332. L’AGENDA DE L’ALÍCIA

Fitxa 397. Portada

La factoria Disney explota tota mena de possibilitats per treure suc de les seves obres. Dins del merchandising enorme, aquest any ha publicat l’agenda dedicada a l’Alícia, i una altra dedicada a Mickey Mouse. Es tracta d’una agenda clàssica, amb espiral i tapes dures, d’una setmana cada dues planes. Hi ha, intercalades, un conjunt de pàgines dedicades a la pel•lícula d’Alícia de Disney, ja comentada en aquest blog reiteradament (33)

Fitxa 397. Informació sobre la pel·lícula. Fes clic per ampliar.


Hi ha força informació rellevant, on s’expliquen detalls sobre la música, els dibuixos i grafismes de Mary Blair i altres dibuixants, les veus dels personatges, i molts altres detalls interessants. Pel que fa a l’agenda, hi ha també força informació, fusos horaris, planificació mensual i anual…

Fa molts anys que no uso agendes de paper, substituides per l’agenda de l’smartphone, i més des de que està integrada amb l’ordinador. Però aquest any tindré dues agendes de paper, de col•leccionista: la de l’Alícia, i la de la UB, que aquest any és dedicada a la taula periòdica.

Fitxa 397. Interior. Fes clic per ampliar.

Un dia haurem de buscar la relació entre la taula periòdica i l’Alícia

Fitxa 397
Títol: Alicia en el país de las maravillas 2019. Contingut: agenda d’una setmana cada dues planes, amb il•lustracions i textos de l’Alícia Disney. Autor: Disney Enterprises. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Disney Enterprises. Traductor: no consta. Editorial: Planeta – Disney Enterprises 2018, Barcelona. Mida: 15,5*21 cm. Cartoné. 175 pàg no numerades. Preu: $14,95 (Casa del Libro 2018).ISBN: 978-84-171-6629-8

Fitxa 397. El dia del no-aniversari. Fes clic per ampliar

331. ALÍCIA AL PAÍS DE L’AVORRIMENT

Fitxa 396. Portada

Alicia en el País del Aburrimiento és una novel•la juvenil esbojarrada, que forma part d’una sèrie de novel•les relatives a diferents clàssics de la literatura. La idea global és que un malvat vol destruir tots els contes clàssics. Però hi ha dos joves detectius de Barcelona, l’Alba i en Dídac, que volen evitar-ho, i van de conte en conte i de novel•la en novel•la. Es van trobant amb els personatges, interaccionen amb ells i al final se’n surten. Hi ha personatges que es van repetint a totes les novel•les, com els citats, Nero el geni de la tinta, la tia Bea, llibretera, el crític literari Leo Gutenberg, i el malvat Mr. Zargo i el seu ajudant Gustav Wart.

La novel•la té certa gràcia: hi surten llocs reals, com la gran llibreria Ateneo Grand Splendid de Buenos Aires, la llibreria més bonica del món segons molts -i tenen raó, penso- , instal•lada a un antic teatre, i espais d’Oxford i de Praga. Els personatges són els del conte original, els citats, i una mòmia que té un paper important a la trama. Com sol succeir amb versions de contes, has de conèixer el conte original per tal de gaudir de tot el que passa al conte modificat. Si entres al joc, t’agradarà. Si no, trobaràs que és un caos d’argument, on a vegades és difícil saber quins són els personatges perquè pot ser que canviin de nom segons on estiguin.

Fitxa 396. L’Alícia abans de passar el mirall, amb un professor intrús, amic de lewis Carroll. Fes clic per ampliar.


L’autor és Edward Berry, que és el seudònim conjunt de Pierdomenico Baccalario i Eduardo Jáuregui. Pierdomenico Baccalario (Piemont 1974) [+] és un dels escriptors més destacats de la literatura infantil i juvenil actual. És creador del personatge Ulysses Moore, del que ha escrit una llarga sèrie de novel•les d’aventures. Jáuregui (oxford 1971) [+] és autor, conferenciant i creatiu en moltes facetes de les humanitats. I l’autèntic Edward Berry va ser un oficial de la marina anglesa, a la que va entrar amb 10 anys (!). Va lluitar a Trafalgar. Per què deuen haver triat aquest seudònim?

Stefano Turconi (Castellanza 1974) [+] és un il•lustrador de novel•les i contes juvenils. Amb la seva parella Teresa Radice han publicat diversos llibres, i entre ells un de títol notable: Orlando Curioso….

