14-1-2016: “DELÍCIES D’ALÍCIA”. UNA CRÒNICA

Transcric la crònica de la web de la UB sobre la Jornada “Delícies d’Alícia“. La periodista de la Unitat de Comunicació de la UB Patrícia Lainz va cobrir l’acte.


Dijous a la tarda, l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona semblava el país de les meravelles. Aliciòlegs, aliciòfils i aliciòfags es van reunir en una jornada per commemorar el 150è aniversari de la publicació d’Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. Experts de tots els àmbits, i autèntics amants d’aquesta obra i els seus personatges, van oferir ponències transversals i interdisciplinàries per tractar minuciosament aspectes lingüístics, semàntics, científics o artístics del text i les múltiples il•lustracions que l’han acompanyat en les incomptables edicions. L’impulsor de l’acte, organitzat amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, va ser el catedràtic emèrit de Química de la Universitat de Barcelona Claudi Mans, aliciòleg i divulgador científic. Mans té un blog titulat, precisament, Alícies, resultat del seu interès per aquest relat, «ple de citacions científiques, paradoxes i jocs de paraules magnífics», segons les seves pròpies paraules.

La vicerectora Lourdes Cirlot, que va presidir l’acte, va donar el tret de sortida a la jornada posant en relleu la clara influència de Carroll en l’obra de pintors com ara Dorothea Tanning, René Magritte o Salvador Dalí.

Jordi Quintana, professor de la Facultat d’Educació i coorganitzador de la jornada, a més de col•leccionista de llibres d’Alícia i estudiós de Lewis Carroll, va seduir el públic amb la xerrada «Alícia, una nena, uns contes i moltes curiositats», en què va fer una introducció a l’obra. Va revelar l’origen del pseudònim Lewis Carroll —el nom real és Charles Lutwidge Dodgson—, va explicar nombroses anècdotes com ara quan i com es van conèixer l’autor i l’Alícia, així com el procés de gestació de l’obra, que va acabar el desembre del 1864, quan Carroll li regala el manuscrit a l’Alícia, i moltes curiositats més. Abans de finalitzar, Quintana va tenir un record especial per a David Bowie, que va encarnar un dels personatges principals del film Labyrinth, d’estil similar al llibre de Carroll, així com per a l’actor traspassat ahir mateix Alan Rickman, el Severus Snape de Harry Potter, «perquè, segurament, és una de les pel•lícules més alicíaques que hi ha».

Per la seva banda, Miquel Àngel Cuevas, catedràtic emèrit de Cristal•lografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona, va centrar-se, en qualitat de cristal•lògraf, en el que ell anomena les «Alícies simètriques». Partint de la definició de simetria, «que significa ‘la mateixa mesura’, però que en realitat engloba molts més conceptes: proporció, harmonia, ordre, equilibri i fins i tot bellesa», va posar en relleu totes les simetries que ell ha detectat en l’obra, tant en l’espai com en el temps.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Fotos de la presentació de diapositives: Josep Mª Rué (UB) i Marta Mans

El professor jubilat de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona Josep Pla Carrera va començar la seva xerrada, titulada «Cantem una cançó: llenguatge i metallenguatge», amb una afirmació taxativa: «En matemàtiques, les coses no existeixen amb independència del seu nom». Va destacar la capacitat que tenen els matemàtics de posar nom a les coses i va reconèixer la capacitat que té el llenguatge per parlar tant de les coses que existeixen com de les que no. Va fer referència a la lògica binària i al problema que planteja el fet que la negació no significa sempre, necessàriament, el contrari d’afirmar. Va posar l’exemple del no-aniversari, que no és exactament el contrari de l’aniversari, perquè d’aniversari només n’hi ha un a l’any i el no-aniversari serien els 364 dies restants.

Amadeu Viana, traductor de Carroll, lingüista i professor de la Universitat de Lleida, es va centrar en la «Literatura de disbarats». Va aprofundir en els múltiples jocs de paraules, expressions sense sentit, frases incomprensibles, ambigüitats i textos ininterpretables que apareixen a l’obra. Va repassar exemples concrets del text i va concloure que «el llenguatge de l’absurd acaba generant sentit, perquè els disbarats ens fan explorar allò desconegut».

