272. ALÍCIA MONUMENTAL DECODIFICADA

Fitxa 330. Portada

Alberto Manguel [+], un dels escriptors més cultes d’aquest moment i expert en Alícies, ja havia sortit a aquest blog [+]. Al llibre Alice’s Adventures in Wonderland Decoded Manguel afirma que aquest és el llibre que li hauria agradat escriure, i que el Decoded és el vademecum per a tots els viatgers que s’aventurin pels reialmes d’Alícia. Només amb aquest testimoni n’hi ha prou per posar aquest llibre a la llista dels deu millors, juntament amb les Alícies anotades de Gardner, [+] aquí la darrera, i les traduccions anotades d’Eduardo Stilman [+].

Fitxa 330. Pintura de George Soper, 1911. Cal notar l’error de pintar l’Alícia sense tenir en compte la refracció de la llum de la part submergida.
Fes doble clic per ampliar.

Aquest és un llibre monumental, per la mida –DIN A4- , per la riquesa d’il•lustracions i per la qualitat del paper. Conté tot el Wonderland, però a diferència de les obres citades abans , que contenien les il•lustracions només referides a l’obra de Carroll, en aquest llibre les il•lustracions són geogràfiques, arquitectòniques, les obres d’art relacionades, fotos de totes les persones citades, i moltes coses més. Algunes il•lustracions són a doble pàgina, i moltes altres a pàgina completa. Les notes no són anotacions numerades a peu de pàgina, sinó glosses en paral•lel de grans dimensions, veritables temes enciclopèdics de tota temàtica, literària, històrica o fins i tot matemàtica o física.

Hi ha una introducció en 21 pàgines; la primera part, que és el text de l’obra amb les notes; i finalment una segona part de 30 pàgines amb quatre capítols:
• Sentence First-Verdict Afterwards! tracta l’enutjós tema de la inclinació de Carroll per les nenes preadolescents, i con és jutjat avui per això sense tenir prou present el context.
• From Alice to Malice explica amb detall les intrigues que es desenvolupaven a l’interior del Christ Church College, els diferents grups d’opinió polítics i religiosos, el paper de Dodgson alineant-se amb els sectors conservadors, i els enfrontaments i reconciliacions amb el degà Liddell.
• Through the Looking-Glass and Beyond explica les darreres obres de Dodgson i la seva activitat com a fotògraf.
• Last Years comenta el casament d’Alice Liddell, al que Dodgson no va ser invitat, i la decadència de les seves activitats acadèmiques simultània al seu èxit com a autor famós. També es citen en aquest capítol alguns esdeveniments posteriors a la mort de Dodgson, com la subhasta del manuscrit original, o la vida d’Alice, Hargreaves un cop casada.

Les notes de David Day no comenten punts específics i detalls de les Alícies de Carroll. Més aviat són reflexions extenses en el moment que l’obra li fa venir bé. Així, hi ha llargues notes dedicades a la maçoneria, a comparar l’Alice amb Sant Agustí (!), a Heràclit i el flux de l’aigua, a les paradoxes de Zenó, a reflexions matemàtiques diverses, al moviment dels Rosacreus, als artistes prerafaelites, a Darwin, al nombre pi, a Pitàgores, i a mil temes més.

Fitxa 330. Joc de paraules entre la corba catenària i el gat (Cat). “What kind of cat can grin? A Catenary”
Fes clic per ampliar.

David Day [+] (Victoria, BC Canadà 1947) és autor de llibres molt diversos, i entre els quals hi ha comentaris de les obres de Tolkien, obres de divulgació científica, història, mitologia, poesia i obres per a públic infantil i juvenil. Des de 1990 es dedica a l’estudi de Carroll i les seves obres.

L’editorial Doubleday es va fundar el 1897, i cap als anys 50 era l’editorial més importants dels EUA. Tenia un catàleg de tota mena d’obres, incloses les científiques, de ciència ficció i tècniques: Asimov i Ray Bradbury publicaven amb ells. Amb el temps va ser adquirida per Bertelsmann, i finalment per Penguin Random House.

Gran obra.

