244. ALÍCIA LADINA PERÒ NO MÚRRIA

Fitxa 300. Portada.

Fitxa 300. Portada.

El joc de paraules que es suggereix al títol no és exacte, d’acord amb les definicions dels diccionaris normatius. En català existeix ladí, com a sinònim de dues llengües d’Europa central: l’engadinès, i el retoromànic. L’engadinès és el retoromànic parlat a la vall d’Engadina, una preciosa vall suïssa on hi ha Sankt Moritz/San Murezzan. I retoromànic és, al seu torn, la llengua parlada a la Suïssa occidental i a algunes valls del nord d’Itàlia- que també es pot dir romanx o rumantsch grischun: és la integració de cinc dialectes retoromànics suissos dels Grisons, oficial des de 2001, i que s’ensenya a les escoles des de 2010. Retoromànic és també la denominació d’un conjunt de dialectes parlats a diverses valls de les Dolomites, que, a diferència del rumantsch grischun, s’aniran perdent perquè a Itàlia no s’esforcen a mantenir-los. Per constatar-ho, n’hi ha prou amb caminar pels pobles d’ambdues zones i parlar amb els residents.

En castellà, ladino vol dir moltes coses: com a adjectiu, vol dir astuto, sagaz o taimado. I, pel que fa a idiomes, vol dir retoromànic del Tirol, llengua religiosa dels sefardites, i judeocastellà/judeoespanyol(acepció que no té en català). El joc de paraules del títol seria, doncs, en castellà, “Alícia retoromànica però no taimada“. Que dificil és traduir els acudits lingüístics…

A la portada del llibre diu que és traduida al ladino. En català aquest idioma es diu judeocastellà [+], però en judeocastellà té diversos noms. El principal és ladino, però també se’n diu djudeo-espanyol, sefaradi, djudezmo, djidio, djudio, espanyolit i espanyol; el terme haquitía es refereix al dialecte del judeocastellà parlat al Nord de l’Àfrica, especialment a Marroc. El dialecte de l’àrea d’Oran a Algèria és anomenat tetuani o tetauni, de la ciutat marroquina de Tetuan. En hebreu, la llengua és anomenada spanyolit.

No és oficial a cap de les regions on es parla, que són l’actual estat d’Israel (uns 100000 parlants), Turquia (uns 10000) i poblacions esparses a altres llocs. Aquesta llengua va tenir origen en l’expulsió dels jueus espanyols del 1492, que els va portar al nord d’Àfrica, als Balcans, i a Turquia i l’Orient Mitjà, i era parlada pels jueus sefardites –Sefarad vol dir Espanya en jueu- Abans hi havia hagut l’expulsió dels jueus de la Corona d’Aragó el 1391, i es dubta de si parlaven un altre idioma, el judeocatalà, dit també catalànic. És un tema no tancat perquè alguns investigadors afirmen que aquest idioma no ha existit mai.

El judeocastellà és, en la variant usada en la traducció present, un clar derivat de l’espanyol amb incrustacions de l’hebreu, el francès i altres idiomes, i és totalment comprensible per un coneixedor de l’espanyol, com es pot constatar del fragment reproduït al blog. Per escriure’l s’ha usat tradicionalment l’alfabet hebreu, com fa el jiddisch, però en una variant denominada rashi. El judeocastellà no és oficial a cap país. Té actualment una Autoridad Nasionala del Ladino, amb seu a Jerusalem i pàgina a Facebook en caràcters hebreus, un Diksionario de Ladino a Internet, i altres iniciatives.

Fonològicament es parla com es parlava el castellà medieval, amb sons sibilants i fricatives sonores, que el castellà actual ja ha perdut. Pel que fa a l’ortografia amb caràcters llatins, hi ha diverses propostes sobre la forma d’escriure el judeocastellà: intentant la màxima similitud amb el castellà modern, mantenint l’ortografia de 1492, o creant-ne una de nova amb aportacions de diferents idiomes.

El traductor de l’Alícia és Avner Perez o Peretz. És un dels principals estudiosos i traductors al judeocastellà, autor del Diksionario de Ladino en Internet, i de la traducció de l’Odissea d’Homer, junt amb Moshe’ha-Elion (2011). El llibre l’ha editat Evertype, ben coneguda [+] per les seves edicions en idiomes impossibles, seguint les seves pautes: sense més pròleg que un parell de pàgines al començament, i amb les il•lustracions originals de Tenniel.

Fitxa 300
Títol: Las Aventuras de Alisia en el Paiz de las Maraviyas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Prefaci: Avner Perez. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: judeocastellà. Traductor: Avner Perez. Editorial: Evertype (Éire 2014). Rústica . Mida: 22*14 cm. 126 pàg. Preu: $15,95 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-78201-061-6

Fitxa 300. Poema del capítol XII.

Fitxa 300. Poema del capítol XII.

243. TOTA L’ALÍCIA DE DISNEY

Fitxa 301. Portada

Fitxa 301. Portada

Mark Salisbury és un periodista que varem veure redactant un llibre sobre l’Alícia de Tim Burton, com comentarem després. A la present obra recopila totes les relacions de Walt Disney i el seu imperi amb les Alícies. En ordre cronològic, primer va ser un curt de dotze minuts, “Alice’s Wonderland” on l’Alice -interpretada per la nena de quatre anys Virginia Davis– anava a l’estudi d’animació i a la nit somia que va a Cartoonland i allà la reben amb música i desfilada. Al zoo s’escapen uns lleons que la persegueixen, es fica pel cau d’un conill i es desperta al seu llit. Pot veure’s la pel·lícula completa al YouTube [+].
Fotogrames d'una de les Alice's Comedies. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames d’una de les Alice’s Comedies. Fes doble clic per ampliar.


