189. ALÍCIA AL MADRID DELS ANYS VINT

Portada de la carpeta de la present edició.   Fitxa 240.

Portada de la carpeta de la present edició. Fitxa 240.

La Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), que té la seu central a Ciudad Real, ha fet una edició facsímil magnífica d’una Alícia. Es tracta d’una de les primeres edicions que es van fer a Espanya. És una adaptació resumida, feta per un traductor o adaptador que no consta a l’edició, de la primera edició absoluta d’una Alícia a Espanya, que ja era resumida d’entrada. Aquesta primera edició va ser publicada en forma de vuit lliuraments a la revista juvenil madrilenya Los Muchachos. Semanario con regalos. Va apareixer entre el 15 de novembre de 1914 i el 5 de gener de 1916, amb il•lustracions de Fernando Fernández Mota, un pintor de Ceuta . Juan Gabriel López Guix ho té ben estudiat [+]

A l’edició que es presenta, hi ha un conjunt de magnífiques il•lustracions tricolors, que segueixen l’estètica del moment que es va editar el llibre, el final de l’Art Nouveau, el que aquí es va dir modernisme i que ja estava sent substituit pel noucentisme i l’art déco. Les il•lustracions són de Joaquín Santana Bonilla [+] , tot i que no ho diu ni a la portada ni als crèdits. S’ha de buscar a l’índex de llibres de l’editorial i allà hi figura el nom. Joaquín Santana Bonilla fou un il•lustrador, dibuixant i pintor ben conegut per les seves obres en revistes satíriques i humorístiques de començament del segle XX a Madrid. Entre les figures d’aquesta edició n’hi ha dues a doble pàgina, d’una envergadura de 40*35 cm, una del berenar de bojos i l’altra del judici. Al fulletó que acompanya aquesta edició hi ha un detallat estudi d’Antonio Orlando Rodríguez sobre l’il•lustrador, sobre l’edició i sobre el context en que va ser editada l’obra. Antonio Orlando (Cuba 1956) és un escriptor, crític literari i guionista que actualment viu a Miami [+].

Fitxa 240. Pàgina doble d'il·lustració

Fitxa 240. Pàgina doble d’il·lustració

L’original del facsímil va ser editat per l’editorial Rivadeneyra, fundada per Manuel Rivadeneyra [+] el 1846, amb el nom de Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días, que va ser dirigida inicialment per Bonaventura Carles Aribau. S’acabà la primera tongada d’obres el 1888, i fou represa la col•lecció el 1905 per Marcelino Menéndez y Pelayo, fins el 1918, amb una tongada final el 1954. L’Alícia fou impresa sobre el 1921, formant part d’una biblioteca infantil de l’editorial Rivadeneyra, dins de la sèrie Fantasía. El llibre original es troba avui a la biblioteca del campus de la UCLM de Cuenca. L’edicióo consta del facsímil complet de 16 pàgines, dues de dobles, i d’un fulletó de les mateixes dimensions, de quatre pàgines. Tot dins d’una carpeta dissenyad per a l’ocasió. N’han fet una tirada de 1000 exemplars, que es poden comprar a través de la xarxa d’editorials universitàries d’Espanya [+].

Una pàgina de l'interior. Fitxa 240. Fes clic per ampliar.

Una pàgina de l’interior. Fitxa 240. Fes clic per ampliar.

Fitxa 240
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: facsimil de l’obra traduida i adaptada, il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Adaptador: no consta. Introducció: Antonio Orlando Rodríguez. Il•lustracions: Joaquín Santana Bonilla. Idioma: espanyol. Editorial: Rivadeneyra (Madrid, 1921), facsímil d’Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha (Ciudad Real 2015). Mida: 35*24 cm. 20 pàg. Rústica, amb carpeta. Preu: 30 € (online 2015). ISBN: 978-84-9044-159-6

Portada del llibret. Fitxa 240.

Portada del llibret. Fitxa 240.

188. ALÍCIA D’AQUINO

Portada fitxa 237. Il·lustracions d'Andrea d'Aquino.

Portada fitxa 239. Il·lustracions d’Andrea d’Aquino.


