241. FANTASMAGORIA EN CÒMIC

Fitxa 298. Portada

Fitxa 298. Portada

Fantasmagoria és una de les obres menys conegudes i comentades de Carroll. En varem veure una traducció al castellà a una entrada anterior [+]. És una obra estranya, en vers, sobre follets de diversos tipus que viuen a una casa, on parlen amb els seus habitants. Aquesta història ha estat reescrita i reinterpretada en còmic en aquest llibre. En resum, un follet visita a un individu solitari que viu en una mansió i conversen sobre les respectives vides, fins que es fan una mica amics. Els autors de la reinterpretació han mogut l’època als anys 20, en lloc de l’Anglaterra victoriana del segle XIX original. Amb aquesta reinterpretació segueix sent una obra estranya…

Roi Pardo [+] és un jove artista gallec nascut i resident a A Coruña. Ha estudiat a l’Escola Massana de Barcelona i a l’Instituto Europeo de Diseño de Madrid. És il•lustrador i dissenyador per a empreses i també ha dissenyat productes audiovisuals. Ara es dedica més a il•lustració editorial. Daniela Arias i Pablo Silva són responsables del projecte de recuperar obres poc conegudes d’autors universals, i reinterpretar-les en format de còmic. Han fet fins ara dues obres: Cuento del Niño Bueno & Cuento del Niño Malo, de Mark Twain, i el llibre d’aquesta entrada.

Fitxa 298. Una pàgina interior. Fes clic per ampliar.

Fitxa 298. Una pàgina interior. Fes clic per ampliar.

Linterna Mágica Ediciones és el segell editorial per a còmics de l’editorial Trifolium [+], editorial gallega que té una notable llista d’autors de literatura clàssics i moderns, que inclouen Jonathan Swift, Claudio Sánchez Albornoz , Noam Chomsky o Bertrand Russell. També té un catàleg d’obres de cultura gallega, de poesia i altres col•leccions.

Com a crítica al format del llibre, apunto que els textos dels fumetti -els globus que surten de les boques dels personatges amb el text del que diuen- són de lectura força difícil, especialment les del personatge que no és un follet: el text manuscrit en groc sobre fons carbassa no és gens llegible. Esclar que el follet parla amb text groc sobre un fons verdós que sembla que li surtin mocs de la boca, i no m’estranyaria que fos exactament això el que volguessin representar els autors.

Fitxa 298
Títol: Fantasmagoría. Contingut: Còmic sobre l’obra de Lewis Carroll del mateix nom. Guionistes: Daniela Arias i Pablo Silva. Il•lustracions: Roi Pardo. Idioma: espanyol. Editorial: Linterna mágica (2016). Rústica. Mida: 23*21 cm. 54 pàg. Preu: 14 € (2016). ISBN: 978-84-944092-9-5

Fitxa 298. Una pàgina interior

Fitxa 298. Una pàgina interior

235. ÉS UN PLAGI LA CAÇA DE L’SNARK?

Fitxa 292.  Il.lustració del Campaner de Henry Holiday

Fitxa 292. Il.lustració del Campaner de Henry Holiday

Acaba de sortir una traducció a l’espanyol de The Hunting of the Snark a Nordica, i m’adono que no havia comentat una edició anterior molt atractiva. Per tant, anem quinze anys enrere en el temps. Novament ens trobem amb l’editorial Lumen. Hi van publicar el 2001 “La Caza del Carabón“. Adolfo Sarabia, el traductor i prologuista, imagina que un tal Pedro de la Cavada y Liérganes, nascut a Ramales de la Victoria el 1828 -tots noms càntabres-, va escriure el poema original, en espanyol. Imagina que aquest de la Cavada estudia a la Universitat de Valladolid -ja existia, és de 1241-, va a París i després a Londres. Allà coneix a Charles Dodgson i es fan amics. Al cap d’un temps Pedro de la Cavada envia una carta a Dodgson amb la redacció de diversos problemes matemàtics i el poema del Carabón, amb l’anotació de que “también el castellano se presta a cubrir lecciones morales con el lenguaje del absurdo“. I Cavada se’n va a Cuba a treballar.

