283. PIZZA TRES ALÍCIES

Fitxa 343. Portada.

El títol d’aquesta obra de teatre infantil i preadolescent és ben explícit: un joc de paraules, de la que tota l’obra n’és plena. Està pensada perquè tota una classe d’escola la representi, inclosa la mestra: hi ha 25 personatges dels que n’hi ha un d’adult.

La trama és elemental: a la classe volen menjar pizza, i decideixen fer una única pizza enorme. No els cap al forn, i tres noies que es diuen Alícia se l’emporten cap a una pastisseria que tingui un forn gran. I pel camí cauen a un forat de ratolí, i van a parar al País de les Meravelles. Allà es troben amb personatges diversos del conte original, que mantenen més o menys la seva personalitat clàssica.

A l’autor li encanten els jocs de paraules, ja ho hem dit, i les complicitats amb el lector. La mestra es diu Marieta, que és al País de les Meravelles, i va amb un soldat -una carta de la baralla. Quan són a la Font del Gat, allà els espera el Gat de Cheshire… M’ha fet gràcia. També hi surten les Nenes Maques, que al dematí reguen el jardí de la Reina, que arrencarà totes les fulles del julivert, com la cançó diu.

Fitxa 343. Interior. Fes doble clic per ampliar.


M’imagino que als nens que han de representar l’obra els pot fer gràcia representar-la. L’autor és Ricard Bonmatí [+], [+]. Bonmatí ha estat mestre d’educació prmària (1975 a 1989), i des del 1990 és escriptor, rapsode i rondallaire. Té poesia, assaig, teatre infantil, cantates i contes.

Cadí era una editorial de Barcelona, actualment extingida, que publicava llibres diversos de temàtica infantil i juvenil, i de temàtica variada. També llibres complementaris per a escola, com quaderns de matemàtiques.

Fitxa 343
Títol: Pizza tres Alícies (No perdem el cap). Contingut: Teatre per a preadolescents. Autor: Ricard Bonmatí. Idioma: català. Il•lustracions: Núria Feijóo. Editorial: Cadí (Barcelona 2011). Mida: 19,5*12 cm. 60 pàg. Preu: 8 €. Llibre descatalogat. Adquirit en llibreria Re-Read 3 € (2017). ISBN: 978-84-474-4065-8

Fitxa 343. Contraportada

282. ALÍCIA MONUMENTAL

Fitxa 341. Portada. Il·lustració de Heidi North

Alice’s Wonderland és un dels llibres monumentals sobre tot el món carrollià. En 202 pàgines de grans dimensions i amb fotos i reproduccions de gran qualitat es presenta un panorama global de les Alícies tal com arriben al públic. Il•lustradors, autors teatrals, d’òpera i de ballet, pel•lícules de la gran pantalla -inclosa la porno, sense imatges-, per a televisió, al•lusions a l’Alícia en llibres i cançons, jocs de cartes, jocs per ordinador, apps, parcs d’atraccions, tatuatges, joies, moda… Alguns d’aquests espectacles o pel•lícules ja els hem comentat al blog.

De cadascun d’aquests temes se’n fa una atractiva selecció, no exhaustiva però sí molt representativa. El conjunt dona una visió de la influència que ha tingut el eprsonatge i les aventures d’Alícia en el món. En una cultura de masses com l’actual no hi ha camp en el que no hi hagi personatges de ficció. Aquest llibre és dedicat a l’Alícia, però el mateix univers existeix per al Petit Príncep, Peter Pan, Snoopy, els Simpson, i qualsevol altra icona cultural popular.

Hi ha molts illustradors, antics i moderns, dels que se’n presenten alguns dibuixos cadascun. Molts han sortit ja a aquest blog [+]. També hi ha moltes fotografies, de l’Alice real o de persones i personatges carrollians. Un índex amb centenars de referències és molt útil per trobar informació de tota mena.

Alice through the Looking-Glass, d’Alan Handley (1966). Jimmy Durante com a Humpty Dumpty, i Judi Rolin com a Alice. Fes doble clic per ampliar.


