264. ALÍCIA ATRAPADA EN EL TEMPS: EL GUIÓ

Fitxa 320. Portada

En una entrada anterior [+] dedicada als parcs temàtics de Disney es comentava la política globalitzadora i totalitzadora d’aquesta marca. En tenim aquí un exemple més. Disney va produir el 2016 la pel•lícula de James Bobin Alice through the Looking Glass [+], continuació de la de Tim Burton Alice in Wonderland [+]. De la pel•lícula n’ha sortit el llibre oficial [+] i un llibre tipus “tria la teva aventura” amb 25 finals diferents, sobre personatges i situacions de la pel•lícula [+]. Tot ja comentat a aquest blog.

Fitxa 320 Dibuix interior. Fes clic per ampliar


Faltava per presentar el guió novel•lat de la pel•lícula. Es diu igual, i ha estat redactat per Kari Sutherland a partir del guió original de Linda Woolverton. Naturalment segueix fidelment les imatges filmades amb els diàlegs, i afegint-hi descripcions contextualitzadores. El llibre es pot llegir com una novel•la amb vida pròpia. Té una redacció fluida i àgil.

Les il•lustracions son pobres, realment, en blanc i negre. Atesa la importància que té el temps i el Temps en el guió, la major part són dibuixos de maquinàries de rellotges mecànics, engranatges i esferes i busques, oblidada paraula que significa “agulla d’un rellotge”. Deuen donar poca importància a les il•lustracions, perquè no consta qui n’és l’autor.

La guionista és Linda Woolverton, a qui ja haviem vist al guió de l’anterior pel•lícula [+]. L’adaptació del guió l’ha fet Kari Sutherland, que és el pseudònim de Karen Rose Smith [+], autora de novel•les roses per a Barnes & Noble. Usa el pseudònim quan fa novel•la juvenil o adaptacions. A més d’aquesta adaptació en té una altra versió simplificada, denominada The Junior Novelization, només en japonès.

No cal dir que l’editorial és Disneypress.

Fitxa 320
Títol: Alice through the Looking Glass. Contingut: Guió novel·lat de la pel•lícula del mateix nom de James Bobin. Autors: guió de Linda Woolverton, adaptació de Kari Sutherland. Idioma: anglès. Il•lustracions: Disney Enterprises. Editorial: Disney Press (Glendale, CA 2016). Cartoné. Mida: 18,5*15 cm. 299 pàg. Preu: $10,36 (Amazon 2016). ISBN: 978-148472959-5

Fitxa 320. Il·lustració de rellotges.

263. ALÍCIA AL PAÍS DEL ROCK

Fulletó del festival. Fes doble clic per ampliar.

Es deuen haver fet moltes obres on l’Alícia és la protagonista d’un espectacle de rock&roll. Per exemple, aquí en podem veure un [+] i aquí un altre [+]. Però cap espectacle deu haver estat tan multitudinari com el del dilluns passat, 15 de maig de 2017, al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat.

El Grup de Mestres de Música del Baix Llobregat-6 agrupa catorze escoles, que des de fa anys fan un festival conjunt amb els seus alumnes, i dedicat cada any a un tema. I enguany el tema era l’Alícia i la música era el rock. Cada escola havia preparat un número musical, i una coreografia alusiva a l’episodi de l’Alícia que li havia tocat, amb els nens -i nenes- més o menys disfressats d’acord amb allò que passava. La música era tocada per una banda de rock, i els nens, penso que de Primària- cantaven una lletra corresponent a l’episodi. El cor de cada escola era en alguns casos de ben bé seixanta nens, i la coreografia d’uns quaranta.

Van presentar setze números –dues escoles en van fer dos- i entre número i número hi havia la lectura d’una adaptació del conte, i una parella de joves actrius mimaven l’episodi que anaven narrant. Al final tots els nens van cantar una cançó de Joe Cocker amb una lletra preparada per a l’ocasió, que es pot veure al final d’aquesta entrada.

