270. ALÍCIA PÉREZ RUIZ DE LA PRADA

Fitxa 328. Portada


Ágatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat
, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d’Espanya (Madrid 1960) té entrada a Wikipedia : [+]. La mateixa Wikipedia diu que el text de l’entrada sembla redactada de forma publicitària i que caldria modificar-la… Va estudiar disseny de moda a Barcelona i des de 1991 té una important empresa de disseny de roba, primer infantil i després per a tothom, i tota mena de complements, i objectes per a la llar. Ha publicat llibres i discos, i ha estat una de les figures representatives de cap al final de la movida madrileña. Ha col•laborat en dissenys específics per dotzenes d’empreses i associacions variadíssimes – un vestit per a la Minnie de Disney, una funda d’ampolla per a Codorniu, un joc de condons per a l’associació AET Transexualia, per exemple-. Va estar unida al periodista Pedro J. Ramírez, de qui es va separar el 2016. Ha tigut algunes activitats socials, per exemple defensant el dret de les dones a heretar en igualtat de condicions els títols nobiliaris, o en defensa dels col·lectius LGBT. Aquesta és la seva il·lustrativa web: [+].

D’Alícies per al teatre n’hi ha dotzenes: el mateix Carroll en va veure representar una en vida el 1886, i al 1915 en feien representacions a Broadway. O aquesta filmada i comentada aquí [+] o aquesta altra: [+].

Daniel Pérez (Zamora, 1956) és director del Centro de Artes Escénicas de Castilla y León des de 2003, i autor teatral. Va escriure la versió d’Alícia que, segons afirma, és la primera obra de teatre musical familiar d’Espanya –estic segur que no- , cap al 2004. Aconsegueix que l’escenografia i el vestuari li faci Ágatha Ruiz de la Prada, amb el seu estil peculiar característic, molt colorista i força geomètric. Replika Teatro [+] és un centre de producció i formació de Madrid que acull la proposta i el seu director Jaroslaw Bielski Ia dirigeix per primer cop a Zamora el 2004, i l’han programada després alguns cops.

Un tros de text. Fes clic per ampliar.


El text és voluntàriament molt simple, amb octasílabs elementals consonants, i molts ripios. Em recorda en alguns moments els programes infantils de TVE d’abans dels Payasos de la Tele, com ja havia intuït abans de tenir el llibre [+]. Però deu ser un text eficaç que em miro amb ulleres de prejudici. El lector pot jutjar a partir del text aquí reproduït, i del petit video de YouTube [+].

Aquí es pot trobar una completa crònica de les representacions [+]
I aquí 31 diapositives amb tots els figurins [+].

L’editorial Everest va publicar el llibre, en la seva col•lecció Montaña Encantada. Era una editorial que tocava totes les tecles, des de novel•la a mapes i llibres de text. Va tancar el 2016, desrés de cinquanta anys d’activitat des de León, on s’havia fundat. El llibre actualment es pot trobar només en llibreries de vell, o via Wallapop i similars, que és on el vaig trobar jo.

Fitxa 328
Títol: Alicia. Contingut: Obra teatral infantil il•lustrada. Autor: Daniel Pérez. Escenografia i vestuari: Agatha Ruiz de la Prada. Idioma: espanyol. Editorial: Everest (León 2005). Rústica. Mida: 19,5*12,5 cm. 142 pàg. Preu: 6 € (Wallapop 2016). ISBN: 84-241-1618-6

Fitxa 328. Un moment de la representació de Replika Teatro a Zamora

269. THERESA MAYBE A BREXITLAND

Portada. Fitxa 327. Fes clic per ampliar

En aquesta entrada una altra persona va a Brexitland, però no és Alice: en aquest cas és la mateixa presidenta de la Gran Bretanya, Theresa May, reconvertida aquí a Theresa Maybe. L’autora del llibre –text i il•lustracions- és Madeleina Kay, una notable activista política, escriptora i música de Sheffield, favorable al Bremain, i lògicament oposada al Brexit. El llibre no té data de publicació, només indica que és posterior al referéndum del 23 de juny de 2016. Per Amazon es veu que el llibre va ser publicat el 24 de març de 2017, o sigui que abans de l’altre de Brexitland [+]. Podria pensar-se que aquest és l’original i l’altre el plagi. O també es pot pensar que les coïncidències són això, simplement coïncidències. I n’hi ha força.

