380. ALÍCIA MINALIMA

Fitxa 443. Portada

Potser no et diu res el nom MinaLima. És un nom compost pels de Miraphora Mina (de Londres, graduada en disseny teatral) i Eduardo Lima (de Rio de Janeiro, graduat en Comunicació Visual), que tenen un estudi de disseny a Londres [+]. Des de 2002 han col•laborat en les pel•lícules de Harry Potter durant més de deu anys. Un cop acabades les pel•lícules, han seguit explotant la franquícia en totes direccions. A la seva web pots comprar-hi, per exemple, un mapa de Hogwarts, paper pintat de paret amb il•lustracions al•lusives a HP, tota mena de llibres dels personatges,… A més, han participat també en pel•lícules com Sweeney Todd (2007), que era aquell barber assassí del Londres del segle XIX, [+] o The Imitation Game (Desxifrant l’Enigma), de 2014, sobre la vida d’Alan Turing, criptògraf [+]. També dissenyen llibres de tota mena, sobre tot juvenils, que es poden veure a la seva web.
.

Fitxa 443. Humpty Dumpty, a mig obrir. Fes clic per ampliar

El llibre, molt ben editat, conté les dues Alícies, sense introduccions, notes ni comentaris. El que fa atractiu el llibre és el conjunt de pàgines en pop-up o interactives, de les que en reprodueixo la d’Humpty Dumpty que apareix en girar una pestanya. També és molt interessant l’esquema de la partida d’escacs del Mirall. Però hi ha un error: el tauler està mal col·locat d’acord amb els usos normals, i hauria de girar un quart de volta mantenint les peces on són. Les seves posicions coïncideixen amb les que Carroll va dissenyar i Tenniel va dibuixar al començament del Mirall. A aquesta edició hi posen tots els personatges, i els camins que segueixen al llarg de l’obra.

Ha editat el llibre HarperCollins [+] que és una de les editorials més importants del món, fruit de la unió de Harpers i de Collins, fundades el 1817 a Nova York i el 1819 a Glasgow, respectivament. Estan unides des de 1989, sota el comanament del magnat de la comunicació Rupert Murdoch. Està estesa per tot el món, inclosa Espanya des de 2014. Fan tota mena de títols, inclòs el famós Collins English Dictionary.

Fitxa 443
Títol: Alice adventures in Wonderland & Through the Looking-glass. Contingut: obra completa il•lustrada amb pop-ups. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: MinaLima. Idioma: anglès. Editorial: HarperCollinsPublishers (New York 2019). 318 pàg. Mida: 16,5*24 cm. Cartoné. Preu: $29,99 (Amazon 2019). ISBN: 978-0-06-293661-5

Fitxa 443. La partida d’escacs del Mirall. Fes clic per ampliar

379. UNA ALTRA ALÍCIA EN CATALÀ

Fitxa 442. Portada

Acaba de publicar-se una nova edició de l’Alíce in Wonderland en català. És una edició modesta, econòmica, el text sense notes, i les il•lustracions clàssiques de Tenniel. Fins aquí, una edició com tantes.

Però la traducció té alguns aspectes que em criden l’atenció. D’entrada hi ha més d’un traductor. L’equip editorial ha traduït els capítols I a VI, i la Scheherezade Surià els capítols VII a XII. La traducció té alguns aspectes notables. Jo no sé si s’han inspirat en alguna altra traducció preexistent. Si és així, no és cap de les que conec, de Carner, Pau Hernández i Jordi Vidal, Ferran Alexandri, Salvador Oliva, Ferran Gibert o Francesc Parcerisas, que es poden trobar comentades a aquest blog [+]. Potser és imitació d’alguna de les traduccions que em falten. En tot cas, destaco que moltes de les poesies són traduïdes amb rimes consonants o quasi, i malgrat això el ritme és força bo. Fa servir expressions i girs catalans clàssics, també.

Fitxa 442. Poema dels pastissos. Fes clic per ampliar.

Hi ha molts punts i a part amb salt de línia, format que és poc habitual. El text és molt trencat, però potser és més fàcil de llegir per part d’un novell.

L’edició és econòmica, sense notes a peu de pàgina, introducció ni epíleg. Les il·lustracions són les clàssiques de Tenniel. Crida l’atenció un índex final, amb tipografia diferent de tota la del llibre. Sembla un índex improvisat a darrera hora.