Fitxa 330
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland decoded. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland molt anotada i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. De les notes i altres textos, David Day. Il•lustracions: autors molt variats. Idioma: anglès. Editorial: Doubleday Canada (de Penguin Random House, 2015). Cartoné. Mida: 29,8*21,5 cm. 296 pàg. Preu: $40. ISBN: 978-0-385-68226-8

Fitxa 330. Tom Tower, principal entrada al Christ Church College. Pintura d’Arthur Garratt 1911.

271. ALÍCIA FONÈTICA

Portada. Fitxa 329

La fonètica i la fonologia no són el mateix. La fonètica estudia els sons físics produïts per l’aparell fonador, cadascun dels quals són els fons. Cadascun es pot caracteritzar físicament amb una anàlisi espectrogràfica. La fonètica està entre l’acústica i la lingüística. En canvi la fonologia estudia els fonemes, que són els sons distintius d’un sistema lingüístic cara a la diferenciació de les paraules. Els fonemes són constructes mentals, vinculats a una determinada llengua. La fonologia està més a prop de la filologia. I prou de parlar del que no sé… Per saber-ne més, [+]

Inici del capítol “A Mad Tea Party” transcrit a IPA. Fes doble clic per ampliar.

Des del 1886 s’ha desenvolupar un únic alfabet de símbols que contingui i resumeixi tots els sons possibles que la veu pot arribar a fer en qualsevol idioma, d’una manera unívoca: cada so un símbol i cada símbol un únic so. Aquest alfabet és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional, o IPA en sigles angleses). Està basat majoritàriament en caracters llatins o grecs, malgrat que al planeta hi ha dotzenes de grafies diferents per als diferents llenguatges: vegeu la norma ISO 15924 [+] que conté quasi 200 referències de grafies, i més si s’hi afegeixen els emoji, els símbols matemàtics i altres d’especialitzats.

L’IPA va sent revisat periòdicament, i la darrera revisió és de 2015. Un llistat complet és aquí: [+]

A vegades s’ha usat l’IPA per ajudar a aprendre idiomes. Quan el 1958 els meus pares van anar a París en un viatge organitzat, la meva mare ja sabia una mica de francès del que li havien ensenyat les monges a les que havia anat, però el meu pare res de res. I es va comprar un mètode de francès, només llibres, res de mitjans ni audio ni visuals, perquè no teniem TV ni tocadiscos, i els cassettes encara no s’havíen inventat. El mètode era pràctic, perquè eren situacions reals, amb frases típiques. Cada frase era de dues línies: el text escrit, i la transcripció fonètica a sota. El meu pare no entenia res d’aquelles lletres e al revés –les ɘ i similars- i les discussions a casa eren freqüents sobre com pronunciar. Naturalment el mètode no va servir per a res, i tot el que va aprendre va ser la paraula pelouse –gespa- que li va fer molta gràcia.

En Michael Everton, fundador i ànima de l’Editorial Evertype [+], ben coneguda, té una Alícia en anglès transcrita en l’IPA. Podria ser útil per fixar la pronúncia , si algú s’entretingués a tenir els dos textos, l’anglès i el transcrit a IPA, i anar repetint. Però caldria primer exercitar-se en els valors de la simbologia IPA, que ja seria un curset en ell mateix. Millor posar una lectura de l’Alícia, i anar llegint i escoltant…

Fitxa 329
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Printed in the International Phonetic Alphabet. Contingut: El text d’Alice in Wonderland transcrit en l’alfabet fonètic internacional (IPA), il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: anglès. Transcripció: Michael Everson. Editorial: Evertype (Mghaig Éo, Éire,2014). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. Preu: $15,95. 120 pàg. ISBN: 978-1-78201-083-8

Símbols de l’IPA. Fes doble clic per ampliar.

267. ALÍCIA MIRALL LACOMBE

Fitxa 323. Portada.

Aquest llibre va en paral•lel al primer llibre d’Alícia d’editorial Edelvives [+]. Tot l’equip del llibre és el mateix. El traductor és Ramón Buckley, l’il•lustrador Benjamín Lacombe. Tot el que haviem escrit al comentari del primer llibre és vàlid per a aquest. Les il•lustracions de Lacombe segueixen sent tristes i orientalitzants, i hi inclou un prefaci on reitera la seva admiració per Carroll i en particular per aquesta obra. Hi ha il•lustracions a colors a tota plana, i n’hi ha més de petites en blanc, negre i vermell.