Les coïncidències més notables són aquestes: Humpty Dumpty és, en tots dos llibres, Donald Trump. A aquest llibre és Dumpty Trumpty, i a l’anterior Trumpty Dumpty. Aquí no seu dalt del mur de Mèxic sinó a una paret que impedeix l’entrada dels musulmans. En ambdós llibres l’Eruga és Jeremy Corbyn. I en ambdós llibres el Conill Blanc és David Cameron. I n’hi ha més.

Fitxa 327. Una il·lustració interior, amb frase modificada. Fes clic per ampliar.


Però també hi ha diferències. A aquest llibre no hi surt l’Alice sinó la Theresa Maybe fent d’Alícia, i sempre vestida de Union Jack, que és el nom col•loquial de la bandera del Regne Unit i que té una interessant història [+]. Els bessons Tweedledee i Tweedledum són aquí Boris Johnson tots dos. El Gat és d’Hallamshire, una zona propera a Sheffield on es desenvolupa part de la llegenda de Robin Hood. Nigel Farage és el Barreter, sempre amb un got de cervesa a la mà; i la Reina és la Reina real, pintada com la Reina de Cors sense caricaturitzar-la gaire. Altres personatges no els conec.

Les cartes pintores compiteixen per pintar les roses blanques de color vermell però també del blau UE. L’episodi de la lluita entre el Lleó-Anglaterra i l’Unicorn-Escòcia, de Through the Looking-Glass, és aquí la lluita entre el Lleó – Regne Unit i l’EUnicorn, la Unió Europea. I al judici es tracta de saber qui va robar els Brexits, que són galetes. La pastissera és Gina Miller, una advocada activista que va pledejar contra el govern per evitar la sortida del Regne Unit de la UE.

El text és més polític que el de l’obra anterior, més directament relacionat amb els intríngulis de la política anglesa, i penso que més àcid. Hi ha menys situacions divertides que l’anterior.

Fitxa 327. Lluita entre el Lleó i l’EUnicorn. Fes clic per ampliar.

Les il•lustracions, de colors i a tota plana, són de l’autora, no imitant les de Tenniel, i caricaturitzant els polítics amb cert detall. La firma és d’Alba White Wolf, que és el pseudònim de la mateixa autora Madeleina Kay. Té un estil similar al dels murals del barri de Mission, a San Francisco, colors vius, sense perspectiva, diguem-ne estil ètnic.

Kay ha editat el llibre amb una subscripció pública, el que es coneix com una campanya de crowdfunding. No es ven a les llibreries, al menys fins fa poc. L’he comprat a través de la plataforma Etsy, però a Amazon també l’anuncien.

Fitxa 327
Títol: Theresa Maybe in Brexitland. Contingut: Novel•la satírica il•lustrada. Autor: Madeleina Kay. Il•lustracions: Aba White Wolf, pseudònim de Madeleina Kay. Idioma: anglès. Editorial: Autoedició (Londres 2017). Rústica. Mida: 20,5*29,7 cm. 60 pàg. (no numerades). Preu: £10 (Etsy). ISBN: 978-0-9957074-1-2

Fitxa 327. Contraportada.

268. ALÍCIA A BREXITLAND

Fitxa 326. Portada

En pocs dies han aparegut dos llibres sobre Brexitland. El primer, el que es comenta aquí. I un altre, que vindrà d’aquí a uns dies. La pobra Alícia ja havia anat a Zombieland [+], a Pastaland [+], a Comicland [+], a Mecanoland [+], a Grammarland [+], a Pictureland [+], a Numberland [+], a Quantumland [+], …

Hi ha una altra gamma de llibres que són sàtires polítiques o socials, en que un personatge en principi innocent va circulant per un món, que descriu en termes ingenus. La sàtira o la crítica ve de la comparació de l’ingenu amb la realitat que el lector ja coneix. El Candide de Voltaire, o Don Quixot de Cervantes en són exemples paradigmàtics. A aquest blog ja haviem comentat la molt política Alícia a Westminster [+], de Saki el 1902. Hi ha també Alice in Blunderland [+], ja comentada, Adolf in Blunderland [+], crítica del nazisme, o Through a peerglass: Winnie’s adventures in Wastemonster, que no conec.

