239. ALÍCIA ISLANDESA

Fitxa 295. Portada

Fitxa 295. Portada

Quan varem presentar l’Alícia en danès [+] varem comentar que l’islandès era del grup de llengües escandinaves similars a l’antic escandinau, juntament amb el feroès i el noruec. El fet que Islàndia estés deshabitada i fos colonitzada per noruecs el segle X explica la similitud de l’islandès i el noruec, que es van anar diferenciant al llarg dels anys, més degut a l’evolució del noruec que la de l’islandès, que ha sofert relativament pocs canvis. A la Viquipèdia podem trobar força detallades les característiques de l’islandès i la seva història [+]. És una llengua parlada només a Islàndia, amb una població molt baixa: només 300000 habitants, encara menys que el maltès, que és la llengua menys parlada de les oficials de la UE.

Té lletres pròpies no usades en altres llengües: la Ð (majúscula) i la ð (Minúscula) són la lletra eth, equivalent en so al dígraf th de l’anglès de this; i la Þ majúscula) i þ (minúscula) (o thorn, equivalent a la z castellana o al dígraf th anglès de thing), així com Æ/æ, Œ/œ, Ø/ø, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ. Escriure amb el nostre teclat en Word algun text en islandès o, en general, amb lletres o símbols poc habituals, no és gaire ràpid: s’ha de buscar la lletra als comanaments “insertar” I “símbol” i anar-se movent per la llista de símbols, més de tres mil.

Com de diferent és del noruec? Comparem el primer paràgraf de l’Alícia en islandès i en noruec [+]. Semblen més diferents que el català i el castellà, realment… La comprensió del noruec per part dels islandesos és, en una escala normalitzada, de 3,4 sobre 10: és un valor força baix, malgrat que es considera en general que les llengües escandinaves són força comprensibles entre elles.

La traducció a l’islandès va ser feta el 1996 per Ƥórarinn Eldjárn i ha estat recuperada per Michael Everton, propietari de l’editorial Evertype [+]. Afirma en el pròleg que sempre ha estat interessat en l’islandès per les seves característiques ortogràfiques i per la seva admiració per J.R.R.Tolkien, que parlava islandès, entre molts altres idiomes cèltics i escandinaus. De fet Tolkien va agafar d’antics poemes en islandès els noms dels nans de la novel•la El Hobbit [+]. No he pogut entrar mai en aquestes noves mitologies. Em vaig quedar amb la de grecs i romans, i una mica de nibelungs per poder entendre els arguments de les òperes de Wagner.

Jo sempre havia cregut que sabia dues paraules en islandès: a la novel•la de Verne “Viatge al centre de la terra” el guia islandès Hans saluda els expedicionaris dient “God dag“. Però repassant la novel•la veig que Hans i el professor Lidenbrock, alemany, parlen entre ells en danès! O sigui que aquest god dag, que vol dir bon dia, és danès; en islandès es diu góður dagur… Un preconcepte que he tingut durant cinquanta anys, superat gràcies a l’Alícia.

Fitxa 295
Títol: Ævintýri Lísu í Undralandi. Contingut: Novel•la original traduïda i il•lustrada. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Idioma: islandès. Traductor: Ƥórarinn Eldjárn. Editorial: Evertype (Mghaih Eo, Irlanda 2013). Rústica. Mida: 21,5*14 cm. 128 pàg. Preu: $15,95 (Amazon 2016). ISBN: 978-1-78201-025-8

Comparació entre l'islandès (dalt) i el noruec (baix)

Comparació entre l’islandès (dalt) i el noruec (baix)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s