312. ALÍCIA: BEU-TE-LA

Ampolla d’Alicia en el País de las Uvas

L’Alícia és menor d’edat, i per tant aquesta entrada de blog no és per a ella.

L’empresa viticultora Torre Oria d’Utiel (província de València) té una línia de vins denominats “vinos de cuento“. Té un blanc denominat Blancauvas, un rosat denominat Alicia en el País de las Uvas, i un negre denominat Caperucita Tinta. Cada ampolla està decorada amb alusions al conte corresponent.

A l’ampolla de l’Alícia hi ha una carta, una clau, al tap hi ha gravat el onill, i hi ha també un forat del pany, que deixa veure al darrere una taula alta, l’Alícia feta petita i una ampolla de vi a la taula, a la que la nena no arriba. Per sort, perquè els nens no han de beure begudes alcohòliques. Per sort també, no és el beuratge del conte que a l’ampolla deia “Beu-me“.

Imatge interior de l’ampolla. Fes clic per ampliar

Però, hi ha una incitació a l’alcoholisme infantil? Hi ha una etiqueta amb el següent comentari: “Te veo por esta ranura y sólo pienso en cómo ayudarte.Hagamos una cosa… bebamos de este sabroso vino y vivamos juntos este sueño. Si estamos en lo cierto tú te liberarás y yo encontraré la felicidad.” Si aquest “” és la nena, està clar, perquè aquest “yo” soc jo, naturalment..

El vi és fet amb raïm de la varietat boval (bobal en castellà), que vol dir amb forma de cap de bou. És un raïm típic de la denominació d’origen Utiel-Requena, tot i que el vi no és de la denominació. La nota de cata diu que és un vi rosat (cert), de tons pàlids (cert), fresc i afruitat (més o menys cert), jove (no ho sé) i molt equilibrat (adjectiu sense cap significació, al meu entendre).

En resum, el més interessant del vi és l’ampolla. El gust, què voleu que us digui… Pel preu que és no es pot demanar gaire. Aquesta línia de vins és exclusiva de Mercadona. I molt elitista no deu ser, perquè una ampolla d’Alícia val 1,90 €…

La cara posterior de l’ampolla

302. SANTA ALÍCIA MÀRTIR

Portada fitxa 368. La Falsa Tortuga, a la novel·la un testimoni contra l’Alícia

Quin llibre més desagradable! Saint Alice in Wonderland, seguint l’estructura del Wonderland, té els mateixos capítols. L’Alícia és una monja novícia que vol ser santa, i busca com fer tres miracles. Es va trobant amb diversos personatges -representats per animals- més o menys relacionats amb diferents aspectes anguniosos de les religions, especialment la catòlica. I van passant coses lletges, desagradables o cruels.

El Conill no és un conill-rabbit, sinó un rabí; el Ratolí és el Reverend Churchmouse -una rata de sagristia-; l’Eruga no ho és sinó un escorpí que li fa recitar frases del catecisme i parodia una cançó espiritual negra, el Let’s my people go; el Barreter passa a ser the Hoodenmocker, el Burlador Encaputxat. El nen porquet aquí és un endimoniat i el sotmeten a un exorcisme. La Reina no juga al croquet amb flamencs sinó amb suricates -els petits mamífers africans del Rei Lleó de Disney– prèviament atontats perquè els centrifuguen per les potes…

Fitxa 368. Una ovella pintora, substitueix les cartes pintores de la novel·la original. Fes clic per ampliar.

Potser la part més desagradable és el judici, on el Gran Inquisidor, que és una guineu vermella, lliga l’Alícia a una taula de tortura, i li pregunta com és que pot créixer i fer-se petita a voluntat; i van passant tots els testimonis que corroboren la seva capacitat de fer coses meravelloses, atribuint-li pràctiques de bruixeria. Finalment es pot escapar, esclafa l’escorpí i es desperta al prat del costat del riu, on pensa que tot ha estat un somni. Però un comentari de la seva germana –sister Theresa, del mateix convent- li fa veure que tot té a veure amb la tomba del seu pare, mort feia anys, i que ella mateixa s’havia perdut al bosc i havia viscut aventures similars seguint un esquirol.

