438. INVENTANT WONDERLAND

Fitxa 500. Portada

Aquest llibre és un assaig acadèmic i divulgatiu de 1995 sobre el que n’hi van dir l’Edat d’Or de la literatura infantil: segona meitat del segle XIX i començament del XX. El subtítol  del llibre és ben explícit: “La infància victoriana a través de les vides i fantasies de Lewis Carroll, Edward Lear, J.M.Barrie, Kenneth Grahame i A.A.Milne“.

No cal dir res de Lewis Carroll. Edward Lear [+] és el conegut autor de moltes poesies del nonsense, així com d’obres llargues igualment absurdes. James Matthew Barrie [+] és l’autor de Peter Pan . Kenneth Grahame [+] és l’autor de The Wind in the Willows (El vent entre els salzes), obra clàssica de literatura infantil i juvenil, Finalment Alan Alexander Milne [+] és l’autor de les obres que tenen com a protagonista l’osset Winnie the Pooh. Edat d’Or, efectivament, i només calia afegir-hi el Màgic d’Oz de Frank Baum, però aquest escriptor no és victorià sino estatunidenc. No sé si hi ha algun criteri perquè no hi figuri Beatrix Potter [+] autora i dibuixant dels 23 contes de Peter Rabbit.

El llibre que comentem és la biografia comentada dels cinc autors citats, en el seu entorn del Regne Unit, que era una societat molt decantada cap a la valoració -a la seva manera- de la infància: la societat victoriana i eduardiana (d’Eduard VII, successor de la reina Victòria)  De cada un dels autors n’hi ha un capítol amb unes 40 pàgines, amb biografia força detallada, en la que es mostra alguna de les influències que va tenir en la seva tasca d’escriptor. De Carroll se’n destaca la seva meticulositat i voluntat de generar rutines sistemàtiques per a la vida diària, la seva aversió al casament i la seva aferrissada defensa del celibat. El descobriment de la fotografia va marcar molt la seva vida, i en destaca la seva passió per retratar nenes nues -mai nens- sempre amb permís dels pares. Al llibre hi ha algunes reproduccions de les cartes en les que demanava aquest permís, prou explícites com perquè,  si s’escrivissin avui, les famílies receptores el denunciéssin  per perversió. Però les escrivia des de la seva sinceritat i innocència, sense intentar defensar-se de res perquè no era conscient de que suggerís res reprovable. Com han canviat els temps…

Fitxa 500. Charles L.Dodgson als seixanta anys. No consta l’autor.

Els altres quatre autors són comentats amb el mateix detall, però no en parlarem aquí perquè no hi ha referències a Carroll, excepte pel que fa a Edward Lear, principal inventor dels limericks i el nonsense, dos anys després de la primera Alícia. També era solter, de relació difícil amb els adults però no amb els infants, no només nenes sinó també nens.

L’autora és Jackie Wullschläger [+] (Londres 1962) crítica literària i experta en literatura infantil, tema del que ha escrit diversos llibres. Al llibre que comentem hi ha insertades diverses fotografies dels cinc escriptors, algunes altres del mateix Carroll, i també d’obres d’art victorianes, romàntiques i prerafaelites, estil popular a aquell temps.

Ha editat el llibre The Free Press, actualment una marca secundària de Simon & Schuster [+]   Es va fundar el 1947 i està especialitzada en assaig, especialment sobre sociologia i literatura, abandonant la perspectiva molt conservadora que tenia els seus primers anys.

Fitxa 500

Títol: Inventing Wonderland. Contingut: Assaig il·lustrat.  Autor: Jackie Wullschläger.  Idioma:  anglès.  Il·lustracions: fotos de diversos autors, inclòs Lewis Carroll. Editorial: The Free Press (New York 1995). Preu:  $9,93 (BookBuyers online 2015). Mida: 16*24,5 cm. 228 pàgines. Cartoné amb sobrecoberta. ISBN: 0-684-82286-5

Fitxa 500. Foto de Mary Hilton Badcock (1860), que va inspirar Tenniel en els seus dibuixos d’Alice. Foto de Charles L. Dodgson

425. ALÍCIA TORAY

Fitxa 486. Portada. Per ampliar, fes clic amb el botó esquerre del ratolí i obre en una finestra nova.

