275. ALÍCIA A MANHATTAN

Fitxa 333. Portada

Al districte de Manhattan, a Nova York, hi ha diverses referències a les Alícies. Aquest ha estat el punt de partida del fotògraf Dan Hirshon pel seu treball “Alice in Manhattan“. Té per subtítol “Photographic Trip Down New York City’s Rabbit Holes“. Val a dir que no es fica en gaires forats, sinó que fotografia el que és a la llum del dia o de la nit, però no són llocs amagats, sinó ben públics.

Fitxa 333.
Alice’s Tea Cup. Fes clic per ampliar.

És un treball amb peu forçat: totes les fotos han de tenir com a referent algun text de les Alícies. El resultat és més o menys feliç. Algunes fotos són evidents: a la portada hi ha la coneguda escultura d’Alice amb diversos personatges, a Central Park (5th Av-E 75th St.), de José de Creef (1959). També hi ha un parell de mosaics d’estacions de metro (La Reina de Cors a l’estació de Times Square i tres figures a l’estació de la 50th Street), o una escultura d’una font, també de Central Park, amb la Duquessa i Alice, a la Loeb Memorial Fountain [+] de Frederick Roth, de 1936, i amb molts altres personatges de les Alícies.

Fitxa 333. El final de la carrera.
Fes clic per ampliar.


Però la major part de fotos són evocacions. Vegeu-ne com a exemple les tres que, a més de la portada, acompanyen aquest text. La primera, força trivial, fa referència a una sala de tè denominada Alice’s Tea Cup [+] . La segona, el grup de gimnastes urbans, evoca el final de la carrera boja on el Dodo porta la veu cantant. I a la darrera foto una noia -suposo-, que fuma no un narguilé sinó una cigarreta, ens pregunta displicent, com l’Eruga: Tu, qui ets?

Vegeu un clip de tot el llibre aquí: [+]. Al llibre, de cada foto se’ns diu on és presa, cosa que facilitaria traçar un hipotètic itinerari literari Alice in New York, que potser ja existeix i jo no sé. Llàstima que les pàgines no estiguin numerades.

Dan Hirshon [+] és fotògraf, cineasta i autor de videoclips musicals i corporatius. Diu que és fill d’un aficionat a Lewis Carroll i col•leccionista d’Alícies, i que el 2007 va decidir entrar al forat del Conill -Nova York- i treballar de fotògraf. Deu tenir uns 30 a 35 anys, penso.

És un llibre atractiu, si t’agrada la fotografia.

Fitxa 333
Títol: Alice in Manhattan. Contingut: 65 fotos en blanc i negre de New York evocadores de diferents textos de les Alícies. Fotògraf: Dan Hirshon. Idioma: anglès. Editorial: Six State Press (New York, 2015). Cartoné. Mida: 22,5*22,5 cm. 67 pàg. no numerades. Preu: $48 (Amazon 2017). ISBN: 978-0-9967961-0-1

Fitxa333.
Tu, qui ets?

274. ALÍCIA MAGNÈTICA

Fitxa 332 . Cara anterior de la funda

Un dels objectes que faltaven, al menys fins el que jo sabia, eren imants de nevera de l’Alícia, i aquí els tenim. Amb el títol genèric de Curioser and Curioser ens serveixen dos fulls magnètics amb més d’una quinzena de personatges troquelats i diversos objectes més petits, com cartes o ampolletes corresponents a les dues Alícies. Les figures són les dibuixades i acolorides per Tenniel. Alice hi surt en tres moments, i hi apareixen també el Conill -dos cops-, l’Eruga, el Barreter, el Gat de Cheshire, un Jardiner, la Falsa Tortuga, el Jabberwocky, Twedledee i Twedledum, la Reina de Cors, la Duquessa, Humpty Dumpty, la gata Dinah el Dodo. Es poden veure tots al final d’aquesta entrada.

El Jabberwock i l’Alícia no coïncideixen al llibre.
Fes clic per ampliar.


