313. ALÍCIA UBUNTU

Fitxa 380. Portada

L’editorial Evertype té diferents línies de producció per a idiomes poc habituals a occident, i ara li ha tocat el torn a idiomes africans. Varem veure l’Alícia en suahili [+] i, naturalment, l’estructura del post serà molt similar.

Zulú va ser una pel•lícula sobre una batalla que hi va haver al que ara és Sudàfrica, entre els boers – uns sels sudafricans colonials – defensats per l’exèrcit britànic. majoritàriament gal•lesos, i els guerrers zulú. Eren 140 casaques vermelles contra 4000 zulús, que anaven dominant. Finalment, quan ho tenien tot a favor, van parar l’atac i els zulús van perdonar la vida als britànics, que no es van rendir. Típica pel•lícula colonial dels britànics, on els negres quedaven bé perquè reconeixien el valor dels altres, nosaltres.
A la pel•lícula no quedava clar -al menys jo no vaig entendre- qui eren aquests zulús, més enllà de que eren els negres. El fet és que des de 1800 existia el Regne Zulú, Imperi Zulú o Zululàndia en el que ara és Sudàfrica i altres terres perifèriques, i els colons holandesos i britànics en van usurpar les terres. Per cert, Baden Powell, fundador del moviment escolta mundial, no va participar en guerres contra els indígenes, sinó en la guerra angloboer cap als 1890 i més endavant, entre els britànics i els boers, colons descendents dels holandesos. Zululàndia és ara una província de Sudàfrica, KwaZulu-Natal, una zona bàsicament dedicada a la protecció de les àrees naturals i reserves medioambientals. Hi viuen unes 250000 persones. Durant el temps de l’apartheid va ser un bantustan o regió aparentment dotada d’autonomia, però en la pràctica un ghetto totalment regulat pel govern blanc sudafricà.

L’ètnia zulú és un important col•lectiu africà, una subètnia de l’ètnia bantú, i consta de més de deu milions de persones. I parlen la llengua zulú (forma recomanada) o zulu, la major part ubicats a Sudàfrica, que en zulú es diu isiZulu. El zulú no va ser una llengua escrita fins que va entrar en contacte amb els missioners europeus, que van transcriure-la a l’alfabet llatí, com a aquesta versió de l’Alícia. Van traduir-ne, òbviament, la Bíblia. El 1901 es va començar a ensenyar a alguna escola. Actualment el zulú està regit per la Junta de la Llengua Pan Sud-Africana, que promou l’ús de les onze llengües oficials de Sudàfrica. A la Viquipèdia en català es donen dades de la gramàtica de l’idioma [+]. No deu ser casualitat que hi ha dos zulús, el zulú profund, més acadèmic, i el zulú urbà, que parla la gent i que de vegades no comprèn els textos de zulú profund.

Zona de parlants del zulú. Font: Viquipèdia


Ubuntu és el terme zulú per indicar compassió o humanitat, i ha passat al llenguatge occidental perquè és el nom d’un sistema operatiu de codi obert i gratuït, el més popular d’aquestes característiques: [+]

El traductor de l’Alícia al zulú ha estat Bhekinkosi Ntuli, escriptor free-lance i traductor. En el pròleg, escrit en zulú i anglès, dona detalls de la traducció i de les proverbials dificultats de traduir ambients anglesos a realitats no occidentals, els noms dels animals, els jocs de paraules i els poemes.

Fitxa 380
Títol: U-Alice Ezweni Lezimanga. Contingut: Alice in Wonderland traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: zulú. Il•lustracions Sir John Tenniel. Editorial: Evertype (Mgaigh Éo, Eire 2014). Mida: 22*14 cm. Rústica. 139 pàgines. Preu: $15,95 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-78201-065-4

Fitxa 380. Inici de la novel·la en zulú

309 ALÍCIA ADAMS ANÒNIMA

Fitxa 377. Portada i interior

Aquesta edició d’Alice in Wonderland conté el text original de Carroll en facsímil i és il•lustrada per Frank Adams (1871-1944), Fou un il•lustrador anglès de llibres infantils, i el seu treball de l’Alícia fou el més famós. Forma part dels conjunt dels Golden Age of Illustration Artists. El seu estil és realista historicista, amb reminiscències de l’estil de Rackham [+] i dels dibuixos de Tenniel acolorits per Theaker [+]. Les seves il·lustracions surten a les antologies de llibres de l’Alícia, com aquesta [+].