Fitxa 326. Corbyn-pillar. Fes clic per ampliar-


Cent quinze anys després de l’obra de Saki, ara fan que l’Alícia torni a circular per un món estrany, amb personatges reals disfressats de les dues novel•les. El Conill és David Cameron Camerabbit, que el 23 de juny de 2016, el dia del referendum a la Gran Bretanya, s’amaga a un forat, el Brexithole. L’Eruga és Jeremy Corbyn, la Corbyn-pillar, que des de dalt del seu bolet va donant lliçons i consells a tothom. Humpthy Dumpthy és Donald Trump Trumpty Dumpty, instal•lat a dalt del mur que separa Mèxic dels Estats Units, i des d’on va vociferant i afirmant que està encantat amb el Brexit. El Gat de Cheshire és Nigel Farage, que va bevent cervesa anglesa i despotrica contra els que fan que Britànnia ja no sigui com abans. Altres personatges no els sé identificar.

Una situació divertida i patètica és quan l’Alícia surt del mar de llàgrimes i arriba a la costa. Allà li pregunten d’on ve i què porta, i quan diu que no ho sap, que no té res, i que no ha treballat mai, la tracten d’immigrant il•legal que ve a agafar els llocs de treball dels anglesos i la volen foragitar. No es salven de la crítica periodistes (del Gordian o del Daily Murdoch). La Reina de Cors és la paròdia de Theresa May, contradictòria, que vol i no vol ser a la Unió Europea. Al final l’Alícia és al Parlament, on comença a créixer, el destrossa… i es desperta uns anys abans de l’actualitat, quan manava en Clinton i David Bowie era encara viu. I s’acaba preguntant quan és que somiava, si a Brexitland o ara que n’és fora.

El llibre és ple de poemes, molts que parodien els dels llibres originals, que ja eren paròdies dels poemes victorians. Altres són redactats per a l’ocasió.

Fitxa 326. Alícia al Parlament. Fes clic per ampliar (el dibuix, no l’Alícia)


L’autor és Leavis Carroll, pseudònim de Lucien Young (Newcastle 1988). És un escriptor i actor, guionista de sèries de televisió de la BBC. Les il•lustracions són modificades de les de Tenniel per Ollie Mann, de qui no en conec res, suposant que existeixi i no sigui un pseudònim. Els lectors de Goodread [+] deixen bé el llibre. Però per algun lloc he llegit sospites de que era un plagi de l’altre llibre sobre el Brexitland, que encara no tinc. Aquest va sortir publicat l’1 de juny de 2017. L’altre no sé…

L’editorial és Ebury Press, una marca de Penguin, editorial ja comentada.

Fitxa 326
Títol: Alice in Brexitland. Contingut: Novel•la satírica il•lustrada. Autor: Leavis Carroll (pseudònim de Lucien Young). Il•lustracions: Ollie Mann. Idioma: anglès. Editorial: Ebury Press (Londres 2017). Cartoné. Mida: 20,5*13,5 cm. 102 pàg. Preu: £7,99. ISBN: 978-1-78503-696-5

Fitxa 326. Contraportada

266. BARRETS D’ALÍCIA

Fitxa 322. Portada

Julián Ríos (Vigo 1941) [+] és un escriptor i editor espanyol que viu i treballa a París. Està classificat com a avanguardista, influït per Octavio Paz y, sobre tot, per James Joyce. Té dos llibres relacionats amb l’Alícia: el que es comenta aquí, “Sombreros para Alicia”, de 1993, i “Nuevos sombreros para Alicia”, de 2001.

Sombreros para Alicia” és, en paraules de l’autor, un conjunt de 23 divertimentos, textos breus en els que el Barreter Boig -enlloc del conte es diu que el Barreter estigui boig, el que és boig és el berenar…- li dóna a Alícia un barret diferent cada vegada, de tots tipus: una cassola, una tassa, un peix, una poma atravessada per una fletxa. Cada episodi està relacionat amb algun personatge real o de la literatura: Moby Dick, Guillem Tell, el comte de Godó, Kafka, Prometeu… A l’autor li encanten els jocs de paraules. Com a mostra, el capítol 16, denominat “El sombrero de tres picos”. Els tres “picos”són el pic d’Aneto, el pensador florentí del segle XV Pico della Mirandola, i un yonqui que s’està injectant un “pico” d’heroïna… i tot relacionat en 22 línies. I tots els capítols així. En 99 pàgines hi caben els 23 divertimentos breus, i 23 imatges al•lusives, una per cada barret.