Llibre de prestigi -tapa dura, paper gruixut, moltes il·lustracions- editat per l’aniversari de l’Alícia. Conté l’obra completa, un poema de Dobson i il•lustracions d’Andrea d’Aquino.

Fitxa 237. Alícia plorant. fes clic per ampliar.

Fitxa 239. Alícia plorant. fes clic per ampliar.

Henry Austin Dobson (1840-1921) [+] fou un poeta anglès, crític i assagista força important. Va escriure un “proema” -pròleg-poema, una paraula-maleta que és al començament del llibre. Havia estat publicat a l’edició de l’Alícia il•lustrada per Rackham, del que n’hem vist diverses mostres, per exemple aquí: [+].

Fitxa 239. El barret del barreter. Fes clic per ampliar.

Fitxa 239. El barret del barreter. Fes clic per ampliar.

La novetat del llibre que presentem aqui són les il•lustracions d’Andrea d’Aquino. És una jove il•lustradora i directora d’art nascuda a New York, on viu. Aquest és el seu primer llibre. El seu estil és força barrejat, amb il•lustracions com collages, altres de surrealistes i altrea d’abstractes. Se’n pot veure una variada mostra a la seva web, aquí: [+]. Per descomptat no són il·lustracions per a nens. Em recorden una mica les de Kusama [+], no en l’estil sinó en la filosofia del treball.

Rockport Publishers [+] és un segell editorial del grup Quarto Publishing Group USA Inc. El segell està especialitzat a publicar novel•les clàssiques importants, amb il•lustradors nous de tot el món. També edita obres sobre disseny gràfic.

Com a detall curiós, a cadascun dels cantos del llibre hi ha una cita del text: “We’re all mad here” i un parell més.

FITXA 239
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: Alice adventures in Wonderland il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Poema d’Austin Dobson. Il•lustracions: Andrea d’Aquino. Idioma: anglès. Editorial: Rockport Publishers (2015). Mida: 23,5*19,5 cm. 245 pàg. Cartoné. Preu: $18,25 (Amazon, 2015). ISBN: 978-1-63159-075-7

Fitxa 237. L'eruga del bolet.

Fitxa 239. L’eruga del bolet.

Fitxa 239. El judici

Fitxa 237. El judici

Ampliació 28-4-18
S’ha publicat la traducció a l’espanyol d’aquesta edició il·lustrada per d’Aquino. L’editprial TresHermanasEdiciones ha usat la traducció feta per Andrés i Teresa Barba, ja comentada aquí: [+]. No hi ha els interessants pròlegs i comentaris d’Andrés Barba per a l’edició citada. L’editorial Tres Hermanas Ediciones [+] va néixer el 2015 per posar a l’abast traduccions de llibres notables, fetes per traductors especialitzats importants.

FITXA 373
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice adventures in Wonderland traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Andrea d’Aquino. Idioma: espanyol. Traducció: Andrés i Teresa Barba.Editorial: Tres Hermanas Ediciones (Madrid 2015). Mida: 23,5*19,5 cm. 245 pàg. Cartoné. Preu: 24 € (2018). ISBN: 978-84-944348-0-8

187. ALÍCIA MÉS ANOTADA ENCARA

L'Alícia anotada DeLuxe. Fitxa 238.

L’Alícia anotada DeLuxe. Fitxa 238.

Hem vist ja tres altres Alícies anotades per Martin Gardner: la primera, de 1960 [+], que va publicar quan tenia 46 anys. La segona, “More Annotated Alice[+], de 1988, als 74 anys, i la tercera “The definitive edition[+], del 2000, als 86 anys. I no podem més que reiterar el que es deia a l’entrada 45, comparant el comentari crític de Chesterton sobre la necessitat de fer comentaris als llibres, i l’opinió naturalment favorable de Martin Gardner.

Per què encara una altra Alícia anotada? Primer, per conmemorar els 150 anys. I després, perquè en quinze anys des de la darrera edició, hi ha més coses a afegir. Les successives edicions d’aquest llibre s’estan convertint així en una actualització del que es va coneixent sobre Alícia, Carroll i el seu entorn. L’ha expandit i posat al dia Mark Burnstein, president emèrit de The Lewis Carroll Society of North America.