Moltes de les músiques eren de rock força dur: Ramones, Rolling Stones, Guns’N Roses, Metallica, AC/DC. Altres, no tan durs: David Bowie, Queen, Bon Jovi. Es pot veure la llista completa de músiques i d’escoles al fulletó reproduít aquí. Però les blanques veus dels nens de primària ho edulcoraven tot, malgrat els esforços de la banda per “endurir-ne” el so. Jo crec que als nens els venia gran aquella música. El mateix diría del text que s’anava llegint. Estava ben escrit, però dubto que els nens el comprenguessin, i ni veia que l’escoltessin. Les lletres de les cançons dels cors no s’enteníen gens bé…

Però tot això són critiques menors. Tenien la logística molt ben treballada, perquè hi havia molt de dinamisme i no hi havia pausa ni respir. Uns nens baixaven de l’escenari mentres per l’altre costat en pujaven més, el narrador anava llegint i les actrius actuant. I així fins a setze vegades. Les enormes dimensions de la boca de l’escenari del Nou Teatre de la Passió –de 1987- permetien fer-ho sense aglomeracions: el prosceni té 30 m d’amplària, una de les més grans del món.

El teatre era absolutament ple i la feina va ser meva per entrar sense entrada, cosa que vaig aconseguir apel•lant al Centre de Recursos del Baix Llobregat-6, a qui agraeixo la comprensió. Amb els nens i familiars s’omplien les 1500 entrades, i s’haurien omplert també les 2500 que tenia el Gran Teatre anterior, que es va incendiar el 1983.

No sé si l’espectacle haurà servit per formar grans aliciòfils entre els nens. Però el treball previ i el posterior a les aules, en mans de mestres motivats, segur que hi pot haver ajudat.

Fulletó de l’activitat, segona part. Fes doble clic per ampliar.

Totes les fotos: [+]

262 ALÍCIA A DISNEYLAND

Portada del fanzine The “E” Tickets nº 31.

El negoci Disney és global –tot el món- i total, perquè té moltes facetes: les pel•lícules i vídeos, els llibres, els parcs temàtics amb els complexos hotelers, i tot el merchandising annex. Aquesta és la tendència dels grans negocis mundials, com Calvin Klein, Nestlé o Ferrari: aquesta darrera marca ara ha inaugurat un parc temàtic a Salou, que, en principi, no tindria res a veure amb els cotxes. Els parcs temàtics de Disney estan totalment integrats amb les pel•lícules, i les atraccions que inclouen es refereixen a personatges, entorns i situacions ben conegudes dels assistents. Alícia hi figura, però no és dels personatges més representats: no deu ser fàcil triar seqüències de la pel•lícula que es puguin convertir en atracció infantil o familiar.

Vagonetes de Wonderland al primer parc Disneyland d’Anaheim. Fes clic per ampliar.

La revista The “E” Ticket [+] va ser fundada per dos fanàtics afeccionats als parcs de Disney, els germans Leon i Jack Janzen. La revista era realment un fanzine (fanatics magazine), és a dir, una revista realitzada per no professionals i dirigida a aficionats. Es va editar a Santa Clarita (California) i va arribar a publicar 46 números, entre 1986 i 2009. La mort del primer germà el 2003 no va frenar inicialment l’edició del fanzine, del que encara va editar-se’n 6 exemplars més. Cada número era dedicat a un tema o atracció. El 2009 la revista es va vendre a la Walt Disney Family Foundation, i actualment els exemplars sobrants es poden adquirir a The Walt Disney Family Museum de San Francisco, on el vaig comprar jo. El nom d’“E” Ticket ve del nom dels millors tiquets d’entrada al parc, els que permetien pujar a més atraccions.

L’edició de l’”E” Ticket número 31, de la primavera de 1999 va ser dedicada a Alice in Wonderland, i específicament a les atraccions existents al primer dels parcs, el Disneyland d’Anaheim, a 40 km a l’est de Los Angeles, i a 60 de Burbank, on Walt Disney vivia i on l’empresa té la seva seu. Es va fundar el 1955 i ha estat l’únic supervisat pel fundador. A aquest parc hi ha una atracció denominada Wonderland [+] . Es basa en un camí parcialment exterior i en bona part sota terra, on hi circulen vagonetes dissenyades com l’Eruga que fuma que entren al cau del Conill, i on es van trobant diferents personatges d’ambdues Alícies. El disseny va ser fet per l’enginyer Claude Coats.

