109. ALÍCIA ARAB: LA INCOMUNICACIÓ.

Portada. Fitxa 157.

Portada. Fitxa 157.

En el transcurs d’una conversa, era i és comú posar-hi la postil•la …”Ara bé, que vol dir moro, …“, i seguir parlant. D’afegitons com aquest se’n diuen rebles, i n’hi ha moltíssims en tots els idiomes [+] . Però, realment és cert aquest reble? Ara bé, és a dir, àrab, vol dir moro? O vol dir més aviat magrebí, o musulmà, o islamista, o mahometà?

L’àrab és la llengua, i el nom del poble que originàriament parlava aquesta llengua, a la Península Aràbiga. Ara es parla àrab a més de vint estats: d’oest a est, Mauritània, Marroc, Algèria, Túnis, Líbia, Egipte, els Sudans, Palestina/Israel, el Líban (junt amb altres), Síria, Jordània, Iraq, Aràbia Saudita, Kuwait, el Iemen, Djibuti, Somàlia, Qatar, els Emirats Àrabs Units (Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairah, Ras al-Khaiman, Sharjah i Umm al-Qaiwain), Bahrein, Oman i les illes Comores. Aquests són els països àrabs.

El musulmà és qui segueix la religió de l’Islam, i també es pot dir islamista, però ara aquest mot té una connotació lligada al fonamentalisme islàmic. Eren sinònims de mahometà, però aquest terme ara és desaconsellat pels mateixos seguidors de l’Islam, perquè vol dir seguidor de Mahoma, quan defensen que s’ha de seguir Déu -Al•là i no el profeta, que n’és l’intermediari. Són musulmans la major part d’habitants dels països àrabs, i a més l’Iran, Indonèsia, Pakistan, Turquia, Azerbaidjan, l’Afganistan, Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguizistan,Turkmenistan, Malaisia, Brunei, Bòsnia, Albània, Nigèria, Níger, Mali, Sierra Leone, Senegal, Guinea (dita també Guinea Conakry) i Gàmbia. I té important presència a molts altres estats, en bona part a l’Àfrica central i oriental, a l’ïndia i al Kazakhstan. És una religió en clara expansió.

Il·lustracó interior. Fitxa 157. Fes clic per ampliar.

Il·lustracó interior. Fitxa 157. Fes clic per ampliar.


Moro i magrebí són denominacions geogràfiques -la primera, ara amb un to pejoratiu- dels habitants del Magreb o Magrib, regió al nord d’Africa d’on van venir totes les migracions pacífiques o no tant cap a la Península Ibèrica. Altres termes equivalents eren agarè, sarrassè, ismaelita… El terme moro, que ja ve dels romans, també s’ha aplicat indiscriminadament als berbers, als andalusís musulmans i fins i tot a negres: com Otelo, el moro de Venècia. I són d’ús habitual en català oriental expressions com blat de moro o moresc, figa de moro, fer moros, moros i cristians, torre del moro, moros a la costa, i tantes altres. També es denominen moros als filipins de Mindanao, als musulmans de Sri Lanka, i a altres grups musulmans. I la moreria era el barri on vivien els moros a una població cristiana, i, per extensió, el Magreb. Ara el terme moro, com negre, són considerats d’ús incorrecte i s’eviten en llenguatge formal.

En resum: hi ha àrabs musulmans, àrabs no musulmans i musulmans no àrabs.

Sembla que la primera traducció de l’Alícia a l’àrab es va fer al Caire el 1946, amb il•lustracions. L’han seguit diverses altres traduccions, com a llibre sense il•lustracions, com a llibre dual anglès-àrab, llibres infantils i alguna novel•la gràfica. Hi ha la idea molt comuna de que l’Islam prohibeix la representació gràfica dels éssers vius. Pel que he llegit, no és una imposició de l’Alcorà, sinó una interpretació que es va fer al començament, per evitar representar figures que poguéssin ser idolatrades. És a dir, en art religiós la prohibició era absoluta. Però en art civil, no tant. Actualment els fonamentalistes ho segueixen prohibint, però a la pràctica és una posició minoritària, sembla.

L’àrab és una llengua semítica com l’hebreu o l’arameu, parlada des de fa 2000 anys, malgrat que la tradició diu que va ser revelada directament per Déu a Ismael, fill d’Abraham i la seva criada Agar. S’escriu des del segle VI. Hi ha una llengua estàndar (al-arabbiya o al-arabí) i molts dialectes, a més d’un àrab clàssic, amb que s’escriu l’Alcorà. Té un alfabet propi, escrit de dreta a esquerra unint les lletres, que poden prendre diferents grafies segons que estiguin aillades, lligades amb dues altres lletres, o al començament o final de paraula. Gairebé sempre a cada grafema li correspon un sol fonema (28 consonants i 3 vocals curtes i llargues).

L’edició que tinc de l’Alícia és una versió resumida, il•lustrada, de la que no en sé llegir la data. Ell lloc d’edició és el Líban, per un cedre que hi veig a l’escut de l’editorial. Les il•lustracions són força fosques, i l’Alícia va vestida amb tons molt poc homologables a la icona habitual d’occident, és a dir, vestit blau i davantal blanc. Tot el contingut, incomprensible per a mi, que no sé àrab. No veig que el títol de la portada digui res d’Alícia, perquè en àrab és أليس, segons el Google Translator. He intentat usar el teclat àrab i el dibuix tàctil del Translator i no me’n he sortit. Només he identificat els números per poder escriure l’ISBN.

Els alfabets grec i ciríl•lic, encara. La resta d’alfabets, com el coreà, japonès, mongol, hebreu, xinès i altres que hem vist o que anirem veient, el misteri. La incomunicació és això: veure signes que saps que són intel•ligibles per uns, i per a tu són inintel•ligibles.

FITXA 157
Títol: títol no llegible per mi. Contingut: Alice in Wonderland resumit i traduit, amb il•lustracions..
Idioma: àrab. Il•lustracions i traducció: no llegible per mi
Editorial: no llegible per mi, Líban. Mida: 17*11,5 cm, tapa tova. 91 pàg. Preu: 9,32 € (AbeBooks) ISBN: ٩٧٧- ١٤٤٥- ٦٨- ٠ (equivalent a 0-86-5441-779)

Cal·ligrama del ratolí. Fitxa 157.

Cal·ligrama del ratolí. Fitxa 157.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s