495. OI, ALÍCIA?

Fitxa 551. Portada

L’Alícia és un personatge tan potent que ha estat la inspiració de molts novel·listes, guionistes o músics. Ho hem anat veient a les entrades d’aquest blog, com es pot comprovar a la pàgina “Diversos autors”  [+]   . Doncs bé, acaba de publicar-se una novel·la infantil  en català, on hi surt l’Alícia i el Mirall.

Fitxa 551. El taxi de 1946

Oi que ens hem perdut, Alícia? és la història de quatre nens –Alícia, Carla, Lluc i Pere– a qui per primera vegada els pares els deixen anar sols a la seva escola, que és la Fructuós Gelabert -realment existent- ubicada a l’Eixample de Barcelona. Després d’alguns episodis preliminars, es troben amb algú que els porta a una escola molt antiga, buida, que s’omple després de nens -sense nenes- i que, sense una explicació clara del perquè, resulta que és de l’any 1946. S’escapen de l’escola, un taxista els porta novament al  seu barri, i l’Alícia puja a casa seva… de 1946. Allà, després d’un parell d’episodis més, en anar al lavabo es veu al mirall, el toca, veu que el pot travessar… i es troba novament al 2022. De fet, la única relació de la novel·la i l’obra de Carroll és el nom de la protagonista i el mirall que permet passar-hi a través i que fa que qui el travessa canvii no de lloc sinó d’any.

A la novel·la hi ha alguns anacronismes dels que l’autor no en deu ser conscient, per exemple la gent va a comprar amb el carretó, i no n’hi havia aleshores. O els nens tenen xandalls, vestimenta que no es va implantar fins els setanta.

L’autor és Pep Puig (Terrassa 1969) [+] . Té publicades diverses novel·les per a adults, i un parell de novel·les juvenils. Les il·lustracions són de Mercè López Ascanio (Barcelona 1979) [+], prolífica il·lustradora de llibres juvenils i portades per a adults. Les he trobat molt reeixides, i que donen molt bé l’atmosfera de 1946.

Ha editat la novel·la Animallibres [+]  , editorial catalana especialitzada en literatura infantil i juvenil. Té un servei de visites d’escriptors a les aules, d’infantil a batxillerat, que deu ser útil i motivador per als alumnes.

Fitxa  551

Títol: Oi que ens hem perdut, Alícia?. Contingut:  Novel·la juvenil original il·lustrada. Autor:  Pep Puig. Idioma: català.   Il·lustracions: Mercè López. Editorial: Animallibres (Barcelona 2022) Preu: 12,95 € (Trabookaire 2023).  Mida: 15,5*24 cm. 193 pàgines.Cartoné. ISBN: 978-84-18592-58-4

Fitxa 551. Una de les dobles pàgines del llibre

494. ALÍCIA HERVÁS

Fitxa 550. Portada

Fitxa 550. El poema de la Cua del Ratolí

Aquest llibre és una edició completa traduida del Wonderland,  però molt modesta i sense pretensions. No té portada destacable, no té notes i les il·lustracions interiors són les clàssiques de Tenniel, que no van pagar drets d’autor per ser de domini públic.

El traductor és Ramón Hervás, de qui no he trobat dades biogràfiques. Per Internet surt un Ramón Hervás autor de llibres esotèrics sobre àngels i similars, i traductor de contes infantils i poemes. Podria ser el mateix. La traducció és força descurada (“¡Cortarle la cabeza!“, els poemes no tenen cap voluntat de rima ni de ritme, com es pot veure dels dos exemples aquí adjunts, i els jocs de paraules són clarament millorables… La introducció és curta, però és la única cosa original, amb alguna idea aprofitable.

Ediciones 29 ja no existeix. Era una editorial de Barcelona que, pel que veig, publicava una història de l’Església, el Kamasutra, llibres sobre guanyar amics o receptes de cuina.  Es poden trobar els seus llibres a les llibreries virtuals de segona mà.  N’hi ha un munt.