Lla sèrie de novel•les que ens ocupa es diu “El conte més meravellós mai escrit“. Hi ha per ara quatre novel•les: L’Alícia, Peter Pan, don Quixot i Pinotxo. L’editorial laGalera els edita en català i castellà. [+] És una editorial molt coneguda a Catalunya -a casa estem plens de contes de les filles, i a les escoles també- , i especialitzada en llibres infantils, juvenils i d’educació

Fitxa 396
Títol: Alicia en el País del Aburrimiento. Contingut: novel•la traduida i il•lustrada. Autor: Edward Berry (seudònim). Idioma: espanyol. Il•lustracions: Stefano Turconi. Traductor: no consta. Editorial: laGalera, Barcelona (2016). Mida: 14,5*2o,5 cm. Cartoné. 257 pàg. Preu: $14,90 (Casa del Libro online 2018).ISBN: 978-84-246-5423-8

Fitxa 396. Doble il·lustració: la mòmia atacant el Conill Blanc

330. MALÍCIA A LES MERAVELLES

Fitxa 395. Portada

Malízia van ser dues pel•lícules italianes diguem-ne picardioses de Salvatore Samperi, de 1973 i 1991 amb Laura Antonelli, que era una mica una musa eròtica d’aquells temps. Però aquesta Malice in Wonderland (2009) no és picardiosa. És un embolic de màfies, casinos i droga [+] . [+] . L’Alícia ha perdut la memòria, va corrent pels passadissos del metro fugint d’un parell de dolents, i en sortir al carrer l’atropella un taxi que l’ajuda. El taxista és el Conill Blanc. I, a partir d’aquí, fugint i corrent, es va trobant personatges estrafolaris corresponents als personatges dels contes: un Gat de Cheshire que és un cantant negre, un Dodo que és un vagabund, la Reina de Cors, Twedledee i Twedledum, com sempre dos bessons aquí guàrdies de seguretat (com a la pel•lícula Ocean’s Eleven). Al final acaba bé (i perdó per l’spoiler).

El director és Simon Fellows [+]. Fa d’Alice Maggie Grace [+] que ha sortit a sèries com Lost i Californication. El taxista – Conill Blanc és Danny Dyer [+] actor de cine i TV que ha tingut conflictes amb crítics i públic per algunes declaracions.

La pel•lícula va tenir males crítiques, i a mi no em va interessar gaire, la veritat.

Se’n pot veure un trailer aquí [+]. La pel•lícula quasi sencera (li falten 20 min), en una qualitat horrible, és a YouTube: [+]

Wikipedia ens diu que hi ha 24 pel•lícules basades en l’Alícia [+]. A aquest blog n’hem comentat ja 15. No està mal [+]

Fitxa 395
Títol: Malice in Wonderland. Contingut: DVD de la pel•lícula, Director: Simon Fellows. Idioma: anglès, subtítols en espanyol. Actors: Maggie Grace, Danny Dyer. Producció: Magnolia Home Enterteinment, Los Angeles 2009. Durada: 1h27min. Sistema NTSC. Preu: 8 € (Amazon 2017).

Fitxa 395. Contraportada

328. LA CANÇÓ MÉS RARA D’ALÍCIA

Fitxa 393. Portada. L’edifici del fons és la Casa Rosada, seu del govern argentí.

Charly García (Buenos Aires 1951) [+] (1978-1982) és un cantant solista i líder d’una banda de rock argentí dels anys vuitanta denominada Serú Girán. Van compondre una vegada un tema denominat “Canción de Alicia en el País[+], amb uns lletra on s’evoca una Alícia que ha deixat de viure al seu país, i que deambula per carrers ruinosos… Tot molt trist. Pot veure’s el grup cantant la cançó aquí [+].

Alguns comentaristes van atribuir a la lletra una actitud contra la dictadura militar que aquells anys hi havia a l’Argentina, i que en aquell moment era en mans de Roberto Eduardo Viola (1924-1994)[+] , a qui no s’ha de confondre amb Videla, “la Pantera Rosa“, també militar argentí de la dictadura. Tots dos van ser destituits i jutjats.

El fet és que la banda de Charly García mai va ser un conjunt molt militant contra la dictadura, però una lletra ambigua com la de la cançó es presta a ser interpretada en el sentit anti-règim sempre. Com aquí, que es va arribar a considerar antifranquista alguna lletra que cantava la Massiel… (“Aleluya“). A la lletra argentina es parla de la Morsa i la Tortuga, personatges del Wonderland, i que eren els sobrenoms que havien tingut els presidents argentins Onganía, també militar, i Illía, civil que fou derrocat el 1966 precisament per Onganía, i les asociacions són fàcils.

Fitxa 393. Alícia es mira al mirall i hi veu canvis.. Fes clic per ampliar.


L’any 2017 Charly ha tingut l’oportunitat de fer una publicació amb la lletra de la cançó, i il•lustrada. Les il•lustracions són de Gonzalo Gayoso [+], artista argentí freelance. El format que van decidir per al llibre fou la mida d’un single de vinil, aquells discos petits amb una o dues cançons a cada cara, i que fa anys que van desaparèixer de les botigues, i ara són objecte de venda d’ocasió.

