135. MARTIN GARDNER, CAÇADOR DE SNARKS

Portada fitxa  181. Il:lustració d'Henry Holiday.

Portada fitxa 181. Il:lustració d’Henry Holiday.

Aquest post es dedica a Martin Gardner (Tulsa, OK, 21 d’octubre de 1914 – Norman, OK 22 de maig de 2010) en conmemoració del centenari del seu naixement. És una versió més carrolliana i en català del post publicat a SciLogs avui mateix [+].

Martin Gardner va ser un escriptor molt conegut de la secció Mathematical Games de la revista Scientific American entre 1956 i 1981. La revista Investigación y Ciencia, que es publica a Barcelona des de 1976, i n’és una traducció modificada i ampliada, li va publicar mensualment la secció Juegos Matemáticos fins el 1981. Gardner també va ser un escèptic obstinat, lider en la lluita contra les pseudociències, com la cienciologia, la dianètica,el creacionisme, els OVNI’s, la percepció extrasensorial, o les creences de moda en el seu moment, i va mantenir polèmiques amb molts xerraires que avui ningú recorda però que llavors tenien influència en la població, com Harold Fletcher o Charles Fort. Uns altres xerraires van seguir, immunes a les crítiques, com Rudolf Steiner, amb les seves teories biodinàmiques, de notable influència en els pagesos europeus actuals i en un grup d’educadors seguidors del mètode Waldorf. Gardner va ser un dels fundadors del CSICOP (Comitè per a la Recerca Científica del Paranormal) [+], que publica la seva revista Skeptical Inquirer, on Gardner va col•laborar fins a 2002. Un resum de les seves crítiques fins a 1981 pot trobar-se en el seu llibre “La ciencia: lo bueno, lo malo y lo falso“, traduït per Alianza.

Potser pugui sorprendre que Gardner fos crític amb les religions com a organització però no amb la filosofia teista, inspirada en els textos de Miguel de Unamuno (!), i es considerava seguidor del misterianisme, filosofia basada en idees de Chomsky (!), que distinguia entre problemes, resolubles per la ciència, i misteris, no resolubles.

Però el camp en el que el coneixem els carrollians, i que ja ha estat glossat en aquest blog, és el de les edicions anotades d’obres literàries. Recordem la seva The Annotated Alice (1960) [+], More Annotated Alice (1990) [+]; i The Annotated Alice. The definitive edition (1999) [+] als seus 85 anys. Però també va anotar el Màgic de Oz d’L.Frank Baum (1957 i 1994), El Vell Mariner de Coleridge (1965); El Pare Brown de Chesterton (1987) i obres de H.G.Wells i altres autors. També Isaac Asimov va fer els seus “pinitos” en aquest gènere, amb els seus Viatges de Gulliver anotats, de Jonathan Swift, que em van servir per un post en català, de títol aparentment procaz: “La ciència catalana, Laputa?[+].

The Hunting of the Snark, també de Carroll, és potser l’obra més misteriosa de les que Gardner va anotar, en diferents edicions, la primera de 1962 i la definitiva en 2006 (a 92 anys). Varem comentar l’Snark en un post anterior [+] en que Amadeu Viana ens presentava l’edició bilingüe anglès-català, amb brillants adaptacions. L’Snark anotat de Gardner segueix l’estil de les obres d’aquest autor: exhaustiu, brillant, detallista, ple d’anotacions addicionals… En aquest cas, l’edició definitiva, amb els dibuixos originals de Henry Holiday, i una important introducció d’Adam Gopnik [+] (Filadèlfia 1956), escriptor, comentarista literari a The New Yorker i col•laborador de la BBC. A més aquesta edició conté un dibuix, no publicat a les edicions anteriors, d’un Boojum, també de Holiday, i reproduit en aquest post.

Com a complements el llibre, entre altres, conté les il•lustracions que Peter Nevell va fer de l’Snark; una llarga paròdia d’una reflexió filosòfica sobre l’Snark, a càrrec d’un tal Snarkophilus Snobbs, pseudònim; una seqüela de l’Snark a càrrec de J.A.Lindon, una llarguíssima bibliografia sobre Carroll, les Alícies i l’Snark; discos, versions teatrals, tota mena de derivats leteraris … totes les edicions fetes en tots els idiomes de l’Snark (41 en anglès, i 49 més en 14 idiomes) fins a 2006. Però no hi surt la traducció d’en Viana, de 1999. Serà perquè potser el van indexar amb el títol català que en lloc de dir-ne Snark n’hi diu Merma?.

Hi ha diverses traduccions de l’Snark a l’espanyol, quasi totes de Llatinoamèrica. Una interessant traducció és la de Luís Maristany (1937-1992), inclosa a un llibre conjunt amb les dues Alícies. Les traduccions de Maristany ja s’han comentat reiteradament aquí [+], [+]. La seva traducció de l’Snark és literària, forçosament rebuscada per satisfer al màxim l’original. És una traducció que té vida pròpia, podriem dir-ne. La seva frase final és traduida així: “… porque el Snark -sabéis- no era más que un Bujum.