El Gat de Cheshire vigilant el laberint a Euro Disney. Fes clic per ampliar.

L’atracció més comuna als parcs Disney és la denominada Mad Tea Party [+]. És un simple carrussel de tasses giratòries apte per a tots els públics. Aquesta atracció és a Magic Kingdom d’Orlando (Florida) creat el 1971, i als Disneyland de Paris (1992), Hong Kong (2005) i Tokyo (1983).

La tercera atracció dels parcs és l’Alice’s Curious Labyrint [+] , que es va instal•lar per primer cop a París. És un laberint vegetal amb el Tulgey Wood, el joc de la Reina de Cors, i una imatge gegant del Gat de Cheshire vigilant-ho tot. Al darrer dels parcs Disney, inaugurat a Shanghai el 2016, hi ha un laberint similar.

Fantasyland, del parc Disneyland París, quan encara es deia Euro Disney. A la part superior hi ha les atraccions d’Alícia. Fes clic per ampliar.

Vaig visitar el laberint el 1993, i no el vaig trobar gaire interessant, excepte uns sortidors d’aigua que s’estroncaven bruscament i tiraven raigs d’aigua per sobre el cap dels visitants, i que després s’han popularitzat.

Vista Google Earth del Laberint d’Alícia de Disneyland Paris


Fitxa 319
Títol: The “E” Ticket. Alice in Wonderland. Claude Coats. Contingut: Número 31 de la revista, primavera de 1999, dedicat al dissenyador d’atraccions Claudi Coats. Autors: diversos. Idioma: anglès. Il•lustracions i fotografies: Disney Enterprises. Editorial: The “E” Ticket (Santa Clarita, CA). Rústica. Mida: 28*21,5 cm. 44 pàg. Preu: nominal $7. Al Walt Disney Family Museum (San Francisco) el 2017 $12. ISBN: 978-1505484366 | 1505484367

Plànol de Disneyland París, quan encara es deia Eurodisney. Font: Guia Michelin Euro Disney Resort, 1992. Fes clic per ampliar

259. ALÍCIA BURTON BURTON

Coberta del DVD. Els Burton com a Alícia i el Cavaller Blanc


Aquests Burtons no tenen res a veure amb Tim Burton, director de cinema [+]. El DVD que es mostra aquí recull la interpretació d’una obra de teatre de 1983, que ha estat remasteritzada [+].
El guió original és de 1932, fet per Eva Gallienne [+] i Florida Friebus [+]. Aquesta versió es va presentar el 1982 a Broadway, amb la mateixa protagonista, però amb la resta d’actors diferents de la versió filmada. No s’ha filmat a un teatre sinó a un estudi de televisió. Pot veure’s completa a YouTube [+].

Donald O’Connor fent ganyotes com a Falsa Tortuga. Aquí deia “uglification”. Fes clic per ampliar.


Al guió hi ha una barreja de les dues Alícies. Comença travessant el mirall, però a l’altra banda es troba amb el Conill Blanc, i al llarg de tota la trama va veient personatges barrejats d’ambdues obres. Per exemple, al dinar de commemoració de la reina Alícia hi van convidats els personatges d’ambdues parts. I, en un final una mica arbitrari, hi surt l’actriu que fa d’Alícia, al seu camerino, sense caracteritzar i fumant una cigarreta. I després recita el poema Jabberwocky, que al llarg de l’obra no havia sortit.