L’empresa que ha proposat aquest divertimento és The Unemployed Philosophers Guild -el Gremi de Filòsofs en Atur[+]. Deuen ser uns catxondos, i tenen una web digna de veure i triar i remenar. Hi ha tota mena d’objectes i cosetes rares, d’aquelles de les botigues de regals extravagants tipus Ryman (Santa Anna 37, de Barcelona). Làmpades de lava, cubs de Rubik, rellotges impossibles, davantals de broma, procacitats diverses, Einsteins o Elvis magnètics. Aquests filòsofs en atur tenen també altres objectes aliciòfils: sabó de mans de l’Alícia, una capsa per a píndoles del Barreter, pastilles de menta de l’Alícia, una samarreta del Gat que apareix amb el sol i s’apaga a l’ombra, un rellotge d’Alícia, una xapa del Gat, titelles de dit del Barreter, del Gat i de l’Alice, la tassa -mug- del Gat desapareixent, ja comentada a aquest blog [+] o una altra de Carroll, entre altres.

Això, pel que fa a l’Alícia, però la resta és més interessant. Busqueu-hi i trobeu-hi una nina de Pete Seeger, una samarreta de Pink Freud (sic), una titella de Kierkegaard, una candela de la Frida Kahlo, un rellotge amb l’esfera dividida en radiants, i mil bogeries més. Al darrere de tot plegat hi ha gent que pensa i que sap coses…

A Espanya són representats per Cromatica Regals, de Sant Cugat del Vallès [+]
Són intel•ligents. M’ho compraria tot. Quasi tot.

Fitxa 332
Títol: Curioser and Curioser Magnetic Play Set. Contingut: Dos fulls magnètics amb figures troquelades. Disseny: The Unemployed Philosophers Guild (Brooklyn NY, 2017). Format: DIN A4. Preu: 18€ (botiga CaixaForum, 2017).

Fitxa 332. Cara posterior de la funda

273. ALÍCIA BBC B/N

DVD2074 portada

Fitxa 331. Portada del DVD

La BBC va produir el 1966 una pel·lícula sobre l’Alícia [+] . Van decidir fer un producte propi, i ben diferent de les anteriors pel·lícules que s’havien fet fins al moment. D’entrada, és en blanc i negre, quan es feien pel·lícules d’Alícia de colors des de 1951. Tots els personatges del conte són representats per actors i actrius no disfressats d’animals sinó vestits de persones. Només el Gat de Cheshire és un gat real. L’entorn no és impersonal i oníric sinó que representa bé la vivenda i jardins victorians de l’època de Carroll.

Pel que fa al guió, segueix més o menys els episodis de la novel·la, però resolts sense les situacions màgiques: l’Alícia no cau per un forat sinó que entra a un túnel d’un torrent, on al final hi ha llargues escales que va baixant… Ni creix ni es fa petita, al menys visualment. No plora ni va al mar de llàgrimes.

En molts moments sembla una pel·lícula d’art i assaig, on es veien llargues seqüències de peus de gent caminant (els lectors més vells ja entendran què vull dir). Una Alícia ha de ser poc lògica, però a cada episodi hi hauria de mantenir la lògica interna, i una certa progressió seqüencial i lligams, però a aquesta versió no hi ha cap lògica. És per a gent que ja sap la novel·la, perquè del contrari no s’assabentaria del que està passant. I, per descomptat, un nen no entendria res i més aviat li faria por. És la meva opinió, naturalment.

El director fou Jonathan Miller [+]que, a més de neuròleg (!), era director de teatre, d’òpera i de programes de ficció per a televisió. Fou un dels impulsors de la comèdia satírica britànica, i en el fons estava posant les bases de sèries absurdes com els Joves, i fins i tot idees per als Monthy Pithon, però sense voler fer gràcia.

.Va fer d’Alícia  Anne-Marie Mallik, de 13 anys, que no va tenir cap més paper com a actriu. Fa un paper força inexpressiu i avorrit. No sé si la veu és la seva, però també és inexpressiva… Peter Sellers va fer de Rei de Cors, i el veterà John Gielgud era la Falsa Tortuga.

Peter Sellers com a Rei de Cors

Peter Sellers com a Rei de Cors, amb Alícia i la Reina.

