137. UN CONTE EMBOLICAT

Fitxa  184. Portada

Fitxa 184. Portada

Entre les moltes coses que va fer Carroll per a l’ensenyament de les matemàtiques i de la lògica, hi ha aquest Conte Embolicat , en anglès A Tangled Tale. Des de l’abril de 1880 va publicar deu knots (nusos) a la revista The Monthly Packet. Cada un dels nusos és una breu narració literària força independent de les altres, amb l’humor típic de Carroll, farcida de qüestions de’aritmètica, trigonometria, àlgebra, lògica, probabilitats… A més, hi afegia alguns problemes addicionals. Els problemes plantejats eren resolts al número següent, amb els comentaris a les respostes que els lectors li enviaven. Alguns comentaris de Carroll eren força agres o impertinents, perquè els citava pel nom, i diversos lectors es van enfadar amb ell. Al final tothom li escrivia amb pseudònim.

Es va completar la publicació el març de 1885. Carroll va recopilar tots els textos, les solucions, i algunes de les respostes dels lectors, i ho va editar com a llibre, amb il•lustracions. El text era una mica diferent del que es va publicar i amb errors o ambigüitats corregits. Pot veure’s una edició on-line de tot plegat proposada per la University of Adelaide, Austràlia (sense il•lustracions) [+].

Els problemes són de nivells molt diferents, i cobreixen molts aspectes de les matemàtiques i de la lògica. Per exemple, un problema aparentment senzill del Nus II:
El governador de Kgovjni vol fer un sopar molt reduit, i convida el cunyat de son pare, el sogre del seu germà, el germà del seu sogre, i el pare del seu cunyat. Trobeu el número de convidats

I la resposta mínima és… un convidat. Per resoldre-ho cal fer un arbre genealògic i anar-lo simplificant. Complicadíssim. I com aquest, més de trenta.

Índex del Conte Embolicat. Fitxa 184. Fes clic per ampliar.

Índex del Conte Embolicat. Fitxa 184. Fes clic per ampliar.

Els editors del text català [+] són Eduard Castaño (Barcelona 1964) i Lluís Mora (Mataró 1962) respectivament professor d’anglès i traductor, i professor de matemàtiques i tecnologia, respectivament. L’objectiu del seu treball va ser preparar un text que pogués ser usat a segon d’ESO amb activitats de matemàtiques i de llengua, principalment. Jo el trobo molt difícil, francament.

Una pàgina de problemes. Fitxa 184. Fes clic per ampliar.

Una pàgina de problemes. Fitxa 184. Fes clic per ampliar.

L’editorial és Laertes [+], fundada el 1975 a Barcelona, amb un catàleg molt extens en català i especialment en castellà, amb tot tipus de col•lecions i més de 900 títols.

Hi ha diverses traduccions al castellà del Conte Embolicat. RBA té una edició que combina el conte amb els Problemes de Coixí (Pillow Problems). Aquests problemes són un conjunt de 72 qüestions matemàtiques, geomètriques i lògiques que Lewis Carroll -o millor dit, Charles Dodgson– imaginava en les seves nits d’insomni. I diu que pensava els problemes i els resolia completament amb la força de la ment, visualitzant-ne les demostracions, els càlculs amb diversos decimals, figures geomètriques complexes… Es fa difícil de creure, però hem d’acceptar-ho, si ho diu. Alguns poden trobar-se aquí: [+]. Carroll va publicar-les en forma de llibre el 1893.

Normalment aquests problemes no figuren als llibres de les obres completes literàries de Carroll, pel seu caràcter absolutament matemàtic i pràcticament gens literari. La resolució d’algun dels problemes de lògica i probabilitat és discutible, pel que m’ha semblat en alguns casos, i ho he corroborat per la xarxa. Confesso que no m’he entretingut a resoldre’n quasi cap: són massa àrids i sense un interés directe. Probablement un professor de matemàtiques no estigui d’acord amb aquest comentari…

A aquesta edició hi figuren les il•lustracions originals del Conte Embolicat d’Arthur B.Frost, il•lustrador americà que haviem citat en parlar de Phantasmagoria [+].

Una de les imatges de A.B.Frost del Conte Embolicat. Fitxa 185. Fes clic per ampliar.

Una de les imatges de A.B.Frost del Conte Embolicat. Fitxa 185. Fes clic per ampliar.


Aquesta edició és publicada per RBA Libros (Barcelona 1998). És una divisió del grup RBA, important empresa de comunicació radicada a Barcelona i fundada el 1981, inicialment dedicada a revistes i col•leccionables de quiosc (Lecturas, Saber Vivir, El Jueves, i ara National Geographic en castellà) i amb gran dedicació al mercat llatinoamericà. El seu president i accionista principal és l’argentí Ricardo Rodrigo. La sigla RBA prové precisament dels fundadors: Rodrigo, Carmen Balcells, agent literària, i Roberto Altarriba, ex-directiu d’Editorial Bruguera. RBA té divisió de llibres en català després de comprar el 2000 les Edicions de la Magrana. Ferran Mascarell va treballar-hi a la divisió audiovisual fins 2010.