Dibuix no publicat d'un Boojum, segons Holiday. Fes clic per ampliar.

Dibuix no publicat d’un Boojum, segons Holiday. Fes clic per ampliar.

El llibre ha estat publicat a l’editorial Vintage Español, editorial de Random House Inc (New York) com a coedició entre Random House Inc. i Random House Mondadori SA (Barcelona), i és catalogada als EUA. El 2010 la mateixa traducció havia estat publicada per Random House Mondadori a Barcelona, i el 1999 l’havia publicat Plaza y Janés (Barcelona), Óptima (2000) i Edhasa (2002). Sí, una mica liat…

Martin Gardner no ens explica el què és un Boojum, perquè Carroll no en dóna pistes, ni sabia què era. Lingüistes famosos han intentat esmicolar la ment de Carroll per trobar-hi algun sentit, però els resultats no els són convincents.

Però avui els Boojums sí que existeixen i se sap què són. En l’heli-3 superfluíd, un curiós i raríssim líquid que està a unes mil•lèsimes de grau sobre el zero absolut, un Boojum és una estructura geomètrica que apareix espontàniament a la seva superfície i s’esvaeix amb facilitat, alterant les propietats del fluíd. El nom va ser inventat per D.Mermin [+] el 1976, i s’ha consolidat el seu ús en la comunitat científica. Un cop més la terminologia literària fecunda la científica, com va passar amb els quarks, nom que Gell-Mann va proposar (1964) a partir d’un vers de James Joyce, malgrat que Feynman havia suggerir en va (1969) que es diguéssin partons, en honor a la cantant de country Dolly Parton, de la que era admirador (i un servidor també).

FITXA 181
Títol: The Annotated Hunting of the Snark. The Definitive Edition. Contingut: The Hunting of the Snark anotat i amb molts annexos.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll i comentaris de Martin Gardner. Introducció d’Adam Gopnik. Il•lustracions: Henry Holiday.
Editorial: W.W.Norton & Company, New York-Londres (2006). Mida: 24*18,5 cm, tapa dura i coberta. 155 pàg. Preu: $18,78 (Amazon 2014) ISBN: 978-0-393-06242-7

FITXA 182
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. La caza del Snark. Contingut: Alice in Wonderland, Down the Rabbit Hole i The hunting of the Snark traduits, i un “dossier sobre Alicia”
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. L’Snark no té il·lustracions. Traducció: Luís Maristany (1986)
Editorial: Vintage Español (Random House), New York (2011). Mida: 20,5*13 cm, tapa tova. 383 pàg. Preu: $13,95 (Amazon 2013). ISBN: 978-0-307-74514-9

FITXA 183
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. La caza del Snark. Contingut: Alice in Wonderland, Down the Rabbit Hole i The hunting of the Snark traduits, i un “dossier sobre Alicia”
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel, parcialment acolorides en blau. L’Snark no té il·lustracions. Traducció: Luís Maristany (1986)
Editorial: Editorial Óptima, Barcelona (2000). Mida: 22,5*16,5 cm, tapa dura i sobrecoberta. 317 pàg. ISBN: 84-89693-83-8

Portada fitxa 182. Il·lustrador de la coberta: Katya Mezhibosvskaya

Portada fitxa 182. Il·lustrador de la coberta: Katya Mezhibosvskaya

Portada. Fitxa 183.

Portada. Fitxa 183.

6 comments on “135. MARTIN GARDNER, CAÇADOR DE SNARKS

  1. […] de SciLogs [+], on destaco les tres facetes de la seva vida, i un post al meu blog de les Alícies [+], on enm centro en la darrera de les obres carrollianes que va fer: “The Hunting of the […]

  2. […] entre els autors o comentaristes, el tantes vegades vist Martin Gardner (la darrera aquí [+], John Lennon (citat a l’entrada anterior [+]), Borges [+]. Virginia Woolf, a la fitxa de […]

  3. […] la Sylvie and Bruno (encara no comentada en aquest blog, i la mandra que em farà), l’Snark [+], Phantasmagory [+], els diversos contes, i tots els versos que va escriure, començant pels més […]

  4. […] anotat per Martin Gardner, que ja es va comentar en la seva edició definitiva de 2006 [+]. Aquesta primera edició és molt més breu, amb notes molt menys elaborades. És de 1962, poc […]

  5. […] a les Alícies i a l’Snark han estat reiteradament citades i elogiades a aquest blog [+],[+]. Però Martin Gardner té també una edició, ja una mica antiga, on recopila jocs, cartes, […]

  6. […] de l’Snark a l’espanyol. Hem vist al blog la de Marta Olmos [+], Luís Maristany [+], Eduardo Stilman [+], i la darrerament comentada d’Adolfo Sarabia [+]. Hi ha a més la […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s