La segona traductora és Scheherezade Surià [+], que viu a Sant Boi de Llobregat. És traductora professional i manté un blog sobre traducció molt interessant. Enlloc diu per què ha fet només els sis darrers capítols de l’Alícia, i els sis primers l’equip editorial.

L’editorial és Nexum Edicions, una marca de Divucsa. És una editorial molt recent (2019) que vol editar en català best-sellers i altres llibres [+]. Pel que fa a Divucsa, és una potent empresa discogràfica que ha editat discos populars des de 1985: per dir els més antics, Manolo Escobar, Adamo, Los Sirex, Los Mustang… Nostàlgia.

Fitxa 442
Títol: Alícia al País de les Meravelles. Contingut: obra completa traduïda il·lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il·lustracions: John Tenniel. Idioma: català. Traducció: Capítols I a VI Nexum Edicions; capítols VII a XII, Scheherezade Surià. Editorial: Nexum Edicions (Divucsa, 2019). 134 pàg. Mida: 14,5*21 cm. Rústica. Preu: 9,95 € (Laie CaixaFourm 2019). ISBN: 978-84-120170-2-1

Fitxa 442. Poema de la cua del ratolí

378. LA SÍNDROME D’ALÍCIA

Cartell publicitari de la campanya de la Fundació Lecxit

La Fundació Lecxit [+] té per objectiu ajudar a que sigui més fàcil la lectura per a assolit l’èxit educatiu. Fa una campanya publicitària al metro de Barcelona amb el cartell adjunt de l’Alícia, I posa com a pregunta provocadora la següent: “Sabies que un de cada set infants no entén l’Alícia al País de les Meravelles?“.

No sé si preguntéssim als adults la seva comprensió de l’Alícia què ens dirien. Naturalment tot depèn de què vulgui dir el terme entendre. Una cosa és poder descriure què li passa a aquella pobra nena -cau per un forat, es fa gran, petita, cau a una bassa, té fred, perd la memòria i mil tràngols més- i l’altra cosa és comprendre com és que li passa, cosa que el llibre no ens explica: no diu els perquès dels fenòmens.

La Fundació ha triat com a element publicitari de la seva campanya de lectura una Alícia clàssica -clàssica des de Disney 1951- a un gabinet d’un psicòleg o psiquiatre, on l’Alícia, amb una tassa probablement de te -i neta, no com les del berenar de bojos- parla sobre el problema de veritat, que és és quan no t’entenen. En aquest títol es barreja el fet que no t’entenguin a tu com a persona, i que unes terceres persones no entenguin el llibre del qual formes part.

Carroll no diu que l’Alícia anés mai al psiquiatre. La psiquiatria era una branca mèdica que s’estava desenvolupant per aquelles dates [+] , però en canvi s’ha definit mèdicament la síndrome d’Alícia al País de les Meravelles [+]. Aquesta síndrome fou descrita per primer cop el 1952 pel psiquiatra C.W.Lippmann , i el 1955 Todd li va donar el nom de dismetròpsia [+].. És un quadre que inclou al·lucinacions visuals, percepcions alterades de les formes, amb noms tan magnífics com macròpsia (veure les coses més grans del que són), micròpsia (veure-les més petites), teleòpsia (veure-les llunyanes), peliòpsia (les imatges s’acosten), zoopsia (percepció d’animals), akinetopsia (pèrdua de percepció del moviment dels objectes), micro i macrosomatognosi (veure els propis membres més petits o més grans que el que són), dualitat somatopsíquica (tenir dos cossos propis), palinopsia (veure imatges múltiples), acromatopsia (perder la percepció dels colors), prosopagnòsia (no reconèixer les cares), i distorsió del sentit del temps. Els pacients són conscients de que tot són ilusions. Haurem reconegut moltes de les coses que li passen a l’Alícia al país de les Meravelles…

I aquí ve la cosa més interessant, per als aliciòfils: aquesta síndrome sembla afectar més freqüentment les persones que pateixen migranyes… i Carroll patia migranyes des de 1865, segons que es detecta de les anàlisis de les il•lustracions de la revista Mischmasch que editava de forma manuscrita. I això era a l’època que escrivia la primera Alícia, la dels canvis de mida. Més endavant, als seus diaris cap al 1885, reconeix explícitament les seves migranyes, Per això, hi ha diversos especialistes que afirmen que tot el món del país de les meravelles no és més que la plasmació literària de les visions que Carroll patia durant els seus episodis de migranya i d’insomnis… Altres, en canvi,afirmen que eren alucionacions derivades d’alguna ingesta del fong Amanita muscaria, però no hi ha cap evidència directa de que ho fes.