Si comento aquesta edició no és, com es pot veure, pel seu interés, sino per la voluntat d’exhaustivitat de tot col·leccionista…

Fitxa  550

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Novel·la original traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.   Il·lustracions: John Tenniel. Traducció: Ramón Hervás. Editorial: Ediciones 29 (Barcelona 1991) Preu: 18 € (llibreria de vell, 2019).  Mida: 12,5*20,5 cm. 184 pàgines.Cartoné. ISBN: 84-7175-319-7

Fitxa 550. El poema inicial

493. ALÍCIA HIPPIE

Fitxa 549. Portada

A l’entrada 491 [+] vam citar Thomas Fensch, que havia escrit alguna cosa sobre Alícia al País de l’Àcid, en un llibre que no tenia. Doncs ja el tinc.

El terme hippie deriva de hip, que vol dir nou, o de moda. D’aquest hip se’n deriva hipster i hippie. Tothom coneix i té una visió de què va ser, i què en queda, del moviment hippie. He estat on va néixer, al districte de Haigh-Ashbury de San Francisco, per on encara deambulen alguns dels octogenaris fundadors del moviment, molts d’ells amb símptomes derivats dels excessos de tota mena que han practicat. I una de les pràctiques habituals en la comunitat hippie era el compartir diferents tipus d’alucinògens, i molt especialment el LSD, l'”àcid” , que químicament és la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic i sintetitzada per primer cop el 1938 per Albert Hoffmann, químic suís.

Fitxa 549. Una pàgina interior amb tres comentaris. Normalment n’hi ha un o dos.

Què més normal cap als anys 70 que rellegir l’Alícia amb perspectiva hippie, especialment pel que fa al consum de droga. I això és el que fa Thomas Fensch [+]   que va néixer el 1943 a Ohio. És periodista i professor d’universitat. Té llibres sobre John Steinbeck, Hemingway, Orwell i molts altres autors de la literatura anglesa. Té editada la correspondència Kennedy-Kruixev dels anys 70, i diversos llibres sobre política i història contemporània.

Alice in Acidland és una Alice in Wonderland anotada, en la línia de Martin Gardner [+] però centrant-se només en els aspectes relacionats amb la psicodèlia, induïda per l’ingestió de tots els líquids i sòlids, especialment els bolets que va mossegant diverses vegades al llarg de la narració. Va ser escrita el 1970, i es va reimprimint. Hi ha un total de 153 notes, la major part força curtes, i intercalades en el text. Comenta especialment la Carrera del Caucus, que posa com a exemple de festa sense regles ni ordre; evidentment, el Berenar, on el Liró és l’exemple del flipat perenne; les aparicions i desaparicions del Gat de Cheshire, atribuides al’estat de l’Alícia en diferents moments; els canvi s de dimensions -reals o percebuts com a tals- de l’Alícia; i, naturalment, tot l’episodi de l’Eruga, que explícitament fuma un narguilé i podem imaginar què hi deu haver dins. Hi ha un parell d’introduccions curtes molt interessants i et quedes amb ganes de que fossin més llargues. A la primera imagina que l’Alícia es publiqués ara -el 1970- i pensa quins serien els comentaris dels crítics dels diaris de llavors…

Hi ha també una anàlisi de les tres principals substàncies psicotròpiques d’aleshores: LSD, psilocibina i marihuana. La psilocibina surt de determinats bolets centreamericans, l’Alícia menja en diverses ocasions bolets, etc etc.  A les Alícies anotades de Gardner no he trobat referències explícites als psicotrops, més enllà d’una nota copiada del jardiner Robert Hornback en que descarta que el bolet dibuixat per Tenniel amb l’Eruga sigui una Amanita muscaria, alucinògena, sinó una Amanita fulva, innocua… Comentarem això del jardiner en una entrada de més endavant.

Al final hi ha un glossari de termes relatius a drogues psicodèliques. Una aportació molt útil…

Amb el nom de New Century hi ha diferents editorials actuals, totes esotèriques, místiques i de religions orientals. Penso que cap d’aquestes va editar el llibre del que parlem, i que l’editorial devia desaparèixer fa temps… amb els hippies, potser.