L’obra conté elements de teatre musical. Hi ha cançons, música i alguns ballets, com la dansa entre Alícia i el Ratolí. Els personatges van disfressats amb trajos fets de paper maché, que imiten les il•lustracions de Tenniel. Per parlar es treuen el cap de cartró i se’ls veu la cara. Fa d’Alícia l’actriu Kate Burton [+] (Ginebra, CH, 1959). És molt més gran que l’edat que representa tenir l’Alícia, perquè tenia 26 anys quan va fer el paper, però ho fa bé. Aquest és el seu paper més relevant en cinema, on ha tingut sempre intervencions secundàries. S’ha dedicat més al teatre i a papers complementaris en sèries televisives (Llei i Ordre, Numb3rs, Anatomia de Grey, entre altres). És filla de Richard Burton [+] i de la seva primera dona Sybil Williams.

Richard Burton actua també a aquesta Alícia: hi fa de Cavaller Blanc, on fins i tot canta. Un altre actor conegut és Donald O’Connor, el que feia de Cosmo Brown, l’amic de les ganyotes de Don Lockwood (Gene Kelly) a Singing in the Rain. Aquí fa de Falsa Tortuga, i hi canta i balla, fins on pot ballar una tortuga… James Coco hi actua com a Rei de Cors. Va ser Sancho Panza a la curiosa obra “Man of La Mancha” amb Peter o’Toole i Sofia Loren. La Reina Blanca (Maureen Stapleton) té una notable retirada amb Margaret Thatcher

La música és de Richard Addinsell (1904-1977) i Jonathan Tunick (1938), premiats compositors de música per al cinema. Kirk Browning (1921-2008) va ser un productor de televisió especialitzar en musicals i òperes.

És una bona versió: m’ha agradat.

Fitxa 316
Títol: Alice in Wonderland. Contingut: filmació de l’obra teatral original de 1932, amb alguns continguts extra. Guió: textos de Lewis Carroll, Eva Gallienne i Florida Friebus. Idioma: anglès. Director: Kirk Browning. Principals intèrprets: Kate Burton, Richard Burton, James Coco, Donald O’Connor. Música: Richard Addinsell i Jonathan Tunick. Edició: Image entertainment, 1983. 87 min. Producció: Ann Blumenthal. em>Format: NTSC. Preu: $28 (Amazon 2017, usat).

Dors de l’estoig. Fes doble clic per ampliar.

257. ACOLORINT ALÍCIES

Fitxa 313. Portada

La moda d’acolorir llibres no s’atura, per ara. Als tres que ja haviem vist –de dibuixos [+] i de pseudomandales [+] s’hi han sumat el 2016 dos quaderns més d’estils ben diferents. El primer (fitxa 313) és de la clàssica línia blanca derivada dels dibuixos de Disney. No té un interés especial, i té la pega de que hi ha superfícies del dibuix força grosses que s’han d’acolorir, i això és avorrit i queda malament, si ho fas amb llàpis. El llibre té adjunt un póster gran per acolorir, amb les mateixes pegues…

Fabiana Attanasio (Roma 1985) [+] és l’autora dels dibuixos del llibre. És una il•lustradora de llibres per a acolorir i també de contes per a nens. Estil ja vist en altres obres: caps molt grans, ulls enormes,…

Fitxa 313. Dibuix interior. Fes doble clic per ampliar.


El segon llibre (fitxa 314) és, per a mi, més interessant i atractiu. Els seus dibuixos són molt més diguem-ne barrocs, tot i que hi ha semblances amb els escenaris de les pel•lícules de Harry Potter, o la capella Rosslyn que surt al Codi da Vinci, o alguns mosaics normands del Duomo de Monreale, a Sicília. O fins i tot certs tapissos anglesos… Tot és ple, sense espais buits, ni grans superfícies llises, amb marges, frisos i decoracions. Horror vacui.

Ho ha dibuixat Rachel Cloyne [+]. És una il•lustradora anglesa de Brighton, i ha treballat per a moltíssimes editorials en molts projectes, i molt variats: tipografies, tapes de llibres, llibres pop-up, llibres d’activitats infantils, contes, … Sempre amb el seu estil ple de coses. Deu ser aproximadament de la mateixa edat que Fabiana Attanasio, o una mica més gran, però d’estils oposats.