L’autora del llibre és Catherine Nichols [+], nascuda a New York A la seva web i a la solapa del llibre explica que és autora de més de 60 llibres de narracions per a totes les edats. Té diverses sèries de llibres juvenils, i molts altres llibres de diversos gèneres. A YouTube [+] i a la seva web hi ha una llarga entrevista on explica la seva visió sobre les Alícies, i sobre els continguts d’aquest llibre.

El pròleg és de Mark Burstein, president emèrit de la Lewis Carroll Society dels Estats Units, del qual ja hem vist diversos pròlegs a obres carrollianes [+]. Al pròleg, molt intel•ligent, afirma que la literatura per a infants es pot dividir entre A.C. i D.C.: Abans de Carroll i Després de Carroll. Ho aplicarem a partir d’ara.

El llibre és editat per Race Point Publishing. És una editorial especialitzada en llibres d’art, de moda, de viatges i de cuina, tots d’alta qualitat gràfica. Aquest és un dels llibres recomanables per tenir al davant de tot de la col•lecció pròpia, o per regalar.

Fitxa 341
Títol: Alice’s Wonderland Contingut: Materials diversos escrits i gràfics sobre Carroll i les Alícies escrites, gràfiques, de pel•lícules i per a TV. Autor: Catherine Nichols. Idioma: anglès. Il•lustracions: diverses fonts. Editorial: Race Point (New York, US, 2014). Cartoné i sobrecoberta. Mida: 31*26 cm. 202 pàg. Preu: $27,86 (Amazon 2015). ISBN: 978-1-937994-97-6

Fitxa 341. Alice, de Ken Turner

281. ALÍCIA A LA REALITAT VIRTUAL

Fitxa 342 Tapa superior de la capsa. Fes clic per ampliar


Fitxa 342. Tapa inferior de la capsa. Fes clic per ampliar


Aquest és una edició molt recent (octubre de 2017) d’un conjunt de llibre, ulleres i una aplicació de smartphone. El llibre és una adaptació d’Alice in Wonderland, quasi completa, amb il•lustracions adaptades de les de Tenniel. El text és força ben escrit, i la traducció de Ferran Gibert té girs genuïnament catalans. Per exemple, quan l’Alícia intenta deduir si és la seva amiga Mabel, prova de recordar una cançó que li surt així: “Jo sóc un pobre mi, me, mo, ma, músic de carrer…“. Això vol dir un bon nivell de coneixement de cançons catalanes per a infants de fa quaranta anys…

Ulleres i pantalla de smartphone. Fes clic per ampliar.


Tot el text usa diverses fonts d’escriptura, i entre elles la font Alice in Wonderland, que es pot trobar, entre altres llocs, aquí [+]. Les il•lustracions són inspirades en les de Tenniel, i fetes per un tal Dark Fox, un pseudònim.

Mapa interactiu del País de les Meravelles. Fes doble clic per ampliar.


L’aspecte més original del producte és l’aplicació informàtica per a smartphones. Es pot descarregar en versions per a Android i per a iOS. És gratuïta i es pot baixar a les botigues virtuals buscant ALICIA AR, o bé a books2ar.com/apm/cat. Es pot usar en dues modalitats. En mode normal, enfocant les pàgines que tenen una icona de rellotge i jugant amb els jocs que hi surten. O en mode realitat virtual, la més interessant. Per a això calen les ulleres 3D incloses a la capsa. Cal posar l’smartphone dins de les ulleres sostingudes amb uns velcros. En enfocar amb les ulleres diferents signesimpresos al llibre, s’activa l’aplicació i t’introdueixes a la realitat virtual, força “invasiva”. Gràcies a les possibilitats d’orientació del giroscop dels smartphones es pot anar avançant de cambra en cambra, buscant claus, tresors i altres objectes i fent-los servir. Cal anar girant el cap i el cos sobre tu mateix. Per això els autors de l’aplicació recomanen no usar-ho mentre ets a espais no segurs, ni caminant, i no usar-la més de deu minuts seguits. Realment és mentalment invasiu: jo no he arribat, ni molt menys, a estadis avançats…

Fitxa 342. Les imatges de Tenniel, estovades. Fes doble clic per ampliar.