FITXA 184
Títol: Un conte embolicat de Lewis Carroll. Contingut: Textos de A tangled Tale traduits, comentats i amb activitats didàctiques
Idioma: català. Autor: del conte, Lewis Carroll. Edició a cura d’Eduard Castaño i Lluís Mora. Coberta: Duatis Disseny. Traducció del conte: Eduard Castaño, Lluís Mora.
Editorial: Laertes S.A. de Ediciones, Barcelona (1998). Mida: 23*16 cm, tapa tova. 140 pàg. Preu: 9,05 € (2014). ISBN: 84-7584-353-0

FITXA 185
Títol: Un cuente enmarañado y otros problemas de almohada. Contingut: A Tangled Tale i Pillow Problems traduits.
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Arthur B.Frost. Traducció: Domingo Almendros.
Editorial: RBA Libros SA, Barcelona (2010). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 246 pàg. Preu: 17 € (2014). ISBN: 978-84-9867691-4

Fitxa 185. Portada

Fitxa 185. Portada

136. CARROLL TÉ 42 PROBLEMES

Portada. Fitxa 183

Portada. Fitxa 183

Aquest és un llibre que podriem dir que és de Lewis Carroll, però publicat 94 anys després de la seva mort. Efectivament, poc abans de morir el 1892, va començar a treballar en un llibre de jocs i passatemps matemàtics, però va morir abans d’acabar-lo, i no es va editar mai. Molts són ja coneguts perquè els havia anat publicant en les seves revistes manuscrites com El paraigües de la rectoria, ja comentat aquí [+].

Molts autors han anat publicant endevinalles i jocs matemàtics, geomètrics o lògics basant-se o inspirant-se en les Alícies. N’hem vist ja tres: el de R.Smullyan [+], el de R.W.Gallant [+],, o el de R.Wilson [+], tots tres molt bons.

Edward Wakeling és membre de la Lewis Carroll Society, de la que ha estat secretari, tresorer, president (1982-1985) i director de publicacions. Té una pàgina web dedicada a Charles Dodgson-Lewis Carroll, austera però amb molta informació [+]. Hi ha, per exemple, una llista amb les 2670 fotografies que Carroll va fer al llarg de la seva vida. Només la llista, no les imatges, indicant-ne la data, el lloc i qui hi sortia. Hi té una conferència sobre la vida de Carroll, la millor que he vist mai. I hi té una llarga llista de llibres en que ha participat, sobre les Alícies, Carroll, Tenniel, i tot l’univers carrollià.

Doncs Wakeling va descobrir el llibre no acabat de Carroll, i es va proposar fer-ne un llibre nou. El resultat és aquest llibre: “Lewis Carroll’s Games and Puzzles“. Hi presenta 42 problemes o endevinalles, amb les solucions al final. Són de tots els nivells possibles. Alguns són pràcticament acudits, com el nº 4, que diu (tradueixo la llengua i les unitats de mesura): “Una barra de fusta pesa 1 kg. La serrem en quatre trossos. Quant pesa cada tros?” I la resposta no és que un quart de quilo, sinó “una mica menys que un quart de quilo, perquè hem de descomptar les serradures que s’han generat en serrar-la“.

Hi ha jocs de paraules, jocs matemàtics o jocs de lletres. Per exemple, les paraules encadenades, joc inventat per Carroll, per derivar l’HOME del MICO (tradueixo de l’anglès “Evolve MAN from APE“: Potser això és una pista de que Carroll potser era seguidor de Darwin? La resposta aquí: [+] ). Carroll va inventar jocs de societat, com el Mischmasch (problema 32) o el Court Circular (33), acròstics, laberints… Cadascun dels 42 problemes proposats ha estat inventat o notablement millorat per Carroll, exceptuant-ne alguns de Wakeling. Ara molts d’aquests problemes han esdevingut clàssics i figuren a tots els llibres de passatemps matemàtics. Les il•lustracions són de Tenniel, tretes dels llibres clàssics.

Problema 37: un text cifrat. Solució al final del post.  Fes clic per ampliar.

Problema 37: un text cifrat. Solució al final del post. Fes clic per ampliar.

Dover Books va ser una editorial fundada el 1941 que es va especialitzar en les reimpressions de llibres clàssics de tot tipus. Va ser absorbida per Courier Corporation el 2000, el mateix any que moria el fundador de Dover, Hayward Cirker. Dover va tenir tota una línia editorial per editar llibres de lògica, matemàtiques, criptografia i trencaclosques., i entre ells els de Martin Gardner i de H.E.Dudeney, a més de Carroll. Dover ha publicat aquest llibre en col•laboració amb la Lewis Carroll Birthplace Trust, de Daresbury, Cheshire.

FITXA 183
Títol: Lewis Carroll’s Games and Puzzles. Contingut: 42 problemes de Carroll amb les solucions.
Idioma: anglès. Editor: Edward Wakeling. Il•lustracions: Sir John Tenniel.
Editorial: Dover Publications, Mineola NY (1992). Mida: 21,5*13,5 cm, tapa tova. 80 pàg. Preu: $6,97 (Amazon). ISBN: 978-0-486-26922-1

Solució al problema 37.

Solució al problema 37.

135. MARTIN GARDNER, CAÇADOR DE SNARKS

Portada fitxa  181. Il:lustració d'Henry Holiday.

Portada fitxa 181. Il:lustració d’Henry Holiday.

Aquest post es dedica a Martin Gardner (Tulsa, OK, 21 d’octubre de 1914 – Norman, OK 22 de maig de 2010) en conmemoració del centenari del seu naixement. És una versió més carrolliana i en català del post publicat a SciLogs avui mateix [+].