Aquest llibre, de 1980, és una de tantes adaptacions simplificades que les editorials van traient en les seves col·leccions infantils i juvenils, al costat de tots els contes clàssics, o més clàssics. L’adaptació és d’Eugenio Sotillos [+] , vinculat des de sempre a l’editorial Toray on hi va fer tota mena de funcions, inclosa la de redactor en cap. A més, els lectors -i dic “els“- el recordaran perquè era el guionista dels tebeos de guerra “Hazañas bélicas“, que tenien lloc a la guerra de Corea o la Segona Guerra Mundial. Avui estarien prohibits per racistes: la frase típica per referir-se als japonesos era “¡Malditos macacos!” i després es disparava contra el japonès o el coreà; els xinesos no eren l’enemic encara.

El text d’aquesta Alícia no té cap interés especial, sense introducció ni notes. Només hi ha alguns poemes traduïts, els que són al mig del text. Destaquem el fet que hi ha el capítol dedicat al Perfecte Cavall, que ja hem explicat que no va escriure Carroll sinó Ballester per a Editorial Mateu [+] , i López Guix ens va explicar detalladament tota la peripècia d’aquest capítol espuri [+].

Les il·lustracions són de Carmen Guerra, de la línia infantil, totalment clàssiques. També té una il·lustració del Perfecte Cavall, òbviament no inspirada en Tenniel…  Guerra [+] va il·lustrar tota mena de publicacions de Toray.

Fitxa 486. El Perfecte Cavall

Ediciones Toray [+] fou una important editorial de Barcelona fundada el 1945 per dos socis, que es deien Torrecillas i Ayné. Tingué seus també a Madrid i Buenos Aires. Publicà especialment tebeos de nens -les citades Hazañas Bélicas-, de nenes –Azucena– i altres. Van donar feina a homes i dones, i una de les guionistes de novel·les i tebeos femenins va ser Victòria Sau [+]  , amb el pseudònim de Vicky Lorca. Després Sau fou una important activista feminista.

Toray va tenir, entre 1955 i 1962 un tebeo femení denominat Alicia [+]  amb més de 350 historietes completes. No tenia res a veure amb l’obra de Carroll.

Toray va cessar l’activitat cap als anys noranta.

Fitxa 486

Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice in Wonderland resumit, traduït i il·lustrat. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: espanyol.  Il·lustracions: Carmen Guerra. Traducció i adaptació: Eugenio Sotillos. Editorial: Editorial Toray (1980). Preu: 2 € (Fira del Llibre d’Ocasió). 124 pàgines. Mida: 21*29 cm. Cartoné. ISBN: 84-310-2218-3

Fitxa 486. L’Alícia i el nen-porquet

421. ALÍCIES ARMIÑO

Fitxa 484. Portada (Per ampliar, feu clic amb el botó dret del ratolí i obriu en una pàgina nova)

Mauro Armiño (Oña 1944)  [+] és un important traductor i versionador teatral, especialment d’obres franceses (Proust, Rimbaud). Ha escrit també poesia i assaigs. Li havíem vist i comentat, ja fa set anys, una traducció de l’Alícia per a nens [+] El 1983 havia publicat la traducció de l’Alícia al País de les Meravelles, que va revisar el 1997 i la va acompanyar del Mirall. Els dos textos es presenten al llibre descrit a aquesta entrada, que ja és antic, més de vint anys, i se’ns havia passat. Aquesta és la que es comenta aquí.

Hi ha una interessant introducció que comença i acaba amb Baudelaire. De la biografia de Carroll resumida m’assabento que tots els germans Dodgson -onze- eren quecs i esquerrans… Quan comenta la lògica il·lògica de les narracions, Armiño es fixa especialment en que Dodgson era matemàtic i sabia de l’arbitrarietat de les normes matemàtiques – usar la base 10 com a base de càlcul, per exemple- i. d’aquí, argumenta que la lògica de les Alícies no és esbojarrada, sinó una altra lògica possible. I, en una atrevida pirueta, arriba a les màquines que creen les seves pròpies lleis arbitràries, com l’ordinador HAL de l’Odissea de l’Espai de Kubrick, i el perill que representen les lògiques diferents  en mons basats en altres lògiques, com l’Alícia a Wonderland o al Mirall. O les frases d’Alícia a les parets de Paris al maig de 1968, on hi havia pintades que la reivindicaven.  Armiño ens diu cap al final de la introducció: “Hi ha a l’home potències inexplorades, n’hi ha prou amb buscar-les partint d’una base diferent de la de Descartes “Penso, i per tant existeixo”“. Uau.