 Fitxa  549

Títol: Alice in Acidland. Lewis Carroll Revisited. Contingut:  Novel·la original amb anotacions intercalades dues introduccions i un glossari. Autor:  Lewis Carroll i Thomas Fensch. Idioma: anglès.   Il·lustracions: portada de John Tenniel i algunes fotos de Lewis Carroll. Editorial: New Century Books (1970, reimpressió actual). Preu: 19,47 € (IberLibro-The Book Depository 2022).  Mida: 15*22,5 cm. 146 pàgines. Rústica. ISBN: 0-930751-26-4

Fitxa 549. Contracoberta. El preu que indica és molt més baix que el que cobren

492. ALICIA DAUTREMER PETITA

Fitxa 548. La portada-trista- de Rébecca Dautremer, vista ja a l’entrada 11.

L‘Alícia il·lustrada per Rébecca Dautremer ja va ser comentada ara fa quasi deu anys en la seva edició de gran format [+]. Allà varem parlar de les il·lustracions i de la traducció que se’n havia fet al català. Però quedava per comentar la traducció que se’n ha fet al castellà. Com en el cas del català, s’ha traduit des de l’edició en francès, que ha fet, pel que sembla, notables modificacions d’estil de l’original.

Pel que es veu de la traducció al castellà, és una traducció completa, però amb un llenguatge més simple, diria que menys literari, potser més fàcil de llegir. Els jocs de paraules s’han simplificat, i s’ha eliminat alguns poemes secundaris. Canvien el nom del Gat de Cheshire, que bategen Gat de Chester, sense justificació. Com a exemple de la traducció, quan l’Alícia parla amb la Falsa Tortuga, aquesta li explica que a l’escola li ensenyaven “a mecer y escribir,… fumar, reptar, putrificar y dimitir,… histeria antigua y moderna” i el Grifó explica que a ell li ensenyaven “Patín y Riego“. Els jocs de paraules són pràcticament tots fonètics. És una opció, la més elemental i sense treballar-ho gens.

El poema de la cua del ratolí, adjuntat aquí, està mal compaginat, les paraules trossejades sense cap gràcia, cap ritme, rimes ripioses…. Compareu-ho amb la traducció de Josep Carner i veureu la diferència entre un traductor poeta i un altre que no ho és.[+].

Ha fet la traducció Elena Gallo Krahe, traductora professional d’anglès i francès, i especialitzada en traducció jurídica i en llibres infantils. Aquí es poden veure els textos que ha  traduit (els infantils…), [+]

L’edició d’Edelvives és idèntica a la que haviem presentat de Baula, segell editorial d’Edelvives en català (fitxa 207). Mateixes il·lustracions, mateixa compaginació. D’aquestes editorials ja ho hem dit tot en entrades anteriors., les  darreres  aquí  [+]  i  aquí [+]

Fitxa 548

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut:  Novel·la original traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Al francès Sophie Koechlin. Del francès a l’espanyol Elena Gallo Krahe  Il·lustracion: Rébecca Dautremerl. Editorial: Edelvives (2015). Preu:  15,50 € (Casa del Llibre, 2016).  Mida: 14*19,5 cm. 221 pàgines.Rústica. ISBN: 978-84-263-9347-0

Fitxa 548 El poema del ratolí, mal compaginat.

Fitxa 548. Doble pàgina de la cuina de la duquessa.

484. L’SNARK DE GEDOVIUS

Fitxa 541. Portada

No hi ha moltes traduccións en les que el traductor sigui també l’il·lustrador. Aquesta n’és un exemple. El polivalent Juan Palomo és Juan Gedovius, de qui haviem comentat les seves il·lustracions a les Alícies en una entrada recent [+]   i aquí s’atreveix amb la traducció i la il·lustració de The Hunting of the Snark.  Les il·lustracions d’aquest Snark són del mateix estil que les ja vistes. Força heterodoxes, cap referència a les primeres il·lustracions de Holiday que hem anat veient. Segueixen l’estil  monstruós ja vist a l’altra obra de l’autor.