El 1876 Dodgson publica en anglès The Hunting of the Snark, que hauria estat traduit del castellà a l’anglès per ell mateix… Després d’un parell d’episodis amb dones pel mig, i enfadat amb Dodgson i el món, Pedro de la Cavada es suicida a l’Alto de las Alisas, no molt lluny de Santander. El poema hauria estat guardat a una carpeta que arriba a les mans d’Adolfo Sarabia, i que ara publica junt amb la “traducció” de Lewis Carroll, “per restituir la justa paternitat a Pedro de la Cavada“.

Il·lustració de la "tiritona quinta" El castor aprende. Fes clic per ampliar.

Il·lustració de la “tiritona quinta” El castor aprende.
Fes clic per ampliar.


El text que presenta Sarabia consta de l’autèntic original de Lewis Carroll, del fals original en espanyol de Pedro de la Cavada i de la nova traducció en espanyol de Sarabia. Aquest joc li permet fer una traducció força literal, i una traducció lliure, amb més concessions literàries. I tot a la mateixa pàgina, en un joc de miralls que hauria agradat a Lewis Carroll.

Sarabia dóna detalls de la redacció del fals manuscrit, escrit en “saravillas, estrofas de nueve versos mezcla de tercetos encadenados y un pareado final, (…) no utilizados desde el Cancionero de Jafet de Santa María, coetáneo de don Sem Tob“. Tot és una ensarronada: ni existeixen les saravillas, ni aquest tal Jafet ni el seu Cancionero. Don Sem Tob sí que va existir. Per què Carabón? Si Snark va de snail i shark, Carabón és la combinació de caracol i tiburón: una paraula portmanteau, o almagacén, com li agrada dir a Sarabia. Tradueix els fits o fragments del poema com a tiritonas.

Les dues traduccions paral•leles són una delícia. La literal sense rima no està malament, però és molt més divertida l’obra “original” de Pedro de la Cavada, en rima consonant i molt més prolixa, que a més és plena de notes també imaginàries, en la línia de la literatura erudito-màgica de Borges, Cortázar o tants altres. Per exemple, l’ocell Jubjub de Carroll el fa derivar dels noms d’uns ocells de Venezuela denominats yubar. Tot inventat. I molt recomanable de llegir.

Adolfo Sarabia Santander era, al moment de fer la traducció, professor emèrit de la Universitat de Valladolid. Era traductor d’autors anglesos com Colerigde, Hugh Thomas o Brennan, entre altres. Aquesta Caza del Carabón va ser un exercici d’un curs que impartia, La Traducción como actividad creadora. Va col•laborar amb Editorial Bruguera i va ser també escriptor i pintor. Com a crític i comentarista d’art va estar molt interessat en el moviment prerrafaelita, com Carroll.

El llibre va ser editat per Lumen, editorial reiteradament comentada en aquest blog [+].

A tot això, trobo que Màrius Serra ja havia comentat alguna cosa d’aquest llibre en dues ocasions. Primer en el suplement del diari Avui de 19 de setembre de 2001 [+] i després en el seu comentari de la Vanguàrdia, previ a la jornada “Delícies d’Alícia” que vaig tenir el gust de coorganitzar el gener de 2016 [+]. Pel que veig fa tot l’efecte que Màrius Serra es va creure el tema de les saravillas i tota la resta d’ensarronades…

Fitxa 292
Títol: La Caza del Carabón. Contingut: Poema original i dues traduccions, il•lustrat i pròleg. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Idioma: espanyol i anglès. Traducció i pròleg: Adolfo Sarabia. Editorial: Lumen (Barcelona 2001). Rústica. Mida: 21*14 cm. 215 pàg. Preu: 15 € (2015 Internet Iberlibro). ISBN: 84-264-2837-1

Fitxa 292. Doble pàgina del llibre. A l'esquerra, original anglès i traducció literal. A la dreta, traducció fictícia de Pedro de la Cavada. Fes clic per ampliar.

