139. L’ALÍCIA AUTOAL·LUSIVA PER A NENS

Portada de E. Gertrud Thomson. Fitxa  187

Portada de E. Gertrud Thomson. Fitxa 187

Hem parlat ja de la darrera obra sobre l’Alícia que va escriure Carroll: The Nursery “Alice”, l’Alícia per a nens, de 1890. N’hem vist la versió en anglès [+] que pot trobar-se, en l’edició original, aquí: [+]. També hem vist la versió espanyola traduida el 2008 per Mauro Armiño [+]. La versió del llibre d’aquesta entrada és anterior, de 1980. El traductor va ser José Emilio Pacheco (Ciudad de México, 1939 -2014). Va ser un important poeta, assagista, traductor d’Elliott, Beckett i Wilde, novel•lista i contista de la Generación de los cincuenta mexicana. Va ser Premio Cervantes 2009. La traducció ja era -el 1980- políticament correcta, perquè, malgrat que el títol de la portada del llibre és “Alicia” para niños, a la primera plana se’ns diu que és “Alicia” para los niños, però després se’ns informa de que és un text adaptat per a nens i nenes. En anglès es dirigeix a “nursery readers“, en genèric. La traducció és molt correcta, diferent de la d’Armiño, que també era excel•lent, i respecta l’abundós ús de les paraules en cursiva que Carroll aplicava per donar èmfasi a les situacions, cosa que Armiño no fa.

S’havia comentat breument ja l’estil literari d’aquesta versió, que es dirigia al nen-lector, o millor, al nen-oient, perquè Carroll considerava que aquesta versió era per a nens de fins a cinc anys. Però, rellegint-la, m’ha tornat a sorprendre el plantejament avançat de les relacions autor-lector del llibre.

La referència creuada entre llibres és una estratègia literària que vaig descobrir als llibres de Verne. A “L’illa misteriosa” hi ha al·lusions al capità Nemo, personatge que és de les “20000 llegües de viatge submarí“, i de Tom Ayrton, criminal de “Els fills del Capità Grant“. Són magistrals les autoreferències del Quixot, on al capítol II de la segona part els personatges de ficció expliquen que s’han llegit la primera part del llibre. L’autoal·lusió és un procediment literari una mica diferent, pel qual una frase o text es refereix a la mateixa frase o al mateix text. Per exemple, la frase “Aquesta frase és autoal·lusiva” és realment autoal·lusiva, perquè parla d’ella mateixa. Vaig veure-ho per primer cop el març de 1981 en un article d’Investigación y Ciencia de Douglas R. Hofstandter, l’autor del monumental Gödel, Escher, Bach. Finalment, una tercera tècnica relacionada és que l’autor del llibre es dirigeixi en segona persona del singular al lector, anticipar-se als seus pensaments i donar-li resposta a les preguntes que se suposa que s’està fent mentres llegeix el llibre. Aquesta tècnica l’he usat i l’uso habitualment en els meus llibres i articles de divulgació científica, i faig que els articles siguin diàlegs on el lector m’interpel•la, em pregunta i em critica.

El llibre que es comenta aquí és un bon exemple d’aquesta tercera tècnica, com es pot veure del fragment reproduit, i al fragment reproduit a la traducció d’Armiño. No només es dirigeix al lector, sinó que li explica els dibuixos que posa al text, l’interpel•la i fins i tot el tracta -carinyosament- d’ignorant. Per exemple, en un fragment diu “… Entonces, ¿qué crees que pasó?. No, nunca lo sabrás. Tendré que decírtelo de nuevo” o encara “tendrían que organizar una Carrera Loca. ¿En qué crees que consistía? ¿No sabes? Eres una criaturita ignorante. Ahora pon mucha atención y te libraré de tu ignorancia.” No sé si avui la tècnica seria molt pedagògica -dir que un nen s’equivoca és, en certes teories, impropi- però el que és segur és que un llibre amb aquestes expressions no seria editat.

Les il•lustracions del llibre són les originals. Són les de Tenniel acolorides per E.Gertrude Thomson, i que varem comentar en parlar del llibre de l’entrada 23. Thomson va fer-ne també la portada, que no reprodueixen cap de les dues versions citades, però sí aquesta, i és la primera il•lustració d’aquest post.

El llibre és el volum 9 de la col•lecció Clásicos Infantiles Ilustrados Asuri. Asuri de Ediciones va ser una editorial, ja extingida, que es va fundar el 1957 i va publicar molts tipus de llibres, incloent enciclopèdies. Va tancar cap als anys 90. L’edició és, de fet, la que havia fet a Mèxic l’editorial Promexa, d’on José Emilio Pacheco era director de la col•lecció de contes infantils. Es poden trobar ambdues edicions a les llibreries de vell virtuals.

FITXA 187
Títol: “Alicia” para niños. Contingut: The Nursery Alice traduit amb les il·lustracions originals.
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Portada i acoloriment de les il•lustracions: E.Gertrude Thomson Traducció: José Emilio Pacheco
Editorial: Asuri de Ediciones SA, Bilbao (1982). Mida: 30,5*23,5 cm, tapa dura. 39 pàg. Preu: 15 € (Fira del Llibre d’Ocasió 2014). ISBN: 84-7539-054-4

Fitxa  187, pàgina interior. Il·lustració de Tenniel i acoloriment de Thomson.

Fitxa 187, pàgina interior. Il·lustració de Tenniel i acoloriment de Thomson.

2 comments on “139. L’ALÍCIA AUTOAL·LUSIVA PER A NENS

  1. […] “Alice”, de 1890. Al blog n’hem comentat algunes, de 2008 i 1982 respectivament: [+] o [+] […]

  2. […] d’il•lustracions de The Nursery Alice (1890). La portada és d’Emily Gertrude Thomson [+] i les altres 9 de Tenniel , acolorides per ell mateix. f) Finalment, hi ha 5 postals de dibuixos […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s