Pel que fa a la traducció…

La primera traducció al català de l’Snark la va fer Amadeu Viana, i ja en varem donar constància fa temps [+] . Al pròleg de la seva traducció en Viana diu que és inútil fer una traducció d’un poema sense lògica i amb jocs de paraules, i que per tant ell faria no una traducció sinó una imitació. “no se t’acudeixi traduir en versos de la teua llengua versos d’un altre poeta d’una altra…(però)… si construeixes una imitació pots fer versos en la teua llengua com els versos d’un poeta en una altra“ I això fa Viana.

Els membres de la tripulació

Gedovius va més enllà. Fa una transcripció-imitació-invenció en vers, en quartetes consonants. Però tira al dret, s’inventa l’ordre de les sequències,  no presenta els personatges o els presenta al seu aire… Jo estic segur que una persona que llegeixi aquest text treurà una idea molt allunyada de la que Carroll pretenia donar. Però això és una opinió esbiaixada perquè jo conec l’obra en cinc o sis traduccions i sé per què l’han traduit de la forma que ho han fet.

Però aquí no. No hi ha notes, no hi ha explicacions, i no hi ha el text en anglès al costat per anar comparant, perquè… no hi ha res a comparar. És un altre text.

L’editorial Alfaguara de Mèxic ha estat la responsable de l’edició. Però aquesta edició no m’ha convençut….

Fitxa 541

Títol: La caza del Snark. Contingut:  Poema traduit i il·lustrat  Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.   Il·lustracions: Juan Gedovius. Traducció-adaptació: Juan Gedovius. Editorial: Alfaguara(Ciudad de México 2022). Preu:  28,82 € (Book Depository 2022).  Mida: 21,5*28 cm. 68 pàgines no numerades. Cartoné. ISBN: 978-607-381-212-2

Fitxa 541 contracoberta
Fitxa 541. Darrera pàgina del text.

483. ALICIA GRANDIN

Fitxa 540. Portada

Aquesta traducció completa al francès conté només la novel·la. Ni introducció ni presentació ni explicacions sobre la traducció, ni la biografia de Carroll, ni res.  La traducció és feta per Elen Riot [+] És professora de la Université de Reims Champagne-Ardennes. Em sembla una traducció estandard, amb girs i expressions genuïnament franceses. Ha procurat que els jocs de paraules tinguin sentit en francès, encara que la traducció no tingui res a veure amb els termes en anglès.

Les il·lustracions són d’Aurélia Grandin (1974), especialitzada en contes infantils, que es poden veure al catàleg d’Amazon [+]. Hi ha també un llibre de Schopenhauer il·lustrat, que sembla fora de lloc… El seu estil és abigarrat, amb colors estridents, i amb inserts de retalls de diari, etiquetes i trossos d’il·lustracions victorianes. Algunes de les làmines em recorden els treballs de Dalí, ja vistos [+] Fa servir colors similars, composicions complexes… La cara de l’Alícia em recorda una mica les que fa Pat Andrea [+], amb una mica de Modigliani.

Fitxa 540. El ball dels llamàntols

Edita el llibre Rue du Monde [+] . És una editorial independent francesa, de 25 anys de vida, que diu que ha publicat uns 600 llibres. A la seva web hi ha publicat, des de 2020, un manifest per sol·licitar el suport de l’administració en ajut de l’edició, i amb idees concretes per fer-ho: pla de promoció de biblioteques escolars, xecs-llibre, i altres mesures. És un escrit molt cartesià, naturalment.

