193. ALÍCIA PER A INFANTS I INFANTES

Fitxa 244. Portada d'Emily Gertrude Thomson

Fitxa 244. Portada d’Emily Gertrude Thomson

Hi ha diverses traduccions al castellà del darrer llibre de Carroll dedicat a les Alícies, el The Nursery “Alice”, de 1890. Al blog n’hem comentat algunes, de 2008 i 1982 respectivament: [+] o [+] .

Per conmemorar el 150è aniversari de l’Alíce’s Adventures in Wonderland, l’editorial Edelvives i el seu segell català Baula han publicat noves edicions de The Nursery “Alice”, amb els títols “Alicia para los pequeños” i “Alícia per a infants”. Ambdues edicions són iguals en format, en els dibuixos de Tenniel acolorits, i en la portada d’Emily Gertrude Thomson. Llàstima del color del text, un marró força clar que el fa una mica pesat de llegir. La compaginació i distribució de les il•lustracions és la que va proposar Carroll per a l’edició original. Contenen el text del llibre, el pròleg original, el poema “A Nursery Darling”, la Felicitació de Nadal de 1871 i la Felicitació de Pasqua de 1872.

L’edició en català és, que jo sàpiga, la primera que es fa en aquest idioma. El traductor ha estat Salvador Oliva (Banyoles 1942), veterà traductor de les dues Alícies clàssiques, que ja s’han comentat a aquest blog (vegeu la pàgina Traductors). Les seves traduccions són molt planeres i poc recargolades, i aquesta no n’és una excepció. Salvador Oliva [+] ha traduit tot Shakespeare, a més de Dylan Thomas, Oscar Wilde i R.L.Stevenson, entre molts altres.

Fitxa 244 Dibuix de Tenniel on, al peu de l'arbre, es pot veure la didalera. Fes clic per ampliar.

Fitxa 244 Dibuix de Tenniel on, al peu de l’arbre, es pot veure la didalera. Fes clic per ampliar.

La traductora de l’edició en castellà ha estat Catalina Martínez Muñoz (Madrid, 1961). És traductora literària d’autors importants, com Joseph Conrad, Doris Lessing, Rudyard Kipling, H. G. Wells, Oscar Wilde o Virginia Woolf. Ha treballat per a diverses editorials i entre elles Alianza Editorial.

Parlant de traduccions, m’he fixat en un detall nimi, que surt a l’Alícia per a infants però no a la del País de les Meravelles, i que Martin Gardner comenta en les seves notes [+]. En el capítol IX on hi surt el Gat de Cheshire, Carroll, en l’estil autoalusiu que segueix al llarg de tots els capítols de la versió per a nens, comenta el dibuix de Tenniel on hi surt una planta al costat de l’arbre del Gat. La planta és del gènere Digitalis (que té dotzenes d’espècies), i, referint-s’hi, pregunta “And do you know why it’s called a Fox-Glove? Perhaps you think it’s a got something to do with a Fox? No indeed! Foxes never wear Gloves!. The right Word is “Folk’s-Gloves.” Did you ever heard that Fairies used to be called “the good Folk”?

Aquí Carroll no fa un joc de paraules, encara que ho sembla, sinó que segueix la teoría etimológica de William Henry Fox Talbot [+], conegut botànic, inventor i fotògraf, que devia ser amic de Carroll i havia estudiat també al Trinity College.

Doncs aquest paràgraf ha estat traduit de maneres ben diferents. Oliva considera que fox i folks és un joc de paraules de Carroll, i parla de la didalera, de la didalera de Sant Jeroni –noms comuns de la planta Digitalis en català- i del didal de les fades “perquè les fades cosien”.