Martin Gardner va ser un escriptor molt conegut de la secció Mathematical Games de la revista Scientific American entre 1956 i 1981. La revista Investigación y Ciencia, que es publica a Barcelona des de 1976, i n’és una traducció modificada i ampliada, li va publicar mensualment la secció Juegos Matemáticos fins el 1981. Gardner també va ser un escèptic obstinat, lider en la lluita contra les pseudociències, com la cienciologia, la dianètica,el creacionisme, els OVNI’s, la percepció extrasensorial, o les creences de moda en el seu moment, i va mantenir polèmiques amb molts xerraires que avui ningú recorda però que llavors tenien influència en la població, com Harold Fletcher o Charles Fort. Uns altres xerraires van seguir, immunes a les crítiques, com Rudolf Steiner, amb les seves teories biodinàmiques, de notable influència en els pagesos europeus actuals i en un grup d’educadors seguidors del mètode Waldorf. Gardner va ser un dels fundadors del CSICOP (Comitè per a la Recerca Científica del Paranormal) [+], que publica la seva revista Skeptical Inquirer, on Gardner va col•laborar fins a 2002. Un resum de les seves crítiques fins a 1981 pot trobar-se en el seu llibre “La ciencia: lo bueno, lo malo y lo falso“, traduït per Alianza.

Potser pugui sorprendre que Gardner fos crític amb les religions com a organització però no amb la filosofia teista, inspirada en els textos de Miguel de Unamuno (!), i es considerava seguidor del misterianisme, filosofia basada en idees de Chomsky (!), que distinguia entre problemes, resolubles per la ciència, i misteris, no resolubles.

Però el camp en el que el coneixem els carrollians, i que ja ha estat glossat en aquest blog, és el de les edicions anotades d’obres literàries. Recordem la seva The Annotated Alice (1960) [+], More Annotated Alice (1990) [+]; i The Annotated Alice. The definitive edition (1999) [+] als seus 85 anys. Però també va anotar el Màgic de Oz d’L.Frank Baum (1957 i 1994), El Vell Mariner de Coleridge (1965); El Pare Brown de Chesterton (1987) i obres de H.G.Wells i altres autors. També Isaac Asimov va fer els seus “pinitos” en aquest gènere, amb els seus Viatges de Gulliver anotats, de Jonathan Swift, que em van servir per un post en català, de títol aparentment procaz: “La ciència catalana, Laputa?[+].

The Hunting of the Snark, també de Carroll, és potser l’obra més misteriosa de les que Gardner va anotar, en diferents edicions, la primera de 1962 i la definitiva en 2006 (a 92 anys). Varem comentar l’Snark en un post anterior [+] en que Amadeu Viana ens presentava l’edició bilingüe anglès-català, amb brillants adaptacions. L’Snark anotat de Gardner segueix l’estil de les obres d’aquest autor: exhaustiu, brillant, detallista, ple d’anotacions addicionals… En aquest cas, l’edició definitiva, amb els dibuixos originals de Henry Holiday, i una important introducció d’Adam Gopnik [+] (Filadèlfia 1956), escriptor, comentarista literari a The New Yorker i col•laborador de la BBC. A més aquesta edició conté un dibuix, no publicat a les edicions anteriors, d’un Boojum, també de Holiday, i reproduit en aquest post.

Com a complements el llibre, entre altres, conté les il•lustracions que Peter Nevell va fer de l’Snark; una llarga paròdia d’una reflexió filosòfica sobre l’Snark, a càrrec d’un tal Snarkophilus Snobbs, pseudònim; una seqüela de l’Snark a càrrec de J.A.Lindon, una llarguíssima bibliografia sobre Carroll, les Alícies i l’Snark; discos, versions teatrals, tota mena de derivats leteraris … totes les edicions fetes en tots els idiomes de l’Snark (41 en anglès, i 49 més en 14 idiomes) fins a 2006. Però no hi surt la traducció d’en Viana, de 1999. Serà perquè potser el van indexar amb el títol català que en lloc de dir-ne Snark n’hi diu Merma?.

Hi ha diverses traduccions de l’Snark a l’espanyol, quasi totes de Llatinoamèrica. Una interessant traducció és la de Luís Maristany (1937-1992), inclosa a un llibre conjunt amb les dues Alícies. Les traduccions de Maristany ja s’han comentat reiteradament aquí [+], [+]. La seva traducció de l’Snark és literària, forçosament rebuscada per satisfer al màxim l’original. És una traducció que té vida pròpia, podriem dir-ne. La seva frase final és traduida així: “… porque el Snark -sabéis- no era más que un Bujum.

Dibuix no publicat d'un Boojum, segons Holiday. Fes clic per ampliar.

Dibuix no publicat d’un Boojum, segons Holiday. Fes clic per ampliar.

El llibre ha estat publicat a l’editorial Vintage Español, editorial de Random House Inc (New York) com a coedició entre Random House Inc. i Random House Mondadori SA (Barcelona), i és catalogada als EUA. El 2010 la mateixa traducció havia estat publicada per Random House Mondadori a Barcelona, i el 1999 l’havia publicat Plaza y Janés (Barcelona), Óptima (2000) i Edhasa (2002). Sí, una mica liat…

Martin Gardner no ens explica el què és un Boojum, perquè Carroll no en dóna pistes, ni sabia què era. Lingüistes famosos han intentat esmicolar la ment de Carroll per trobar-hi algun sentit, però els resultats no els són convincents.