Tota la novel•la està plena de referències religioses, frases pietoses i conceptes teològics, que fan pensar que l’autor és un expert o un fanàtic, i potser és les dues coses. Nathan R. Sewell (1952) va treballar un temps a educació especial, però després va passar a ser controlador aeri, fins que es va jubilar. Ha escrit força llibres relacionats amb les Alícies, i diversos sobre religió, el Nou Testament, i alguna novel•la amb connotacions religioses. Algunes vegades il•lustra els seus llibres, però la major part són il•lustrats per Byron Sewell (1942), que deu ser el seu germà gran. És un col•laborador sistemàtic dels llibres de l’editorial Evertype [+] i ja l’haviem trobat a aquest llibre [+].

El llibre és editat pel mateix autor, amb la tècnica de POD (print-on-demand).

Fitxa 368
Títol: Saint Alice in Wonderland . Contingut: Novel•la que parodia l’Alice in Wonderland, il•lustrada. Autor: Nathan R.Sewell. Il•lustracions: Byron W.Sewell. Idioma: anglès. Editorial: autoedició POD (San Bernardino 2018). Mida: 23*15 cm. Rústica. 144 pàgines. Preu: $14,05 (Amazon 2018). ISBN: 978-1518884054

Fitxa368. L’escorpí fumador, un dels personatges més repulsius.

300 ALICITACIONS

Fitxa 366 . Portada de Kevin Reeves.

Una cita no és una citació. Una cita és una reunió de la que s’especifica l’hora i el lloc. Una citació és un tros de text d’una obra literària, que un altre autor fa servir per a alguna finalitat. A la meva mare li agradaven els llibres de citacions i frases d’autors il•lustres, i se’n comprava alguns llibres via el Círculo de Lectores o les Selecciones del Reader’s Digest.

Una citació no és un aforisme. Una citació és un tros de text que forma part d’una obra; en canvi un aforisme és una frase enginyosa escrita per ella mateixa, que conté una idea que l’autor vol que quedi. El darrer autor d’aforismes ha estat, per a mi, en Jorge Wagensberg -mort aquesta setmana-, amb els seus darrers llibres. Potser el seu llibre més conegut és el que té per títol un aforisme paradoxal: “Si la naturalesa és la resposta, quina era la pregunta?“. Tot això ja ho haviem comentat al parlar d’un petit llibre de citacions d’Alícia, aquest [+], que anava especialment dirigit a noies.

Fitxa 366.. Unes quantes citacions. Les dues del mig m’agraden especialment. Fes clic per ampliar.


Hi ha una pila de llibres de citacions de diferents temes. De la Bíblia n’hi ha llibres i llibres, i webs senceres. D’altres textos literaris –Shakespeare, Cervantes– també. Citacions de científics, de poetes, col•leccions d’epitafis, col•leccions de les primeres frases de llibres famosos,… de tot. Però si hi ha un llibre que els científics citen, és l’Alícia, o millor dit les Alícies. Em poso com a exemple: als llibres de divulgació que he escrit l’he fet sortir sovint. Les citacions que em van més bé és la de Humpty Dumpty de que les paraules volen dir el que els que manen decideixen; la frase de la Reina Vermella de que per moure’t has de correr molt més depressa encara; i l’explicació del Cavaller Blanc dels diferents noms de la seva cançó. Però hi ha moltíssimes més frases que valen per fer al•lusions a mil coses. Totes tres citacions són del Mirall, i no deu ser casualitat: m’agrada més.

Aquest llibre conté unes tres-centes frases de les dues Alícies, d’extensió variable. Hi ha poemes sencers, i altres que són només unes poques paraules. No estan ordenades per capítols, sinó més o menys per temes. Al final hi ha un útil índex de conceptes, amb indicació de la frase en la que surten. Per exemple, si vols saber si hi ha una citació que parli de la mort; o de les hienes. I sí que hi són. El llibre és d’una col•lecció de llibres de citacions, editat per una editorial que precisament viu, o vivia, d’això, de llibres de citacions: Quotable Books. En té de citacions de cançons de pop, de Sherlock Holmes, d’autors musicals, de frases cèlebres d’òpera… No estic segur de que segueixi l’activitat, perquè totes les webs i enllaços que afirma tenir són erronis.

David W. Barber ha fet la tria de frases. És un periodista canadenc, autor de llibres sobre la història de la música amb humor. És també músic de jazz i compositor. Aquí [+] diuen alguna cosa d’ell.