Fitxa 377. L’eruga. Fes clic per ampliar.


Aquesta edició és deplorable. Comença per no dir enlloc -ni a la portada ni a l’interior- que l’autor és Lewis Carroll. Per això he titllat l’edició d’anònima. El títol a la portada és Alice in Wonderland, però a dins posa Alice Adventures in Wonderland. La numeració de les pàgines no correspon a la numeració de les il•lustracions, que estan intercalades fora de lloc. Tot fa pensar que el text és d’un facsímil, i les il•lustracions d’un altre, el de l’edició original de l’editorial Blackie de 1912. Però en l’edició que comentem la portada no correspon a l’edició original, i s’han limitat a usar com a portada una de les il•lustracions interiors. N’hi ha quatre en total, i no he vist que n’hi hagi més d’aquest autor.

L’editorial és Pook Press, [+] especialitzada en llibres de contes antics il•lustrats. Té una dotzena d’Alícies diferents, aparentment totes en facsímils tan defectuosos com l’actual. I altres llibres clàssics, que deuen ser del mateix estil. Aprofitaran edicions descatalogades, il•lustracions de domini públic i altres estratagemes similars per veure si alguns col•leccionistes piquem. I piquem. El llibre és imprès amb la modalitat de Print on Demand, via per la qual es poden colar tota mena d’engendros. I aquest llibre s’hi acosta molt.

Fitxa 377
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Original il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Frank Adams . Idioma: anglès. Editorial: Pook Press (Middletown, DE, 2018, POD). Mida: 26*18 cm. Rústica. 126 pàgines. Preu: $17,99 (Amazon 2018). ISBN: 978-1-4733-0704-9

Fitxa 377. Jardí

308. ALÍCIA MATATA

Fitxa 376. Portada

Aquesta entrada s’assemblarà, i no serà casualitat, a l’Alícia ídix [+] . Allà l’idioma no es deia jiddish sinó ídix. Doncs a aquesta entrada l’idioma no es diu swahili sinó suahili. Però en suahili, suahili no es diu suahili sinó kiswahili.

Tothom sap alguna paraula de suahili, si més no l’expressió hakuna matata, que cantaven en Timon -el suricat-, en Pumba -el porc senglar- i en Simba, el lleó, a la pel•lícula de Disney El Rei Lleó. Quan jo era petit tenia alguns contes d’animals africans i un es deia Simba el león. I resulta que, efectivament, simba és suahili i vol dir lleó. Doncs l’expressió hakuna matata, en suahili, vol dir carpe diem, o cap problema, o no t’hi encaparris, o qualsevol expressió equivalent per tirar-te els problemes a l’esquena sense preocupar-te massa: és el mateix missatge de l’ós Baloo del Llibre de la Selva (en castellà cantava “busca lo más vital no más… y olvídate de la preocupación“. No deu ser casualitat que els que canten aquestes cançons són sobre tot gent més aviat obesa, afable i bon vivants.

Fitxa 376. Poesia del ratolí en suahili. Fes clic per ampliar.

A la pel•lícula de Disney hi ha també algunes cançons en zulú, però aquest idioma avui no toca. Sí, també hi ha l’Alícia en zulú.
El terme suahili, ve de l’àrab i significa costaner, per referir-se als habitants de l’Àfrica Oriental. L’idioma s’escrivia primer amb caràcters àrabs, però des del segle XVIII s’escriu en alfabet llatí. Des de 1978 hi ha alguna tentativa d’escriure’l en la grafia mandombe [+], inventada per un visionari congoleny. El suahili és la llengua oficial d’Uganda, Tanzània i Kenya, així com de la Unió Africana, junt amb l’anglès, el francès, l’àrab, l’espanyol i el portuguès. A la República del Congo té la consideració de “llengua nacional”. És utilitzada per uns 80 milions de persones a l’Àfrica Oriental i en la pràctica és una llengua franca i base del panafricanisme, però molt poca gent afirma que la té com a llengua materna. La seva ortografia fa correspondre els grafemes i els fonemes més que en la major part de llengues europees, i per això es diu que és d’aprenentatge fàcil.