Cartell de Alice's day at Sea, la primera de les comèdies d'Alice. Fes doble clic per ampliar.

Cartell de Alice’s day at Sea, la primera de les comèdies d’Alice. Fes doble clic per ampliar.

D’aquest primer curt van derivar-se una llarga sèrie de pel•lícules amb el personatge d’Alice, “The Alice Comedies“. La primera va ser Alice’s Day at Sea, del 1924. I fins el 1927 Walt Disney en va produir 56, les primeres amb el seu germà Davis. Després ja va venir Mickey Mouse, al que va fer travessar el mirall: Thru the Mirror, ja de colors, de 1936. La Blancaneu, Pinocchio, Fantasia i Bambi van ser enormes èxits, i el 1951 va produir la seva Alice in Wonderland, que ja s’ha comentat detalladament en aquest blog [+]. Recordem només l’extraordinari treball de la principal animadora Mary Blair.
Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames de Thru the Mirror, amb Mickey Mouse. Fes doble clic per ampliar.


Al llibre que estem comentant es dedica força pàgines als espais Carroll dels parcs temàtics de la factoria Disney: a Eurodisney -actualment Disneyland Paris-, i als altres parcs Disney del món hi ha laberints, jardins màgics, o el berenar del barreter. Però no són les atraccions més potents ni les més visitades.

Una pel•lícula derivada de les Alícies de Disney és la genial Donald in Mathmagic Land, per divulgar les matemàtiques. Donald creix i es fa petit con l’Alice, i fins i tot es transforma en ella. Diverses seqüències són inspirades en paisatges de Dalí i en conceptes surrealistes; i hi ha arbres que tenen les arrels quadrades (!). La pel•lícula, de 28 minuts, pot trobar-se per Amazon i veure’s per YouTube: [+]
La darrera part del llibre és dedicada a les dues pel•lícules de la factoria Disney, i que ja s’han comentat al blog: Alice in Wonderland, de Tim Burton [+] i Alice Through the Looking Glass, de James Bobin [+], que escriu un breu pròleg.

El llibre és de gran format, totalment il•lustrat amb centenars de fotogrames, dibuixos i fotografies de les pel•lícules. És editat per Disney Enterprises [+]. Mark Salisbury és autor de diferents llibres sobre cine, especialment sobre l’obra de Tim Burton. N’hem vist ja el seu llibre sobre l’Alice de Burton [+] Havia estat l’editor de la revista de cinema Empire.

Fitxa 301
Títol: Alice in Wonderland. An Illustrated Journey Through Time. Contingut: Assaig il•lustrat sobre les pel•lícules de Disney inspirades en les Alícies. Autor: Mark Salisbury. Introducció: James Bobin. Il•lustracions: Disney Enterprises. Idioma: anglès. Editorial: Welcome Enterprises Book, Disney Editions (Los Angeles-New York 2016). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 176 pàg. Preu: $21,63 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-4847-3769-9

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.

Fotogrames de Donald in Mathmagic Land. Fes doble clic per ampliar.

242. ALÍCIA ANDREA COMPLETA

Fitxa 299. Portada

Fitxa 299. Portada

Varem veure algunes de les il•lustracions de Pat Andrea per a les Alícies a l’entrada nº 100 [+], quan hi va haver una exposició al Centre d’Art Santa Mònica, de Barcelona. Eren obres fetes per Pat Andrea per a una edició de bibliòfil de les Alícies. L’any 2015 l’editorial Diane de Villiers, responsable de l’edició citada, n’ha fet una edició més senzilla [+] a partir de la qual s’ha fet l’edició present.

L’estructura del llibre és peculiar: hi ha les 49 planxes de Pat Andrea, en dues parts corresponents a les dues novel•les de l’Alícia. Cada il·lustració és completa i té al costat un petit fragment del text del llibre corresponent al dibuix. I després hi ha el text anglès i el text espanyol complets en paral•lel, on hi ha intercalats més de cent fragments de les il·lustracions completes.

Les il•lustracions d’Andrea són complexes, amb molts objectes i força detalls, i així veient els fragments observes aspectes que se’t havien passat per alt de la figura global. Segueix sense agradar-me l’estil de Pat Andrea -en alguns moments em recorda Frida Kahlo– :és massa cruel. Però li reconec el treball i la voluntat de fer un món propi.

Posa mobles moderns a les estances, com un sofà Le Corbusier de 1928, a la il·lustració final de la primera novel·la, quan les dues germanes estan parlant al costat del riu, tot i que al relat seuen a l’herba. La casa del Conill és de disseny, i correspon a part d’una obra de Frank Lloyd Wright i part de Le Corbusier. I la relació d’Alícia i el Dodo -que, no ho oblidem, era la representació del mateix Carroll – és explícitament perversa. Hi ha moltes més representacions implícita o explicitament eròtiques. També surten a les il•lustracions les sopes Campbell, drag queens, Humpty Dumpty vestit de torero, rellotges tous de Dalí, l’insecte de la Metamorfosi de Kafka, de tot hi surt a les figures turmentades d’Andrea. Al llarg de les il•lustracions fa canviar d’imatge Alícia mil vegades – pentinat, vestit, edat – tant com Carroll la fa canviar d’alçària al llibre.

