163. ALÍCIES INFANTILS. POBRES NENS… (2)

Portada. Fitxa 210. Fes clic per ampliar

Portada. Fitxa 210. Fes clic per ampliar

El 1976 el Ministerio de Información y Turismo (bon nom, a fe…) va llençar l’eslogan “Donde hay un tebeo habrá un libro“, força criticat pels professionals dels tebeos perquè consideraven que se’ls subvalorava. ¿És que “on hi s’hagi llegit una Alícia infantil, es llegirà l’Alícia juvenil“? En el benentès de que no parlo de l’Alícia per a nens que va escriure el mateix Carroll [+] sinó de les hipersimplificacions que infinites editorials fan de la narració.

El títol d’aquesta entrada s’acosta al de la 134 [+], i amb els mateixos arguments. I em temo que no serà la darrera ocasió. De fet, amb l’Alícia tot s’hi val. Ens imaginem la Caputxeta Vermella que en lloc de travessar el bosc anés amb una barca pel riu? O en Patufet que no es posés sota d’una col, sinó sota d’un paller? O la Ventafocs que no anés al ball amb una carrossa procedent d’una carbassa sinó que hi anés directament amb una tartana, o amb patinet? Les parts essencials dels contes no s’haurien de canviar, i la major part de vegades no es canvien, ni que es simplifiquin. Però, de fa anys que la via políticament correcta fa que la germanastra de la Ventafocs no es talli dos dits del peu per provar que li càpiga la sabateta. El llop de la Caputxeta ja no cau al riu amb la panxa plena de pedres. I tampoc el llop es menja sempre les set cabretes. Tots els contes han estat edulcorats i des-horroritzats, per evitar hipotètics traumes als nens.

Il·lustració interior fitxa 210. Fes clic per ampliar

Il·lustració interior fitxa 210. Fes clic per ampliar

Però ja dic que amb l’Alícia tot s’hi val. Com que és una successió d’episodis independents sense excessiva relació entre ells, el conte de l’Alícia pot ser retallat, canviat, i simplificat, fins i tot amb introducció de nous personatges i episodis. Mentres l’Alícia caigui per un pou perseguint un Conill, i al final es desperti, pel mig tot s’hi val. I això es pot veure en tots els contes infantils d’editorials secundàries, que volen fer col•leccions barates.

Fitxa 211. Portada. Fes clic per ampliar.

Fitxa 211. Portada. Fes clic per ampliar.

Vegem-ne tres, els de les fitxes 210, 211 i 212. Els dos primers són dues versions amb el mateix text i il•lustracions semblants, fetes per dues editorials diferents del mateix grup. En aquests contes, l’Alícia es troba un gatet lligat a un arbre, al que deslliura. I un cuc -no una eruga- li fa menjar un bolet. Un cavall l’acompanya a la casa del Barreter. Els que pinten flors són tres follets. Tanquen l’Alícia a la presó, d’on la deslliuren els animalets del bosc. Tots són acusats d’espies i condemnats a pelar patates a perpetuitat, i “…quan havien ensenyat a les patates a pelar-se soles” ve un soldat que els porta tots al judici. Meravellós ho és, però no sé si hi ha massa llicències diguem-ne literàries.

Il·lustració interior de la fitxa 211. Fes clic per ampliar.

Il·lustració interior de la fitxa 211. Fes clic per ampliar.

L’altre llibre -que em vaig trobar a un Punt Verd de reciclatge- és d’una col•lecció amb tres contes resumits a cada volum. L’Alícia és amb la seva mestra al camp. Cau al pou, i al País de les Meravelles dos germans se’n riuen, sense més explicació. Es menja un bombó i creix, i es menja una col i es fa petita. El Gat dels Desigs la condueix al camp de criquet, on la Reina la persegueix. I el conte acaba dient que “Alícia volvió al mundo real. ¿Había tenido un mal sueño? ¡No, el conejo existía!“. I conte contat, ja està destrossat…

De tot en diuen llibres de contes. Sap greu per l’Editorial Susaeta (llibres de les fitxes 210 i 211) que té algunes línies editorials apreciables, especialment les de cartró gruixut per a nens petits. Però això és ara, perquè va començar el 1963 fent obres força matusseres i poc cuidades, en la meva opinió. De l’altre llibre (fitxa 212) només en sé que és d’una tal editorial DM.

Penso que si un nen llegeix una d’aquestes Alícies, pensarà que no hi ha argument ni res, i que tot plegat son una colla de bogeries. I quan vegi l’Alícia de gran, la primera intenció serà de rebuig. Pensaran, amb el Petit Príncep, que els grans escriuen unes coses ben estranyes…

Fitxa 212. Portada. Fes clic per ampliar

Fitxa 212. Portada. Fes clic per ampliar

FITXA 210
Títol: Alicia en el pais de las maravillas. Contingut: versió infantil simplificada de l’Alice’s Adventures in Wonderland. Adaptació: Juan López Ramón. Il•lustracions: Juan López Ramón.
Idioma: espanyol. Editorial: Susaeta Ediciones (Madrid 1984). Mida: 10*7,5 cm, tapa tova. Preu: 2 € ISBN: 84-305-1380-9

FITXA 211
Títol: Alicia. Contingut: versió infantil simplificada de l’Alice’s Adventures in Wonderland. Adaptació: Juan López Ramón + Equipo de redacción Servilibro. Il•lustracions: Juan López Ramón.
Idioma: espanyol. Editorial: Servilibro Ediciones (Madrid). Mida: 11*8 cm, tapa dura. Preu: 2 € ISBN: 84-7971-641-X

FITXA 212
Títol: Mis Cuentos Favoritos. Contingut: tres contes resumits, i entre ells “Alicia en el país de las maravillas”. Adaptació: no consta. Il•lustracions: no consta
Idioma: espanyol. Editorial: DM (1995). Mida: 17*12,5 cm, tapa dura. ISBN: 84-495-0217-9

Interior de la fitxa 212.

Interior de la fitxa 212.

One comment on “163. ALÍCIES INFANTILS. POBRES NENS… (2)

  1. […] Qualitat deplorable, faltes d’ortografia elementals… Però amb els nens s’hi val tot, deuen pensar. Ja ho haviem vist en una altra entrada del blog [+] […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s