386. ALÍCIA PASINI

Fitxa 453. Portada

Molts traductors sud-americans de les Alícies són molt bons i molt apassionats per la seva feina. Ho varem veure amb la magnífica traducció d’Eduardo Stilman [+] i ho tornem a veure aquí amb Delia Pasini. A la seva traducció hi afegeix una introducció pròpia i una cronologia. La introducció comença de forma genèrica (“Dodgson nació en …“) i va seguint, però de mica en mica va explicant-nos la seva relació amb les Alícies, amb preguntes retòriques com “Quines característiques ha de tenir una obra per fascinar?” i es respon amb llargues parrafades molt pertinents. Entra després en els problemes de la traducció, I acaba amb la confessió personal: “Sé, también, lo que Alicia significa para mí. Una tarde de infancia conocí a la Liebre de Marzo y al Sombrerero Loco. Me aterré con la Reina de Corazones y deseé huir con Alicia (-..) Descubrí por aquel entonces la felicidad del lenguaje“. I aquí està, fent de traductora.

Delia Pasini és poeta (el terme poetessa es va bandejant) i traductora argentina, Nasqué i viu a Buenos Aires. Ha traduit a Wilde, Jane Austen, Stevenson, Shakespeare, Dickens i altres. En una entrevista diu que va decidir-se a fer de traductora quan llegint Jane Eyre va veure que hi sortia un “cochero eslavo“. Però, més endavant, en l’original anglès va constatar que es tractava d’un “slave driver“, un traficant d’esclaus…

La seva traducció és sòlida, amb moltes notes breus al final del llibre, moltes de les quals no les he vist en altres llibres, i això les fa més interessants. Els poemes són traduïts com a poemes, amb rimes assonants però la mètrica correcta. En podem veure un exemple en el poema del Father Williams, reproduït íntegrament al final del post. Com a curiositat de la traducció, la Falsa Tortuga es diu aquí la Tortuga Remedos, sense cap explicació. Potser no cal, perquè un remedo és una imitació, especialment quan no és una similitud perfecta. En tot cas, és una traducció culta. Les il·lustracions del llibre són les clàssiques de Tenniel.

L’editorial Losada [+], [+] va ser fundada per un espanyol que es va exiliar, Gonzalo José Bernardo Juan Losada. Treballava a Espasa-Calpe, però aquesta editorial es va decantar pels franquistes i va passar a produir totes les edicions a Espanya. Van despedir a Losada i aquest va fundar el 1938 la seva editorial, que es va convertir en el refugi dels exiliats que volien publicar, com Francisco Ayala o Diego Abad de Santillán. Va editar també tot el catàleg de la generació del 27, i també Pablo Neruda i Miguel Ángel Asturias, i moltíssims altres llibres de tota mena. L’editorial va estar prohibida durant molts anys a Espanya. El 1981 va morir el fundador i es va encarregar de l’editorial el seu fill, que ha seguit publicant i reeditant l’obra que tenien disponible. El 2002, en ple corralito, va crear una seu a Oviedo i una altra a Madrid. L’editorial segueix tenint ubicació a Buenos Aires, on té a més una llibreria i un teatre.

Hi ha una altra edició de Losada, de format diferent, que és la fitxa 457 adjunta.

Fitxa 453
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Traducció il•lustrada. Il•lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Delia Pasini. Editorial: Losada, col•lecció La pajarita de papel (Buenos Aires, 2000 2ª ed). 168 pàg. Mida: 13*21 cm. Rústica. ISBN: 950-03-7832-9

Fitxa 458
Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: Traducció il•lustrada. Il•lustracions: John Tenniel. Idioma: espanyol. Traducció: Delia Pasini. Editorial: Losada (Buenos Aires, 2010). 174 pàg. Mida: 12*19 cm. Rústica. ISBN: 978-950-03-9798-8

Fitxa 453. Poema Father Williams. Fes clic per ampliar

Fitxa 458. Portada

2 comments on “386. ALÍCIA PASINI

  1. Angel Llacuna ha dit:

    ¿ esta disponible aquest llibre a Amazon España ? ¿existeix també “A través del Espejo” per la mateixa traductora ?

    • cmans ha dit:

      Hola,
      que jo sàpiga aquest llibre es va vendre l’any 2010 en una segona edició. Però desconec si es ven via Amazon. Caldria mirar-ho allà. No em consta que Delia Pasini hagi traduit el Mirall. Ho sento.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s