(Fes clic a qualsevol imatge per entrar a la galeria)


L’editorial ha usat les solvents traduccions clàssiques de Luis Maristany, ja comentades anteriorment [+] i [+] i cedides per Penguin Random House, que en té actualment la propietat. Hi ha un breu pròleg de l’editora original Diane de Selliers i un interessant prefaci de Marc Lambron titulat Alicia y el código Andrea. Hi fa paral•lelismes entre Carroll i Flaubert, Nietzsche, Freud i Rimbaud, als que considera paradigmes del nou llenguatge europeu, amb molta component irracional i onírica.
Marc Lambron [+] (Lió 1957) és funcionari, crític literari, escriptor i membre de l’Académie Française des de 2014. Acaba el seu pròleg preguntant-se si no serà aquesta la primera Alícia fractal: és un prefaci molt francès, més pascalià que cartesià.

El llibre és força monumental, força pesat -1,5 kg- i més car del que és habitual. Ha estat publicat en espanyol per l’editorial Libros del Zorro Rojo [+], fundada el 2004, amb seus a Barcelona, Buenos Aires i Mèxic. Ha publicat més de 120 llibres en espanyol, i alguns en català, d’autors variats, antics o moderns. Tots estan molt ben editats, i compaginen textos destacables amb il•lustracions fetes per artistes reconeguts. Va merèixer el premi a la millor editorial europea 2015 a la Fira del Llibre de Bolonya.

Fitxa 299
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. Contingut: Novel•les originals traduïdes i il•lustrades, amb versions originals. Autor: Lewis Carroll. Prefaci: Marc Lambron. Il•lustracions: Pat Andrea. Idiomes: espanyol i anglès. Traductor: Luis Maristany. Editorial: Libros del Zorro Rojo (Barcelona – Buenos Aires – Ciudad de México 2016). Rústica amb sobrecoberta. Mida: 23*25 cm. 365 pàg. Preu: 39,90€ (2016). ISBN: 978-987-1948-79-6

Fitxa 299. El sofà le Corbusier

Fitxa 299. El sofà le Corbusier

241. FANTASMAGORIA EN CÒMIC

Fitxa 298. Portada

Fitxa 298. Portada

Fantasmagoria és una de les obres menys conegudes i comentades de Carroll. En varem veure una traducció al castellà a una entrada anterior [+]. És una obra estranya, en vers, sobre follets de diversos tipus que viuen a una casa, on parlen amb els seus habitants. Aquesta història ha estat reescrita i reinterpretada en còmic en aquest llibre. En resum, un follet visita a un individu solitari que viu en una mansió i conversen sobre les respectives vides, fins que es fan una mica amics. Els autors de la reinterpretació han mogut l’època als anys 20, en lloc de l’Anglaterra victoriana del segle XIX original. Amb aquesta reinterpretació segueix sent una obra estranya…

Roi Pardo [+] és un jove artista gallec nascut i resident a A Coruña. Ha estudiat a l’Escola Massana de Barcelona i a l’Instituto Europeo de Diseño de Madrid. És il•lustrador i dissenyador per a empreses i també ha dissenyat productes audiovisuals. Ara es dedica més a il•lustració editorial. Daniela Arias i Pablo Silva són responsables del projecte de recuperar obres poc conegudes d’autors universals, i reinterpretar-les en format de còmic. Han fet fins ara dues obres: Cuento del Niño Bueno & Cuento del Niño Malo, de Mark Twain, i el llibre d’aquesta entrada.

Fitxa 298. Una pàgina interior. Fes clic per ampliar.

Fitxa 298. Una pàgina interior. Fes clic per ampliar.

Linterna Mágica Ediciones és el segell editorial per a còmics de l’editorial Trifolium [+], editorial gallega que té una notable llista d’autors de literatura clàssics i moderns, que inclouen Jonathan Swift, Claudio Sánchez Albornoz , Noam Chomsky o Bertrand Russell. També té un catàleg d’obres de cultura gallega, de poesia i altres col•leccions.

Com a crítica al format del llibre, apunto que els textos dels fumetti -els globus que surten de les boques dels personatges amb el text del que diuen- són de lectura força difícil, especialment les del personatge que no és un follet: el text manuscrit en groc sobre fons carbassa no és gens llegible. Esclar que el follet parla amb text groc sobre un fons verdós que sembla que li surtin mocs de la boca, i no m’estranyaria que fos exactament això el que volguessin representar els autors.

Fitxa 298
Títol: Fantasmagoría. Contingut: Còmic sobre l’obra de Lewis Carroll del mateix nom. Guionistes: Daniela Arias i Pablo Silva. Il•lustracions: Roi Pardo. Idioma: espanyol. Editorial: Linterna mágica (2016). Rústica. Mida: 23*21 cm. 54 pàg. Preu: 14 € (2016). ISBN: 978-84-944092-9-5

Fitxa 298. Una pàgina interior

Fitxa 298. Una pàgina interior

240. ALÍCIA CARRUSEL

Fitxa 296. Portada

Fitxa 296. Portada

Haviem vist fa temps una Alícia feta amb diorames [+]. El llibre d’aquesta entrada és del mateix estil, però molt més elaborat i ben treballat. Fa servir els dibuixos de Tenniel com a base dels diorames. A cada escena hi ha més d’un episodi del conte. Això obliga a que a cada escena hi hagi a vegades dues o tres figures d’Alicia, cosa que el fa un llibre no apte per explicar la història, sinó només per a col•leccionistes.

