238. L’ALÍCIA I EL CAVALL PERFECTE

El Perfecte Cavall dibuixat per Fariñas per a la Colección Cadete de Mateu. Fitxa 17.

El Perfecte Cavall dibuixat per Fariñas per a la Colección Cadete de Mateu. Fitxa 17.

El professor i traductor Juan Gabriel López Guix ens ho va explicar bé en un dels seus articles sobre les traduccions de les Alícies [+]: l’edició en espanyol de l’Alícia en el País de las Maravillas d’Editorial Mateu, col•lecció Cadete, té un capítol més, que mai no va escriure Carroll i que es va inventar el traductor.

Varem comentar l’Alícia d’Editorial Mateu ja fa temps, a l’entrada 17 [+]. El traductor i historiador Rafael Ballester Escalas (Girona 1916-Les Borges del Camp 1993) [+] era fill de l’historiador Rafael Ballester i Castell. Era una persona erudita, de gran cultura, que va ser professor d’institut i, molt més endavant, de la llavors delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, on es va jubilar (1985). Seguint el model del seu pare, va escriure moltes obres d’alta divulgació, com
El historiador William Shakespeare, Historia de Roma, obres històriques de la guerra civil espanyola, i moltes altres. Va participar en edició d’enciclopèdies com Dolça Catalunya, i va ser traductor per a diferents editorials, amb obres de Zweig, Rousseau, Papini, o Shakespeare.
Com a curiositat biogràfica, Ballester Escalas va ser nebot de Fèlix Escalas Chamení (Mallorca 1880-Barcelona 1972), polític de la Lliga Regionalista i home de negocis, que va ser per un curt període de temps president de la Generalitat de Catalunya intervinguda, de desembre de 1935 a febrer de 1936, episodi molt poc conegut i oc comentat de la història de Catalunya.

El cavall d'Ediciones Toray. Fes clic per ampliar.

El cavall d’Ediciones Toray. Fes clic per ampliar.


Doncs en Rafael Ballester, en la seva traducció de l’Alícia per a editorial Mateu, que és de 1952, es va inventar tot un capítol, que en la seva traducció és el capítol VI, després del capítol V “La oruga da un consejo” i abans del capítol VII “Lechón y pimienta“. El capítol VI espuri va ser titulat “Historia de un Perfecto Caballo“, i és inventat de cap a peus.

L’Alícia es troba amb un cavall, que el que fa primer és preguntar-li qui era, com tothom fa amb Alícia. Després li explica que és un perfecte cavall, que ha estudiat a Eton i que porta signes distintius de la seva noble condició. Explica que a Eton els ensenyaven bàsicament bones maneres. I això es nota en tots els diàlegs que manté amb l’Alícia. Dels diàlegs la part més interessant és el moment que el cavall li explica a Alícia els estudis de fonètica superior que tenen a Eton. En reprodueixo un tros a la figura adjunta. I, després que el cavall explica que també estudien música afònica, és a dir música sense so i només amb ritme, li fa una demostració dirigint com a director d’orquestra a a diferents animals del bosc, que sí que generen sons.

El capítol sembla realment traduit d’un original anglès, especialment pel fet que hi fa sortir paraules en anglès traduides i altres originals, en una forma molt versemblant i assimilable als capítols que realment sí que va traduir.

Fragment del capítol "La historia del Perfecto Caballo" de Rafael Ballester. Fes clic per ampliar.

Fragment del capítol “La historia del Perfecto Caballo” de Rafael Ballester. Fes clic per ampliar.

Per què va inventar un capítol?. Imagino en Ballester parlant amb el seu editor, en Francisco Mateu, proposant-li insertar un capítol més, en Mateu dient-li que no seria capaç i en Ballester dient “Que no? Aquí el tens“. O potser en Ballester va presentar a en Mateu tota l’obra ja traduïda i amb el capítol intercalat. I en Ballester preguntant-li “No has trobat res d’estrany?” i explicant-li que havia inventat tot un capítol, i reptant-lo a publicar l’obra amb aquest capítol addicional, a veure qui ho notaria… Coneixent els dos personatges -els he conegut personalment tots dos- eren capaços d’això i de més. O potser no, potser va ser tota una altra situació que no sabem. No sé si entre la documentació que Montse Mateu, filla de Francesc, va cedir a la biblioteca de la UB, hi figuren cartes o documents, a més de llibres, i potser allà hi trobaríem la solució a l’enigma.

Aquest capítol addicional del cavall ha estat copiat en altres traduccions que han plagiat la traducció de Ballester sense dir-ho, pràctica habitual abans i ara. Per exemple, a una adaptació que va fer Editorial Toray el 1980 en que un tal Eugenio Sotillos fa l’adaptació. O l’edició d’Editorial Bruguera de 1956, la meva primera Alícia [+], adaptada per Maria Martí, o la de la fitxa 27, també de Bruguera [+], idèntica a l’anterior amb mínimes variants, però que afirma estar “traduida” per Maricel Lagresa Colom. Molta més informació ens la dona López Guix: [+]

En Mateu devia estava molest amb Bruguera

Il·lustracions del Perfecte Cavall de l'Alícia de Colección Historias, d'editorial Bruguera. Fitxa 1

Il·lustracions del Perfecte Cavall de l’Alícia de Colección Historias, d’editorial Bruguera. Fitxa 1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s