Fitxa 238. El jardí meravellós, en estil art deco. Charles Robinson (1907). Fes clic per ampliar.

Fitxa 238. El jardí meravellós, en estil art deco. Charles Robinson (1907). Fes clic per ampliar.


Què hi ha de nou a aquesta edició? Nou en el sentit de que abans no s’hagués publicat mai, hi ha una foto inèdita de la mare de Lewis Carroll; més de cent notes noves o posades al dia respecte de l’edició de 1999; i una nova posada al dia del mateix Martin Gardner, de 1997, i publicada només a la revista Knight Letter, la revista de la societat citada abans. S’ha actualitzat també la filmografia de pel•lícules i DVD’s, amb dades fins a 2014. I hi ha un interesant prefaci de Mark Burnstein, on destaca la feina de Gardner el 1960, quan no hi havia ordinadors, wikipedia, internet, google ni correu electrònic: tot a base de biblioteques, trucades de veu i cartes postals.

I nou en aquestes edicions, més de cent il•lustracions, moltes de colors, i alguns de ja vistos en aquest blog. N’hi ha de Salvador Dalí [+], de Beatrix Potter (que no es van publicar mai), de Pat Andrea [+], de Ralph Steadman [+] i de molts altres clàssics: Tenniel, Rackham, Newell, les darreres de 2015. Hi ha, com a dada interessant, dues il•lustracions -una reproduida a sota- de Leonor Solans Gracia, filla de Modest Solans, traductor de les Aventures d’Alícia sota Terra en una versió que no tinc.

I nou en aquesta edició és que l’han imprès a la Xina.

L’editorial W.W.Norton & Company ja ha publicat 15 llibres anotats com aquest El darrer, The Annotated Little Women, el clàssic Mujercitas, que no vaig llegir mai perquè era de nenes.

Fitxa 236
Títol: The Annotated Alice. 150th Anniversary deluxe edition. Contingut: Alice adventures in Wonderland, Through the Looking-Glass il•lustrades, profusament anotades, amb quatre introduccions, filmografia i altres annexos. Autor: Lewis Carroll. Notes i introduccions: Martin Gardner. Introducció i ampliació de notes: Mark Burstein. Il•lustracions: totes les de J.Tenniel, i algunes de 44 il•lustradors més, en b/n i color. Idioma: anglès. Editorial: Norton (2015). Mida: 26*22 cm. 364 pàg. Cartoné i coberta. Preu: $39,95 (Via Amazon amb descompte $22,40) (2015). ISBN: 978-0-393-24543-1

Alícia petita, amb l'ombra de la clau. Il·lustració de Leonor Solans (2011)

Alícia petita, amb l’ombra de la clau. Il·lustració de Leonor Solans (2011)

186. ALÍCIA A SUSSEX

Portada fitxa 237.

Portada fitxa 237.

Aquest títol deixa fred a tothom. Si hagués escrit Alícia a Tauride només els que recordin que Ifigènia a Tàuride és una obra d’Eurípides haurien imaginat quin r ferent hi havia. Els que no sabien res dels Beatles no van entendre el referent de l’entrada 147 [+], Alice in the Sky with Diamonds. Però Sussex no és un referent per a ningú. Vegem d’on ve aquest títol.

Hans Carl Artmann (Viena 1921-2000) [+] va ser un escriptor vienès, més que austríac. Va escriure poemes i va fer traduccions al vienès. Efectivament, el vienès és un dialecte alemany de la família dels dialectes bavaresos, que té poca literatura, uns quants programes de Radio Wien, i poques traduccions, entre elles l’Alícia, que no tinc per ara [+]. Artmann, que també firmava com a Ib Hansen, va tenir una existència agitada i variada. Per exemple, va fundar l’Anti PEN Club, en protesta per com els escriptors del PEN Club treballen. Va traduir diverses obres, i va redactar paròdies d’obres famoses, com les de Dràcula i de Frankenstein. Aquesta darrera la va titular Frankenstein in Sussex (1974). Pel que he llegit, és un conte de disbarats, on Frankenstein (de fet, el monstre) pretén raptar l’Alícia i portar-la a una fàbrica subterrània on viu… Sussex és un comtat al sudest d’Anglaterra, i no tinc idea del per què Artmann posa el seu Frankenstein allà.