Però avui els Boojums sí que existeixen i se sap què són. En l’heli-3 superfluíd, un curiós i raríssim líquid que està a unes mil•lèsimes de grau sobre el zero absolut, un Boojum és una estructura geomètrica que apareix espontàniament a la seva superfície i s’esvaeix amb facilitat, alterant les propietats del fluíd. El nom va ser inventat per D.Mermin [+] el 1976, i s’ha consolidat el seu ús en la comunitat científica. Un cop més la terminologia literària fecunda la científica, com va passar amb els quarks, nom que Gell-Mann va proposar (1964) a partir d’un vers de James Joyce, malgrat que Feynman havia suggerir en va (1969) que es diguéssin partons, en honor a la cantant de country Dolly Parton, de la que era admirador (i un servidor també).

FITXA 181
Títol: The Annotated Hunting of the Snark. The Definitive Edition. Contingut: The Hunting of the Snark anotat i amb molts annexos.
Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll i comentaris de Martin Gardner. Introducció d’Adam Gopnik. Il•lustracions: Henry Holiday.
Editorial: W.W.Norton & Company, New York-Londres (2006). Mida: 24*18,5 cm, tapa dura i coberta. 155 pàg. Preu: $18,78 (Amazon 2014) ISBN: 978-0-393-06242-7

FITXA 182
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. La caza del Snark. Contingut: Alice in Wonderland, Down the Rabbit Hole i The hunting of the Snark traduits, i un “dossier sobre Alicia”
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel. L’Snark no té il·lustracions. Traducció: Luís Maristany (1986)
Editorial: Vintage Español (Random House), New York (2011). Mida: 20,5*13 cm, tapa tova. 383 pàg. Preu: $13,95 (Amazon 2013). ISBN: 978-0-307-74514-9

FITXA 183
Títol: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo. La caza del Snark. Contingut: Alice in Wonderland, Down the Rabbit Hole i The hunting of the Snark traduits, i un “dossier sobre Alicia”
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: John Tenniel, parcialment acolorides en blau. L’Snark no té il·lustracions. Traducció: Luís Maristany (1986)
Editorial: Editorial Óptima, Barcelona (2000). Mida: 22,5*16,5 cm, tapa dura i sobrecoberta. 317 pàg. ISBN: 84-89693-83-8

Portada fitxa 182. Il·lustrador de la coberta: Katya Mezhibosvskaya

Portada fitxa 182. Il·lustrador de la coberta: Katya Mezhibosvskaya

Portada. Fitxa 183.

Portada. Fitxa 183.

134. ALÍCIES PER A NENS, POBRETS

Portada del conte troquelat. Fitxa 179

Portada del conte troquelat. Fitxa 179

Mai m’ha semblat que l’Alícia fos un conte per a nens. Al menys, per a nens com jo suposo que són els nens. Els nens victorians, dels del temps de l’Alícia, devien ser diferents. De la lectura de les Alícies en surten més o menys explícits alguns dels continguts de l’educació. Separació de sexes, moltes poesies morals llegides i recitades, molta urbanitat, redacció, una mica de càlcul, una mica de geografia, cultura general…

Les nenes de les classes altes, com eren Alice Liddell i les seves amigues eren formades per ser dones en miniatura, perquè el concepte d’adolescència encara no existia. El pas de nen a adult era, a la major part de societats, als dotze-tretze anys, i ha estat sempre lligada a la pubertat. No ha estat fins a meitats del segle XX que l’adolescència com a edat diferenciada s’ha instaurat, lligada a la disponibilitat de diners, i a la creació d’una cultura de masses específica.
Alice in Wonderland va ser concebuda en la seva forma oral quan Alice Liddell tenia deu anys. Improvisació, sense paròdies de poesies, uns quants episodis amb uns quants personatges. El primer text escrit per Carroll -manuscrit- fou Alice’s Adventures under Ground [+], el 1863, on hi va incloure alguna poesia, una mica més d’estructura i més personatges, i li va regalar a l’Alice Liddell, que ja tenia un any més . El segon text fou Alice Adventures in Wonderland, publicat el 1865, complex, amb tots els capítols, jocs de paraules, paròdies, etc. i els dibuixos de Tenniel. L’Alice Liddell ja tenia, en aquell moment, tretze anys, i per tant ja era pràcticament adulta.

Una pàgina del conte troquelat. Fitxa 179. Fes clic per ampliar.

Una pàgina del conte troquelat. Fitxa 179. Fes clic per ampliar.


Molts anys més tard Carroll va escriure la seva The Nursery Alice el 1890, molt simplificada i amb el llenguatge més infantil de les tres. Però el llenguatge de la més infantil de les Alícies és de nivell de Shakespeare si la comparem amb les simplificacions i supersimplificacions dels contes editats per a nens, de poques pàgines i històries elementalíssimes. Totes s’assemblen: la nena segueix un conill, cau a un forat i es troba amb situacions i personatges absurds, es fa gran i petita, i al final tot era un somni. I tot això en vuit pàgines i 48 línies de text (conte troquelat de la fitxa 179). O en 26 pàgines i 119 línies (conte de la fitxa 180).