A més de les tres reproduccions d’aquesta entrada, poden veure’s més il·lustracions, corresponents a les sis primeres pàgines de la publicació aquí: [+].

La marca editora [+] és una editorial argentina que es dedica a llibres d’art, filosofia i assaig, principalment. Té una petita secció de llibre infantil i, sorprenentment, el llibre que avui estem comentant el considera llibre infantil. Com que hi surt l’Alícia

Fitxa 393
Títol: Canción de Alicia en el País. Contingut: lletra de la cançó del mateix nom, il•lustrada, Autor: Charly García. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Gonzalo Gayoso. Editorial: La Marca Editora (Buenos Aires 2017). Mida: 18*18,5 cm. Cartolina. 24 pàg. Preu: 10 € (Casa del Llibre online, 2018).ISBN: 978-950-889-296-6

Fitxa 393. A la dreta, el pont transbordador Nicolás Avellaneda, que va estar parat 60 anys i es va restaurar el 2017.

326. ALÍCIA I LA MÀQUINA DEL TEMPS

Fitxa 391. Portada, amb una alusió a l’Snark

Pots imaginar una reunió, el 1866, entre Alice Liddell, Charles Dodgson, Charles Darwin, H.G.Wells i John Dalton? Impossible, perquè en Dalton -creador de la teoria atòmica moderna- va morir el 1844, l’Alice va néixer el 1852 i H.G.Wells el 1866. Però, segons la novel•la, va ser possible perquè H.G.Wells va viatjar amb la seva màquina del temps fins el 1866. Alice tenia 14 anys, i rebia la visita de Charles Darwin, que en aquell moment tenia 57 anys i ja havia escrit el llibre On the Origin of Species, que és de 1859. Dodgson havia escrit també l’Alícia primera, l’any anterior, i tenia 34 anys. I, mitjançant la mateixa màquina del temps Wells va anar a buscar Dalton i el va portar al present (1866).

La novel•la consisteix en la descripció de la reunió, on Alice i Dodgson els revelen el secret millor guardat: que Alice li va dictar a Dodgson la primera versió d’Alice’s Adventures Underground, i els capítols addicionals fins fer l’Alice’s Adventures in Wonderland. I per què Alice va poder dictar-li? Perquè actuava com una medium d’un missatge del futur (i no segueixo amb l’spoiler…).

La novel•la és sensacional, escrita per un erudit en les Alícies, en la història de la ciència i en la biologia. Pel camí hi surten Mendel, Galton, Ada Lovelace… i tots tenen alguna cosa a dir a la història que l’Alice explica.

Fitxa 391. John Dalton, afectat de daltonisme. Fes clic per ampliar.

L’autor és Victor Fet (Novosibirsk 1955), un biòleg (aracnòleg!) d’origen rus emigrat als EUA que té una important tasca de recerca en escorpins i n’ha donat nom a cinc. A més, és també un erudit en temes de Carroll i Alícies. Ha traduit moltes obres al rus, ha escrit articles, i ha fet novel•la com la que estem comentant. A aquest enllaç hi ha la seva producció no relacionada amb la biologia [+]. Al llibre hi ha notes erudites, en la línia de Gardner i altres, per justificar episodis històrics, etimologies, o referències a revistes i llibres.

L’il•lustrador és Byron W.Sewell, a qui ja haviem vist a aquest blog. [+] [+]. El llibre és editat per Evertype, mil vegades comentada [+]

Un llibre estimulant, científicament impecable, enginyós i de lectura apassionant, al menys per a mi.

Fitxa 391
Títol: Alice and the Time Machine. Contingut: novel•la de ciència i ficció. Autor: Victor Fet. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: Evertype (Portlaoise, IRE 2016). Mida: 14*21,5 cm. Rústica. 134 pàg. Preu: 10,24 £ (Amazon UK, 2018). ISBN: 978-1-78201-156-9

Fitxa 391. Contraportada amb H.G.Wells i la màquina del temps

325. ALÍCIA DELS MALSONS

Fitxa 390. Portada

El llibre té per subtítol Alicia en el País de las Pesadillas: la rima maravillas-pesadillas és massa bona per perdre-la. Però en català no val: pesadilla és malson. Llàstima.

Aquest llibre es llegeix en un moment, i amb gran interés. És una novel•la -de bon rotllo que diuen ara-d’intriga sobre una Alícia adolescent dels nostres temps, que en un parc es troba una gitana que…(spoiler), va a parar a un parc d’atraccions abandonat on… (spoiler) i allà veu una figura negra que se li dirigeix i… (spoiler). Torna a casa com pot i… (spoiler spoiler spoiler). Al final tot quadra, perquè… (spoiler).

