111. L’SNARK ERA EL MERMA, VET ACÍ

Portada. Fitxa 158.

“The Hunting of the Snark” és una de les darreres obres de Lewis Carroll, escrita el 1874 i publicada el 1876. És un poema sense sentit, i, com uns comentaristes de l’època van dir, “descriu amb humor infinit, el viatge impossible d’una tripulació improbable, per trobar a una criatura inconcebible“. Nou personatges estrafolaris, amb noms i oficis que en anglès comencen amb la lletra B (butcher, baker, bellman, broker, banker… i fins i tot un beaver (castor !)), persegueixen un misteriós animal denominat Snark, del que no se’ns donen pistes. Van navegant per l’oceà, del que en tenim un mapa, tot ell en blanc, una broma de Carroll. I el poema acaba amb un vers absurd, que sota l’aparença de voldr-ho aclarir tot, ho deixa en l’absoluta foscor:

“because the Snark, was a Boojum, you see”

És un estirabot, que em recorda un acudit que explicava en JG ara fa cinquanta anys, i que acabava dient: “i es que no era en Pifa“. Estalvio al lector l’acudit, que era dolent. Sembla que Carroll va començar a escriure el poema per aquest darrer vers. No va voler mai donar el darrer significat del poema, si és que en tenia algun, però en una ocasió va deixar entreveure que era una alegoria de la cerca de la felicitat. Potser s’ho va inventar en aquell moment, forçat per la pregunta.

Fitxa 158. Il·lustració interior d’Henry Holiday. Fes clic per ampliar

L’il•lustrador de l’Snark va ser Henry Holiday (Londres 1839 – 1927). Era un il•lustrador i pintor conegut de Carroll. Treballava en l’estil dels pre-rafaelites, moviment artístic realista de Londres del sigle XIX que abogava per tornar al Quattrocento i rebutjar les idees de l’escola de Rafael. Els dibuixos fets per a aquest llibre són detallistes, El llibre és molt curt, ha estat editat infinites vegades i Martin Gardner en va fer un dels seus llibres anotats: “The Annotated Snark“, de 1982, que no tinc. A l’edició present hi ha diverses fotografies de Carmela Llobet, diguem que surrealistes com el poema.

La traducció al català és d’Amadeu Viana, de qui ja s’ha comentat en aquest blog la seva traducció de l’Alícia del mirall [+]. La traducció de Viana està molt bé, funciona per ella sola, resisteix perfectament la comparació amb el text anglès original. De fet Viana va per lliure, com afirma des del títol: es tracta d’una imitació de l’Snark, no només d’una traducció. Sap que la traducció de poesia és un problema insoluble: o es manté el significat el més exacte possible, o es manté la sonoritat, o es manté la mètrica, però no tot alhora. És una traducció radicalment diferent de les òperes de Wagner de Joaquim Pena dels anys 20 i 30 del segle XX: en Pena traduia perquè els assidus a l’ópera tinguéssin el llibret i anéssin seguint l’òpera en directe, i mantenia la llargària dels versos i fins i tot la rítmica de les paraules. Les seves traduccions són plenes d’ous: traduia “Ou !”, arcaïsme d'”Escolta!” quan en alemany el text deia “Hör!“, monosil•làbic.

Mapa de l’oceà. Fitxa 158. Fes clic per ampliar.

Una altra cosa és en Sagarra traduint la Divina Comèdia del Dante:

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
ché la diritta via era smarrita
Ah quanto a dir qual era cosa è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinnova la paura!

Al bell mig del camí de nostra vida
vaig retrobar-me en una selva obscura
del dreturer vial la passa eixida
Ai, dir com era serà feina dura
tot aquell bosc salvatge, i aspre, i fort
que al pensament renova la paüra !.

Manté la sonoritat i moltes paraules: de l’italià és relativament senzill, aparentment.

Vegem aquest altre exemple.

That time of year thou mayst in me behold
When yellow leaves, or none, or few, do hang
Upon those boughs which shake against the cold,
Bare ruined choirs where late the sweet birds sang.

En mi aquell temps de l’any podries veure
en què ja no hi ha fulles o, grogues, unes quantes
pengen de branques que en el fred s’agiten,
cors nus, en runes, on cantaven ocells dolços.

Són els sonets de Shakespeare traduits per Marià Manent (o per tants altres). Ja no és possible de mantenir la sonoritat ni les rimes, però sí encara el ritme i el sentit.

Però traduir l’Snark, que no té sentit en ell mateix? Com traduir coses sense sentit, de manera que siguin sense sentit, però amb sentit en el nou idioma? Aquest és el repte a que s’enfronta Amadeu Viana, i se’n surt molt bé, per a mi. Aplica el que en el pròleg n’hi diu article 421 del Codi: “no se t’acudeixi traduir en versos de la teua llengua versos d’un altre poeta d’una altra…(però)… si construeixes una imitació pots fer versos en la teua llengua com els versos d’un poeta en una altra“. N’ha fet una imitació, com diu en el títol. Vegeu-ne les estrofes reproduides.

Comparació del text anglès i la traducció-imitació de Viana. Fes clic per ampliar

El vers final del poema és traduit així:

“Pel fet que era el Merma un Empor, vet ací”.

I ens quedarem sense saber què és un Snark, un Boojum, el Merma o un Empor.

Tot i que…

… tot i que a l’any 1978 es va presentar a Mallorca, a càrrec de Putxinel•lis Claca (Joan Baixas i Teresa Calafell) l’espectacle de titelles gegants “Mori el Merma“, amb escenografia i dissenys dels titelles de Joan Miró. L’espectacle es va representar al Liceu de Barcelona, a París, Londres, Nova York i Sydney, al llarg de dos anys.

Qui era el Merma ? Sembla que Joan Miró volia representar amb el seu llenguatge l’obra d’Alfred Jarry Ubú Roi, que ja havia il•lustrat en diverses ocasions. El Merma seria l’Ubú, un dictador covard. Per tant, no es va dubtar que es referia a Franco, naturalment.

No sembla que Carroll es referís a Franco amb el seu Snark. Faltaven 16 anys perquè nasqués…

FITXA 158
Títol: The Hunting of the Snark. La caça del Merma. Contingut: The Hunting of the Snark traduit en edició bilingüe, amb il•lustracions.
Idioma: anglès i català. Il•lustracions: Henry Holiday. Fotografies: Carmela Llobet. Traducció: Amadeu Viana
Editorial: Pagès editors, Biblioteca de la Suda, Lleida, 1999. Mida: 24*15 cm, tapa tova. 107 pàg. Preu: 7,50 € (Agapea-AbeBooks) ISBN: 84-7935-634-0

Cartell de “Mori el Merma”, Liceu 1978.