122. ALICE SUOMI

Portada. Fitxa 168

Portada. Fitxa 168

Hi ha cinc milions de persones que parlen suomi o finès (o finés), de les que el 90% viuen a Suomi o Finlàndia. Efectivament, i com a curiositat, el nom de l’idioma i el del país és el mateix, amb minúscula i majúscula, respectivament. El finès és una llengua fino-úgrica, que és una branca de les llengües uràliques, només lligada a l’estonià, i molt més llunyanament, a l’hongarès i al lapó. No té cap relació aparent amb les altres llengües bàltiques, o al menys jo no la hi sé veure, més enllà de que s’escriu amb l’alfabet llatí. A més de les vocals comunes, té també les vocals å, ä i ö.

El finès és idioma oficial a Finlàndia, a Suècia (llengua minoritària), a la regió russa de Carèlia, i es parla també a Noruega i Estònia. A Finlàndia les llengües oficials són el finès i el suec. A les capitals de Suècia i Finlàndia he vist alguns noms dels carrers en les dues llengües.

Suècia va envair Finlàndia el segle XII, i després va ser conquerida per Rússia, de la que era un gran ducat. El 1917 es va rebel•lar i independitzar com a república el 1920. Però va ser envaida dues vegades durant la Segona Guerra Mundial i, en acabar-se, va quedar com a país no alineat fins que va entrar a la UE el 1995. Això els dóna un caràcter diferent dels altres països bàltics clàssics, amb els que no comparteixen arrel idiomàtica ni són mútuament comprensibles.

El nom clàssic d’Alícia, en finès, és Lisa o Liisa. Les primeres traduccions de l’Alícia al finès van traduir-ho així: “Liisan seikkailut ihmemaailmassa” (“Liisan” perquè els noms, en finès, es declinen). La primera traducció és de Anni Swan el 1906. Una segona traducció, també amb el nom de Liisan, fou feta per Kirsi Kunnas i Eeva-Liisa Manner, el 1972. En la traducció que aquí presentem han optat per Alice, per primera vegada, segons em va dir la llibretera de la botiga on vaig comprar el llibre. Em va donar com a argument que era perquè la traductora es diu també Alice. És Alice Martin, de la que no he trobat cap referència. Encara hi ha una quarta traducció de 2000 de Tuomas Nevanlinna, il•lustrada per Helen Oxenbury, edició que ja es va presentar aquí [+]. Serà casualitat que de quatre traduccions a tres hi hagin intervingut persones anomenades Liisa o Alice?

Les il•lustracions d’aquesta edició són les clàssiques de Tenniel, exceptuant la de la portada, que és de Tenniel acolorida per Harry Theaker (1873-1954) el 1911.

FITXA 168
Títol: Alicen seikkailut ihmemaassa. Contingut: Alice’s adventures in Wonderland traduit i il•lustrat
Idioma: finès. Il•lustracions: clàssiques de Tenniel. Traductor: Alice Martin
Editorial: Werner Söderström Osakeyhtiö (1995) Helsinki. Mida: 20*13 cm, tapa dura. 133 pàg. Preu: $20,50 ISBN: 951-0-20204-5

3 comments on “122. ALICE SUOMI

  1. […] una “Miniature Edition”. El 1911 una edició amb dibuixos de Tenniel i de Harry Theaker [+]. El 1927 publica “The Children’s Edition”, amb més il•lustracions acolorides, […]

  2. […] dir l’Alícia traduida al noruec. Haviem vist ja les traduccions al danès i suec [+]i finès [+], i, de les llengües nòrdiques, faltaven el noruec, l’islandès i el feroès, totes amb […]

  3. […] (1865). 13 són en el blanc i negre original, i les altres són acolorides: 12 per Harry Theaker [+] el 1911; 4 per John Macfarlane el 1927, i 8 per Diz Wallis [+] el 1995. d) Hi ha 35 il.lustracions […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s