Fitxa 366
Títol: Quotable Alice. Contingut: Compilació de citacions, il•lustrada. Editor: David W.Barber. Il•lustracions: Johnn Tenniel . Idioma: anglès. Editorial: Quotable Books (Toronto 2001). Mida: 22*14 cm. Rústica. 117 pàgines. Preu: $14,95 (Amazon 2018). ISBN 978-0920151523

Fitxa 366. Dues de les frases més absurdes i trencadores de la Reina Vermella

299. SHERLOCK HOLMES A WONDERLAND

Portada fitxa 365

Sempre m’han agradat les novel•les i pel•lícules que barregen personatges d’altres, sigui fent-hi alusions, sigui fent sortir directament els personatges. Per exemple, Jules Verne, a la novel•la La illa misteriosa fa sortir el capità Nemo, de Vint mil llegües de viatge submarí. El mateix Verne, a L’esfinx dels gels, segueix les passes de l’aventurer Arthur Gordon Pym, tret d’una novel•la d’Edgar Allan Poe. I en trobariem mil exemples més. La novel•la comentada a aquesta entrada n’és un exemple, en que barreja personatges de les dues Alícies amb Sherlock Holmes.

De la mateixa manera que hi ha aliciòfils i tintinòlegs, hi ha els sherlockans o holmesians, els fans de Sherlock Holmes. Tenen clubs (Sherlock Fandom [+]), trobades i una editorial on es publiquen, entre altres textos, aventures de Sherlock Holmes no escrites per Sir Arthur Conan Doyle sinó posteriors. Aquesta editorial és MX Publishing, de Londres [+] que contacta amb una vintena de blogs especialitzats, una dotzena de llibreries de misteri dels EUA, i les novetats de llibres. Ara anuncia en portada el The Vatican Cameos, on Holmes va al Vaticà a resoldre crims. I al blog hi ha algun centenar de llibres d’aventures escrites en l’actualitat.

Sherlock Holmes and the Adventure of the Grinning Cat” fa que Holmes, paradigma de la lògica i la racionalitat, entri -físicament- en un món de fantasia com el de Wonderland. El dia xxxxxx el Conill, el Barreter i el Gat de Cheshire van a visitar a Holmes per exposar-li el problema de que a Wonderland van desapareixent-ne personatges. Watson , que és qui explica la història, va descrivint els arguments de Holmes, i amb sorpresa veu que el detectiu entra en l’aventura des de la seva lògica implacable, però en la que accepta arguments fantàstics perquè objectivament els tres personatges de Wonderland l’han anat a visitar, i això és un fet. I comença una aventura boja en la que se’ls ajunta el Jabberwocky (sic, no Jabberwock), el drac volador que va tota l’estona buscant entrepans, i l’Unicorn, amb el seu corn que té propietats màgiques.

Tots junts van a visitar a Lewis Carroll, que resulta que havia mort tres setmanes abans, i els havia deixat una nota d’instruccions anticipant-se a la seva arribada. I els envia a visitar a H.G.Wells, que té una màquina del temps amb la que fan diversos viatges, i arriben a anar a Wonderland i ¡a Mart!. Allà es troben una colla de marcians hostils, que després Wells va fer sortir a la seva novel•la “La guerra dels móns“, famosa per la seva transcripció per a la ràdio d’Orson Welles. Tornen a la Terra amb la màquina, que queda destruida.

Finalment, i després de moltes anades i vingudes que s’acaben fer una mica avorrides, però que l’autor posa per poder fer sortir molts dels personatges -el Bandersnatch, l’ocell JubJub, la Reina de Cors– es troben amb els Guardians del Temps, que sotmeten a Holmes a diverses preguntes de lògica de l’estil de les que Carroll va dissenyar en els seus llibres. Holmes els resol amb facilitat, i això permet a Wonderland ser alliberada del malefici, que apareguin tots els personatges desapareguts, i que el país sigui novament estable. Al final, un cop tot resolt, truca a la porta de la vivenda d’Holmes el capità Nemo, que afirma que Jules Verne ha desaparegut… i això donarà peu a un nou llibre de l’autor.