La música bàsica és de Ravi Shankar [+]  , músic de Benarés (ara Varanasi), virtuós del sitar, un llaüt hindú. Des dels anys 60 actuava a Europa amb el famós violinista Yehudi Menuhin.  Va conèixer George Harrison, dels Beatles, i va ser quan els va agafar la veta psicodèlica. Va actuar a Barcelona el 1969 al Palau de la Música. Hi vaig anar i bé, sorties sense aplaudir, perquè era, deien, una cosa mística… Va actuar per darrera vegada a Barcelona el 2008. Consideren els experts que va ser el primer músic no occidental a ser famós a Occident. A llarg de la pel·lícula els personatges canten diversos himnes religiosos relacionats amb els episodis.

Al DVD hi ha diversos extres, com la pel·lícula d’Alice muda de 1903, les llargues reflexions del director sobre la seva obra, Ravi Shankar preparant la música, i tota una altra pel·lícula –un biopic, que es diu ara- per a la BBC TV denominada Alice, the Wednesday Play, sobre la vida d’Alice Liddell i la seva relació amb Dodgson, el seu pare i les seves germanes, resumida en el dia del passeig en barca i mentres Dodgson s’inventa el conte. El director d’aquesta part és Dennis Potter, també es en blanc i negre, d’una durada d’1h10min, i opino que està millor que la pel·lícula principal.

La pel·lícula principal es pot veure gratuïtament en quatre parts aquí: [1], [2],  [3] i [4]

Fitxa 331
Títol:   Alice in Wonderland.  Contingut:  DVD amb extres. Director: Jonathan Miller. Idioma: anglès amb subtítols opcionals. Producció: BBC TV (1966). Format: 4:3, NTSC.  Durada de la pel·lícula principal: 1h10min. Preu:  $25 (Amazon 2015).

DVD2074 darrera

Fitxa 331. Part posterior de la caràtula.

270. ALÍCIA PÉREZ RUIZ DE LA PRADA

Fitxa 328. Portada


Ágatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat
, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d’Espanya (Madrid 1960) té entrada a Wikipedia : [+]. La mateixa Wikipedia diu que el text de l’entrada sembla redactada de forma publicitària i que caldria modificar-la… Va estudiar disseny de moda a Barcelona i des de 1991 té una important empresa de disseny de roba, primer infantil i després per a tothom, i tota mena de complements, i objectes per a la llar. Ha publicat llibres i discos, i ha estat una de les figures representatives de cap al final de la movida madrileña. Ha col•laborat en dissenys específics per dotzenes d’empreses i associacions variadíssimes – un vestit per a la Minnie de Disney, una funda d’ampolla per a Codorniu, un joc de condons per a l’associació AET Transexualia, per exemple-. Va estar unida al periodista Pedro J. Ramírez, de qui es va separar el 2016. Ha tigut algunes activitats socials, per exemple defensant el dret de les dones a heretar en igualtat de condicions els títols nobiliaris, o en defensa dels col·lectius LGBT. Aquesta és la seva il·lustrativa web: [+].

D’Alícies per al teatre n’hi ha dotzenes: el mateix Carroll en va veure representar una en vida el 1886, i al 1915 en feien representacions a Broadway. O aquesta filmada i comentada aquí [+] o aquesta altra: [+].

Daniel Pérez (Zamora, 1956) és director del Centro de Artes Escénicas de Castilla y León des de 2003, i autor teatral. Va escriure la versió d’Alícia que, segons afirma, és la primera obra de teatre musical familiar d’Espanya –estic segur que no- , cap al 2004. Aconsegueix que l’escenografia i el vestuari li faci Ágatha Ruiz de la Prada, amb el seu estil peculiar característic, molt colorista i força geomètric. Replika Teatro [+] és un centre de producció i formació de Madrid que acull la proposta i el seu director Jaroslaw Bielski Ia dirigeix per primer cop a Zamora el 2004, i l’han programada després alguns cops.

Un tros de text. Fes clic per ampliar.


El text és voluntàriament molt simple, amb octasílabs elementals consonants, i molts ripios. Em recorda en alguns moments els programes infantils de TVE d’abans dels Payasos de la Tele, com ja havia intuït abans de tenir el llibre [+]. Però deu ser un text eficaç que em miro amb ulleres de prejudici. El lector pot jutjar a partir del text aquí reproduït, i del petit video de YouTube [+].

