393. MOLTES ALÍCIES CONFINADES, POBRETES

La primera Alícia confinada,, de Tenniel (1865)

Mentre estem confinats, pot ser consolador veure situacions d’altres persones que han estat confinades, per aprendre de la seva experiència. Naturalment l’Alícia és una d’aquestes persones. Va tenir una desagradable experiència quan va quedar confinada a casa del Conill. Va entrar-hi, obeint l’ordre de que hi anés a buscar els guants i el vano. Però va veure una ampolleta, que ni deia “Beu-me” ni res, però, per curiositat, en va beure, i abans de que n’hagués begut la meitat, ja havia quedat encastada contra l’habitació. No és exactament quedar confinada, però podem assimilar-ho. Confinar vol dir entre altres accepcions, tancar (algú) dins un espai limitat. I, d’això parlem. L’Alícia va quedar confinada, pel seu mal cap: com que ho menjava i ho bevia tot… Ara, nosaltres, és al revés, un cop confinats, mengem i bevem de tot.

Els il•lustradors de l’Alícia han representat de mil maneres aquest episodi. En presentem aquí uns quants, de ben diferents i de totes les èpoques, des del primer dibuix de Tenniel fins als darrers d’enguany. Però n’hi ha centenars, si no milers… Al blog n’hem citat fins ara 194, que es poden veure aquí: [+].

A l’Alícia hi ha altra gent confinada: les tres germanes del conte del Liró i el Barreter, que vivien a un pou de melassa… Però d’aquestes tres no n’hi ha gaires il•lustracions.

Bon confinament, tot desitjant que sigui curt!

(Fes doble clic a cada il·lustració per ampliar-la)