110. ALÍCIA ŠVANKMAJER: PEL•LÍCULA SURREAL

Cartell de la pel·lícula. Exposició del CCCB.

Cartell de la pel·lícula. Exposició del CCCB.

Fins el 7 de setembre de 2014 es pot veure al CCCB de Barcelona l’exposició “Metamorfosis[+]. Tracta de tres creadors surrealistes de meitats del segle XX i actuals: Ladislas Starewitch (1882-1965), Jan Švankmajer (Praga 1934) i els bessons Quay (Pennsilvània 1947). S’han dedicat a fer cinema d’animació, extraordinàriament diferent del que aquí coneixem genèricament com a dibuixos animats. Usen objectes, maquetes, titelles, ninots i tècniques molt manuals. Els seus guions són molt allunyats de les convencions del gènere: hi ha seqüències cruels, grotesques, fantasmals, malsons… L’exposició ha estat comentada elogiosament a la premsa, per exemple al suplement QuèFem de La Vanguardia del 4-4-14 a càrrec de Justo Barranco i Salvador Llopart, consultable a l’hemeroteca de La Vanguardia. La meva visita a l’exposició va ser molt -molt- ràpida, perquè quasi tot el que veia em feia por o no em deia res.

Un diorama de la pel·lícula. Exposició al CCCB. Fes clic per ampliar.

Un diorama de la pel·lícula. Exposició al CCCB. Fes clic per ampliar.


El txec Jan Švankmajer [+] té una pila de premis i nominacions, però no és de l’estil del que m’agradi veure. Però, com que té una Alícia, parlem-ne. Té ofici i estil propi, per descomptat, és un mestre en la manipulació d’objectes, i té una imaginació… boja. Els temes que tracta solen tenir components morboses: Edgar Allan Poe (El pèndol, L’enterrament prematur), Goethe (Faust) i molts altres de propis.

El seu film de 1988 sobre Alícia es diu en txec Něco z Alenky (“Alguna cosa sobre Alícia“) i és el seu primer llargmetratge. És una adaptació molt lliure del conte, escrita i dirigida per ell mateix [+], de la que se’n presenta un extracte a l’exposició del CCCB, juntament amb algunes maquetes usades en el seu rodatge, i que es mostren en les imatges adjuntes.

El ratolí sobre la perruca d'Alícia. Exposició al CCCB. Fes clic per ampliar.

El ratolí sobre la perruca d’Alícia. Exposició al CCCB. Fes clic per ampliar.


La pel·lícula és en color, i dura 85 minuts. L’Alícia és un personatge real, una nena rossa, que alhora que actua, va narrant el conte. L’acompanyen nines que s’assemblen a l’actriu (Kristina Kohourova), que permeten els jocs de créixer i fer-se petita segons el que menja. També hi surten titelles de mida natural, escenaris de teatret en miniatura i a mida humana, cartes de mida humana, la reina de cors com a figura del joc de cartes, que amb unes tisores decapita altres cartes, esquelets d’animals, un ninot de ratolí que s’enfila a la perruca de l’Alícia, i infinitat de situacions que no figuren al llibre de Carroll, però que creen un món oníric i de malson força genuï. El treball d’animació és enorme i molt original, en l’estil “pobre” i “brut” del director. També hi surten ninots destripats, capsetes amb escarbats, aigües brutes, tisores rovellades… Super-realista, és a dir, surrealista com Un chien andalou de Buñuel, però menys cruel. No apte per a la sensibilitat dels hiperproteccionistes pares dels nens actuals d’aquí. A mi no m’agrada l’estil però li reconec el treball, l’esforç i les idees.
Jugadors de cartes, amb el Rei i la Reina de Cors.

Jugadors de cartes, amb el Rei i la Reina de Cors.


L’autor havia fet ja el 1971 una pel·lícula curta de nom “Jabberwocky[+], totalment boja -diguem-ne surrealista- que devia requerir un treball de preparació considerable, amb algunes idees interessants i molt representatives de l’autor. Pel que fa al poema Jabberwocky, simplement es llegeix en off al llarg del primer minut de la pel·lícula, amb imatges que no semblen tenir-hi res a veure. I els altres tretze minuts, imatges de tot tipus, filmades a partir d’objectes manipulats, incloent-hi algunes nines rebentades…

És un estil que em remet a les Aventures del Baró de Münchhausen, pel•lícula txeca de Karel Zeman de 1961 -n’hi ha moltes altres versions- que molts dels nostres fills, o nosaltres mateixos, hem vist, per militància per fugir de les preteses alienacions de Walt Disney, i que també barrejava animació amb personatges reals. Com que en César Santos Fontenla a Triunfo deia que era una obra mestra, no hi havia res més a opinar…

L’abril de 2014 la pel•lícula de Švankmajer es podia visualitzar a YouTube tota sencera, fins i tot amb subtítols. Aquí [+] n’hi ha un fragment.

2 comments on “110. ALÍCIA ŠVANKMAJER: PEL•LÍCULA SURREAL

  1. […] blog hem parlat de pel•lícules de Disney[+], de Tim Burton [+] i de Svankmajer [+]. A aquesta entrada farem un altre tastet cinematogràfic, en blanc i […]

  2. […] I per què Alenky? És el nom de l’Alícia en txec, en homenatge al director Jan Svankmajer, la pel•lícula del qual ja va ser comentada aquí [+]. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s