Doncs, uns quants anys més tard, Nicolas Mahler (Viena 1969) [+] agafa la història d’Artmann i la treballa. Mahler -no sé si té res a veure amb el compositor Gustav Mahler, que va néixer a Bohèmia i va morir a Viena- és un autor de novel•les gràfiques i il•lustrador de strips (les bandes còmiques dels diaris de tres o quatre vinyetes) que publica a importants diaris en alemany, com Die Zeit, o el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Ha rebut diversos premis. Mahler ha arribat a adaptar a còmic l’enorme novel•la “L’home sense atributs” de Robert Musil, un totxo en dos volums de més de mil cinc-centes pàgines del que estic a la meitat, i ja fa anys que hi estic i avança poc… La vaig començar perquè vaig llegir una crítica de que era “la millor novel•la del segle XX”. Jo no diria tant, per ara.

Fitxa 237. El Conill Blanc i les seres erudites cites. fes clic per ampliar.

Fitxa 237. El Conill Blanc i les seres erudites cites. fes clic per ampliar.


El llibre que comentem aquí és una novel•la gràfica inspirada en les Alícies i en el Frankenstein in Sussex. L’Alícia cau a un cau, que és la xemeneia d’una fàbrica subterrània on es troba amb el Conill Blanc, que està buscant llibres, i amb altres personatges coneguts, en una espècie de baixada progressiva que pot arribar a recordar, de molt lluny, l’Infern de la Divina Comèdia de Dante. Al fons de tot, hi ha el monstre de Frankenstein amb qui Alícia hi manté un diàleg diguem-ne surrealista. Finalment pot escapar-se per un riu subterrani amb un submarí tripulat per la Mare Neu (Frau Holle, un personatge força repulsiu d’un conte dels germans Grimm, tot i que aquí és una noia agradable). El llibre està ple de cites de Voltaire, Cioran, Nietszche, Tolstoi…Tot plegat, una bogeria hiperculta.

L’estil de dibuix és molt esquemàtic i minimalista, en la línia de molts còmics actuals tipus Cuttlas [+]. Tota la novel•la es llegeix en menys d’una hora. Té la gràcia de que hi ha un índex de cites, on explica d’on ha tret la idea de cada pàgina o de cada vinyeta del llibre. Ha editat la traducció a l’espanyol l’editorial Salamandra, que ja es va comentar al blog en l’entrada 127 [+]. La traducció és de Miguel Sáenz [+] important traductor de l’anglès i especialment de l’alemany. Ha traduit tot Brecht, Sebald, Kafka, Günter Grass, Dürrenmatt

FITXA 236
Títol: Alicia en Sussex. Contingut: novel·la gràfica inspirada en Frankenstein in Sussex d’H.C.Artmann. Autor (guió i il•lustracions): Nicolas Mahler. Idioma: espanyol (original en alemany). Traducció: Miguel Sáenz. Editorial: Salamandra (2015) trad. de l’original de Suhrkamp Verlag (Berlin, 2013). Mida: 24*17 cm. 140 pàg. rústica. Preu: 20 € (2015). ISBN: 978-84-16131-17-4

Fitxa 237. Alícia i el monstre

Fitxa 237. Alícia i el monstre

185. ALÍCIA AMB GARY GRANT I CARY COOPER

Caràtula del DVD. Fes clic per ampliar

Caràtula del DVD. Fes clic per ampliar

(Nota inicial. Suposo que has vist que al títol d’aquesta entrada hi ha un parell d’errors dislèxics. És com la tia Flor i les seves amigues denominaven els dos actors…)

Al blog hem parlat de pel•lícules de Disney[+], de Tim Burton [+] i de Svankmajer [+]. A aquesta entrada farem un altre tastet cinematogràfic, en blanc i negre.

S’han fet sis pel•lícules abans de la de Walt Disney de 1951. Totes en blanc i negre, excepte la sisena, precisament de la que no parlarem a aqusta entrada.