Fitxa 540

Títol: Les aventures d’Alice au Pays des Merveilles. Contingut:  Novel·la traduïda i iIl·lustrada  Autor:  Lewis Carroll. Idioma: francès.   Il·lustracions: Aurélia Grandin. Traducció: Elen Riot. Editorial: Rue du Monde(2000, 2006). Preu:  18,50 € (Amazon 2022).  Mida: 18*25 cm. 139 pàgines. Rústica. ISBN: 978-2915-56963-6

Fitxa 540. El berenar

481. ALICIA GEDOVIUS

Fitxa 538. Portada 1

Aquesta és una edició amb les dues Alícies, compaginades en dos llibres capiculats, és a dir, amb dues portades. No és el primer que veiem amb estructures rares.  El llibre de l’Editorial MediaVaca , per exemple, comença el Mirall pel darrere amb la portada girada, com hem vist [+]

Les traduccions de les Alícies són les clàssiques de Luís Maristany, sòlides i solvents, ja vistes [+] . El llibre no té presentació, notes, comentaris ni biografia de l’autor. Sense cap preàmbul es fiquen al cau del Conill.

La novetat d’aquesta edició són les il·lustracions de Juan Gedovius (Mèxic 1974) [+]  És escriptor, músic compositor i il·lustrador, dedicat especialment al llibre il·lustrat infantil i fantàstic. Se’n poden veure i escoltar entrivistes aquí [+], [+], [+].       

Fitxa 538. La casa del Conill

Les seves il·lustracions són, diguem-ho així en sentit literal, monstruoses. No posa fondos a les seves pàgines, que contenen només un personatge cada vegada. Malgrat que confessa la seva afinitat amb les versions de Disney, es pot veure de les reproduccions d’aquí que fa justament el contrari: l’Alícia ni és rossa, ni té els ulls blaus, ni el vestit és el clàssic, ni l’expressió facial és dolça, ni… Són dibuixos deformats, a vegades difícils d’interpretar. No són cruels com en altres il·lustradors (penso en Pat Andrea [+]) però sí rebuscats i complicats. El lector opinarà a partir de les quatre mostres del blog.

Edita el llibre Alfaguara, [+] que va ser fundada el 1964 per Camilo José Cela per publicar-hi les seves obres i les dels seus amics. A més va publicar llibres diversos, com l’Òptica de Newton o la Historia Interminable, de Michael Ende. Finalment Santillana va comprar-la, després el grup Prisa, que a punt de fer fallida la ven a Penguin Random House, que en manté el segell editorial.

Fitxa 538. Jabberwocky

Fitxa 538

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Alicia a través del espejo. Contingut:  Novel·les traduïdes i il·lustrades  Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.  Traducció: Luís Maristany.  Il·lustracions: Juan Gedovius. Editorial: Alfaguara México (2019). Preu:  21 € (BuscaLibre 2022).  Mida: 22,5*21,5 cm. 119+131 pàgines. Cartoné. ISBN: 978-607-318-603-2

Fitxa 538. Portada 2

480. L’ALÍCIA DE LA PICARDIA

Fitxa 537. Portada

Una picardia és una acció enganyosa, maliciosa o burleta.  També és una planta herbosa de la família de les escrofulariàcies. I també una peça de vestir (poc) de dona, com un viso (en català combinació) curt, que a Amazon classifiquen com a ropa erótica para mujer. Però no, l’Alícia picardiosa no té res a veure amb eces de llenceria.

La Picardie és una regió històrica de l’actual França, al nord, tocant al pas de Calais i que s’estenia per la regió valona de l’actual Bèlgica. Havia estat una regió amb entitat pròpia fins que la reorganització administrativa francesa la va fer formar part del nou departament de la Haute France (de fet és al nivell del mar, però en aquesta denominació assimilen el concepte d’alt amb el concepte de ser al nord… Tan cartesians els francesos, i després ho barregen tot). La capital del nou departament és Lille, i la de l’antiga Picardia la ciutat d’Amiens.