Fitxa 292. Doble pàgina del llibre. A l’esquerra, original anglès i traducció literal. A la dreta, traducció fictícia de Pedro de la Cavada.
Fes clic per ampliar.

228. ELS JOCS DE CARROLL QUE AGRADAVEN A GARDNER

Fitxa 286. Portada. Caricatura de Carroll feta per Harry Furniss.

Fitxa 286. Portada. Caricatura de Carroll feta per Harry Furniss.


Les edicions anotades de Gardner a les Alícies i a l’Snark han estat reiteradament citades i elogiades a aquest blog [+],[+]. Però Martin Gardner té també una edició, ja una mica antiga, on recopila jocs, cartes, divertimentos i tota mena de material escrit i dibuixat per Carroll. Alguns d’aquests materials han estat comentats en altres llibres també citats al blog: Mischmasch [+], els llibres de Gallant [+] i Sheppard [+] o el llibre inèdit de Carroll compilat per Wakeling [+].

El títol de Gardner vol dir “L’univers en un mocador“i s’assembla al de Stephen HawkingL’univers en una closca de nou“, per referir-se a que a partir d’exemples independents pots agafar una idea global resumida de tot el tema que pretén explicar. Però el de Gardner s’entén, el de Hawking no.

Fitxa 286. Una de les cartes que Carroll va enviar a una nena amiga, feta en espiral. Fes clic per ampliar.

Fitxa 286. Una de les cartes que Carroll va enviar a una nena amiga, feta en espiral. Fes clic per ampliar.


Com a un dels màxims conreadors de jocs matemàtics i divulgador, Gardner usa tota mena d’exemples dispersos de les obres de Carroll: tant les de ficció, com les Alícies, l’Snark, o Silvia and Bruno, com també les de matemàtiques recreatives. L’ordre dels capítols és al servei del que vol explicar. No planteja només problemes o jocs lògics, sinó que comenta tots els aspectes científics, matemàtics o lògics que es van trobant a les obres de Carroll, classificats més o menys per temes i orígens: les cartes, els diaris, els llibres, els versos, els articles… Sobre els jocs de paraules, hi ha tot un capítol dedicat als doublets, on es reprodueix en facsimil un fulletó de Carroll sobre aquest joc de paraules, que consisteix a passar de una paraula-wheat– a una altra –bread-, per exemple-per una seqüència de paraules vàlides a les que s’hi canvia una lletra cada cop. La minuciositat de Carroll li fa escriure una llista de més de 4000 paraules vàlides per jugar-hi, en la línia dels diccionaris de Scrabble actualment existents.

També hi ha una recopilació de jocs lingüística o matemàtics inventats per Carroll: Lanrick, MischMasch, Syzygies -que també vol dir marees altes-, i fins i tot un joc de billar circular.

Hi ha moltíssimes reproduccions dels originals de Carroll. En conjunt és un llibre que recopila les notes més físiques i matemàtiques de les Alícies i les ajunta amb una recopilació de totes les altres obres de Carroll. Un llibre molt convenient de tenir, i de jugar-hi.

Al cap de seixanta anys veig que molts dels passatemps matemàtics i alguns de físics del llibre de Josep EstalellaCiencia Recreativa“, de 1918 amb una darrera edició de 2007 comentada, i del llibre de Manuel Vallvé de 1944 “Pasatiempos Curiosos e Instructivos“, la meva bíblia dels 10 a 14 anys, eren inventats o divulgats per Lewis Carroll. Vès que ens ho havia de dir. Sembla que aquestes coses no les hagi inventat ningú, com els acudits…

Fitxa 286
Títol: The Universe in a Handkerchief. Contingut: Jocs matemàtics, trencaclosques i altres materials de Carroll comentades. Autor: Martin Gardner. Il•lustracions: Lewis Carroll i altres. Idioma: anglès. Editorial: Copernicus (segell de Springer-Verlag, New York, 1996). Cartoné. Mida: 24*16 cm. 158 pàg. Preu: $20,95 (Amazon 2016). ISBN: 0-387-94673-X

Fitxa 286. Una manualitat de Carroll: com fer un ratolinet mòbil amb un tovalló.