Imagino que les editorials de llibres de contes tenen un problema quan han d’editar una Alícia: no poden deixar-la d’editar perquè totes les editorials la tenen com a llibre de nens, però es troben que no és un conte com els altres, que no té un argument elemental com pot ser una Caputxeta o un Hansel i Gretel. L’Alícia és un conte de situacions independents successives, cadascuna de les quals és una bogeria en la que l’únic nexe és una nena que va passant d’una situació a l’altra perseguint un conill.

Pàgina interior del conte de la fitxa 180. Fes clic per ampliar.

Pàgina interior del conte de la fitxa 180. Fes clic per ampliar.


Per tant, la solució és anar cap a les meravelles del títol. El llenguatge que usen els contes supersimplificats per a nens contenen dotzenes de vegades termes com meravellós, estrany, miracle, extravagant, misteriós, estrambòtic… i finalment tot era un somni. Tots dediquen una part desproporcionadament gran al primer episodi, el de caure pel forat. Per exemple, el llibre de la fitxa 180 hi dedica 8 pàgines, un 30% del total. I és perquè és un episodi adequat per a un conte, comprensible i, dintre de la seva impossibilitat, lògic. Però en la novel•la original, aquest episodi ocupa només el 2% de tot el text…

Producciones Editoriales, editora del llibre troquelat, fou fundada el 1970 a Barcelona com a successora de l’Editorial Ferma, i es va dedicar a contes, fotonovel•les, sexinovel•les, cromos i contracultura, amb autors com Allen Ginsberg, Jack Kerouac, o William S. Burroughs. Aquesta editorial ja no existeix.

L’Editorial Vilcar i Gráficas Hamburg es va dedicar a contes troquelats, tenint com a principal il•lustrador el famós Joan Ferrándiz [+]. L’editorial va fer fallida el 2004.

FITXA 179
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Conte troquelat breu sobre Alice in Wonderland.
Idioma: espanyol. Adaptació del text i dibuixos: Producciones Editoriales.
Editorial: Producciones Editoriales, Barcelona (1973). Mida: 21*16 cm, tapa tova. 8 pàg. Preu (1973) 8 Pta. Preu actual (llibreria de vell 2014): 5 €. ISBN: 84-365-0194-2

FITXA 180
Títol: Alicia y el conejo blanco. Contingut: Adaptació d’Alice in Wonderland traduida.
Idioma: espanyol. Adaptació: Editorial Edigraf. Il•lustracions: Walt Disney Productions.
Editorial: Edigraf – Editorial Vilcar y Gráficas Hamburg S.A., Barcelona (1972). Mida: 20*16 cm, tapa dura. 28 pàg. Preu (llibreria de vell 2014): 10 € ISBN: no consta

Portada. Fitxa 180

Portada. Fitxa 180

133. ALICIA DE VINIL

Tapa del llibre-disc. Fitxa 178.

Tapa del llibre-disc. Fitxa 178. Fes clic per ampliar

El món de Disney , com varem comentar en el post 39 [+], usa tots els formats possibles per explotar els seus productes. En el cas de l’Alícia, n’hem vist la pel•lícula original de 1951, [+] en formats de video VHS i DVD, en llibre complet [+], i en llibre resumit.

Però hi havia un format molt popular abans de que hi haguéssin CDs o cassettes, que era el disc de vinil. Disney va editar una col•lecció de llibres-discos de totes les seves pel•lícules, en anglès o en castellà “neutre”, el mateix que s’ha comentat en el post 33 [+]. Aquests discos són breus, d’una durada d’uns 10 minuts en total, i contenen tot el text del llibret que acompanya el disc. També hi ha algunes cançons de la pel•lícula.
Tots els contes narrats eren llegits per la mateixa narradora, Amparito Garrido, d’una veu molt dolça i fàcilment identificable. Al començament del conte explicava les instruccions: ella llegiria tot el text del llibre, el nen miraria els dibuixos, i cada vegada que s’hagués de passar pàgina se sentiria un dringar de campanetes, que corresponia als sons de la fada Campaneta (Thinker Bell) del conte de Peter Pan quan llençava pols de fada. I aquest sistema funcionava perfectament i permetia que el nen seguís el conte de forma autònoma… durant 5 minuts, que és el que durava la cara del disc.

Els discos dels contes eren de vinil. Aquest material és químicament poli(clorur de vinil), que es solia denominar clorur de polivinil o PVC. Són normalment rígids, negres, de 7 polzades de diàmetre. Eren de 45 revolucions per minut, de dues cares, encara que n’hi havia alguns de material flexible, de colors o d’una sola cara. El forat central era de 4 cm de diàmetre. Es denominaven discos senzills o singles. Un altre format era el del mateix diàmetre i material, però a 33 rpm, de foradet central de 7 mm de diàmetre, com els dels discos LP (long play). Aquests discos petits a 33 rpm es van denominar durant un temps discos EP (extended play) perquè permetien una mica més de contingut que els singles però eren del mateix diàmetre.

Els contes van ser comercialitzats els anys 60 inicialment per Hispavox, a 33 rpm. L’Alícia que es presenta aquí correspon a aquesta edició. Posteriorment, als anys 70, es van vendre per part de Bruguera-Hispavox, a 45 rpm.

El text escrit i llegit és una supersimplificació del conte, perquè dura 7 minuts. A més hi ha tres cançons escurçades: “En mi país de ilusión“, “Fiesta del jardín” i “Feliz no-cumpleaños“., en total 3 minuts i mig més.