Les dades clíniques diuen que entre 1955 i 2015 hi ha hagut al món, reconeguts com a tals a les revistes científiques, 169 casos de síndrome de l’Alícia, la gran majoria en pacients de menys de 18 anys. I se sospita que només són una petita part dels casos reals, perquè encara no hi ha paràmetres acceptats internacionalment, ni dades epidemiològiques suficients.

Però, en el cine, l’Alícia sí que va anar al psiquiatra. A la pel•lícula de James Bobin de 2016 “Alice through the looking-glass” comentada al blog [+], just al començament porten Alícia a un hospital psiquiàtric a petició del seu promès Hamish. Un tal doctor Bennett li diagnostica histèria femenina. Aquest era un diagnòstic típic del segle XIX, i es tractava… bé, veieu l’enllaç [+],. Suggereixen a la mare de l’Alícia un tractament molt potent. Però quan intenten injectar-li, l’Alícia es rebel•la, se li clava l’agulla a Hamish i Alícia escapa…

I ara que se’ns ha escapat, l’Alícia no tornarà al blog fins el 10 de gener. Bones festes !

377. LA POLÈMICA VIDA DE CARROLL

Fitxa 441. Portada.

El títol del llibre és In the Shadow of the Dreamchild, i té per subtítol The Myth and Reality of Lewis Carroll. L’autora és conscient de que hi ha foscor al voltant de la figura de Lewis Carroll, pensa que hi ha mites, i busca veure què hi ha de veritat i què de falsedat. I la veritat és que fa un treball exhaustiu de cerca de documents, anant a fonts que jo no havia vist explorades, i arriba a conclusions coïncidents amb altres autors, però radicalment oposades a altres: les anàlisis documentades que fa ens presenten un Carroll -un Dodgson– molt menys misàntrop que el que el mite diu, en absolut pederasta, interessat per les dones, no només per les nenes. Però és una visió molt diferent de la d’altres, i ha creat polèmica, i l’han titllat de revisionista.

Fitxa 441. Lorina Liddell. Autor desconegut.
Fes clic per ampliar


Intentar resumir el contingut del voluminós llibre -358 pàgines de lletra atapeïda- és impossible. Només posaré el nom d’alguns capítols, suggeridors del contingut. La part I es diu Painting the Roses: The Making of a Mith, i un dels capítols que conté és The Freudians and the Apologists. I la part II és Restoration: Aspects of a Lost Reality, amb capítols com Photographing Angels, Mistery of Pain, The Unreal Alice o A Prisoner in His Cell. En resum, en opinió de l’autora, es construeix un mite basant-se en algunes realitats agafades com a úniques evidències, i en surt un Carroll-Dodgson amb les característiques psicològiques que s’han difós a bastament. Per donar-hi la volta, cal buscar noves evidències en la documentació disponible –The Lost Reality– que permetin donar una visió més comprensiva i global de la persona. I això és el que fa l’autora en aquest llibre, que a molts dels experts en Carroll no ha agradat. No va agradar, per exemple, a Martin Gardner en la seva primera edició.

Algunes d’aquestes noves evidències són curioses i significatives. Per exemple, al llibre es reprodueixen les pàgines tallades del diari per primer cop, que eren disponibles a la documentació disponible però que ningú havia cregut interessant ensenyar; o es veuen algunes fotos i dibuixos propietat de Dodgson, amb imatges de nus ja no infantils, cosa que permet pensar en una sexualitat lluny de la pederàstia; o un apèndix amb poesia amorosa inequívocament adulta, publicada entre 1859 i 1868, quan tenia entre 27 i 36 anys; o els textos d’Anne Tackeray [+], novel•lista anglesa que Dodgson va conèixer., i germana de William Thackeray, autor de Vanity Fair. Ella va fer aparèixer Dodgson de manera dissimilada, amb el nom de Hexman, en la novel•la semi-autobiogràfica From the Island. Allà Hexman era un jove fotògraf, que vivia al Christ’s College de Cambridge, i que es relacionava amb la gent jove de l’illa de Wright, on passava l’acció.