Fitxa 286. Una manualitat de Carroll: com fer un ratolinet mòbil amb un tovalló.

174. CARROLL FEÈRIC I AVORRIT: SILVIA I BRU

Portada fitxa 224. Il·lustracions de Harry Furniss

Portada fitxa 224. Il·lustracions de Harry Furniss

Vet aquí el text que, segons alguns biògrafs, més va plaure escriure a Carroll, però menys va agradar als seus lectors. Es tracta de Sylvie and Bruno, una novel•la de realisme màgic, amb fades, follets i una doble realitat interconnectada. Podriem arribar a comparar-la, salvant totes les distàncies, amb la Ilíada, on els déus a l’Olimp fan la seva vida i influeixen en els humans a través de diversos mecanismes. Aquí, Sílvia i Bru són alhora dos éssers feèrics -una fada i un “fado”, o millor dos follets- i també són dos nens de 10 i 5 anys aproximadament. El seu pare és el rei de Fairyland i alhora, a aquest món, un vagabund. El narrador -que no queda clar qui és, i que alguns comentaristes imaginen que podria ser el mateix Carroll– descriu en primera persona tant el que passa al món real com al món de les fades, perquè pot passar de l’un a l’altre, a diferència de la resta de mortals.

El que passa al món real és un enamorament més o menys complicat, a l’estat imaginari d’Outland, que correspon a l’Anglaterra victoriana. I s’hi discuteix de religió, de filosofia, de moral…. I en canvi, al món de les fades hi ha una conspiració entre diferents acadèmics d’una institució per tal de dominar Exotiland. Sílvia i Bru són nebots d’un dels conspiradors, en fugen, visiten diferents paísos, com Dogland, abans d’entrar a Fairyland a trobar-se amb el seu pare, i mil coses més. N’hi ha un bon resum aquí [+] i pot llegir-se el primer volum en anglès en el Projecte Gutenberg aquí [+].

Carroll havia escrit el 1867 dues peces curtes, titulades “Fairy Sylvie” i “Bruno’s revenge“, de 1867. Va aprofitar-ne el contingut per escriure l’obra llarga. Tan llarga que va ser publicada en dues parts de 25 capítols cadascun: Sylvie and Bruno el 1889, i Sylvie and Bruno concluded, el 1893, poc temps abans de que morís Carroll. No va poder veure si va tenir èxit amb la seva proposta per a adults, que de fet no en va tenir gaire. Avui és el llibre més desconegut i menys venut. N’hi ha poques edicions i poques traduccions.

Sílvia, Bru i el seu pare. Fes clic per ampliar.

Sílvia, Bru i el seu pare. Fes clic per ampliar.


El llibre és complicat, molt pesat i avorrit. Mai queda gaire clar on ets. A vegades salta d’un món a l’altre al mig d’un mateix paràgraf… Això fa que la novel•la sigui de difícil lectura i comprensió. Hi ha comentaristes que afirmen que el de menys és l’argument i el més important són totes les reflexions que Carroll posa en boca dels personatges. Malgrat les crítiques que fa l’Alícia als consells morals dels grans, aquest llibre en va ple, si no explícits, sí implícits. I poesies pròpies, algunes esotèriques i altres distribuides per tot el llibre. Tot va en el mateix sentit: destacar la importància de l’amor, de l’humà i del diví, en la vida, i la necessitat de viure d’acord amb el que l’amor ens exigeix. Potser cursi, però devia ser el que Carroll – i Dodgson– creien.

Carroll creia realment en l’espiritisme, moviment molt arrelat a meitat i final del segle XIX, que molta gent considerava amb bases científiques. Un exèrcit d’hipnotistes, metges psíquics, vidents, endevinadors i mediums pretenien que posaven en contacte els éssers reals amb esperits de morts o esperits incorporis. La relació de l’electricitat amb el magnetisme i la fisiologia era un tema de moda. El mesmerisme o magnetisme animal, el Frankenstein de Mary Shelley escrit el 1818, o els relats d’Edgar Allan Poe, mort el 1849, en són exemples literaris ben coneguts. Probablement Carroll els devia conèixer i li devien influir, també en la redacció del llibre.