El resultat no és gaire atractiu. No s’exploten les possibilitats tridimensionals del disseny. Els creadors de llibres en pop-up són molt més creatius. Ho haurien fet molt millor els Hermanos Salvador, del taller d’escenografia que feien els decorats de paper per al teatre d’aficionats entre els anys 1949 i 1983. Tenien centenars, si no milers, d’escenografies en paper de tot tipus, adaptades a tota mena d’amplades i fondàries d’escenaris. Els Pastorets de Folch i Torras eren un dels seus muntatge estrella, del que en devien tenir dotzenes perquè, durant les festes de Nadal, es muntaven -i es munten- en infinitat de llocs.

El títol del llibre en anglès és Alice Carousel. Què és un carrusel? En general el terme carrusel es refereix a les evolucions d’un cos uniformat que van creuant els seus moviments Per exemple, el carrusel de la secció muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona. En castellà, carrusel és sinònim de tiovivo, el que en català en diem cavallets -tot i que jo n’hi diré tota la vida cavallitos– . En anglès carousel o carrousel és sinònim de merry-go-round, en francès és sinònim de manège. Quan les diapositives eren un mitjà habitual de fer presentacions de fotos, siguin familiars o de feina, es muntaven totes en un dispositiu que s’anomenava també carrusel. Segons l’Enciclopèdia Catalana, el terme carusel deriva del francès carrousel, i aquest, del napolità carusiello (der. de caruso‘calb’), joc de cavallers on es llançaven carusielli, boles semblants a caps calbs. Sorprenent. Al meu petit diccionari de napolità -en tinc un- hi ha deu maneres de dir penis, però no hi surt calb

Fitxa 296. Diorama 3. Fes clic per ampliar.

Fitxa 296. Diorama 3. Fes clic per ampliar.


Per analogia a uns cavallitos, aquest muntatge en paper es denomina carousel. L’invent en aquesta ocasió correspon a l’editorial Macmillan, mil vegades comentada [+] , i aquí l’ha editat Edelvives, mil vegades vista també [+]. Com es pot veure, la portada és gairebé idèntica a l’Alícia completa comentada a l’entrada 197. Pel que sembla, l’Alícia segueix donant. Deuen tenir un cens de col•leccionistes d’Alícies, i saben que una certa quantitat de la tirada la tenen venuda segur, perquè, la veritat, aquesta edició aporta molt poc… Però els fanàtics i captius ho comprem tot. També hi ha l’edició en català, en la que consta la traductora, Marta Salvadó. En català és publicat per Baula, una marca d’Edelvives.

Fitxa 296. Diorama 4. Fes clic per ampliar.

Fitxa 296. Diorama 4. Fes clic per ampliar.


Fitxa 296
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Libro carrusel. Contingut: Llibre carrusel amb sis il•lustracions tridimensionals i breus textos. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: espanyol. Traductor: Editorial Edelvives. Editorial: Edelvives (2016) traduit de l’original d’editorial Macmillan (2014). Cartoné. Mida: 31*24 cm. 12 pàg que formen 6 escenes. Preu: 22 € (2016). ISBN: 978-84-7140-0401-2

Fitxa 297
Títol: Alícia en el país de les meravelles. Llibre carrusel. Contingut: Llibre carrusel amb sis il•lustracions tridimensionals i breus textos. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: català. Traductor: Marta Salvadó. Editorial: Baula, d’Edelvives (2016) traduit de l’original d’editorial Macmillan (2014). Cartoné. Mida: 31*24 cm. 12 pàg que formen 6 escenes. Preu: 22 € (2016). ISBN: 978-84-479-3269-6

Fitxa 297. Portada

Fitxa 297. Portada

Fitxa 296. Diorama 5

Fitxa 296. Diorama 6. Fes clic per ampliar.

239. ALÍCIA ISLANDESA

Fitxa 295. Portada

Fitxa 295. Portada

Quan varem presentar l’Alícia en danès [+] varem comentar que l’islandès era del grup de llengües escandinaves similars a l’antic escandinau, juntament amb el feroès i el noruec. El fet que Islàndia estés deshabitada i fos colonitzada per noruecs el segle X explica la similitud de l’islandès i el noruec, que es van anar diferenciant al llarg dels anys, més degut a l’evolució del noruec que la de l’islandès, que ha sofert relativament pocs canvis. A la Viquipèdia podem trobar força detallades les característiques de l’islandès i la seva història [+]. És una llengua parlada només a Islàndia, amb una població molt baixa: només 300000 habitants, encara menys que el maltès, que és la llengua menys parlada de les oficials de la UE.

