369. ALÍCIA ANTIPÒDICA. O ANTIPÀTICA?

Fitxa 435. Portada. Fes clic per ampliar

Quan l’Alícia entra al cau del Conill i va caient, pel camí reflexiona si arribarà a travessar tota la Terra i sortirà a l’altra banda, on es trobarà amb els habitants d’allà, que ella anomena en anglès the anthipaties, traduit pels antipàtics o els antípates, noms estrafets de les antípodes. Poc es podia figurar l’Alícia que al cap d’uns anys hi hauria una Alícia d’allà, aborigen d’una ètnia del desert oest d’Austràlia, que es diria Alitji, i que la narració estaria escrita en el dialecte pitjantjatjara.

Efectivament, el 1975 el departament d’Educació d’Adults i la universitat d’Adelaide van decidir traduir i adaptar l’Alícia al principal dialecte de l’oest d’Austràlia, i un dels més parlats. L’objectiu era tenir un text -a part de la Bíblia- en el seu idioma, i en paral•lel el text en anglès. Per tal de fer un text adequat als receptors es va modificar notablement l’entorn: l’Alícia va passar a ser una indígena de la tribu; el Conill va transformar-se en un Cangur blanc -no perquè allà no hi hagi conills, més aviat en sobren, com el lector sabrà- , la Reina va passar a ser la Bruixa, el Gat de Cheshire un Gat salvatge, els eriçons del croquet són equidnes -aquest petit monotrema tan sorprenent als nostres ulls europeus- el Barreter un Vaquer -un cowboy– , la Llebre un Cavall -res a veure amb el Perfecte Cavall d’en Ballester [+]– i el Liró un coala.

Fitxa 435. La Bruixa i el joc de croquet. Fes clic per ampliar.


Tot l’entorn és, doncs, del desert australià, i les il•lustracions són les adients. L’Alitji i altres nens i nenes van sempre nus, i es mouen en uns paisatges no figuratius, similars als de pintures aborígens australianes [+], sense la perspectiva clàssica, i amb punts i ratlles de fons. Les il•lustracions de la primera edició del llibre, el 1975, foren fetes per Byron Sewell, a qui hem vist en anteriors treballs, el darrer aquest: [+]. L’edició que ens ocupa, de 1991, ha estat il•lustrada per Donna Leslie (1963) [+], professora associada de la universitat de Queensland i experta en història de l’art australià.

La traducció i l’adaptació del text fou feta el 1974 per Nancy Sheppard [+] (Sydney 1933), estudiosa de les llengues aborígens australianes i professora associada de la universitat d’Adelaide. No té altres textos escrits. Hi ha unes notes de Barbara Ker Wilson (Sunderland UK, 1929) on destaca que, en la seva opinió, aquesta traducció va ser, el 1975, la número quaranta-quatre en el còmput d’idiomes de l’Alícia. Però estic segur que se’n oblida, per exemple no cita el català.

La primera edició del llibre fou institucional, a càrrec del departament d’Educació d’Adults d’Austràlia i la universitat d’Adelaide. Aquesta edició va publicar-se el 1992 per part de Simon & Schuster Australia, i per Ten Speed Press (Berkeley CA).

Al llarg d’aquest text he anat fent servir el terme aborigen, d’acord amb la definició coneguda d’habitant o poble originari d’un país abans de la seva colonització. Se’n ha dit pobles natius, primers pobles, quart món, primeres nacions i pobles autòctons, però no agraden prou i no són prou definitoris. Com que aborigen ha agafat entre certs col·lectius una connotació discriminatòria, cada vegada que llegeixis aborígen substitueix-lo per poble indígena, que és com les Nacions Unides prefereix dir-ne ara. Fns que a alguns el terme indígena els sembli també pejoratiu. I així successivament.

Fitxa 435
Títol: Alitji in Dreamland. Alitjinya Ngura Tjukumankuntjala. Contingut: novel•la original, adaptada i traduida. Il•lustrada. Adaptació i traducció: Nancy Sheppard. Il•lustracions: Donna Leslie. Idiomes: pitjantjatjara i anglès. Editorial: Ten Speed Press (Berkeley 1992). 104 pàg. Mida: 27,5*21,5 cm. Cartoné i sobrecoberta. Preu: $24 (Amazon, segona mà 2019). ISBN: 0-89815-478-2

Fitxa 435. Les germanes i el cangur blanc. Fes clic per ampliar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s