Les il•lustracions originals són d’Harry Furniss [+], important il•lustrador britànic, que va treballar en llibres i novel•les, i sobretot a la revista satírica Punch!. Furniss va tenir freqüents discussions amb Carroll sobre com havien de ser els dibuixos- La meticulositat paranoide de Carroll era proverbial, i portava de cap els il•lustradors. Amb Furniss va ser pitjor. Van trencar les relacions, i un cop mort Carroll, Furniss va publicar un conjunt de penjaments sobre l’escriptor. Hi ha qui diu que va inventar greuges i que va exagerar els greuges reals, però en tot cas és una mostra de els males relacions que es tenien.

La traducció del llibre que aquí es presenta és d’Axel Alonso Valle, traductor de variades obres de tot tipus, entre les que destaco un Peter Pan anotat. La traducció de Silvia y Bruno és excel•lent en diversos sentits: per la magnífica introducció on posa en context l’obra i la traducció, i per la traducció en ella mateixa, plena de jocs de paraules impossibles, i de la dificultat de traduir el llenguatge de Bru, ple de defectes en anglès, per als quals ha hagut de trobar defectes plausibles en castellà. La coneguda i solvent editorial Akal [+] de Madrid i creada el 1972, ha editat el llibre en la seva col•lecció Akal Básica de Bolsillo, que ja té gairebé 300 títols.

Val a dir que el llibre se’m ha fet molt -molt-pesat…

FITXA 224
Títol: Silvia y Bruno. Contingut: Sylvie and Bruno, i Sylvie and Bruno concluded, amb il•lustracions i introducció
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Introducció d’Axel Alonso Valle. Il•lustracions: originals de Harry Furniss.
Editorial: Akal, Madrid (2013). Mida: 17*13 cm, rústica. 582 pàg. Preu: 15 € ISBN: 978-84-460-3259-5

Fitxa 224.  Il·lustració sobre la fàbula dels toixons i les sardines.

Fitxa 224. Il·lustració sobre la fàbula dels toixons i les sardines.

172. EL PRIMER SNARK DE MARTIN GARDNER

Portada. Fitxa 223. Mapa de l'oceà, segons Henry Holiday i Lewis Carroll

Portada. Fitxa 223. Mapa de l’oceà, segons Henry Holiday i Lewis Carroll


Aquesta és la primera edició de l’Snark anotat per Martin Gardner, que ja es va comentar en la seva edició definitiva de 2006 [+]. Aquesta primera edició és molt més breu, amb notes molt menys elaborades. És de 1962, poc després de que Garner hagués publicat l’Alícia anotada, el 1960 [+] . Gardner hi escriu un pròleg i totes les 63 notes del text, on intenta aclarir tots els conceptes obscurs del text, cosa que no és fàcil.

Fitxa 223. Il·lustració interior, amb els protagonistes. Els seus  noms comencen tots amb B: the Bellman (campaner), the Baker (forner),  the Barrister  (advocat),  the Billiard marker (jugador de billar), the Banker (banquer), the Bounet-maker (barreter) i the Broker (l'administrador). Falten the Boots (el grum) i the Beaver (el castor), l'únic animal. Fes clic per ampliar.

Fitxa 223. Il·lustració interior, amb els protagonistes. Els seus noms comencen tots amb B: the Bellman (campaner), the Baker (forner), the Barrister (advocat), the Billiard marker (jugador de billar), the Banker (banquer), the Bounet-maker (barreter) i the Broker (l’administrador). Falten the Boots (el grum) i the Beaver (el castor), l’únic animal.
Fes clic per ampliar.


Passa com amb la mecànica quàntica. Richard Feynman (1918-1988) fou un famós físic, que treballà en els límits de la ciència del seu moment, i inventà una de les teories que s’ha demostrat més precisa al llarg de la història, la cromodinàmica quàntica, que és una part especialitzada de la mecànica quàntica, bàsica per a la comprensió del món. Però és tan difícil d’explicar als profans que Feynman té una frase il•lustrativa: “Si et penses que comprens la mecànica quàntica, és que no comprens la mecànica quàntica“.

