·lat de la pel•lícula del mateix nom de James Bobin. Autors: guió de Linda Woolverton, adaptació de Kari Sutherland. Idioma: anglès. Il•lustracions: Disney Enterprises. Editorial: Disney Press (Glendale, CA 2016). Cartoné. Mida: 18,5*15 cm. 299 pàg. Preu: $10,36 (Amazon 2016). ISBN: 978-148472959-5

Fitxa 320. Il·lustració de rellotges.