La primera pel•lícula de les que es té referència sobre els contes de les Alícies és de 1903 [+]. Té 16 escenes, totes del Wonderland. Els directors i productors van ser Percy Stow i Cecil Hepwort. Dura 9 minuts, estava fins fa poc en molt mal estat i el British Film Institute l’ha restaurat el 2010. Pot veure’s completa a YouTube en diferents enllaços, com aquest: [+].

El 1910 es va fer una segona pel•lícula als Estats Units, a l’Edison Manufacturing Company. Dura només deu minuts també, amb 14 escenes del Wonderland [+]. Pot veure’s completa també a YouTube, però a molt pocs enllaços: [+].

La pel•lícula de 1915 de W.W Young ja és un llargmetratge de 51 minuts, que pot veure’s completa aquí: [+] . Hi han afegit música incidental, i està plena de caràtules amb els textos explicatius i els diàlegs (que els assistents a les projeccions llegien en veu alta, els uns depressa i els altres més lentament, i així es formava un guirigall considerable, com els testimonis familiars m’han comentat). A la pel•lícula hi ha trossos d’interiors i exteriors, alguns trucatges, moltes disfresses… Conté escenes de les dues Alícies. Curiosament la Wikipedia en dóna poquíssima informació [+].

L’adaptació de 1931 [+] de Bud Pollard va ser la primera pel•lícula sonora sobre l’Alícia, feta quatre anys després de que es fes la primera pel•lícula sonora, The Jazz Singer. Dura 51 minuts, i té el notable interés d’una canço d’Irving Berlin [+], importantíssim compositor de música per a pel•lcíules i musicals, com White Christmas, que és la segona cançó més venuda de la història (la primera és una cançó d’Elton John dedicada a Diana de Gal•les). La pel·lícula de 1931 pot veure’s aquí [+]. La cançó de Berlin surt als títols de crèdit del començament.

L’Alícia del film de 1933 [+] és la que dóna títol a aquesta entrada del blog. Ja és una pel•lícula important i llarga, de 77 minuts (retallats d’una versió original de 90 minuts). El director és Norman Mc Leod, que va dirigir pel•lícules dels Germans Marx, Bob Hope i altres còmics americans. El guió va ser escrit per Joseph L. Mankiewicz, importantíssim director (All about EveEva al desnudo-, Cleopatra, Guys and Dolls, La comtessa descalça…). La pel•lícula inclou escenes barrejades de les dues Alícies, té moltes parts cantades, i l’estètica de les disfresses dels personatges segueix molt els dibuixos originals de Tenniel. No n’he trobat cap enllaç complet a YouTube, però sí del trailer, que és molt il•lustratiu: [+]

La pel•lícula es pot trobar sense problemes a les botigues on line. Alícia és representada per Charlotte Henry [+] actriu poc coneguda a part d’aquesta pel•lícula. L’atractiu principal per a mi és que hi apareixen, convenientment disfressats, en Cary Grant als seus 29 anys disfressat de Falsa Tortuga -impossible de conèixer- , i Gary Cooper, com a Cavaller Blanc, als seus 31 anys, i caient continuament del cavall. Ell, que seria, entre moltes altres actuacions, un dels millors cowboys de l’Oest (El Virginiano, Policia Montada del Canadá)… També hi surt -irreconeixible- W.C.Fields com a Humpty Dumpty. Finalment, la música és de Dimitri Tiomkin (Els canyons de Navarone, El Álamo, Rio Bravo, High Noon -Solo ante el peligro-, Estranys en un Tren, Jo confesso…). Ja està tot dit.

La següent pel•lícula sobre l’Alícia, de 1948, ja va ser de colors, una curiosa pel•lícula francesa que… ja en parlarem [+]

Fitxa 236
DVD, regió 1.Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Pel•lícula en blanc i negre amb escenes d’Alice in Wonderland i Through the Looking Glass. Idioma: anglès. Subtítols: anglès, espanyol i francès. Director: Norman McLeod. Guió: Joseph L. Mankiewicz. Principals intèrprets: Alícia, Charlotte Henry; Gary Cooper, Cary Grant, W.C.Fields i molts altres. Música: Dimitri Tiomkin.
Producció: Paramount Productions, 1933. Durada: 77 minuts. Format: 1,33:1. Preu: $10 (Amazon 2010). DVD 61106398.