Passa una mica el mateix amb el nonsense, o literatura de l’absurd de la que el poema “The hunting of the Snark” n’és un exemple paradigmàtic. Si et penses que l’entens, és que no l’entens. És el que tenen els poemes surrealistes, com sol ser considerat l’Snark.

Em va interessar i m’ha tornat a interessar especialment la discussió de Gardner sobre el Boojum. Recordem que el vers final del poema de l’Snark és “For the Snark was a Boojum, you see” com si això aclarís res, perquè ni sabem què és un Snark ni tampoc un Boojum. Hi fa sortir Kierkegaard i Unamuno (“Del sentimiento trágico de la vida“), la bomba d’Hiroshima.. perquè, al seu entendre, “el Boojum és més que la mort, és el final de tota cerca, és l’extinció final i absoluta“. El Boojum vist així em recorda els forats negres, zona de l’espai tan densa que res del que hi cau no en pot sortir, ni la llum. Aquest concepte astrofísic teòric ha estat generat al llarg del segle XX però no desenvolupat amb força fins després que Gardner escrivís el seu primer assaig sobre l’Snark. Tampoc ha usat aquesta analogia a l’edició definitiva.

Per la resta, els mateixos pròleg, prefaci, annexes i il•lustracions de Henry Holiday. La portada és diferent. A aquesta primera edició hi ha de fons el pintoresc mapa de l’oceà vist ja a l’entrada de l’Snark en català [+].

FITXA 223
Títol: The Annotated Snark Contingut: The Hunting of the Snark, il•lustrat i amb notes. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Henry Holiday. Pròleg i notes: Martin Gardner
Idioma: anglès. Editorial: Simon and Schuster (New York, 1962). Mida: 25*16 cm, cartoné i sobrecoberta. Preu: original $3,95. Llibreria de vell via Amazon, 2015: $6,95 ISBN: no existia

Coberta interior de la primera edició de l'Snark. Dibuix d'Henry Holiday, amb la frase final.

Coberta interior de la primera edició de l’Snark. Dibuix d’Henry Holiday, amb la frase final.

169. CARTES AMABLES A MABEL

Portada. Foto de Mabel A. Burton, de Charles L. Dodgson . S'hi aprecia la misteriosa silueta de gat que havia sortt també a l'entrada 167

Portada. Foto de Mabel A. Burton, de Charles L. Dodgson . S’hi aprecia la misteriosa silueta de gat que havia sortt també a l’entrada 167

Curiós, breu i entretingut llibret amb la reproducció en facsímil, la traducció i comentaris de catorze cartes que Carroll, o més ben dit Dodgson va escriure a la nena Mabel Amy Burton, als seus pares i a la seva germana Florence, entre 1877 i 1887. Al començament de la correspondència la nena tenia 8 anys, i li envia la darrera el 1886. Cap d’aquestes cartes figura a llibres ja comentats, com el traduit per Stilman, el més complet dels inclosos al blog [+].

La primera carta és notable i, als ulls de la societat victoriana i també l’actual, atrevida: Dodgson escriu al pare de Mabel i li diu que va conèixer la nena feia uns dies i que li volia enviar un llibre al seu domicili de vacances, però que no el té i li envia la carta al domicili de Londres… Resulta que el pare de Mabel era ja mort, i la mare no sabia que la seva filla havia fet amistat amb un senyor gran, de 45 anys, una mica estrany… Al final autoritza la relació epistolar i personal, que dura deu anys. Ara, amb l’opinió social tan alertada dels fenòmens de pederàstia, no deixariem mantenir aquest tipus de relacions, i denunciariem a Dodgson, per si un cas… Som més puritans que els victorians?.