Barret del capítol “El sombrero de tres picos”. Fes clic per ampliar.


Les il•lustracions són d’Eduardo Arroyo (Madrid 1937) [+] . És un pintor que ha seguit diverses tendències, especialment figuratiu i pop-art. Va viure força temps exiliat a França, d’on va retornar a la mort de Franco. Té obra a molts museus de tot el món –al MACBA hi ha alguna cosa-, i molta té a veure amb la ridiculització de mites espanyols. Les il•lustracions del llibre són en fons negre i traç blanc, divertimentos de pintor.

Barret del capítol “Moby Dick”. Fes clic per ampliar.


Muchnik Editores fou fundada per Mario Muchnik (Buenos Aires 1931). Després de doctorar-se en física a Columbia i la Università degli Studi de Roma, fundà amb el seu pare Jacobo Muchnik l’editorial, a Barcelona, el 1973. Hi va introduir els autors Elías Canetti, Susan Sonntag o Primo Levi, per exemple. L’editorial va plegar per problemes econòmics –editava llibres de qualitat però de poca venda- , i Mario va treballar per Anaya i després va fundar un segell propi, Del Taller de Mario Muchnik, on treballava sol fent tot el procés d’edició. A finals de maig de 2017 l’Instituto Cervantes li ha fet un homenatge.

El llibre està exhaurit. Amazon n’ofereix de segona mà, a preus exorbitants.

Fitxa 322
Títol: Sombreros para Alicia. Contingut: 23 textos breus. Autor: Julián Ríos. Il•lustracions: Eduardo Arroyo. Idioma: castellà. Editorial: Muchnik Editores, col•lecció Liberadura (Barcelona 1993). Cartoné amb sobrecoberta. 100 pàgines. Mida: 22*14,5 cm. Preu: desconegut. ISBN: 84-7669-201-3

Barret del capítol “Guiller-Motel”

264. ALÍCIA ATRAPADA EN EL TEMPS: EL GUIÓ

Fitxa 320. Portada

En una entrada anterior [+] dedicada als parcs temàtics de Disney es comentava la política globalitzadora i totalitzadora d’aquesta marca. En tenim aquí un exemple més. Disney va produir el 2016 la pel•lícula de James Bobin Alice through the Looking Glass [+], continuació de la de Tim Burton Alice in Wonderland [+]. De la pel•lícula n’ha sortit el llibre oficial [+] i un llibre tipus “tria la teva aventura” amb 25 finals diferents, sobre personatges i situacions de la pel•lícula [+]. Tot ja comentat a aquest blog.

Fitxa 320 Dibuix interior. Fes clic per ampliar


Faltava per presentar el guió novel•lat de la pel•lícula. Es diu igual, i ha estat redactat per Kari Sutherland a partir del guió original de Linda Woolverton. Naturalment segueix fidelment les imatges filmades amb els diàlegs, i afegint-hi descripcions contextualitzadores. El llibre es pot llegir com una novel•la amb vida pròpia. Té una redacció fluida i àgil.

Les il•lustracions son pobres, realment, en blanc i negre. Atesa la importància que té el temps i el Temps en el guió, la major part són dibuixos de maquinàries de rellotges mecànics, engranatges i esferes i busques, oblidada paraula que significa “agulla d’un rellotge”. Deuen donar poca importància a les il•lustracions, perquè no consta qui n’és l’autor.

La guionista és Linda Woolverton, a qui ja haviem vist al guió de l’anterior pel•lícula [+]. L’adaptació del guió l’ha fet Kari Sutherland, que és el pseudònim de Karen Rose Smith [+], autora de novel•les roses per a Barnes & Noble. Usa el pseudònim quan fa novel•la juvenil o adaptacions. A més d’aquesta adaptació en té una altra versió simplificada, denominada The Junior Novelization, només en japonès.