Té lletres pròpies no usades en altres llengües: la Ð (majúscula) i la ð (Minúscula) són la lletra eth, equivalent en so al dígraf th de l’anglès de this; i la Þ majúscula) i þ (minúscula) (o thorn, equivalent a la z castellana o al dígraf th anglès de thing), així com Æ/æ, Œ/œ, Ø/ø, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ. Escriure amb el nostre teclat en Word algun text en islandès o, en general, amb lletres o símbols poc habituals, no és gaire ràpid: s’ha de buscar la lletra als comanaments “insertar” I “símbol” i anar-se movent per la llista de símbols, més de tres mil.

Com de diferent és del noruec? Comparem el primer paràgraf de l’Alícia en islandès i en noruec [+]. Semblen més diferents que el català i el castellà, realment… La comprensió del noruec per part dels islandesos és, en una escala normalitzada, de 3,4 sobre 10: és un valor força baix, malgrat que es considera en general que les llengües escandinaves són força comprensibles entre elles.

La traducció a l’islandès va ser feta el 1996 per Ƥórarinn Eldjárn i ha estat recuperada per Michael Everton, propietari de l’editorial Evertype [+]. Afirma en el pròleg que sempre ha estat interessat en l’islandès per les seves característiques ortogràfiques i per la seva admiració per J.R.R.Tolkien, que parlava islandès, entre molts altres idiomes cèltics i escandinaus. De fet Tolkien va agafar d’antics poemes en islandès els noms dels nans de la novel•la El Hobbit [+]. No he pogut entrar mai en aquestes noves mitologies. Em vaig quedar amb la de grecs i romans, i una mica de nibelungs per poder entendre els arguments de les òperes de Wagner.

Jo sempre havia cregut que sabia dues paraules en islandès: a la novel•la de Verne “Viatge al centre de la terra” el guia islandès Hans saluda els expedicionaris dient “God dag“. Però repassant la novel•la veig que Hans i el professor Lidenbrock, alemany, parlen entre ells en danès! O sigui que aquest god dag, que vol dir bon dia, és danès; en islandès es diu góður dagur… Un preconcepte que he tingut durant cinquanta anys, superat gràcies a l’Alícia.

Fitxa 295
Títol: Ævintýri Lísu í Undralandi. Contingut: Novel•la original traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: islandès. Traductor: Ƥórarinn Eldjárn. Editorial: Evertype (Mghaih Eo, Irlanda 2013). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. 128 pàg. Preu: $15,95 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-78201-025-8

Comparació entre l'islandès (dalt) i el noruec (baix)

Comparació entre l’islandès (dalt) i el noruec (baix)

238. L’ALÍCIA I EL CAVALL PERFECTE

El Perfecte Cavall dibuixat per Fariñas per a la Colección Cadete de Mateu. Fitxa 17.

El Perfecte Cavall dibuixat per Fariñas per a la Colección Cadete de Mateu. Fitxa 17.

El professor i traductor Juan Gabriel López Guix ens ho va explicar bé en un dels seus articles sobre les traduccions de les Alícies [+]: l’edició en espanyol de l’Alícia en el País de las Maravillas d’Editorial Mateu, col•lecció Cadete, té un capítol més, que mai no va escriure Carroll i que es va inventar el traductor.

Varem comentar l’Alícia d’Editorial Mateu ja fa temps, a l’entrada 17 [+]. El traductor i historiador Rafael Ballester Escalas (Girona 1916-Les Borges del Camp 1993) [+] era fill de l’historiador Rafael Ballester i Castell. Era una persona erudita, de gran cultura, que va ser professor d’institut i, molt més endavant, de la llavors delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, on es va jubilar (1985). Seguint el model del seu pare, va escriure moltes obres d’alta divulgació, com
El historiador William Shakespeare, Historia de Roma, obres històriques de la guerra civil espanyola, i moltes altres. Va participar en edició d’enciclopèdies com Dolça Catalunya, i va ser traductor per a diferents editorials, amb obres de Zweig, Rousseau, Papini, o Shakespeare.
Com a curiositat biogràfica, Ballester Escalas va ser nebot de Fèlix Escalas Chamení (Mallorca 1880-Barcelona 1972), polític de la Lliga Regionalista i home de negocis, que va ser per un curt període de temps president de la Generalitat de Catalunya intervinguda, de desembre de 1935 a febrer de 1936, episodi molt poc conegut i oc comentat de la història de Catalunya.

El cavall d'Ediciones Toray. Fes clic per ampliar.

El cavall d’Ediciones Toray. Fes clic per ampliar.


Doncs en Rafael Ballester, en la seva traducció de l’Alícia per a editorial Mateu, que és de 1952, es va inventar tot un capítol, que en la seva traducció és el capítol VI, després del capítol V “La oruga da un consejo” i abans del capítol VII “Lechón y pimienta“. El capítol VI espuri va ser titulat “Historia de un Perfecto Caballo“, i és inventat de cap a peus.

L’Alícia es troba amb un cavall, que el que fa primer és preguntar-li qui era, com tothom fa amb Alícia. Després li explica que és un perfecte cavall, que ha estudiat a Eton i que porta signes distintius de la seva noble condició. Explica que a Eton els ensenyaven bàsicament bones maneres. I això es nota en tots els diàlegs que manté amb l’Alícia. Dels diàlegs la part més interessant és el moment que el cavall li explica a Alícia els estudis de fonètica superior que tenen a Eton. En reprodueixo un tros a la figura adjunta. I, després que el cavall explica que també estudien música afònica, és a dir música sense so i només amb ritme, li fa una demostració dirigint com a director d’orquestra a a diferents animals del bosc, que sí que generen sons.