Aquesta Alícia ha estat editada per Evertype en la seva sèrie de traduccions a idiomes poc habituals a occident. No és la primera traducció, perquè el 1940 havia aparegut una Alícia en suahili, en un llibre de traduccions d’obres famoses que tenia per objectiu difondre la nova versió del suahili estàndar. Però en aquella primera traducció l’Alícia era una jove d’una tribu africana, amb il•lustracions també d’ambient africà, per evitar el rebuig cultural. Al pròleg de la present traducció, en canvi, la traductora explica les dificultats de trobar referències culturals africanes per descriure les situacions típicament britàniques de l’obra original, perquè diu que no ha volgut suahilitzar l’Alícia… Als jocs de paraules diu que ha fet el que ha pogut, com tots els traductors. Ida Hadjivayanis, nascuda a Zanzibar, és professora de llengües i cultures africanes a la SOAS University of London, especialitzada en temes d’Àsia i Àfrica. És autora del capítol relatiu al suahili al monumental llibre Alice in a World of Wonderlands, al que un dia haurem de dedicar-li un post.

Fitxa 376
Títol: Alisi Ndani ya Nchi ya Ajabu. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: suahili. Traductora: Ida Hadjivayanis. Editorial: Evertype (Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 135 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-122-4

Hakuna matata. Disney, “The Lion King”, de 1994. Una història inspirada en Hamlet.

306. EL MIRALL DE LÓPEZ GUIX

4728 Portada

Fitxa 372. Portada

La col·lecció Austral intrépida és un segell de Planeta especialitzat en novel·les clàssiques juvenils.  N’haviem vist la primera Alícia, també traduida per Juan Gabriel López Guix  [+] .

López Guix és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB. A més de l’Alícia citada, n’haviem vist altres traduccions: Alicia en Westminster [+] , i una altra versió del Wonderland [+].  És expert en Carroll, i a les jornades  “Delícies d’Alícia” ens ha presentat novedoses ponències sobre  el problema de la seva traducció [+] .

Fitxa 372. Poema de la Reina Alícia. Fes clic per ampliar.

Alguns exemples demostren la seva ortodòxia i precisió en la traducció. El títol de l’obra és el complet. No “Alícia a través del espejo” o coses així, sinó “A través del espejo. Y lo que Alicia encontró allí“. En el poema Jabberwocky distingeix el nom del monstre (Jabberwock) del nom del poema (Jabberwocky), que tradueix per Jerigón i Jerigónsico, respectivament. No tots els traductors ho fan.  Usa una solució similar a la de Francisco Torres Oliver [+]  . Tórres ho tradueix com a Jerigóndor, sense donar-ne explicacions. I per què jerigón?. Jo suposo que és pel sentit que té en anglès to jabber, que vol dir parlotear o farfullar, i com a substantiu algarabía. Torres i López Guix hi posen noms clarament derivats de jerigonza. Aquest terme en espanyol és molt antic. Surt al diccionari el 1787 amb el sentit de llenguatge groller, o llenguatge incomprensible. Jo recordava el terme jerigonza de les diatribes que Quevedo propinava a Góngora -fins i tot mort-, en la quasi cruenta guerra de conceptistes contra culteranistes, per exemple en aquest fragment de Quevedo:

Éste a la jerigonza quitó el nombre,
pues después que escribió cíclopemente,
la llama jerigóngora la gente.

Ara jerigonza vol dir, a més de llenguatge incomprensible, el llenguatge fruit de l’afegitó de síl·labes addicionals als termes. segons una regla determinada. Així,  el que n’hi diuen parlar amb la p (o amb la lletra que sigui) seria una determinada jerigonza. Per exemple, “hola qué tal” será en aquesta jerigonza  hopolapa, quepe talpa“. Jabber-jerigon, no és una mala traducció.