El llibre té centenars de notes i de referències bibliogràfiques. L’autora, Karoline Leach [+] és escriptora i comentarista, i aquesta és la seva principal obra. Vegeu-ne la seva publicitat a la web: [+].

L’ha publicat Peter Owen Publisher [+] una editorial independent fundada el 1951 que es dedica a llibres molt seleccionats, de ficció o no ficció, literatures poc habituals i un centenar d’autors minoritaris moderns o clàssics dels segles XIX i XX, en general. Entre ells hi ha Salvador Dalí i Quim Monzó, però d’aquest darrer no té actualment cap llibre a la venda.

Fitxa 441
Títol: In the Shadow of the Dreamchild. Contingut: completa biografia i interpretació de Charles Dodgson, amb fotos antigues. Autor: Karoline Leach. Idioma: anglès. Editorial: Peter Owen (Londres i Chicago 1999, 2009). 358 pàg. Mida: 13,5*21,5 cm. Rústica. Preu: $23,95 (Amazon 2019). ISBN: 978-0-7206-1859-4

Fitxa 441. Il·lustracions diverses.: Dalt esq. Louey Webb, admirada per Dodgson. Dalt centre: Wilfred Dodgson, germà de LC. Dalt dreta: Stuard Collingwood, nebot
Baix esq. Nu propietat de Dodgson. Baix centre: pàgines tallades del diari de Dodgson.
Fes doble clic per ampliar.

376. IMATGES D’ALÍCIA PER A ADULTS

Fitxa 440. Portada

El llenguatge està ple d’eufemismes. Una pel•lícula per a adults vol dir porno. En els llibres és més complicat. Hi ha llibres per a infants i llibres per a adults, i entre aquests n’hi ha per a adults tout court, i llibres per a adults-adults, és a dir, els porno. Aquesta acepció no és inclosa als diccionaris que he consultat. Aquest llibre d’imatges d’Alícia per a adults és simplement un llibre d’il•lustracions, que l’editor deu haver cregut que no agradarien els nens, per avorrits, no perquè siguin picants -un altre eufemisme.

La moda que ha vingut els anys recents per fer dibuixar i pintar els adults, per tal que es relaxin, ha generat de tot: mandales, llibres de retallar, unir mil punts, i mil manualitats més, algunes sense tema concret, però moltes amb tema. I, entre aquestes, hi ha diverses edicions relacionades amb l’Alícia. Vegeu, per exemple, els mandales d’entrades anteriors [+] i [+].
Però si el que vols és alguna cosa d’Alícia per a adults-tu-ja-m’entens, pots mirar aquí [+].

Fitxa 440. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar


L’àlbum d’aquesta entrada consta d’unes vint-i-cinc imatges del món d’Alícia, força edulcorades totes, obra de Jade Summer [+], que suposo que deu ser un pseudònim.Té dotzenes d’àlbums per acolorir, de tots els temes. I els seus fans poden acolorir una pàgina i enviar-li. Les que li agraden les penja del web. N’ hi ha unes quantes de sirenes que podriem dir-ne descocades, si és que algú sap què vol dir aquest terme a aquestes alçades. Altres fans comenten que són il•lustracions gorgeous.

Si et compres el llibre, et compres també accés al pdf digital amb el mateix contingut.

Ho ha editat en règim de print-on-demand l’editorial Fritzen Publishing LLC, que només publica els llibres de Jade Summer. No diu on és ni cap referència. El llibre és imprès a Delaware, estat opac dels USA des del punt de vista fiscal i financer.

Fitxa 440
Títol: Alice in Wonderland. The Adult Coloring Book. Contingut: llibre de dibuixos per a acolorir. Autor: Jade Summer. Idioma: anglès. Editorial: Fritzen Publishing (Middletown, DE, USA 2018). 28 pàg. sense numerar. Mida: 21,5*28,5 cm. Rústica. Preu: $7,99 (Amazon 2019). ISBN: 978-1-984010377

Fitxa 440. Cotraportada

375. ALÍCIA D’ADVENT

Capçalera del blog. Fes clic per ampliar


La professora Inés Rosado és mestra d’anglès per a primària a una escola de Sabadell. Està connectada amb tot el món, participa a molts projectes i té molta activitat de blogs i altres eines. Té un blog denominat “Alice in Wonderland for primari ELF“, que té per subtítol “This is a blog to make you ‘curioser and curioser’[+] Val molt la pena passar-hi una estona. Una de les activitats que ha fet és un calendari d’Advent sobre l’Alícia. [+].