Fitxa 314. Dibuix interior. Fes doble clic per ampliar

Buster Books és un segell editorial de Michael O’Mara Books, de Londres [+]. És una editorial independent fundada el 1985 “al dormitori de casa” per la parella O’Mara, segons afirma el seu fundador i director. Ara publica de tot.

Fitxa 313
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Resum del conte, 66 pàgines amb dibuixos per acolorir i un póster de 96*64 cm per acolorir. Adaptació del text: Valeria Manferto de Fabiani. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Fabiana Attanasio. Editorial: Elipse (d’Edhasa, 2016). Original italià de WhiteStar Kids (de DeAgostini, Novara 2016). Rústica amb solapes. Mida: 26*21,5 cm. 75 pàg no numerades. Preu: 12 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-938565-3-3

Fitxa 314
Títol: Colorea Alicia en el País de las Maravillas Contingut: 33 pàgines de dibuixos per acolorir, amb frases del conte. Idioma: espanyol. Il•lustracions: Rachel Cloyne. Editorial: Grupo Anaya (Madrid 2016) de l’original anglès de Buster Books (Londres 2015). Rústica. Mida: 29,5*21 cm. 33 pàg. no numerades. Preu: 4,95 € (Abacus 2017). ISBN: 978-84-698-0908-2

Fitxa 314. Portada

256. ALÍCIA CENT POSTALS

Fitxa 312. Tapa superior de la capsa

L’editorial Macmillan, reiteradament vista en aquest blog [+], exprem com una llimona tot el que pot les Alícies, Carroll i tot allò que s’hi pugui remotament relacionar. Vegem aquí un material que va editar durant 2015, per a l’any del 150è aniversari: una capsa amb cent postals de l’Alícia.

La major part d’il•lustracions són les clàssiques de sir John Tenniel. Algunes són en blanc i negre original, altres són acolorides per diferents il•lustradors, i finalment n’hi ha algunes de dissenyades recentment per la mateixa editorial. Totes són de llibres editats per Macmillan.

Quatre postals de disseny recent. Fes clic per ampliar.


Vegem-ho amb més detalL.

a) Hi ha 9 postals alegòriques, dissenyades per l’equip de l’editorial, de les que aquí se’n reprodueixen quatre.
b) Hi ha 4 postals dels dibuixos en blanc i negre que Lewis Carroll va fer per a l’Alice’s Adventures Underground de 1864.
c) Hi ha 37 postals relatives a l’Alice’s Adventures in Wonderland, totes de Tenniel (1865). 13 són en el blanc i negre original, i les altres són acolorides: 12 per Harry Theaker [+] el 1911; 4 per John Macfarlane el 1927, i 8 per Diz Wallis [+] el 1995.
d) Hi ha 35 il.lustracions de Through the Looking-Glass (1871), totes de Tenniel. En el blanc i negre original 7, i la resta acolorides per Harry Theaker (8, de 1911), John Macfarlane (5, de1927) i Diz Wallis (15 de 1995)
e) Hi ha 10 postals d’il•lustracions de The Nursery Alice (1890). La portada és d’Emily Gertrude Thomson [+] i les altres 9 de Tenniel , acolorides per ell mateix.
f) Finalment, hi ha 5 postals de dibuixos corresponents a l’edició de The Little Folks Alice’s Adventures in Wonderland, de 1907, totes de Tenniel i acolorides per ell mateix.

Revers d’una postal. Fes clic per ampliar

Tota l’edició és molt cuidada i ben editada, a la Xina. Al dors de les postals hi ha textos selectes de les novel•les relacionades amb la il•lustració, i algunes dades com origen, autor i any. La mida de les postals és la clàssica de DIN A6 i són fetes amb cartolina de qualitat.

És un bonic objecte de regal. De fet, a mi m’ho van regalar…

Fitxa 312
Títol: 100 postcards from Wonderland. Contingut: capsa amb 100 postals DIN A6 sobre les Alícies. Autor dels textos: Lewis Carroll. Idioma: anglès. Il•lustracions: Sir John Tenniel, Lewis Carroll, acolorides per John Tenniel, Harry Theaker, John Macfarlane i Diz Wallis. Editorial: Macmillan Children’s Books (Londres 2015). Mida: 16,5*11,5 cm i 6,5 cm de gruix. 100 postals de cartolina. Preu: £14,99. Sense ISBN.