Delícies d’Alícia-2. López Guix i la seva classificació semàntica de termes del Jabberwocky. Fes clic per ampliar.

A la segona de les jornades sobre l’Alícia  López Guix va presentar una ponència sobre “Jabberwocky: modelo para armar“, amb una anàlisi semàntica de cada terme no anglès, que es pot veure a la il·lustració. Malauradament la col·lecció Austral no posa notes als seus llibres. Però estic segur que en algun article o en alguna ponència en JGLG ens explicarà les seves solucions.

Fitxa 372
Títol:  A través del espejo y lo que Alicia encontró allí. Contingut:  Through the Looking-Glass traduit i il·lustrat.  Autor:  Lewis Carroll. Il·lustracions:  Sir John Tenniel . Idioma: espanyol. Traductor: Juan Gabriel López Guix. Editorial: Austral (Australintrépida, Planeta  Barcelona 2018). Mida: 18*13,5 cm. Cartoné. 221 pàgines. Preu: 11,95 € (2018). 978-84-08-18230-6

4728 Jerigónsico

Fitxa 372. Poema Jerigónsico

305. ALÍCIA ÍDIX

Fitxa 371. Portada

Jo no sabia que existís la llengua ídix, però resulta que aquesta és la forma, segons l’IEC (DLC2), de denominar la llengua que habitualment n’hi deiem jiddisch. El terme ídix no sortia al DLC1 de l’IEC de 2007, ni a diccionaris anteriors. Jiddisch sí que hi sortia, i en la variant valenciana del català segueixen preferint-la. Jiddisch o ídix són, sembla, variants fonètiques de l’adjectiu alemany jüdische, jueu. La llengua és derivada de l’alt alemany de l’edat mitjana escrit en caràcters hebreus, i és una llengua germànica. En castellà solen dir-ne llengua judeoalemanya.

Actualment és la llengua dels jueus asquenazites (en hebreu, jueus alemanys) que representen actualment el 80% dels jueus mundials, uns 3 milions a l’estat d’Israel i uns 6 només a la ciutat de Nova York. Van ser la comunitat més afectada per l’Holocaust, amb 6 milions d’asquenazites assassinats. Degut a l’extraordinària diversificació geogràfica dels jueus, no hi ha estadístiques sobre l’ús de la llengua. Hi ha estimacions que diuen que el parlen vuit milions de persones, però altres consideren que és una llengua extingida en el sentit de que no la parla ningú com a llengua habitual, en certa manera com el llatí. Un dels seus escriptors, Isaac Bashevis Singer (1904-1991) [+], nascut a Polònia però emigrat als EUA per evitar el nazisme de Varsòvia, va escriure tota la seva obra en ídix, guardonada amb el Nobel de literatura el 1978.

Fitxa 371. El poema de la Sopa, en ídix transliterat a alfabet llatí. Fes clic per ampliar


La gramàtica de l’ídix és similar a la de l’alemany, amb afegitons lèxics de llengües eslaves, i romàniques, tot submergit en l’hebreu. S’escriu en l’alfabet hebreu o àlefbet, de 22 lletres, i que és fet servir per diferents llengües emparentades: l’hebreu, el sefardita, l’ídix, el judeoprovençal i altres. No té vocals, només consonants, i s’escriu de dreta a esquerra, com l’àrab. El nom àlefbet deriva de les dues primeres lletres, àlef i bet. El signe àlef es fa servir en matemàtiques per indicar els conjunts transfinits, cosa que aquí no ens incumbeix. El Aleph és també un complicat conte de Jorge Luís Borges, tan difícil d’entendre -si és que s’ha d’entendre- com els números transfinits.