La Reina, en un segell. Fes clic per ampliar


Els calendaris d’Advent són aquells calendaris que van de l’1 al 24 de desembre, i cada dia has d’obrir una porteta o una capseta, i a dins hi ha alguna cosa, un objecte o llaminadura, especialment de xocolata. Però també hi poden haver minijoguines, cromos o enganxines.

Copio de la Viquipèdia que el primer calendari d’advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d’Advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, a cada una de les quals normalment hi havia un personatge religiós dibuixat, com per exemple un sant o la Mare de Déu, que cada dia s’havia d’enganxar al calendari. Les variants actuals són infinites: a un palau de Salzburg hi ha vint-i quatre finestres numerades que es van obrint una cada dia, a una hora fixa, i a dins hi surten personatges reals fent escenes nadalenques. Playmobil i Lego venen les seves caixes. Moltes escoles fan manualitats per fer el seu calendari al llarg de novembre, i després el van obrint al llarg de desembre… excepte la casella del dia 24, que els nens ja són a casa. I aquest any no l’obriran ni el 21 ni el 22 ni el 23, perquè són cap de setmana.

El Temps. Fes clic per ampliar


Per ser estrictes, com sempre som a aquest blog, hem de recordar que el període litúrgic de l’Advent catòlic correspon estrictament al període entre els quatre diumenges just abans de Nadal, en que els fidels esperen la vinguda de Jesús. Per tant l’Advent pot començar entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, i acabar en un diumenge entre el 18 i el 24 de desembre. Però ¿a qui li importa que l’Advent pugui tenir 22 o 29 dies, segons l’any? És més senzill fer calendaris d’Advent de 24 dies, començant sempre l’1 de desembre i acabant el 24, i tema sanjat, que deia aquell president del Barça.

El calendari d’Advent de l’Alícia s’ha fet amb una eina informàtica gratuïta que pots usar per fer el teu propi calendari d’Advent, amb les fotos que vulguis. Aquí tens l’enllaç: [+].

Gràcies, Inés, per la teva aportació al blog. I bon Nadal.

El Barreter, força hippie

374. ALÍCIA FOSCA

Fitxa 439. Portada

A la portada d’aquesta novel•la hi diu una de les frases del poema Jabberwocky: “Beware the claws that catch…“, és a dir, vigila les urpes que atrapen… Van mal dades. La taca de sang de l’ull del Conill n’és el segon indici. I el subtítol ens parla d’un “viatge psicòtic a través dels budells de la màgia i la bogeria“.

Si no fos que hi ha un compromís amb el blog, ja hauria acabat aquí el comentari. Però alguna cosa s’ha de dir. A la contraportada ens informen que una noia rossa és a l’hospital de Ciutat Vella. Hi ha un incendi, i s’escapa; i algú més, algun ésser paorós, s’escapa amb ella. Després d’una fugida dramàtica a través d’un riu d’aigües pútrides i pestilents -ho diu el text- arriba a l’altra riba. Arriba al cor de la Ciutat Vella, on es troba amb el Conill. I…

I no en sé més, perquè vaig parar de llegir.

Christina Henry [+] té una mina d’or amb les novel•les fantàstiques i de por relacionades amb l’Alícia. Té la que comentem, una sobre la Reina Vermella, una sobre l’altra banda del mirall, i moltes altres de la sèrie Black: Black City, Black Spring, Black Hearth… A totes les portades hi surt sang o violència.

Tot aquest subgènere l’edita Penguin a través d’un segell editorial denominat ACE. Ho classifiquen dins de la fantasia. De fantàstic, o de fantasmal.

Deixem-ho aquí.

Fitxa 439
Títol: Alice. Contingut: novel•la negra. Autor: Christina Henry. Idioma: anglès. Editorial: ACE (Penguin, New York 2015). 290 pàg. Mida: 13,5*20 cm. Rústica. Preu: $16.00 (Amazon 2019). ISBN: 978-0-425-26679-3

Fitxa 439. Contraportada