Durant el segle XIII es parlava habitualment la llengua denominada picard [+]   , que era una de les llengües d’oïl [+] és a dir que per dir si deien oie, a diferència de les llengües del sud -el Llenguadoc- on deien oc.  Altres llengües paral·leles eren el normand, el lorenès, el xampanyès, el poitevi o el való. Avui molt poca gent parla picard, i només s’estudia a la universitat i a alguns llocs tradicionals  Pot ensenyar-se a les escoles de primària de forma voluntària i sense reconeixement acadèmic. Estan reconegudes, des de 1990, com a llengües de França, però ls constitució francesa impedeix que siguin reconegudes a Europa com a Llengües Regionals o Minoritàries.  

A Bèlgica té una mica més de reconeixement oficial, i són considerades llengües endògenes. Es discuteix -vana pretensió d’acord- si és un idioma o un dialecte del francès. Com sol passar en les llengües sense normativització, hi ha diverses variants o subdialectes. Per exemple, el picard borégn [+] , propi del Borinage, dins de la província valona d’Hainaut, amb uns 100000 habitants. Per cert, picard vol dir pagès, que pica la terra.

L’editorial Evertype [+], en el seu propòsit d’estendre les Alícies i protegir les llengües amenaçades o extingides, va traduir fa uns anys l’Alícia a picard, a la variant boréng. Per poc que coneguis francès, podras comprendre fàcilment els seus textos. Se’n mostra aquí la poesia de la cua del ratolí, per poder-la comparar amb altres idiomes. El traductor ha estat André Capron (1928-2018) [+] que ha traduit diversos textos al picard, com l’Astérix o el Petit Príncep.

El llibre té el format típic d’Evertype: la mateixa portada, i les il·lustracions de Tenniel. Hi ha al final un petit glossari picard-francès.

Fitxa 537

Títol:  Lès Aventûres d’Alice ô Pèyis dès Mèrvèy. Contingut:  Novel·la traduïda i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: picard borégn.  Traducció: André Capron.  Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Evertype (Mhaigh Eo 2012). Preu:  20 € (Amazon 2022).  Mida: 14*22 cm. 135 pàgines. Rústica. ISBN: 978-1-904808-87-9

Fitxa 537. Poema de la Cua del Ratolí.

477. WONDERLANDIA

Fitxa 535. Portada, com totes les d’Evertype

One day one mariposita was flying in the garden

 cuando de pronto plaf, hostia in the flower..

Fa més de cinquanta anys que vaig sentir aquesta frase, que començava així. Busco per Internet i em trobo amb una web [+]   on hi és reproduida, , amb dotzenes de variants. A totes, però, hi ha l’alternança d’anglès i castellà, que és el que fa gràcia.

Intercalar paraules d’un altre idioma en el propi és molt freqüent, i per desgràcia cada cop més, en tots els idiomes. N’hi ha prou amb sentir qualsevol entrevista a la ràdio o la televisió per constatar-ho. A vegades perquè no se sap la paraula en el propi idioma, a vegades per emfasitzar el missatge. Hi ha mil factors que propicien la hibridació de dues llengües, i que no podem comentar aquí.  Un factor important actual és l’extensió generalitzada de l’anglès com a idioma universal, i que ha portat a pràctiques espúries com fer acabar en -ing qualsevol activitat, i que en anglès no es diu així. Va començar amb camping, i ara n’hi ha infinitat: puenting, balconing, vending, zapping… Cap d’aquests termes és de l’anglès.

 Aquest fenomen passa també entre el català i el castellà, generant el catanyol (i les seves variants castencià i castellorquí), i passa també en el francès, el portugués i els idiomes orientals. La hibridació del castellà i l’anglès es va donar inicialment als Estats Units i Puerto Rico, entre les comunitats hispanes immigrades, i n’hi van dir espanglish, spanglish o espanglés [+], i llanito a Gibraltar.

Ja fa anys, uns vint, vaig comprar el “The official Spanglish Dictionary“, text en anglès de Bill Cruz i Bill Teck, editat per Simon&Schuster on hi ha centenars de paraules, moltes simplement transliterades: la güindo (finestra) la gróceri (supermercat), dauntaun (centre de la ciutat), fuiqui fuiqui (“sexual intercourse“), yin (texans) i mil més.