Cary Grant com la Falsa Tortuga

Cary Grant com la Falsa Tortuga

Gary Cooper com el Cavaller Blanc

Gary Cooper com el Cavaller Blanc

184. ALÍCIA “POLACA”

Fitxa 234. Portada.

Fitxa 234. Portada.

Em van dir polaco per primera vegada el 21 d’agost de 1970 a Osca. I m’ho va dir un noi amb síndrome de Down -fill d’un capità- a la residència de la caserna on m’acabava d’incorporar com a oficial de complement (“alférez“) per passar-hi quatre mesos apassionants. Jo no sabia què era un polaco, i devia fer una cara molt estranya d’incomprensió, però ningú dels presents m’ho va explicar. Suposo que els devia ser inimaginable que un polaco no sabés que ho era. Me’n vaig assabentar unes setmanes després.

De què ve que als catalans ens diguin polacos? Hi ha moltes teories, i no sé si me’n crec cap [+] [+]. Resumint, aquí van vuit opinions, no necessàriament contradictòries.

1. Durant el Sexenni Democràtic en alguns diaris es parlava de l’Espanya de 1872 com la Polònia del sur, per la seva inestabilitat política similar a la de la Polònia de 1772. Aquesta comparació era rebutjada pels espanyols influents, però en canvi Ptar de la Riba i altres polítics catalans assumien que els agradaria ser com Polònia, pels seus valors nacionalistes i socials. Ens dirien polacos, doncs, des de finals del segle XIX i començament del XX.
2. De la mateixa manera que les tropes franquistes van ocupar Catalunya el 1939 el mateix va fer Hitler el mateix any: els catalans com els “polacos”. Ens dirien polacos des del 1940, i hauria començat aquest terme a les casernes, i després s’hauria estès a la resta de la població.
3. Des del segle XVII hi havia un comerç de fustes entre Polònia i Espanya, via carros a Marsella i vaixells catalans. Els polonesos es referien als del sur d’Espanya com a czarne, que vol dir foscos, pronunciat charne: seria l’origen de xarnego. I els andalusos deien que tots els que venien amb els vaixells eren polacos, tant els polonesos com els catalans. I va quedar l’apel•latiu.
4. Al segle XVIII es denominava polacos als membres d’un dels bàndols dels afeccionats al teatre de Madrid. Eren molt cridaners, i quan els polítics catalans anaven a Madrid a exigir, amb certa vehemència, més respecte i reclamaven millor tracte econòmic, se’ls titllava de polacos.
5. A mitjans del segle XIX, els polítics “de provincias” eren de dos tipus: els turroneros i els polacos. Els primers anaven a lucrar-se en política, a pescar els torrons. Els altres feien com els polítics d’una Polònia llavors desapareguda: clamar pel reconeixement polític i econòmic de la seva regió. Els polítics catalans serien d’aquesta segona franja.
6. Durant la Guerra de Successió de 1700 a 1714 en el bàndol austriacista hi havia uns batallons de polonesos. Des de la perspectiva dels borbònics castellans s’hauria fet l’analocia polacos = catalans
7- Jacint Fèlix Domènech fou ministre d’Hisenda espanyol entre 1853 i 1854. Aquest govern fou denominat de los polacos pel munt de problemes que va tenir, com els del govern polonès de l’època. El diccionari María Moliner afirma que durant aquella època hi havia un partit polític que li deien els polacos
8. Durant la Guerra Civil espanyola un escamot de polonesos va participar en el bàndol republicà. Des de l’altre bàndol s’haurien associat els dos conceptes.

Quan un fet té tantes explicacions, vol dir que algú hauria de seguir treballant-hi.

Fitxa 234. Noteu com l'Alícia  fa un esternut en polonès.. Fes clic per ampliar.

Fitxa 234. Noteu com l’Alícia fa un esternut en polonès.. Fes clic per ampliar.