Escoltar-lo és, a més d’un cert bany de cursileria, tot un exercici de nostàlgia…

FITXA 178
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Conte i disc EP de 33 rpm amb text i cançons.
Idioma: espanyol. Autor: equip de Walt Disney. Text: Edicions Disney. Traducció de les cançons: Edmundo Santos. Narració: Amparito Garrido.
Editorial: Hispavox-Walt Disney Productions, Madrid (1969). Mida: conte, 18,5*18,5 cm, tapa tova; disc: 17,5 cm diàmetre (7″). 28 pàg. Preu: (llibreria de vell 2014)15 € Referència: HL 084-12

Tapa posterior del llibre-disc de la fitxa 178. Llegiu el text en blau per veure el funcionament del sistema.

Tapa posterior del llibre-disc de la fitxa 178. Fes clic per ampliar i llegir el text en blau per veure el funcionament del sistema.

132. L’ ALÍCIA T'(AUTO)AJUDA

Portada. Fitxa 177

Portada. Fitxa 177


Mai hauria pensat que compraria un llibre d’Ediciones Urano [+]. El seu fons editorial és d’esoterisme, autoajuda, medicines alternatives, dietètica alternativa, astrologia… Aquest no és precisament el tipus de literatura que m’entusiasma.

El llibre que comentem al post és un dels molts llibres d’autoajuda. La seva autora, Eva Campos, és psicòloga i a la seva web [+] afirma que ha fet tota mena de feines, dos màsters, viatges, coaching per tot arreu, experiències vitals que no explica, i mentrestant es va engreixar molt. Amb voluntat i autoajuda -pròpia- afirma que es va aprimar setanta quilos, i no els ha recuperat. Explica la seva experiència en alguns llibres. Primer, “Soy más lista que el hambre“, i ara aquest “Alicia en el país de las rosquillas“.

Aquest llibre té una relació molt feble amb l’Alícia. La major part de capítols tenen títols de l’estil “Un sombrerero loco“, “Gatos sin sonrisas y sonrisas sin gatos“, o “¡Que le corten la cabeza!“, i una frase de les Alícies. Però després, a dins, res a veure. És un típic text d’autoajuda, on l’escriptora-coacher es dirigeix en primera persona al lector -a la lectora, perquè es dirigeix a les dones- demanant-li que pensi en ella mateixa, que expliciti situacions conflictives de la seva visa, posant exemples reals o inventats de persones amb problemes, les solucions que va aplicar i l’èxit que va tenir, o no. El pretext del llibre és parlar d’aprimar-se, però l’objectiu del fons és fer canviar la lectora. Com diu a la solapa, “este no es un libro de dieta, ni un método para adelgazar. Es un viaje de autoconocimiento hacia la conciencia y la libertad“. I a la contracoberta “Si tienes sobrepeso tienes un tesoro, porque vas a poder conocerte, amarte y crear“.

Deu ser un llibre eficaç, per a cert públic. Però a mi aquests llibres em cauen de les mans …
I per què “Alicia en el país de las rosquillas“? Jo penso que es tractava de fer un llibre amb títol cridaner, i com que maravillas i rosquillas rimen…

FITXA 177
Títol: Alicia en el país de las rosquillas. Contingut: llibre d’autoajuda per aprimar-se
Idioma: espanyol. Il•lustració portada: No consta. Text: Eva Campos Navarro.
Editorial: Gibbs Ediciones Urano (2013) Barcelona. Mida: 21*13,5 cm. Preu: 14 €. ISBN: 978-84-7953-861-3

Contracoberta fitxa 177

Contracoberta fitxa 177

131. LES FIGURETES D’ALÍCIA

Fitxa 176. Cares anterior i posterior de l'estoig amb llibre i troquelats.

Fitxa 176. Cares anterior i posterior de l’estoig amb llibre i troquelats. Fes clic per llegir el text de la capsa


Lluny de les torturades figures del post anterior, tornem a una Alícia per a nens petits. Al post nº 86 varem presentar un llibre de Jennifer Adams i Alison Oliver, pràcticament sense text, per aprendre els noms dels colors i dels objectes elementals, mitjançant els dibuixos dels personatges [+].
Fitxa 176. Totes les figuretes muntades, inclòs el forat.

Fitxa 176. Totes les figuretes muntades, inclòs el forat, amb el llibre i la capsa.


Ara han fet un pas més i han dissenyat un conjunt de troquelats en cartró amb els que pots muntar els personatges i alguns objectes, els pots usar de figuretes, moure’ls d’aquí cap allà, posar-los en fila… jugar-hi. Hi ha vuit figures principals (dos Gats en posicions diferents), uns quants objectes i fins i tot el forat per on cau l’Alícia. Els troquelats venen en una capsa que incorpora un exemplar del llibre original.

Es pot adquirir per Amazon. Jo el vaig trobar recentment a la botiga del CaixaForum. It’s the perfect gift for literature lovers!, diu la publicitat de la capsa. Per a nens de 3 anys o més, inclosos els adults.