La traducció és molt sòlida i competent. L’autor diu que les modificacions al text de 1983 són escases, com canviar “langosta” per “bogavante”, per exemple.  Tots els jocs de paraules en anglès i les solucions en castellà estan explicades a les notes finals. Ha pres -amb autorització- la traducció del Jabberwocky de Francisco Torres Oliver [+] a la seva Alicia anotada  així com idees de traduccions de Buckley i Ojeda, i ho explicita. L’argument que dona per fer-ho és que si en aquestes qüestions peliagudes ja hi ha solucions inventades i són bones, no cal inventar-ne de noves i pitjors. Esclar que amb aquest argument no caldria fer més que una sola traducció..

Fitxa 484. Algunes imatges de Carroll

Les il·lustracions són les de clàssiques de Tenniel, i també les que el mateix Carroll va dibuixar per a la primera versió de Les aventures de l’Alícia sota terra. La portada és una de les clàssiques imatges d’Arthur Rackham.

Ha editat aquest llibre Valdemar, en la col·lecció Avatares [+] . És una editorial madrilenya especialitzada en novel·les clàssiques de cultura popular, especialment de la literatura fantàstica i de terror, novel·la negra, aventures i clàssics. Té traduïdes obres de tots els famosos: Lovecraft, Poe, Verne, Stevenson i tots els que vulgueu, i molts altres autors més “foscos”.  El nom de l’editorial és ja una declaració de principis: Valdemar és el protagonista d’un conte curt d’Edgar Allan Poe que, sabent que ha de morir, demana ser hipnotitzat i així viurà latent. Però passa el temps i … (paro perquè quan hi penso encara m’esgarrifo. Això no es pot llegir als dotze anys…)

Fitxa 484

Títol: Aventuras de Alicia en el País de las Maravillas. Al otro lado del espejo. Contingut: Alice in Wonderland i Through the Looking-Glass traduits i il·lustrats, amb introducció i notes. Autor: Lewis Carroll.  Idioma: espanyol.  Il·lustracions:  John Tenniel i Lewis Carroll. Portada d’Arthur Racham. Traducció, introducció i notes:  Mauro Armiño. Editorial: Valdemar (Madrid 1998). Preu: 17,13 € (FNAC 2002). 397 pàgines. Mida: 17*24,5 cm. Cartoné. ISBN: 978-84-7702-235-6

Fitxa 484. Foto de Lewis Carroll. Autor anònim

420. TRUMPTY DUMPTY 2

Fitxa 482. Portada (Per ampliar les imatges fer clic amb el botó dret del ratolí i obrir en una pàgina nova)

La facilitat que tenen els anglosaxons per fer llibres satírics de política, usant els contes i els personatges infantils, és envejable. A aquest blog n’hem vist ja uns quants exemples, alguns de molt antics. Per exemple, sàtires contra el parlament de Westminster [+], sàtires contre Hitler [+] o sobre el brexit [+] , [+]. Els dos darrers llibres sobre el brexit són de 2017, i hi surt Donald Trump a tots dos. A un li diuen Dumpty Trumpty i a l’altre Trumpty Dumpty.

El llibre comentat a aquesta entrada és dedicat només a Donald Trump, i és el segon que escriu Michael S.Luzzi. És de 2020. El primer (de 2018) es va dir Trumpty Dumpty, i després Trumpty Dumpty Invades Mother Goose. El d’ara es diu Trumpty Dumpty 2. From Mother Goose to Wonderland.  La Mother Goose -la Mare Oca– és una figura, un personatge literari que recull contes i cançons infantils anglesos, i que ja ve del segle 18. Deriva potser de Charles Perrault i els seus Contes de ma Mère l’Oye, que es van traduir aviat a l’anglès.

Algunes estrofes sobre Trump i el COVID

Tots dos llibres de Luzzi tenen la mateixa estructura. Agafen antics contes i poemes o cançons, i l’autor els canvia la lletra i els noms, mantenint l’estructura. És un típic treball carrollià, que feia això en les seves paròdies dels poemes que llegia a les nenes Liddell.  Hi van sortint tots els personatges que són al voltant de Trump, tant els del seu gabinet i del seu partit com polítics dels Estats Units i de la resta del món.  L’autor diu que els seus llibres no són sarcasmes ni crítiques ferotges, i realment és així: la sàtira és fina, i el que mostra és per quines vies el govern de Trump ha prostituït els hàbits democràtics del país, sense que hagi trobat oposició en les seves files, ni per part dels republicans moderats.