Alicia’s Adventuras en Wonderlandia ha estat escrit-traduit per Ilan Stavans per a l’editorial Evertype, mil vegades comentada a aquest blog [+]. I ens diu al pròleg que hi ha molts spanglishs: el dels cubans-americans o Cubonics, el Dominicanish, el Nuyorrican parlat pels portoriquenys a Nova York, el Chicano dels mexicans als Estats Units, que reben també aquest nom com a col·lectiu, i molts altres. El traductor ha optat per les seves solucions, que la major part de vegades no usa termes spanglish, sinó construccions i frases en les que hi intercala paraules dels dos idiomes: per exemple, “voy a mencionar a few curiosidades, although no todas  pa’que el reader no pierda el placer de la sorpresa“.  Sembla la solució de la mariposita inicial, més trivial. I ha substituit les referències històriques de Guillem el Conqueridor i els bisbes per Colom, Isabel la Catòlica, el Che… Vegeu com exemple el poema de la Cua del Ratolí

Fitxa 535. Poema de la Cua del Ratolí

Ilan Stavans [+] és un escriptor, assagista i crític literari mexicà (1961). És un estudiós de l’spanglish, al que ha traduit el Quixot, i és molt crític amb la Real Academia Española, a la que qualifica de colonialista. Propugna que l’espanyol sigui llengua oficial als EUA.

Fitxa 535

Títol:  Alicia’s Adventuras en Wonderlandia . Contingut:  Novel·la traduida i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: spanglish.  Traductor: Ilan Stavans. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial: Evertype (2021). Preu:  15 € (Amazon).  Mida: 14*21,5 cm. 126 pàgines. Rústica. ISBN: 978-1-78201-252-8

El meu diccionari de spanglish

476. SNARK ARGENTÍ

Fitxa 534. Portada

Aquesta és la primera edició de l’Snark en espanyol de les que tinc notícia. És de 1957, abans que cap de les que hem vist editades a la península.  L’exhaustiu  llibre de Gardner  sobre l’Snark[+]  fa un llistat d’edicions fins 2006 però se’n deixa moltes. No en diu cap en català ni en castellà, tot i que ja n’hi havia diverses: l’Snark en gallec [+] és de 1996   En espanyol n’hi ha diverses, com la de Maristany, de 1986 [+] , la de Stilman de 1998 [+] , la de Frutos-Laborda  [+] ,  i  la de Marta Olmos  [+] de 2004 . En català la primera va ser la de Viana, de 1999 [+] .

L’edició que comentem és en prosa, que la fa més fàcil de llegir però perd absolutament el ritme, perquè simplement no en té cap: En aquests poemes de nonsense, i l’Snark ho és en bona part, gairebé el de menys és el que passa, el més important és mantenir la musicalitat, i això el text en prosa no ho permet gens bé. Per això no puc comentar res del text.

La darrera frase, per cert, és traduida com “Porque el Snark, por cierto, era un Bujum, ¿os dais cuenta?

El traductor va ser Raúl Gustavo Aguirre (1927-1983) [+], poeta i traductor argentí. Ha traduit Rimbaud i Apollinaire, i com a cosa curiosa, fragments del filòsof Heràclit… També ha fet la nota preliminar de l’Snark, força interessant, i algunes notes del text. El llibre conté les il·lustracions originals d’Henry Holiday.

Ha editat el llibre en primera edició (1957) Altamar, i la segona edició (1970) Calatayud-DEA Ediciones, de les que no trobo cap informació

Fitxa 534

Títol:  La caza del Snark . Contingut:  Poema traduit  en prosa i il·lustrat. Autor:  Lewis Carroll. Idioma: espanyol.  Traductor: Raúl Gustavo Aguirre. Il·lustracions: Henry Holiday. Editorial: Calatayud-DEA Editores (Buenos Aires), 2ª ed. revisada (1970). Preu: Regal de llibreria de vell. Mida: 10,5*18 cm. 75 pàgines. Rústica. ISBN: no hi consta

Fitxa 534. Una de les il·lustracions d’Henry Holiday