Parramon [+] era una editorial clàssica que subministrava material per a arts gràfiques, dibuix i manualitats. Ja n’haviem vist algun treball relacionat amb l’Alícia [+]. Ara comercialitza aquest paquet en català [+] i castellà. Actualment Parramon és una marca de l’editorial Paidotribo [+]. Aquesta editorial té activitat a Espanya, Mèxic i Argentina, i es dedica bàsicament a esports, salut, arts marcials, escacs, animals de companyia… el que a les llibreries classifiquen com a “llibre pràctic”. Parramon no surt a la web de l’editorial mare.

Fitxa 342
Títol: Alícia al País de les Meravelles Contingut: Capsa amb un llibre il•lustrat i ulleres de cartró 3D. Autor: del text, Lewis Carroll. Contingut multimèdia: bookst2ar i altres. Idioma: català. Il•lustracions: Dark Fox. Traducció: Ferran Gibert. Editorial: Parramon (Barcelona 2017) a partir d’una edició de Design Media Publishing (UK, 2017). Capsa de cartró, i llibre en cartoné. Mida: capsa, 25*37 cm; llibre: 23*24,5 cm. 96 pàg. Preu: 28,83 € (Barcelona 2017). ISBN: 978-84-342-1386-9

Fitxa 342. Portada

278. EL DESPIT DE LA INSTITUTRIU

Fitxa 337. Portada

Mary Prickett va ser la institutriu de les nenes Liddell durant la seva infància. No va tenir gaire bones relacions amb la mare, Lorina Reeve. El pare, Henry Liddell, degà del Christ Church College, estava poc al cas de l’educació de les seves filles. Mary és una figura poc coneguda pels aliciòfils perquè no surt als textos de Carroll. Però ara és la protagonista d’una novel•la.

The Looking Glass House és una novel•la històrica, o una història novel•lada, dels anys previs a la redacció de l’Alice’s Adventures Underground, és a dir, abans de 1862. La institutriu Mary Prickett s’encarrega de l’educació de les tres filles Lorina, Alice i Edith, a la mansió familiar. Allà hi anava amb certa freqüència Charles Dodgson, el futur Lewis Carroll. la novel•la fabula una hipotètica relació entre la institutriu i Dodgson. Relació totalment assimètrica, perquè és desitjada per la noia i aparentment ignorada per ell, que només té ulls -innocents o no, la novel·la és ambigua i no s’acaba de definir- per l’Alice. L’enveja de la institutriu, els rumors que hi ha per Oxford, un pretendent no correspost de Mary, les tenses relacions entre tots plegats, són els trets de la novel•la.

La protagonista és la Mary: els seus dubtes, les seves esperances, les ganes que té de casar-se, els seus traumes per ser de classe baixa i veure’s menyspreada i menystinguda per Dodgson i la família, es veuen ben reflectits a la novel•la. El paper de la dona a la societat victoriana es veu ben clar. Dodgson no queda gaire bé a la novel•la: misògin, anava a la seva, sempre a la cerca de jocs de paraules o problemes, molt poc empàtic excepte amb les nenes… És pintat com un asocial, força menyspreable. L’Alice no queda gaire bé tampoc: pizpireta -eixerida amb un punt de descaro-, contestatària, va a la seva, i li encanta acostar-se a Dodgson, a qui adora. De quina manera l’adora no queda clar però no és només una atracció infantil, segons l’autora.

Foto de Mary Prickett. Autor desconegut.


Com a concessió literària, la Mary va a la barca on Dodgson va començar el conte que va acabar essent Alice’s Adventures Underground. I hi surten alguns personatges no existents a la realitat, com un altre pretendent de Mary. A més, condensa diversos episodis que van tenir lloc al llarg de diversos anys en un sol any. Però està ben escrita i es llegeix fàcilment. No hi ha dubte que l’autora pateix amb la protagonista [+].