El polonès és una llengua eslava occidental, parlada a Polònia, a alguns pobles d’Ucraïna, Bielorússia i Lituània, i als països amb forta emigració polonesa, que són molts. En conjunt uns 50 milions de persones. A Polònia és l’únic idioma oficial, i és també oficial al comtat de Vilnius, a Lituània. Polònia és un dels estats europeus més homogenis lingüísticament (97%), degut a les expulsions d’alemanys després de la segona guerra mundial, i a la política d’evitació de llengües estrangeres dels règims comunistes. Hi ha minories que tenen reconegut el seu llenguatge com a pertanyent a una minoria nacional (bielorús, armeni, aleman, yiddish i uns quants més), o com a llenguatge d’una minoria ètnica (rusin, romaní, tàtar i altres).
L’alfabet del polonès és el llatí, amb 32 caracters. Té com a signes diferencials les lletres següents: ą (a amb ogonek) , ć ę (e amb ogonek), ł (l amb barra), ń, ś, ź, ż (zeta amb punt). El terme ogonek vol dir en polonès petita cua, i fa nasal la lletra a la que s’aplica. El polonès té també diversos dígrafs que fan que, als nostres ulls, hi hagi paraules amb “moltes consonants juntes”, per exemple Andrzejewski, Zygmund, Wyszyński. El polonès declina els noms, com moltes llengües eslaves. Això genera confusions en els catalano- i hispanoparlants: Ulica Sw. Jana Pavla II és el carrer de Sant Joan Pau II.

La primera de les edicions que tinc de l’Alícia en polonès ha estat traduida per Maria Morawska. És una de les deu traduccions al polonès disponibles, la primera del 1910. [+]. La de Morawska és molt antiga, de 1927, i la traductora la va considerar “una traducció lliure de l’angles”. Els crítics consideren que va posar-la massa en el context polonès de l’epoca, una crítica que també es podria fer a la traduccio al català de Carner, del mateix any. Casualitat o corrent de fons dels traductors d’aquell temps? [+] .

Les il•lustracions són de Marcin Poludniak [+]. És un il•lustrador free-lance polonès jove, dedicat a la il•lustració de contes infantils. El seu estil és molt colorista, i en el cas de l’Alícia ha tingut molt presents els dibuixos de Walt Disney. Aquest Gat de Cheshire de color de rosa i ratlles a la panxa… Per sort, l’Alícia és una nena i no fa cara de patir.

L’editorial Siedmioróg [+] ha publicat el llibre.Té edicions de tota mena d’autors de tots els temps i estils, i molts són per a joves.

Fitxa 235. Dibuix interior.  Fes clic per ampliar.

Fitxa 235. Dibuix interior. Fes clic per ampliar.

La segona de les edicions és traduida -del finès al polonès!- per Elżbieta Tabakowska (1942), que hi posa un breu comentari final. És professora de traducció de la Universitat Jagielloniana de Cracòvia, la més important i antiga. Les il•lustracions, en blanc i negre i algunes de colors, són força austeres. Són de 1966, de la il•lustradora finesa Tove Jansson (Hèlsinki 1914-2001) [+]. Va il•lustrar gran nombre de llibres infantils, i va crear una sèrie pròpia de còmics sobre la família Mumin, per a nens i per a adults també en forma de tira diària, traduits al català per Coco Books el 2014 [+]

Ha editat el llibre l’editorial Bona, de Cracòvia, el 2012 [+]

Fitxa 234
Títol: Alicja w Krainie Czarów. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: polonès. Traducció: Maria Morawska. Il•lustracions: Marcin Południak. Editorial: Siedmioróg, Wroclaw (2014). Mida: 20*14 cm. 173 pàg. rústica. Preu: 15 zlotych (PLN) 2015. ISBN: 978-83-7791-315-4

Fitxa 235
Títol: Alicja w Krainie Czarów. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: polonès. Traducció: Elżbieta Tabakowska. Il•lustracions: Tove Jansson. Editorial: Bona, Cracòvia (2012). Mida: 24*15 cm. 117 pàg. cartoné. Preu: 39,90 zlotych (PLN), 2015. ISBN: 978-83-62836-44-4

Fitxa 235. Portada

Fitxa 235. Portada

183. ALÍCIA SÈPIA

Fitxa 233. Portada. Il·lustracions de Jassen Ghiuselev.

