244. ALÍCIA LADINA PERÒ NO MÚRRIA

Fitxa 300. Portada.

Fitxa 300. Portada.

El joc de paraules que es suggereix al títol no és exacte, d’acord amb les definicions dels diccionaris normatius. En català existeix ladí, com a sinònim de dues llengües d’Europa central: l’engadinès, i el retoromànic. L’engadinès és el retoromànic parlat a la vall d’Engadina, una preciosa vall suïssa on hi ha Sankt Moritz/San Murezzan. I retoromànic és, al seu torn, la llengua parlada a la Suïssa occidental i a algunes valls del nord d’Itàlia- que també es pot dir romanx o rumantsch grischun: és la integració de cinc dialectes retoromànics suissos dels Grisons, oficial des de 2001, i que s’ensenya a les escoles des de 2010. Retoromànic és també la denominació d’un conjunt de dialectes parlats a diverses valls de les Dolomites, que, a diferència del rumantsch grischun, s’aniran perdent perquè a Itàlia no s’esforcen a mantenir-los. Per constatar-ho, n’hi ha prou amb caminar pels pobles d’ambdues zones i parlar amb els residents.

En castellà, ladino vol dir moltes coses: com a adjectiu, vol dir astuto, sagaz o taimado. I, pel que fa a idiomes, vol dir retoromànic del Tirol, llengua religiosa dels sefardites, i judeocastellà/judeoespanyol(acepció que no té en català). El joc de paraules del títol seria, doncs, en castellà, “Alícia retoromànica però no taimada“. Que dificil és traduir els acudits lingüístics…

A la portada del llibre diu que és traduida al ladino. En català aquest idioma es diu judeocastellà [+], però en judeocastellà té diversos noms. El principal és ladino, però també se’n diu djudeo-espanyol, sefaradi, djudezmo, djidio, djudio, espanyolit i espanyol; el terme haquitía es refereix al dialecte del judeocastellà parlat al Nord de l’Àfrica, especialment a Marroc. El dialecte de l’àrea d’Oran a Algèria és anomenat tetuani o tetauni, de la ciutat marroquina de Tetuan. En hebreu, la llengua és anomenada spanyolit.

No és oficial a cap de les regions on es parla, que són l’actual estat d’Israel (uns 100000 parlants), Turquia (uns 10000) i poblacions esparses a altres llocs. Aquesta llengua va tenir origen en l’expulsió dels jueus espanyols del 1492, que els va portar al nord d’Àfrica, als Balcans, i a Turquia i l’Orient Mitjà, i era parlada pels jueus sefardites –Sefarad vol dir Espanya en jueu- Abans hi havia hagut l’expulsió dels jueus de la Corona d’Aragó el 1391, i es dubta de si parlaven un altre idioma, el judeocatalà, dit també catalànic. És un tema no tancat perquè alguns investigadors afirmen que aquest idioma no ha existit mai.

El judeocastellà és, en la variant usada en la traducció present, un clar derivat de l’espanyol amb incrustacions de l’hebreu, el francès i altres idiomes, i és totalment comprensible per un coneixedor de l’espanyol, com es pot constatar del fragment reproduït al blog. Per escriure’l s’ha usat tradicionalment l’alfabet hebreu, com fa el jiddisch, però en una variant denominada rashi. El judeocastellà no és oficial a cap país. Té actualment una Autoridad Nasionala del Ladino, amb seu a Jerusalem i pàgina a Facebook en caràcters hebreus, un Diksionario de Ladino a Internet, i altres iniciatives.

Fonològicament es parla com es parlava el castellà medieval, amb sons sibilants i fricatives sonores, que el castellà actual ja ha perdut. Pel que fa a l’ortografia amb caràcters llatins, hi ha diverses propostes sobre la forma d’escriure el judeocastellà: intentant la màxima similitud amb el castellà modern, mantenint l’ortografia de 1492, o creant-ne una de nova amb aportacions de diferents idiomes.

El traductor de l’Alícia és Avner Perez o Peretz. És un dels principals estudiosos i traductors al judeocastellà, autor del Diksionario de Ladino en Internet, i de la traducció de l’Odissea d’Homer, junt amb Moshe’ha-Elion (2011). El llibre l’ha editat Evertype, ben coneguda [+] per les seves edicions en idiomes impossibles, seguint les seves pautes: sense més pròleg que un parell de pàgines al començament, i amb les il•lustracions originals de Tenniel.

Fitxa 300
Títol: Las Aventuras de Alisia en el Paiz de las Maraviyas. Contingut: Alice in Wonderland traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Prefaci: Avner Perez. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: judeocastellà. Traductor: Avner Perez. Editorial: Evertype (Éire 2014). Rústica . Mida: 22*14 cm. 126 pàg. Preu: $15,95 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-78201-061-6

Fitxa 300. Poema del capítol XII.

Fitxa 300. Poema del capítol XII.

2 comments on “244. ALÍCIA LADINA PERÒ NO MÚRRIA

  1. martinrinconbotero ha dit:

    Muy interesante. Pero esa ortografía produce algo de dolor en los ojos. Me pregunto cuál es el criterio para no usar la ortografía medieval que seguramente es apta para este texto? Disho: dixo, deshes: dexes, etc.

    • Claudi Mans ha dit:

      Pues no sé qué decirle. No soy experto, ni tengo criterio para decidir entre una ortografía u otra. Quizá la Autoridad Nacionala del Ladino de Jerusalén podría aclararlo…
      Gracias por seguir el blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s