L’autora és Vanessa Tait [+], escriptora anglesa i besnéta d’Alice Liddell, de la que ha consltat tota la documentació familiar. Va ser entrevistada a El País el 2015 [+] en ocasió dels 150 anys de l’Alice Adventures in Wonderland. Aquesta és la seva primera novel•la.

La novel•la original ha estat editada el 2015 per Corvus Books, una marca d’Atlantic Books [+], una editorial britànica fundada el 2000, amb molts autors, i que publica tota mena de llibres i de temes. Es va traduir el 2016 i la va publicar Rocaeditorial [+], una petita editorial de Barcelona que s’adapta amb facilitat als gustos canviants del públic. Probablement la seva edició més destacada va ser la traducció de “Se lo que estáis pensando“, obra detectivesca de John Vernon, que ha estat seguida d’altres del mateix autor. L’editorial te a la web un buscador emocional de llibres, on poses els paràmetres que desitges i et surten les novel•les que s’hi acosten. La casa del espejo surt classificada com a “una mica exigent“, “una mica pertorbadora“, “força clàssica” i “força melancòlica“. Si així ho diuen…

La traductora és Julia Osuna Aguilar, amb uns cent llibres traduits i una curiosa web professional pròpia [+].

Fitxa 337
Títol: The Looking Glass House. Contingut: Novel•la sobre la família Liddell, Charles Dodgson i la institutriu Mary Pricklett. Autora: Vanessa Tait. Idioma: anglès. Editorial: Corvus Books(Londres, 2015). Cartoné. Mida: 21,5*15 cm. 297 pàg. Preu: £14,90 (Amazon 2015). ISBN: 978-1-78239-682-6

Fitxa 338
Títol: La casa del espejo Contingut: Novel•la traduida sobre la família Liddell, Charles Dodgson i la institutriu Mary Pricklett. Autora: Vanessa Tait. Idioma: espanyol. Traducció: Julia Osuna Aguilar. Editorial: Rocaeditorial (Barcelona, 2016). Cartoné. Mida: 23*15 cm. 269 pàg. Preu: 5,95€ (Hipercor, 2017). Preu marcat:19,90€. ISBN: 978-84-16498-09-3

Fitxa 338. Portada

275. ALÍCIA A MANHATTAN

Fitxa 333. Portada

Al districte de Manhattan, a Nova York, hi ha diverses referències a les Alícies. Aquest ha estat el punt de partida del fotògraf Dan Hirshon pel seu treball “Alice in Manhattan“. Té per subtítol “Photographic Trip Down New York City’s Rabbit Holes“. Val a dir que no es fica en gaires forats, sinó que fotografia el que és a la llum del dia o de la nit, però no són llocs amagats, sinó ben públics.

Fitxa 333.
Alice’s Tea Cup. Fes clic per ampliar.

És un treball amb peu forçat: totes les fotos han de tenir com a referent algun text de les Alícies. El resultat és més o menys feliç. Algunes fotos són evidents: a la portada hi ha la coneguda escultura d’Alice amb diversos personatges, a Central Park (5th Av-E 75th St.), de José de Creef (1959). També hi ha un parell de mosaics d’estacions de metro (La Reina de Cors a l’estació de Times Square i tres figures a l’estació de la 50th Street), o una escultura d’una font, també de Central Park, amb la Duquessa i Alice, a la Loeb Memorial Fountain [+] de Frederick Roth, de 1936, i amb molts altres personatges de les Alícies.

Fitxa 333. El final de la carrera.
Fes clic per ampliar.


Però la major part de fotos són evocacions. Vegeu-ne com a exemple les tres que, a més de la portada, acompanyen aquest text. La primera, força trivial, fa referència a una sala de tè denominada Alice’s Tea Cup [+] . La segona, el grup de gimnastes urbans, evoca el final de la carrera boja on el Dodo porta la veu cantant. I a la darrera foto una noia -suposo-, que fuma no un narguilé sinó una cigarreta, ens pregunta displicent, com l’Eruga: Tu, qui ets?