Al llarg de tot el llibre Watson va citant documents, manuals i llibres de títols rebuscats, escrits per Holmes, que van demostrant que Holmes és expert en tot. Per exemple, Malfunctions, Breakdowns and Misdirections in the Feline Homing Instinct. I així, un centenar, més menys relacionats amb el que està passant a la novel·la.

El llibre està escrit amb molt sentit de l’humor, per part d’un bon coneixedor de Carroll i de Conan Doyle. Els capítols són curts i àgils, i la única pega és la relativa repetició indicada abans.

El llibre no té imatges. L’autor té una variada trajectòria professional, que es pot llegir a la imatge de la contraportada, reproduida aquí a sota.

Fitxa 365
Títol: Sherlock Holmes and the Adventure of the Grinning Cat. Contingut: novel•la. Autor: Joseph W.Svec III. Portada: http://www.staunch.com . Idioma: anglès. Editorial: MX Publishing(Londres 2015). Mida: 21,5*14 cm. Rústica. 140 pàgines. Preu: $9,95 (Amazon 2018). ISBN 978-1-78092-885-2

Fitxa 365. Contracoberta

297. ALÍCIA FRABETTI

Fitxa 361. Portada

Haviem vist ja un llibre de Carlo Frabetti a aquest blog: Malditas matemáticas: Alicia en el País de los Números [+]. Però cronològicament el llibre Maravillando a Alicia (de 1995) és anterior al de l’entrada 104, que és del 2000. A l’edició que comentem aquí l’autor no surt a la portada, i als crèdits surt com formant part del departament d’Infantil Juvenil de l’editorial Santillana, i figura com a autor del text.

Fitxa 361. Endevinalles. Fes clic per ampliar.


Aquest volum té per objectiu fer activitats de lògica, creativitat i matemàtica agafant com a pretext l’Alícia. És, en certa manera, com el llibre de l’entrada 296 [+], però amb més insistència en la lògica, les matemàtiques i els trucs de màgia. Aquí hi ha molts jocs de paraules, per exemple en lloc de crucigrama n’hi diu crecigrama perquè ho relaciona amb quan Alícia creix. O un Joc de l’Oca en que les paraules cabalístiques són: “De Alicia a Alicia y tiro que es una delicia”. També hi ha embarbussaments –trabalenguas– i problemes que n’hi diu trabaneuronas, i tota mena de passatemps. La major part son clàssics i es poden trobar en altres versions a altres reculls, però alguns són originals d’aquest llibre. Llàstima que per raons econòmiques el llibre és tot en blanc i negre, excepte les cartes. Conscients d’aquesta limitació, se’ns proposa que l’acolorim amb els nostres llapis de colors.

El llibre forma part d’una col•lecció, “Los Juegos del Cocoloco“, on hi ha llibres similars de temàtica diferent, com pirates o futbol. El format m’ha recordat una revista ja desapareguda de jocs de lògica, matemàtiques recreatives i coses així denominada Cacumen, revista lúdica de cavilaciones. Van editar 47 números, de 1983 a 1986, i de quan en quan se’n troba algun al mercat de llibres vells. Els seus posseidors la guardem com un tresor; jo en tinc una dotzena i són com oro en paño (el que sigui l’oro en paño). Afirmen que aquí [+] es poden descarregar però no ho he lograt.

Fitxa 361. Endevinalles. Fes clic per ampliar.

De Carlo Frabetti en varem parlar a l’entrada 104. L’editorial Santillana [+] , del grup PRISA, fou fundada el 1960 per Jesús de Polanco (“Jesús del Gran Poder” li deien per la seva notòria capacitat d’influència sobre els polítics madrilenys). L’editorial és ben coneguda pels seus llibres de text. Fins 2014 tenia activitat literària i d’assaig, amb els segells Alfaguara, Taurus i altres, que van vendre a Penguin. Ara es centra en el món educatiu [+]. Una filial de Santillana va publicar el 2010 una Alícia (fitxa 215), usant la traducció i les notes de Jaime de Ojeda, que varem comentar breument aquí [+].

El llibre està exhaurit de fa anys. Amazon diu que el té de segona mà, però li posa un preu exorbitant: més de 300 €. Altres llibreters de vell diuen que el tenen a partir de 5 €, però… sense existències. Me’l va regalar l’A.L., eminent col·leccionista aliciòleg i moltes coses més.