Aquí es pot trobar una completa crònica de les representacions [+]
I aquí 31 diapositives amb tots els figurins [+].

L’editorial Everest va publicar el llibre, en la seva col•lecció Montaña Encantada. Era una editorial que tocava totes les tecles, des de novel•la a mapes i llibres de text. Va tancar el 2016, desrés de cinquanta anys d’activitat des de León, on s’havia fundat. El llibre actualment es pot trobar només en llibreries de vell, o via Wallapop i similars, que és on el vaig trobar jo.

Fitxa 328
Títol: Alicia. Contingut: Obra teatral infantil il•lustrada. Autor: Daniel Pérez. Escenografia i vestuari: Agatha Ruiz de la Prada. Idioma: espanyol. Editorial: Everest (León 2005). Rústica. Mida: 19,5*12,5 cm. 142 pàg. Preu: 6 € (Wallapop 2016). ISBN: 84-241-1618-6

Fitxa 328. Un moment de la representació de Replika Teatro a Zamora

269. THERESA MAYBE A BREXITLAND

Portada. Fitxa 327. Fes clic per ampliar

En aquesta entrada una altra persona va a Brexitland, però no és Alice: en aquest cas és la mateixa presidenta de la Gran Bretanya, Theresa May, reconvertida aquí a Theresa Maybe. L’autora del llibre –text i il•lustracions- és Madeleina Kay, una notable activista política, escriptora i música de Sheffield, favorable al Bremain, i lògicament oposada al Brexit. El llibre no té data de publicació, només indica que és posterior al referéndum del 23 de juny de 2016. Per Amazon es veu que el llibre va ser publicat el 24 de març de 2017, o sigui que abans de l’altre de Brexitland [+]. Podria pensar-se que aquest és l’original i l’altre el plagi. O també es pot pensar que les coïncidències són això, simplement coïncidències. I n’hi ha força.

Les coïncidències més notables són aquestes: Humpty Dumpty és, en tots dos llibres, Donald Trump. A aquest llibre és Dumpty Trumpty, i a l’anterior Trumpty Dumpty. Aquí no seu dalt del mur de Mèxic sinó a una paret que impedeix l’entrada dels musulmans. En ambdós llibres l’Eruga és Jeremy Corbyn. I en ambdós llibres el Conill Blanc és David Cameron. I n’hi ha més.

Fitxa 327. Una il·lustració interior, amb frase modificada. Fes clic per ampliar.


Però també hi ha diferències. A aquest llibre no hi surt l’Alice sinó la Theresa Maybe fent d’Alícia, i sempre vestida de Union Jack, que és el nom col•loquial de la bandera del Regne Unit i que té una interessant història [+]. Els bessons Tweedledee i Tweedledum són aquí Boris Johnson tots dos. El Gat és d’Hallamshire, una zona propera a Sheffield on es desenvolupa part de la llegenda de Robin Hood. Nigel Farage és el Barreter, sempre amb un got de cervesa a la mà; i la Reina és la Reina real, pintada com la Reina de Cors sense caricaturitzar-la gaire. Altres personatges no els conec.

Les cartes pintores compiteixen per pintar les roses blanques de color vermell però també del blau UE. L’episodi de la lluita entre el Lleó-Anglaterra i l’Unicorn-Escòcia, de Through the Looking-Glass, és aquí la lluita entre el Lleó – Regne Unit i l’EUnicorn, la Unió Europea. I al judici es tracta de saber qui va robar els Brexits, que són galetes. La pastissera és Gina Miller, una advocada activista que va pledejar contra el govern per evitar la sortida del Regne Unit de la UE.

El text és més polític que el de l’obra anterior, més directament relacionat amb els intríngulis de la política anglesa, i penso que més àcid. Hi ha menys situacions divertides que l’anterior.

Fitxa 327. Lluita entre el Lleó i l’EUnicorn. Fes clic per ampliar.

Les il•lustracions, de colors i a tota plana, són de l’autora, no imitant les de Tenniel, i caricaturitzant els polítics amb cert detall. La firma és d’Alba White Wolf, que és el pseudònim de la mateixa autora Madeleina Kay. Té un estil similar al dels murals del barri de Mission, a San Francisco, colors vius, sense perspectiva, diguem-ne estil ètnic.