Fitxa 233. Portada. Il·lustracions de Jassen Ghiuselev.

Sèpia, que no sípia. Una sípia (també s’accepta sépia o fins i tot sèpia) és un mol•lusc cefalòpode, com els pops i calamars. En castellà jíbia o sepia. I el sèpia és un color de to ataronjat-amarronat de molt poca saturació, que deriva el nom de la tinta que excreten les sípies en defensar-se. Aquesta tinta és comestible, però no es fa servir normalment com a producte per a dibuix o pintura.

Ara les fotos s’imprimeixen, però abans -i ara també per part de certs professionals i aficionats especialitzats- es revelaven. El procés normal de revelatge tenia diverses etapes, i era una filigrana de la química: revelatge de la imatge latent del negatiu (el rodet o placa), el bany de parada, el rentatge del negatiu, la fixació de la imatge visible, i el rentatge final. Amb tot això teniem el negatiu. Aquest negatiu es posava a una ampliadora, on un feix de llum creuava el negatiu i incidia al paper fotogràfic, com si fessim una altra fotografia, i tornem-hi amb les etapes anteriors. Al final, i sobre la imatge ja positivada, es pot fer una darrera operació final, el viratge, que consisteix a modificat el color del positiu i donar-li una tonalitat diferent al blanc-i-negre de les sals de plata habituals. El més tradicional era i és el viratge sèpia, típic de les primeres fotografies. És un color més estable a la degradació per la llum solar. Moltes fotografies antigues virades en sèpia estan en perfecte estat, efectivament. El viratge al sèpia és una de les opcions que gairebé tots els sistemes de processament de fotografies digitals tenen, i també els telèfons mòbils i càmeres barates.

Fitxa 233. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar.

Fitxa 233. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar.


L’edició d’aquesta entrada del blog sembla una Alícia virada al sèpia. L’autor de les il•lustracions és Jassen Ghiuselev (Sofia, Bulgària, 1964). És un il•lustrador de contes infantils i altres narracions. Amb les il•lustracions de l’Alícia va guanyar un premi d’il•lustració al Canadà el 2003. El to dominant és una barreja de daurat i de sèpia, amb pocs matisos però amb molts detalls. El llibre és de gran format i amb moltes il·lustracions, la majoria a pàgina completa.

L’edició ha estat feta a partir de l’original en anglès de l’editorial Simply Read Books per Siglo XXI editores, a la seva editorial de Mèxic, el 2007. La traducció és de Francisco Torres Oliver, la mateixa que ja haviem vist a una entrada anterior, la traducció de la primera edició de l’Alicia anotada de Martin Gardner [+] i que precisament va editar Akal. No hi ha notes ni comentaris ni pròleg.

L’editorial Siglo XXI fou fundada el 1965 a Mèxic per Arnaldo Orfila, antic director de la mítica editorial Fondo de Cultura Económica. El 1966 es va fundar la filial argentina, tancada el 1976 per la dictadura militar que en va cremar els llibres i que posteriorment es va refer. El 1967 es va fundar la filial espanyola a Madrid. Sempre ha tingut un gran interés en les ciències socials, i ha editat tota mena d’autors clàssics i moderns, des de Karl Marx a Schopenhauer, Freud o Julio Cortázar. O la mítica Marta Harnecker, far de les esquerres juvenils dels seixanta-setanta. O Chumy Chúmez. En fi, una editorial al llarg de la meva història personal. Ara és propietat d’Akal editores.
Fitxa 233

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Francisco Torres Oliver. Il•lustracions: Jassen Ghiuselev. Editorial: Siglo XXI editores, Mèxic (2007). Mida: 27,5*21,5 cm. 111 pàg. rústica. Preu: 105000 pesos colombianos (COP), 2015. ISBN: 978-868-23-2712-4

Fitxa 233. Il·lustració interior

Fitxa 233. Il·lustració interior