Ha editat aquesta Alícia l’editorial Evertype, mil vegades citada [+].La traductora és Joan Braman, una free lance traductora de l’ídix educada a la Columbia University. La traducció a l’ídix està transliterada a l’alfabet llatí, seguint la normativa adoptada el 1936 per l’Institut per la Recerca Jueva. La transliteració s’ha saltat una regla de l’ídix: en alfabet hebreu no hi ha majúscules, però a en alfabet llatí les hi han posat. Diu en el pròleg que ha evitat idizitzar el conte, evitant fer referències a tradicions o menjars jueus, mantenint l’ambient anglès victorià, i procurant només mantenir el to del text, amb frases llargues com les de Carroll.

Els meus modestos coneixements d’alemany em fan captar que sí, que l’ídix té l’estructura i la sintaxi de l’alemany però mal escrit, Déu me perdó.

Fitxa 371
Títol: Di Avantures fun Alis in Vunderland. Contingut: Alice in Wonderland traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: idix. Traductor: Joan Braman. Editorial: Evertype (Portlaoise, Eire 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 137 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-063-0

Fitxa 371. La primera pàgina en alefat.

303. ALÍCIA FUNICULÌ FUNICULÀ

Fitxa 369. Portada

El napolità – la llengua partenopea, de Partènope, l’antic nom de Nàpols- és una llengua minoritària europea. Només el parlen -Wikipedia- 11 milions de persones… Més que el català, que el parlen 9, 10 o 10,5 milions, segons la mateixa font [+]. És una llengua romànica, de fet formada per un conjunt de dialectes no prou unificats, dels que al mapa adjunt es pot veure la seva distribució. En un recent programa televisiu a Nàpols vaig veure estadístiques que deien que el 75% de famílies el parlen a casa, i que un 50% el parlen amb els amics habitualment. De fet pel carrer s’escolta habitualment. Com en altres situacions similars, quan vaig preguntar a la gent quin nom tenia el seu parlar, em van dir napoletano, pugliese, barese o pischiciano, segons on fos; com a Catalunya hi ha qui diu que parla tortosí i no català. Semblava que no consideraven que el napolità fos la llengua comuna, sinó el nom d’un dels dialectes, el parlat a Nàpols. Tot el que té a veure amb ortografia, sintaxi i altres qüestions gramaticals és ben explicat a la Wikipedia en anglès, a la que remeto el lector.

Però no hi ha televisió, i poquíssims llibres editats en aquesta llengua. No s’estudia a l’escola, però a la universitat se’n fan estudis històrics i dialectològics. Està adherida a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa de 1992, i amb aquesta base es treballa per poder-la incloure a tots els nivells d’ensenyament, per ara sense èxit. L’Eduardo de Filippo havia escrit algunes obres en napolità, malgrat que les seves obres més conegudes són en italià (Filumena Marturano, Natale a casa Cupiello) representades a Catalunya amb èxit.

Àmbit on es parla alguna variant del napolità. Font: Wikipedia. Fes clic per ampliar.


La principal activitat cultural en napolità és la cançó popular, que Renato Carosone [+] va popularitzar en ràdio i televisió als anys 50. Abans, però, es cantaven moltes cançons como O sole mio, Torna a Surriento, o Funiculì funiculà, composta el 1880 [+] quan es va inaugurar un funicular que pujava al Vesuvi, avui fora de servei des que va ser destruit per l’erupció de 1944. La lletra de la cançó té moltes variants, i Els Tres Tenors en canten la versió menys “napolitana”[+]. La poesia en napolità és també conreada per uns quants poetes i escriptors, però no he sabut trobar llibres de narració o assaig.

La traducció de l’Alícia presentada aquí és de l’editorial Evertype [+] i ha estat feta per Roberto D’Ajello (84 anys), antic magistrat, i escriptor i gramàtic en napolità i italià, especialment de vocabularis i diccionaris. En un pròleg en italià i anglès s’explica sobre les dificultats de la traducció, dels jocs de paraules i dels canvis obligats. Havia traduit ja el Pinocchio i el Petit Príncep al napolità. Però, com traduir el Cheshire Cat al napolità? A Gatta e zi’Maria, perquè una dita napolitana diu “A Gatta e zi’Maria nu poco chiagne e nu poco ride” (la gata de la tia Maria plora i riu alhora). I com aquesta solució, totes les altres, a més d’explicacions tècniques sobre l’ortografia usada. També hi ha un pròleg de Stefania Tondo, professora d’universitat, traductora i estudiosa de les Alícies. L’obra acaba amb un oportú glossari napolità-italià, i un recull de frases fetes.