Fitxa 361
Títol: Maravillando a Alicia. Contingut: activitats, endevinalles i problemes amb l’Alícia com a referent. Autor: depto de Infantil Juvenil de Santillana SA. Textos: Carlo Frabetti. Il•lustracions Equipo Detrés . Idioma: espanyol. Editorial: Santillana-Altea (Madrid 1995), col•lecció “Juegos del Cocoloco”. Mida: 28*21 cm. Rústica. 48 pàgines i un retallable. Preu: 725 Pta (1995). ISBN 978-84-372-2202-8

Fitxa 361. Cartes retallables

296. ALÍCIA CREATIVA

Fitxa 360. Portada

Quan arribava l’estiu i jo era un nen, m’agradava que la meva mare em comprés un d’aquells “Cuadernos de verano” on havies de treballar, però amb un format més agradable que els dels llibres de text. Als quaderns d’estiu hi havia crucigrames, laberints, jocs de lògica, exercicis d’observació i coses així. Tot plegat es feia ràpid, perquè era molt fàcil, però era qüestió d’anar deixant feina per anar fent en dies successius. Encara no hi havia cromos enganxables -el que ara en diuen stickers– però sí làmines que havies de retallar i enganxar amb pega, fos pegamento Imedio o farina amb aigua. Després, amb la moda de les fitxes de classe, moltes d’aquestes activitats ja van passar a formar part de les activitats de l’escola, i els quaderns d’estiu eren repetició de l’escola. Ara he vist algun quadern d’estiu per a adults, amb jocs de lògica picants, fotos també picants i, en fi, activitats picants.

Fitxa 360. Com saber si un nadó és un porquet. Fes clic per ampliar.


Aquest llibre de creativitat de l’Alícia hauria estat el meu perfecte quadern d’estiu d’aquells temps, perquè ho té tot. A cada pàgina hi ha una frase del llibre original, i una activitat que hi té a veure més o menys. Hi ha laberints, jocs dels 8 errors, pronosticar el següent element d’una sèrie de dibuixos, fer dibuixos seguint números, fer una postal desplegable tipus pop-up…. Hi ha propostes com inventar-se un joc per als amics tipus Caucus race, i fins i tot un test per saber si el teu nen és un porquet, proposta que ja haviem vist a l’entrada 293, del mateix il•lustrador [+] El llibre només té una limitació: hi ha activitats per a nens de 4 anys i altres per a nens de 10 anys. El meu nét de quatre anys va agafar totes les figures adhesives -150- i les va enganxar totes seguides, però les altres activitats no les podia seguir, perquè no sap llegir, perquè no sap anglès encara i perquè no li interessaven.

Les il•lustracions són de Zdenko Basic i de Manuel Sumberac. El primer ja l’haviem vist a l’entrada 293, i aquí hi té la major part de làmines de colors. Les làmines més esquemàtiques són de Sumberac, de Pula (Croàcia, 1988), A la seva web [+] es poden veure algunes de les seves obres com a il•lustrador o com a animador de pel•lícules.

Fitxa 360. Un dels laberints. Fes clic per ampliar.


Penny Worms és el nom -o el pseudònim- de l’escriptora i creadora d’una llarguíssima sèrie de llibres com aquest de creativitat aplicada a diferents temes: dinosauris, la Blancaneu, els pirates, la naturalesa, la ciència… El seu llibre més famós és Flushed away, història d’un ratolí que viu a un lavabo i un dia, en descarregar la cisterna del vàter (el que la meva àvia en deia tirar el vàter avall) és arrossegat per l’aigua a les clavegueres de Londres, on coneix altres rates, etc, etc. N’hi ha pel•lícules, diverses novel•les seqüeles, …

L’editorial Carlton [+] havia editat també l’original de l’entrada 293. Fa de tot, i molts llibres amb dissenys novedosos. Edita llibres amb realitat augmentada, és a dir, amb unes ulleres que, connectades a un mòbil, permeten veure imatges virtuals. És la tècnica descrita a l’entrada 282 [+].