Proposta de completar el poema IF de Kipling

Al llibre hi ha diferents gèneres literaris: Trumpderland, que són rimes satíriques;  paròdies de poemes clàssics de diversos poetes, entre ells Poe; paròdies de cançons, de Billy Joel i altres; un apartat de molts  limericks, versos sense sentit; un altre d’haikus, i un apartat de DIY, Do-It-Yourself: l’autor proposa un començament de paròdia, i deixa que el lector la segueixi i l’acabi. Fa això, per exemple, amb la conegudíssima If de Kipling, que es mostra aquí,

Confesso que no sé prou anglès ni conec prou la política i els costums americans per poder entendre bona part del text d’aquest llibre, però la part que sí que puc entendre m’agrada…

L’autor Michael S. Luzzi [+] és professor d’anglès a Connecticut i col·labora en diferents diaris i revistes.  La portada és de Jon Alderfer [+] , artista especialitzat en caricatura política. S’hi mostra en Trump muntat a la paret, i al seu voltant molts personatges de la família -la Melanie (la Reina Vermella) i la Ivanka Trump (l’Alice)-, molts polítics americans i algun d’estranger, com Putin l’Eruga. Hi ha al final del llibre un esquema amb els noms dels representats a la portada, i que es reprodueix al final d’aquesta entrada.

L’editorial és Boggs Hill Boys Press, de la que no he trobat cap informació ni web. Té pinta de ser del mateix autor, perquè és a un ranch solitari al mig del camp…

Fitxa 482

Títol: Trumpty Dumpty 2. From Mother Goose to Wonderland. Contingut: poemes satírics sobre Donald Trump. Autor: Michael S.Luzzi.  Idioma: anglès. Portada:  Jon Alderfer. Editorial: Boggs Hill Boys Press (Newtown,2020). Preu: $16 € (Amazon 2020). 86 pàgines. Mida: 15*23 cm. Rústica. ISBN: 978-1-732183-1-6

Fitxa 482. Llegenda de la il·lustració de portada

350. ALÍCIA A TRAVÉS DELS “MIRALLS”

Cartell de l’exposició del CosmoCaixa

El personatge de l’Alícia serveix per a moltes coses, com hem anat veient al llarg d’aquests anys, però si un escenari és l’idoni és quan actua com a “medium” per a una exposició científica sobre miralls i simetries. Partint de la idea de travessar el mirall, el CosmoCaixa Barcelona ha desenvolupat una exposició temporal sobre el tema dels miralls, des de diferents perspectives, i on Alícia va sortint ara aquí, ara allà, a diferents mòduls, o bé en frases de Carroll o en frases sobre Carroll. En podeu veure dos mòduls a les il•lustracions d’aquesta entrada.

Il·lusió òptica amb el rellotge submergint-se a la tassa de te, però en el reflex de baix no s’aprecia.
Fes clic per ampliar.


L’exposició ha estat dissenyada pel personal de CosmoCaixa, amb el suport del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). No es limita als aspectes d’òptica geomètrica, amb miralls plans, corbats o calidoscopis. Hi ha també incursions als usos dels miralls en astronomia i cosmofísica, a més de diferents aplicacions domèstiques i industrials, incloent-hi lasers, hologrames i altres aplicacions. I arriba fins a un mòdul on s’explica el recent sistema de detecció d’ones gravitacionals, amb un esquema de l’experiment LIGO i un interferòmetre real [+]. Estimen que la durada de la visita és d’uns 50 minuts. Jo me’n hi vaig passar més.

Pots trobar-ne més informació aquí [+].

Un defecte, al meu entendre, de l’exposició, i que és comú a molts altres mòduls del museu, i això des de que es va crear, és la insuficient concreció dels textos que acompanyen els mòduls, i la distància física entre el mòdul i l’explicació. En molts casos no queda clar de què va, què s’ha de fer, què passarà, i per què passa. Jo agrairia un nivell de concreció superior.

És una exposició que cal visitar, tant els aliciòfils com els interessats en la ciència en general.

Mirall anamòrfic d’un dibuis de l’Alícia. Fes clic per ampliar,

Fitxa 415
Títol: Miralls, dins i fora de la realitat. Contingut: Exposició temporal al CosmoCaixa Barcelona. Idiomes: català, castellà, anglès i francès. Dissenyadors: personal de CosmoCaixa amb l’assessorament del Museu de Matemàtiques de Catalunya i l’Institut de Ciències Fotòniques. Exposició temporal des del 12 d’abril, i sense data de finalització. Preu: 2,5 € (entrada gratuïta per a clients de CaixaBank). Horari: tots els dies, de 10 a 20 h.

Paper de les safates del bar-restaurant del CosmoCaixa alusiu a l’exposició Miralls.