El poema inicial de l’Alícia pot ajudar el lector a introduir-se a aquesta llengua. N’hauria de comprendre el…40, 50%?

Fitxa 369
Títol: L’Avventure d’Alice ‘int’ ‘o Paese d’ ‘e Maraveglie . Contingut: Alice in Wonderland traduida i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel . Idioma: napolità. Traductor: Roberto d’Ajello. Editorial: Evertype (Portlaoise, Irlanda 2016). Mida: 22*14 cm. Rústica. 148 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78201-155-2

Fitxa 369. Inici del primer poema.

292. CINC MIRALLS ESPANYOLS

Fitxa 352. Portada. Fes clic per ampliar.

Les edicions dels llibres de Carroll són infinites. Bé, infinites no, però sí molts centenars. Els experts van treballant per tal de veure com les editorials i els traductors es segueixen, es plagien i es copien. En aquest sentit, Juan Gabriel López Guix està fent una exhaustiva mineria de dades per tal de veure com el capítol espuri del Cavall que Rafael Ballester va inventar-se per al primer llibre de l’Alícia s’ha anat copiant i recopiant d’unes a altres edicions, i n’ha trobat ja dotzenes… Quan acabi la recerca en parlarem [+].

En aquesta entrada posarem cinc edicions de Through the Looking Glass traduit a l’espanyol, algunes amb altres obres incloses. Interessa especialment la traducció del Jabberwocky, que reproduim en tots els casos en que és original.

Jabberwocky, fitxa 351. Plagi del de Luís Maristany. Fes clic per ampliar


La fitxa 352 correspon a una edició mexicana que inclou el Mirall, il•lustrat per Tenniel, i l’Snark, sense il•lustracions. El traductor és Roberto Mares, escriptor mexicà amb diverses traduccions i biografies de figures històriques variades, de Rasputín a Joan Pau II. A la seva traducció del Mirall hi inclou el capítol “La avispa con peluca“, al final del capítol VIII “De mi propia invención“, sense cap discontinuitat ni capítol propi. La seva traducció del Jabberwocky és un plagi del de Luís Maristany [+], perquè les tres primeres estrofes i les dues darreres són idèntiques, canvia algunes paraules de les dues següents. Per la resta, una traducció correcta, sense peculiaritats

Fitxa 353. Fes clic per ampliar


Fitxa 353. Plagi de Jaime de Ojeda


La fitxa 353 conté les dues Alícies, de l’editorial Plutón {+]. L’editorial es dedica a llibres de construcció i altres tècniques, però té alguna col•lecció de literatura i d’obres bilingües. Atribueix la traducció a un tal Benjamin Briggent, de qui no he trobat cap informació, ni consta en les fitxes dels llibres de l’editorial. Buscant per la xarxa he vist indicis de que, en altres llibres, l’editorial plagia o segueix fidelment -per dir-ho fi- altres traduccions anteriors, i les atribueix a un traductor propi. Qui es va inventar el nom del traductor -si és que és inventat- devia ser fanàtic de la música de Benjamin Britten… El Jabberwocky, en tot cas, està molt inspirat en la traducció de Jaime de Ojeda [+]. Una mostra: el primer vers és traduit per de Ojeda com “Brillaba, brumeando negro, el sol“, i a la traducció de BriggentBrumeaba, brillando el negro sol“. Però no n’hi diu Galimatazo.

Qui sí que copia lletra per lletra la traducció dede Ojeda és el llibre de la fitxa 354. ës una edició molt modesta, amb lletra molt petita i dibuixos originals molt petits. L’editorial és Agebe, de Buenos Aires [+]. Té llibres de literatura de tota mena, de política (algun del mateix general Perón), d’història, de filosofia… Tots els seus llibres semblen en format econòmic, però no es pot saber de la web perquè no hi ha els preus indicats.

Fitxa 354. Portada. Fes clic per ampliar.