«La meva Alícia i la dels meus amics» és el títol que va triar l’il•lustrador Ignasi Blanch per a la seva conferència, en què va explicar el procés de creació del seu llibre Alícia i el país de les meravelles, publicat el 2007 amb textos de l’escriptor Àngel Burgàs. Va confessar petits secrets que amaguen les il•lustracions del seu llibre, així com alguna de les llicències artístiques que ell i l’escriptor es van prendre a l’hora de fer la seva particular adaptació de l’Alícia. També va ensenyar algunes de les edicions estrangeres del llibre, que formen part de la seva col•lecció particular, per mostrar com s’ha representat el personatge en el decurs dels anys en diferents països i segons artistes diversos.

Gabriel López Guix, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i traductor de Carroll, va titular la seva ponència «El decimotercer capítulo de Alicia y sus secuelas», en què es va centrar en la segona traducció completa de l’obra a l’espanyol, publicada el 1952. «És tan completa que és, fins i tot, més completa que l’original», va dir irònicament. Resulta que en el text de Rafael Ballester Escalas hi ha un capítol inventat per ell. López Guix va analitzar aquest capítol i va destacar que l’autor havia estat hàbil, i fins i tot havia deixat alguna paraula en anglès per donar autenticitat al text.

La professora de la Facultat de Psicologia de la URL Maria González Davies va dedicar la seva ponència a «Les Alícies en el marc de la literatura infantil dels segles XIX i XX». Va contextualitzar el text en l’època en què va ser escrit, va repassar el tipus de literatura infantil del moment i va analitzar els autors contemporanis a Carroll, especialment els que feien literatura fantàstica. «Penseu que l’Alícia va ser el Harry Potter del seu temps, va tenir un èxit rotund», va concloure.

Per finalitzar, Xavier Laborda, professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, va titular la seva intervenció «El joc de l’il•lustrat i visionari», en què va parlar de la capacitat de Carroll de ser un visionari i del joc com a element central de l’obra. Carroll juga amb el llenguatge i «la raó de l’èxit rau en el fet que un reconeix la veritat en les seves anècdotes».

Una mostra de llibres completa la celebració de l’efemèride.

En el decurs de la trobada, es van projectar fragments de pel•lícules i tràilers sobre l’obra i es va inaugurar una exposició amb què es vol il•lustrar les múltiples perspectives que pot adoptar aquesta obra tan polièdrica. Es tracta d’una mostra de llibres d’Alícia, de les col•leccions de Jordi Quintana, Adrià López i Claudi Mans, que es podrà visitar fins al 29 de febrer a les vitrines de dins i de fora del CRAI Biblioteca de Lletres de l’Edifici Històric. L’exposició té el suport organitzatiu del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura i la col•laboració del CRAI Biblioteca de Lletres. A més, el 9 de febrer a les 18 h, hi haurà una visita guiada a l’exposició de llibres, i una jornada de llibres oberts, en què el visitant podrà sol•licitar que li ensenyin un llibre en concret per fullejar-lo.”

També es poden veure les fotos al YouTube, penjades per J.Gabriel López Guix. La cançó “The Lobster Quadrille” està interpretada per Wim Scherpenisse (veu) i Gerda Baardman (teclat) [https://www.youtube.com/watch?v=K_vaF…]

2 comments on “14-1-2016: “DELÍCIES D’ALÍCIA”. UNA CRÒNICA

  1. […] crónica de Patricia Laiz (en catalán [↑] y en castellano [↑]), también recogida en el blog Alícies [↑] de Claudi Mans.  Durante la pausa que tuvo lugar en mitad del acto, se sirvieron unas deliciosas […]

  2. […] de Patrícia Lainz (en catalán [↑] y en castellano [↑]), también recogida en el blog Alícies [↑] de Claudi Mans.  Durante la pausa que tuvo lugar en mitad del acto, se sirvieron unas deliciosas […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s