254 ALENKY EGEA AMB VIOLA DE RODA

Portada. Fitxa 310. Il·lustracions de Lali Pantone

Diversos músics han compost temes relacionats amb Alícia, i a aquest blog n’hem vist alguns, com Irving Berlin i Dimitri Tiomkin [+] , la compositora d’òpera Unsuk Chin [+], John Lennon [+] o Joly Talbot, autora de la música per a un ballet [+]. Tot això a part de les músiques de les diverses pel•lícules amb l’Alícia com a personatge principal [+].

Però hi ha hagut molts més compositors no comentats aquí -encara- que s’han inspirat en les Alícies. Molt recentment (inicis de 2017) un músic català, Marc Egea, ha tret un àlbum editat via micromecenatge per Verkami. Té per títol Alenky “Through the Looking-Glass”, i és un conjunt de quinze peces, cadascuna de les quals es diu com algun personatge o episodi de les Alícies. Tot són peces instrumentals, sense lletra, i interpretades per un quartet de violoncel (Joan Antoni Pich), bateria (Arnau Obiols), gralla i clarinet baix (Manu Sabaté) i el solista i compositor Marc Egea, que hi fa sonar el que en anglès es diu hurdy gurdy, en castellà zampoña i en català viola de roda o samfoina. A l’àlbum hi ha també el poema final “Who Was That Dreamed it All“. Total 50 minuts.

La viola de roda [+] és un instrument poc habitual que ara té un cert ressorgiment. Consisteix en unes cordes tensades, com un violí o viola, que en lloc de ser fregades per un arquet ho són per una roda que es fa girar manualment en continu. Per això fa un so en certa manera similar a un sac de gemecs. I, potser no per casualitat, la viola de roda, amb el nom de viola de ciego, era usada per captaires professionalitzats de músics a Galícia, on la gaita és també molt popular.

L’àlbum Alenky té una sonoritat celta, però també mediterrània i amb reminiscències de música medieval de Jordi Savall i el seu entorn, tot i les intervencions de la bateria i la gralla. Jo l’he trobat força monòton en conjunt, i no sabria diferenciar entre una peça i l’altra. Esclar que això també em passa amb les sis suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (BWV 1007-1012) redescobertes el 1890 per Pau Casals el 1890 als 14 anys. En tot cas, podria ser una bona banda sonora de un audiovisual o pel•lícula.

Marc Egea [+] (Barcelona 1973) és llicenciat en filosofia per la UB, i músic professional. S’ha dedicat especialment a la música tradicional, i ha gravat discos amb El Pont d’Arcalís, conjunt vinculat directament amb el moviment Tradicionàrius. Ha compost música contemporània i ha actuat també de rapsode. La seva web personal és molt completa [+], tot i que hi falta precisament l’àlbum que es comenta aquí.

I per què Alenky? És el nom de l’Alícia en txec, en homenatge al director Jan Svankmajer, la pel•lícula del qual ja va ser comentada aquí [+].

Es poden veure els teasers oficials del disc aquí a sota. Un teaser és com un trailer, però més curt encara.


FITXA 310
Títol: Alenky “Through the Looking-Glass” Contingut: Quinze temes de música instrumental inspirats en les Alícies, i un poema. Amb llibret il•lustrat. Idioma de la caràtula i del poema: anglès. Compositor: Marc Egea. Intèrprets: Marc Egea (viola de roda), Manu Sabaté (gralla i clarinet baix), Joan Antoni Pich (violoncel), Arnau Obiols (bateria). Recitador del poema: Peter Skuce. Il.lustracions: Lali Pantone. Format: CD d’audio, 50 min. Edició: Francisco Macías (Barcelona 2016). Preu: 20 € (Verkami)

Il·lustració del llibret annex.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s