Don Huevón, amb la closca una mica trencada… Fes doble clic per ampliar.

Pel que fa a la traducció de Buckley, és una de les versions que fa, perquè continuament corregeix. S’assembla força a la vista a l’entrada 37 [+], tot i que no és igual.

Les novetats d’aquest volum són dues. En primer lloc, les notes de Ramón Buckley, denominades “Alicia…¡a través de la traducción!” Són molt interessants i aclaridores, com ho eren les del primer volum citat. Explica com s’ho fa per passar del joc de paraules –pun– al disbarat – nonsense– agafant l’exemple del poema de la Morsa i el Fuster. Pren el llistat de paraules i expressions relacionades amb el terme “ostra“, i que són ostra, ¡ostras!, aburrirse como ostras, ostrero, i ostracismo, i les fa sortir totes al poema traduit. En aquest sentit, reivindica la feina del traductor-traditore, i destaca que en el cas de traduir Lewis Carroll, “la única forma de ser fidel al seu esperit és, precisament, traint la lletra del text original“. És una opinió forta.

Una de les il·lustracions en negre i vermell. Pobre pudding….
Fes doble clic per ampliar

La segona novetat és que al volum hi han afegit fragments del text de Carroll “A Tangled Tale” (Un conte embolicat) de caràcter lògico-matemàtic, i que ja haviem ressenyat [+]. En concret hi posa tres nusos (I, III i IV), amb les solucions. No són traduits per Buckley sinó per un grup de traductores de l’editorial Nivola, d’on han tret el text.

Fitxa 323
Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Through the Looking-glass traduit i il•lustrat. Conté també fragments de Un cuento enmarañado. Autor: Lewis Carroll. Notes: Ramón Buckley. Prefaci i il•lustracions: Benjamin Lacombe. Idioma: castellà. Traducció: Ramón Buckley (Alicia) i Milagros F.García Pla (Cuento). Editorial: Edelvives (2017, de l’original francès d’Editions Soleil, 2016). Cartoné. Mida: 28*20 cm. Preu: 29,90 €. ISBN: 978-84-140-1030-3

Il·lustració interior. Fitxa 323

265. ALÍCIA ANOTADÍSSIMA TRADUIDA

Fitxa 321. Portada.

Aquesta és la traducció a l’espanyol de l’obra definitiva de les Alícies anotades de Martin Gardner, edició de luxe, que havíem vist editada en anglès quan va sortir [+]. La monumental obra segueix aquí la traducció que l’editorial Akal i Francisco Torres Oliver (La Vilajoiosa 1935) [+] havien fet de l’Alicia Anotada, de 1960 i primera edició en espanyol de 1984, reimpresa en dues ocasions. Les dues edicions posteriors de Gardner, de 1988 [+] i de 2000 [+] no havien estat traduïdes, em sembla. No se’ns diu qui ha estat el traductor de totes les noves notes, nous estudis i noves aportacions de Gardner i de Burstein. A la web de l’editorial li atribueixen a Torres, com en una consulta personal (21-6-17) feta pel professor J.G.López Guix ha corroborat el mateix Torres Oliver. Però no hauria estat de més explicitar-ho en el llibre, penso.

Primera il·lustració de l’Alícia no feta per Tenniel. Anònim. Fes clic per ampliar.

L’edició en espanyol i l’edició en anglès tenen exactament els mateixos continguts. Les úniques diferències que hi he sabut trobar són en el format -l’edició anglesa és 2 cm més ampla- i en la compaginació, una mica diferent. Les notes en l’edició espanyola són en vermell, i en l’anglesa en negre. I l’edició anglesa de Norton és força més barata…

Els comentaris sobre continguts ja es van fer per a l’obra en anglès, i no es repetiran aquí. Ens limitarem, doncs, a afegir algunes de les il•lustracions que omplen l’obra i que m’han semblat més novedoses, començant per una de les de Leonor Solans (1980), que havia il•lustrat una Alícia per al seu pare Modest Solans, traductor [+]. És l’única il•lustradora espanyola dels 46 que hi figuren, i de la que ja havíem vist una de les dues il•lustracions al comentari a l‘obra en anglès. He posat també una il•lustració de la primera edició de les Wonderland dibuixada per un autor que no fos Tenniel. És una artista anònima holandesa, i la il•lustració és de 1887.