FITXA 176
Títol: Alice in Wonderland. Colors primer Book and Playset. Contingut: llibre infantil de personatges d’Alice’s Adventures in Wonderland, i 7 làmines de troquelats per muntar-ne les figuretes
Idioma: anglès. Il•lustracions: Alison Oliver. Textos i disseny: Jennifer Adams.
Editorial: Gibbs Smith, Layton, Utah, EUA, col•lecció BabyLit (2013). Mida: 17,5*17,5 cm, tapa i pàgines de cartró. Llibre de 20 pàg. i 7 pàgines de troquelats. Preu: 18 €. ISBN: llibre 978-1-4236-2477-6; capsa 978-7-4236-2477-6

Fitxa 176. Figuretes dels protagonistes principals

Fitxa 176. Figuretes dels protagonistes principals

130. EL TRIST MIRALL DE LOSTFISH

Fitxa 175. Portada

Fitxa 175. Portada

Norma Editorial és una de les empreses més potents del còmic i el llibre il•lustrat [+]. Fou fundada el 1977 per Rafael Martínez, i ha publicat i publica de tot, fins i tot un curiós mètode d’aprenentatge de japonès mitjançant el manga. Actualment edita uns dos milions d’exemplars a l’any i ven a tot el món. Ha fet una luxosa edició en tapa dura del Mirall, en castellà. Han usat el text traduit de Luís Maristany, de qui ja haviem comentat la traducció de l’Alice Adventures in Wonderland [+]. La traducció és una de les més competents de les fetes en castellà, com ja hem tingut ocasió de comentar. I hi ha afegit un interessant Jabberwocky, reproduit aquí.
El Jabberwocky de Luís Maristany. Fes clic per ampliar.

El Jabberwocky de Luís Maristany. Fes clic per ampliar.


El valor principal d’aquesta edició són les il•lustracions, fetes per LostFish, que és un seudònim de la jove dibuixant francesa Élodie, que oculta el cognom. En una breu biografia diu que va néixer el 1983 al sur de França [+].

Molts il•lustradors de l’Alícia han fet dibuixos poc alegres. A aquest mateix blog hem vist els de Pat Andrea [+], Rébecca Dautremer [+], J.Otto Seibold [+] o Xavier Collette [+]. També altres llibres de contes o fins i tot llibres de text presenten personatges amb trets com els que LostFish mostra. Deu ser una generació de dibuixants… i francesos, perquè de tots els citats la meitat ho són.

Fitxa 175. Dibuix del Jabberwocky. Fes clic per ampliar

Fitxa 175. Dibuix del Jabberwocky. Fes clic per ampliar.


Els dibuixos de LostFish mostren una tremenda tristor en les cares, uns caps molt grossos i desproporcionats, uns ulls profunds, unes fesomies orientaloides i, al meu criteri, una desesperança i un nihilisme vital acusats. La gamma de colors és escassa, com es pot veure dels dibuixos reproduits aquí. Molts dels personatges tenen els ulls enrogits i sembla que acabin de plorar. Tot plegat em dóna una sensació de pena i llàstima considerables, molt lluny dels sentiments de curiositat, sorpresa i quasi-bogeria de les versions clàssiques.

Fent una mica de psicologia-ficció, m’imagino que la il•lustradora es veia a ella mateixa vivint les aventures de l’Alícia, personalitzant-les i veient-se indefensa davant de tants personatges estranys i agressius. Les dedicatòries del llibre, a la darrera pàgina, són clarificadores:
Lewis Carroll segueix aconseguint submergir-nos en els somnis més tortuosos, i per això aquest llibre li deu tots els agraiments.
A Matteo per haver-me rescatat del precipici en nombroses ocasions. […]

Com a molts artistes, aquest Mirall deu reflectir amb fidelitat la seva torturada vida personal.

FITXA 175
Títol: A Través del Espejo. Contingut: Through the Looking-glass traduit i il•lustrat.
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: LostFish (seudònim). Traducció: Luís Maristany.
Editorial: Norma Editorial, Barcelona (2014). Mida: 28*20 cm, tapa dura. 203 pàg. Preu: 29 € ISBN: 978-84-679-1477-1

Fitxa 175. Alícia entre les dues reines dormint.

Fitxa 175. Alícia entre les dues reines dormint.

129. ALÍCIA BARBERÁ

Portada. Fitxa 174.

Portada. Fitxa 174.

Aquest llibre és una de tantes honestes edicions de les Alícies. Dic el terme honestes perquè n’hi ha de deshonestes, que pirategen o plagien la traducció, que no paguen drets d’autor de les il•lustracions, o fins i tot que no diuen l’editorial.

L’Editorial ACME, o ACME Agency, de Buenos Aires (Argentina) és molt veterana, i fins fa poc seguia publicant [+] . L’any 1941 va dissenyar la col•lecció Robin Hood de llibres infantils i juvenils, amb edicions i traduccions de textos coneguts de tot el món. Va editar-ne 227 fins als anys 90. Després alguns textos s’han reeditat en diversos formats. Va ser un programa editorial equiparable a la col•lecció Cadete d’editorial Mateu [+], la col•lecció Historias, de Bruguera [+] i [+], o els llibres juvenils de l’editorial Molino, ja comentats en aquest blog. Probablement aquestes editorials van imitar ACME en el fons editorial i fins i tot en el format de l’edició, especialment Mateu.

Fitxa 174. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar.

Fitxa 174. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar.