No cal dir que l’editorial és Disneypress.

Fitxa 320
Títol: Alice through the Looking Glass. Contingut: Guió novel·lat de la pel•lícula del mateix nom de James Bobin. Autors: guió de Linda Woolverton, adaptació de Kari Sutherland. Idioma: anglès. Il•lustracions: Disney Enterprises. Editorial: Disney Press (Glendale, CA 2016). Cartoné. Mida: 18,5*15 cm. 299 pàg. Preu: $10,36 (Amazon 2016). ISBN: 978-148472959-5

Fitxa 320. Il·lustració de rellotges.

263. ALÍCIA AL PAÍS DEL ROCK

Fulletó del festival. Fes doble clic per ampliar.

Es deuen haver fet moltes obres on l’Alícia és la protagonista d’un espectacle de rock&roll. Per exemple, aquí en podem veure un [+] i aquí un altre [+]. Però cap espectacle deu haver estat tan multitudinari com el del dilluns passat, 15 de maig de 2017, al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat.

El Grup de Mestres de Música del Baix Llobregat-6 agrupa catorze escoles, que des de fa anys fan un festival conjunt amb els seus alumnes, i dedicat cada any a un tema. I enguany el tema era l’Alícia i la música era el rock. Cada escola havia preparat un número musical, i una coreografia alusiva a l’episodi de l’Alícia que li havia tocat, amb els nens -i nenes- més o menys disfressats d’acord amb allò que passava. La música era tocada per una banda de rock, i els nens, penso que de Primària- cantaven una lletra corresponent a l’episodi. El cor de cada escola era en alguns casos de ben bé seixanta nens, i la coreografia d’uns quaranta.

Van presentar setze números –dues escoles en van fer dos- i entre número i número hi havia la lectura d’una adaptació del conte, i una parella de joves actrius mimaven l’episodi que anaven narrant. Al final tots els nens van cantar una cançó de Joe Cocker amb una lletra preparada per a l’ocasió, que es pot veure al final d’aquesta entrada.

Moltes de les músiques eren de rock força dur: Ramones, Rolling Stones, Guns’N Roses, Metallica, AC/DC. Altres, no tan durs: David Bowie, Queen, Bon Jovi. Es pot veure la llista completa de músiques i d’escoles al fulletó reproduít aquí. Però les blanques veus dels nens de primària ho edulcoraven tot, malgrat els esforços de la banda per “endurir-ne” el so. Jo crec que als nens els venia gran aquella música. El mateix diría del text que s’anava llegint. Estava ben escrit, però dubto que els nens el comprenguessin, i ni veia que l’escoltessin. Les lletres de les cançons dels cors no s’enteníen gens bé…

Però tot això són critiques menors. Tenien la logística molt ben treballada, perquè hi havia molt de dinamisme i no hi havia pausa ni respir. Uns nens baixaven de l’escenari mentres per l’altre costat en pujaven més, el narrador anava llegint i les actrius actuant. I així fins a setze vegades. Les enormes dimensions de la boca de l’escenari del Nou Teatre de la Passió –de 1987- permetien fer-ho sense aglomeracions: el prosceni té 30 m d’amplària, una de les més grans del món.

El teatre era absolutament ple i la feina va ser meva per entrar sense entrada, cosa que vaig aconseguir apel•lant al Centre de Recursos del Baix Llobregat-6, a qui agraeixo la comprensió. Amb els nens i familiars s’omplien les 1500 entrades, i s’haurien omplert també les 2500 que tenia el Gran Teatre anterior, que es va incendiar el 1983.

No sé si l’espectacle haurà servit per formar grans aliciòfils entre els nens. Però el treball previ i el posterior a les aules, en mans de mestres motivats, segur que hi pot haver ajudat.

Fulletó de l’activitat, segona part. Fes doble clic per ampliar.

Totes les fotos: [+]

262 ALÍCIA A DISNEYLAND

Portada del fanzine The “E” Tickets nº 31.