En castellà cada traductor troba una solució diferent. A l’edició de 1982 José Emilio Pacheco ho tradueix per Guante de Zorro, un dels seixanta noms diferents d’aquestes plantes en castellà. Però com que “los zorros no usan guantes, en realidad esta planta debería llamarse guante de hada porque a las hadas se les decía las buenas personas, the good folk, y como en su pronunciación folk se parece a fox…”. La traducció de Mauro Armiño de 2008 parla de la dedalera, i afirma –de forma per a mi incomprensible- que “¿Quizá pienses que tiene algo que ver con un dedal? ¡Pues no! ¡Los dedales nunca han tenido que ver con los pedales! La expresión real es “Dedo de Hada”.¿No has oído que las Hadas suelen tener en sus manos una varita mágica?”. La traducció de 2015 de Catalina Martínez Muñoz tira al dret. “Se llama dedalera porque tiene forma de dedal. Y ¿sabes que en algunas partes también se llama “gorro de hada”? Porque las hadas viven en el bosque”. I tan panxa…

Una altra il·lustració amb Alícia i la didalera. És lúnic dibuix de Tenniel en que l'Alícia està en posició frontal.

Una altra il·lustració amb Alícia i la didalera. És l’únic dibuix de Tenniel en que l’Alícia està en posició frontal.


En el que están d’acord tots els traductors és en evitar el doble gènere, que seria “Alicia para niños y niñas”, o “Alicia para los pequeños y las pequeñas” En català seria més pompós: “Alícia per a infants i infantes”. I no.

Les edicions tenen a la portada la i•lustració original d’Emily Gertrude Thomson, i a l’interior les il•lustracions de John Tenniel acolorides.
Han editat els llibres dues editorials del Grupo Luís Vives [+]: Edelvives el de castellà i Baula el de català. Són idèntics, i amb disseny original de Macmillan, que té els drets del format de l’edició.

Edelvives és una editorial de tota la vida, en sentit estricte per a mi: des de que vaig anar a l’escola vaig usar llibres d’Edelvives, tant a la meva primera acadèmia com després als maristes de Badalona i Barcelona, i és que l’editorial és d’aquest orde religiós. Recordo a la segona pàgina aquell Nihil Obstat. Imprimatur Casimirus, que era el bisbe de Saragossa –Casimiro Morcillo– d’aquells moments… Era ja un misteri a la primera pàgina. L’editorial es va fundar el 1889 i es deia llavors FTD, sigles que figuraven encara a alguns llibres. Nosaltres ho traduiem per “Fumar Tabaco Dolent”… als 9 anys. La meva mare ja havia seguit abans de la guerra “El Libro de España” de FTD, que jo vaig seguir també després. Eren les aventures de dos nens orfes que amb diferents pretextos anaven passant per tota l’Espanya peninsular. La diferència entre les dues edicions, la d’abans de la guerra i la de després, és que van canviar la causa de la mort del pare. Abans de la guerra havia mort en un accident de treball, i després de la guerra era falangista i havia mort defensant el cuartel de la Montaña de Madrid de les tropes populars. A mi el llibre m’agradava…

Fitxa 244
Títol: Alícia per a infants. Contingut: The Nursery “Alice” traduit. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Emily Gertrude Thomson. Idioma: català. Traductor: Salvador Oliva. Editorial: Baula, Barcelona (2015). Mida: 21*17 cm. 61 pàg. Cartoné. Preu: 12,50 €. ISBN: 978-84-479-2959-7

Fitxa 245
Títol: Alicia para los pequeños. Contingut: The Nursery “Alice” traduit. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada Emily Gertrude Thomson. Idioma: espanyol. Traductor: Catalina Martínez Muñoz. Editorial: Edelvives, Madrid i Saragossa (2015). Mida: 21*17 cm. 61 pàg. Cartoné. Preu: 12,50 €. ISBN: 978-84-263-9856-7

Fitxa 245. Portada d'Emily Gertrude Thomson

Fitxa 245. Portada d’Emily Gertrude Thomson

4 comments on “193. ALÍCIA PER A INFANTS I INFANTES

  1. […] idèntiques. Les editorials Edelvives i Baula van ser glossades a l’entrada 193, fa poc [+] . Han fet negoci amb l’any […]

  2. […] Gervás Sánchez. Li ha donat el títol d'”Alicia para los pequeños” com a aquí [+], a diferència de la traducció de Mauro Armiño [+]. Gervás està especialitzat en traduccions de […]

  3. […] parlat ja de l’editorial Edelvives [+], [+] i no cal repetir-ho […]

  4. […] que a l’original de Tenniel hi ha flors de didalera, també tòxiques, com ja varem comentar [+]. Aquí [+] hi ha una galeria d’il•lustracions de Crossley. Dels mateixos autors hi ha el […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s