Les cartes són breus i peculiars, amb el sentit de l’humor propi de Carroll que a vegades ratllaria l’ofensa o la burla, si no fos que de seguida li prenien la mida i s’adonaven del seu estil. Carroll-Dodgson devia ser realment seductor en les seves converses, perquè totes les persones que després comenten les relacions que van tenir amb ell en parlen dient que les va marcar per a tota la vida, en sentit positiu. Vegeu-ne un comentari més professional: [+]

A manera de pròleg, i suposo que per fer el llibre una mica més gruixut, hi ha també dos textos de Carroll sota el títol conjunt “Ocho o nueve palabras sabias sobre la escritura de cartas“. Correspon a la segona part del llibret “Alimentar la mente” comentat en l’entrada 67 del blog [+]

La traducció és de Mª Eugenia Frutos, de qui haviem vist la traducció del llibre de Carroll a Rússia [+]. MªTeresa Gallego Urrutia (Madrid 1934) [+] escriu un epíleg molt íntim. És una traductora del francès, molt premiada.. Ha traduit de tot i molt, des de Nostradamus a Descartes, Genet, Cocteau o Ronsard. O Verne.

L’edició original d’aquest llibre és en francès, i els comentaris són de Pierre E. Richard. L’editorial fou Éditions Michel de Maule, que va publicar el llibre el 2007. El llibre en espanyol ha estat publicat per Nocturna Ediciones, de qui varem parlar a l’entrada 167 [+].

FITXA 220
Títol: Cartas inéditas a Mabel Amy Burton. Contingut: Catorze cartes traduides, comentades i en facsímil, i altres textos. Autor: Lewis Carroll. Comentaris: Pierre E. Richard. Epíleg: Mª Teresa Gallego Urrutia. Traducció: María Eugenia Frutos.
Idioma: espanyol. Editorial: Nocturna Ediciones, Madrid (2010). Mida: 21*14 cm, rústica. 141 pàg. Preu: 12,50€ (2015) ISBN: 978-84-937396-4-5

Facsimil d'una de les primeres cartes de Carroll a la mare de Mabel. Fes clic per ampliar.

Facsimil d’una de les primeres cartes de Carroll a la mare de Mabel. Fes clic per ampliar.

167. AVENTURES DE CARROLL AL PAÍS DE LES MATRIOIXQUES

Portada. Fitxa 218

Portada. Fitxa 218

El títol d’aquesta entrada conté un important error. Les matrioixques o nines russes no són tan tradicionals com ens imaginem. Foren fabricades per primer cop a Rússia el 1890, procedent d’artesanies similars del Japó [+]. O sigui que quan Carroll va anar a Rússia encara no en fabricaven. Però ara sí, fins i tot alicioixques força cares, des de $650. [+].

Carroll – o, millor, Charles L. Dodgson– va fer un únic viatge a l’estranger en tota la seva vida. Va ser l’any 1867, amb un clergue amic seu, Henry Parry Liddon, que era degà del capítol catedralici , càrrec inmediatament per sota del bisbe. Dodgson tenia 35 anys, i feia només dos anys que havia publicat l’Alice’s Adventures in Wonderland. El nom complet de l’obra que comentem és The Journal of a Tour in Russia in 1867, i no va arribar a ser publicat en vida de Dodgson, tot i que l’estructura és la d’un llibre complet, no d’un esborrany. La primera edició de l’obra no va ser fins el 1935, juntament amb altres treballs com Misch-Masch o The Rectory Umbrella, ja descrits en aquest blog [+].

Matrioixques d'Alícia. Fes clic per ampliar.

Matrioixques d’Alícia. Fes clic per ampliar.


El viatge va tenir lloc entre el 12 de juliol i el 13 de setembre de 1867, durant el període de vacances d’estiu. Van travessar el Pas de Calais en vaixell, i la resta del viatge el van fer amb trens, excepte algunes excursions amb tartanes i un trajecte pel Rin en vaixell. Van parar a dormir a Brusel•les, Colònia, Berlin, Danzig (l’actual Gdansk), Königsberg (actualment Kaliningrad, enclavament rus entre Polònia i Lituània), Sant Petersburg, Moscou, Nijni Nóvgorod, Moscou, Sant Petersburg, Varsòvia, Dresden, Giessen, Ems (actualment Bad Ems), Bingen i París. Els 4 estats que van creuar van ser França, Bèlgica, el Regne de Prússia, i la Rússia dels tsar. Ara haurien estat nou: França, Bèlgica, Alemanya, Polònia, Lituània, Letònia, Bielorússia, Rússia i Txèquia: la immutabilitat de les fronteres no és precisament un fet experimental a Europa.