El negoci Disney és global –tot el món- i total, perquè té moltes facetes: les pel•lícules i vídeos, els llibres, els parcs temàtics amb els complexos hotelers, i tot el merchandising annex. Aquesta és la tendència dels grans negocis mundials, com Calvin Klein, Nestlé o Ferrari: aquesta darrera marca ara ha inaugurat un parc temàtic a Salou, que, en principi, no tindria res a veure amb els cotxes. Els parcs temàtics de Disney estan totalment integrats amb les pel•lícules, i les atraccions que inclouen es refereixen a personatges, entorns i situacions ben conegudes dels assistents. Alícia hi figura, però no és dels personatges més representats: no deu ser fàcil triar seqüències de la pel•lícula que es puguin convertir en atracció infantil o familiar.

Vagonetes de Wonderland al primer parc Disneyland d’Anaheim. Fes clic per ampliar.

La revista The “E” Ticket [+] va ser fundada per dos fanàtics afeccionats als parcs de Disney, els germans Leon i Jack Janzen. La revista era realment un fanzine (fanatics magazine), és a dir, una revista realitzada per no professionals i dirigida a aficionats. Es va editar a Santa Clarita (California) i va arribar a publicar 46 números, entre 1986 i 2009. La mort del primer germà el 2003 no va frenar inicialment l’edició del fanzine, del que encara va editar-se’n 6 exemplars més. Cada número era dedicat a un tema o atracció. El 2009 la revista es va vendre a la Walt Disney Family Foundation, i actualment els exemplars sobrants es poden adquirir a The Walt Disney Family Museum de San Francisco, on el vaig comprar jo. El nom d’“E” Ticket ve del nom dels millors tiquets d’entrada al parc, els que permetien pujar a més atraccions.

L’edició de l’”E” Ticket número 31, de la primavera de 1999 va ser dedicada a Alice in Wonderland, i específicament a les atraccions existents al primer dels parcs, el Disneyland d’Anaheim, a 40 km a l’est de Los Angeles, i a 60 de Burbank, on Walt Disney vivia i on l’empresa té la seva seu. Es va fundar el 1955 i ha estat l’únic supervisat pel fundador. A aquest parc hi ha una atracció denominada Wonderland [+] . Es basa en un camí parcialment exterior i en bona part sota terra, on hi circulen vagonetes dissenyades com l’Eruga que fuma que entren al cau del Conill, i on es van trobant diferents personatges d’ambdues Alícies. El disseny va ser fet per l’enginyer Claude Coats.

El Gat de Cheshire vigilant el laberint a Euro Disney. Fes clic per ampliar.

L’atracció més comuna als parcs Disney és la denominada Mad Tea Party [+]. És un simple carrussel de tasses giratòries apte per a tots els públics. Aquesta atracció és a Magic Kingdom d’Orlando (Florida) creat el 1971, i als Disneyland de Paris (1992), Hong Kong (2005) i Tokyo (1983).

La tercera atracció dels parcs és l’Alice’s Curious Labyrint [+] , que es va instal•lar per primer cop a París. És un laberint vegetal amb el Tulgey Wood, el joc de la Reina de Cors, i una imatge gegant del Gat de Cheshire vigilant-ho tot. Al darrer dels parcs Disney, inaugurat a Shanghai el 2016, hi ha un laberint similar.

Fantasyland, del parc Disneyland París, quan encara es deia Euro Disney. A la part superior hi ha les atraccions d’Alícia. Fes clic per ampliar.

Vaig visitar el laberint el 1993, i no el vaig trobar gaire interessant, excepte uns sortidors d’aigua que s’estroncaven bruscament i tiraven raigs d’aigua per sobre el cap dels visitants, i que després s’han popularitzat.

Vista Google Earth del Laberint d’Alícia de Disneyland Paris


Fitxa 319
Títol: The “E” Ticket. Alice in Wonderland. Claude Coats. Contingut: Número 31 de la revista, primavera de 1999, dedicat al dissenyador d’atraccions Claudi Coats. Autors: diversos. Idioma: anglès. Il•lustracions i fotografies: Disney Enterprises. Editorial: The “E” Ticket (Santa Clarita, CA). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 44 pàg. Preu: nominal $7. Al Walt Disney Family Museum (San Francisco) el 2017 $12. ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Plànol de Disneyland París, quan encara es deia Eurodisney. Font: Guia Michelin Euro Disney Resort, 1992. Fes clic per ampliar