El capítol sembla realment traduit d’un original anglès, especialment pel fet que hi fa sortir paraules en anglès traduides i altres originals, en una forma molt versemblant i assimilable als capítols que realment sí que va traduir.

Fragment del capítol "La historia del Perfecto Caballo" de Rafael Ballester. Fes clic per ampliar.

Fragment del capítol “La historia del Perfecto Caballo” de Rafael Ballester. Fes clic per ampliar.

Per què va inventar un capítol?. Imagino en Ballester parlant amb el seu editor, en Francisco Mateu, proposant-li insertar un capítol més, en Mateu dient-li que no seria capaç i en Ballester dient “Que no? Aquí el tens“. O potser en Ballester va presentar a en Mateu tota l’obra ja traduïda i amb el capítol intercalat. I en Ballester preguntant-li “No has trobat res d’estrany?” i explicant-li que havia inventat tot un capítol, i reptant-lo a publicar l’obra amb aquest capítol addicional, a veure qui ho notaria… Coneixent els dos personatges -els he conegut personalment tots dos- eren capaços d’això i de més. O potser no, potser va ser tota una altra situació que no sabem. No sé si entre la documentació que Montse Mateu, filla de Francesc, va cedir a la biblioteca de la UB, hi figuren cartes o documents, a més de llibres, i potser allà hi trobaríem la solució a l’enigma.

Aquest capítol addicional del cavall ha estat copiat en altres traduccions que han plagiat la traducció de Ballester sense dir-ho, pràctica habitual abans i ara. Per exemple, a una adaptació que va fer Editorial Toray el 1980 en que un tal Eugenio Sotillos fa l’adaptació. O l’edició d’Editorial Bruguera de 1956, la meva primera Alícia [+], adaptada per Maria Martí, o la de la fitxa 27, també de Bruguera [+], idèntica a l’anterior amb mínimes variants, però que afirma estar “traduida” per Maricel Lagresa Colom. Molta més informació ens la dona López Guix: [+]

En Mateu devia estava molest amb Bruguera

Il·lustracions del Perfecte Cavall de l'Alícia de Colección Historias, d'editorial Bruguera. Fitxa 1

Il·lustracions del Perfecte Cavall de l’Alícia de Colección Historias, d’editorial Bruguera. Fitxa 1

237. LA CAÇA DEL CARUALO

Portada. Fitxa 293

Portada. Fitxa 293

Hi ha algunes traduccions de l’Snark a l’espanyol. Hem vist al blog la de Marta Olmos [+], Luís Maristany [+], Eduardo Stilman [+], i la darrerament comentada d’Adolfo Sarabia [+]. Hi ha a més la traducció al català d’Amadeu Viana [+]. Aquesta nova edició bilingüe que es presenta a aquesta entrada acaba de ser publicada per l’editorial Nordicalibros.

Ha estat traduit per Jordi Doce (Gijón 1967) [+]. És poeta, autor i traductor, que va rebre un doctorat de la universitat de Sheffield. A la nota del traductor final dóna algunes pistes de la seva traducció. Afirma que entre una traducció literal i recrear el poema ha triat aquesta darrera opció, com fan pràcticament tots els traductors. Els diferents cants del poema, els fits de Carroll, els tradueix com a prontos, és a dir rampells.

Ha triat traduir Snark per Carualo com a paraula maleta entre caracol i escualo, perquè Snark prové de snail i shark. És la mateixa solució vista a la traducció d’Adolfo Sarabia, però ell va preferir carabón com a barreja de caracol i tiburón. Les referències al Jabberwocky són tretes de les traduccions de Ramón Buckley.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: "La desaparició".  Fes clic per ampliar.

Fitxa 293. Il·lustració del final del llibre: “La desaparició”. Fes clic per ampliar.


És molt menys clara la solució per traduir Boojum. El vers final el tradueix per
…que era un Boblo el Carualo, sin más cuento“.
Per què Boblo? Segons explica Martin Gardner [+] a Boojum el boo deriva de bogyman que vol dir l’home del sac o el diable, i el jum deriva de mumbo jumbo, expressió per designar la xerrameca. Si Gardner ho diu… De bobada i diablo surt el Boblo. Stilman, Maristany i Olmos mantenen Snark i Boojum (Bujum en el cas de Maristany). En català, Viana ha preferit Merma i Empor, sense justificació, que jo sàpiga.

Les il•lustracions d’aquesta edició és Tove Jansson, la peculiar dissenyadora gràfica, il•lustradora i guionista de la que ja haviem vist alguna obra: [+].
L’editorial Nordicalibros ha fet una cuidada edició, com sol fer i ja hem vist [+], [+].

Fitxa 293
Títol: La Caza del Carualo. Contingut: Poema original en anglès i traducció, i•lustrat, amb pròleg i nota del traductor. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Tove Jansson. Idioma: espanyol i anglès. Traductor i pròleg: Jordi Doce. Editorial: Nordicalibros (Madrid 2016). Cartoné. Mida: 22*15,5 cm. 93 pàg. Preu: 16,50 € (2016). ISBN: 978-84-16830-01-5

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

Fitxa 293. El vaixell i tots els seus ocupants.