Vegeu un clip de tot el llibre aquí: [+]. Al llibre, de cada foto se’ns diu on és presa, cosa que facilitaria traçar un hipotètic itinerari literari Alice in New York, que potser ja existeix i jo no sé. Llàstima que les pàgines no estiguin numerades.

Dan Hirshon [+] és fotògraf, cineasta i autor de videoclips musicals i corporatius. Diu que és fill d’un aficionat a Lewis Carroll i col•leccionista d’Alícies, i que el 2007 va decidir entrar al forat del Conill -Nova York- i treballar de fotògraf. Deu tenir uns 30 a 35 anys, penso.

És un llibre atractiu, si t’agrada la fotografia.

Fitxa 333
Títol: Alice in Manhattan. Contingut: 65 fotos en blanc i negre de New York evocadores de diferents textos de les Alícies. Fotògraf: Dan Hirshon. Idioma: anglès. Editorial: Six State Press (New York, 2015). Cartoné. Mida: 22,5*22,5 cm. 67 pàg. no numerades. Preu: $48 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-9967961-0-1

Fitxa333.
Tu, qui ets?

274. ALÍCIA MAGNÈTICA

Fitxa 332 . Cara anterior de la funda

Un dels objectes que faltaven, al menys fins el que jo sabia, eren imants de nevera de l’Alícia, i aquí els tenim. Amb el títol genèric de Curioser and Curioser ens serveixen dos fulls magnètics amb més d’una quinzena de personatges troquelats i diversos objectes més petits, com cartes o ampolletes corresponents a les dues Alícies. Les figures són les dibuixades i acolorides per Tenniel. Alice hi surt en tres moments, i hi apareixen també el Conill -dos cops-, l’Eruga, el Barreter, el Gat de Cheshire, un Jardiner, la Falsa Tortuga, el Jabberwocky, Twedledee i Twedledum, la Reina de Cors, la Duquessa, Humpty Dumpty, la gata Dinah el Dodo. Es poden veure tots al final d’aquesta entrada.

El Jabberwock i l’Alícia no coïncideixen al llibre.
Fes clic per ampliar.


L’empresa que ha proposat aquest divertimento és The Unemployed Philosophers Guild -el Gremi de Filòsofs en Atur[+]. Deuen ser uns catxondos, i tenen una web digna de veure i triar i remenar. Hi ha tota mena d’objectes i cosetes rares, d’aquelles de les botigues de regals extravagants tipus Ryman (Santa Anna 37, de Barcelona). Làmpades de lava, cubs de Rubik, rellotges impossibles, davantals de broma, procacitats diverses, Einsteins o Elvis magnètics. Aquests filòsofs en atur tenen també altres objectes aliciòfils: sabó de mans de l’Alícia, una capsa per a píndoles del Barreter, pastilles de menta de l’Alícia, una samarreta del Gat que apareix amb el sol i s’apaga a l’ombra, un rellotge d’Alícia, una xapa del Gat, titelles de dit del Barreter, del Gat i de l’Alice, la tassa -mug- del Gat desapareixent, ja comentada a aquest blog [+] o una altra de Carroll, entre altres.

Això, pel que fa a l’Alícia, però la resta és més interessant. Busqueu-hi i trobeu-hi una nina de Pete Seeger, una samarreta de Pink Freud (sic), una titella de Kierkegaard, una candela de la Frida Kahlo, un rellotge amb l’esfera dividida en radiants, i mil bogeries més. Al darrere de tot plegat hi ha gent que pensa i que sap coses…

A Espanya són representats per Cromatica Regals, de Sant Cugat del Vallès [+]
Són intel•ligents. M’ho compraria tot. Quasi tot.

Fitxa 332
Títol: Curioser and Curioser Magnetic Play Set. Contingut: Dos fulls magnètics amb figures troquelades. Disseny: The Unemployed Philosophers Guild (Brooklyn NY, 2017). Format: DIN A4. Preu: 18€ (botiga CaixaForum, 2017).