Fitxa 360
Títol: The Alice in Wonderland Creativity Book. Contingut: activitats molt variades amb l’Alícia com a referent. Autor: Penny Worms. Idioma: anglès. Il•lustracions: Zdenko Basic i Manuel Sumberac. Editorial: Carlton Books (Londres 2015). Mida: 30*25 cm. Cartoné, enquadernat amb espiral. 80 pàgines i un desplegable. Preu: £9,99 (Amazon 2017). ISBN: 978-1-78312-045-1

Fitxa 360. El desplegable amb les enganxines enganxades. Fes clic per ampliar.

295. ALÍCIA VERDA

Cartell oficial de la pel·lícula

Davant d’aquest títol, els joves hauran pensat que es tracta d’una Alícia ecològica; però els grans hauran sospitat que és una Alícia guarra. I jo sóc gran, i per tant queda clar de què es tracta. Ho penjarem aquesta setmana, que és de Carnaval i de disbauxes…

A finals dels anys 60, en plena revolució hippie als EUA, va haver-hi una línia de pel•lícules eròtiques o directament pornogràfiques, amb missatge polític o amb component artística. La primera va ser una producció d’Andy Warhol de 1969, denominada Blue Movie, pel fet que les pel•lícules pornogràfiques es deien també blue movies. A la pel•lícula de Warhol es parla sobre tot del Vietnam. Sembla que per un defecte tècnic tota la pel•lícula va agafar un to blavós. Aquesta Blue Movie va ser la primera de les de l’Era Daurada del Porno, com se’n va dir, o porno-chic. Altres pel•lícules foren Deep Throath o Flesh Gordon. La de l’Alícia, de 1976, també en forma part, i es diu Alice in Wonderland: an Adult Musical Comedy.

Va rebre la classificació X, és a dir, per a adults, perquè contenia escenes sexuals explícites, que no cal que expliciti jo aquí. La van tallar una mica, va passar de 75 a 72 minuts, i el que era explícit va passar a implicit, mantenint-se l’explicitud dels cossos però no l’explicitud dels intercourses, que n’hi diuen. Llavors va passar a la classificació NC-17, és a dir, per a més grans de 17 anys. Després van fer una tercera versió més llarga de l’Alice, de 88 minuts, amb totes les escenes explícites explicitades. Les classificacions de pel•lícules al món és tot un caos, i aquí [+] hi ha taules comparatives entre paísos per aclarir-s’hi una mica. Sembla que a tot arreu fan el mateix, però una mateixa pel•lícula pot ser X a un país i per a 13 anys a un altre país, perquè X no vol dir només escenes sexuals sinó també violència: “La taronja mecànica” i “Robocop” van ser inicialment classificades X als EUA.

Es pot veure un bon resum de la pel•lícula a la Wikipedia [+] i així m’estalvio d’explicar coses. Només indicar que l’Alícia s’adorm llegint Alice in Wonderland -je je-,, segueix el Conill al seu cau i troba una beguda que, en lloc de fer-la créixer, la deixa conilla. A partir d’aquí, va trobant personatges als que els practica diferents treballs manuals i orals, escenes hetero amb el Barreter i homo amb la Reina… La pel•licula és musical, hi ha números de ball i cançons, i algun cercle viciós (el meu amic M. diu que un cercle viciós és una sardana de pu…).

El director va ser Bud Townsend (1921-1997), un desconegut director amb molt poques pel•lícules fetes. L’actriu que fa d’Alice és Kristine de Bell [+] (1954), que després d’aquesta pel•lícula va ser portada de PlayBoy. Ha sortit en papers secundaris en moltes pel•lícules de poca categoria, i segueix actuant. Aquí [+] hi ha la pàgima web oficial de l’actriu, on, per cert, no cita la seva participació a aquesta pel·lícula, però sí les que sortia amb Bill Murray o Richard Gere. Aquí [+] li fan una entrevista sobre la pel·lícula.

Sí, per Internet es pot trobar la versió completa, però no posaré l’adreça aquí. Podria caure en males mans.

Fitxa 359
Títol: Alice in Wonderland. An X-Rated Musical Comedy. Contingut: Pel•lícula eròtica inspirada lliurement en les dues novel•les de l’Alícia. N’hi ha tres versions, classificades R, X i XXX. Director: Bud Townsend. Actriu principal: Kristine De Bell. Idioma: anglès. Música: Jock Stern. Productora: Cruiser Production (1976). Durada: 72, 75 i 88 min, segons la versió. Preu: $19,95 (Amazon).

Portada del Playboy: Alícia i el conillet.