236. L’ALÍCIA VOL ARRIBAR A TEMPS AL TEMPS

Portada del DVD. Existeix també amb blue-ray. És molt similar a la de l'entrada 52. Fes doble clic per ampliar.

Portada del DVD. Existeix també amb blue-ray. És molt similar a la de l’entrada 52. Fes clic per ampliar.

La pel•lícula Alice through the looking-glass s’ha titulat aquí Alicia a través del espejo, i és la continuació lògica, estètica i argumental de l’Alícia en el País de las Maravillas dirigida per Tim Burton. En aquesta ocasió l’ha dirigit James Bobin [+], director anglès amb poca filmografia, però que ha treballat per televisió amb la sèrie infantil The Muppets.

Al blog ja haviem fet un brevíssim comentari de la pel•lícula, a partir d’un llibre que la descrivia [+]. L’argument es basa en una frase de tantes de l’Alícia, quan són al berenar, i l’Alícia diu als tres personatges d’allà que podrien trobar millors maneres de matar el temps. El Barreter li comenta que el Temps,-amb majúscula- és tot un personatge, i que la Reina de Cors va cridar que li talléssin el cap; com a conseqüència, el Temps va voler castigar-los i sempre són les sis de la tarda, l’hora del te.

El Temps és un personatge a la pel•lícula, no només un concepte. Té un gran rellotge amb una cronosfera, que és una boleta que marca el pas del temps i que pot convertir-se en un vehicle per viatjar en el temps. I d’això es tracta: l’Alícia ha tornat al submón a través del mirall, i allà es troba amb el Barreter a punt de morir de depressió perquè creu que tota la seva família és morta. L’Alícia aconsegueix robar la cronosfera i viatja en el temps cap enrere, on es troba amb el Barreter de nen amb el seu pare, i les dues germanes, les Reines Blanca i Vermella quan eren nenes. Allà veu que l’odi que sent la Reina Vermella per la Reina Blanca -que era la base de la pel•lícula anterior- té el seu origen en que la Reina Blanca va mentir en una ocasió que va fer una trapelleria, els grans li van atribuir la malifeta a la Reina Vermella, aquesta es va enfadar i va fugir, es va donar un cop i va quedar amb el cap deformat i plena de rancúnia.

Alícia vol modificar el passat per evitar que el pare del Barreter mori, però no ho aconsegueix. El que passa és que no és mort, sinó que el té presoner la Reina Vermella. Etc etc etc. No explico més de l’argument.

Pràcticament tota la pel•lícula és feta amb tècniques digitals, potser més que l’anterior. Tota l’estona amunt i avall, volant, grans castells, un rellotge enorme per on Alícia avança cap a la cronosfera. El rellotge m’ha recordat alguna de les seqüències de la pel•lícula Inside Out, aquella on la Tristesa, l’Odi, la Joia i la Por es discuteixen a la ment d’una noia, que és una pel·lícula per a mi genial. Aquí hi ha un dels trailers oficials. Per YouTube hi ha molts fragments de la pel·lícula, seqüències descartades, procés de rodatge (makig-off, que n’hi diuen), i més.

A la pel•lícula hi surten també anecdòticament el Jabberwock, el Bandersnatch, el Conill i la Llebre, Tweedledee i Tweedledum, i fins i tot Humpty Dumpty només com a complements momentanis. Hi ha uns robotets petits -els Segons– que poden reagrupar-se com un transformer formant robots més grans, els Minuts. I hi surten també uns soldats fets de verdures, inspirats directament en Arcimboldo.

Els actors principals són els mateixos de l’anterior pel•lícula [+] : Johnny Depp com a Barreter – aquí més trist i apagat, si fos possible-, Mia Wasikowska com Alícia, que representa que a la vida real és capitana de vaixell, i així comença i acaba la pel•lícula; Anne Hathaway és la Reina Blanca, i Helena Bonham Carter la Reina Vermella. El personatge del Temps és interpretat per Sacha Baron Cohen, un còmic anglès conegut a la televisió i pel seu patètic personatge Borat.

La productora és Disney, com l’anterior, i ja hem comentat en altres ocasions la llarguíssima relació Disney-Alícia [+].

Segons els productors, la pel•lícula és recomanada per a “la infància”. La infància dura fins a l’adolescència, però un nen d’educació infantil i els més petits de primària no comprendran res i encara tindran por.

Com l’altra pel·lícula, es pot veure, però no és l’Alícia sinó una pel·lícula d’aventures i ciència-ficció amb els personatges de les Alícies.

FITXA 293
DVD, regió 9. Títol: Alicia a través del espejo. Contingut: Pel·lícula Alice through the Looking-Glass, traduida i subtitulada. Idiomes: espanyol, anglès, hongarès i portuguès. Subtítols en els mateixos idiomes. Director: James Bobin. Principals intèrprets: Alícia, Mia Wasikowska; Barreter Boig, Johnny Depp; Reina Vermella, Helena Bonham Carter; Reina Blanca, Anne Hathaway; el Temps, Sacha Baron Cohen. Producció: Walt Disney Studios, 2016. Durada: 108 minuts. Inclou alguns videos extra. Preu: 16 € (FNAC, 2016)

Contraportada. Fes doble clic per ampliar.

Contraportada. Fes doble clic per ampliar.

235. ÉS UN PLAGI LA CAÇA DE L’SNARK?