Il·lustració de Leonor Solans. Fes clic per ampliar.

Una Alícia vestida de xarlestón-art déco i tancada a la casa del Conill és ben destacable. És de Willy Pogány, hongarès, de 1929 [+]. I destacadíssima per a mi és la il•lustració del búlgar Iassen Ghiuselev (1964) amb un dibuix on condensa tota la novel•la, fet el 2003 i publicat el 2014. No costa gaire trobar-hi referències a l’obra d’Escher “Relativity” [+], amb escales que pugen i baixen, portes en totes orientacions i personatges amunt i avall, o avall i amunt…

Alícia art-déco, de Willy Pogány. Fes clic per ampliar.

La darrera il•lustració d’aquesta pàgina és de Mahendra Singh, surrealista canadenc de 1961 [+]. És una curiosa representació de l’excursió en barca origen del conte, que m’ha sembla especialment rellevant pels seus colors i composició: ha posat tot l’arc de sant Martí en el dibuix, forçant fins i tot el color del Sol. Per cert, què té a la mà l’Alícia? Una corona?

El caos de Ghiuselev. Fes doble clic per ampliar més.

Fitxa 321
Títol: Alicia. Edición anotada. Contingut: Alice in Wonderland i Through the Looking Glass profusament anotats i il•lustrats, amb diversos prefacis i annexos. Autors: Lewis Carroll, amb notes de Martin Gardner i actualitzacions de Mark Burstein. Il•lustracions: John Tenniel i molts altres. Idioma: castellà. Traducció: Francisco Torres Oliver. Editorial: Akal (Madrid 2017). Cartoné amb sobrecoberta. Mida: 26*20 cm. Preu: 50 €. ISBN: 978-84-460-4368-3

La barca pel T“amesis el 4 de juliol de 1862. Il”lustració de Mahendra Singh

264. ALÍCIA ATRAPADA EN EL TEMPS: EL GUIÓ

Fitxa 320. Portada

En una entrada anterior [+] dedicada als parcs temàtics de Disney es comentava la política globalitzadora i totalitzadora d’aquesta marca. En tenim aquí un exemple més. Disney va produir el 2016 la pel•lícula de James Bobin Alice through the Looking Glass [+], continuació de la de Tim Burton Alice in Wonderland [+]. De la pel•lícula n’ha sortit el llibre oficial [+] i un llibre tipus “tria la teva aventura” amb 25 finals diferents, sobre personatges i situacions de la pel•lícula [+]. Tot ja comentat a aquest blog.

Fitxa 320 Dibuix interior. Fes clic per ampliar

Faltava per presentar el guió novel•lat de la pel•lícula. Es diu igual, i ha estat redactat per Kari Sutherland a partir del guió original de Linda Woolverton. Naturalment segueix fidelment les imatges filmades amb els diàlegs, i afegint-hi descripcions contextualitzadores. El llibre es pot llegir com una novel•la amb vida pròpia. Té una redacció fluida i àgil.

Les il•lustracions son pobres, realment, en blanc i negre. Atesa la importància que té el temps i el Temps en el guió, la major part són dibuixos de maquinàries de rellotges mecànics, engranatges i esferes i busques, oblidada paraula que significa “agulla d’un rellotge”. Deuen donar poca importància a les il•lustracions, perquè no consta qui n’és l’autor.

La guionista és Linda Woolverton, a qui ja haviem vist al guió de l’anterior pel•lícula [+]. L’adaptació del guió l’ha fet Kari Sutherland, que és el pseudònim de Karen Rose Smith [+], autora de novel•les roses per a Barnes & Noble. Usa el pseudònim quan fa novel•la juvenil o adaptacions. A més d’aquesta adaptació en té una altra versió simplificada, denominada The Junior Novelization, només en japonès.