Kay ha editat el llibre amb una subscripció pública, el que es coneix com una campanya de crowdfunding. No es ven a les llibreries, al menys fins fa poc. L’he comprat a través de la plataforma Etsy, però a Amazon també l’anuncien.

Fitxa 327
Títol: Theresa Maybe in Brexitland. Contingut: Novel•la satírica il•lustrada. Autor: Madeleina Kay. Il•lustracions: Aba White Wolf, pseudònim de Madeleina Kay. Idioma: anglès. Editorial: Autoedició (Londres 2017). Rústica. Mida: 20,5*29,7 cm. 60 pàg. (no numerades). Preu: £10 (Etsy). ISBN: 978-0-9957074-1-2

Fitxa 327. Contraportada.

268. ALÍCIA A BREXITLAND

Fitxa 326. Portada

En pocs dies han aparegut dos llibres sobre Brexitland. El primer, el que es comenta aquí. I un altre, que vindrà d’aquí a uns dies. La pobra Alícia ja havia anat a Zombieland [+], a Pastaland [+], a Comicland [+], a Mecanoland [+], a Grammarland [+], a Pictureland [+], a Numberland [+], a Quantumland [+], …

Hi ha una altra gamma de llibres que són sàtires polítiques o socials, en que un personatge en principi innocent va circulant per un món, que descriu en termes ingenus. La sàtira o la crítica ve de la comparació de l’ingenu amb la realitat que el lector ja coneix. El Candide de Voltaire, o Don Quixot de Cervantes en són exemples paradigmàtics. A aquest blog ja haviem comentat la molt política Alícia a Westminster [+], de Saki el 1902. Hi ha també Alice in Blunderland [+], ja comentada, Adolf in Blunderland [+], crítica del nazisme, o Through a peerglass: Winnie’s adventures in Wastemonster, que no conec.

Fitxa 326. Corbyn-pillar. Fes clic per ampliar-


Cent quinze anys després de l’obra de Saki, ara fan que l’Alícia torni a circular per un món estrany, amb personatges reals disfressats de les dues novel•les. El Conill és David Cameron Camerabbit, que el 23 de juny de 2016, el dia del referendum a la Gran Bretanya, s’amaga a un forat, el Brexithole. L’Eruga és Jeremy Corbyn, la Corbyn-pillar, que des de dalt del seu bolet va donant lliçons i consells a tothom. Humpthy Dumpthy és Donald Trump Trumpty Dumpty, instal•lat a dalt del mur que separa Mèxic dels Estats Units, i des d’on va vociferant i afirmant que està encantat amb el Brexit. El Gat de Cheshire és Nigel Farage, que va bevent cervesa anglesa i despotrica contra els que fan que Britànnia ja no sigui com abans. Altres personatges no els sé identificar.

Una situació divertida i patètica és quan l’Alícia surt del mar de llàgrimes i arriba a la costa. Allà li pregunten d’on ve i què porta, i quan diu que no ho sap, que no té res, i que no ha treballat mai, la tracten d’immigrant il•legal que ve a agafar els llocs de treball dels anglesos i la volen foragitar. No es salven de la crítica periodistes (del Gordian o del Daily Murdoch). La Reina de Cors és la paròdia de Theresa May, contradictòria, que vol i no vol ser a la Unió Europea. Al final l’Alícia és al Parlament, on comença a créixer, el destrossa… i es desperta uns anys abans de l’actualitat, quan manava en Clinton i David Bowie era encara viu. I s’acaba preguntant quan és que somiava, si a Brexitland o ara que n’és fora.

El llibre és ple de poemes, molts que parodien els dels llibres originals, que ja eren paròdies dels poemes victorians. Altres són redactats per a l’ocasió.

