184. ALÍCIA “POLACA”

Fitxa 234. Portada.

Fitxa 234. Portada.

Em van dir polaco per primera vegada el 21 d’agost de 1970 a Osca. I m’ho va dir un noi amb síndrome de Down -fill d’un capità- a la residència de la caserna on m’acabava d’incorporar com a oficial de complement (“alférez“) per passar-hi quatre mesos apassionants. Jo no sabia què era un polaco, i devia fer una cara molt estranya d’incomprensió, però ningú dels presents m’ho va explicar. Suposo que els devia ser inimaginable que un polaco no sabés que ho era. Me’n vaig assabentar unes setmanes després.

De què ve que als catalans ens diguin polacos? Hi ha moltes teories, i no sé si me’n crec cap [+] [+]. Resumint, aquí van vuit opinions, no necessàriament contradictòries.

1. Durant el Sexenni Democràtic en alguns diaris es parlava de l’Espanya de 1872 com la Polònia del sur, per la seva inestabilitat política similar a la de la Polònia de 1772. Aquesta comparació era rebutjada pels espanyols influents, però en canvi Ptar de la Riba i altres polítics catalans assumien que els agradaria ser com Polònia, pels seus valors nacionalistes i socials. Ens dirien polacos, doncs, des de finals del segle XIX i començament del XX.
2. De la mateixa manera que les tropes franquistes van ocupar Catalunya el 1939 el mateix va fer Hitler el mateix any: els catalans com els “polacos”. Ens dirien polacos des del 1940, i hauria començat aquest terme a les casernes, i després s’hauria estès a la resta de la població.
3. Des del segle XVII hi havia un comerç de fustes entre Polònia i Espanya, via carros a Marsella i vaixells catalans. Els polonesos es referien als del sur d’Espanya com a czarne, que vol dir foscos, pronunciat charne: seria l’origen de xarnego. I els andalusos deien que tots els que venien amb els vaixells eren polacos, tant els polonesos com els catalans. I va quedar l’apel•latiu.
4. Al segle XVIII es denominava polacos als membres d’un dels bàndols dels afeccionats al teatre de Madrid. Eren molt cridaners, i quan els polítics catalans anaven a Madrid a exigir, amb certa vehemència, més respecte i reclamaven millor tracte econòmic, se’ls titllava de polacos.
5. A mitjans del segle XIX, els polítics “de provincias” eren de dos tipus: els turroneros i els polacos. Els primers anaven a lucrar-se en política, a pescar els torrons. Els altres feien com els polítics d’una Polònia llavors desapareguda: clamar pel reconeixement polític i econòmic de la seva regió. Els polítics catalans serien d’aquesta segona franja.
6. Durant la Guerra de Successió de 1700 a 1714 en el bàndol austriacista hi havia uns batallons de polonesos. Des de la perspectiva dels borbònics castellans s’hauria fet l’analocia polacos = catalans
7- Jacint Fèlix Domènech fou ministre d’Hisenda espanyol entre 1853 i 1854. Aquest govern fou denominat de los polacos pel munt de problemes que va tenir, com els del govern polonès de l’època. El diccionari María Moliner afirma que durant aquella època hi havia un partit polític que li deien els polacos
8. Durant la Guerra Civil espanyola un escamot de polonesos va participar en el bàndol republicà. Des de l’altre bàndol s’haurien associat els dos conceptes.

Quan un fet té tantes explicacions, vol dir que algú hauria de seguir treballant-hi.

Fitxa 234. Noteu com l'Alícia  fa un esternut en polonès.. Fes clic per ampliar.

Fitxa 234. Noteu com l’Alícia fa un esternut en polonès.. Fes clic per ampliar.