El traductor d’aquesta Alícia és Manuel Barberá. Fou un prolífic traductor de tot tipus d’obres, literàries i tècniques, per a ACME Agency. L’honestedat de la traducció es fa palesa en una Advertencia del traductor inicial, on fa referència a les dificultats de traducció atesa l’especificitat dels jocs de paraules, a les peculiaritats de l’educació anglesa del segle XIX, i a les burles dels poemes educatius. A la traducció s’ha permès, naturalment, algunes llicències més o menys afortunades. A la Falsa Tortuga l’anomena Tortuga Fraguada, sense explicar el perquè. Un dels poemes de la Tortuga fa que sigui “La langosta está triste. ¿Qué tendrá la langosta…” en paròdia de Rubén Darío. I al Gat de Cheshire l’anomena el Gato de Río perquè un gato de Río es un gato que ríe. I m’ha recordat llunyans temps, quan a la Facultat de Química de la UB, cap als anys 80, els alumnes organitzaven festes amb el títol genèric de “Me Rio de Janeiro“, que no es devien inventar ells però que va ser la primera vegada que vaig veure escrit.

Els dibuixos interiors, en blanc i negre, són de Manuel Alejandro Martinez Parma (1919-1982). Fou un il•lustrador de llibres de text, novel•les i dibuixant de còmics argentí. L’estil de dibuix és de tebeo infantil, sense reminiscències de Tenniel ni d’altres il•lustradors més clàssics. La portada és de Pablo Pereyra (1911-1986), en estil pre-Disney. Va dibuixar quasi totes les tapes de la col•lecció Robin Hood, a més de fer publicitat i il•lustració.

FITXA 174
Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Alice’s adventures in Wonderland traduit.
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Martínez Parma i coberta de Pablo Pereyra. Traducció: Manuel Barberá
Editorial: ACME, Buenos Aires (1954 3ª ed). Mida: 19,5*14,5 cm, tapa dura i sobrecoberta. 230 pàg. Preu: no em consta. ISBN: no n’hi havia en aquella data.

Fitxa 174. Il·lustració interior.

Fitxa 174. Il·lustració interior.

128. ALICA ESLOVENA

Portada d'Arthur Rackham. Fitxa 173

Portada d’Arthur Rackham. Fitxa 173


Eslovènia, Eslavònia i Eslovàquia són llocs diferents. Els dos primers eren de l’antiga Iugoslàvia, i ara són un estat independent el primer, i una regió al nordest de Croàcia, el segon. Eslovàquia era de l’antiga Txecoslovàquia, i ja n’hem vist l’Alícia en eslovac [+].

A Eslovènia l’eslovè és la llengua oficial, i també són llengües oficials l’hongarès i l’italià a les regions frontereres corresponents. L’eslovè (slovenski jezik o slovenščina, símbol sl) és parlat a Eslovènia per uns 2,2 milions de persones, i també alguns pobles de la Caríntia, regió austríaca, a Trieste i a pobles de Croàcia i Hongria. És un idioma de la família indoeuropea, del grup de les llengues eslaves del sur. Se li han comptabilitzat fins a 46 dialectes diferents, que es van unificant des de la independència el 1991.

L’eslovè es parla des del segle X, però ha estat molt temps com a idioma del poble però no de les elits, que parlaven alemany quan Eslovènia era una regió de l’imperi austrohongarès, i parlaven serbocroat quan eren de Iugoslàvia. L’idioma usa les mateixes lletres de l’alfabet llatí, amb algunes lletres modificades amb l’accent hàtxec o anticircumflex, com a les ž i č del mateix títol del llibre. Té també altres accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d’elles tenen declinació, el que el fa un llenguatge força complex.

Il·lustració interior en blanc i negre. Fitxa 173. Fes clic per ampliar.

Il·lustració interior en blanc i negre. Fitxa 173.
Fes clic per ampliar.


El traductor d’aquesta edició és Gitica Jakopin (1928-1996), escriptor i traductor eslovè. També va escriure obres de teatre, poesia infantil i per adults, i articles en la premsa. Les il•lustracions són d’Arthur Rackham (1867-1939). Està considerat un dels millors il•lustradors de llibres anglès, tant de llibres infantils (Peter Pan, Alícia, contes de Grimm) com de llibres per a adults (L’Or del Rin, la Valquíria, narracions d’Edgar Allan Poe). Els seus dibuixos de l’Alícia estan considerats entre els millors que s’hagin fet mai, i tenen un estil que recorda el modernisme i l’art déco. Va il•lustrar l’Alícia el 1907, amb 13 làmines de colors suaus [+] , i molts dibuixos en blanc i negre. De tots aquests, l’edició en eslovè n’ha inclòs 6 de color i la majoria dels altres.

Mladinska knjiga (en eslovè búfal) és l’editorial eslovena més important. Fou fundada el 1945 i té un catàleg molt ampli que inclou Ildefonso Falcones o Ruiz-Zafón, per exemple, al costat de Freud, Hemingway i tots els autors importants des darrers segles. [+]

FITXA 173
Títol: Alica v čudežni deželi . Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduit.
Idioma: eslovè. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Arthur Rackham. Traducció: Gitika Jakopin.
Editorial: Mladinska knjiga, Ljubljana (1969). Mida: 20,5*14 cm, tapa dura. 108 pàg. Preu (llibreria de vell de Ljubljana, 2008): 4 € ISBN: no n’hi havia.

Il·lustració interior. Fitxa 173.

Il·lustració interior. Fitxa 173.