Fitxa 326. Alícia al Parlament. Fes clic per ampliar (el dibuix, no l’Alícia)


L’autor és Leavis Carroll, pseudònim de Lucien Young (Newcastle 1988). És un escriptor i actor, guionista de sèries de televisió de la BBC. Les il•lustracions són modificades de les de Tenniel per Ollie Mann, de qui no en conec res, suposant que existeixi i no sigui un pseudònim. Els lectors de Goodread [+] deixen bé el llibre. Però per algun lloc he llegit sospites de que era un plagi de l’altre llibre sobre el Brexitland, que encara no tinc. Aquest va sortir publicat l’1 de juny de 2017. L’altre no sé…

L’editorial és Ebury Press, una marca de Penguin, editorial ja comentada.

Fitxa 326
Títol: Alice in Brexitland. Contingut: Novel•la satírica il•lustrada. Autor: Leavis Carroll (pseudònim de Lucien Young). Il•lustracions: Ollie Mann. Idioma: anglès. Editorial: Ebury Press (Londres 2017). Cartoné. Mida: 20,5*13,5 cm. 102 pàg. Preu: £7,99. ISBN: 978-1-78503-696-5

Fitxa 326. Contraportada

266. BARRETS D’ALÍCIA

Fitxa 322. Portada

Julián Ríos (Vigo 1941) [+] és un escriptor i editor espanyol que viu i treballa a París. Està classificat com a avanguardista, influït per Octavio Paz y, sobre tot, per James Joyce. Té dos llibres relacionats amb l’Alícia: el que es comenta aquí, “Sombreros para Alicia”, de 1993, i “Nuevos sombreros para Alicia”, de 2001.

Sombreros para Alicia” és, en paraules de l’autor, un conjunt de 23 divertimentos, textos breus en els que el Barreter Boig -enlloc del conte es diu que el Barreter estigui boig, el que és boig és el berenar…- li dóna a Alícia un barret diferent cada vegada, de tots tipus: una cassola, una tassa, un peix, una poma atravessada per una fletxa. Cada episodi està relacionat amb algun personatge real o de la literatura: Moby Dick, Guillem Tell, el comte de Godó, Kafka, Prometeu… A l’autor li encanten els jocs de paraules. Com a mostra, el capítol 16, denominat “El sombrero de tres picos”. Els tres “picos”són el pic d’Aneto, el pensador florentí del segle XV Pico della Mirandola, i un yonqui que s’està injectant un “pico” d’heroïna… i tot relacionat en 22 línies. I tots els capítols així. En 99 pàgines hi caben els 23 divertimentos breus, i 23 imatges al•lusives, una per cada barret.

Barret del capítol “El sombrero de tres picos”. Fes clic per ampliar.


Les il•lustracions són d’Eduardo Arroyo (Madrid 1937) [+] . És un pintor que ha seguit diverses tendències, especialment figuratiu i pop-art. Va viure força temps exiliat a França, d’on va retornar a la mort de Franco. Té obra a molts museus de tot el món –al MACBA hi ha alguna cosa-, i molta té a veure amb la ridiculització de mites espanyols. Les il•lustracions del llibre són en fons negre i traç blanc, divertimentos de pintor.

Barret del capítol “Moby Dick”. Fes clic per ampliar.


Muchnik Editores fou fundada per Mario Muchnik (Buenos Aires 1931). Després de doctorar-se en física a Columbia i la Università degli Studi de Roma, fundà amb el seu pare Jacobo Muchnik l’editorial, a Barcelona, el 1973. Hi va introduir els autors Elías Canetti, Susan Sonntag o Primo Levi, per exemple. L’editorial va plegar per problemes econòmics –editava llibres de qualitat però de poca venda- , i Mario va treballar per Anaya i després va fundar un segell propi, Del Taller de Mario Muchnik, on treballava sol fent tot el procés d’edició. A finals de maig de 2017 l’Instituto Cervantes li ha fet un homenatge.

El llibre està exhaurit. Amazon n’ofereix de segona mà, a preus exorbitants.

Fitxa 322
Títol: Sombreros para Alicia. Contingut: 23 textos breus. Autor: Julián Ríos. Il•lustracions: Eduardo Arroyo. Idioma: castellà. Editorial: Muchnik Editores, col•lecció Liberadura (Barcelona 1993). Cartoné amb sobrecoberta. 100 pàgines. Mida: 22*14,5 cm. Preu: desconegut. ISBN: 84-7669-201-3

Barret del capítol “Guiller-Motel”