Fitxa 355. Portada. Fes clic per ampliar

Fitxa 355. Jabberwpcky. Fes clic per ampliar.


Aparentment més modesta encara és l’edició d’Edicomunicación, dins de la colección Fontana. (fitxa 355). Però s’hi aprecia una voluntat de servei al lector, amb les il•lustracions més grans, i un annex amb les poesies originals en anglès i unes quantes notes. El traductor és Jorge A.Sánchez, que fa una bona traducció. El seu Jabberwocky i els altres poemes tenen originalitat, hi ha notes explicatives i es poden llegir els originals dels poemes en anglès a les notes finals. Sánchez té una altra traducció de 1996, denominada Fablistanón, com la de Ramón Buckley[+], que és de 1984. A la traducció Sánchez afirma que molts dels termes impossibles del Jabberwocky van ser explicats per Humpty Dumpty, però que en un escrit posterior Carroll va donar-hi altres sentits més clàssics; i que ell, com a traductor, prefereix la versió més boja de Humpty Dumpty, “morador del otro lado“. Per cert, hi ha almenys tres traductors que es diuen Jorge A.Sánchez, i no he pogut discernir quin d’ells és el d’aquesta traducció. No veig que l’editorial Edicomunicación estigui activa: els seus llibres es venen només en llibreries de segona mà o d’ocasió.

Finalment, la fitxa 356 és d’un “nou” llibre d’Alícies d’Editorial Bruguera, de qui n’hem vist ja moltes edicions en tots els formats i dimensions [+]. En aquesta edició, no il•lustrada, presenta les dues Alícies, traduides per Julio C. Acerete, traductor i escriptor argentí, que hi ha posat unes notes introductòries apreciables. Acerete és també autor d’obres sobre refranys mundials i, amb Ana Mª Calera, d’un assaig denominat “La mujer de hoy“, de 1974. Seria curiós llegir-lo. La traducció de les Alícies és clàssica, sense arriscar. El Jabberwocky és un plagi de la primera versió d’Elías Gallo, de 1968, que és un pseudònim d’Eduardo Stilman, fonamental traductor de les Alícies [+].

Fitxa 352
Títol: Alicia a Través del Espejo. La Caza del Snark. Contingut: Novel•les traduïdes al castellà, la primera amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il:lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Roberto Mares. Editorial: Grupo Editorial Tomo (México 2007 3ª edició). Mida: 18,5*12 cm. Rústica. 299 pàgines. ISBN: 970-666-499-8

Fitxa 353
Títol: Alicia en el País de las Maravillas & A Través del Espejo. Contingut: Novel•les traduïdes al castellà, amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il:lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Benjamín Briggent. Editorial: Plutón Ediciones (Barberà del Vallès 2011 2ª edició). Mida: 23*15 cm. Rústica. 188 pàgines. Preu: 4,75 € (Outlet Book, Barcelona) ISBN: 978-84-15089-06-3

Fitxa 354
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Novel•la traduïda al castellà, amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Ricardo Healy. Editorial: Agebe (Buenos Aires, Argentina 2009 1ª edició). Mida: 20*14 cm. Rústica. 94 pàgines. Preu: 21 pesos argentins (Edipo Libros, Buenos Aires, 2011) ISBN: 978-987-1165-88-9

Fitxa 355
Títol: A través del espejo. Contingut: Novel•la traduïda al castellà, amb il•lustracions. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Jorge A. Sánchez. Editorial: Fontana-Edicomunicación (Barcelona 1998). Mida: 18*11 cm. Rústica. 155 pàgines. Preu: 1,5 € (Fira del Llibre d’Ocasió 2005) ISBN: 84-7672-857-3

Fitxa 356
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Detrás del espejo. Contingut: Novel•les traduïdes al castellà, no il•lustrades. Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Julio A. Acerete. Editorial: Bruguera, col•lecció Libro Amigo (Barcelona 1972). Mida: 17.5*10.5 cm. Rústica. 332 pàgines. Preu: nominal 40 Pta. En llibreria de vell, 10 €.(2015) Sense ISBN.

Fitxa 356. Portada