No cal dir que l’editorial és Disneypress.

Fitxa 320
Títol: Alice through the Looking Glass. Contingut: Guió novel·lat de la pel•lícula del mateix nom de James Bobin. Autors: guió de Linda Woolverton, adaptació de Kari Sutherland. Idioma: anglès. Il•lustracions: Disney Enterprises. Editorial: Disney Press (Glendale, CA 2016). Cartoné. Mida: 18,5*15 cm. 299 pàg. Preu: $10,36 (Amazon 2016). ISBN: 978-148472959-5

Fitxa 320. Il·lustració de rellotges.

255. ANYA NABÓKOV

Portada. Fitxa 311

Аня ВЪ странѢ чудесъ (Anya v Stranye Chudes) és la segona traducció al rus que posem a aquest blog [+] , si bé va ser abans aquesta. A l’enllaç indicat hi ha dades de les traduccions al rus. La de Nabókov és de 1923, i el traductor que hi constava era V. Sirin. Va ser publicada a Berlin. Però V.Sirin era un pseudònim de Vladimir Nabókov (Sant Petersburg 1899 – Montreux 1977) [+]. Era d’una família aristocràtica russa, que va fugir durant la revolució a Europa (Anglaterra, Berlín, París), posteriorment els Estats Units (1940) on adopta la nacionalitat estatunidenca, i finalment vva anar a Suïssa (1960), on va morir. Nabókov és ben conegut per la famosa Lolita, de 1955, portada al cinema el 1962 per Stanley Kubrik i després per Adrian Line el 1997, però té moltes més obres en rus i anglès, teatre, contes i poesia. Era un lepidopteròleg, i un mestre dels escacs, i té llibres d’ambdós temes.

Fitxa 311. El berenar. Fes clic per ampliar.

Per cert que, anecdòticament, vaig conèixer un d’aquests aristòcrates russos exiliats: es deia Nicolás, havia conegut en Rasputín, i a l’exili, després de mil voltes, va acabar treballant de comptable a l’empresa “La Preparación Textil“, a les oficines de Barcelona, on també treballaven la meva mare i el meu pare, i que dirigia un jueu suïs anomenat Grebler. En una ocasió, cap al 1955, el van convidar a tallar raïms a la casa de pagès dels meus avis, i va venir tot atildat, amb trajo, corbata i un pintoresc barret de palla, i la seva dona -la “Nicolasa”– amb collarets… Els van posar davantals i cap a la vinya, on van fer un bon paper i van beure vi amb porró. Eren uns senyors.

Nabókov tenia, quan va fer la traducció, 24 anys, i va cobrar l’equivalent a cinc dòlars. Els experts consideren que és de les traduccions més reeixides que s’han fet en qualsevol idioma, però també n’hi ha d’altres que consideren que és dolenta, i així ho vaig posar a l’altra entrada del blog. No puc donar la meva opinió sobre la traducció perquè no sé rus. A l’edició que es comenta aquí hi ha una nota on explica detalls de la traducció, i hi diu que va introduir diversos canvis i jocs de paraules en rus. Per exemple, va substituir la parrafada de Guillem el Conqueridor que el ratolí fa per assecar-se, per una altra sobre Napoleó. Va decidir canviar el nom d’Alícia i en lloc de dir-li Алиса li va dir Аня, Anya. No en conec la causa. Aquí [+] se’n poden trobar alguns detalls.

La dansa dels llamàntols i la tortuga. Fes clic per ampliar.

Nabókov va traduir l’Alícia amb el pseudònim de V.Sirin, que vol dir òliba, i també ocell profètic. Conté dotze il•lustracions en blanc i negre de S.Zalshupin, del que no tinc referències. Són, podriem dir-ne, expressionistes, del temps que es va publicar el llibre, 1923. No es va publicar a Rússia sinó a Berlin per l’editorial Izdatel’stvo Gamayun, i amb una portada diferent de la d’aquesta edició, feta el 1976 per Dover Publ., de New York i amb el mateix contingut. L’edició´que he comprat té tota la pinta de ser un llibre POD, imprès a petició d’un en un. Està clar que el públic a qui es dirigeix l’edició de Dover no és el rus, atès que les notes sobre la traducció són en anglès i el títol també. Dover [+] és una clàssica editorial amb tota mena de llibres dirigits a tots els públics.