El polonès és una llengua eslava occidental, parlada a Polònia, a alguns pobles d’Ucraïna, Bielorússia i Lituània, i als països amb forta emigració polonesa, que són molts. En conjunt uns 50 milions de persones. A Polònia és l’únic idioma oficial, i és també oficial al comtat de Vilnius, a Lituània. Polònia és un dels estats europeus més homogenis lingüísticament (97%), degut a les expulsions d’alemanys després de la segona guerra mundial, i a la política d’evitació de llengües estrangeres dels règims comunistes. Hi ha minories que tenen reconegut el seu llenguatge com a pertanyent a una minoria nacional (bielorús, armeni, aleman, yiddish i uns quants més), o com a llenguatge d’una minoria ètnica (rusin, romaní, tàtar i altres).
L’alfabet del polonès és el llatí, amb 32 caracters. Té com a signes diferencials les lletres següents: ą (a amb ogonek) , ć ę (e amb ogonek), ł (l amb barra), ń, ś, ź, ż (zeta amb punt). El terme ogonek vol dir en polonès petita cua, i fa nasal la lletra a la que s’aplica. El polonès té també diversos dígrafs que fan que, als nostres ulls, hi hagi paraules amb “moltes consonants juntes”, per exemple Andrzejewski, Zygmund, Wyszyński. El polonès declina els noms, com moltes llengües eslaves. Això genera confusions en els catalano- i hispanoparlants: Ulica Sw. Jana Pavla II és el carrer de Sant Joan Pau II.

La primera de les edicions que tinc de l’Alícia en polonès ha estat traduida per Maria Morawska. És una de les deu traduccions al polonès disponibles, la primera del 1910. [+]. La de Morawska és molt antiga, de 1927, i la traductora la va considerar “una traducció lliure de l’angles”. Els crítics consideren que va posar-la massa en el context polonès de l’epoca, una crítica que també es podria fer a la traduccio al català de Carner, del mateix any. Casualitat o corrent de fons dels traductors d’aquell temps? [+] .

Les il•lustracions són de Marcin Poludniak [+]. És un il•lustrador free-lance polonès jove, dedicat a la il•lustració de contes infantils. El seu estil és molt colorista, i en el cas de l’Alícia ha tingut molt presents els dibuixos de Walt Disney. Aquest Gat de Cheshire de color de rosa i ratlles a la panxa… Per sort, l’Alícia és una nena i no fa cara de patir.

L’editorial Siedmioróg [+] ha publicat el llibre.Té edicions de tota mena d’autors de tots els temps i estils, i molts són per a joves.

Fitxa 235. Dibuix interior.  Fes clic per ampliar.

Fitxa 235. Dibuix interior. Fes clic per ampliar.

La segona de les edicions és traduida -del finès al polonès!- per Elżbieta Tabakowska (1942), que hi posa un breu comentari final. És professora de traducció de la Universitat Jagielloniana de Cracòvia, la més important i antiga. Les il•lustracions, en blanc i negre i algunes de colors, són força austeres. Són de 1966, de la il•lustradora finesa Tove Jansson (Hèlsinki 1914-2001) [+]. Va il•lustrar gran nombre de llibres infantils, i va crear una sèrie pròpia de còmics sobre la família Mumin, per a nens i per a adults també en forma de tira diària, traduits al català per Coco Books el 2014 [+]

Ha editat el llibre l’editorial Bona, de Cracòvia, el 2012 [+]

Fitxa 234
Títol: Alicja w Krainie Czarów. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: polonès. Traducció: Maria Morawska. Il•lustracions: Marcin Południak. Editorial: Siedmioróg, Wroclaw (2014). Mida: 20*14 cm. 173 pàg. rústica. Preu: 15 zlotych (PLN) 2015. ISBN: 978-83-7791-315-4

Fitxa 235
Títol: Alicja w Krainie Czarów. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: polonès. Traducció: Elżbieta Tabakowska. Il•lustracions: Tove Jansson. Editorial: Bona, Cracòvia (2012). Mida: 24*15 cm. 117 pàg. cartoné. Preu: 39,90 zlotych (PLN), 2015. ISBN: 978-83-62836-44-4

Fitxa 235. Portada

Fitxa 235. Portada

One comment on “184. ALÍCIA “POLACA”

  1. […] suec, de la que haviem vist les mateixes il·lustracions en la traducció al polonès [+]. Va una escriptora i dibuixant que vivia en una família molt poc convencional. Va crear uns […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s