Fitxa 312. Revers de la capsa de postals amb les 100 miniatures. Fes doble clic per ampliar.

254 ALENKY EGEA AMB VIOLA DE RODA

Portada. Fitxa 310. Il·lustracions de Lali Pantone

Diversos músics han compost temes relacionats amb Alícia, i a aquest blog n’hem vist alguns, com Irving Berlin i Dimitri Tiomkin [+] , la compositora d’òpera Unsuk Chin [+], John Lennon [+] o Joly Talbot, autora de la música per a un ballet [+]. Tot això a part de les músiques de les diverses pel•lícules amb l’Alícia com a personatge principal [+].

Però hi ha hagut molts més compositors no comentats aquí -encara- que s’han inspirat en les Alícies. Molt recentment (inicis de 2017) un músic català, Marc Egea, ha tret un àlbum editat via micromecenatge per Verkami. Té per títol Alenky “Through the Looking-Glass”, i és un conjunt de quinze peces, cadascuna de les quals es diu com algun personatge o episodi de les Alícies. Tot són peces instrumentals, sense lletra, i interpretades per un quartet de violoncel (Joan Antoni Pich), bateria (Arnau Obiols), gralla i clarinet baix (Manu Sabaté) i el solista i compositor Marc Egea, que hi fa sonar el que en anglès es diu hurdy gurdy, en castellà zampoña i en català viola de roda o samfoina. A l’àlbum hi ha també el poema final “Who Was That Dreamed it All“. Total 50 minuts.

La viola de roda [+] és un instrument poc habitual que ara té un cert ressorgiment. Consisteix en unes cordes tensades, com un violí o viola, que en lloc de ser fregades per un arquet ho són per una roda que es fa girar manualment en continu. Per això fa un so en certa manera similar a un sac de gemecs. I, potser no per casualitat, la viola de roda, amb el nom de viola de ciego, era usada per captaires professionalitzats de músics a Galícia, on la gaita és també molt popular.

L’àlbum Alenky té una sonoritat celta, però també mediterrània i amb reminiscències de música medieval de Jordi Savall i el seu entorn, tot i les intervencions de la bateria i la gralla. Jo l’he trobat força monòton en conjunt, i no sabria diferenciar entre una peça i l’altra. Esclar que això també em passa amb les sis suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (BWV 1007-1012) redescobertes el 1890 per Pau Casals el 1890 als 14 anys. En tot cas, podria ser una bona banda sonora de un audiovisual o pel•lícula.

Marc Egea [+] (Barcelona 1973) és llicenciat en filosofia per la UB, i músic professional. S’ha dedicat especialment a la música tradicional, i ha gravat discos amb El Pont d’Arcalís, conjunt vinculat directament amb el moviment Tradicionàrius. Ha compost música contemporània i ha actuat també de rapsode. La seva web personal és molt completa [+], tot i que hi falta precisament l’àlbum que es comenta aquí.

I per què Alenky? És el nom de l’Alícia en txec, en homenatge al director Jan Svankmajer, la pel•lícula del qual ja va ser comentada aquí [+].

Es poden veure els teasers oficials del disc aquí a sota. Un teaser és com un trailer, però més curt encara.


FITXA 310
Títol: Alenky “Through the Looking-Glass” Contingut: Quinze temes de música instrumental inspirats en les Alícies, i un poema. Amb llibret il•lustrat. Idioma de la caràtula i del poema: anglès. Compositor: Marc Egea. Intèrprets: Marc Egea (viola de roda), Manu Sabaté (gralla i clarinet baix), Joan Antoni Pich (violoncel), Arnau Obiols (bateria). Recitador del poema: Peter Skuce. Il.lustracions: Lali Pantone. Format: CD d’audio, 50 min. Edició: Francisco Macías (Barcelona 2016). Preu: 20 € (Verkami)

Il·lustració del llibret annex.