Fitxa 332. Cara posterior de la funda

273. ALÍCIA BBC B/N

DVD2074 portada

Fitxa 331. Portada del DVD

La BBC va produir el 1966 una pel·lícula sobre l’Alícia [+] . Van decidir fer un producte propi, i ben diferent de les anteriors pel·lícules que s’havien fet fins al moment. D’entrada, és en blanc i negre, quan es feien pel·lícules d’Alícia de colors des de 1951. Tots els personatges del conte són representats per actors i actrius no disfressats d’animals sinó vestits de persones. Només el Gat de Cheshire és un gat real. L’entorn no és impersonal i oníric sinó que representa bé la vivenda i jardins victorians de l’època de Carroll.

Pel que fa al guió, segueix més o menys els episodis de la novel·la, però resolts sense les situacions màgiques: l’Alícia no cau per un forat sinó que entra a un túnel d’un torrent, on al final hi ha llargues escales que va baixant… Ni creix ni es fa petita, al menys visualment. No plora ni va al mar de llàgrimes.

En molts moments sembla una pel·lícula d’art i assaig, on es veien llargues seqüències de peus de gent caminant (els lectors més vells ja entendran què vull dir). Una Alícia ha de ser poc lògica, però a cada episodi hi hauria de mantenir la lògica interna, i una certa progressió seqüencial i lligams, però a aquesta versió no hi ha cap lògica. És per a gent que ja sap la novel·la, perquè del contrari no s’assabentaria del que està passant. I, per descomptat, un nen no entendria res i més aviat li faria por. És la meva opinió, naturalment.

El director fou Jonathan Miller [+]que, a més de neuròleg (!), era director de teatre, d’òpera i de programes de ficció per a televisió. Fou un dels impulsors de la comèdia satírica britànica, i en el fons estava posant les bases de sèries absurdes com els Joves, i fins i tot idees per als Monthy Pithon, però sense voler fer gràcia.

.Va fer d’Alícia  Anne-Marie Mallik, de 13 anys, que no va tenir cap més paper com a actriu. Fa un paper força inexpressiu i avorrit. No sé si la veu és la seva, però també és inexpressiva… Peter Sellers va fer de Rei de Cors, i el veterà John Gielgud era la Falsa Tortuga.

Peter Sellers com a Rei de Cors

Peter Sellers com a Rei de Cors, amb Alícia i la Reina.

La música bàsica és de Ravi Shankar [+]  , músic de Benarés (ara Varanasi), virtuós del sitar, un llaüt hindú. Des dels anys 60 actuava a Europa amb el famós violinista Yehudi Menuhin.  Va conèixer George Harrison, dels Beatles, i va ser quan els va agafar la veta psicodèlica. Va actuar a Barcelona el 1969 al Palau de la Música. Hi vaig anar i bé, sorties sense aplaudir, perquè era, deien, una cosa mística… Va actuar per darrera vegada a Barcelona el 2008. Consideren els experts que va ser el primer músic no occidental a ser famós a Occident. A llarg de la pel·lícula els personatges canten diversos himnes religiosos relacionats amb els episodis.

Al DVD hi ha diversos extres, com la pel·lícula d’Alice muda de 1903, les llargues reflexions del director sobre la seva obra, Ravi Shankar preparant la música, i tota una altra pel·lícula –un biopic, que es diu ara- per a la BBC TV denominada Alice, the Wednesday Play, sobre la vida d’Alice Liddell i la seva relació amb Dodgson, el seu pare i les seves germanes, resumida en el dia del passeig en barca i mentres Dodgson s’inventa el conte. El director d’aquesta part és Dennis Potter, també es en blanc i negre, d’una durada d’1h10min, i opino que està millor que la pel·lícula principal.

La pel·lícula principal es pot veure gratuïtament en quatre parts aquí: [1], [2],  [3] i [4]

Fitxa 331
Títol:   Alice in Wonderland.  Contingut:  DVD amb extres. Director: Jonathan Miller. Idioma: anglès amb subtítols opcionals. Producció: BBC TV (1966). Format: 4:3, NTSC.  Durada de la pel·lícula principal: 1h10min. Preu:  $25 (Amazon 2015).

DVD2074 darrera

Fitxa 331. Part posterior de la caràtula.