Hem vist ja altres obres de Carlo Frabetti relacionades amb l’Alícia, però d’un altre caire. Malditas matemáticas (104) i Maravillando a Alicia (297) Tots dos -tots tres- són llibres molt recomanables. Frabetti és lògic i racional, i per això la novel•la que ha fet de l’Alícia, boja i impossible, cap al final va fent-se racional i dona explicació a tots els fenòmens impossibles (ho sento: també és un spoiler). Haviem explicat la vida de Frabetti en les entrades anteriors. A la contraportada del llibre hi ha més dades de la seva biografia.

L’editorial Verbum [+] fundada a Madrid el 1990 derivada de la revista Verbum de La Habana, té una àmplia gamma de col·leccions i més de 1500 títols. M’han cridat l’atenció les sèries de llibres cubans, coreans, hispanoafricans, i d’Àsia. A més de les col·leccions d’assaigs voluminosos (Verbum Mayor) o més prims (Verbum Menor) i diverses línies de literatura infantil i juvenil. És de les editorials espanyoles que més obres de llengua, lingüística i filologia publica, després d’Edicions 62, que és la primera, i abans que les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que és la 7ª. Verbum són els 5èns.

Compra’l i llegeix-lo.

Fitxa 390
Títol: La Reina de Corazones. Alicia en el País de las Pesadillas. Contingut: novel•la per a adolescents. Autor: Carlo Frabetti. Idioma: espanyol. Editorial: Verbum (Madrid 2018). Mida: 19,5*114,5 cm; Rústica 82 pàg. Preu: 12 € (Casa del Llibre online 2018).ISBN: 978-84-90746172

Fitxa 390. Contraportada

322. ALÍCIA DE PENELLES

L’Alícia de Penelles

Penelles és un municipi de la Noguera, no massa lluny de Balaguer que n’és la capital. Des de fa tres anys aquest municipi s’ha fet un nom en els circuits d’art urbà, perquè una empresa local denominada Binòmic va tenir la idea de convidar artistes d’art urbà exterior, és a dir grafiters i similars, a decorar parets que el municipi i els propietaris de les cases els cedien. La proposta va tenir èxit, i una paret rere l’altra es van anar omplir de pintures murals, gravats i grafits. N’hi van dir GarGar Festival de Murals i d’Art Rural.

En general, el concepte de grafit (derivat de l’italià graffito, plural graffiti) té una component d’espontaneïtat, de clandestinitat i d’anonimat. Però no és el cas dels grafits i pintures de Penelles. Allà els artistes són convidats i atrets, de tot arreu del món, per deixar la seva petja als carrers del poble. I signen les seves obres, tot i que amb els seus seudònims.

I sí, hi ha una Alícia. Probablement sigui una de les pintures emblemàtiques del poble, juntament amb l’Avi de Penelles i algun altre mural. Va ser feta a la segona edició del festival, el GarGar2017, i té el número 53. El lloc on és l’Alícia és l’interior d’un cobert, on hi han instal•lat el punt d’informació. Els artistes -són dos- han sabut aprofitar el fet que l’espai té sostre i parets per fer una Alícia de les que han crescut massa, sigui dins de la casa del Conill Blanc, sigui al començament quan bevia i menjava el que anava trobant sobre la taula de vidre de la sala de les portes. El mural té 80 m2 de superfície, una mida mitjana-gran.

Els artistes són BKFOXX/ZESO WF, dels EUA i França, respectivament. La tècnica és de pintura plàstica i esprai. Bkfoxx [+] és una artista de Nova York -ella precisa que de Long Island- que sempre pinta enormes murals que representen la realitat com fotografiada. Ella és l’autora de la figura d’Alícia. Zeso WF [+] és un artista francès que té força relació amb Penelles. A part d’haver col•laborat en el mural de l’Alícia, té altra obra al municipi i es responsabilitza d’un espai annex del festival. El seu estil és molt més “grafiter” i s’ha encarregat dels elements perifèrics de l’obra, de la qual se’n poden observar els detalls a les fotos adjuntes. Són elements evocatius del món boig, però no corresponen a escenes ni figures dels contes, excepte un cartell de “This way” i potser un animal que recorda el Dodo, que porta un aparell electrònic a coll similar a una ràdio o tocadiscos amb amplificador, un lloro en la terminologia del músic de carrer.

A la web de l’ajuntament de Penelles [+] diu diferents possibilitats de visita guiada, a part de la visita lliure. Val la pena si estàs interessat en l’art urbà, i si vols veure l’Alícia a la casa del Conill Blanc.

Detall de la cara de l’Alícia