174. CARROLL FEÈRIC I AVORRIT: SILVIA I BRU

Portada fitxa 224. Il·lustracions de Harry Furniss

Portada fitxa 224. Il·lustracions de Harry Furniss

Vet aquí el text que, segons alguns biògrafs, més va plaure escriure a Carroll, però menys va agradar als seus lectors. Es tracta de Sylvie and Bruno, una novel•la de realisme màgic, amb fades, follets i una doble realitat interconnectada. Podriem arribar a comparar-la, salvant totes les distàncies, amb la Ilíada, on els déus a l’Olimp fan la seva vida i influeixen en els humans a través de diversos mecanismes. Aquí, Sílvia i Bru són alhora dos éssers feèrics -una fada i un “fado”, o millor dos follets- i també són dos nens de 10 i 5 anys aproximadament. El seu pare és el rei de Fairyland i alhora, a aquest món, un vagabund. El narrador -que no queda clar qui és, i que alguns comentaristes imaginen que podria ser el mateix Carroll– descriu en primera persona tant el que passa al món real com al món de les fades, perquè pot passar de l’un a l’altre, a diferència de la resta de mortals.

El que passa al món real és un enamorament més o menys complicat, a l’estat imaginari d’Outland, que correspon a l’Anglaterra victoriana. I s’hi discuteix de religió, de filosofia, de moral…. I en canvi, al món de les fades hi ha una conspiració entre diferents acadèmics d’una institució per tal de dominar Exotiland. Sílvia i Bru són nebots d’un dels conspiradors, en fugen, visiten diferents paísos, com Dogland, abans d’entrar a Fairyland a trobar-se amb el seu pare, i mil coses més. N’hi ha un bon resum aquí [+] i pot llegir-se el primer volum en anglès en el Projecte Gutenberg aquí [+].

Carroll havia escrit el 1867 dues peces curtes, titulades “Fairy Sylvie” i “Bruno’s revenge“, de 1867. Va aprofitar-ne el contingut per escriure l’obra llarga. Tan llarga que va ser publicada en dues parts de 25 capítols cadascun: Sylvie and Bruno el 1889, i Sylvie and Bruno concluded, el 1893, poc temps abans de que morís Carroll. No va poder veure si va tenir èxit amb la seva proposta per a adults, que de fet no en va tenir gaire. Avui és el llibre més desconegut i menys venut. N’hi ha poques edicions i poques traduccions.

Sílvia, Bru i el seu pare. Fes clic per ampliar.

Sílvia, Bru i el seu pare. Fes clic per ampliar.


El llibre és complicat, molt pesat i avorrit. Mai queda gaire clar on ets. A vegades salta d’un món a l’altre al mig d’un mateix paràgraf… Això fa que la novel•la sigui de difícil lectura i comprensió. Hi ha comentaristes que afirmen que el de menys és l’argument i el més important són totes les reflexions que Carroll posa en boca dels personatges. Malgrat les crítiques que fa l’Alícia als consells morals dels grans, aquest llibre en va ple, si no explícits, sí implícits. I poesies pròpies, algunes esotèriques i altres distribuides per tot el llibre. Tot va en el mateix sentit: destacar la importància de l’amor, de l’humà i del diví, en la vida, i la necessitat de viure d’acord amb el que l’amor ens exigeix. Potser cursi, però devia ser el que Carroll – i Dodgson– creien.

Carroll creia realment en l’espiritisme, moviment molt arrelat a meitat i final del segle XIX, que molta gent considerava amb bases científiques. Un exèrcit d’hipnotistes, metges psíquics, vidents, endevinadors i mediums pretenien que posaven en contacte els éssers reals amb esperits de morts o esperits incorporis. La relació de l’electricitat amb el magnetisme i la fisiologia era un tema de moda. El mesmerisme o magnetisme animal, el Frankenstein de Mary Shelley escrit el 1818, o els relats d’Edgar Allan Poe, mort el 1849, en són exemples literaris ben coneguts. Probablement Carroll els devia conèixer i li devien influir, també en la redacció del llibre.

Les il•lustracions originals són d’Harry Furniss [+], important il•lustrador britànic, que va treballar en llibres i novel•les, i sobretot a la revista satírica Punch!. Furniss va tenir freqüents discussions amb Carroll sobre com havien de ser els dibuixos- La meticulositat paranoide de Carroll era proverbial, i portava de cap els il•lustradors. Amb Furniss va ser pitjor. Van trencar les relacions, i un cop mort Carroll, Furniss va publicar un conjunt de penjaments sobre l’escriptor. Hi ha qui diu que va inventar greuges i que va exagerar els greuges reals, però en tot cas és una mostra de els males relacions que es tenien.

La traducció del llibre que aquí es presenta és d’Axel Alonso Valle, traductor de variades obres de tot tipus, entre les que destaco un Peter Pan anotat. La traducció de Silvia y Bruno és excel•lent en diversos sentits: per la magnífica introducció on posa en context l’obra i la traducció, i per la traducció en ella mateixa, plena de jocs de paraules impossibles, i de la dificultat de traduir el llenguatge de Bru, ple de defectes en anglès, per als quals ha hagut de trobar defectes plausibles en castellà. La coneguda i solvent editorial Akal [+] de Madrid i creada el 1972, ha editat el llibre en la seva col•lecció Akal Básica de Bolsillo, que ja té gairebé 300 títols.

Val a dir que el llibre se’m ha fet molt -molt-pesat…

FITXA 224
Títol: Silvia y Bruno. Contingut: Sylvie and Bruno, i Sylvie and Bruno concluded, amb il•lustracions i introducció
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Introducció d’Axel Alonso Valle. Il•lustracions: originals de Harry Furniss.
Editorial: Akal, Madrid (2013). Mida: 17*13 cm, rústica. 582 pàg. Preu: 15 € ISBN: 978-84-460-3259-5

Fitxa 224.  Il·lustració sobre la fàbula dels toixons i les sardines.

Fitxa 224. Il·lustració sobre la fàbula dels toixons i les sardines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s