Van ser més de 8000 km, visitant museus, esglésies i palaus. A molts d’aquests llocs hi tenien amics o coneguts que els acompanyaven a les visites, concerts i celebracions religioses. El diari devia ser escrit, en les notes bàsiques, durant el viatge, però, en arribar a Oxford, Dodgson va donar-li forma literària. Està molt ben escrit, amb gran quantitat de referències detallades del que veien i feien, però ple de comentaris irònics, divertits i fins i tot sarcàstics, amb el sentit de l’humor propi de Carroll. Les discussions i regateigs amb els cotxers de cavalls són puntualment descrites: devia ser una mica rata, i el devia molestar que les coses no tinguéssin un preu fix. De fet, a mi també em molesta.

Van veure gran quantitat de celebracions religioses de les diferents confessions cristianes dels paísos que van visitar, catòliques, luteranes de diferents sectes, i ortodoxes. Les descripcions i comentaris que fa Dodgson sobre processons, misses i altres celebracions són molt sucoses i agudes, perquè quedava fascinat per la pompa, la solemnitat, la riquesa de l’ornamentació, tants ciris, tantes icones, tants capellans… Acostumat a l’austeritat de les seves litúrgies de l’Església d’Anglaterra -grans edificis però força despullats per dins, i cerimònies no tan riques- no es pot estar de fer-ne molts comentaris en tots els sentits, descriptius, crítics i admiratius. A París van visitar l’Exposició Universal, segona que s’hi feia, que els va deixar força bocabadats,i amb el sentiment de que el Regne Unit s’havia esforçat poc en el seu pavelló.

L’interés que Dodgson sempre va tenir pel llenguatge, els jocs de paraules i la lògica es manifesta en molts comentaris, en que demostra el greu que li sabia no comprendre prou l’alemany ni el rus, malgrat els esforços i la voluntat que hi va posar amb diccionaris i traductors locals. En canvi, no demostra interés per la gent, de la que no en comenta res: ni manera de viure, ni comportament -més enllà dels conductors de carruatges- no condicions de vida…

L’obra ha estat traduida per MªEugenia Frutos, que ha traduit algun altre llibre de Carroll. L’altre traductor i autor del pròleg és Xavier Laborda Gil, professor del departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona, que des de fa temps publica treballs sobre Carroll, per exemple aquest: [+].

La fotografia de la portada és del Moscou de l’època, però no consta que sigui de Dodgson. A la portada hi ha també la silueta d’un gat del que en desconec el significat, però que també surt a un altre llibre de Dodgson que es comentarà posteriorment. Em recorda el Falcó Maltès [+]. Misteri.

Nocturna Ediciones S.L [+] és una editorial de Madrid especialitzada en literatura màgica, biografies i novel•les molt variades, des de Dickens o Alexandre Dumas a molts altres autors desconeguts per a mi. Va ser fundada per Irina Salabert (Madrid 1990) [+] i Luís de la Peña el 2009, amb voluntat d’editorial independent.

Aquest viatge a Rússia és, per a mi, un bon llibre de viatges molt recomanable.

FITXA 218
Títol: Diario de un viaje a Rusia. Contingut: The Russian Journal (The Journal of a Tour in Russia in 1867) traduit, amb pròleg de Xavier Laborda. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: anònimes
Idioma: espanyol. Traducció: María Eugenia Frutos i Xavier Laborda. Editorial: Nocturna Ediciones (Madrid 2009). Mida: 21*14 cm, rústica. Preu: 12,50 € (2015) ISBN: 978-84-937396-0-7

Itinerari aproximat de Carroll i Liddol de Londres a Moscou. La nomenclatura del mapa és l'actual.

Itinerari aproximat de Carroll i Liddol de Londres a Moscou. La nomenclatura del mapa és l’actual. Fes clic per ampliar