38. ESCULTURAL ALÍCIA

He vist a l’entrada de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona una escultura blanca pàlida de l’Alícia. Veig que forma part d’una exposició col•lectiva temporal (que ja ha acabat) que la UB ha organitzat amb la Fundació Sorigué, i en que hi participen amb una obra cadascun els artistes Bill Viola, William Kentridge, Marco Brambilla, Kiki Smith, Leonard McComb, Kuo I Chen i Marina Alexeeva. La Fundació Sorigué és radicada a Lleida, i fa exposicions temporals molt interessants, com la darrera d’Antonio López.

Seer (Alice I) a la UB, comparada amb el dibuix de Tenniel

Seer (Alice I) a la UB, comparada amb el dibuix de Tenniel

L’escultura de l’Alícia té per títol Seer (Alice I) i és feta per Kiki Smith. És de bronze amb pàtina de pintura blanca, de 158,8 x 152,4 x 111,8 cm, una peça gran i pesada. Busco dades de l’artista i em trobo amb aquesta escueta ressenya a la Viquipèdia en català:

Kiki Smith (18 de gener de 1954- Nuremberg, Alemanya) és una artista alemanya, relacionada amb el moviment del feminisme i el Body Art. La seva obra està impregnada de significat polític, fent servir les representacions tradicionals de les dones eròtiques d’artistes masculins, i exposant sovint els sistemes interns biològics de les dones com una metàfora dels problemes socials ocults. La seva obra també reflexiona sobre temes com el naixement i la regeneració

No acabo de veure la relació de la pobre Alícia amb el feminisme, el body art –tatuatges, piercings, escarificacions i altres primitives formes d’autotortura, Déu-nos-en-guard-, el significat polític, les representacions tradicionals de les dones eròtiques d’artistes masculins, els sistemes biològics interns de les dones, el naixement i la regeneració… Hauré de buscar més.

Miro un fulletó que hi ha al costat de l’escultura i hi llegeixo que “… ha cercat sempre de representar diferents aspectes de l’anatomia humana, especialment la femenina, i, amb el temps, ha anat eixamplant aquesta visió afegint-hi elements més subjectius, simbòlics, metafòrics, polítics i religiosos que subratllen l’accent marcadament espiritual de tota la seva producció“.

Seer (Alice II) i Kiki Smith (2005)

Seer (Alice II) i Kiki Smith (2005)

Coïncideix amb la Viquipèdia en tres paraules o conceptes: política, femení, anatomia. Però de l’Alícia, ni rastre. Segueix el fullet:

Tot i que a l’inici va ser encasellada com a artista del feminisme. Kiki Smith tracta el tema del cos de la dona, i en general els temes femenins, des d’una perspectiva oberta que s’allunya del merament ideològic per incorporar-hi la quotidianeitat, el domèstic i la memòria individual, valent-se de signes extrets de faules, històries, contes i relats de tradició oral

Ja s’acosta l’Alícia, sembla.

A Seer (Alice I), l’artista pren com a referència el personatge d’Alicia en el país de les meravelles i parteix de la mateixa imatge que va fer servir John Tenniel per il•lustrar la coneguda obra de Lewis Carroll. L’obra representa un cap desproporcionat que al•ludeix als moments en què, en el conte, el personatge creix o s’encongeix. La pàtina blanca que cobreix el bronze amb què està feta l’escultura hi atorga una sensació de fragilitat i tendresa.
En aquesta obra, l’artista tracta l’aspecte femení des del sentit de la màgia i la fantasia, visió que contrasta enormement amb la imatge sofisticada, manipuladora i aparentment “alliberada” que la moda i els mitjans de comunicació americans promouen
“.

Bé, si el/la comentarista ho diuen… Però jo penso que al conte, a l’Alícia no se li fa gran o petit el cap en cap moment. El coll sí: en una ocasió li creix i un colom la confon amb una serp. Però el cap li creix o se li redueix sempre simultàniament a tot el cos. També al capítol II hi ha un dibuix on el coll li creix, malgrat que al text no es parla de que sigui el coll, sinó tota la figura, la que creix.
La literatura sobre l’art -qualsevol art- em resulta molt difícil de comprendre. Massa subjectiva, massa paraules evocadores que no permeten fer-se una idea de què volia expressar el crític… que gairebé mai em sembla crític, tal com jo entenc el que vol dir crític. No sé, deu ser la deformació científica. Pel que fa als títols de les obres, em passa més o menys el mateix. L’obra es diu Seer (Alice I). Efectivament és Alícia. Però seer (vident, visionari/a), per què?

La figura de Tenniel que més s’assembla amb les escultures de Kiki Smith és la nº 6 d’Alice in Wonderland, al capítol II. I, de fet, no s’assemblen gaire. La proporció entre el cap i el cos és normal en Tenniel.

A pool of tears de Kiki Smith (2000). Fes clic per ampliar.

A pool of tears de Kiki Smith (2000). Fes clic per ampliar.

La fugida dels ocells, de Kiki Smith (2000). Fes clic per ampliar.

Come Away from Her de Kiki Smith (2004). Fes clic per ampliar.

No és aquesta la única obra de Kiki Smith referida a Alícia. Hi ha una Seer (Alice II), reproduïda aquí amb la mateixa artista, del 2005. I hi ha diversos gravats (2000) sobre episodis d’Alícia, de la que aquí se’n mostren dos. Un del capítol II, la piscina de llàgrimes; l’altre gravat és del capítol III, quan els ocells fugen en el moment que Alícia explica que té una gata que caça ocells i se’ls menja. No hi ha dibuix de Tenniel de cap d’aquests episodis.

Entre 1 de novembre de 2011 i 29 de gener de 2012 es va fer una important exposició a la Tate Liverpool sobre l’obra de Lewis Carroll i les influències que ha tingut sobre diversos artistes, com Salvador Dalí, René Magritte o Kiki Smith. Hi tenia els gravats citats abans. (Vídeo de l’exposició, comentari de l’exposició)

De la producció de Kiki Smith, les obres sobre Alícia són les més amables i menys truculentes…

Anunci de l'exposició de la Tate Liverpool

Anunci de l’exposició de la Tate Liverpool

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s