114. FANTASMAGÒRIC

Portada. Fitxa 161.

La fantasmagoria era i és un art, perquè vol dir representar figures mitjançant il•lusions òptiques. Les ombres xinesques, o les llanternes màgiques, per exemple, en serien algunes modalitats. Durant el segle XIX va ser un passatemps habitual en barraques de fira, o en els salons de les cases benestants. No tenia cap connotació màgica ni de terror, perquè es tractava de simples trucs òptics. De fet, està documentada una Phantasmagoria Lantern que Charles L. Dodgson va visitar el 1840 a Warrington, quan tenia vuit anys. Fins el 31 de maig d’enguany (2014) hi ha a Warrington una exposició amb el curiós títol “Frances Broomfield: the curious invention of Lewis Carroll” [+] on es donen pistes de com va influir en el nen Dodgson el que va veure a la fira,

Però un fantasma, o una fantasma -el terme accepta els dos gèneres- a més de significar una il•lusió òptica, significa també un espectre o una aparició. En aquest sentit el terme és usat ja des dels antics grecs, i el concepte era ja emprat pels sumeris i els egipcis: un fantasma seria un personatge del món dels somnis traslladat al món real. I, en molts casos, aquests fantasmes o espectres espanten, sigui perquè et recorden accions dolentes que has comès -l’espectre del pare de Hamlet, de Shakespeare, o l’espectre del Comendador a Don Juan Tenorio de Zorrilla – o sigui perquè el mateix espectre ha estat dolent i no pot descansar a l’altra vida fins que acabi de purgar alguns deutes que té encara a la terra. Molts novelistes, com Edgar Allan Poe o Robert L. Stevenson, han creat contes de terror basats en fantasmes.

Lewis Carroll no escriu contes de terror, encara que alguns episodis de les Alícies espantarien a qualsevol que no fos l’Alícia. Escriu nonsenses i poesies humorístiques. I la Phantasmagory és un poema humorístic en set cants i 750 versos, on s’explica la visita que un fantasma molt pacífic fa al narrador, i on li explica que els espectres són assignats als diferents éssers vivents, segons les seves característiques personals. Carroll demostra una considerable erudició en parlar d’espectres. Hi cita, per exemple, spectre, phantom, ghost, sprite, goblin, elf, ghoul, kobold, brownie, fairy, pixy, fay, banshee, fetch, kelpie, poltergeist, troll, double, leprechaun… termes procedents d’Anglaterra, Alemanya, Escòcia, Irlanda i altres paísos. Va publicar aquest poema el 1869, i el 1893 es va incloure a una antologia de Carroll, amb les il•lustracions d’Arthur B. Frost.

Una pàgina interior, amb dibuix i versos. Fitxa 161. Fes clic per ampliar.

El pobre traductor al castellà -primera i crec que única traducció, per ara- ha estat Javier La Orden Trimollet (París 1951). És llicenciat en Dret i Empresarials, però s’ha dedicat especialment a la traducció professional -traductor de la UE- i la literatura. Ha traduit, per exemple, Les trois mousquetaires, de Dumas, o The Rime of the Ancient Mariner, de Coleridge. Ha escrit alguna novel•la: El invierno del mosquetero, i altres. Deu haver patit molt en la traducció, especialment per trobar termes que representin adequadament tots aquests fantasmes en castellà: fantasma, espectro, trasgo, duende, elfo, gul, tardo, gnomo, hada, doble, espíritu acuático, trol, trastolillo, martinillo, mengue, nubero, frailecillo, martinillo, meniñero, cermeño… Tots aquests termes deuen ser a diccionaris especialitzats, ben segur, però deu ser difícil de trobar. Jo no en coneixia més de vuit.

El traductor ha optat per una mètrica similar a la de la lira, però amb els versos estructurats i rimant en una altra posició que la canònica.

Una figura de fantasma. Fita 161. Fes clic per ampliar.

Arthur Burdett Frost (Filadèlfia 1851-1921) fou un il•lustrador nordamericà, del qual Carroll estava molt satisfet, a diferència de molts altres il•lustradors amb els que tenia sempre discussions. Frost era daltònic, i per això només treballava amb blancs, negres i grisos. Fou un dels innovadors dels còmics i novel•les gràfiques americanes, en les que hi introduí dinamisme i sentit del moviment.

Aquesta traducció ha estat publicada a Alba Editorial [+]. És una editorial barcelonina que publica llibres selectes escollits, en castellà, antics i moderns. És dirigida per Lluís Magrinyà.

Entre parèntesi, parlant de fantasmes no puc oblidar una pel•lícula en blanc i negre (“Hold that Ghost“) [+] ) que aquí es va dir “Agárrame ese fantasma“, de Bud Abbott i Lou Costello, uns imitadors del Gordo i el Flaco. La pel•lícula era de 1941 i hi sortien les Andrews Sisters cantant. Impressionant, de riure i de la música. Després van fer una altra pel•lícula amb Dràcula i el monstre de Frankenstein: “Abbott i Costello contra los fantasmas“, que diuen que era millor però que no he vist. I era sense les Sisters.

FITXA 161
Títol: Fantasmagoría. Contingut: Phantasmagory traduit i il•lustrat
Idioma: espanyol. Il•lustracions: Arthur B.Frost. Traducció: Javier La Orden Trimollet
Editorial: Alba Editorial (Barcelona 1999), col. Alba Clásica nºXLIII. Mida: 22,5*16,5 cm, tapa dura. 80 pàg. Preu: 13,22 € (2014) ISBN: 84-8428-062-4

Cartell de la pel·lícula “Hold that ghost”