138. POBRE, POBRE CARROLL !

Portada. Fitxa 186. Autoretrat de Lewis Carroll, 2-6-1858, als  26 anys.

Portada. Fitxa 186. Autoretrat de Lewis Carroll, 2-6-1858, als 26 anys.

Aquest és un títol patètic, en l’autèntic sentit del terme. Així es diu el prefaci escrit per Patricia Kempler al llibre “El hombre que amaba a las niñas. Correspondencia y retratos“. Sense ser un estudi biogràfic, entra en els temes conflictius de la vida de Carroll, i sobre tot, en la gestió que la família i ell mateix van fer dels seus diaris, fotografies i cartes. Moltes van ser cremades, ocultades o oblidades, perque devien ser considerades improcedents, escandaloses o poc apropiades. Se suposa que tenien relació amb les fotos de nenes nues que Dodgson havia fet -sempre amb el consentiment de la família, que rebia còpies de les fotos-, o de les expressions d’estimació i afecte que demostrava a les nenes, que mai traspassaven els límits de l’amistat més casta. La conducta de Dodgson era insòlita i va ser molt polèmica en el seu temps, i per a ell mateix constituia un problema que el rosegava. Això el va portar a moments de conflicte psicològic que el va fer destruir documents, especialment del seu diari, i a donar instruccions de què fer amb els seus documents després de la seva mort. El títol del prefaci es basa en les paraules “Poor Alice!” del capítol 2 de Wonderland, reforçades per la versió que en va fer Chesterton: “Poor, poor Alice!“. De la vida de Carroll n’haviem ja parlat a un post anterior: [+].

El llibre que presentem aquí és, en el fons, una mirada a la ment de Charles DodgsonLewis Carroll a partir de la selecció de la seva correspondència i retrats, i dels tres textos que l’acompanyen. Del prefaci ja n’hem parlat. Hi ha un interessant pròleg de G.K.Chesterton, conegut escriptor i assagista anglès [+] sobre els textos sense sentit de Carroll i del seu predecessor Edward Lear [+]. Hi ha, finalment, un notable apèndix de Javier Urdanibia (Donòstia 1945), filòsof i assagista, on amb llenguatge poètic i filosòfic -obvi- analitza de forma aprofondida la ment de Carroll, i els perquès dels seus textos i de les seves actuacions.

Per la política de l’editorial que després es comentarà, no se’ns diu en el llibre quins són els editors del llibre (segons he trobat, ha estat Servando Rocha), ni com s’han triat les cartes i fotos del llibre. S’estima que Carroll va escriure més de cent mil cartes en quaranta anys, unes 7 cada dia. Són moltes, però no hi havia televisió ni mòbils… Tenia un índex detallat de les cartes que enviava i que rebia. Les cartes seleccionades són totes -menys una- dirigides persones del sexe femení. a filles dels seus amics de la universitat, o a les seves mares. N’hi ha alguna dirigida a noies amb les que abans havia mantingut correspondència com a nenes, alguna a Alice Liddell, i una a la seva germana.

Fragment d'una de les cartes, dirigida a la seva  neboda Isabelle Bownan (14-4-1890). Fes clic per ampliar.

Fragment d’una de les cartes, dirigida a la seva neboda Isabelle Bownan (14-4-1890). Fes clic per ampliar.