Fitxa 311
Títol: Аня ВЪ странѢ чудесъ (Anya v Stranye Chudes). Contingut: Novel•la Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Idioma: rus. Traductor: V. Sirin, pseudònim de Vladimir Nabokov. Il•lustracions: S. Zalshupin. Editorial: Dover Publications Inc, New York (1976). Cartoné. Mida: 22*14,5 cm. 114 pàg. Preu: $21,95 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-486-78488-5

Portada de l’edició de 1923

247. ALÍCIA PARREÑO USBORNE

Fitxa 304. Portada

Aquest llibre és una més de les edicions completes amb il•lustracions que han sortit aquests darrers anys. La traducció és de Gemma Alonso de la Sierra. Hi ha algunes errades de concepte, al meu entendre. En el capítol tercer, quan el ratolí diu “…encontrándolo oportuno…” i l’ànec li pregunta “Encontrando, ¿qué?” el ratolí li respon “Encontrándo-lo. ¿Acaso no sabes lo que significa?“, i l’ànec li respon “Sé muy bien lo que significa (…)“. La traducció del joc de paraules ha de ser, i així ho fan tots els traductors, “¿Acaso no sabes qué significa lo?” i la resposta “Sé muy bien qué significa lo (…)” etc. Greu, al meu entendre. En altres llocs fa servir locucions espanyoles, per evitar traduir de l’anglès frase impossibles. Amb les tres germanetes dins del pou de xarop, les fa dir “mi gozo en un pozo”, i “Habéis visto alguna vez a alguien sacando tres cuartos de lo mismo?”. Gemma Alonso és una traductora argentina de llibres infantils per a l’editorial Usborne.

Fitxa 304. Porc i pebre. Fes doble clic per ampliar.

Les il•lustracions són de Fran Parreño [+] que firma Parrenyo per poder circular per internet. Va néixer a Alcoi el 1981, on viu actualment. És aquarel•lista, fa publicitat (Mercadona) i sobre tot il•lustrador editorial, molt especialment per a l’editorial Usborne. Les seves il•lustracions són realistes, amb una poc habitual Alícia de cabells bruns i de vestits clàssics. La resta de personatges són més o menys convencionals, i té predilecció ´pels fons verds, cosa que fa que els dibuixos siguin predominantment freds. Les il•lustracions del llibre en espanyol són les mateixes que les del llibre en anglès.

L’editorial Usborne [+] és de Londres, fundada el 1973 per Peter Usborne, i es dedica al llibre infantil. Té editorial a França, Itàlia, Brasil, Espanya i molts més llocs. Ediciones Usborne [+] edita en castellà però alguns llibres també en català.

M’ha cridat l’atenció els crèdits del llibre. Hi citen el disseny, suposo que del llibre en conjunt, la redacció -entenc que de les breus notes del final amb la vida de Carroll i de l’Alice Liddell-, la “manipulació digital”, la traducció i la redacció en espanyol. I al darrera de tot hi ha una frase cabalística: “Se han tomado las medidas oportunas para identificar a los titulares del copyright del material utilizado en esta obra. La editorial pide disculpas en caso de posibles omisiones y se compromete a subsanar cualquier error en futuras ediciones, siempre y cuando se reciba la notificación pertinente“. A què es deu referir? Misteri. L’Alícia -text i il•lustracions- són actualment de domini públic, perquè han passat més de 70 anys de la mort de l’autor.

Fitxa 304
Títol: Las aventuras de Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Fran Parreño. Idioma: espanyol. Traductor: Gemma Alonso de la Sierra. Editorial: Ediciones Usborne (filial d’Usborne Publishing, Londres 2013). Cartoné. Mida: 20*15,5 cm. 239 pàg. Preu: 14,50€. ISBN: 978-1-4095-9277-8

Fitxa 304. Doble pàgina amb el berenar de bojos. Fes clic per ampliar