Fitxa 292.  Il.lustració del Campaner de Henry Holiday

Fitxa 292. Il.lustració del Campaner de Henry Holiday

Acaba de sortir una traducció a l’espanyol de The Hunting of the Snark a Nordica, i m’adono que no havia comentat una edició anterior molt atractiva. Per tant, anem quinze anys enrere en el temps. Novament ens trobem amb l’editorial Lumen. Hi van publicar el 2001 “La Caza del Carabón“. Adolfo Sarabia, el traductor i prologuista, imagina que un tal Pedro de la Cavada y Liérganes, nascut a Ramales de la Victoria el 1828 -tots noms càntabres-, va escriure el poema original, en espanyol. Imagina que aquest de la Cavada estudia a la Universitat de Valladolid -ja existia, és de 1241-, va a París i després a Londres. Allà coneix a Charles Dodgson i es fan amics. Al cap d’un temps Pedro de la Cavada envia una carta a Dodgson amb la redacció de diversos problemes matemàtics i el poema del Carabón, amb l’anotació de que “también el castellano se presta a cubrir lecciones morales con el lenguaje del absurdo“. I Cavada se’n va a Cuba a treballar.

El 1876 Dodgson publica en anglès The Hunting of the Snark, que hauria estat traduit del castellà a l’anglès per ell mateix… Després d’un parell d’episodis amb dones pel mig, i enfadat amb Dodgson i el món, Pedro de la Cavada es suicida a l’Alto de las Alisas, no molt lluny de Santander. El poema hauria estat guardat a una carpeta que arriba a les mans d’Adolfo Sarabia, i que ara publica junt amb la “traducció” de Lewis Carroll, “per restituir la justa paternitat a Pedro de la Cavada“.

Il·lustració de la "tiritona quinta" El castor aprende. Fes clic per ampliar.

Il·lustració de la “tiritona quinta” El castor aprende.
Fes clic per ampliar.


El text que presenta Sarabia consta de l’autèntic original de Lewis Carroll, del fals original en espanyol de Pedro de la Cavada i de la nova traducció en espanyol de Sarabia. Aquest joc li permet fer una traducció força literal, i una traducció lliure, amb més concessions literàries. I tot a la mateixa pàgina, en un joc de miralls que hauria agradat a Lewis Carroll.

Sarabia dóna detalls de la redacció del fals manuscrit, escrit en “saravillas, estrofas de nueve versos mezcla de tercetos encadenados y un pareado final, (…) no utilizados desde el Cancionero de Jafet de Santa María, coetáneo de don Sem Tob“. Tot és una ensarronada: ni existeixen les saravillas, ni aquest tal Jafet ni el seu Cancionero. Don Sem Tob sí que va existir. Per què Carabón? Si Snark va de snail i shark, Carabón és la combinació de caracol i tiburón: una paraula portmanteau, o almagacén, com li agrada dir a Sarabia. Tradueix els fits o fragments del poema com a tiritonas.

Les dues traduccions paral•leles són una delícia. La literal sense rima no està malament, però és molt més divertida l’obra “original” de Pedro de la Cavada, en rima consonant i molt més prolixa, que a més és plena de notes també imaginàries, en la línia de la literatura erudito-màgica de Borges, Cortázar o tants altres. Per exemple, l’ocell Jubjub de Carroll el fa derivar dels noms d’uns ocells de Venezuela denominats yubar. Tot inventat. I molt recomanable de llegir.

Adolfo Sarabia Santander era, al moment de fer la traducció, professor emèrit de la Universitat de Valladolid. Era traductor d’autors anglesos com Colerigde, Hugh Thomas o Brennan, entre altres. Aquesta Caza del Carabón va ser un exercici d’un curs que impartia, La Traducción como actividad creadora. Va col•laborar amb Editorial Bruguera i va ser també escriptor i pintor. Com a crític i comentarista d’art va estar molt interessat en el moviment prerrafaelita, com Carroll.

El llibre va ser editat per Lumen, editorial reiteradament comentada en aquest blog [+].

A tot això, trobo que Màrius Serra ja havia comentat alguna cosa d’aquest llibre en dues ocasions. Primer en el suplement del diari Avui de 19 de setembre de 2001 [+] i després en el seu comentari de la Vanguàrdia, previ a la jornada “Delícies d’Alícia” que vaig tenir el gust de coorganitzar el gener de 2016 [+]. Pel que veig fa tot l’efecte que Màrius Serra es va creure el tema de les saravillas i tota la resta d’ensarronades…

Fitxa 292
Títol: La Caza del Carabón. Contingut: Poema original i dues traduccions, il•lustrat i pròleg. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Idioma: espanyol i anglès. Traducció i pròleg: Adolfo Sarabia. Editorial: Lumen (Barcelona 2001). Rústica. Mida: 21*14 cm. 215 pàg. Preu: 15 € (2015 Internet Iberlibro). ISBN: 84-264-2837-1

Fitxa 292. Doble pàgina del llibre. A l'esquerra, original anglès i traducció literal. A la dreta, traducció fictícia de Pedro de la Cavada. Fes clic per ampliar.

Fitxa 292. Doble pàgina del llibre. A l’esquerra, original anglès i traducció literal. A la dreta, traducció fictícia de Pedro de la Cavada.
Fes clic per ampliar.