Hi ha cartes de tots els estils i continguts. Algunes són de la línia joguinera, amb paraules ocultes sota jeroglífics o jocs de paraules. Hi ha poesies amb acròstics en que les inicials de cada vers fan el nom de la destinatària. Algunes cartes són en to bromista, com la reproduida aquí parcialment, que anava dirigida a la seva “neboda” -no ho era- Isabella Bowman. En canvi algunes altres eren totalment serioses, i, algunes, molt delicades, com la dirigida a la Sra. P.A.W.Henderson, mare d’Annie H., en la que li pregunta si vol còpies de les fotos “no convencionals” que li havia fet a la nena -eren fotos de nus- perquè ja n’havia destruit els negatius, i perquè no pensava donar les còpies sobrants als seus amics. A aquesta mateixa carta fa una afirmació que es pot considerar equívoca. Com que la Sra. Henderson tenia una foto de la seva filla nua a la sala d’estar -també un fet insòlit- , li diu que “espera que aquesta foto sigui una espècie d’esquer perquè altres pares (…) desitgin tenir fotos de les seves filles sense els destorbs de la roba. Això sí, han d’estar ben constituides. Les nenes que no estan ben constituides se les ha de retratar totalment vestides“. Cap d’aquestes nenes havien arribat a la pubertat i devien tenir entre set i dotze anys. Sempre nenes, mai nens, dels que alguna vegada havia dit que eren com “uns petits porquets“. Moltes altres cartes de les seleccionades en el llibre fan referència a les fotos de les nenes, a fer-ne còpies, a destruir o no negatius, i punts semblants. La seva franquesa en escriure les cartes era sorprenent, i penso si no hi ha per aquí a sota un síndrome d’Asperger com el de Sheldon, el científic protagonista de la sèrie Big Bang.

Dodgson va fer unes 2700 fotos a la seva vida, que ha indexat Edward Wakeling [+]. Al llibre n’hi ha 48, preses majoritàriament entre 1862 i 1870. De les “no convencionals” n’hi ha quatre, totes elles d’estètica candorosa. Una foto de Beatrice Hatch és reproduida aquí. Una il·lustradora amiga seva, Anne Lydia Bond va acolorir algunes fotos, que poden veure’s al Wikimedia [+]. Acolorir fotos va ser una tècnica molt usada fins a la popularització de les fotos de colors, a meitats del segle XX.

Foto d'Evelyn Hatch, de Charles Dodgson. Acolorida posteriorment per A.L.Bond. Fitxa 186. Fes clic per ampliar.

Foto d’Evelyn Hatch, de Charles Dodgson. Acolorida posteriorment per A.L.Bond. Fitxa 186.
Fes clic per ampliar.


La Felguera Ediciones [+] és una editorial peculiar. Segons expliquen a la seva web, l’any 1996 es van trobar un grup d’amics resistents culturals (quoque ça soit) constituits com a “Colectivo de Trabajadores Culturales“que feien una revista i “arrojaban gasolina al fuego“. El 2004 es van constituir com a editorial, i el 2009 La Felguera Editores es constitueix com a “societat secreta“, sense noms de protagonistes, amb un col•lectiu d'”agents secrets“, “conspiradors“, “espies” i altres noms així, que juguen a un joc revolucionari. Els llibres que editen són en consonància amb la seva definició.

Aquí hi ha un comentari al llibre, publicat al diari online El Confidencial quan va sortir el llibre i que dóna més detalls de tot plegat a partir d’una conversa del periodista Javier Zurro amb l’editor. [+].

Llegiu el llibre, si voleu tenir una idea de primera mà d’una de les facetes -la més polèmica- d’aquest enigmàtic Carroll.

FITXA 186
Títol: El hombre que amaba las niñas. Correspondencia y retratos. Contingut: cartes traduides de Lewis Carroll a nenes i mares. Prefaci de Patricia Kempler. Pròleg de G.K.Chesterton . Apèndix de Javier Urdanibia
Idioma: espanyol. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions i fotos: Lewis Carroll. Traducció: Raquel Duato
Editorial: La Felguera Editores. Col•lecció Narrativas del Desorden, Madrid (2013). Mida: 19*14 cm, tapa tova i sobrecoberta. 237 pàg. Preu: 18 € (2014). ISBN: 978-84-937467-8-0

Alice Liddell, foto de Lewis Carroll (juny de 1870) als 18 anys.

Alice Liddell, foto de Lewis Carroll (juny de 1870) als 18 anys.

One comment on “138. POBRE, POBRE CARROLL !

  1. […] nº 138 es deia “Pobre, pobre Carroll” [+]. L’entrada actual hauria de tenIr un títol encara més queixós. Estic segur de que si jo […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s